Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si us agrada les Cerdanes i teniu curiositat tot això i més
ho trobareu al programa l'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o amb les seves repeticions.
Us hi esperem!
Bona tarda a tots i benvinguts a la plaça Mireia
en aquest dilluns 8 de gener del 2018, ho he dit bé correctament
i ja sabeu que aquest any m'he proposat començar cada dia el programa amb una cançó diferent
aquesta es diu Think Before I Talk i és d'Astrid i com no sempre surt de Spotify
és de la llista aquesta que us havia comentat de les top songs que hem sonat aquí al programa en el 2017
no és una llista pública però no sé, ja pensaré a veure si la faig pública al moment
ja us la llenço des d'aquí, benvinguts a tots, són les 5 i 9
ja sabeu com cada tarda seré aquí fins les 7 amb vosaltres
avui per fi tenim el Pep Quintana que tinc moltes ganes ja
que entri que faig de l'any passat que no el veia i que no xerràvem
i a la tarda, a la segona hora, bé a la tarda, seguint la tarda a la segona hora
tindrem l'Oriol Pasqual amb molta teca esportiva de molts esports variats
així que tot plegat no us ho podeu perdre
i saludar la Carla que la tenim aquí amb nosaltres
Hola, bona tarda
Bona tarda, benvinguda
Com va aquest coll?
És veritat, no t'he preguntat com anava
Molt bé, doncs molt bé, ja
Sí?
Sí, bé, bé, bé
Jo de moment crec que també em pica una miqueta a la gola
però crec que, prefereixo no dir-ho
Jo de moment salvada
però el que passa és que cada dia venien a això de l'epidèmia de la grip
i que estem a la pitjor setmana i és com, sisplau
Que era una que venia amb bombolles, no?
Sisplau, sí
Perquè no ens contaminem entre nosaltres
Sí, sí, sí
Home, la veritat sigui dita
Aquí tenim bastants números
que el que tu agafes m'agafo i ja després i al revés
Bueno, i el Sergi
Però el Sergi sembla que és bastant immune
No, el Sergi diu que és immune total
Que fa com sis anys que no es posa malalt
Doncs deixem-lo tu
I quin és el seu remei?
Com ho fa?
Què menja?
O com dorm?
El Carles diu que això, però, és dolent, eh?
Que no et posis malalt
Així que jo m'agafo a la seva teoria
Home, no sé
Perquè diu que llavors el dia que et poses malalt
Les passes canotetes, no?
Perquè com que no estàs acostumat
Doncs...
Home, jo crec que són virus que si passen, no?
Han de passar pel cos i els hem d'expulsar
Ho fem bé, ho fem bé, ho fem bé
Clar, i per sentir-nos bé, no?
Escolta, que l'angostipat, doncs
Ja no sé quin llibre vaig llegir que deia
Abrassa'l, no l'angostipat
Em plen, deixa el que estigui amb tu
Abrassa'l, aculla'l
I quan vulgui a marxar ja marxarà
Però, escolta
D'acord, no sé si he arribat a tant
Però m'ho prendrem aquesta filosofia
Fes l'espai, fes l'espai
Queda't aquí
Tranquilament, tampoc no t'apalanquis gaire
Però uns dies sí que et deixo estar aquí amb mi
Que marxi quan vulguis
Exacte
No el tractis molt, molt bé
Perquè llavors no vulguis marxar
Vinga, ara anem a comentar
Aquests tritulars del dia
Per cert, aquesta cançó no m'agrada
Ja, és que és com molt
Cada vegada m'agrada menys
Crec que hauré de buscar alguna altra
Perquè és com dramàtica
I ara parlem dels arbres de Nadal
I és com...
Sí, no qualla
No acaba de quallar, la veritat
No sé, crec que...
No sé, intentarem buscar una altra
Com per exemple...
Aviam
Tampoc et convenç
És suau, però és que tampoc
Si li haguéssiu vist la cara
Bueno, aquesta encara
Sembla que anem a escoltar
Un concert d'aixes en directe
Vinga, va, ara sí
Amb aquesta cançó sí que entra més parlat
Ja es poden reciclar els arbres de Nadal
A diversos punts del municipi
Atenció ciutadans i ciutadans de Sant Just
És un tema molt important aquest
No vull veure cap arbre mort de la pena
Al carrer que porta de casa
Així que presteu molta atenció
Al que us explicarà la Carla
Perquè a més hi ha molts i molts punts
No hi ha excusa per tenir els arbres allà morts del fàstic
Doncs fins al proper 14 de gener
Es poden reciclar els arbres de Nadal
A diversos punts del municipi
Els arbres es poden deixar
A la plaça Antoni Malaret
Al parc del Canigó
La plaça Mediterrània
La plaça Montfalcone
Al parc del Parador
Al parc de Joan Maragall
A Masluí
Al carrer Salvador Espriu
Amb el carrer Tolona
L'avinguda Indústria
Amb Camp Roig
I al carrer Generalitat
Amb la carretera Reial
A més també es poden portar
A la deixalleria municipal
D'aquests arbres
Després se'n farà compost
Veus?
Doncs n'hi ha uns quants
De punts de recollida
Així que feu el favor
Que tots aquests arbres
Que han donat vida
Durant el Nadal
Que han fet caliu
Que han portat regals
Etc, etc
Mereixen tenir una segona vida
O almenys que els trasplantin
O que puguin ser plantats
En algun lloc
Així que
Per favor, eh?
Aquí la plaça Mireia
Perquè cuidem una mica més aquest
Ostres, perdona
Però és que
Aquest to de crida
Que acabes de fer
M'ha recordat
Que ja tenim el gat
No, és veritat
Carla, que no me l'havia donat
És que ha estat el to de crida
Sí que n'havia donat
Però, per l'amor de Déu
Home, ho hem de dir això, no?
Ja tenim el gat de la ràdio
Tenim el gat de la ràdio
Ha tornat
Ostres, ara
M'agafes aquí
A veure si
Desprevinguda
Intentem encaixar una cançó com aquesta
Ara sí
Què tal?
Un moment molt important
A la ràdio
Ràdio d'Esvern
Ha recuperat
Senyors i senyores
Ha recuperat
El gat
Que no té nom
Però el gat
El gat
Gat, benvingut de nou
A les instal·lacions de Ràdio d'Esvern
Això és casa teva
T'hem trobat per la falta
Ha sigut molt maco
El moment del retrobament
Ha vingut
Com ha sigut?
Explica, per favor
L'home
Que no sé com es diu
No sé com es diu aquest home
Perdona
Del ateneu?
Sí
L'enviat dels pastorets
Ha vingut
Amb el gat entre braços
Com si fos un bebé
Jo estava aquí fent les portades amb el Sergi
De sobte
He vist que per fora venia un home
Amb el gat
Un moment
L'han rentat?
Està més net
Està més net
Està més net
Crec que després trucarem a l'ateneu
Per agrair
Per agrair
Que l'hagin collat
Que hagi estat en escena
Que hagi
Bueno, ha estat part dels pastorets
De l'obre dels pastorets
Era el gat del gat
El crec
No ho sé
Crec que era un personatge dolent
Però és igual
Sí, sí
Del dolent
Crec que era el gat
Però bueno
Que el tornarem a reconduir
Cap a la bona
El reducarem
Exacte
El bon camí
Però
Gat
Moltes gràcies per tornar
Vinga va
I ara sí
Aquest podríem dir
Que era el segon
Quasi titular
Jo me'l prenc
Com el segon titular
Molt bé
M'estàs eliminant
Un titular
No, no
En tindrem quatre avui
Vinga va
Anem cap al tercer
Vinga va
El proper dijous
De sis a vuit
L'agrupament
Escolta
Martín
Com que l'agrupament
Escolta?
L'agrupament
Escolta
Escolta?
Escolta
Ai Mireia
Com es nota
És que jo no sóc ni de cau
Ni de
Com es diu l'altre?
