Bon dia, és l'1 i 5 minuts.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
El número 1 marca el tall des d'on s'assignaran les places de l'escola Barassol municipal Marrecs.
Ahir es va fer pública la llista baramada i es pot consultar al web municipal www.santjust.cat.
A partir de l'11 de juny i fins al dia 15, els sol·licitants admesos podran formalitzar la matrícula.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dijous, dia 7 de juny.
Tot seguit, fem un repàs d'altres temes destacats.
Els alumnes de tercer i quart d'ESO de l'Institut de Sant Just faran jornada continuada a partir del curs vinent
si el Departament d'Ensenyament accepta la sol·licitud de la direcció del centre.
Els alumnes de primer i segon d'ESO seguiran fent classe dilluns i dimarts a la tarda.
Sant Just per la independència presenta aquest vespre un nou diàleg per la independència.
Aquesta vegada la viabilitat econòmica de Catalunya independent és el tema sobre el qual girarà la conferència
impartida pel president del nou Let's Management Economia, el fons Duran.
I demà Justícia i Pau posen damunt la taula el paper de l'energia eòlica en una conferència
i debat impartida pel físic Sant Justenc Pep Moreno.
L'acte tindrà lloc demà a dos quarts de nou del vespre al local de la parròquia.
El número de tall per l'escola Bressol municipal Marrex és a l'1, tal i com s'ha pogut saber fa només uns instants.
A partir d'aquest número es determinaran les places segons el número signat a cada sol·licitant.
La llista baramada es va fer pública ahir i es pot consultar al web municipal www.santjust.cat.
Tots aquells que tinguin plaça a l'escola Bressol podran formalitzar la matrícula entre els dies 11 i 15 de juny.
Recordem que la demanda per l'escola Bressol municipal Marrex ha sobrepassat de llarg.
L'oferta pels infants nascuts l'any 2010 s'oferien 8 places i n'hi ha hagut 22 sol·licituts.
Pels nens i nenes nascuts el 2011 s'hoferten 31 places i s'han rebut 55 sol·licituts.
I finalment pels nascuts el 2012 se n'han presentat 21, mentre que l'oferta inicial era de 16 places.
Passant 8 minuts de l'1 i seguim parlant d'educació perquè l'Institut de Sant Just ha sol·licitat al Departament d'Ensenyament la modificació de l'horari de tercer i quart deso.
Amb aquesta modificació els alumnes de segon cicle de deso passarien a fer jornada continuada,
mentre que al primer cicle seguirien les classes de dilluns i dimarts a la tarda.
L'Institut va consultar a les famílies de tercer i quart deso que amb un 57,6% dels vots
s'inclinaren per la jornada continuada als 4 cursos de l'ESO.
Malgrat aquests resultats, el Consell Escolar considera oportú mantenir les dues tardes a primer i segon
ja que no és aconsellable impartir 6 hores de classes seguides a aquesta edat.
Abans del 23 de juny es sabrà la resposta del Departament d'Ensenyament a la sol·licitud de l'Institut de Sant Just.
Més notícies d'educació, ja es pot escoltar sencer el manifest en defensa d'una educació pública de qualitat
que va llegir dimarts Joan Margarit.
L'Institut de Sant Just va llegir aquest text des del balcó de Can Gina
en la concentració que es va fer dimarts la plataforma de la comunitat educativa de Sant Just.
Sentim un fragment.
Si aquests seguit de decisions de govern no s'aturen i modifiquen l'educació pública de qualitat
i per a tothom, que és un dels pilars fonamentals pel creixement del grau de civilització, cultura i prosperitat
la disparitat d'una societat patirà una dràstica limitació que podem trigar uns altres 40 anys a recuperar.
Està doncs en perill la nostra cohesió social i l'espectativa d'un futur millor.
Trobareu l'acció complet d'àudio al web de la ràdio3w.radiodesvern.com a l'apartat d'arxiu d'entrevistes.
El manifest assenyala que les retallades perjudiquen la qualitat de l'ensenyament
i adverteix de les conseqüències en diferents àmbits educatius.
