El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Bon dia, bona tarda o bona nit pel que ens escoltin a través dels podcasts de la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El 2022 acabaran només unes hores i un any més.
Des del Departament d'Informatius de Ràdio d'Esvern,
us oferim un repàs de les notícies més destacades d'aquest any.
Ha estat un any realment intens a Sant Just i des dels serveis informatius de Ràdio d'Esvern
ens n'hem fet ressò parlant amb diferents protagonistes de l'any
i explicant des de la proximitat tot el que ha passat al nostre entorn.
En total, des d'informatius, s'han redactat més de 1.050 notícies
que han donat cobertura a tots els àmbits que han afectat aquest any a Sant Just i desvern.
Tot seguit, iniciem un nou resum de l'any on repassarem les notícies més consultades
al web santjust.cat i a ràdio d'Esvern.com.
Ano any ho farem tenint en compte els diferents tòpics,
passant per cultura, política, seguretat, sanitat, educació o esports, entre d'altres.
Us convidem a escoltar-nos fent memòria de tot el que ha passat al nostre poble
per tancar l'any amb els moments més rellevants a nivell local.
Us parla, un cop més, una veu que heu escoltat al llarg de tot l'any
els butlletins horaris i els informatius de dilluns a divendres.
Lua López Ribes. Comencem!
El resum de l'any a ràdio d'Esvern.
Cultura
Un any més, Sant Just d'Esvern ha comptat amb nombroses activitats,
esdeveniments i actes culturals repartits en diverses zones del municipi i equipaments.
Entre d'altres, el que ha tingut més rellevància ha estat poder tornar a la normalitat en festivitats,
que havien quedat aturades o altament afectades per la pandèmia de la Covid-19 i que en guany
han recuperat l'espai i la presència al municipi.
El 3 d'agost començava així la festa major d'aquest 2022,
que va transcorrer fins al diumenge dia 7 amb nombroses activitats i actes per a totes les edats.
A la notícia més llegida d'aquest àmbit es feia un repàs de les activitats i actes
que ens van acompanyar al llarg d'aquells 5 dies, recuperant la normalitat prepandèmica.
Entre d'altres, el que més va cridar l'atenció i que ja repassàvem el 21 de juliol
era el nou espai de barraques de festa major,
que ja no era el camp de futbol, ja que aquest passava a tenir dos camps de gespa,
destinats únicament a la pràctica esportiva.
Així ens ho explicava la regidora de Cultura Gina Pol als micròfons de ràdio d'Esvern.
L'espai escollit i que es provava aquesta festa major estava situat al carrer Narcís Montoriol,
a partir de la rotonda de davant d'alternatori direcció Sant Feliu,
amb l'escenari situat també cap a aquesta direcció.
S'informava així que es posarien unes tanques protectores
que delimitaven un espai de festa nocturna controlada, segura,
i que buscaria que la gent s'hi trobés a gust.
Gina Pol recordava que fins ara s'havia recuperat la festa major parcialment,
perdent la nit jove per culpa de les restriccions obligades per la pandèmia.
Es retornava d'aquesta manera els horaris habituals,
amb concerts fins les 3 de la matina d'entre setmana
i fins les 5 el divendres i el dissabte.
Pel que fa a la programació d'enuany,
tot i mantenir actes principals com el punt de trobada,
el dia blau o els concerts de les barraques,
també hi havia petits canvis.
Així, hi havia activitats de festa major
que s'havien trasllat a les festes de tardor,
com ara la nit estelada,
i d'altres que havien nascut enuany,
com el concurs d'escalavirres.
El maig s'anunciava també la festa major de l'Ateneu de Sant Jús,
creant molta expectació entre la població.
Aquesta va tenir lloc entre els dies 27 i 29 de maig,
amb un programa divers i atractiu per tots els públics.
L'Ateneu de Sant Jús, entitat amb 104 anys d'història,
recuperava enguany la normalitat a la festa major
després de dos anys d'absència per causa de la pandèmia.
Es començava amb una visita teatralitzada
per les seccions de l'Ateneu
i la projecció del Carràs, de Carles Simón.
El dissabte es va fer un dia memorial Sant i Solana,
un Sant Justenc molt actiu a l'Ateneu,
que ens va deixar el 2019.
La jornada va comptar amb actuacions de pallassos i pallasses
al llarg de tot el dia.
Diumenge va tancar a la festa major
un taller de sardanes per infants,
una presentació del llibre Xam de Claus de Joan Urpinell
i una ballada de sardanes i vermut.
Finalment va tancar la festa major
el musical L'última nit del Xipi
a carreg de Mare meva companyia.
I la cluenda final, que va comptar amb la col·laboració
de l'actriu Sant Justenca, Clara Segura,
i de Cric Crac Productions.
Una altra festa molt representativa del poble
i que ha anat guanyant territori els últims anys
són les festes de tardor.
És per això que la tercera notícia més llegida
va tenir a veure amb aquestes festes
i el repàs de la programació
d'aquestes festes que començaven el dijous 13 d'octubre
i finalitzaven el dia 23.
El tret d'inici el va donar al Correllengua
els dies 13 i 15 d'octubre.
Des de l'any 1996, el Correllengua
treballa per a la difusió de l'ús de la llengua
i la promoció de la cultura popular
de les terres de parla catalana
des d'una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal.
Aquell mateix cap de setmana,
el divendres 14,
els carrers del nostre poble
van tornar a cremar amb el foc del drac de Sant Just
i els dimonis a pagar llums de cama blanca.
El dissabte 15 d'octubre
es va celebrar la setena cursa solidària
a Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu
i el diumenge, dia 16,
que en Ginasta acollia la Diada Castellera
amb la participació de les colles
dels castellers del poble sec,
segals d'Osona i els castellers d'Esplugues.
El concert solidari a les escoles
va retrobar les festes el cap de setmana següent,
concretament el divendres 21 d'octubre,
amb tots els beneficis destinats
al projecte d'ambici sense edat.
El dissabte 22 va tornar la nit
de Sant Just al carrer
amb botigues obertes, tapes i música
i la nit va finalitzar amb el concert jove amb DJ.
Van tancar les festes de tardor
les paradetes de Sant Just al carrer
el diumenge dia 23,
col·locades per segon any consecutiu
a l'Avinguda Indústria,
una ubicació que es va aprovar
com a conseqüència de la pandèmia
i que va agradar molt.
El setembre es publicava l'oferta de tardor
dels centres cívics i culturals del municipi.
Amb l'inici del curs escolar 2022-2023
es podia consultar en línia aquesta oferta
dels centres cívics i culturals
de Sant Just d'Esvern.
Així que en Ginestà
oferia un any més un ventall molt ampli
de cursos d'arts plàstiques
i conferències gratuïtes
amb inscripció prèvia.
El centre cívic Joan Maragall,
entre d'altres,
es podia gaudir dels cursos
d'Humanitats, Expressió i Creativitat,
Recursos, Salut i Creixement Personal
i Cuina.
També continuaven en guany
els itineraris de ciutat.
El nou centre cívic Soledat Sant Serafini
comptava amb propostes de ioga,
costura creativa,
anglès, dance hall per adolescents,
pilates i zumba.
D'altra banda,
les activitats que organitzava
a l'Associació de Veïns Maslluí
es podien consultar
les seves xarxes socials.
El centre cívic Salvador Espriu,
amb diverses activitats
de ball i manteniment,
la vagoneta,
amb el taller de plàstica municipal
Carreo Blau i l'espai de joc,
les escoles amb formació
per a persones adultes,
cursos de català i tallers de música
i la biblioteca Joan Margarit,
amb clubs de lectura,
tertúlies i tallers,
completaven l'oferta lúdica
d'aquesta tardor.
Un projecte a Sant Justenc
que va també tenir
molt ressò i èxit
en la seva estrena
va ser el documental
Just Grafit.
En vam entrevistar
els seus directors
el 3 de novembre,
el dia abans
de la seva estrena
al nostre municipi.
El documental
Just Grafit
descobreix els orígens
del grafiti a Sant Just d'Esvern
dins la història
del grafiti europeu.
L'estrena del documental
de Crick Crack Productions
dirigit pels santjustencs
Miquel Ardebul i Eric de Gispert.
Es va realitzar
en el marc del 25è aniversari
del casal de joves
que van celebrar
amb un acte de cluenda
el 4 de novembre.
Des d'una mirada
de caire antropològic,
el documental
és també un recorregut dinàmic
pels inicis de la cultura
hip-hop
pel nostre país.
Vam tenir els micròfons
de Ràdio d'Esvern
als directors
Miquel Ardebul i Eric de Gispert
i el Llunes,
també membre de Crick Crack,
que ens van explicar
el procés de creació
d'aquest documental
i què va suposar
poder estrenar
al nostre municipi.
va ser capitanejat
per Miquel Ardebul
però ha comptat en tot moment
amb l'Eric i el Llunes
que han estat empenyent
i fent feina menys visible
però bàsica i essencial.
De Gispert exposava
que la pel·lícula
mostra el naixement
del grafiti a Sant Just d'Esvern
i com el nostre municipi
ja ha marcat
una part a nivell internacional
d'aquest art
que es desconeixia
fins al moment.
A mesura que van anar investigant
es van adonar
que Sant Just d'Esvern
havia tingut molta importància
i que molts dels grans
grafitis europeus
han passat per la nostra riera.
Els primers grafitis
van ser de persones locals
però hi ha un punt de gira
en la història
que la riera
va agafar renom
a nivell europeu.
És curiós afegir
com grafitis
de gran renom internacional
recorden
els primers grafitis
de persones del poble
com la colla
de la Sargantana.
Iones va aprofitar
per fer un paral·lelisme
entre l'art del grafiti
i Cric Crack Productions
explicant a Ràdio d'Esvern
que ell va arribar a Sant Just
fa cinc anys
quan va entrar a participar
a Cric Crack Productions.
Ha exposat
que la productora
segueix la lògica
del propi grafiti
ja que apliquen
l'estrit art
a la perspectiva audiovisual.
Busquen democratitzar
l'accés a l'art
i un exemple clar
d'això
és aquest documental.
Es tracta
d'un projecte voluntari
i sense fons
una idea que neix
del Miquel
i que l'Èric
s'hi va sumar
per tirar-lo endavant.
Just Grafit
s'ha projectat ja
a festivals de Roma
i Grenoble
i recentment
també un casal cultural
de Santo Domingo
que estaven molt interessats
en el tema.
Estrenar Sant Just
era presentar-ho a casa
amb un gran compromís
i il·lusió
per poder-ho ensenyar
a les persones
santjustenques.
Van aprofitar
l'entrevista
per aclarir
que la feina
no està acabada
i que cal finançament
per tal de poder-lo
publicar en obert
i que tothom
ho pugui compartir.
Es tracta així
d'un projecte
sense ànim de lucre
i ara busquen
tant empreses
com a entitats
per tal que finalment
es pugui presentar
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
i distribuir en obert.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern!
Successos!
Un altre tema destacat a Sant Just d'Esvern va ser l'àmbit de Seguretat Ciutadana i és que el nostre municipi ha vist un augment dels robatoris a domicilis.
potenciats sobretot els mesos d'estiu.
Així, la detenció de lladres en domicilis santjustencs per part de la policia local i els Mossos d'Esquadra va tenir molt ressò al nostre municipi.
El mes de juliol repassàvem així que el mes de juny va ser el pitjor mes en anys pel que fa a robatoris a Sant Just d'Esvern.
Així ens ho va explicar l'alcalde Joan Basaganyes als micròfons de ràdio d'Esvern.
L'any estava anant molt bé pel que fa a Seguretat Ciutadana, però es va veure canviat per un factor de robatoris que va augmentar clarament el mes de juny.
Això explicava Basaganyes que podia ser degut a la coincidència que hi hagués actives diverses bandes alhora que es dedicaven a aquest tipus de robatori a domicilis operant el territori.
No només afectaven a Sant Just, sinó també a la Miranda d'Esplugues de Llobregat i a Torre Blanca de Sant Joan d'Espí.
Es tractava així de bandes, exposava, que si veien que tenien èxit en les substraccions, continuaven realitzant-les.
El mes de juny d'aquest any va ser un molt mal mes. Va ser el pitjor dels últims anys.
Així és com tot l'any havia estat, exceptuant l'any del confinament, que no és comparable amb cap altre, perquè la gent estava a casa seva i per tant era molt difícil que es poguessin produir robatoris a domicili.
Així és com l'any estava anant molt bé, aquest mes de juny va ser un molt mal mes.
A vegades és la coincidència que hi hagi dos, tres, quatre bandes que es dediquen a aquest tipus de robatoris operant el territori.
Perquè, evidentment, no només actuen a Sant Just, també actuen a la Miranda d'Esplugues, també actuen a Torre Blanca de Sant Joan d'Espí.
Són bandes que, quan agafen un territori, veuen que tenen èxit a nivell de substraccions.
De substraccions, doncs van continuant.
L'alcalde va assenyalar que hi havia hagut dues detencions per part dels Mossos d'Esquadra de gran embargadura que volia posar en valor.
En paral·lel a aquests problemes de robatoris explicava que a l'estiu també augmenten els problemes de convivència
provocats sobretot per festes al carrer.
Els efectius de la policia local havien de donar resposta, doncs, a aquestes queixes i trucades dels veïns i veïnes,
que assenyalava que no podien quedar desateses.
Va voler recordar així que les competències en seguretat ciutadana són dels Mossos d'Esquadra
i que la policia local, tot i ser molt proactiva, només hi col·labora.
Els Mossos d'Esquadra, va assenyalar Basaganyes, estaven fent un gran esforç aquells dies amb moltes patrulles de Paisà
per intentar detenir persones vinculades amb robatoris.
Jo, primer de tot, vull posar de manifest i recordar que les competències en seguretat ciutadana
són de Mossos d'Esquadra.
La policia local col·laborem.
A més, tenim una policia local molt proactiva en matèria de seguretat ciutadana,
però els Mossos són els responsables d'aquesta competència.
I, de fet, els Mossos estan fent un gran esforç, bona part del qual no es veu durant aquests dies,
amb moltes patrulles de Paisà per intentar detenir persones que entenen que poden estar vinculades amb robatoris.
A l'estiu, doncs, aprofitant que la policia local estava més ocupada en altres qüestions,
com era la convivència entre veïns i veïnes i que la gent marxava de vacances,
es tractava de mesos molt llaminers pels lladres.
Així, malgrat que les dades generals anuals eren bones, el mes de juny va ser un mal mes
i aquest mes de juliol també havia començat malament.
Va voler remarcar que semblava que la situació s'estava revertint,
però que calia analitzar les dades i ser freds,
tot i que les actuacions dels Mossos s'estaven començant a notar.
Va clarir Besaganyes que hi havia moltes bandes operatives al país
i que, quan entraven en escena, costava desarticular-les.
Per tant, a l'estiu, doncs, aprofitant que la policia local està més ocupada en aquestes qüestions,
suposo que és un, i que també hi ha menys veïns a les cases,
suposo que són mesos que són llaminers pels lladres, no?
I, malgrat tot l'any, havíem anat molt bé en dades a nivell de robatoris.
El mes de juny va ser un mal mes i aquest mes de juliol ha començat també malament,
tot i que sembla que aquesta situació s'està revertint,
però, novament, també en aquest cas les dades cal analitzar-les amb més perspectiva i ser molt freds.
Les actuacions de Mossos s'estan començant a notar, hi ha hagut detencions importants,
el que passa és que no vull enganyar ningú, hi ha moltes bandes operatives al país
i, quan entren en escena, doncs costa desarticular-les.
Per disminuir el risc de robatoris a domicilis, la policia local de Sant Just
va publicar una llista de consells a tenir en compte aquests mesos de vacances.
Així, el mes de juliol va haver-hi diverses detencions
que van cridar l'atenció dels santjustencs i santjustenques.
El 15 de juliol s'informava que havien ingressat a presó dos detinguts infraganti
per un robatori amb força a una casa de Sant Just d'Esvern.
Agents dels Mossos d'Esquadra van detenir el dissabte 9 de juliol
dos homes de 28 i 35 anys com a presumptes autors de dos robatoris amb força interior de domicili.
Els fets havien succeït el mateix 9 de juliol, quan, poc després de les 11 de la nit,
la comissaria dels Mossos d'Esquadra d'Esplugues va rebre un avís alertant
d'un presumpte robatori amb força a una casa de Sant Just d'Esvern.
Immediatament, les patrulles es van desplaçar fins al lloc del presumpte robatori
on van localitzar una caixa de seguretat de grans dimensions a la tanca perimetral de la casa.
I quan els agents van accedir al domicili van comprovar que estava tot regirat
i aparentment havien patit un robatori amb força.
Els agents van fer una recerca pels voltants de la casa
amb la informació recollida pels testimonis de la fugida dels lladres
i van localitzar dos homes amagats en una zona buscosa molt propera,
juntament amb els estris emprats en robatoris amb força i les joies sostretes del domicili.
Malgrat que els dos homes han detectat la presència policial
van intentar fugir com a travessa,
els Mossos els van interceptar i detenir pel robatori amb força interior de domicili.
Posteriorment resultat de l'anàlisi de les joies i objectes de valor recuperats,
els agents van determinar que prèviament a la casa forçada
els detinguts havien de forçar un altre domicili també a Sant Just d'Esvern,
motiu pel qual els van tornar a detenir per aquest segon fet.
Les joies recuperades van ser retornades als seus legítims propietaris.
En el moment de la informació, la investigació continuava oberta
i no es descartaven més detencions.
Els detinguts, amb 7 antecedents per fets similars,
van passar a disposició judicial davant del jutjat d'instruccions
funcions de guàrdia d'Esplugues
i el jutge va decretar el seu ingrés a presó.
Les detencions no acabaven aquí i és que el 25 de juliol
s'informava de la detenció de 3 persones molt actives
en accions delictives a Sant Just d'Esvern.
Les 3 persones van ser detingudes per la policia local de Sant Just
amb un vehicle robat i plaques falses.
El divendres d'aquella setmana,
les 3 persones ja havien passat a disposició judicial.
La detenció va ser possible gràcies a la cooperació interpolicial
dins del sistema de seguretat ciutadana M7.
Des del 2014, Sant Just d'Esvern compta amb aquesta aplicació
M7 de cooperació policial interterritorial.
Aquesta eina de contacte ràpid entre la ciutadania
i la seva administració local a través de les policies municipals.
Es pot fer servir mitjançant una aplicació mòbil gratuïta
que permet l'enviament de missatges d'emergència
i trucades geolocalitzades,
així com l'enviament d'incidències.
L'aplicació també ofereix un servei de marcació ràpida
dels números de telèfon dels cossos de seguretat
o de les administracions públiques
i un número d'atenció a la dona que no deixa rastre de la trucada.
Una altra de les seves funcionalitats
és un sistema de detecció immediata
de vehicles d'interès policial compartit
entre diferents municipis del Baix Llobregat.
Actualment, gràcies a l'aplicació,
es produeix en el municipi una mitjana de 250 avisos mensuals,
mitjans en els quals la ciutadania es posa en contacte directe
amb la policia local per alertar d'alguna incidència.
I la notícia més destacada en aquest àmbit va ser la campanya dissuasòria
de robatoris dels Mossos d'Esquadra
que va desarticular finalment les principals bandes
que operaven a Sant Just d'Esvern el mes de novembre.
Ens ho va explicar l'alcalde Joan Basaganyes el 16 de novembre,
una campanya que s'havia dut a terme al nostre municipi
les últimes dues setmanes.
Així, explicava que després d'uns mesos de setembre i octubre
molt bons pel que feia el nombre de robatoris
en què pràcticament no se n'havien produït.
A finals d'octubre i inicis de novembre
es van començar a produir robatoris diaris.
El divendres 4 de novembre es van arribar a produir
quatre robatoris simultanis a Sant Just en una sola tarda
i unes plugues a la frontera amb el nostre municipi.
A partir d'aquí els Mossos d'Esquadra van decidir tallar
darrere aquesta onada de robatoris
amb la sospitat que estava operant més d'una banda a Sant Just d'Esvern.
Aquesta campanya la munta Mossos d'Esquadra fa dues setmanes.
Veníem d'un mes de setembre i d'octubre molt bo
a nivell de robatoris perquè pràcticament no se n'havien produït.
Però és cert que els darrers dies del mes d'octubre
i a principis de novembre es produeixen robatoris diaris,
un cada dia més o menys.
El divendres, aquest divendres anterior no sinó l'anterior,
de fa dues setmanes, es van produir quatre robatoris en una sola tarda a Sant Just
i un es plugues a la frontera amb Sant Just.
I els Mossos d'Esquadra decideixen que volen tallar d'arreu
aquesta petita onada de robatoris
perquè tenen la sospita que estan operant més d'una banda
al municipi de Sant Just.
El modus operandi dels Mossos d'Esquadra davant de les actuacions,
de més d'una banda operant en un únic territori,
és fer un macrodispositiu per detenir els possibles autors.
El primer macrodispositiu es va realitzar el dissabte 5 de novembre
on va resultar una detenció d'una persona a Sant Joan d'Espí
que havia intentat entrar més d'una vegada a domicilis de Sant Just d'Esvern.
El divendres 11 de novembre al matí una patrulla de Mossos d'Esquadra de Paisà
va detenir dues persones infraganti al barri de Masllui.
El modus operandi que tenen Mossos d'Esquadra
quan detecten que hi ha més d'una banda operant en un territori
és fer un macrodispositiu per detenir els possibles autors d'aquests robatoris.
El primer macrodispositiu va ser just l'endemà, el dissabte següent,
i d'aquell macrodispositiu va sortir una detenció d'una persona que la van detenir a Sant Joan d'Espí
però que estava intentant entrar en diferents domicilis de Sant Just
amb resultat sempre negatiu però a Sant Joan d'Espí sí que va poder entrar a casa
i en aquell moment se la va detenir.
i el divendres passat el matí una patrulla de Mossos d'Esquadra de Paisà
va detenir dues persones que estaven entrant a un domicilis
va detenir infraganti al barri del Masllui.
Masaganyes indicava que d'aquests macrodispositius hi ha una part molt visible,
sobretot la de l'helicòpter, que van veure tots els Sant Justencs i Sant Justenques
però també una més discreta en patrulles de Paisà.
D'ençà que s'havien fet aquests dispositius al registre de robatoris
havia caigut i s'havia retornat als números de setembre i inicis d'octubre.
L'alcalde va reconèixer que es tractava de dispositius que poden generar molèsties
però va afegir que eren necessaris per evitar el robatori
ja que no es podia tenir patrulles a cada carrer.
Va voler agrair així als Mossos d'Esquadra
que hagin destinat tants recursos a la seguretat de Sant Just d'Esvern.
Aquests macrodispositius, una part de les quals és molt visible,
sobretot l'helicòpter és el més visible de tots,
i hi ha una altra part que és més discreta
perquè hem tingut també aquests dies moltes patrulles a Paisà,
doncs han donat fruits positius.
I de fet, d'ençà que s'han fet, el nombre de robatoris ha caigut
i ha tornat als registres que teníem abans,
durant el mes de setembre i durant bona part del mes d'octubre.
Són dispositius que jo entenc que sobretot l'helicòpter
poden generar alguna molèstia als veïns
però són necessaris
perquè a ningú li agrada que li entrin a robar casa seva.
No pots tenir una patrulla a cada carrer
i, per tant, hem de confiar en els cossos
que tenen la responsabilitat en Seguretat Ciutadana,
que són els Mossos d'Esquadra,
i agrair-los que hagin destinat tants recursos
durant aquests dies a Sant Just.
L'alcalde va assenyalar que no estava previst cap macrodispositiu més,
però va voler remarcar que els Mossos organitzen aquest tipus de dispositius
amb poca antelació i que, si ho veien necessari, ho tornarien a fer.
Tenien així la percepció que les bandes que operaven
havien estat desarticulades i que es trobaven en disposició judicial
per veure si entraven o no en presó preventiva.
En funció, doncs, de com evolucionés el nombre de robatoris,
es tornaria a organitzar o no aquests dispositius.
L'alcalde va voler remarcar que es tractava d'una competència dels Mossos d'Esquadra
i que, com a ajuntament, simplement n'eren informats.
Passeure l'Alcalde
ать Twoists
L'alcalde
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out i Smooth Jazz Out.
Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
El resum de l'any a Ràdio d'Esvern.
Sanitat.
En l'àmbit de la salut, cal destacar que amb la baixada dels casos de coronavirus i els conseqüents efectes d'aquesta pandèmia,
finalment no va ser aquest tema el que va omplir les notícies més rellevants d'aquest àmbit a Sant Just d'Esvern.
Així, l'empresa Ventós i les olors que desprèn i les molèsties que aquestes causen al veïnat ha estat un tema que hem anat seguint i que ha interessat a la ciutadania.
El moment més àlgid va ser quan Ventós va anunciar el passat 15 de desembre que havia iniciat un procediment judicial per la via civil contra els comentaris a les xarxes socials de veïnes i veïns del municipi,
que acusaven l'empresa de causar perjudicis per la salut amb les seves olors.
La notícia ha estat comunicada mitjançant una carta d'Ernesto Ventós S.A. dirigida al veïnat de Sant Just i publicada a la pàgina web de l'empresa.
En aquesta indiquen que el procediment s'ha iniciat a conseqüència de la gravetat i falta de veracitat de molts d'aquests comentaris pel que fa a les olors.
L'empresa es basa en l'article 7.7 de la Llei Orgànica 1.1982, que considera d'intromissió ilegítima la imputació de fets o la manifestació de judicis de valor
a través d'accions o expressions que de qualsevol forma lesionin la dignitat d'una altra persona, menyspreant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació.
En el comunicat, transcrivien alguns dels comentaris assenyalant que han estat protocolitzats davant de notari
i que afirmen, entre d'altres, que les olors provoquen nàusees, vòmits, pico als ulls, insomni o irritacions a les vies respiratòries.
Ventós ha assenyalat els comentaris indicant que aquests exposen que els productes de l'empresa són tòxics
i que aquestes afirmacions estan afectant el bon nom i reputació de Ventós i les seves vendes,
indicant que han disminuït en més d'un milió d'euros l'últim mes.
Per tot això, l'empresa ha assenyalat que han sol·licitat als seus assessors legals que inicin accions extrajudicials i judicials
per prevenir actuacions com les que citen i per reclamar els danys i perjudicis causats a Ventós.
També exposen que sol·licitaran a Facebook la identificació dels usuaris autors dels comentaris citats a la carta
i remarquen que continuaran protocolitzant davant notari
tots els comentaris que temptin contra el seu bon nom i reputació, adoptant les mesures legals oportunes.
També va destacar l'Hospital Moïcès Brogi i el seu comunicat referent al relleu del director del centre i la responsable d'infermeria.
L'Hospital Moïcès Brogi, situat al municipi veí de Sant Joan d'Espí, va comunicar el mes de gener
el relleu del director del centre i de la responsable d'infermeria a partir de la pressió del comitè de premsa
que havia demanat la dimissió de la cúpula per mala gestió del centre sanitari en la pandèmia de la Covid-19.
Així, el mes de desembre del 2021, aquest comitè va denunciar la falta de personal, va alerta del col·lapse de les urgències,
va informar de la retallada de vacances i va exigir la dimissió de la direcció.
L'anunci del relleu del director Jordi Vilarassau i de la responsable d'infermeria, Anna Ferrent,
es produeix després que aquest hospital es veiés obligat a suspendre dies de vacances de Nadal de les infermeres.
La direcció va comunicar la decisió a la plantilla amb molt poca antelació el 17 de desembre
i ho va argumentar per l'explosió de la sisena onada de la Covid.
El comitè ja va assenyalar, però, que això passava per un problema estructural de falta de recursos humans.
En conèixer aquesta decisió, el comitè d'empresa va acudir al Servei Català de Salut
i va demanar la dimissió de Vilarassau, Ferrent i dos altres als càrrecs del centre sanitari.
Fons del Consorci Sanitari Integral van assegurar que es tractava de dos relleus ja previstos
per principis del 2020 que es van veure obligats a posposar per la pandèmia de la Covid-19.
L'hospital va comunicar llavors els dos cessaments el 19 de gener,
però no s'havien executat de forma immediata, ja que el centre va donar temps fins a Setmana Santa.
Fons del Consorci Sanitari Integral van explicar que la plaça directora d'infermeria
ja havia sortit a concurs, però que no s'havia iniciat el procés per cobrir la direcció.
Mentrestant, una comissió assessora en representació del Servei Català de Salut
estava exercint una funció de supervisió de la gestió.
Per últim, també ha destacat el cap de Sant Jus d'Esvern,
que tindrà nova infraestructura el 2025.
S'informava així que el Servei Català de la Salut preveia ampliar el cap de Sant Jus d'Esvern
amb un cost estimat per a l'execució de les obres de 4,7 milions d'euros.
Aquesta informació és fruit d'una pregunta parlamentària registrada al Parlament.
El projecte es redactarà al llarg del 2023, les obres s'executaran durant el 2024
i la nova infraestructura estarà disponible l'any 2025.
Actualment, el cap de Sant Jus segueix tenint la mateixa estructura que quan es va construir als anys 90.
Des d'aleshores, la població ha anat augmentant i, en conseqüència,
també s'hi han anat incorporant nous professionals en plantilla,
que necessiten més espais per atendre la ciutadania.
Recentment, s'hi han incorporat 5 professionals,
que inclouen experts en nutrició i en benestar emocional,
per oferir un millor servei a la població.
Aquests professionals s'uneixen a la desena de metges i metgesses de família,
els dos pediatres, la llevadora, els 13 infermers i infermeres,
els dos tècnics en cures auxiliars,
la desena de professionals d'atenció a la ciutadania
i els tècnics en treball social i odontologia.
La manca d'espai comporta que l'Ajuntament estigui cedint sales
per a diverses necessitats de l'ambulatori,
com ara per a les campanyes de vacunació o la feina comunitària.
i els tècnics en l'ambulatori,
i els tècnics en l'ambulatori,
i els tècnics en l'ambulatori,
els tècnics en l'ambulatori,
els tècnics en l'acetat demokrat la feina quartària,
els tècnics en l'ambulatori,
els tècnics en l'ambulatoria,
les are
i pels onei af quantena
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Urbanisme
En urbanisme i habitatge
va destacar la passera de Maslluí, els plans urbanístics dels Garrufers, les Escales i la Bòbila, els nous habitatges de la carretera reial i la problemàtica dels habitatges de lloguer per joves al nostre municipi.
L'anunciament de la passera de Maslluí, el barri de Maslluí, el barri de Maslluí amb el barri sud per Collserola i que arribaria finalment a finals d'abril, va obtenir molts clics a Sant Just d'Esvern.
El principal repte d'aquesta passera era superar el desnivell des de Maslluí a la Riera i anar a confluir en un punt que comportés un desnivell de pujada assumible més agradable que el vial que hi havia actualment i que s'agafava al costat de la ITB.
Es tracta així d'un itinerari per avianants i bicicletes que comptava amb una passera a la part que sortejava a la Riera des de la Masia de Can Jalabert,
al voltant de la Cruïlla entre Maria Zambrano i el passeig del Camí de la Masia, fins a l'inici del carrer Juan Ramon Jiménez a la Cruïlla amb l'Avinguda de la Riera.
L'obra tenia així dos lots, una part era la de camins i l'altra era la passera que s'havia fabricat a Vitoria, a Euskadi, i que havia d'arribar el primer cap de setmana d'abril,
tal com explicava l'alcalde, Joan Basaganyes, a Ràdio d'Esvern.
Aquesta passera havia de venir en vehicles molt grans que necessitaven autorització de l'Erzainza, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra per tal de poder realitzar el circuit.
Finalment, l'Erzainza no va donar aquesta autorització, ja que coincidia amb Setmana Santa i volien evitar que hi haguessin vehicles molt pesants circulant per les carreteres.
Sí, havien de venir a col·locar-la aquest passat cap de setmana, el que passa és que venen en vehicles aquests molt grans que han d'anar escortats i necessiten autorització.
Aquesta passera s'ha fabricat a Vitoria, amb una fàbrica a Vitoria, i després necessitaven autorització de l'Erzainza per passar per les autovies del País Basc.
Posteriorment, crec que era la Guàrdia Civil per creuar Navarra i Aragó, i després els Mossos d'Esquadra a Catalunya.
I una d'aquestes policies, crec que concretament l'Erzainza, no li va donar l'autorització, suposo que perquè per dates coincidia amb Setmana Santa
i volien evitar que hi haguessin vehicles molt pesats circulant per les carreteres.
Eren un total de dos camions escortats, ja que tenien un volum molt gran.
Es tractava així d'una obra de gran embargadura, la més gran que s'havia realitzat en els darrers anys al nostre municipi.
Crec que són dos camions, són d'aquests camions que a vegades de tant en quant et trobes a les autopistes,
que van escortats perquè tenen un volum molt gran, i efectivament és una obra d'embargadura.
Finalment, aquest transport s'havia proposat a finals de mes, pel dia 24 o 25 d'abril, en què arribaria a la passera i es col·locaria.
Vasaganyes va voler assenyalar que era un fet força impactant, i va convidar totes aquelles persones que tinguessin interès per aquest tipus d'obra pública
a anar al final de tot del carrer de Juan Ramon Jiménez a la confluència amb el carrer de la Riera.
I s'ha posposat el dia 24 o 25 d'abril, que és quan arribarà a la passera i es col·locarà,
i serà una obra de bastant enbargadura, i convido aquella gent que tingui interès per aquest tipus d'obres civils,
d'obres públiques, que vagin al final de tot del carrer Juan Ramon Jiménez,
a la confluència amb el carrer de la Riera,
i al matí del dia 25 es procedirà a la col·locació d'aquesta estructura,
que jo crec que un cop estigui col·locada s'entendrà una mica tot el que s'ha vingut fent
en aquesta obra que ha durat 4 o 5 mesos.
Finalment, la passera va quedar oberta l'últim cap de setmana de juny,
després d'un retard provocat per l'escassetat de material,
i que va provocar que fins llavors els veïns i veïnes del poble
no poguessin utilitzar aquesta nova connexió entre barris.
L'Associació de Veïns i Veïnes de la Plana Vell Soleig
denunciava el mes de febrer els plans urbanístics dels Garrufers,
les Escales i la Bòbila,
amb l'objectiu d'aturar el seu desenvolupament.
La denúncia arribava en el moment que havien començat
les obres d'urbanització de Garrufers,
i davant del moviment de màquines,
l'Associació de Veïns i Veïnes de la Plana Vell Soleig
va passar pels micròfons de ràdio d'Esvern
per fer ressò del seu descontentament.
En Lluís Coromina i en Jaume,
membres de l'Associació Veïnal,
exposaven les dades que disposaven,
i és que en un inici aquests plans podien comportar
fins a un total de 267 nous habitatges,
al voltant de 700 habitants més,
amb gairebé 35.000 metres quadrats de sostre.
El mes de febrer,
Garrufers ja havia començat les obres d'urbanització
i els altres dos tenien per part de l'Ajuntament
suspèses cautelarment les llicències
durant un any, fins al setembre del 2022,
per tal d'analitzar el futur de les mateixes.
Des de l'associació assenyalaven
que aquests habitatges quedaven distribuïts
en els tres plans aprovats de la següent manera.
A Garrufers 102 habitatges a les escales 36
i a la Bòbila 129.
Des de l'associació clarien
que aquests habitatges de la Bòbila
estaven dins del parc natural
i exigien una contestació
abans de tirar-ho endavant.
Al costat de Camp Mèl·lic,
a la banda dreta,
mirant Camp Mèl·lic de front,
a la banda dreta
comença la vall de Sant Just
que, diguem,
es perllonga fins a arribar
cap damunt de Collserola, no?
Sí.
Llavors, aquí a l'entrada
hi ha tres urbanitzacions
que al seu dia
i una mica, com qui diria,
corre cuita,
l'Ajuntament va aprovar.
amb 267 habitatges
que sembla una mica contradictori
que després d'haver salvat el parc
doncs ara es vagin a construir
267 habitatges,
uns a la porta del parc
i els altres a dins del parc.
Llavors, aquests tres plans aprovats
són Garrufers,
que ara en parlarem,
Escales,
Garrufers té aprovats 102 habitatges,
Escales 36
i Bòbila 129.
Tot això a les portes del parc
i Bòbila
al mig del parc.
Aquesta és la problemàtica
que podem exposar
i pensem
que hi ha una sèrie de greuges
que es tenen d'exposar
i que necessitem una contestació
abans que estigui endavant.
Vam tenir també els micròfons
de ràdio d'Esvern
a l'alcalde, Joan Basaganyes,
qui va voler respondre
algunes d'aquestes acusacions.
Va aclarir així canvis
en els nombres
pel que fa a la quantitat
d'habitatges de Garrufers,
que a la Bòbila
no es trobava
dins del parc natural
pròpiament dit,
sinó en un espai
de transició
i que tant la Bòbila
com les escales
es trobaven
en un moment
de suspensió de llicències.
Va explicar així
el funcionament
d'aquesta suspensió
de llicències
que en el cas
de la Bòbila,
l'argument principal
per part de l'Ajuntament
va ser que es trobava
en aquesta zona
de transició,
un espai funcional
de Collserola
entre el nucli urbà
i l'espai natural.
Aprofitant doncs
l'aprovació
del pla espassei
de Collserola
que permet
protegir aquests espais,
l'Ajuntament
havia pogut fer
la suspensió
de llicències
amb la voluntat
de preservar
l'espai natural.
Basaganyes
explicava que
en el cas
de Garrufers
aquest no era,
no estava
en un espai
funcional
de la Vall
de Sant Jús
i els seus propietaris
tenien drets
adquirits
i que per tant
l'Ajuntament
no tenia argumentari
ni mecanismes
per suspendre
les llicències.
Quan vam fer-ho
en el cas
de la bòbila
l'argument principal
que vam utilitzar
va ser
el que la bòbila
es trobava
en una zona
de transició
dins del parc
no, dins del parc no
en una zona
de transició
espai funcional
de Collserola
entre
on acaba
el nucli urbà
i comença
el parc natural
perquè la bòbila
pel seu emplaçament
queda plenament
justificat
que aprofitant
insisteixo
que es va aprovar
el pla espacial
de Collserola
que permetia
protegir
aquests espais
doncs
que l'Ajuntament
fes aquesta suspensió
de llicències
amb la voluntat
de preservar
aquest espai natural
que Rufés
pel seu espai físic
que no és el mateix
que la bòbila
no està
en un espai funcional
amb la vall
de Sant Just
i qualsevol persona
que miri el mapa
el plànol de Sant Just
ho comprovarà
ràpidament
i també
perquè havíem fet
els deures
en matèria de gestió
urbanística
i per tant
els drets
que tenen
els propietaris
de Rufés
són drets
adquirits
són drets
ferms
l'Ajuntament
no tenia
ni argumentari
ni tampoc
mecanismes
per poder
suspendre
llicències
com hem fet
a la bòbila
l'associació
explicava
que en demanar
els detalls
del nou desenvolupament
urbanístic
de Rufés
es van trobar
amb un espectacle
esfareïdor
un plànol
amb els 102 habitatges
distribuïts
amb 8 fileres
de blocs
que envoltaven
les cases
del voltant
aquest plantejament
posava sobre la taula
una sèrie d'actuacions
que l'urbanisme
actual no permetia
que va portar
els veïns i veïnes
a fer una sèrie
d'al·legacions
per assenyalar
que les connotacions
tècniques
que els havien dit
no s'ajustaven
a la realitat
així la densitat
dels blocs
era 4 vegades
majors a la de l'entorn
i les distàncies
entre blocs
que eren menors
a les aplicades
fins al moment
a la zona
un desenvolupament
urbanístic
que deien
que no respectava
el que hi havia
al seu entorn
i llavors sí
que ens vam
trobar
amb un espectacle
esferidor
que ens van
donar uns plànols
a on hi havia
aquests 102 habitatges
distribuïts
gairebé
8 fileres
de blocs
infranquejables
semblaven
als guerrers de Chean
i que anaven envoltant
les casetes
que hi havia al rededor
amb una quantitat
podríem dir
de coses
que avui dia
l'urbanisme actual
no permet
que automàticament
vam fer
una sèrie
d'al·legacions
explicant
que aquestes
connotacions
tècniques
que ens havien dit
no s'ajustaven
a la realitat
llavors
per exemple
ens vam trobar
i hi havia
una quantitat
d'incidències
impressionants
per exemple
la densitat
d'aquests blocs
eren 4 vegades
els de l'entorn
amb uns 30.000 metres quadrats
doncs imagineu
12.218 metres quadrats
de densitat
les distàncies
per exemple
nosaltres tenim
una sèrie de normatives
que ens han aplicat
que és que
entre bloc i bloc
o sigui entre quasi
quasi
doncs hi ha d'haver
5 metres de distància
i 3 metres pels costats
doncs això
estan a 3 metres
dels propis veïns
Masaganya
es va voler remarcar
que finalment
semblava
que reduiria
la quantitat
d'habitatges
previstos
en aquesta única zona
que de moment
havia començat
les obres d'urbanització
garrofers
l'alcalde assenyalava
que la previsió
dins el desenvolupament
dels garrofers
que no era segura
fins que no s'entraguessin
les llicències
era que en comptes
de 102 habitatges
finalment
n'hi hagués 60
va assenyalar
que la mobilitat
afectaria 60 habitatges
que suposaria
unes 150 noves persones
que viurien
en aquell entorn
unes dades més baixes
de la que exposava
l'associació veïnal
pel que fa a les escales
Masaganya
es va explicar
que era un pla
urbanístic municipal
i que també
estava inclosa
dins la suspensió
de llicències temporal
els motius
però eren diferents
a la bòbila
ja que no
estava en un àmbit
de transacció
amb Collserola
però entenien
que la seva ubicació
era millorable
es buscava així
nous emplaçaments
pel sostre de la bòbila
i també de l'edificabilitat
de les escales
per tal de traslladar-les
a un altre lloc
del municipi
amb menys impacte visual
i menys a prop de la bona aigua
un complex
amb una activitat
molt elevada
amb soroll i molèsties
de mobilitat
pel veïnat
l'associació veïnal
també va voler remarcar
que no hi havia
un pla de mobilitat
i que seguint
els 700 habitants més
que van calcular
que podria haver-hi
i els 400 cotxes
conseqüents
sumats als habitants actuals
tots anirien a confluir
els carrers de la Rambla
i indústria
saturant-los encara més
els veïns defensaven
que s'havia anat a jugar
tenint en compte
els carrers que hi havia
quin és el màxim
de blocs
i nous habitants
que es podia col·locar
en una normativa
d'urbanisme actual
Basaganyes va indicar
que s'estava treballant
amb la propietat
per intentar
que el projecte
d'urbanització
incorporés millores
en el sentit de mobilitat
Nosaltres estem treballant
amb la propietat
per intentar
que el projecte
d'urbanització
incorpori millores
en sentit de mobilitat
hi ha algunes
de les millores
que es contemplen
amb el projecte
del parc
perquè a continuació
del sector de Garrofers
hi ha d'haver
i el parc
de la bona aigua
que és un parc
amb una extensió
de 20.000 metres quadrats
serà un gran parc
a Sant Just
que tant
en el projecte
d'urbanització
del parc
com en un projecte
d'urbanització
del sector
de Garrofers
reformulat
es puguin incorporar
algunes millores
de mobilitat
però hem de tenir present
que aquest projecte
es va aprovar
el 2009
per tant
és un projecte
que està aprovat
conforme
a la normativa
que hi havia
en aquell moment
i el dret
diu
la llei
no pot tenir
caràcter retroactiu
una cosa
que s'ha aprovat
conforme
a la normativa
vigent
en el moment
en què va ser aprovada
si no hi ha
un termini
de caducitat
i en aquest cas
no hi era
aquest projecte
ens agradi més
o ens agradi menys
legalment
està
conforme
a llei
des de l'Ajuntament
a Claria Basaganya
s'estava sent
molt curós
a l'hora
d'administrar
la informació
ja que
estaven pendents
que arribessin
propostes
que s'havien plantejat
a la propietat
i que esperaven
que siguessin
acceptades
creia així
que una bona part
de les propostes
dels veïns i veïnes
podien quedar recollides
a l'àmbit
d'actuació
del parc
i dels Garrofers
a nivell
d'edificació
amb un marge
molt més acotat
també s'estava treballant
perquè les propostes
que properament
s'entregarien
quan tot això
es va tenir
des de l'Ajuntament
deien que s'asseurien
amb els veïns i veïnes
per a partir
de les propostes
tancades
acabar de fer
els últims ajustos
El mes d'octubre
començava
l'urbanització
de la nova zona urbana
a l'entorn
de la carretera reial
fruit del conveni
per salvar la vall
de Sant Just
un fet que també
interessa
molts santjustencs
i santjustenques
així a la carretera reial
entre l'hotel City Park
i l'empresa Frigicol
s'està desenvolupant
una nova zona
residencial i comercial
que formarà part
del nostre municipi
i s'integrarà
dins de la continuïtat urbana
de Sant Just
d'Esvern
Sant Joan d'Espí
Sant Feliu de Llobregat
La parcel·la edificable
ocupa uns 30.000 metres quadrats
Aquesta és una de les
tres actuacions urbanístiques
resultants del conveni
per salvar la vall
del 2019
l'objectiu del qual
va ser evitar
la construcció d'habitatges
dins del parc natural
de Collserola
com estava permès
aleshores
D'aquesta manera
es protegeix
la vall de Sant Just
i es trasllada
al sostre edificable
a una zona ben comunicada
de la trama urbana local
S'hi construiran així
dos edificis
d'habitatge
de protecció oficial
uns 180 pisos
destinats a lloguer
dels quals
la meitat seran
de propietat municipal
i tres edificis
més durs residencial
També hi haurà
locals comercials
a peu de carrer
equipaments públics
i una zona
enjardinada central
La previsió inicial
era que les obres
duresin uns dos anys
Estava així previst
que la promoció
s'anomeni
la vall de Sant Just
en record del fet
que la seva creació
l'ha preservat
i que cada edifici
porti el nom
d'una de les masies
de la vall
L'urbanització
afavorirà
la connexió
del municipi
amb el barri
de Torreblanca
i la relació
amb els municipis
veïns
Es tracta més
d'una zona
estratègicament comunicada
amb les línies
d'autobús i tramvia
i es calcula
que hi viuran
entre 900
i 1.200 persones
Recentment
el ple municipal
del mes de desembre
joves santjustencs
i santjustenques
es van apropar
per preguntar
què es faria
amb aquests
180 pisos previstos
L'alcalde
va assenyalar
que tot i ser
de protecció oficial
i que dependran
directament
tots de l'Ajuntament
no ho podran saber
fins al següent mandat
surti escollit
el govern
que surti escollit
que podrà decidir
qui serà
el públic
destinatari
Per últim
també va cridar
l'atenció
en referència
a l'habitatge
del lloguer
que Sant Just
desvernes
al municipi
de l'àrea
metropolitana
de Barcelona
on havia pujat
més el preu
del lloguer
els últims anys
Tenint en compte
les dades
del Departament
de Drets Socials
de la Generalitat
entre el 2017
i el 2022
el preu
del lloguer
a Sant Just
s'havia incrementat
un 32,26%
això suposava
que el preu mitjà
del lloguer
era de 890 euros
el 2017
i que havia passat
a ser
de 1.180
el 2022
això col·locava
Sant Just
desvern
segons les últimes
dades
del preu mitjà
del lloguer
entre gener i juny
del 2022
en segona posició
només després
de Sant Cugat
del Vallès
Sant Just
desvern
és així
el municipi
en què s'ha incrementat
més aquest percentatge
amb un 32,2%
i el seguien
de prop
municipis
com
Sant Adrià
Badalona
o Santa Coloma
tots ells
superen la incrementació
que havia patit
Barcelona
que només ha estat
de l'11,8%
de l'11,8%
de l'11,8%
de l'11,9%
de l'11,8%,
de l'11,8%,
est Grape,
de l'11,8%
de l'11,8%
de l'11,8%
de l'11,8%,
de l'11,8%
de l'11,8%
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ràdio d'Esberna!
Ràdio d'Esberna!
Ràdio d'Esberna!
El resum de l'any a Ràdio d'Esberna!
Educació!
En Educació, Infància i Joventut ha cridat l'atenció l'ampliació del teixit escolar del nostre municipi,
catalitzat principalment per la construcció de la nova Escola Bressol, que ampliava les places 03 i l'Institut Escola a Maslluí.
Sant Just d'Esberna també va seguir amb un alt índex de participació la Vaga General d'Educació.
Des de l'Ajuntament es comunicava el 22 de febrer que s'aprovava la licitació i que s'estava treballant,
amb l'objectiu que el curs 2023-2024 es posés en marxa de manera gradual la nova Escola Bressol de les bases de Sant Pere.
Ens en va donar més dades al regidor d'Educació i portaveu del Llavors Movem Sant Just i actual Sant Just en Comú, Just for Salva.
Expresava així que són poques les vegades que un poble pot créixer en oferta educativa infantil de la manera que es farà properament a Sant Just d'Esbern.
La nova Escola Bressol oferirà 107 places que s'obriran de manera gradual en tres cursos.
Fos Salva indicava que creuen que té un sentit, però alhora això segueix també les limitacions de l'administració local pel que fa al creixement del capítol de personal,
fet que sigui impossible crear places de funcionaris per a les 14 persones que necessitaria l'escola.
La intenció inicial és obrir primer un grup de lectants, un grup d'un any i un grup de dos anys de cara al curs 2023-2024.
Tot i així, Fos Salva assenyalava que la demografia podria acabar d'ajustar aquests grups.
Són poques les vegades que un poble pot créixer en oferta educativa d'infantil, com el que fem ara amb la nova Escola Bressol,
una Escola Bressol que serà de 107 places, efectivament, i que tenim pensat obrir en tres cursos.
Obrim tres cursos de forma gradual perquè creiem que té un sentit, però també perquè l'administració local recordem que té unes certes limitacions
en el creixement del capítol de personal i, per tant, no podem de cop crear places de funcionari per a les 14 persones que necessitarien per a l'escola
i llavors hem d'anar amb aquest creixement gradual.
La intenció inicial és obrir primerament, l'escola és 107 places, obrir un grup de lectants que en diem,
que és un grup de 0 anys per dir-ho així, de lectants, un grup d'un any i un grup de dos anys.
Això al primer curs, per tant, tenir una oferta...
El 23-24, no?
Sí, tenir una oferta d'un grup d'un any, un grup de dos anys i el grup de lectants,
que també és veritat que, depèn de com veiem la demografia,
podríem mirar d'acabar d'ajustar amb un grup més d'un grup d'edat, si fos falta.
El següent curs, 2024-2025, es passaria a oferir un grup de lectants, dos grups d'un any i dos grups de dos anys.
I, finalment, de cara al 2025-2026, s'oferiria la totalitat de grups.
Els grups previstos seguiran l'estructura actual de l'Escola Bressol Marrex,
que compta amb un total de set grups dividits en un grup de lectants, tres d'un any i tres de dos anys.
Així, en el transcurs de tres cursos educatius, s'aconseguiria oferir el total de 107 places que disposarà la nova escola.
Després passaríem a un grup de lectants, dos grups d'un any, dos grups de dos anys.
I, finalment, pel següent, pel 24-25 i pel 25-26 seria un grup de lectants, tres grups d'un any, tres grups de dos anys.
Igual que a l'Escola Bressol Marrex, que si ara mires la configuració, també hi ha els mateixos grups.
Hi ha set grups, un de lectants i tres i tres, de tres d'un any i tres de dos anys.
Doncs acabaríem amb la mateixa configuració.
Primer tres grups tocant les tres edats,
després sumant dos grups més de primer i d'un any i de dos anys,
i després els tercers grups del primer i del segon any.
I amb això ja tindríem els set grups muntats en tres cursos.
El 14 de febrer es va obrir i aprovar l'inici de la licitació de les obres.
I la idea era que quedés adjudicada a finals de març
i que comencessin les obres de cara al mes d'abril o maig,
unes obres que actualment ja han començat.
Així, està previst que l'abril-maig de l'any que ve, del 2023,
l'obra estigui finalitzada i es pugui ultimar les preparacions de mobiliari i jocs a l'estiu,
per tal d'obrir el mes de setembre.
L'escola, explicava Fossalves, construirà i s'està construint el terreny actualment...
L'escola, explicava Fossalves, construiria el terreny
que llavors estava buit situat entre l'escola Montserrat i Vitàlia.
La construcció ha tingut un impacte en una petita part de l'escola Montserrat,
amb qui estaran connectades mitjançant una porta.
D'aquesta manera es buscarà un intercanvi o experiència conjunt entre les dues escoles.
El que no es durà a terme serà un pati compartit, ja que la llei actual ho prohibeix.
És una obra d'11 mesos.
Creiem que som capaços de fer-la.
Si no comença l'abril, comença el maig.
23 està acabat per tal per posar-la.
Durant aquell estiu entrar a mobles, s'acaba de pintar tot el que sigui de fer més enllà de l'obra purament dita.
Pujar els jocs, posar tot.
Llavors ja comença el mateix setembre.
Veurà que hi ha un terreny, que està buit actualment, que dona,
que és entre l'escola Montserrat, quan fa la corba de l'Avinguda de Catalunya,
no me'n recordo.
Quan fas aquella corba, l'escola s'acaba, hi ha un espai, que és el terreny,
i després ve Vitàlia.
Doncs en aquest espai, aquest terreny, és on construirem l'escola.
Bressol agafarem aquell terreny i una petita part de l'escola Montserrat,
que impacta també, si el departament ho sap evidentment,
per tal d'acabar de configurar l'escola i tindrem aquell espai.
La llei no ens permet que comparta simpàtic,
però sí que veiem oportunitats i per això estaran connectats per una porta, físicament.
Vull dir que si mai hi ha algun projecte conjunt,
que hi ha els nens de l'escola Bressol o bé els nens de l'escola Montserrat,
els de pergolari, els d'infantil,
o fer algun intercanvi o alguna experiència conjunta.
Físicament es podrà, perquè hi ha una porta que s'obrirà
i podran connectar-se els dos patis.
Ara, compartir un pati de forma genèrica no era possible amb la llei actual.
Pel que fa al nom que durà la nova escola Bressol,
Fossalba feia referència a la comissió de nomenclàtor
que s'havia creat recentment.
Es va fer així la proposta d'intentar mantenir una referència
a l'escola Bressol-Marrex, buscant un sinònim de la paraula
fent al·lusió a un grup d'infants.
El mes de febrer s'estava buscant sinònims de la paraula Canalla,
que posteriori es van compartir en un procés participatiu
amb la població per tal d'escollir el nom final.
Ja que vam tenir una comissió de nomenclàtor que es va crear
fa molt poquet, com sabeu, doncs clar, evidentment un nou equipament
ha de passar per la comissió de nomenclàtor.
Es va fer una proposta, que jo crec que a mi m'agrada molt personalment,
que és intentar mantenir, a partir d'un sinònim de la paraula Marrex,
doncs buscar algun sinònim d'aquesta paraula, d'infants, de Marrex,
de Canalla, del que sigui, i col·locar-li un nom similar
fent al·lusió a un grup d'infants.
Llavors el que estem fent és un procés amb la gent de català
que ens diguin quants sinònims trobem en el nostre idioma
de la paraula Canalla, i a partir d'allà farem algun procés
participatiu amb la ciutadania per tal que es pugui votar
i triar el nom de forma conjunta.
Però bé, no es deixa obert totalment, sinó la idea primària,
la que la comissió de nomenclà troba a veure bé,
era de buscar un sinònim.
Finalment, el nom escollit per aquesta nova Escola Bressol
ha estat Mainada.
El mes de febrer estava oberta, doncs, la licitació d'aquestes obres,
de la nova, futura Escola Bressol,
que doblarà l'any que ve l'oferta educativa de la Franja Sant Just d'Esvern,
i que actualment ja està en procés de construcció.
El futur Institut Escola del barri de Maslluí,
que va entrar com a urgència al ple municipal del mes de desembre,
també ha esdevingut una de les notícies
més rellevants d'aquest any.
En parlava a Ràdio d'Esvern, l'alcalde, en Joan Basaganyes,
expliquen que si finalment s'aprovava aquest punt,
que es podia votar el mateix ple,
una votació que confiava que sortiria
amb un suport molt majoritari.
En aquest sentit, s'ha treballat amb el Departament d'Educació de la Generalitat,
a qui ha volgut agrair la recerca de solucions
davant l'augment d'adolescents i infants del nostre municipi,
que ha acabat fent evident la necessitat de construir un institut a escola.
d'argència al ple de demà.
Ja està tot fiscalitzat.
I si el ple municipal s'ho aprova,
es podrà votar el mateix ple de demà.
i jo confio que no només es pugui portar a ple,
sinó que estic pràcticament segur que sortirà
amb un suport molt majoritari.
Efectivament, en aquest sentit,
hem treballat cotxe a cotxe
amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat.
Aquí vull agrair la recerca de solucions
a les problemàtiques que han anat sorgint
fruit del creixement dels nens,
dels infants i dels adolescents de Sant Just,
que ha fet evident la necessitat
de construir un nou institut d'escola.
En aquesta entrevista amb Ràdio d'Esvern,
exposava que durant molt de temps
la solució pensada pel Departament
era que un dels tres centres educatius,
preferentment l'escola en Montserrat,
pogués ampliar-se i convertir-se en un institut a escola.
Actualment, però, s'ha vist que la demanda
és massa gran i els ràdios d'alumnes per classe
estan baixant i que, per tant,
es necessiten més espais.
És per això que els responsables de planificació educativa
del Departament d'Ensenyament
van veure convenient que Sant Just tingués
un institut a escola amb un edifici totalment nou.
Durant molt de temps
el que tenia pensat el Departament
era que algun dels tres centres educatius
existents a Sant Just,
preferentment al Montserrat,
pogués ampliar-se,
convertir-se en un institut a escola,
però actualment ja s'ha vist
que la demanda és massa gran.
A més a més,
els ratis, afortunadament,
d'alumnes per classe estan baixant,
de manera que es necessiten més espais,
i els responsables de planificació educativa
del Departament d'Ensenyament
doncs vam veure necessari
que a Sant Just hi hagués un institut a escola
totalment nou.
En l'acte que es va portar ple,
l'Ajuntament de Sant Just
d'Esvern cedia els terrenys municipals
del barri de Masllui al Departament d'Ensenyament
perquè pogués començar a encarregar
el projecte i licitar l'obra de construcció.
Vas a Ganyars va remarcar que entre
que es feia la sessió i entreven
els infants i adolescents a l'aula hi ha un termini
de 5 o 6 anys i que, per tant,
es tracta d'un projecte de llarg recorregut.
els terrenys són municipals
i el que fa l'Ajuntament és cedir-los
en l'acte que espero que s'aprovi demà
al Departament d'Ensenyament
perquè ja pugui començar a encarregar el projecte
i posteriorment a licitar l'obra de construcció.
Estem parlant sempre d'un termini estimat
entre que es fa la sessió i entren els nens a l'aula
de 4 o 5 anys.
que ningú es pensi que és un equipament
que apareixerà l'any vinent a Sant Just
o en un any i mig, dos anys,
sinó que són projectes de llarg recorregut.
L'alcalde va aprofitar per recordar
els equipaments i serveis que se situaran
al costat d'aquest terreny al barri de Maslluí.
Ha indicat així que al costat
del centre cívic de Sants es col·locarà un aparcament
per preveure l'augment d'equipaments de la zona.
Aquest tindrà unes 80 places per vehicles
i 20 per motos per donar servei a l'increment
de la mobilitat i necessitat de les persones usuàries
dels equipaments del voltant.
Just a continuació es construirà
el nou pavelló esportiu.
L'Institut Escola quedarà situat al final
del carrer Rosa Leveroni a Maria Montessori
en el terreny situat des de la rotonda
fins al final del terreny en direcció al polígon industrial.
El costat del Soledat Sants hi haurà un aparcament
perquè aquesta franja d'equipaments
de mica en mica s'anirà omplint.
Primer arribarà el pavelló poliesportiu i després l'institut d'escola.
Però amb previsió que aquests equipaments
provocaran un increment de la mobilitat i de la necessitat d'aparcament,
doncs construirem un aparcament del voltant de 80 places
per a vehicles i 20 de motos
entre el costat del centre cívic Soledat Sants
i a continuació hi haurà el poliesportiu.
L'Institut Escola anirà al final de tot
on hi ha la rotonda del carrer Rosa Leveroni i Maria Montessori
des d'allà fins al final del terreny en sentit polígon industrial.
Aquest punt es va portar al ple municipal
per cedir aquests terrenys de l'Ajuntament de Sant Just,
del barri de Maslluí, al Departament d'Educació.
Finalment, doncs, aquesta sessió va ser aprovada
i el departament ara pot començar a encarregar el projecte
i licitar l'obra de construcció,
que es preveu que s'acabi cap al 2027-2028.
Per últim, el 14 de març s'informava
que un elevat nombre de professorat dels centres educatius Sant Justencs
cedaria a la convocatòria de vaga
que començava l'endemà als centres catalans.
Des de Ràdio d'Esvern vam parlar amb les direccions
dels diferents centres educatius de Sant Just,
que ens van explicar amb més profunditat com afectaria
aquesta convocatòria i les demandes i reclamacions d'aquesta.
D'aquesta manera, començaven una sèrie de mobilitzacions molt contundents
amb la convocatòria per part dels sindicats educatius de 5 dies de vaga durant el mes de març.
Aquesta estava prevista per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març.
La mobilització, explicaven, era deguda a una suma d'esdeveniments
que s'han anat sumant, dos anys de pandèmia sense els recursos necessaris,
sumats a les retallades de fa més de 10 anys i al modus operandi del Departament d'Educació.
Afegien que l'evident manca absoluta de voluntat negociadora per part del departament
havia obligat els sindicats a mobilitzar-se per fer la pressió suficient per revertir les retallades
i obtenir perspectives de millores laborals.
Exigien així una negociació real fent front a un departament autoritari.
Els sindicats d'educació de manera unitària consideraven que aquesta conselleria
havia oblidat que és la seva obligació promoure el respecte i el reconeixement
al col·lectiu docent davant de la societat.
Rebutjaven d'aquesta manera l'actitud de mensteniment del conseller González Cambray
envers els treballadors i treballadores i l'actitud impositiva i autoritària
mostrada en desatendre i negligir la negociació real
amb els representants sindicals per un retorn de condicions laborals.
Vam poder així parlar amb les direccions dels centres educatius Sant Justencs
que van explicar que una gran majoria del professorat cederia a aquesta vaga.
Tot i que no tenien les xifres exactes fins al mateix dia que començava aquesta vaga,
com explicava la directora de l'escola Montserrat, la Mireia Muñoz,
la vaga és un dret als treballadors i treballadores
que fins a l'últim moment tenien dret a decidir si s'hi adherien.
Totes les escoles i instituts, però, estaven obligades a mantenir uns serveis mínims
d'un professor o professora cada tres classes
que garantia l'atenció de l'alumnat que anés a l'escola.
Sí, de moment, com bé tu has dit, la xifra encara no es pot saber de ben cert,
perquè la vaga és un dret que tenim tots els treballadors i fins a l'últim moment
tenen temps per decidir si s'adhereixen o no a la vaga.
Però ara per ara la previsió és que una gran part del claustre s'adhereixi a la vaga.
Exacte. Justament aquest matí ens han acabat d'enviar aquesta ordre i aquesta ordre
que estableix exactament el que has dit tu, que tant infantil primària com a secundària
és un docent per cada tres aules.
Exacte.
Llavors, des de les escoles es garantiran aquest servei mínim per poder atendre aquell alumnat que vingui a l'escola.
Amb aquesta vaga es volia reclamar i exigir el 6% del PIB per educació com a mínim,
la reversió de les retallades, el restabliment de l'horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal,
la reducció de les ràtios estructurals i cap tancament de grups a la pública,
la conversió dels terços de jornada en mitja jornada
i el retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys.
També l'increment del personal d'atenció directe a l'alumnat,
la recuperació del poder adquisitiu perdut,
incluent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys,
la retirada de l'ordre de calendari escolar, el no al nou currículum,
l'estabilització real del personal interior i pacte d'estabilitat,
una negociació real i la dimissió del conseller.
Ens explicava alguns d'aquests motius la Mireia Muñoz.
Hi ha moltes raons, no?
Perquè també com ha anat tot plegat totes les informacions
i al final el perquè d'aquesta vaga són diverses raons, no?
Es demana, per exemple, la baixada de ràtios a tots els nivells,
l'augment de la plantilla per l'atenció personalitzada també de tot l'alumnat,
també es demana més recursos per a una educació inclusiva
i poder atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials.
també el tema del calendari escolar, no?, que ha estat ara també molt sonat,
doncs el fet que es pugui consensuar amb tota la comunitat educativa, no?
o més amb escoles.
Bé, una miqueta...
Són diversos punts, no?, que l'equip de tot aquests docents volen reclamar
i volen fer-se sentir, no?, que realment estem lluitant per uns drets
i per una millora, per una escola pública amb una millora i de qualitat.
i també poder aconseguir totes aquestes batallades laborals que s'han fet aquests darrers anys.
La directora de l'escola Madre Sacramento, la Mari Carmen Muñoz,
va aclarir que com a escola concertada ells cederien a dos dies de vaga.
El dilluns i el dimecre reclamaven que portaven dos anys de pandèmia amb molta feina
i que s'estaven aplicant masses canvis alhora, com la LOMLOE i l'horari escolar del mes de setembre.
Afegia que eren molts canvis tota l'hora i que des de l'escola no donaven més a l'abast.
A nosaltres, de moment, la concertada fa vaga els dies 15 i 16, és a dir, dimarts i dimecres.
Més que res és que portem dos anys de pandèmia amb molta feina, molt treball i som masses coses, saps?
Som el canvi de l'OMLOE, el canvi d'horari escolar al setembre.
És massa informació, masses canvis, tot a cop, i no donem més a l'abast, de veritat.
L'Institut de Sant Jus cederia a la vaga majoritàriament el primer dia,
tal com informava el seu director, Jesús Margarit.
Va aclarir que s'assegurarien serveis mínims i que preveien que un gran nombre de professors i professores
cederien a la vaga, però que el nombre reduiria la resta dels dies convocats.
Tot i així afirmava que preveien una major afectació que en anteriors convocatòries.
Hem enviat la informació del moment d'aquesta setmana, de la possibilitat que hi ha tres dies,
que sàpiga tothom, que hi ha tres dies convocats als sindicats de vaga, demà, dimarts i jous,
que des del centre intentarem que l'afectació sigui la mínima, però que dependrà molt de l'impacte.
També el cap de setmana hem ajudat molt a preveure tot, però avui anem veient que el seguiment,
segurament demà serà bastant nombrós.
Potser els tants dies de setmana sembla ser que potser menys,
però molt professores s'adherirà potser demà i no a la resta de dies,
però sí que preveiem que potser un impacte n'és en totes vegades.
La Dèlia Risques, directora de l'escola Bressol Marrex, explicava que la convocatòria de vaga els afecta de la mateixa manera que la resta de centres educatius
i que hi havia persones de l'equip que s'adherien a aquesta.
Risques remarcava que, tot i que l'accent s'havia posat en la modificació del calendari,
la vaga afectava moltes altres mesures i demandes.
Va remarcar així la inversió en educació, crear espais de debat per prendre decisions i el nou currículum.
Va voler aclarir que l'afectació d'aquestes mesures i decisions a Marrex era diferent a les altres escoles,
ja que hi havia algunes d'aquestes decisions, que eren d'obligat compliment i que, per tant, els afectaven directament.
Però que n'hi havia d'altres que, en ser una escola Bressol municipal, depenien de la decisió final de l'Ajuntament,
com era el cas de l'inici del calendari escolar.
I, en principi, nosaltres estem convocats, igual que la resta de les escoles,
i aquí a l'equip hi ha gent que s'adherirà la vaga i gent que no.
Sobretot s'ha posat molt l'accent, jo crec, amb tot el tema del calendari,
tot i que la vaga darrere recull un munt de demandes més,
que van més enllà del tema del calendari escolar,
el tema de la inversió en educació,
crear espais de debat per poder prendre decisions,
el tema del nou currículum.
A nosaltres les coses ens afecten relativament, no?
Perquè és veritat que ens afecten, està clar,
és una afectació que potser és una forma una mica diferent a la resta d'escoles,
on nosaltres al final depenem de l'Ajuntament,
i que hi ha algunes d'aquestes decisions que són d'obligat compliment i per tant sí que ens afecten,
i d'altres que en el nostre cas serà l'Ajuntament qui haurà d'aprendre l'administració.
L'adesió a la convocatòria de vaga per part del professorat dels diferents centres educatius de Sant Just
va ser finalment molt alta comparada amb altres vegades.
Així, més d'un 50% del professorat de les escoles d'infantil, primària i secundària públiques de Sant Just
va utilitzar el seu dret a vaga.
Així, més d'un 50% del professorat de les escoles d'infantil, primària i secundària públiques de Sant Just
Així, més d'un 50% del professorat de les escoles d'infantil, primària i secundària públiques de Sant Just
Així, més d'un 50% del professorat de les escoles d'infantil, primària i secundària públiques de Sant Just
Així, més d'un 50% del professorat de les escoles d'infantil, primària i secundària i secundària públiques de Sant Just
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Guàrdia Civil va detenir el mes de juliol un pedàfor i la Sant Jusz Desvern un home de 37 anys el qual hauria enganyat i abusat sexualment de menors d'edat de tot espanya enganyant-los i guanyant-se la confiança de les famílies de les víctimes per aconseguir quedar-se sol amb ells.
El detingut es feia passar per representant de gamers famosos per guanyar-se la seva confiança apropat-s'hi i quedar-s'hi a soles, així ho ha exposat el material.
la mateixa Guàrdia Civil.
També els feia regals i els mostrava tota mena de pornografia
per a animar els menors a fer actes sexuals per videoxat
que enregistrava sense permís.
La investigació va començar fa un any,
quan la mare d'un menor de Castelló va presentar una denúncia,
un fet que va permetre a la policia arribar fins al domicili dels sospitós,
on hi tenia 105 vídeos amb contingut pedòfil amagatzemats en el seu ordinador.
Fins ara, fins aquell moment, s'havien identificat 5 víctimes, totes menors,
tot i que els inicis estimaven que hi havia almenys 14 víctimes més.
En fer-se passar per representant del món gamer,
l'últim pas de la conducta delictiva consistia també en guanyar la confiança de les famílies
i després de diverses cites i trobades aconseguia quedar-se sol amb el menor
per tenir-hi contacte físic.
Entre el material que s'havia intervingut també apareixia ell fent actes sexuals
davant de les persones menors.
L'home va ser detingut i va passar a disposició del jutjat de guàrdia
d'Esplugues de Llobregat, que en va decretar l'ingrés a presó.
La Guàrdia Civil continuava en aquell moment treballant en l'anàlisi
de dades obtingudes al material incautat,
així com en la plena identificació de la resta de víctimes.
Canviant de temàtica però continuant en successos santjustencs
i sortint de temes policials, va agradar molt als santjustencs i santjustenques,
la fita aconseguia per l'enginyera santjustenca Alicia Casals
el mes de juny quan s'anunciava que rebria la medalla d'honor 2022
de la xarxa Vives d'Universitats.
El Consell General de la xarxa Vives d'Universitats,
format pels 22 rectors de les universitats membres,
va distingir amb la medalla d'honor de la institució
l'enginyera Alicia Casals i la cantant i compositora Maria del Mar Bonet.
L'acte públic de lliurement va tenir lloc el 12 de juliol
a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Alicia Casals Igelpí és enginyera industrial i informàtica,
catedràtica de la Universitat Politécnica de Barcelona.
El 1977 es va llicenciar en enginyeria industrial
i el 1983 es va doctorar en informàtica.
El 1978 va començar a treballar com a professora a la UPC
i des del 1991 n'esdevingé catedràtica d'Arquitectura
i Tecnologia de Computadors
al Departament d'Enginyeria de Sistemes Automàtica
i Informàtica Industrial de la mateixa universitat.
Ha treballat sobre robòtica intel·ligent
amb aplicacions mèdiques
com a directora del programa de robòtica
de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya.
Ha desenvolupat projectes i prototipos
de Sistemes Robotitzats d'Ajunt a Discapacitats
i a Intervencions Quirúrgiques.
És membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2007,
presidenta de la secció de Ciències i Tecnologia des del 2019.
Ha presidit diversos congressos internacionals
de robòtica experimental,
arribant a ser vicepresidenta
de la Robotics and Autonomation Society
i presidenta del Technical Committee on Biorobotics
in Medicine and Biology Society.
Durant la seva trajectòria ha rebut
nombrosos premis i distincions,
com el Premi Internacional de Barcelona en Ciència i Tecnologia,
el Premi Ciutat de Barcelona de Tecnologia
i la Medalla Narcís Monturiol
al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
La Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats
és la màxima distinció que atorguen conjuntament
les 22 universitats de la Xarxa Vives
en reconeixement de la trajectòria professional,
el compromís amb la ciència,
la cultura i la societat
que des de diferents àmbits i disciplines
han desenvolupat les persones homenatjades.
Des de 1995, en llenç en què es van lliurar les primeres medalles,
han rebut aquesta distinció 29 persones
dels més diversos àmbits de coneixement.
També van cridar l'atenció les aventures en bicicleta
dels Sant Justens, Toño, González i Oya Ullé
que van realitzar la ruta de Cap de Creus, Cap de Finisterre
aquesta tardor.
Han estat uns 1.500 quilòmetres
que van pedalar durant 25 dies
a raó d'uns 60 quilòmetres al dia.
Els vam tenir a ràdio d'Esvern
relatant aquesta experiència,
explicant que per ells
va ser un repte alhora que un gaudi,
ja que tot i que els dos provenien
de l'àmbit esportiu professional,
van voler gaudir de la ruta des d'un punt de vista individual.
La Iòia va exposar així
que ells dos sortien sovint en bicicleta de muntanya
i que estiueixen al Mollonès.
Van començar a veure uns cartells
que indicaven camí de Sant Jaume català.
L'any passat ja van fer una part del camí francès
i amb aquesta experiència
van començar a investigar més sobre aquest camí.
Mitjançant guies descatalogades
que van trobar a la biblioteca
i l'aplicatiu Gronsa de Galícia
que indica tots els camins,
van començar a planificar el viatge.
Des de l'aplicatiu els van recomanar una guia,
el camí de Sant Jaume, ruta tranquil·la,
cap a Santiago de Compostela.
A veure, sortim força amb bici de muntanya i així
i a l'estiu, com que estem pel Mollonès,
doncs un dia vam començar a veure
que hi havia uns cartells
que posava camí de Sant Jaume català
i, bueno, com que l'any passat
havíem estat fent aquesta part del camí francès i així,
doncs vam dir, a veure si busquem informació.
Va coincidir que a la biblioteca de Mollà
hi havia unes guies
que havia editat la Generalitat
sobre el camí de Sant Jaume català, que són dues guies,
que estan descatalogades i així,
però ja ens va servir una miqueta
per començar a projectar
la sortida, el viatge que volíem fer.
Ja la vam lligar amb un aplicatiu que es diu Grozne,
que és gallè, que tenen tots els camins,
vam trucar a aquesta gent, bueno, es vam comunicar via xarxa
i ells va dir que aquest camí ells no es tenien fet,
però que sí que hi havia una guia,
una guia que es diu el camí de Sant Jaume,
ruta tranquil·la cap a Santiago de Compostela.
Van realitzar així un recorregut superior
als 1.500 quilòmetres.
El Toño explicava que el repte inicial
no era fer tants quilòmetres,
però que a mesura que anaven fent etapes
van començar a valorar altres aspectes.
Així van començar a valorar el gaudi de l'exercici,
la natura i les persones,
i també de la gastronomia pròpia de cada regió.
Tot això els donava un esperit
i un sentiment de felicitat
que els impulsava a continuar.
Sobre una mica més enllà dels 1.500 quilòmetres,
però aquest no era el projecte,
perquè si tu mires això,
dius, ostres, jo pujaré, jo no ho faré.
Però a mesura que vas iniciant-te,
no comptes els quilòmetres,
sinó que comptes el gaudir de l'exercici,
el gaudir de la natura,
el gaudir de la gent que hem anat coneixent
a cada un d'aquests pobles
pels quants hem passat,
el gaudir del menjar,
sobretot del menjar molt casolà,
molt propi de cada una de les terres,
cada una de les regions,
cada un dels pobles amb els quals hem estat.
Tot això ens donava un esprit,
un esprit o una voluntat
o un sentiment de felicitat.
Van remarcar que el camí en bicicleta
era molt dur,
jo que tot i que fa molts anys
que realitzen bicicleta de muntanya
i estan acostumats als seus dolors,
es van trobar amb trams de camí molt complicats.
Van indicar que tothom ho pot fer caminant,
però que el repte es dificultava
quan es realitza amb bicicleta,
ja que si es segueix el camí fil per randa,
hi ha trams que obliga a arrossegar la bicicleta
més de 5 quilòmetres.
Si no és fàcil,
el camí és dur,
amb bici és molt dur.
No es pensi que ningú,
no, no, no,
és dur,
perquè amb bici,
nosaltres venim de fer bicicleta
des dels orígens de la mountain bike.
Aleshores,
és allò que estàs acostumat,
el dolor de cames,
el dolor de cul,
el dolor d'esquena,
el dolor de coi.
Clar,
aquests dolors,
bueno,
són dolors que són assumibles
amb el nivell que pertoca l'exercici,
que és la satisfacció màxima
de l'exercici.
Però sí que és veritat
que això que hem fet,
evidentment,
tothom ho pot fer,
tothom caminant,
bicicleta has d'estar,
o una bicicleta elèctrica,
però nosaltres respetem molt
tot el que les guies indiquen
per on va el camí.
I no va,
el camí va pel camí.
Aleshores,
hi ha trossos durs
que s'ha d'arrossegar la bici,
doncs s'ha d'arrossegar la bici
5 quilòmetres.
L'origen del projecte
recorria el tram català
del camí de Sant Jaume,
que s'inicia al Cap de Creus
i finalitza el Carràs,
entrant després a terres aragoneses.
L'origen del camí de Sant Jaume
es remunta a principis del segle IX,
i en aquell moment
la ruta es va convertir
en un important punt de pelegrinatge
i l'afluència de visitants
propiciava la creació d'esglésies,
monestirs,
fondes i hospitals.
Finalment,
però,
el recorregut
el van acabar construint
en base a informacions i persones
que s'havien anat trobant
al llarg del camí.
La joia indicava
que una de les bones coses del camí
era que durant el dia
anaven molt amb ells mateixos,
ja que el fet d'anar en bicicleta
provoca que cadascú
vegi al seu aire.
Així van viure els dos
una experiència molt espiritual.
Afegia que la realitat
del dia a dia
la deixes a part
i que en tornar
costa trencar
amb la bombolla
que havien creat.
L'origen aquest que vam tirar,
doncs bé,
anirem fins a Tàrrega,
al Carràs,
que és la que havíem dit,
doncs anirem fins al Carràs
perquè encara serà l'últim poble
de Catalunya
i ja hem fet el tros
i al Carràs ja tornarem.
S'ha construït en base
a el que veus per aquí,
a tota una sèrie
d'informacions
i de gent
que han anat parlant
perquè a més
hem improvisat
en relació també
a les persones
que ens hem trobat,
altres peregrins
que ens hem trobat
al camí.
Una de les bones coses
del camí
és que durant el dia a dia
que tu has programat
més o menys
i a vegades ho fas
a vegades
fas més
del que has programat
a vegades menys així,
durant el dia
doncs vas molt
amb tu mateix.
És com
una mica
espiritual,
molt interior.
Tot i que anàvem els dos,
també el fet
d'anar en bicicleta
fa que cadascú
vagi una mica
al seu aire.
La realitat
del dia a dia
la deixes una mica
a part,
no?
I trenques a vegades
amb alguns apegos
i tot això
i després
quan tornes
també costa
tornar
d'aquesta bombolla
que t'has fet.
per conèixer més detalls
sobre aquesta experiència
que va portar
la Ioya Uller
i el Toño González
de recórrer
més de 1.500 quilòmetres
en bicicleta.
Encara podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
de Ràdio d'Esvern.
També recordem
que totes les entrevistes
que anem posant
trossets
en aquest resum
de l'any
les podeu recuperar
també
al nostre canal
de YouTube
de Ràdio d'Esvern
on enguany
hem començat
a gravar-les
i publicar-les
en format vídeo.
Okay, I'd like
to introduce
two more members
of the group
Steve Jordan
on drums.
Okay, and
also
our musical director
Paul Schaefer
Mr. Entertainment
himself.
Okay, this next song
is by
Gilbert McClinton.
It's called
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
B-Movie.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit