Ràdio Nesbeth, a les contes, Ràdio Nesbeth,
durant la 8.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
Sant Just inicia la recuperació dels cultius d'olivera
amb una actuació de manteniment a Campadrosa i Can Oliveres.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui, 23 de gener.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
Tot seguit, repassem la resta de titulars.
Ajuts per retirar l'Amiant, oberta a la convocatòria amb 8 milions d'euros de pressupost.
Zoc, dracs i heroïnes.
Una sessió de curtmetratges infantils al cinèxic a l'Ateneu de Sant Just.
L'esdeveniment, adreçats a infants a partir de 3 anys,
oferirà 5 curtmetratges en català que promouen valors com l'amistat,
la superació i la llibertat d'escollir el propi camí.
Gran ètgic del taller d'arbres genealògics de l'Ateneu de Sant Just amb possibles noves edicions.
Aquest febrer es durà a terme una actuació de manteniment
a la zona de cultius de Can Pedrosa i Can Oliveres
per recuperar i valorar aquests terrenys municipals.
El projecte, impulsat pel Consorci de Collserola,
amb la col·laboració de l'empresa L'Olivera
i el suport financer de la Fundació Catalunya La Pedrera,
inclou la por de deformació i neteja d'entre 10 i 15 oliveres de gran mida,
així com l'eliminació d'arbustos adjacents i la millora dels bancals.
Aquesta intervenció busca preservar el patrimoni natural i cultural de Sant Just,
a més de contribuir a la prevenció d'incendis forestals.
L'actuació també permetrà avaluar la viabilitat de plantar nous peus d'olivera l'any 2026
i estudiar la possibilitat d'una futura producció d'oli local.
A més, es reduiran els costos de manteniment
i es valorarà l'aplicabilitat d'aquest model en altres zones del parc de Collserola.
Aquest projecte representa un esforç conjunt entre institucions i entitats
per millorar i preservar l'entorn natural, amb una clara aposta per la sostenibilitat.
Sant Just Notícies.
El Consorci de Collserola actua com a coordinador i gestió de la finca,
l'empresa olivera s'encarrega de les tasques tècniques
i la Fundació Catalunya La Pedrera finança les actuacions
dins del compromís amb la biodiversitat i l'educació ambiental.
Aquesta iniciativa suposa un primer pas cap a la recuperació del cultiu
i d'oliveres a Sant Just
i reforça la col·laboració entre els diferents actors
implicats en la gestió sostenible del territori.
La Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria d'ajuts
per la retirada i gestió d'Amiant
amb un pressupost de 8 milions d'euros.
El termini per sol·licitar-los, iniciat el 15 de gener,
estarà obert fins a l'exhauriment dels fons.
Poden accedir-hi propietaris d'immobles
amb elements d'Amiant de la construcció,
tant persones físiques com jurídiques,
comunitats de veïns i entitats públiques o privades.
A Sant Just s'han censat 84 elements de fibrociment
susceptibles de ser retirats amb aquesta subvenció.
Els sol·licitants hauran d'aportar documentació acreditativa
de la propietat de l'immoble,
una memòria descriptiva dels elements a retirar
i un pressupost d'una empresa inscrita al Registre d'Empreses
amb risc d'Amiant.
L'ajut cobreix el 100% de les despeses de retirada,
transport i tractament dels residus
amb límits per metre quadrat
establerts a la convocatòria.
La tramitació es pot fer en línia o presencialment,
mentre que empreses i professionals
han de fer-ho per internet.
Sant Just Notícies
Aquesta iniciativa forma part del Pla Nacional
per l'erradicació de l'Amiant a Catalunya
2023-2032,
que inclou actuacions per identificar,
retirar i gestionar l'Amiant,
així com accions de prevenció
i un nou marc normatiu.
La Unió Europea ha establert la retirada d'Amiant
d'edificis públics abans del 2028
i de la resta d'edificis per al 2032,
objectius que la Generalitat pretén assolir
amb aquest pla i finançament específic.
Podeu consultar tota la informació
a l'enllaç que trobareu a la notícia
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'Ateneu de Sant Just acollirà aquest dissabte 25 de gener
a les 6 de la tarda
la projecció de Joc, Dracs i Heroïnes,
una sessió de cinema infantil gratuïta
adreçada a infants a partir de 3 anys.
L'activitat, organitzada per l'Ateneu
amb la col·laboració d'Òmnium Cultural,
forma part del programa Cinexic,
que té com a objectiu promoure el cinema infantil en català.
La sessió inclourà la projecció del curtmetratge Joc,
la història d'un jove drac
que assisteix a l'escola per aprendre a volar,
a treure foc i a raptar princeses.
Tot i les dificultats que es troba pel camí,
l'amistat amb una princesa l'ajudarà a entendre
que no sempre cal seguir les expectatives imposades.
A més, la projecció es completarà
amb quatre curtmetratges més,
protagonitzats per nenes valentes i creatives,
que transmetran valors com l'amistat,
la superació i la llibertat de triar el propi destí.
El programa Cinexic, impulsat per Òmnium Cultural,
aposta per oferir continguts audiovisuals
en català de qualitat i accessibles per a les famílies.
La projecció, que tindrà lloc a la sala del cinquantenari,
tindrà una durada de 60 minuts.
La Taneu de Sant Jus està impartint aquest trimestre
un taller per aprendre a fer arbres genealògics familiars
conduït pel Sant Justenc Joan Sermna Sàlvia.
Amb inscripcions exaulides, el curs es divideix en dues sessions,
la primera celebrada el 16 de gener
i la segona prevista per al 13 de febrer.
Durant aquestes sessions, els participants reben orientació
sobre les eines i mètodes per construir correctament
el seu arbre genealògic,
començant per la recopilació d'informació familiar
i l'ús de plataformes digitals com MyHeritage.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern,
Joan Cern ha explicat que el taller ha despertat
un gran interès entre els Sant Justencs
amb un públic majoritàriament format
per persones de mitjana edat i jubilats,
tot i que també hi ha participants més joves.
Molts d'ells ja havien començat a elaborar
els seus arbres genealògics de manera autodidacta
i han aprofitat el taller per aprofundir-ne els coneixements
i perfeccionar la metodologia.
Segons Cerna, la genealogia pot convertir-se
en una activitat addictiva,
ja que cada descoberta aporta nous elements
sobre la història familiar.
Tu primer, el que t'has de plantejar és per què el vols fer.
És a dir, poden haver-hi moltes coses.
Jo et diria, si el vols fer, primerament és a tenir una bona plataforma.
Avui em dic que ens movem amb el món, sobretot digital.
Doncs tenir una bona plataforma
amb la qual du a terme aquest treball
i a grans trets et podria dir que el primer que has de fer
és, jo hi poso, no és per fer publicitat de ningú,
però jo el que faig servir quan vaig fer el taller
i vaig recomanar és l'aplicació de MyHeritage,
que és una plataforma derivada dels mormons,
que són els grans experts i els grans tenidors
d'informació d'aquest sector,
a partir des de naixement, de defunció, baptismes, etc.
I jo faig servir aquesta aplicació,
per tant, és una aplicació que el que fas
és que tu primer el que et demanes
és que posis les teves dades, les dels teus pares
i a partir d'aquí et dibuixa un arbre
que tu has d'anar fent créixer.
Cerna ha parlat de la importància de documentar dades bàsiques
com les dates de naixement, matrimoni
i defunció dels avantpassats,
així com les localitzacions associades.
També ha ressaltat la necessitat de tenir paciència i constància
perquè la investigació pot portar anys,
però de vegades una nova digitalització de documents
permet avançar significativament en qüestió d'hores.
El tallerista ha subratllat la rellevància
de consultar familiars grans
per obtenir informació valuosa abans que es perdi.
De grans trets, què és el que necessitem?
Sobretot molta paciència,
perquè és un món que requereix molta paciència i molta atenció,
que una cosa on pots estar tancat,
no t'has tancat,
un, dos anys, tres, dos mesos,
amb un clic perquè han digitalitzat alguna cosa,
s'ha trobat algun document,
pots desencallar-la i amb el que no has pogut fer en dos anys,
en una hora ho pots fer,
perquè han sortit aquells documents
i estan publicats a algun lloc
i pots fer créixer el teu arbre.
Però grans trets és bàsicament això,
és a dir, tenir el lloc on fer-lo,
és a dir, pot ser un full d'Excel,
pot ser aquesta plataforma,
i a partir d'aquí, consultar amb gent gran,
el primer que has de fer és consultar gent gran de la teva família,
com més aviat millor,
òbviament,
per adquirir aquesta primera informació.
I en aquestes, diguem-ne,
la informació que has de tenir de cada individu en el teu arbre,
és quan va néixer,
quan i amb qui es va casar,
i quan va morir,
òbviament quins fills va tenir.
I tot això amb les localitzacions,
és a dir, on va néixer,
on es va casar i on va morir.
I a partir d'aquí tu vas creixent,
i és aquí on pots estreure aquesta informació,
doncs, del registre civil,
doncs, amb el que és en aquesta època més cap aquí, diguem-ne,
sinó ja amb el que és més amb el món de l'església
o dels partides, diguem-ne, de bateig i de funció.
L'afició per la genealogia de Joan Serna
va començar durant l'etapa escolar,
quan va haver de fer un treball sobre la biografia del seu avi.
Aquesta experiència el va portar a investigar més sobre la seva família
i a descobrir arxius històrics
per ampliar la seva genealogia fins al segle XIV,
en algunes branques.
En aquest procés es rebut el suport de persones expertes
com Julio Ochoa i Beatriz Mir,
que l'han ajudat a perfeccionar les tècniques de recerca.
A causa de la bona acollida del taller,
l'Ateneu de Sant Jus ja està valorant la possibilitat
d'organitzar una nova edició
per donar resposta a la demanda existent.
Aquells interessats poden posar-se en contacte amb l'Ateneu
per obtenir més informació sobre futures edicions d'aquest curs.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'Arxiu Municipal de Sant Jus d'Esvern
organitza el pròxim 27 de gener a les 6 de la tarda
la celebració del Dia Internacional
en record de les víctimes de l'Holocaust.
L'acte tindrà lloc a la Sala Ovidi Montlló del Casal de Joves
i començarà amb la lectura d'un manifest commemoratiu
en homenatge a les víctimes del genocidi nazi.
Després de la lectura s'oferirà una sessió especial de cinema
titulada L'Holocaust, la deportació i la seva memòria
que consistirà en la projecció de 6 fragments de pel·lícules
cadascun de 15 minuts
amb l'objectiu d'explicar les causes i conseqüències del nazisme
i el seu paper en aquest genocidi.
Sant Jus Notícies
Un cop finalitzada la projecció es durà a terme
un debat conduït per Xesco Montanyes
membre de l'Associació Mical de Mauthausen
per aprofundir en la memòria històrica
i reflexionar sobre la importància
de mantenir viu el record d'aquests fets.
L'acte compta amb la col·laboració
de l'Associació Mical de Mauthausen
i el Centre d'Estudis Sant Justens.
L'entrada a la jornada és lliure i oberta a tota la ciutadania.
L'encesa de torres, talaiots i talaias
en defensa dels drets humans a la Mediterrània
arriba aquest dissabte 25 de gener a Sant Jus d'Esvern
en la seva tercera edició.
Estet Goldstein, del Centre d'Estudis Sant Justens,
ha explicat en una entrevista a la ràdio
tots els detalls d'aquest esdeveniment
que el centre coordina des del 2023
en col·laboració amb l'Ateneu i l'Ajuntament.
Aquesta iniciativa global,
impulsada per l'Institut Ramon Montaner
des del 2021 a territoris de Parla Catalana,
té com a objectiu valorar el patrimoni arquitectònic històric
i alhora conscienciar sobre la crisi migratòria al Mediterrani.
Enguany, a Sant Jus l'encesa tindrà lloc
al campanar de l'Església del Sant Just i Pastor
en comptes de la Penya del Moro
per evitar riscos d'incendi en una època de sequera persistent.
L'acte es dividirà en dues parts.
Al migdia, a tres quarts d'una,
es farà la lectura del Manifest Comú
i l'encesa de fum des del campanar,
acompanyada de la tradicional cantada del viatge a Ítaca.
A la tarda, a un quart de set,
es repetirà la lectura del Manifest
i es durarà a terme l'encesa de bengales
per il·luminar simbòlicament la defensa dels drets humans.
Sant Jus Notícies
Aquesta commemoració sorgeix
d'una iniciativa d'excursionistes de Mallorca
que van voler recuperar la funció comunicativa
de les antigues torres de vigilància,
utilitzades per avisar
sobre possibles amenaces marítimes en el passat.
Actualment, aquestes enceses
es duen a terme simultàniament
en diverses localitats de Catalunya,
les Illes Balears, el País Valencià
i la Franja d'Aragó,
oferint una cadena de llum i solidaritat
en suport de les persones migrants.
Doncs, originàriament,
això vindria de les Illes,
d'un recorregut que va fer un grup de persones.
Mentre camines, observes i fas memòria,
et venen aquells records històrics
de com es comunicava la gent.
Antigament, quan no teníem els mòbils ni altres eines,
una d'elles era a través de torres, de la IOTS,
i totes aquestes infraestructures
que des d'un cert espai cap a l'altre
ja estaven situats, no casualment,
segurament ja, per tindre aquell punt
d'avís, de comunicació,
que a nivell sonor sí quedava molt lluny,
podia ser complicat,
però a nivell visual
hi havia aquella connexió d'avisar.
Deia que eres cap a la zona de Mallorca,
anem a una època més aviat de pirata,
de compte,
venen vaixells,
poden vindre possibles invasors,
anem a avisar a la població
i a través de totes aquestes torres
hi havia aquest punt de comunicació.
Avui en dia, a la Mediterrània,
el que teníem és,
més que aquesta invasió pirata,
tenim tot aquest moviment de gent
que està emigrant,
perquè al final la migració és,
tu esculls una forma de,
com de vehicle,
com et mous,
hi ha gent que mira,
compra un billet d'avió o de tren
o té el seu propi vehicle,
hi ha molta gent que es veu
amb la necessitat d'agafar
una barca,
un estri,
podríem dir,
que et porti d'un lloc cap a un altre
per anar a buscar un futur millor.
Seria aquest el resum, no?
Malauradament,
el que passa és que molts no arriben a port,
per tant,
s'ha volgut donar aquest apunt
o record històric
de per què hi eren les comunicacions
i ara s'ha aquesta visió del
recuperem aquella comunicació
entre pobles,
entre espais,
o fent aquesta mirada
al que està passant actualment
al Mediterrani.
A Sant Just la iniciativa
compta amb el suport d'entitats
com Justícia i Pau,
Sant Just Solidari,
Òmnium Cultural,
la Flama del Canigó
i la Parròquia Local,
entre d'altres.
L'organització espera que aquest any,
amb la nova ubicació més cèntrica,
es pugui arribar a un públic més ampli
i conscienciar encara més
sobre la situació de les persones migrants
que travessen la Mediterrània
a la recerca d'un futur millor.
L'encesa de Torres Talajots i Talaias
s'ha consolidat com un esdeveniment
de reivindicació i memòria històrica,
combinant patrimoni i solidaritat
per denunciar la situació
dels drets humans a la Mediterrània,
una de les rutes migratòries
més perilloses del món.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Els Sant Justens, Montse Molinero
i Albert Macià
han cedit oficialment
a l'Arxiu Municipal de l'Escala
un àlbum amb cartes i documents
relacionats amb l'escriptora
Caterina Albert,
coneguda pel seu pseudònim
Víctor Català.
La donació es va formalitzar
la setmana passada,
tot i que el material ja es trobava
a l'Arxiu des del febrer de l'any passat.
El llegat prové de la família
d'Antònia Bartomeu,
amiga íntima de l'escriptora,
qui va conservar aquests documents
durant dècades abans
que arribessin a mans de Molinero i Macià.
Els fons documental
inclou prop d'un centenar
de cartes personals,
d'algunes d'elles inèdites,
així com poemes signats
amb el seu doni
Víctor Català.
Entre les peces més valuoses
es troba un àlbum manuscrit
amb fotografies de l'època,
considerat un testimoni clau
per la restauració
del Clos del Pastor,
un espai que Antònia Bartomeu
va regalar a Caterina Albert.
Aquest àlbum ha permès
conèixer millor la relació
entre les dues dones
i els espais que freqüentaven.
Hi havia cartes personals
entre la Caterina Albert
i l'Antònia...
L'Antònia Bartomeu.
L'Antònia Bartomeu.
Bé, no només amb l'Antònia Bartomeu.
No, amb l'Antònia Bartomeu
i amb una neboda
que era la Tisi,
la Teresa Bartomeu.
Totes dues van ser
dues persones que van influir,
o sigui, van estar molt a prop
sempre de la Caterina Albert.
Llavors, bueno,
hi ha aquestes cartes
que són molt personals,
que són explicant-se coses d'elles,
felicitant a la família,
felicitant els Nadals,
concretament la persona
que a nosaltres ens va fer llegat aquest...
Era una nena.
Era una nena en aquella època.
I cada any hi havia la carta
felicitant el Sant,
felicitant l'aniversari,
felicitant els Nadals,
però, esclar,
amb un llenguatge per la nena,
no per els adults.
Vull dir que, per tant...
Hi ha poemes que, clar,
que eren inèdits
perquè estaven fets expressament
per ella.
I és curiós de veure aquests documents
perquè quan és una carta personal
ho és signa com a Caterina Albert,
a vegades només com a Caterina,
amb alguna carta fins i tot
Catalina Albert i Paradís,
i sempre que hi ha un poema
firma com a Víctor Català.
Tenia molt clar
com havia de presentar una cosa o una altra.
Hi havia, doncs, això,
a prop d'un centenar de cartes
escrits.
També n'hi ha algun
adreçat a la Mercè Granell.
Sí.
La Mercè Granell era,
diguem que una cunyada
de rebot,
perquè hi havia uns germans
casats amb unes germanes,
i aquesta era germana dels altres,
vull dir que...
Un hem únic familiar, sí.
però que tenia una amistat
també molt forta
amb l'Antònia Bartomeu
i també era receptora
d'aquestes cartes
que en algun cas,
en algunes cartes,
feien autèntics
debats literaris.
Això va fer
que una persona
coneixedora
d'aquest material
que teníem,
que era el Marcís Garolera,
ens va demanar una vegada
de veure determinades cartes
i les va publicar.
Era l'única part
que no era inèdita,
diguem,
d'aquests fons.
Els documents
reflecteixen
la relació de confiança
entre Albert i Bartomeu,
així com aspectes
de la seva vida quotidiana
i el seu intercanvi
d'opinions literàries.
Part del material
ja està digitalitzat
i s'exhibeix
al Clos del Pastor,
inaugurat el passat desembre
com a espai cultural
dedicat a la figura
de l'escriptores Escalenca.
Els responsables
de la donació
han explicat
que la cessió
permetrà garantir
la conservació
i difusió
d'aquests documents.
Molinero i Macià
han destacat
que van optar
per cedir
aquest llegat
a l'arxiu
de l'escala,
ja que és el lloc
més idoni
per preservar-lo
i posar-lo
a disposició
d'estudiosos
i del públic interessat.
A més,
han recordat
que en el passat
avançarien
altres materials
familiars
a la Seu Nacional
de Catalunya
i a la Filmoteca
de Catalunya,
amb l'objectiu
de preservar
la memòria històrica
de Catalina Albert
i el seu entorn
més proper.
Amb aquesta donació,
els veïns
sanjustencs
contribueixen
a ampliar
el patrimoni documental
dedicat a l'autora
de Solitud,
una de les figures
més destacades
de la literatura catalana.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
La sala Isidore Cònsul
i Giribet
de Can Ginestà
acollirà avui
23 de gener
a les 7 de la tarda
la conferència
titulada
Geopolítica
de l'Estret d'Hormuz
a càrrec
de Rocà
i a Navarro.
L'acte
organitzat
per l'Ajuntament
de Sant Just
analitzarà
la rellevància
estratègica
d'aquest punt clau
en el trànsit
de petroli
procedent del Golf Pèrsic
i la seva importància
per a l'Iran.
L'Estret d'Hormuz
és considerat
un dels chokepoints
més importants
del món
ja que per aquest pas
marítim
circula una part
significativa
del subministrament
global de petroli.
En un context
de conflicte
al Pròxim Orient
amb la implicació
de múltiples actors
regionals
i internacionals
la seva estabilitat
resulta fonamental
per a l'economia
i la seguretat
energètica mundial.
Durant la sessió
Navarro
oferirà
una anàlisi
detallada
de la situació
actual de l'Estret
i de les implicacions
geopolítiques
que pot tenir
en un escenari
de tensions creixents.
L'activitat
és gratuïta
però requereix
inscripció prèvia.
Institut Cartogràfic
moment de repassar
les activitats
de la setmana
Sant Just.
Avui,
23 de gener
a les 6 de la tarda
a l'auditori
de la residència
de la Mallola
hi haurà
la conferència
de l'aula
d'extensió universitària
de la gent gran
d'Esplugues
i Sant Just
amb la conferència
titulada
Federico García Lorca
en Nueva York
amb Laura Patricio
traductora
i llicenciada
en filosofia
i estudis anglesos.
És una conferència
amb entrada gratuïta
per als socis
i socis
de l'aula universitària
i una aportació
de 5 euros
pels no-socis.
I avui,
a les 7 de la tarda,
a la sala
de la sala
de l'editor
Consul i Giribet
de Can Genestà
hi haurà
la xerrada
sobre geopolítica
de l'estret d'Hormuz.
Aquest estret
té una importància
geopolítica
en tant que
choc-point
de trànsit
del petroli
provenient
del golf pèrsic.
Així que,
així com parliran.
En l'actual conflicte
al Pròxim Orient
on estan implicats
molts països
de les zones
fa imprescindible
posar el focus
en aquest punt
estratègic del món.
Serà una xerrada
a càrrec de
Rocaia Navarro
i organitzada
per l'Ajuntament
de Sant Just.
I passem
a les activitats
del cap de setmana
dissabte 25 de gener
a les 9 del matí
al Parc de Júliaqueta
hi haurà
el barri
amb volant
del barri de Maslluí
de tots els dissabtes.
I a les 10 del matí
el dissabte
a la Sala Utopia
del Casal de Joves
hi haurà
el curs monogràfic
de cèrcul aèri
un curs intensiu
d'iniciació
a aquesta pràctica aèria
que caldrà
portar roba còmoda
i que és
per a persones
de fins a 40 anys.
Dissabte
a les 11 del matí
a les escoles
hi haurà
visita guiada
al refugi
de les escoles
amb una baixada
a l'interior
i l'explicació
dels set murals
i de les cinc obres
escultòriques.
I a tres quarts
d'una del dissabte
a la plaça
de l'Església
hi haurà
l'encesa
de torres,
talaies
i talaiots
de la Mediterrània
titulat
Un canvi
pels drets humans.
És una activitat
organitzada
aquí a Sant Just
pel Centre d'Estudis
Sant Justencs.
A les 6 de la tarda
al dissabte
a la sala
del cinquantanari
de la Taneu
hi haurà
la sessió
del Cine Xic
amb la projecció
dels curts,
zoc,
dracs
i heroïnes
recomanats
a partir de 3 anys
i amb entrada
gratuïta.
I passem
a l'últim dia
de la setmana
diumenge 26 de gener
a les 10 del matí
al Parc de Torreblanca
hi haurà
la Festa de les Roses
titulada
Vols plantar rosers?
És una activitat
participativa
al roserà
del Parc de Torreblanca
per aprendre
a plantar
i podar.
És una festa
ciutadana
adreçada
a públic adult
i familiar
amb la col·laboració
del Museu
de les Ciències
Naturals
de Barcelona
i diferents
municipis
de l'àrea
metropolitana
de Barcelona.
I per acabar
amb les activitats
de la setmana
Sant Just
el diumenge 26 de gener
des de 2.15 del matí
fins les 2 del migdia
al Parc de Torreblanca
hi haurà
l'espai de trobada
entre la pagesia
del Parc Agrari
del Bas Llobregat
i els consumidors
i consumidores
al Mercat de Pagès
de tots els diumenges.
Encara tenim temps
de fer un resum
del més destacat
en titulars.
Sant Just
inicia la recuperació
dels cultius
d'olivera
amb una actuació
de manteniment
a Campadrosa
i Can Olivera.
Ajuts per retirar
l'Amiant
oberta a la convocatòria
amb 8 milions
d'euros
de pressupost.
La subvenció
destinada
a propietaris
d'immobles
amb elements
d'Amiant
cobreix
el 100%
de les despeses
de retirada
i tractament.
Joc,
drac i heroïnes
una sessió
de curtmetratges
infantils
al Cineixic
a l'Ateneu de Sant Just.
L'esdeveniment
adreçats a infants
a partir de 3 anys
oferirà
cinc curtmetratges
en català
que promouen
valors com
l'amistat
i la superació.
Gran èxit
del taller
d'arbres genealògics
de l'Ateneu de Sant Just
amb possibles
noves edicions.
Aquesta ha estat
tota la informació
dels senyors notícies
d'avui,
23 de gener.
Us ha estat informant
Mariona Sales Vilanova.
La informació local
torna als butlletins horaris
i als Sant Just Notícies.
Mentrestant,
us podeu mantenir
informats i informades
a radiodesvern.com
i a les xarxes socials.
Molt bon dia.
Música
Fins demà!