Algunes de les més destacades són la massificació de les aules, la supressió de les beques,
la disminució dels docents als centres i la reducció de l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Un centenar de persones, entre famílies, alumnes i professorats,
es van concentrar ahir a les portes de Can Ginestà per mostrar els seus rebuig a les retallades de la Generalitat.
Des de la plataforma de la comunitat educativa,
s'han de fer unes reunions amb mares, pares i mestres a sumar-s'hi
i participar de la propera reunió que serà dilluns 18 de juny a les 9 del vespre al local de l'AMPA de l'escola Montserrat, al mateix centre.
I un últim tema d'educació.
L'Ajuntament de Sant Just assumirà la major part de la reducció de la Generalitat en l'aportació per les escoles bressol
que va decidir el ple de l'Ajuntament aprovant una pujada dels preus públics de l'IPS2.
Això significa que les famílies també contribuiran amb menor mesura a compensar la reducció d'aportacions.
En total es passarà dels 200 als 212 euros mensuals per nen.
El servei de menjador s'incrementarà 5 euros per nen.
Lluís Montfort, regidor d'Educació, considera que la Generalitat
està posant en perill un model de cofinançament de les escoles bressol.
L'arribada d'això vol dir que realment estàs fent que la resta de persones
i d'institucions estiguin assumint aquesta despesa.
Amb la qual cosa realment creiem que no és una bona manera de jugar
ni de compartir un projecte amb altres administracions.
D'alguna manera aquesta actuació de la Generalitat
ha costat 35 milions d'euros de dèficit en els ajuntaments catalans.
Això s'hauria de saber.
Montfort també s'ha referit a l'eliminació de la convocatòria de les beques 03.
La Generalitat va descartar el mes de maig unes aportacions
per un curs començat al setembre.
Escolta'm, Lluís Montfort.
El pressupost assignat a aquestes beques eren 5 milions d'euros.
Jo no em crec que la Generalitat no tingui 5 milions d'euros
per garantir l'equitat en l'accés a les escoles bressol
de famílies que no tenen els mitjans possibles per fer-ho.
El que demano és que, com a mínim, que s'assumeixin les coses.
Que diguin a les famílies a què estan jugant.
Perquè hi ha hagut famílies que han hagut de deixar
les escoles bressol perquè comptaven que es convocarien
unes beques 03 que no s'han convocat.
El residu d'educació també s'alinea a favor de les reivindicacions
de la plataforma de la comunitat educativa.
En aquest sentit, Montfort opina que s'està estenent
una sensació de preocupació del perill del model educatiu.
Més enllà del malestar, jo crec que hi ha una profunda preocupació.
Malestar el pots gestionar d'una manera.
Preocupació pel futur de l'educació pública
és una cosa bastant més del fons i bastant més seriosa.
A les 9 del matí obrirem el llibre per la pàgina 34 de la ISO4.
40 persones alhora i farem uns exercicis molt xulos
que jo també he fet en la meva infància.
I, afortunadament, jo vaig tirar endavant, però molts companys
van quedar al camí.
La viabilitat econòmica de Catalunya independent
és el tema del cinquè diàleg per la independència
organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana.
Alfonso Duran, president de Nòblets Management Econòmia,
impartirà la conferència.
Alfonso Duran opina que la situació de fallida
no s'hauria produït si Catalunya fos independent.
En aquest sentit, assegurar que la viabilitat econòmica
de Catalunya independent no s'hauria produït
Potser l'interrogant és si Espanya és viable econòmicament
sense Catalunya, però Catalunya, que és viable econòmicament,
hi ha prou investigacions fetes i, a més,
els fonaments macroeconòmics de Catalunya
són de tal calibre que, com va dir el Kenneth Rogoff,
que va ser durant uns anys el cap del fons monetari internacional,
si fos independent seria un dels països més rics del món.
Duran argumenta la seva teoria en el fet que Catalunya
ha estat un dels països més rics del món.
Duran argumenta la seva teoria en el fet que Catalunya
ha estat un país que manté la indústria ben al contrari que Espanya.
Això li permetria viure d'una manera raonable malgrat la crisi
si no fos per l'espoli fiscal.
D'altra banda, Duran també es basa en el fet que les economies
més pròsperes d'Europa es troben en països de dimensions reduïdes.
A Europa, els països que prosperen amb els últims 30 anys
no són precisament els grans països en dimensions,
sinó els països petits.
Com pot ser Dinamarca, com pot ser perfectament Suïssa,
països inclús petits en població,
encara que no en dimensió geogràfica, com pot ser Suècia.
És a dir, aquests són els països que prosperen.
Els països que prosperen no són precisament ni Itàlia, ni França,
ni el Regne Unit.
No es pot viure tota la vida pensant en què hem de consensuar.
Les oportunitats passen amb el món de l'empresa
i també amb l'economia i també amb política i s'han d'aprendre.
I ara és un moment molt oportun, perquè ara
hi ha una disbarcel·la general al món.
Crec que és el moment per dir endavant.
Jo soc dels que penso que el pacte fiscal
és un acte de bona voluntat, però tots sabem
que això no prosperarà.
La conferència a la viabilitat de Catalunya independent
s'impartirà dijous, és a dir, avui mateix,
a l'Ateneu.
Passen gairebé 16 minuts de la una
i parlem d'un altre acte que tindrà lloc a Sant Just,
en aquest cas demà. L'Energia òlica com a Alternars
és la temàtica de la conferència-debat
El físic i veí Sant Justenc, Pep Moreno,
posarà damunt la taula els modius principals per apostar
per l'Energia òlica.
Moreno considera que l'Energia òlica ha de créixer
en els propers anys pel fet que el petroli és una energia
finita. Escoltem-lo.
No és una qüestió que sigui efectible, sinó que serà inevitable.
I efectible, hi ha experiències que ja demostren
que l'Energia òlica com a energia
única és efectible.
Hi ha comunitats, per exemple,
em sembla que és la Rioja,
que estan exportant ja energia òlica.
Pep Moreno assegura que l'Energia òlica pot ser
una alternativa viable i sorbent a les energies no renovables.
En aquest sentit, creu que els polítics haurien d'apostar
pels parcs de Molins de Vent. Moreno entén que no és un problema
urgent, però és important de cara al futur.
És important quedar-se amb la idea que,
sigui el pla que sigui,
els combustibles fòsils tenen una capacitat.
Llavors, les prioritats,
els polítics, per exemple, poden ser unes altres,
o de la població en general. En la meva opinió,
es podria fer molt més per l'Energia òlica, però,
evidentment, això ho han de decidir qui
a cada moment està al càrrec de la situació.
De maneres, Moreno es mostra optimista de cara al futur
i considera que les prioritats podrien canviar en la propera dècada.
Jo crec que a deu anys, d'aquí deu anys,
la cosa estarà molt més madura.
Jo estic convençut. Jo amb els últims deu anys
he vist un canvi molt gran.
No exactament a casa nostra, perquè a Catalunya
d'alguna manera això ha anat molt lent, però a nivell global,
bueno, hi ha hagut un escalaró molt gran.
La conferència a l'Energia òlica com a alternativa
als combustibles fòssils i nuclears tindrà lloc demà,
dos quarts de nou del vespre, al local de la parròquia.
I seguim parlant de la parròquia, perquè la parròquia
del Sant Just i Pastó no ha pagat l'IVI tal i com marca la llei.
És una de les poques parròquies de la diòses i de Sant Feliu
que han pagat aquest tribut, ja que moltes altres
no sabien que n'estaven exemptes.
Mossèn Joaquim Rius, rector de la parròquia,
ha reivindicat que l'excepció de l'IVI està marcada per llei,
de la mateixa manera que les entitats sense ànim de lucre
tampoc el paguen. No és que l'Església hagi de pagar l'IVI,
sinó que llavors totes les ONGs, tots els altres que estan
prestande serveis socials, sense ànim de lucre,
tots aquests, llavors que també paguin l'IVI.
Només a l'Església. Jo de vegades
penso que sap greu, però que
doncs anem per períodes. De tant en tant l'Església
ha de sortir, però precisament en allò que
es considera que és un error.