Desplai
Ni d'esplai
Jo tampoc sóc ni de cau
Ni d'esplai
Però són els escoltes
Val
Val
D'acord
T'ho pensava que era en plan
Escolta
Ni la dalt
Tornem a començar
Perdó
Ah perdó
Vinga va
El proper dijous de sis a vuit
L'agrupament Escolta
Martín
Luter King
Fa una recollida de roba
De dos camps de refugiats
De Grècia
Per a dos camps
Sí
L'agrupament Escolta
Martín Luter King
Acaba aquest dijous
La campanya de recollida de roba
Aquest Nadal abriguem
Quíos
El proper dijous 11 de gener
De sis a vuit del vespre
Com has dit
Es podrà portar roba
Al local de l'agrupament
Al carrer major
Número 17
El material anirà destinat
A els camps de refugiats
De sou de sou de vial
A la quíos de Grècia
La roba que es necessita
Són botes
Sacs de dormir
Bufandes
Guants
Roba impermeable
I roba de bric
Si voleu col·laborar
Però no us va bé
Anar-hi aquest dijous
Podeu trucar també
Al 680
187 736
O al 628
170 637
Doncs vinga tots
A part de fer
Bueno anem apuntant coses
Perquè els senjustencs
Tenen llista de coses a fer
Els arbres
I després portar roba
Sí, portar roba
A l'escola
Martín Luter King
L'agrupament
Escolta, perdona
Per portar-ho cap a Grècia
Així que vinga va
Senjustencs
Mobilitzem-nos
Som-hi amb l'últim tritular
M'encanta aquesta cançó
Aquesta m'encanta
És molt bonica
És tan màgica
Té poc a veure
Però la volia posar
És igual
Aquest diumenge
Se celebren els 3 toms
De Sant Jus
Sí, aquest diumenge
Arriben els 3 toms
De Sant Jus
De 8 a 12 del matí
Hi haurà esmorzar
Can Ginestà
Un preu de 5 euros
En pa amb tomàquet
Botifarras
Can salada
Xocolatada
No, no hi haurà xocolatada
Què dius?
No, home, no
Fé-ho
És com un esmorzar més salat
Botifarras
Can salada
I tu li vols
Posar allà una xocolata
Postre de postre
Una xocolatada
Per favor
Ja mourem fills
Perquè n'hi hagi
No preocupis
L'altre dia
Amb el programa dels nens
La xocolatada va donar la sí
L'altre dia
Parlem de divendres, no?
Parlem de divendres
El programa dels Reis
I tant
Sí, sí
Va donar la sí
La xocolatada
Jo crec que el Sergi
I l'Enric
No sabien
Què estava passant
No, clar
Perquè encara no hi són
Amb nosaltres
Els tritulars de cada dia
Doncs es perden coses com
Les xocolatades
De Sant Jus
Doncs no hi haurà xocolatada
El diumenge
Hi haurà pa amb tomàquet
Botifarra
Escancelada i vi
I a partir de les 11
Se celebrarà la missa
A l'església de Sant Jus
I pastor
A les 12
Hi haurà la benedicció
Dels animals
I l'inici
Del recorregut dels tres toms
Que passarà per la plaça
Bardagué
Al carrer Verge dels Dolors
Al carrer Miquel Revertel
Parc del Parador
Al carrer Josep Ancel Clavé
I acabarà la plaça
Can Preciós
Això m'ha recordat
El recorregut
De les carrosses reials
Estem a tope
Amb el recorregut
Sí, sí
Jo encara estic
Amb la sensació
Aquesta del divendres
De trucar nens
De fet avui
Ja han vingut
A recollir-ne
Sí, han vingut
Des que jo soc aquí
A la ràdio
Han vingut
No sé
Uns quants nens
Hi ha 4 o 5 nens
Amb les seves mares
I bueno
Només entrar
Se'ls obrien els ulls
Com dient
Quants regals
Però quin és el meu de tots
Així que mira
Aprofito per fer la crida
Que a partir d'avui
Ja poden venir a buscar
Tots els regals
Que els nens
Els divendres
Tal com veu
Apuntar molt bé
Tu i el Sergi
A les peticions dels nens
Doncs els Reis Mags
S'han portat bé
I han portat regals
També aquí a Ràdio d'Esvern
Així que tots aquells nens
Que vam trucar
Que van ser prop de 25
25 nens
I nenes
Poden venir a buscar aquí
Qualsevol
No, qualsevol regal
No, el que els hi ha portat
El Reis Mags
Segurament Salmolció
Que era el que més demanava
Ostres, sí
Va triomfar
Va guanyar
Va guanyar per golejada
Així que ja sabeu
Tu i jo tenim regal
No
No, no
Quina llàstima
Crec que no vam demanar res
No
Ai
Em fallo això
Doncs escolta Carla
Amb aquesta cançó
De Harry Potter
M'acomiado de tu
Ens veiem demà
Amb més tritulars
Molt bé
Fins demà
Adéu
Adéu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
M'acomiado de tu
Sintonitzes l'àdio d'Esverg, sintonitzes l'àdio d'Esverg, l'àdio de Sant Jus.
Eres a mi, fort, i fort.
Des del camp de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Jus, Avinguda Indústria, sense número.
Ja trobava jo a faltar aquesta música i veure't aquí sentat.
Pep, benvingut a la plaça Mireia, aquest 2018.
I tant.
Com estem?
Benvinguda, Mireia.
Ens ponen els aplaudiments.
Ara, ara.
Gràcies, gràcies.
En el públic avui està una mica dormiret.
Que macos que són.
Mira que feia dies que no sentia aquesta cançó.
Sí, jo també.
Troba a faltar la màquina d'escriure.
Això, fins que no he vingut aquí, no.
Només l'escoltes aquí, oi, aquesta cançó?
Sí, només, només.
Ara em sento encara més privilegiada.
Per veritat, sigui dita.
Sí, sí.
Escolta, Pep, benvingut de nou a la plaça Mireia en aquest 2018.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Sé que la setmana passada tu encara vas estar treballant.
Sí, nosaltres vam...
Però és clar, com que els dilluns us...
Clar, no, el dilluns va ser un...
Un era...
El dia 1, sí, exacte.
L'altre, cap d'any.
I just, exacte, just va caure 25, no?
Va caure 25 i el següent va ser dia 1.
Per tant, vaig donar-te un parell de setmanes de vacances.
Sí, vacances, ja tens raó, ja.
Unes bones vacances.
Trovar a faltar, ja, eh?
Sí, oi?
Sí, les ones.
No, jo...
Bueno, tu especialment, no?
Ah, deses, especialment.
I els nostres oïdors.
Exacte, els nostres oïents.
Clar, que...
Però també s'ha de donar un espai, així, no?
Sí, no, no, convé uns dies de reflexió, de tal, d'escudella i carrer endòria.
Exacte, de menjar molt i molt.
Sí, són dies de reflexió d'això.
Quedes allò una mica així...
Reflexiones tot el que has menjat, no?
Sí, amfitat.
Quedes amfitat.
Amfitat, és veritat.
Amfitat, eh?
Escolta, jo tinc aquí apuntada el mot del dia, apuntat el mot del dia i la frase del dia,
també, que des que m'ho vas dir, que estan aquestes dues webs, que són, recordem-les,
rodamots.cat i minimalia.net, que són parentes, no les webs?
Són cosines, o germanes?
Sí, cosines germanes.
Cosines germanes.
I avui, a part que volia comentar un altre tema, a veure com el debatim, vols que comentem
la paraula del rodamots el dia...
Doncs podem fer-ho i netestem tanco el telèfon, perquè com que sempre que estic aquí...
Ui, moment de trucades.
...em truquen, doncs ara que faré, serà silenciar, ja està, està silenciat.
El millor l'altre, que en porto dos.
Exacte.
Doncs, mira, el mot del dia, de la pàgina de rodamots.com...
Ah, puntat, perdona, trussar.
Sí.
Focés jugues amb avantatge perquè ja la sabies, eh?
Aquesta sí, perquè me l'he vist a casa.
Trussar amb doble S.
Normalment, quan obro l'ordinador, i doncs com que hi ha els correus aquests, me'ls miro,
perquè com si obrís la bústia del correu...
La física de casa, no?
La física de casa.
I aquesta que és...
És que és virtual, no?
Exacte, és virtual i virtuosa.
I virtuosa, sí.
Doncs, i visc això, deia, sí.
Jo pensava...
Era com cordar-se les esprevenyes.
Algo així, sí.
Sí, però és una paraula que sincerament no l'havia sentit a madura.
No, jo tenia en ment que podia ser parenta de trossejar, però no ha trobat similitud.
No, almenys no ho diu així el mateix, sinó que diu ajustar.
Sí.
Ajustar la roba, la cos, el que sigui.
Exacte.
I en aquest cas diu, doncs, cordar-se les esprevenyes.
O arromangar, no?
Això d'arromangar...
D'arromangar les mànigues, per exemple.
Sí, això també és una altra definició.
Els camals dels pantalons poden arromangar.
Si has de passar al riu, per dir-ho d'alguna manera, no?
Clar, sí.
Exacte.
O, per exemple, diu, fer un bolic amb la roba i altres objectes que on vol emportar-se de camí.
Fer un farcell.
Un farcell.
Un farcell, sí, que hi ha un mocador de fer farcells.
Exacte.
És una peça de roba típica.
Que antigament es posava ja el menjar, no?
I tot, sí, la roba per fer un viatget o per el que sigui.
O també per anar fins al camp i portes a dintre...
Sí, els víveres, no?
Els viures bàsics.
O la roba per canviar-te, el que sigui, no?
Amb un mocador de fer farcells.
Que es lligava amb un pal, oi?
Era un pal i al final...
Sí, perquè, esclar, el portaves així com...
Com si portessis, no sé, un...
Un paquet, sí.
Sí, exacte.
A menys el dibuix que ens ho han dibuixat, aquesta vegada, no?
El mocador de fer farcells amb un bastó, que és normalment potser el bastó que fa servir per caminar.
Exacte.
Però aquí hi ha l'espatlla i ja està, sí.
Però aquestes paraules estan bé perquè descobreixen part del llenguatge que normalment no utilitzem.
Jo sempre et dic, jo...
Algunes no.
Jo a la plaça Mireia aprenc moltes coses, però en seccions com aquesta, culturalment parlant,
aprenc un munt de paraules, de...
Que molt bé.
Sí, sí, sí.
És interessant, interessant.
Jo sorto d'aquí amb un coneixement molt més ampli amb el que entro.
Saps el que puc dir?
No, no, de veritat, de veritat.
Però esclar, avui quan he obert, també, alguns dies hi ha paraules que més veig et sonen.
Són maneres de dir-ho en un lloc o en un altre de Catalunya, per exemple.
Exacte.
Però aquest m'ha sorprès perquè no li veia, doncs, el contingut, per dir-ho d'alguna manera, no?
És que, de fet...
Fins que he llegit els exemples que posava aquí.
I estava llegint que des de la pàgina d'arremots.cat havien escrit, perquè han estat uns dies de vacances,
ells també, han fet una parada, diguéssim.
Clar, esclar, també havien de menjar els codells i carregles.
I deien que aquesta paraula, trossar, era una de les paraules que està, diguéssim, en perill d'extinció.
En el sentit que, com que no s'utilitza, com que no s'usa, no...
Nosaltres diem cordar les esperelles, per exemple.
Exacte. O lligar, lligar els cordons.
Lligar, lligar, també.
Però trossar no s'utilitza gaire.
No, no, no.
És una llàstima, eh, que perdem aquestes paraules.
Esclar, el llenguatge és viu i, o sigui, el ser viu té paraules mortes i hi ha altres que neixen.
Clar, exacte. N'hi ha d'altres que es van sumant.
Per exemple, la RAE, crec que l'any passat va sumar-hi, no sé quantes paraules,
l'altre dia ho vaig estar llegint, també, de, no sé, molt modernes, també, no?
De, per exemple, un tuit.
Sí, això mateix.
O una piulada, crec que també estava acceptada.
Són paraules noves que entenc que van fent espai i altres estan anant.
Sí, sí, perquè...
I algunes d'aquestes paraules potser només es diuen en alguns llocs molt concrets
i no s'escampen i no són generals per tot el llenguatge, per tots els que parlem.
I llavors, doncs, esclar, hi ha...
Un dia posàvem l'exemple que és més conegut, que és el de la granera o l'escombra.
Cap a la banda de Lleida diuen una granera i aquí diem una escombra.
I, per tant, vull dir que...
Però, en canvi, és viu, allà és viu.
Clar, clar, allà, sí, però aquí dius...
Passa amb una granera, diuen...
Què? Com?
Sí, ja costa més.
Que passi què?
Uns grans de què?
Uns grans de què?
De cafè?
Clar, clar, clar, com a granera.
Si fa similituds, pots arribar a entendre que és alguna cosa, però mira, precisament no és.
Sí, per escombrar el gra.
Ah!
La granera és per escombrar el gra de l'era, per exemple.
Clar, però bé, aquí diem una escombra, que és escombrar.
Exacte, amb l'escombra, s'escombra.
L'escombra, exacte.
No passa l'escombra.
I mira, si anem cap a la germana cosina de Rodamots, que és Minimalia.net, he trobat una frase avui que crec que va...
Bé, m'ha agradat, m'ha agradat, que és, amb una ploma a la mà, tothom es torna una mica exagerat en aquest país.
I és de Josep Pla, nascut a Palafrugell el 1897 i mort a Llufriu el 81.
Sí, tothom es veu un cor d'escriure.
Sí, és una frase que en la política, i no parlarem de política, però en el sector política, crec que és bastant adient, no?, això que tothom, quan té una ploma a la mà, pot sentir que té tot el poder.
Sí, o també diuen una gorra i una porra.
També, també.
Amb una gorra i una porra es té tot el poder.
Tot el poder, es pensen que el tenen, que s'avesteixen i...
Amb aquests elements ja sabut que ho tinguis. I aquí està bé, perquè fa referència a l'escriptura, que ja tens la capacitat, per dir-ho d'alguna manera, de fer-ho, no? I no és gens fàcil.
Home, i la capacitat de crear, perquè amb una ploma a la mà, com a escriptor o no escriptor, no?, pots escriure, pots escriure tot allò que flueixi, que, no?, tot allò que vulguis deixar el paper, per tant et pots tornar tan, vull dir, exagerat com vulguis, no?, en el sentit que pots escriure el que realment et tingui en gana.
Clar, jo tinc un amic que té un fill que ara farà 20 anys o 19 anys i, doncs, ha fet la seva primera novel·la, aquest nens, aquest xicot.
20 anys? 20 anys?
Sí, ha fet la seva, però...
Carai, crec que l'haurem de convidar, no?, eh?
Sí, bé, un dia potser sí, perquè viu bastant lluny.
Bueno, el truquem.
Sí, el problema.
Però el que anava a dir és que i ara me l'estic llegint per veure, doncs, com s'expressa, perquè una cosa és l'edat, també l'altra és l'experiència, per explicar una cosa, cal també tenir una experiència per poder-la saber explicar.
Exacte.
I ara estic, doncs, no valorant, però sí veient com s'expressa a través d'aquestes pàgines.
I t'asseguro que n'ha escrit més de 300.
Carai.
Sí, sí, no, no.
És prorífic.
Carai, no, no, escolta, m'han tindent anys a escriure una novel·la de 300 pàgines, no m'he fet jo, jo en tinc 31.
O sigui, faig una mica tard.
Ja, ja, jo he fet articles.
Si els afilés tots, potser farien un gruixet.
I saps quan ha trigat a escriure aquestes pròpies 300 pàgines?
No, no, no, no ho sé, perquè ho portava d'on era molt reservada.
I llavors, doncs, un dia es va despenjar dient, he fet una novel·la i n'he començat una altra, va dir.
De veritat, jo tinc ganes de parlar amb aquest noi, eh?
Ja, ja, però primer, m'agradaria veure, doncs, miraré una mica com funciona.
Sí, no, no, i si ell també volgués parlar, eh?
No ve ningú obligat aquí a la plaça.
No, no, no, és molt, molt reservat.
Molt.
Per això no ho havia dit fins ara, i portava ja gairebé 400 pàgines i havia començat una altra.
Déu-n'hi-do.
Sí, i doncs ara, com que ho tinc a l'ordinador, li vaig demanar que m'ho baixés, no?
M'ho estic mirant.
Mira, un aplaudiment des d'aquí li donem, encara que no el coneixem en persona.
Hola, Pol.
Pol, escolta, aquest aplaudiment va per tu, eh?
Exacte.
Que amb 20 anys i un llibre de 300 pàgines i una altra, una novel·la, i una altra que ja ha començat,
tenim ganes de parlar amb tu.
Aviam.
I que ens expliqui, sí, sí, i tant.
Que ens expliqui això.
Doncs bé, aquestes coses...
I ja te l'has llegit, no, encara?
No, no, no, perquè és una cosa molt recent, d'aquests dies de cap d'any que vaig estar amb ell.
Ha estat un regal de Nadal, no?
Ha estat com un regal, sí.
Però el vàrem forçar bastant perquè, com que és molt reservat, com deia abans,
doncs de moment no ho havia donat a conèixer.
Havia dit, he escrit una cosa.
Però ho tenia en la intimitat, no?
Sí, ningú sabia exacte què havia escrit, no?
I li vàrem demanar, per favor, que ens ho deixés, que ens ho deixés per internet
i que ho poguéssim veure, poguéssim llegir, que després li comentaríem també nosaltres
què ens havia semblat.
Clar, el feedback, no?
Exacte, clar, perquè...
El retorn.
Clar, ell també hem de fer...
Hem de ser no crítics, però sinó valorar què és el que ha fet,
especialment amb l'edat, les circumstàncies, etcètera.
Una crítica constructiva sempre és positiva, en el sentit d'ajudar-lo a millorar el que potser veieu que no acaba,
o potser ell mateix crea el seu estil i té la seva manera de redactar.
Ha de ser curiós, eh?
Un noi de 20 anys que escriu una...
No, la curiositat és que també li vàrem fer...
O sigui, estàvem junts amb els seus pares i va passar l'enllaç amb els pares també,
perquè els pares no sabien res.
Tampoc no en tenien ni idea.
Molt bé.
Sabien que estava escrivint perquè li agrada,
havia col·laborat amb coses esportives en alguna pàgina web i tot plegat, no?
Fent reportatges, explicant partits o com funcionava això.
Però més a nivell feina, no?
Allò era competicions, igual que li venien, no?
Sí, coses de la seva afició esportiva.
i llavors aquesta altra qüestió més literària.
Clar, això és molt més personal, no?
De dir, ara vull escriure o ara em poso a...?
Sí, sí, sí.
I vam dir, molt bé, perquè així, doncs, de dintre també sortirà tot el que ell està visquent, no?
I tant, i tant.
M'ha agradat molt, això.
Que és la vida.
M'ho apunto, m'ho apunto, Pep.
M'ho apunta tu.
Doncs, saps què? Jo, parlant de llibres, tinc un llibre a casa, que me'l vaig comprar farà no molt.
Diu, ah, en tens un que deia...
No, bueno, en tinc uns quants, a veritat, aquests Nadals, els últims, un mes, mes i mig...
Si em permets ara que et digui l'acudit aquell...
Diu, he escrit un llibre, per exemple, o he gravat un disc, i diu, ah, i n'hi venut un.
I diu, ah, doncs, així sóc jo.
O sigui, no és així el disc, l'acudit és més bo.
Vale, m'ha costat agafar-lo, però...
Sí, a mi també, perquè no l'he explicat bé, ni molt menys.
No, però vull dir...
No facis que l'expliqui jo, que jo l'explico molt pitjor.
No, no, jo no tinc cap gràcia.
Puc fer bromes, però, si, acudits, no l'explico gaire bé.
No tinc gaire salero.
Ja.
No, jo vull parlar d'un llibre, però en tinc uns quants més a casa.
Digui, digui, que jo l'he tallat inútilment.
El que passa és que ara, abans era una persona de llegir un llibre llarg,
és a dir, un llibre de 200, 300, 400, i només concentrar en aquest llibre.
I ara, no sé per què, he desenvolupat una espècie de no habilitat,
perquè tampoc no és gran cosa, però m'agrada tenir 3 o 4 llibres a l'hora engegats.
Però llibres...
Sí, però no són llibres tipus novel·la de 300 pàgines.
Són un llibre de poemes, per exemple, un llibre de relats curts,
un llibre de, doncs, no sé, o sigui, historietes curtes.
És a dir, no són novel·les senceres que has de seguir...
No, recull de contes o...
Exacte, sí, contes també amb il·lustracions de dibuixants o artistes que m'agraden
i que també t'indueixen més a la lectura, no?
A viat ni un an de nou, eh, per aquí.
Ah, perdona?
És que per Sant Jordi hi haurà un llibre de contes molt interessant.
Ah, sí?
Sí, ja ho veuràs.
Ara no puc dir més.
Ens queda una miqueta, però...
No, no, ara no puc dir més.
Queda una mica per l'abril, però no fem espòilers, no encara.
Esclar, si no es comença a treballar el llibre, no sortirà.
No, no, està clar, diga-li el Pol, diga-li el Pol.
No, no és el del Pol.
No, no, però vull dir, en el sentit que...
No, que ara dic a temps.
Doncs jo, un d'aquests llibres que tinc en actiu, diguéssim,
es diu El silencio en l'era del ruïdo.
El soroll...
Ai, perdona, el soroll.
El silenci en l'era del soroll.
No sé si et sona.
Em sona, sí.
És un llibre blanc, la tapa, o sigui, per davant i per darrere és blanc
i té un topo vermell a la portada, ja està, no té res més.
I el topo vermell posa el títol i l'autor.
I l'autor és Erling Keiji.
Keiji, no sé com es pronuncia això.
Vale, i llavors...
En tot cas, ho publicaré ara al Facebook de la plaça Mireia
per qui vulgui saber el llibre.
Això ho veus.
Doncs el llibre aquest bàsicament parla que vivim en l'època,
l'era del soroll, no?, i que el silenci està sota pressió.
Que no som capaços d'estar en silenci,
que ens costa a nosaltres mantenir, no amb la gent, sinó amb nosaltres mateixos.
Amb nosaltres mateixos, sí.
No allò d'estar a un lloc i posar-se nerviosos perquè algú no està parlant,
sinó estar a casa mirant la paret o sense fer res i sense sentir res,
oi, no?, que és com un exercici, crec que és bastant curiós.
I dins d'aquest llibre, l'autor, l'Erling Kegi,
el que fa és introduir diferents estudis i resultats d'autors
que parlen sobre silenci, sobre... etcètera.
I hi ha un, que em fa molta gràcia,
que diu que els éssers humans tenim menys capacitat de concentració
que els peixos de colors.
Que recordem que els peixos de colors estan bastant avall de la cadena tròfica.
Nosaltres estem una mica més amunt, però bueno...
Allò menys memòria que un peix.
Sí, però en qüestió de concentració, eh?
És a dir, els peixos de colors es veu que tenen un promig de 9 segons,
9-10 segons de concentració, és a dir, que en 9-10 segons estan plenament concentrats,
fent pescar, vull dir...
El que sigui que hagin de fer...
No, exacte, no, estava pensant pescant el seu propi menjar,
vull dir, alimentant-se o el que sigui que fan per allà baix.
I diu que els éssers humans perdem la concentració al cap de 7 segons,
7-8 segons, que és superpoc.
Però és que espera't, perquè l'any 2000 es veu que la concentració,
la teníem amb 12...
O sigui, podíem aguantar la capacitat de concentració amb 12 segons,
és a dir, ara l'hem baixat a 8 segons.
Molt, molt.
Vull dir, que ens estem tornant una mica...
Canvi climàtic, això?
Jo no sé com explicar-ho tot plegat, em va deixar bastant...
No, no, és interessant i preocupant, preocupant una mica, no?
Sí, exacte, dic, jo no sé si és la tecnologia que ens fa estar més pendent...
Que ens soluciona algunes coses i no acaba d'estar tan pendent.
I això també genera soroll al nostre cap, no?
Jo he d'estar pensant en Facebook, que si això, que si...
No sé si és que, no sé, la capacitat de concentració ja no la necessitem,
perquè hi ha altres, no?
Hi ha ordenadors que ens ajuden i ja ho fan per nosaltres,
no?
Bé, és molt probable que hi hagi coses d'aquest tipus.
No sé, per pensar, què creus tu?
Com ara, per exemple, sumar de cap, que doncs és un exercici boníssim.
Quin?
Sumar de cap, de memòria.
Ah, sumar números sense apuntar ni calculadora ni res.
Una suma, o més ben dit, si tu pots tenir la llista de la compra,
per exemple, del que has comprat,
i la sumes tu, així, no amb la calculadora...
Els preus, vols dir?
Sí, però la calculadora és la que ha substituït moltes vegades aquesta tensió.
I tant.
Perquè llavors, mira, tu poses els números que veus allà i et dona el resultat.
Però, en canvi, de memòria, de cap, que se'n diu,
no ets capaç de fer unes sumes,
perquè de seguida et distreus o et tabales,
te'n vas de lloc,
i en canvi és molt interessant perquè és una manera de concentrar-se,
precisament, mentre estàs fent la llista,
repassant la llista, sumant,
aviam si al final s'han equivocat o t'han enganyat o no.
O si t'han colat més peres a les que has demanat.
Exacte, doncs llavors resulta que...
O t'han marcat dues vegades el mateix producte.
Exacte, que pot passar.
Que pot passar.
Doncs d'aquesta manera, sumar de cap és un exercici puníssim,
perquè et permet una concentració durant una estona,
el que duri, doncs, el repassar.
A veure si som més de 8 segons.
Jo diria que trigues més.
Trigues més, oi?
Trigues més.
Depèn de la compra que hagis fet, però...
Evidentment.
Però igualment...
Si has anat al supermercat i t'han donat una bona llista,
com que ja et donen el resultat al final,
dius bé, està bé.
Però si ho repasses, doncs, encara és millor.
I qualsevol cosa que, doncs, puguis fer de memòria...
Exacte.
Home, és com, per exemple, els números de telèfon.
Jo recordo quan era més joveneta, quan a l'escola...
En res, fa dos dies.
Bueno, no, ja fa una mica.
Ja fa uns 15 anys, eh?
Però en aquella època s'havia el telèfon fixa,
de la meva amiga, de l'altra amiga, d'aquest...
I ara, avui en dia, em sé, potser, el meu, òbviament,
el de la meva germana, el del meu pare,
i potser... Però vull dir, me'n sé quatre.
I abans...
Només, només, sí.
I, òbviament, són tots mòbils, no hi ha cap fixa.
Això t'entenc perfectíssimament.
I abans, i recordo que jo a l'escola
teníem una assignatura que era tècniques d'estudi,
que era variable, bueno, una assignatura d'aquestes
que podies escollir,
que feien moltes classes que eren dedicades a recuperar aquesta part del servei
de, vinga, va, anem a amuritzar telèfons, o anem a...
Molt bé, molt bé.
Sí, sí, sí, i me'n recordo que ens vam fer un exercici
i érem incapaços de recordar més de cinc telèfons, per exemple.
Ara jo et diré, la veritat és que,
si haig de trucar a les meves germanes,
jo quan abro el telèfon pico al lloc on són, no...
El nom.
El nom.
Clar, clar.
El nom.
No cliques número per número.
No, no, no.
I te'l saps?
Jo veus gent propera familiar, sí.
D'unes, sí, perquè he trucat potser més vegades per raons X que una altra,
però...
Sí, de l'ús, no?
Sí, però ara ja no m'hi entretinc,
sinó que ja pico el nom i ja està, ja hi ha arribat.
O a vegades tens inclús això de la tecla ràpida,
que apretes un 4 i truques i ja està guardat el nom.
Això també pot ser, està clar.
Encara empitjora més la nostra capacitat de recordatori.
Encara, molt més, molt més, sí, sí, sí, sí.
Però veus quines coses?
Aquest llibre ja va...
Una mica explica coses.
No, no, i jo perquè...
Com que el tinc...
Exemples que tenim.
Sí, com que el tinc en actiu, diguéssim,
ara m'agrada dir que tinc llibres en actiu.
Aquest és un dels quals, doncs, vaig llegir a poc a poc, no?
Vull dir que...
Com que també va posant molts estudis, estadístiques,
cites d'altres autors i a més,
doncs m'agrada llegir-lo per a pensar, no?
Tornar...
Vull dir, no és un llibre d'aquests que estàs a llegir seguit ràpid i...
No, per a escoltar i dir, ostres...
Jo ara estic fent un cert exercici també del que tu estàs fent.
Diferent, absolutament diferent.
Em pots copiar, et deixo.
Sí, gràcies.
Però, vull dir, jo sóc una persona que,
amb la música, perquè m'agrada molt i dedico...
Sí, i sé que et dec una trucada amb la Martina,
la cantant de nit.
Sí, hola Martina, què tal?
Sí, una abraçada.
Una abraçada de part nostra.
Ara sí que fa molt que no la veig, Pep.
És complicat, això.
Deu ser aquí o fora, o l'estranger de fora.
Doncs crec que és fora, ara.
Ja.
Bé, el fet és que...
Jo sempre m'ha cridat l'atenció el fet de la música contemporània,
que, doncs, diem música contemporània de músiques que fa cent anys que es van escriure,
i, com que ens sonen una mica estranyes, encara en diem contemporània.
Sí, se li ha posat...
O ens costa d'entendre, o ens costa d'escoltar-la.
Aquesta etiqueta, sí.
Sí, i de vegades ens fa nois escoltar-la, perquè grinyola, segons quina...
I, evidentment, que hi ha música bona i música dolenta, això per descomptat.
I tant.
Però ara, doncs, vaig descobrir un llibre que tenia a casa ja feia molt temps,
que deia, doncs, la manera de que com el públic d'aquí, del Palau de la Música, de l'Auditori, etc.,
rebia i escoltava, doncs, aquesta música, no?
O fer l'acceptació, podríem dir, d'alguna manera, d'aquest tipus de música més contemporània, més escrita.
Tipu...
Tipu des de...
Ho dic per buscar alguna cosa, a veure si podem posar algun...
John Cash, o bé...
Per buscar-lo.
Sí, o bé altres músiques, per exemple, d'odecafòniques, Schoenberg, o d'altres així, no?
Per què?
Perquè, doncs, com que normalment no es programen,
doncs, cada vegada la distància que tenim amb aquest tipus de música és més gran.
I llavors també hi ha una qüestió.
Molts autors no escriuen, perquè si després no s'interpreta, de què no?
Clar, clar, clar, clar.
Clar, s'han de guanyar la vida, també, no?
No, home.
Però, d'una altra banda, els propis intèrprets, les orquestres, solistes, etcètera,
si no practiquen aquest tipus de música, cada vegada els resulta més difícil.
Més difícil de donar.
I el cas ja, el per què tot això passa, hem d'anar-hi, almenys en el meu punt de vista,
amb els programadors.
Com que van sobresegur, saben que si programen Mozart,
obriran la sala, doncs, és un dels meus camps de batalla,
és un dels meus camps de batalla, diguem-ho així,
per parlar amb la gent, o discutir de música, o parlar de música.
Per què?
Doncs tu programa Mozart i, escolta, tens les entrades benudes.
Segur, seguríssim, seguríssim.
No, és clar, aquest senyor ja fa 400 anys que corren pel món.
Home, m'ho explico, vull dir, 300 és igual.
Sí, sí.
Així farem és igual.
Mira, és això, per exemple, John Cash?
Son així?
Bueno, el John Cash aquest...
Clar...
No, no, és un cantant americà, aquest, el John Cash.
És aquest?
No.
És que, clar, he posat John Cash a Google, me'n surten uns quants.
Sí, és clar, sí, evidentment.
Ara no sé si serà aquest.
No, no, és un americà, també, però vull dir, fa música contemporània,
música electrònica, per exemple.
Carai.
Sí, no, no, aquest que ara canta és el senyor John Cash de tota la vida,
doncs, que canta de tota la vida, vull dir, amb aquest estil de música, no?
Sí, exacte.
De country, companyia.
Sí, sí, és com un estil country.
Això mateix, sí, sí.
I va dir que amb algú altre que pugui posar alguna cançó.
Aviam, mira, Stravinsky, per exemple, va.
Stravinsky?
Sí.
Igor Stravinsky.
Igor Stravinsky, veiem que et surt, i pensa, vull dir, pel que estic dient jo i en defensa meva,
que aquest senyor que va escriure, aquest Igor Stravinsky, fa cent anys que va escriure alguna de les obres que va escriure.
Home, va néixer el 1882 i va morir el 1971, eh?
Clar, sí.
Vull dir, estem parlant de...
Sí, sí, sí.
Doncs aquest senyor encara es considera contemporani.
Això és contemporani.
Es considera.
Vull dir, que la gent no el va escoltar, i diu, dit així, dit així, eh?
Sí, sí, sí.
De vegades és difícil d'expressar.
Però no.
Per què?
Doncs considera que no l'entén.
Perquè vol sentir mosar.
I vol sentir el noi de la mare, per dir-ho encara d'una manera més directa, no?
perquè les noves músiques s'han de...
Consagració de la primavera, és això, si no m'agradaria.
Carai.
Sí, sí, sí.
Sí.
És clar, i he tingut la sort d'estar amb corals i amb directors, com en Oriol Martorell, per exemple,
que cantàvem coses d'Stravinsky.
I per...
O sigui, fèiem una qüestió que jo crec molt interessant, molt didàctica, que era la primera part.
Fèiem un repàs des del Renaixement, o des del Gregorià, per dir-ho d'alguna manera, fins a l'actualitat.
Les coses més recents que s'havien escrit, inclús moltes, les s'havien escrit dedicades a la Coral Sant Jordi.
I llavors, doncs, tenies un ventall de tipus de música molt interessants
que feies com un recorregut dintre del món de l'història de la música.
I a la segona part, doncs, sí que ara dècàvem absolutament a la cançó popular catalana i tradicional catalana.
A les arrels, a les arrels.
Sí, però, en canvi, a la primera part intentàvem donar a conèixer tota una sèrie d'obres
que normalment o no es donaven a conèixer o era un repàs del que era la història de la música.
I, per tant, doncs, ho considerava molt interessant.
El públic, també, i nosaltres, com a cantaires, doncs, també era una manera de conèixer tota una sèrie d'estil.
Mira, una altra paraula que no s'utilitza gaire, crec.
Ara ens hem quedat en cantant o compositor o escritor, però cantaire...
Un cantant gairebé seria un cantant, és un solista, i un cantaire és un membre d'una coral, normalment, dit així, d'aquesta manera.
Per tant, doncs...
Mira, a veure si saps quina és aquesta caçona de fons.
Vull dir, si hi ha les noces de no sé què...
Aquí posa...
Què?
Tocata.
I de...
Tocata.
De l'ígo, l'extradíc, eh?
Sí, juntament amb més gent, eh?
No, l'altre que has posat sí que m'ha sonat de seguida, no?
Però...
No, bueno, aquí hi ha bastanta més gent, però, bueno, sí, ell també.
És molt...
Bueno, esclar...
Un concert de violí amb D major.
Molt bé.
Interessant, eh?
Sí.
És que aquí el...
Jo dic la distància que hi ha entre la realitat...
Bueno, la realitat, l'actualitat.
Sí.
L'actualitat i el que ens ofereixen a moltes sales de concert,
hi ha un forat entremig impressionant.
Que aquestes obres...
A veure, a veure, explica això, que em sembla molt interessant.
Què vols dir, un forat de...
Sí, o sigui, per exemple, l'Stravinsky aquest es programa poquíssim.
en les sales de concert, perquè la gent va escoltar allò que ja coneix
i que pot seguir, normalment, de cap, ja va seguint la melodia,
va seguint com si fos un músic més, però internament, perquè ja s'ho coneix.
Sí, com que t'endim a escoltar o veure allò que ens és més familiar, no?
Quan ja sabem una cançó, no?
Quan ja sabem una cançó que ens és familiar.
I, per tant, anem sobre segur.
I els programadors saben això i programen aquestes obres
que tu ja vas sobre segur que t'agradaran, perquè és la de tota la vida.
Sí.
Tens més números a sortir content, diguéssim,
però pas anar a veure alguna cosa que no saps què serà.
Sí, clar, però aquí hem de tenir en compte una cosa,
que aquesta música que jo dic ara, que ja la coneixem de tota la vida,
hi va haver un moment que va ser nova.
Clar, i tant.
Absolutament nova.
Exacte.
I que la gent la va xiular i...
És curiós, sí, sí.
És curiós, però clar, tot el que ara tenim com antic, vell,
o inclús contemporani...
Un moment determinat era nou.
En aquest moment va ser nou, segurament també hi ha controvèrsies...
A veure, també els xiulaven i xiulaven a tots els compositors
que sortien una mica de la norma, d'allò que era tan conegut i tan manit,
que podríem dir-ho...
Sí, sí, no, i si poguéssim veure-ho...
Sí, perquè llavors tu saps, doncs, que, per exemple,
o es van desesperar alguns d'ells perquè eren un fracàs.
El que escrivien era un fracàs i ara és la música que escoltem.
Exacte.
O sigui, aquí està el kit de la qüestió, el que a mi m'empipa més,
de que en aquell moment aquella música era absolutament contemporània
i que trencava tots els esquemes del que havíem estat sentint fins aquell moment.
I ara, doncs, em sembla que és la música celestial.
Sí, em sembla que...
Perquè, esclar, perquè ens hem acostumat sempre a sentir aquest tipus de música
que dóna tonalitat, que se'n diu, o sigui, que segueix unes normes
que són tonals, que a l'orella ens agraden i que podem seguir una melodia.
Sí, que és música agradable per l'oïda, diguéssim.
I quan hi ha coses més contemporànies no segueixen els mateixos esquemes.
I això també pot ser, penso jo, per exemple, de l'educació.
Potser que també hem rebut a l'escola, no?
Les escoles, l'educació musical...
Sí.
Vull dir, segurament ens hem quedat amb això, no?
Amb Beethoven, amb Mozart, no?
Vull dir, ens quedem amb...
Els llibres de música de l'institut.
Sí, ens quedem amb els 5-10, no?
Sí, sí, els més anomenats.
Sí, els més, entre cometes, famosos, en aquest sentit.
Sí, els que sonen més, els que ens poden atraure més per seguir escoltant o llegint.
Els més populars, potser, no?
Els que s'han popularitzat més.
Sí, és veritat.
Tot i que en el seu moment no ho haguessin estat o no ho haguessin estat bona...
No, no, en el seu moment alguns d'aquests van fracassar absolutament.
Van rebre tomàquet de l'escenari, eh?
Sí.
I després, quan s'han recuperat les obres d'aquesta gent, ara les escoltem com si fos la cosa millor del món,
perquè ens sona molt bé a l'orella, perquè ens agrada, perquè estem acostumats a aquesta tonalitat.
I, en canvi, doncs, en el seu moment va ser molt difícil i suposo que algú, si no es va fer un tret al cap...
Doncs probablement, probablement.
És possible, no?
Però vull dir que sí, en aquest sentit, d'exageració, perquè tot allò nou va ser nou en aquell moment.
I ara ho sentim com la música de tota la vida.
Home, mira, això, que això ja és Beethoven.
Sí, perquè anava a dir, això d'Estrevinsky no haurem passat a Beethoven.
Sí.
Aquesta és la sonata número 5 de La primavera.
Sí, la 5 és la primavera.
Sí, exacte.
Ahir vaig sentir la 9 per una orquestra jove, molt interessant, que porta el Baren Boin, el pianista i director,
que, doncs, ha fet una orquestra que reuneix gent d'Israel i de Palestina i d'altres llocs.
Interessant.
Sí, però, doncs, i és molt interessant, és una orquestra jove que sona divinament.
I ahir, doncs, amb un cor professional i uns solistes, doncs, vaig veure el registrament de la 9 de Beethoven, molt interessant.
Crec que un dia podríem parlar de... perquè ara estava llegint, no?, l'òpera número tal, la... bueno, la numeració, l'explicació que té tota aquesta numeració, no?, perquè ara estava mirant i hi ha moltíssimes...
Sí, esclar, això, normalment venen de la gent que fa el catàleg, o sigui...
No és intenció de l'autor.
Véem el diògraf.
No, normalment, jo, vaja, diria que potser no, en algun cas potser sí, però es depèn de quan es va escriure.
Si va ser, o per la data, doncs, primer, ja la primera o la tercera.
L'ordre cronològic, bàsicament, no té més explicació que...
En moltes ocasions, deu ser l'ordre cronològic, i no pas que aquests senyors dius que ara faré la cinquena, ara faré la novena, perquè a la millor l'Ea ja la tenia començada.
Clar, clar, clar, clar.
I potser no seguia...
Clar, i després, com tu, que tens els llibres oberts diferents...
Exacte, estan tots en actiu i els vaig treure a veure.
Tenir partitures obertes, obres, obres, doncs, que estàs composant, i d'aquesta manera no les tens per l'ordre cronològic, que ella ja està, diu, ara acabaré d'una missa, per exemple, no?,
doncs els Quiries, que me'ls vaig quedar encallat i no sabia com tirar endavant...
Sí, potser les deixes apartades...
I això ja feia molt temps que ho tenies escrit, i ho repréns.
M'ha agradat la comparació amb la meva relació amb els llibres.
Home, sí.
No, és bona, és bona, sí, sí, sí.
No, és que pot ser una mica així, no?
Encara crearé adeptes, eh, i quan la gent començarà a fer aquest tipus de l'actu...
I tant, i tant, i tant, i tant.
Bueno, jo això considero que és una cosa molt personal, perquè hi ha gent que és d'agafar un llibre i llegir-se'l, i ja està.
I jo, mira, he descobert que m'agrada més tenir més d'un llibre.
Vinga, va, seguim escoltant una miqueta aquest violí.
Perdó, no és un violí, és un piano.
Estava mirant altres coses.
No, no, que em sonava un piano a orella.
No, sí, sí, tens raó.
A vegades això de mirar aquestes quatre pantalles que tinc aquí em perd una mica, em perd una mica.
Disculpeu-me, és massa, diu.
Només amb dos ulls, esclar.
No, sí, mira, tinc aquí un panorama...
I per què he pagat aquella?
Vull dir prou, hi ha una pantalla més i m'explota el cervell.
Evidentment, evidentment.
No, no, no, està bé, molt bé.
Però, veig, avui ens ha sortit aquest tema de la música.
Bueno, hem saltat dels llibres, hem acabat parlant de la música, el tema del soroll, el tema del silenci...
Sí, això mateix.
La concentració.
La concentració, que tenim menys concentració que els peixos de colors, i això ho diu un estudi...
Ja està bé, ja està bé.
Ja està bé, ja està bé, que malament ho fem, ara.
Si n'hi ha prou.
Perquè, diu, tens menys memòria que un peix.
Això, sí, però veus, està basat perquè és veritat, ja et dic, també hi ha estudis que confirmen...
Confirmen, adéu, Carles, que confirmen que això, que tenia menys concentració que els peixos de colors, i això comença a ser una mica greu.
Jo crec que ens hem d'allunyar una mica de les tecnologies, utilitzar-les amb molt de seny, no?
I també sàpiga viure aquest silenci, que no és dolent.
Perquè a l'escola està permès, per exemple, la calculadora.
I els mòbils, també.
I els mòbils, però a nosaltres, sí, en la meva època, quan ja estudiava, no existia.
No, no.
No és que no existia.
No existia, clar, clar.
Llavors era impossible.
Una manera...
60 anys enrere, els que tu vulguis, perquè per edat a rei, vull dir que no hi havia aquests elements.
Per tant, no hi havia cap possibilitat d'utilitzar-los.
Ni de distreure't.
No.
O sigui, opcions de distracció eren molt mínimes, per no dir que no n'hi havia, més enllà de riure't del company al costat,
o robar-li un trotolador, o el que fos.
O de tirar el guix pel cap.
Exacte, o fer alguna...
Sí, s'entrem al·liats de classe.
L'entrem al·liatura d'aquest tipus.
Però avui en dia tenim masses distraccions, jo crec, i és això, el llibre aquest que jo comentava abans,
del Silenci a l'Era del Soroll, que el penjaré al Facebook de la plaça Mireia,
és molt interessant per això, perquè també ens incita a parar i dir què passa si no sento en el sentit de l'oïda,
no de sentir, de sentiment, d'oïr, d'oïr.
S'entén, perquè...
És un exercici pràctic a fer, eh?
A mi em sembla que si no portem el telèfon a sobre és com si anéssim despullats.
Ui, hi ha gent que li falta la mà quan no el portes a sobre.
Horrorós, eh? Horrorós. A mi em comença a passar.
Jo no em preocupa. O no.
Bueno, a veure, depèn de quines situacions.
I escolta, me l'emporto perquè necessito que la gent sàpiga si estic bé o no.
per exemple, però hi ha d'altres situacions...
Hi ha coses que a mi m'agrada anar tranquil pel món.
Sense haver d'estar pendent.
que a mi m'agrada, per exemple, i puc tenir un petit ciret o que la roda s'ha deginflat o què sigui.
Sí, sí.
I en canvi em permet comunicar-me.
Clar, en aquestes situacions, sí.
Amb els serveis, no? Això sí.
Però vull dir que, inclús això, tinc el telèfon a la butxaca i dic, aviam si m'ha trucat algú.
Sí, no, a veure què passa.
Jo he descobert...
Potser no he arribat a tant, a tant, a tant, però que s'hi assembla, Déu n'hi do.
Que Déu n'hi do.
Perquè vull dir, escolta, si truquen ja sentiràs el timbre, no?
Sí.
Normalment.
O el vibre o...
Sí, o que sigui, no?
Jo he descobert que hi ha una opció que es diu no molestar, que ja t'ho diu tot.
Això als hotels, ja, aquella targeteta que penxes a la porta.
Sí, doncs el mòbil tens una opció que és no molestar, que tu tens el mòbil encès actiu,
però totes les trucades, missatges, no reps res a la pantalla.
Llavors tu tens el mòbil aquí sobre, tranquil·lament, però...
No ho miraré, eh?
No se't va encenent, ni sents, ni...
I tocant, i...
Exacte, vull dir, si t'has concentrat...
I vibrant...
Clar, jo, per exemple, de 5 a 7 cada tarda, doncs, mira, em sap molt de greu,
familiars i amics, però el tinc a no molestar, perquè no puc estar pendent del mòbil des d'aquí, no?
No, no, no.
I poc a poc...
I està bé conèixer aquestes opcions, també, que et dona el telèfon.
No, jo crec que si també les té, són perquè realment els donem un bon ús,
perquè si no...
Escolta...
Doncs, Pep, et sembla si la setmana vinent seguim divagant sobre la vida?
Divagant sobre la vida...
Parlant sobre el rodamots, les fases de minimàlia...
Sí, i tant, amb molt de gust.
I, si vols, va, la setmana vinent, si vols, et deixo tu recomanar un llibre.
Bé, et deixo, vull dir, pots recomanar el que vulguis, eh?
Que jo recomani un llibre?
Sí, perquè, mira, jo n'he recomanat un, que el tenia molt present.
Sí, sí, molt de gust.
Perquè, de fet, ahir vaig estar rellegint una miqueta.
Podia parlar d'aquest, de la música contemporània, per exemple.
Mira, m'ha agradat.
Per què no?
Doncs sí, sí, sí.
A veure si li puc trobar jo alguna vinculació amb un altre llibre d'aquests que tinc en actiu.
I a veure si fem aquí una simbiosi de llibres i música.
Escolta, Pep, m'alegro moltíssim que hagis tornat a la plaça Mireia aquest 2018.
Jo també, molt de gust.
M'alegro molt que estigui sentat aquí i dilluns vinent seguim comentant més temes, et sembla?
Molt bé, em sembla molt bé.
Una abraçada, Pep, fins dilluns.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Notícies breus, Montse Quadreny.
Bèlgica enceta l'any amb amenaces de ruptura del govern
arran d'un cas polèmic de repatriació de ciutadans sudanesos
que podrien haver estat torturats al seu país.
L'escàndol, que s'està investigant, esquitja el ministre d'Immigració.
Si finalment s'ha alforç a dimitir, el seu partit, nacionalista flamenc,
estaria disposat a trencar la coalició.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bona tarda. El 2018 ha començat agitat a Bèlgica
amb ultimàtums de ruptura de la coalició complexa
de quatre partits que lidera el liberal francòfon Charles Michel.
La polèmica que amenaça amb desestabilitzar la política interna
té l'origen en les denúncies de maltractaments a ciutadans sudanesos
després de ser repatriats.
Els fets que s'investiguen posen en entredit
l'actuació del secretari d'Estat d'Immigració i Asil, Teo Franken,
una figura controvertida del partit nacionalista flamenc NBA.
Cada cop són més veus que li demanen que dimiteixi
i, si això passa, el seu partit està disposat a sortir del govern.
El primer ministre Michel ha contestat, però, als seus socis de coalició.
D'entrada, el sentatge no m'impressiona, tampoc les amenaces.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Almenys 13 persones han mort en atacs aèris i d'artilleria
a la regió de Gouta, als afores de Damasc.
Ahir, les tropes de Baixar al-Assad van trencar el setge
d'un grup connectat amb Al-Qaeda,
que tenia retinguts desenes de soldats del règim de Gouta.
Mentrestant, l'exèrcit sirià i el rus
han tornat a bombardejar la província d'Iltlib,
al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Turquia.
Són bombardejos que s'assumen a l'atac d'ahir
contra la base d'un grup yihadista, a Idlib,
que va causar la mort de 43 persones,
la majoria civils, 14 dels quals nens.
Aquesta província està controlada gairebé del tot
per l'organisme d'alliberament del Llevant,
una aliança vinculada al-Qaeda.
Des de fa setmanes, les tropes governamentals
hi fan una ofensiva per intentar avançar per aquesta regió.
Una veterana presentadora de la cadena britànica BBC
ha dimitit com a delegada a la Xina
acusant l'empresa de mantenir un sistema salarial secret i legal
que beneficia els homes en detriment de les dones,
Marial Vagilabert.
Que regressi que la setmana passada
va deixar el seu càrrec d'editora per la Xina
en protesta per aquesta discriminació
sospitava feia anys que passava,
però la cadena ho negava.
El juliol passat la BBC es va veure obligada
a fer pública la llista d'empleats
amb sous anuals superiors als 169.000 euros.
I Greissi no hi apareixia.
Això li va permetre descobrir i demostrar
que dos delegats internacionals guanyaven
almenys un 50% més que ella
i una altra companya amb la mateixa responsabilitat.
Va demanar a la direcció que s'igualessin els sous,
però la BBC li va oferir un augment.
Greissi, que és especialista en la Xina,
parla amb fluidesa al xinès mandarí
i fa 30 anys que informa des d'aquell país
va rebutjar l'augment dient que el seu sous ja era prou bo
i que aquesta no era la qüestió.
Ara ha dimitit del càrrec per poder denunciar públicament
la discriminació salarial de les dones a la BBC,
tot i reconèixer que això li pot costar la feina.
Esports, Marta García.
Filipe Coutinho no ha volgut comparar-se amb Neymar
i assegura que arriba al Barça per buscar-se un lloc a l'equip.
S'ha mostrat content de vestir la samarreta blaugrana,
firma fins a final de temporada i cinc mes,
i de tornar a jugar al costat del Luis Suárez.
La rebaixa substancial en les condicions econòmiques
és el que ha permès fitxar-lo ara,
segons ha explicat el president esportiu Jordi Mestre.
De moment Coutinho estarà a uns 20 dies de baixa
perquè s'està recuperant d'una lesió en la cuixa.
L'Espanyol visita el camp del Màlaga a les 9
en el partit que tanca la 18a jornada de Lliga.
El tot gira amb aquesta transmissió començarà a tres quarts de nou.
Sam Sanderland recupera el lideratge en motos
després de la tercera etapa del Dakar en final en Sant Juan de Marcon,
encara al Perú.
El seguix que vint ben a vides a més de 4 minuts.
El millor català és Gerard Ferrer Esgui Cisè
a més de 13 minuts en la General.
El pilot de Torreblanca, Joan Barreda,
ha perdut el lideratge després de tindre problemes de navegació.
Ara està a més de 20 minuts de Sanderland,
que és el vigent campió.
Viran Morros deixarà el Barça d'embol a final de temporada
i fitxa pel PSG francès fins l'any 2020.
I en la fase final de la Copa de la Reina,
l'Ezenar Sant Adrià jugarà contra el Saragossa
en els quarts de final.
En semis ja espera l'Uni Girona,
amb qui s'enfrontarà el guanyador d'aixe partit.
La Final Six se disputa del 19 al 21 de febrer en Saragossa.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Fins al proper 14 de gener es poden reciclar els arbres de Nadal
a diversos punts del municipi.
Els arbres es poden deixar a la plaça Antoni Malaret,
al parc del Canigó,
la plaça Mediterrània,
la plaça Montfalcone,
el parc del Parador,
el parc de Joan Maragall,
amb Eslluí,
el carrer Salvador Espriu amb el carrer Todona,
l'Avinguda Indústria amb Can Roig
i el carrer Generalitat amb la carretera Reial.
A més, també es poden portar a la deixalleria municipal.
D'aquests arbres després se'n farà compost.
l'Agrupament Escolta Martin Luther King acaba aquest dijous
la campanya de recollida de roba aquest Nadal a Briguem Kios.
El proper dijous 11 de gener,
de 6 a 8 del vespre,
es podrà portar roba al local de l'Agrupament Escolta,
al carrer Major número 17.
El material anirà destinat als camps de refugiats de Souda i Vial,
a la Kios, a Grècia.
La roba que es necessita són botes, sacs de dormir,
bufandes, guants, roba impermeable i roba d'abric.
Si voleu corroborar però no us va bé anar-hi el dijous,
podeu trucar al 680 187 736
o també als 628 170 637.
Aquest diumenge se celebren els tres toms de Sant Just.
De 8 del matí a 12 del migdia hi haurà esmorzar.
Can Gin està a un preu de 5 euros amb pa amb tomàquet,
botifarres, cansalada i vi.
A partir de les 11 se celebrarà la missa a l'Església del Sant Just i Pastor
i a les 12 hi haurà la benedicció dels animals
i l'inici del recorregut dels tres toms.
El recorregut passarà per la plaça Bardaguer,
al carrer Verge dels Dolors,
al carrer Miquel Reverter, al parc del Parador,
al carrer Josep Pancel Clavé
i acabarà a la plaça Campreciós.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Sant Just Notícies d'edició vespre.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com.
Molt bona tarda.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé, Bé
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit