She can kill with a smile, she can wound with her eyes And she can ruin your faith with her casual lies And she only reveals what she wants you to see She hides like a child, but she's always a woman to me She can lead you to love, she can take you or leave you
Fins demà!
She's ahead of her time Oh, and she never gives out And she never gives in She just changes her mind And she'll promise you more than the Garden of Eden And she'll carelessly cut you and laugh while you're bleeding
But you'll bring out the best and the worst you can be. Blame it all on yourself, cause she's always a woman to me. Mm-hmm. Mm-hmm. Mm-hmm. Mm-hmm. Mm-hmm.
She never gives out And she never gives in She just changes her mind
She's frequently kind and she's suddenly cruel She can do as she pleases, she's nobody's fool And she can't be convicted, she's earned her degree And the most she will do is throw shadows at you But she's always a woman to me
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia.
Nou cas de pesta porcina a Sant Jus d'Esvern. El municipi i Esplugues entren a la zona d'alt risc. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies d'avui 6 de març. Us informa Mariona Sales Vilanova.
Tot seguit repassem la resta de titulars. Nou bicibocs al barri de les Basses de Sant Pere per ampliar l'aparcament segur de bicicletes.
dues sessions informatives per impulsar l'habitatge cooperatiu a Sant Just. Les trobades, previstes els dies 12 i 24 de març al Casal Popular La Sala, explicaran el model de sessió d'ús i exploraran la creació d'un projecte col·lectiu al municipi. La Sant Justenca Bet Collvinent publica Vull vestir com tu, un assaig sobre identitat i contradiccions en la moda.
La detecció d'un nou cas de pesta porcina africana en un senglar a Sant Just d'Esvern ha obligat a ampliar les mesures de control al Baix Llobregat. El Departament d'Agricultura ha confirmat recentment la detecció de 21 nous casos senglars positius, un dels quals localitzat fora del ràdio inicial del brot a Sardanyola del Vallès, concretament a Sant Just.
Aquesta situació ha comportat que Sant Just d'Esvern i Esplugues de Llobregat s'incorporin a la zona del risc establerta per la Generalitat. Amb aquests nous positius, el nombre total de casos detectats s'eleva a 216 sanglars infectats, mentre que 1.708 animals analitzats han donat resultat negatiu. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que es continuen desplegant efectius i recursos del pla d'erradicació a la zona afectada i ha fet una crida a actuar amb molta precaució davant l'expansió del brot.
Actualment, 18 municipis es troben totalment o parcialment dins de la zona d'alt risc, entre els quals hi ha Sant Just d'Esvern, Esplugues de Llobregat, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola, Moncada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirza del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Molins de Rei, El Popiol, Sant Feliu i Barcelona.
En aquests municipis està prohibit accedir al medi natural i fer-hi activitats individuals o en grup, tot i que sí que es permet accedir als habitatges, desenvolupar activitats econòmiques en espais tancats o anar restaurant i instal·lacions esportives.
Sant Just d'Esberna ha posat en funcionament el nou mòdul Bicibox al barri de les bases de Sant Pere, situat al costat de l'entrada de l'IFP Antoni Algaró. L'aparcament segur per bicicletes impulsat per l'àrea metropolitana de Barcelona ha entrat en servei amb l'objectiu de facilitar la intermodalitat amb el transport públic i l'ús quotidià de la bicicleta.
El nou equipament és un mòdul M14 amb capacitat per 14 bicicletes i s'ha instal·lat a prop del node de transport públic de la Rambla-Sant-Jús, carretera Reial, on conflueixen diverses línies d'autobús i una parada del tramvia. La ubicació també permet donar servei a equipaments propers com l'IFP Antoni Algaró, l'Escola Montserrat, la Residència i Centre de Dia Vitàlia i l'Escola Bressol Mainada. El Bicibox és un servei públic metropolità d'aparcament segur per bicicletes, gestionat per l'àrea metropolitana format per mòduls tancats amb control d'accés.
El servei és gratuït i requereix registre previ i l'accés als compartiments es fa amb una targeta o mitjançant l'aplicació mòbil, que permet obrir el mòdul per deixar o recollir la bicicleta.
Al Casal Popular, la Sala de Sant Jús acollirà aquest mes dues sessions informatives obertes a la ciutadania per impulsar un projecte d'habitatge cooperatiu al municipi. Les trobades tindran lloc els dies 12 i 24 de març a les 6 de la tarda i serviran per donar a conèixer el model d'habitatge cooperatiu en sessió d'ús i explorar la creació d'una iniciativa d'aquest tipus al municipi.
La primera sessió, el 12 de març, tindrà un caràcter introductori i explicarà què és l'habitatge cooperatiu en sessió d'ús, com funciona aquest model i quines experiències ja existeixen al territori. Durant la trobada també es presentaran els primers passos per impulsar un projecte col·lectiu d'aquest tipus a Sant Just i s'obrirà un espai de preguntes i debat amb les persones assistents.
La segona sessió, prevista el 24 de març, se centrarà en les fases per activar el projecte, com la creació d'un grup impulsor, l'accés a sol o edifici, les possibles vies de finançament i la definició d'un full de ruta compartit. Les sessions són organitzades per Dinamo i el Casal Popular La Sala, amb la col·laboració de l'Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el suport del Programa d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya.
La periodista sengestenca Bet Collvinent ha presentat recentment el seu nou llibre Vull vestir com tu, una obra editada per ara llibres que explora les complexitats de la moda contemporània i com aquesta influeix en la construcció de la nostra identitat. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Collvinent ha explicat que el projecte va néixer d'una proposta de l'editorial per formar part d'una col·lecció de càpsules informatives sobre temes d'actualitat.
L'autora, que imparteix classes d'història i comunicació de la moda a la Universitat de Disseny, Bau, centra el seu relat en la paradoxa de la indústria actual, la pressió per ser únics i autèntics, mentre constantment ens inspirem i copiem els estils d'altres. Segons Collvinen, la moda s'ha d'entendre des de la contradicció.
El fenomen de la moda s'entén en base de la contradicció, com d'aquesta necessitat de voler formar part d'un col·lectiu i alhora també la necessitat de voler ser com individual i que se diferenciï de la resta. Llavors és constantment anar fent equilibris amb aquestes dues vessants. Llavors tens la part de dir com, ah no, jo vull anar igual que tothom per així poder sentir que estic com integrat i que tampoc ja puc estar tranquil, que no hauré de destacar d'aquest grup i per tant...
em vesteixo de manera similar, i després també, òbviament, hi ha l'altre vessant, que és de dir com, home, no, a mi el que m'agrada i el que m'interessa és poder fer-me el look especial o poder-me posar aquestes peces diferencials i que hi hagi com aquesta part de tenir com un estil més individual i que també em diferenciï de la resta. Llavors, jo crec que això aplicat a qualsevol ciutat o poble es veu ràpidament en com es van conformant els grups i com en aquesta necessitat de jo vull que dins del meu grup d'amigues se m'entengui i que la gent em pugui llegir com que jo soc una moderna, una pija,
Com buscar aquest estil de compaginar-te amb la teva, entre moltes cometes, tribu urbana. I que també igualment tu em vulguis dir com, vale, sí, jo vull que el meu grup m'entengui i em rebi bé, però també vull donar-li com aquesta peça de segona mà que he trobat en aquesta botiga que ningú més ha trobat a cap altra botiga de fast fashion.
Un dels punts més destacats de l'obra és la relectura del concepte d'uniforme. Lluny de les connotacions autoritàries o militars, l'autor analitza el que s'anomena Signature Look, un estil propi i repetitiu que serveix per transmetre valors i identificar-se amb un grup social determinat. Collvinent posa l'exemple de figures com Steve Jobs per il·lustrar com una vestimenta senzilla pot esdevenir un emblema d'identitat col·lectiva.
Així mateix, la periodista ha reivindicat la necessitat de generar una cultura de moda pròpia a Catalunya, deslliurada de prejudicis que la titllen de frívola o superficial. Durant la conversa s'ha destacat la importància de conèixer el llegat tèxtil del país per poder parlar-ne amb propietat i precisió.
Com que sempre hem volgut, en el cas dels catalans, que no se'ns vinculés excessivament amb la indústria de la moda per por de ser titllats de superficials o de frívols, ens hem desvinculat de tota aquesta idea i, de sobte, crec que no hi ha aquest reconeixement exterior al que es fa des d'aquí o al que s'ha fet històricament des d'aquí. I això és un gran problema, perquè a una persona francesa no se li passaria mai pel cap renegar
de la indústria de l'alta costura, de la indústria del pret-à-porter perquè els defineix com a país. Potser és un dels problemes d'Espanya que tampoc hi ha com aquesta unitat conjunta de com ens definim a nivell d'estètica o de moda. Jo crec que això és superpositiu però clar, després a l'hora de projectar-te cap enfora tothom intenta com fer la seva i en el cas d'aquí a Catalunya de vegades estem com una mica obsessionats en voler que
en voler globalitzar el nostre estil. No, mira, amb la C80, que tothom ens miri. Fem coses per anar a nivell global, però després a nivell local. Falta moltíssima cultura de moda aquí a Catalunya i que la gent entengui per què és important i que la gent pugui parlar-ne amb propietat i que la gent pugui posar-li paraules i que no tot siguin anglicismes i coses que ens venen de fora perquè no se'ns ha ensenyat de cap altra manera. I això, crec que també s'ha de perdre una mica la por a...
a voler parlar de moda, a voler ser precís, a voler vincular-ho amb la teva identitat i amb la teva nació i amb el teu país. El llibre, que es va presentar oficialment el passat 2 de març a Barcelona, ja es pot trobar a les llibreries locals de Sant Just, com que el llibre té i l'escrivà.
Els punts claus que tracta l'obra inclouen la influència d'internet en l'expressió de la personalitat, l'auge de les botigues de segona mà com a espai d'exploració pel jovent, la comparativa entre el sistema de moda local i el global i el paper de les tribus urbanes en la configuració de l'estètica actual. Amb aquesta publicació, Bet Collvinen es consolida com una de les veus emergents en l'anàlisi acadèmica i divulgativa del disseny a casa nostra, mentre ja planeja el seu proper pas acadèmic, l'inici d'un doctorat.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Baix Llobregat han publicat la nova edició de l'informe Les Dones en el Mercat de Treball, un estudi que analitza l'evolució de l'ocupació femenina, la precarietat laboral i les desigualtats de gènere a la comarca. Les dades també permeten situar municipis com Sant Just d'Esvern dins d'aquesta realitat laboral i mostren que l'ocupació de les dones continua creixent, tot i que diversos indicadors evidencien que la seva situació al mercat de treball encara és més vulnerable que la dels homes.
En aquest context, les dones de Sant Jus formen part d'un mercat laboral on persisteixen desigualtats estructurals. Tot i l'increment de l'ocupació femenina, la participació de les dones al mercat laboral continua sent inferior a la dels homes i es manté una major presència femenina en situacions de precarietat. Entre altres factors, destaca que la jornada parcial continua concentrant-se majoritàriament en les dones, amb percentatges molts més elevats que entre els homes, així com una presència menor de dones en l'emprenedoria i en determinats sectors econòmics.
A escala comarcal, l'informe indica que l'atur al Baix Llobregat continua tenint rostre femení, amb més de 18.000 dones aturades davant de 13.000 homes, fet que situa les dones en el 59% del total de persones desocupades. També persisteixen altres desigualtats, com la bretxa salarial, que pot arribar al 32% en els salaris més baixos, i la bretxa de pensions, que arriba al 38%.
L'estudi conclou que, malgrat alguns avenços en ocupació, les desigualtats de gènere continuen marcant el funcionament del mercat laboral al Baix Llobregat.
L'Associació Dona i Empresa de Sant Just ha presentat el seu programa d'activitats per commemorar el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores. La presidenta de l'entitat, Pila Mas, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que la programació d'enguany combina la reivindicació a l'espai públic, la salut emocional i el reconeixement de les trajectòries professionals de les dones del municipi.
L'acte central, i més icònic, tindrà lloc aquest diumenge amb la repintada del mur feminista situat a la plaça Camoapa. Aquesta acció, que es fa des de l'any 2016, busca renovar el missatge d'unitat sota el lema Igualtat sense excuses. Segons Mas, el disseny es renova en cada edició gràcies a una comissió de treball específica que prepara el mur prèviament per una pintada col·lectiva oberta a tota la ciutadania.
i aquest mes de març el tenim també farcidet d'activitats al voltant i emmarcades dintre d'aquest 8M. La primera de les quals serà aquest mateix diumenge, si el temps ens ho permet. Farem la repintada del mur feminista, mur que vam pintar per primera vegada el 2016,
i que l'hem anat repintant i que amb el seu lema que ens acompanya, igualtat sense excuses, el mantenim i creiem que és més vigent que mai encara avui dia. És una activitat que està oberta a tothom, a petits i grans, que començarà a les 9 i mitja del matí i finalitzarà al voltant de les 11.00.
És una activitat que és col·lectiva, que serà festiva, però també reivindicativa. El fet de repintar el mur és perquè tinguem constància i ens recordem que queda molt camí per recórrer encara per assolir aquesta igualtat.
Més enllà de l'acció al carrer, l'entitat aposta per la formació interna i el supermutu. El dilluns 9 de març, el local de l'associació acollirà un taller d'autocur emocional a càrrec de la terapeuta Roser Bosch. Aquesta sessió pretén oferir eines pràctiques per millorar el benestar mental i emocional de les dones en el seu dia a dia.
Per tancar el cicle de març, el dia 19, se celebrarà una nova edició de les Diatalks sota el títol Dones que emprenen, històries que inspiren. L'acte consistirà en una taula rodona a les escoles que comptarà amb la participació de diverses generacions de comerciants i professionals locals. Olga González, del Servei Integral de Salut, i Pepa Casanés, de Pepa Moda, representant les trajectòries consolidades de més de 25 i 40 anys. També tindrem Irene Almendros, arquitecta, i Núria Rey, del Ciabata, com a veus de la nova emprenedoria i el relleu generacional.
De fet, el dia següent, el dilluns, i al nostre local de dona i empresa, que està al carrer Cervantes 32, a les 8 del vespre oferim un taller d'autocura emocional. La nostra sòcia, Roger Bosch, que és terapeuta i és terapeuta especialitzada en l'acompanyament emocional i professora de ioga integral i professora de psicologia de l'autoconeixement,
Ens ofereix un taller molt, molt pràctic en el que ens dona eines, eines físiques, perquè nosaltres, i fàcils, perquè nosaltres el puguem aplicar en el nostre dia a dia i millorar el nostre bonestar, tant mental com emocional. És superimportant i cada vegada més. I aquest, doncs això, serà un taller d'autocura que tindrà lloc al nostre local i a les 8 del vespre.
L'acte serà moderat per la periodista Alicia Flames i finalitzarà amb una sessió de networking al claustre per fomentar la cohesió social i professional entre els assistents. Amb més de 10 anys d'història, Dona i Empresa es consolida com un motor vital en el teixit associatiu de Sant Just d'Esvern.
El ple municipal de Sant Jús ha aprovat l'adhesió del municipi a la taula de sense llarisme del Baix Llobregat, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal per abordar de forma mancomunada la problemàtica de l'habitatge. Segons ha explicat la portaveu del PSC, Isabel Darder, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, aquesta mesura no només contempla les persones que viuen al carrer, sinó també aquelles en situacions d'infrahabitatge o previsionalitat.
Bé, la taula sense llarisme jo crec que és una decisió del Consell Comarcal que hi ha un tema que és el sense llarisme, que vol dir persones que no tenen llarg, no només persones que viuen al carrer, sinó persones que no tenen llarg, que també es contemplen les persones que estan en un pis ocupat o persones que viuen... Algú els ha deixat una habitació o persones que estan provisionalment en algun refugi o en algun lloc. Tot això és sense llarisme.
Tant el Consell Comarcal com, jo crec, tots els Consells Comarcals de Catalunya, hi ha una sensibilitat molt alta pel que està succeint en aquest moment. Un dels problemes és que l'habitatge s'ha encarit molt, hi ha poc habitatge, han vingut moltes persones noves a Catalunya i, per tant, tot això hi ha una necessitat molt alta. Llavors, s'han fet diverses trobades al Consell Comarcal i s'ha creat aquesta taula amb la intenció de compartir la informació del que passa en les poblacions de...
del Val Llobregat i de pensar en mesures encomunades amb tots els municipis des del Consell Comarcal per poder atendre aquesta necessitat de la forma peculiar que té cada municipi o que té la comarca. Un dels punts centrals de la sessió també ha estat l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolital.
L'objectiu és augmentar la densitat residencial al nucli antic mitjançant en dues vies principals, la subdivisió d'habitatges, que permetrà que grans torres unifamiliars es divideixin en dues o tres unitats sense augmentar el volum de l'edifici, i en el cas de crear-se una tercera vivenda, aquesta haurà de ser obligatoriament d'habitatge de protecció oficial, i també la reversió de locals buits. Aquells locals que mai han tingut activitat comercial es podran transformar en habitatges assequibles.
Tot i aquesta obertura, la normativa posa especial èmfasi en la protecció dels eixos comercials consolidats per evitar que la pèrdua de negocis a peu de carrer afecti la vida urbana del municipi. Una és proposar als propietaris de les cases unifamiliars grans que vulguin convertir-les en vivendes de dos o tres vivendes, per dir-ho, habitatges, però sense augmentar el volum, sense augmentar la capacitat. Per tant, les puguin dividir.
Hi ha habitatges a Sant Jus molt grans i moltes vegades també pensem que abans les famílies eren nombroses, abans vivíem més d'una generació amb un sol habitatge i ara hi ha molta gent que viu sola, les coses en canvien molt, no se necessita tant habitatge, a més és molt car mantenir un habitatge tan gran.
i donem la possibilitat que aquests habitatges es puguin dividir en dos i en tres, depèn del tamany de les parcel·les, etc. Llavors, el que sí que fem és dir que la tercera divisió, o sigui, el tercer habitatge que es crida, ha de ser d'HPO, d'habitatge de protecció oficial. En l'àmbit administratiu s'han aprovat nous criteris lingüístics per a la contractació pública i les subvencions, amb l'objectiu de fomentar l'ús del catalan, l'atenció al públic i les comunicacions oficials.
Així mateix s'han modificat les bases de les subvencions per a esportistes i escoles de dansa per simplificar-ne la sol·licitud a través d'instància ordinària. Finalment, el ple ha servit per presentar el programa del 8 de març, que inclourà teatre, un festival de música folk femenina i la repintada del mural feminista a la plaça Camuapa, sota el lema El 8M Batega. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El barri de Maslluí comptarà amb servei directe de busnit amb l'ampliació del recorregut de la línia N12, que s'endinsarà al cor del barri per donar cobertura directa a la zona. La mesura és fruit de les gestions de l'Ajuntament de Sant Just davant l'àrea metropolitana de Barcelona i dóna resposta a una reivindicació històrica del veïnat. La modificació permetrà connectar Barcelona i el centre de Sant Just amb Maslluí de forma més directa i segura, especialment en horari nocturn.
Les persones residents tindran el servei de nitbus més a prop de casa, amb connexió ràpida i sense transbordaments durant tota la nit. Està previst que la millora entri en funcionament a partir del 16 de març. L'ampliació s'ha dissenyat per garantir la màxima cobertura territorial sense afectar la regularitat ni les freqüències de pas actuals de la línia. El nou itinerari passarà pels carrers Girona, Marquès de Monistrol, Frederica Montseny i el passeig Comte de Vilardaga de Sant Feliu, situant les parades a una distància aproximada d'entre 100 i 300 metres del barri.
Moment de repassar les activitats de la Setmana Sant Just. Avui, a dos quarts de sis de la tarda, a la Sala Ejador Cònsol de Can Ginestar, es farà el curs de Tècniques Narratives en Perspectiva de Gènere a càrrec d'Anna Moya, un curs organitzat per la Biblioteca Joan Margarit. I a dos quarts de sis de la tarda, al Centre Social El Milenari, es farà una conferència sobre Madhausen amb en Juli Ochoa, una conferència organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just.
I a les 6 de la tarda, al celler de Can Genestà, es farà una visita guiada a l'exposició d'ànima de Natura, amb Josep Morral i Marta Pruna. També n'hi haurà una el 19 de març a les 6 de la tarda. I a les 7, al Casal de Joves, es farà a la tarda de dones, amb un teatre i sopar.
A dos quarts de vuit a la sala del cinquantenari de l'Ateneu tindrà lloc el documental del mes amb el film Obrin horitzons, amb direcció de Sara Haki i Mohamed Dresa Eini. Passem a les activitats del cap de setmana dissabte 7 de març a les 9 del matí al parc de Iuliaquieta i haurà el mar catambulant del barri de Maslluïda tots els dissabtes. A un quart de dots al centre de formació Bristol, la Bristol Kids Activity, amb el nom Welcome to the Circus.
I a les 12 del matí al Parc del Milenari, jucatec ambiental amb l'activitat, els ocells del parc i fem menjadores. És una activitat oberta totòmica, no cal inscripció prèvia. I passem a l'últim dia de la setmana, diumenge 8 de març, a les dos quarts de 10 del matí a la plaça Camoapa, es farà l'acte organitzat per dona i empresa mantenint viu el mural feminista de la plaça Camoapa.
I des de dos quarts d'onze del matí a dues del migdia al Parc de Torreblanca hi haurà el Mercat de Pagès de tots els diumenges. I també diumenge a l'Ateneu de Sant Just a la Sala del Cinquantenari es farà el Festivalet Folk. A les dotze del matí del diumenge al Parc de Torreblanca sessió de jugatec ambiental amb l'activitat Hort al Balcó.
Encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. Nou cas de pesta porcina a Sant Just d'Esvern. El municipi i Esplugues entren a la zona del risc.
Nou bici-box al barri de les Basses de Sant Pere per ampliar l'aparcament segur de bicicletes. El mòdul, situat al costat de l'IFP Antoni Algaró i del Noda de Transport de la Rambla-Sant Jus, carretera Reial, té capacitat per 14 bicicletes i forma part del servei metropolità de l'àrea metropolitana.
Dues sessions informatives per impulsar l'habitatge cooperatiu a Sant Just. Les trobades previstes el 12 i 24 de març al Casal Popular La Sala explicaran el model de sessió d'ús i exploraran la creació d'un projecte col·lectiu al municipi. La Sant Justenca Bet Collvinem publica Bullesta amb tu, un assaig sobre identitat i contradiccions en la moda.
Aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'avui, 6 de març. Us ha estat informant Mariona Sales Vilanova. La informació local torna als botlletins horaris i als Sant Just Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats i informades a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Molt bon dia.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Gràcies.