A Sant Just s'està pagant l'IVI pels locals de l'antiga Escola Núria,
on s'hi duen a terme accions socials. En aquest edifici
s'ofereix el servei de càrites, un banc d'aliments i un servei
d'atenció a la gent gran. Mossèn Joaquim assegura que s'estan pagant
1.000 euros anuals per uns locals que haurien d'estar-ne exempts.
Mossèn Joaquim Rius també ha remarcat que l'Església de Sant Just actualment
té pèrdues per la seva activitat ordinària. Escoltem-lo.
És públic que nosaltres aquí a la paròquia de Sant Just és deficitària.
Vull dir, tot i que anem estirant per allà on
podem, perquè ajustant les coses
i menys despeses possibles, i no obstant,
doncs l'Església de Sant Just és deficitària.
No cobrim les despeses que hem de cobrir.
D'altra banda, també lamentat que s'hagin vist reduïdes
les aportacions dels feligresos.
Passen 20 minuts de la una i parlem ara d'economia
perquè l'atura Sant Just creix en 20 persones el mes de maig
i ja són 800 les que no tenen feina. Són dades que
va fer públiques dilluns al Ministeri de Treball
que també indiquen que són 14 més que ara fa un any.
Per tant, el municipi que gira la tendència l'ha baixat dels últims dos mesos.
En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya,
la situació ha estat ben diferent. Al maig al Basilebregat
el descens ha estat d'un centenar de persones i a tot Catalunya
el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació
també ha baixat molt. En total n'hi ha
630.932 però de 4.800 menys
que el mes d'abril.
Continua en marxa el procés perquè la ciutadania voti
quin nom prefereix pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga
Escola Montserrat. Es pot votar a través del web municipal
www.santjust.cat o bé omplint les botlletes
que hi ha en diferents equipaments de Sant Just.
Les opcions per batejar aquest equipament
havien de ser noms en femení, un criteri
del Pla Municipal de Gènere.
Carme Pérez era veïna i mestre de Sant Just
durant els últims anys de la República i durant el franquisme.
Dolors Cardona del Consell Municipal de les Dones
ha destacat el paper pedagògic de Carme Pérez.
La Carme Pérez té un coneixement més estent que la Carme.
És a dir, ella és les mestres silencioses
que l'ideal republicà, en una època tan difícil
com va ser el franquisme, va sapiguer
d'alguna manera transmetre.
La Teresa Pàmies és una dona,
escriptora, periodista
que va tenir un gran compromís polític i social
contra la lluita contra el franquisme,
que és part d'una generació que va ser marcada per la guerra
i que va condicionar a tothom la seva vida
posterior a l'exili i la clandestinitat,
que va fer servir la literatura per deixar testimoni.
El Centre d'Estudis Sant Justencs proposa la campana.
El fet de ser el símbol de l'escut del municipi està clau
a l'hora de triar aquest nom, ho explica Maria Quintana
I la campana és un símbol nostre, com hi ha al Bern,
doncs la campana.
A vi de ser femení, doncs aquesta.
Les dones que han fet més per aquest poble
o que almenys se'ls ha tingut en compte
tenen a más lluir un carrer, encara que no estan fets.
Aquí va viure els últims 30 anys de la seva vida,
però ella ja va venir aquí gran, gran.
I clar, el que volia era que tothom aprengués, que millorés.
Era una persona dura
i el que demanava era que la gent treballés i millorés.
Ella sempre havia treballat per això,
per lluitar, perquè la gent fos millor
i perquè tothom tingués un futur millor.
Per nosaltres és perquè ens ha marcat.
A mi m'ha marcat com a persona, com a mestra
i penso que a l'escola també.
Ara anem a l'Ajuntament.
Doncs quan passen 24 minuts de la una
fem un ràpid repàs a les activitats
pels propers dies a Sant Just.
Aquesta tarda a dos quarts de cinc es fa una encerrada
amb motiu dels casals d'estiu amb les ampes de les escoles.
Serà l'equipament de la plaça de la Pau
i hi haurà servei d'acollida pels infants.
També avui a dos quarts de sis de la tarda
comença l'escola d'Ukei per aprendre a patinar.
És una activitat organitzada pel club d'Ukei Sant Just
que s'adreça a infants de 3 a 7 anys cada dimarts i dijous de juny.
Per participar-hi cal inscriure's a través de l'oficina
i també a l'oficina web.
També avui a les sis conferència a l'aula d'extensió universitària
de la residència de la Mallola sobre estratègies
per un bon funcionament mental amb el Gabruna.
I un últim acte per aquest vespre.
A les 9 els exentrenadors i exjugadors del Barça,
a l'escola d'Ukei Sant Just,
oferiran una xerrada sobre els valors cívics
a través de l'educació física i l'esport.
Serà a les 9 al centre de l'escola Montseny.
I demà divendres una nova activitat dels Divendres als Parcs.
Aquesta setmana al Parc del Juvenil,
a partir de les 6 organitza el club de bàsquet Sant Just.
L'activitat és per nens i nenes de 5 a 12 anys.
I un darrer acte per demà divendres a dos quarts d'11 de la nit.
Nova sessió del cineclub utopí al Casal de Joves.
Es projectarà l'Àrbol de la vida de Terrens Màlic.
I després de repassar l'agenda,
fem ara un cop d'ull a la situació meteorològica.
El temps a Sant Just Notícies.
Bon dia, Carles. Bon dia.
Quin temps ens espera per aquest final de setmana i cap de setmana?
Avui ens creu un front i diumenge un altre.
El d'avui afectarà la meitat nord de Catalunya.
De moment, aquesta tarda veurem un petit augment de núvols a Sant Just.
No serà massa important. Hem tingut boires baixes al matí.
El sol ja és a 24 graus i mig.
La humitat és molt elevada.
Avui la sensació de xafogor és molesta.
Però amb el pas del front d'aquesta nit,
que ens afectarà poques Sant Just,
però sí que afectarà les zones de muntanya,
entra una mica d'aire net, d'aire del nord, més fresc,
i això farà baixar una mica les temperatures demà.
Els termòmetres s'enfilaran, però no hi haurà tanta humitat
Dissabte, un dia variable amb sol i núvols,
però sense precipitacions a Sant Just,
i diumenge a última hora podrien arribar tempestes a Sant Just.
Vindria a passar una mica el que va passar la setmana passada,
que va caure alguna tempesta al nostre municipi.
Així és una mica la previsió. Avui la xafogor s'acaba.
A partir de demà, calor, però amb un ambient més suportable.
Moltes gràcies, Carles. Bona tarda.
Gràcies, Carles.
El número 1 marca el tall des d'on s'assignaran
les places de l'escola Bressol municipal Marrecs.
Ahir es va fer públic a la llista baramada
i es pot consultar al web municipal 3bdoples.santjust.cat.
Entre l'11 i el 15 de juny, els sol·licitants podran formalitzar la matrícula.
Els alumnes de tercer i quart ESO de l'Institut de Sant Just
faran jornada continuada a partir del curs vinent,
si el Departament d'Ensenyament accepta la sol·licitud de la direcció del centre.
Els alumnes de primer i segon d'ESO seguiran fent classe
dilluns i dimarts a la tarda.
Sant Just per la Independència presenta aquest vespre
un nou diàleg per la independència. Aquesta vegada,
la viabilitat econòmica de Catalunya independent és el tema
sobre el qual girarà la conferència impartida pel president
del Nowledge Management Economia, Alfonso Duran.
I demà Justícia i Pau posa damunt la taula
el paper de l'energia hòlica en una conferència de debat
impartida pel físic Sant Justenc Pep Moreno.
L'acte tindrà lloc demà a dos quarts d'una del vespre al local de la parròquia.
Doncs ara s'hi hem arribat al final del Sant Just Notícies
edició migdia. La informació torna a partir de les 4
amb els bulletins horaris i a partir de les 7 del Sant Just Notícies
amb la Carme Verdoi. Podeu seguir informats
a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com
a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com
i a través de les nostres xarxes socials
a Facebook i Twitter. Que passeu una molt bona tarda.