Gràcies, família.
Fins demà!
Fins demà!
Sant Just Notícies, edició migdia.
La Generalitat activa el concurs per ampliar el cap de Sant Just d'Esvern. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'avui, 26 de gener. Us informa Mariona Salas Vilanova.
Tot seguit repassem la resta de titulars. Sant Just d'Esvern recorda les víctimes de l'Holocaust amb un acte de memòria i literatura. La gent gran participa en el manteniment del jardí de plantes remayeres de Sant Just. Usuaris del centre social El Milenari prenen part en un projecte d'aprenentatge i servei amb el suport de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Àngel Martínez inaugura l'any expositiu al Celler de Can Ginestar amb paisatges imaginats.
L'ampliació del CAP de Sant Just d'Esvern avança amb la convocatòria del concurs de projectes per la redacció del projecte bàsic i executiu i la posterior direcció de les obres de reforma i ampliació de l'equipament sanitari. El concurs, impulsat per la Generalitat de Catalunya, suposa un pas clau dins d'un projecte previst des de fa tres anys i mig, orientat a adaptar el centre a l'augment de població i a les necessitats assistencials actuals.
L'actual cap de Sant Jus es va construir a la dècada del 1990, quan el municipi tenia prop de 13.000 habitants. Actualment, Sant Jus supera els 21.000 veïns i veïnes, un creixement que ha comportat la incorporació progressiva de nous professionals sanitaris per donar resposta a la demanda assistencial.
Al llarg d'aquest període, l'augment de la plantilla ha fet necessari disposar de més espais per l'atenció a la ciutadania. L'Ajuntament de Sant Jus valora positivament aquest nou pas i continua treballant i fent seguiment del projecte amb l'objectiu que l'ampliació del CAP sigui una realitat el més aviat possible i permeti millorar el servei sanitari de proximitat al municipi.
L'Arxiu Municipal i la Biblioteca Joan Margarit, amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs, organitzen un acte de commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, que se celebrarà dimarts 27 de gener a les 7 de la tarda a la sala Isidore Cònsol. La convocatòria s'iniciarà amb la lectura del Manifest Institucional i continuarà amb la presentació del llibre i los campos se quedaran sin flores, a càrrec d'un dels coautors, Jordi Jiménez Samora, que mantindrà una conversa per videoconferència amb l'autor Unaie Guia Vizcarra Ligorra.
El llibre narra la tragèdia del grup de republicans espanyols deportats del camp de concentracionasi de Hradinsco, de Txèquia, i entre els deportats hi figura Pau Carcereny Durant, Sant Feliuenc i germà del veí de Sant Just, Cristóbal Carcereny, conegut com a Tòfol, que va treballar a la Sanson i va ser regidor de l'Ajuntament.
Les persones usuàries del Centre Social El Milenari han participat aquest mes de gener en les tasques de manteniment del jardí de plantes remayeres del parc, dins d'un projecte d'aprenentatge i servei impulsat per l'Ajuntament de Sant Just amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'actuació combina aprenentatge i servei a la comunitat i té com a objectiu recuperar i posar en valor els coneixements tradicionals sobre les plantes remayeres, alhora que fomenta la participació social activa de la gent gran i la cura d'un espai verd d'ús públic.
El projecte contribueix al benestar emocional i al contacte amb la natura, elements clau per a un envelliment actiu i saludable, i s'emmarquen les línies d'aprenentatge i servei de l'àrea metropolitana per promoure la cohesió social, l'educació llarg de la vida i la sostenibilitat ambiental.
El celler de Can Gina està donat el tret de sortir de la temporada expositiva del 2026 amb la inauguració de Paisatges imaginats, una mostra de l'artista Àngel Martínez. L'exposició, que va obrir les portes el passat 15 de gener, presenta una sèrie d'obres pictòriques que reflexionen sobre la natura, la memòria i la transformació constant de l'entorn a través d'una mirada personal i subjectiva. L'obra presentada per Martínez no neix de l'observació directa de l'entorn, sinó que té el seu origen en el període de confinament.
Segons ha explicat l'artista en una entrevista a Ràdio d'Esvern, aquests paisatges són evocacions i estats d'ànim, més que no pas reproduccions de llocs concrets. La voluntat de l'autor ha estat plasmar sensacions com el pas del temps, la llum del sol o la solitud, utilitzant el paisatge com una metàfora visual.
Sempre m'ha agradat treballar temes com més concrets, com més tangibles, i en el cas d'aquesta obra ha sigut l'obra final que va sortir d'un punt d'inflexió i són paisatges que en realitat no van néixer amb la voluntat de ser paisatges, sinó més amb la voluntat d'expressar...
certs estats d'ànim, certes sensacions o emocions, i de manera, sense pensar-ho gaire, va sortir el tema del paisatge, però realment jo no em considero un pintor de paisatges, no ho he sigut mai, i...
I realment, tot i que són paisatges, són evocacions de paisatges, no són paisatges que puguis dir, doncs mira, això és aquest racó, això és aquell altre racó, perquè no vam néixer amb aquesta intenció, amb aquesta voluntat. El que passa és que ho vaig concretar amb els paisatges perquè em va semblar la manera de fer-ho.
L'artista, amb una sòlida formació acadèmica en velles arts, ha buscat en aquesta col·lecció trencar amb els canols més rígids de la perspectiva per explorar altres llenguatges. Entre les seves influències per aquest projecte destacen la poesia japonesa, especialment els haikus, per la seva capacitat de capturar un instant natural de forma emotiva, el cinema, l'estructura d'alguns quadres veu de la narrativa del corometratge i el fotograma fix, i la literatura, l'ús de metàfores visuals per substituir la paraula escrita.
M'he fixat molt en altres mitjans o no sé com dir-li en els que la part creativa és important, la literatura o el cinema. He fet algun quadre en el que gairebé és com si estigués fent un petit grometratge, el que passa que amb una imatge fixa.
I he llegit molt, bé, he llegit bastanta poesia, sobretot un tipus de poesia que té un origen al Japó, tot i que està molt estesa, que són els poemes, els haikus, que són petits poemes que són allò com una mena d'exclamació davant d'un fet natural o davant d'una experiència natural.
que són també molt emotius, i he agafat maneres de representar la realitat en què no era tant, com dius tu, l'observació directa i seguir les normes de la perspectiva, sinó d'intentar plasmar això, el que seria un fotograma o un conjunt de fotogrames, o intentar representar amb imatges el que es pot dir en paraules, però quan ho has de passar amb imatges has de fer servir algun tipus de metàfora visual.
L'exposició estarà disponible al celler de Can Ginestà fins al pròxim 12 de febrer. Tot i que inicialment s'havia previst una visita guiada per aquest vespre, l'artista ha anunciat un canvi a la programació. La sessió d'explicació de l'obra es trasllada aquest divendres 30 de gener a tres quarts de vuit del vespre. Així mateix es manté la visita programada pel dissabte 7 de febrer a les 12 del matí.
Aquesta mostra és la primera de les vuit seleccionades per la Comissió d'Artistes per formar part de la programació cultural de Sant Just durant aquest any, destacant per la seva qualitat tècnica i interès artístic. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Sant Just d'Esverns escalfa motors per celebrar el Carnestoltes 2026, amb una programació que s'allargarà durant dos caps de setmana. El primer acte tindrà lloc el dissabte 7 de febrer al Casal de Joves, amb una festa oberta al públic de 11 a 3 de la matinada, amb accés gratuït per a les persones disfressades i adreçada a majors de 16 anys. La batllada, organitzada per l'agrupament Escolta i Guia Martín Luterquín, comptarà amb els DJ Dino i Tzikos i tindrà com a temàtica les sèries de la infància.
El plat fort arribarà el dissabte 14 de febrer amb la rua i el concurs de disfresses. Les comparses es concentraran al Parc Sagrera entre les 4 i dos quarts de 5 i iniciaran la rua fins al Parc Maragall, on es faran les actuacions i el lliurament de premis. El concurs compta amb quatre categories, individual, grup, comparsa i comparsa escolar, aquesta última reservada a les AFA de les escoles del municipi. Cada modalitat disposarà d'un temps màxim d'actuació segons la seva categoria.
Les inscripcions al concurs es poden fer fins al 10 de febrer a través del web municipal, excepte en la categoria individual, que permetrà apuntar-s'hi el mateix dia al Parc Sagrera. Les persones participants només poden presentar-se a una categoria i en el cas dels menors d'edat caldrà una persona adulta responsable. La jornada es completarà amb una xocolatada popular i diverses activitats festives que convertiran el centre del municipi en l'epicentre del Carnaval.
L'alumnat de l'IFP Antoni Algaró de Sant Just ha aconseguit una destacada victòria en la darrera edició de les 24 Hores d'Innovació, una hackató d'àmbit català on han participat més de 1.000 alumnes de 300 centres educatius. L'equip Sant Justenc s'ha endut el primer premi en el repte proposat per Ferro Carrills de la Generalitat de Catalunya després d'una intensa jornada de treball ininterromput.
El repte consistia a dissenyar un canal comunicatiu i una estratègia de màrqueting per una nova línia ferroviària. Els alumnes de l'Antoni Algaró van presentar ONA, un personatge creat mitjançant intel·ligència artificial que gestiona xarxes socials i publicitat per millorar la imatge de la xarxa de transport. El projecte va destacar per la seva viabilitat i capacitat de resposta a les necessitats reals de l'empresa.
Era un repte que, com el nom bé ho diu, són 24 hores d'innovació i el que hem de fer durant aquestes 24 hores és innovar sobre reptes reals d'empreses reals. Aleshores, imagina't la situació amb un grup d'alumnes tancats en una aula durant 24 hores
amb un repte que s'ha d'assolir en aquestes 24 hores. Els nervis, l'atenció, els moments positius, negatius, però això a nivell docent i a nivell ells com a alumnes en si va ser una experiència brutal. Una primera situació amb una empresa, amb un repte real i amb situacions reals.
Al principi, la veritat que no teníem una idea clara, va ser com que teníem moltes idees però al final no acabàvem d'encarrilar. Jo crec que el projecte, el que havíem de fer era un canal comunicatiu per la nova línia que treu els ferrocarrils.
Llavors vam crear el que seria Ona, que era un personatge d'IA amb tota la gestió de xarxes, màrqueting, publicitat, per també donar una bona imatge del que seria tota la red de ferrocarrils.
Durant l'estat dels estudis de Ràdio d'Esvern, tant el professorat com l'alumnat han subratllat la intensitat de l'experiència, que els va obligar a mantenir el focus durant més de 24 hores sense dormir. Segons ha explicat el docent Sergi Martí, l'activitat utilitza la metodologia del design thinking per fomentar la creativitat estratègica.
L'equip guanyador estava format per un perfil multidisciplinari d'estudiants que van combinar diverses especialitats del centre. Disseny i gestió de les arts gràfiques, gràfica publicitària i preimpressió i producte gràfic interactiu, clau pel desenvolupament digital del projecte.
L'experiència no només ha servit per posar a prova els coneixements tècnics dels joves, sinó també per treballar habilitats transversals com la convivència, el treball en equip i la gestió de l'estrès. Els alumnes han expressat la seva satisfacció en veure que la seva proposta podria arribar a ser tangible i aplicar-se en les estacions de la xarxa ferroviària en un futur pròxim. Nosaltres, com hem dit abans, vam començar molt intensos, amb moltes ganes,
I aquestes ganes van seguir durant les 24 hores, el que passa és que va haver moments com de bajón, perquè clar, hi havia moments que potser tots teníem tantes idees que no sabíem com posar-nos d'acord. I vam necessitar alguns moments de distracció, potser de fer algun joc entre nosaltres o alguna cosa, perquè a vegades va bé per desconnectar, tornar...
i veure les coses d'una altra manera. I això ens va anar bé perquè vam desconnectar una horeta, vam tornar i ens va venir la idea que al final va ser la idea final que vam fer. Jo em quedaria més o menys amb el que han dit dels meus companys, però afegiria també que al final hem tingut la possibilitat de fer un projecte que probablement, o no se sap, però es podria dur a terme,
en la mateixa empresa i això és molt guai perquè al final hem pogut treballar com si haguéssim treballat per una empresa i qui sap potser veiem el nostre projecte pels carrers algun dia per les estacions
D'altra banda, cal recordar que l'IFP Antoni Algaró continua reforçant el seu paper com a referent educatiu al municipi, ja que recentment s'ha convertit en entitat satèl·lit del programa Ocell de Foc, oferint acompanyament i orientació laboral a joves de 16 a 30 anys. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Després d'exhaurir totes les localitats en les seves primeres funcions del passat mes de novembre, la Factoria de Teatre de la Taneu torna a portar a l'escenari Matilda el Musical. Aquesta producció, protagonitzada íntegrament per un repartiment d'infants de Sant Just, ha generat una gran expectació que ha portat les seves directores, Elisabet Giney i Daniela Fumador, a programar una reestrena a la sala del cinquantenari.
L'obra, basada en el cèlebre relat de Roaldal, narra la història d'una nena extraordinària que utilitza la seva intel·ligència i imaginació per fer front a un entorn hostil. Segons han explicat les directores en una entrevista a ràdio d'Esvern, l'adaptació s'ha centrat a potenciar el talent local i crear un espai on els infants puguin explorar-se artísticament.
fer un musical amb nens i nenes que sigui tan fantàstic, tan màgic, perquè és que tots tenen una màgia interior superimmensa. O sigui, l'altre dia vam fer com un berenar-sopar per trobar-nos un altre cop i vam fer un berenar. Va ser xulíssim. I veure aquesta il·lusió.
en elles i que tot aquest treball que han estat fent perquè ha sigut moltíssim tingui aquest resultat per nosaltres és que és com no podria anar millor vull dir per mi ja el procés ha sigut perfecte i ja que la gent vulgui anar-ho a veure és com la gent confia en nosaltres i confia en el fruit i en el producte que estem generant
Durant el procés també es va patir. Però és com que ja sabíem que aniria bé. O sigui, des del càsting, nosaltres vam descobrir tant talent, i tanta il·lusió, i tanta bona vibra, no sé. I talent amagat. On estaven aquests nens? O sigui, què fèieu?
I moltíssims. I després ja durant tot el procés és que veies aquests nens. I fer-los-hi descobrir això. Aquests nens seran com la llavor del futur del teatre de Sant Just i del món.
Giné i Fumador han destacat la complexitat i la satisfacció de dirigir un alent infantil, sobrallant que els nens i les nenes han demostrat una capacitat d'aprenentatge sorprenent. El projecte no només ha estat un repte artístic, sinó també una experiència educativa que ha fomentat la cohesió del grup. Les directores han volgut posar en valor el compromís de les famílies per apostar per la cultura i les arts escèniques com a eina de creixement personal.
els nens poden arribar molt més lluny del que moltes vegades ens pensem. Sí, no tenen límits. Nosaltres, socialment, se'ns han posat moltes barreres i hem anat conservant-nos molt més, però és que els nens, clar, evidentment teníem nens d'una edat a una altra edat, llavors es nota molt com alguns són lliures...
perquè són lliures mentalment, imaginàtiques, o sigui, a nivell del llenguatge és una passada, o sigui, és que t'emociona, és brutal, és que ho viuen les coses des d'un lloc pur, en plan, canten i dius, dius, és que està cantant, no està pensant si ha d'agradar a algú, no, està cantant, o sigui, està visquent el que està fent. I crec que també va sorprendre molt, perquè...
potser la gent no pensava que els nens fessin fer el que van fer. Perquè realment va ser un producte molt brutal. Era brutal. I és que són esponges però són tan intel·ligents. Una cosa que ens hem sorprès moltíssim. Són genis. Se'ls ha de donar el valor que tenen, perquè els nens són una font d'inspiració per tothom.
Les noves funcions confirmades tindran lloc el segon cap de setmana de febrer, el dissabte 7, en funció matinal a les 11 del matí, i el diumenge 8 de febrer a dos quarts de sis de la tarda. L'espectacle combina moments d'humor negre, emoció i una posada en escena que, malgrat no comptar amb els recursos tècnics de les grans produccions internacionals, aconsegueix crear una atmosfera de fantasia gràcies a la interpretació dels joves intèrprets.
L'organització recomana estar atents a les xarxes socials de l'Ateneu de Sant Just per l'obertura de la venda d'entrades, atès a la ràpida demanda de les sessions anteriors. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Moment de repassar les activitats de la setmana a Sant Just. Demà, 27 de gener, a les 8 del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu, hi haurà el Club de Novela Gràfica, amb la novel·la Palestina, i serà coordinat per Javier del Campo. De 9 a 2 del migdia, el dia 28 de gener, a la plaça Camoapa hi haurà el mercat amb volant de tots els dimecres.
I dijous 29 a les 8 del matí des del Parador es donarà el tret de sortida a la calçotada de la Gent Gran, de Sant Just d'Esvern, que s'anirà a Sant Escreus. Dijous a les 6 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament se celebrarà el ple municipal ordinari de gener. A les 6 de la tarda amb el torn obert de preguntes de la ciutadania i a les 7 amb els punts del ple municipal.
Divendres 30 de gener a les dues quarts de sis de la tarda a la sala Utopia del Casal de Joves es farà el divendres de música amb el Fàtzel Fest, un concert en què Fàtzel, que és una banda dels books d'assaig del Casal de Joves, convida dues bandes amigues per fer una jornada musical dedicada especialment a la gent jove.
I divendres a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà es farà la xerrada, visionat i comentari d'alguns paisatges més significatius de la història de l'art, a càrrec de l'artista que exposa al celler de Can Ginestà, Àngel Martínez. I passem a les activitats del cap de setmana, dissabte 31 de gener a les 9 del matí al parc de Lluia Quieta. Hi haurà el mercat amb volant del barri de Maslluïda tots els dissabtes.
I a un quart de set de la tarda a la plaça de l'Església es farà l'encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, un cant pels drets humans. Amb l'organització del Centre d'Estudis Sant Jus Tengs i la col·laboració de moltes entitats de Sant Jus. Diumenge 1 de febrer, des de dos quarts d'onze del matí a dues del migdia al Parc de Torreblanca, hi haurà el Mercat de Pagès de tots els diumenges.
I per acabar amb la programació de la setmana a Sant Just, diumenge 1 de febrer a les 6 de la tarda a la sala del 50 Anari de la Taneu, hi haurà un concert a càrrec de Mas Gospel, el cor de Barcelona que portarà tota la potència i emoció del Gospel amb temes de compositors afroamericans de gran reconeixement internacional.
Encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. La Generalitat activa el concurs per ampliar el cap de Sant Just. El procés permetrà redactar el projecte i dirigir les obres.
Sant Just recorda les víctimes de l'Holocaust amb un acte de memòria i literatura. L'acte inclourà la lectura del manifest i la presentació del llibre i los campos se quedaran sin flores sobre la deportació de republicans espanyols als camps nazis. La gent gran participa en el manteniment del jardí de plantes remayeres de Sant Just d'Esvern. Usuaris del centre social El Milenari prenen part en un projecte d'aprenentatge i servei amb suport de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Àngel Martínez inaugura l'any expositiu al celler de Can Ginestar amb paisatges imaginats.
Aquesta ha estat tota la informació dels Sancjos Notícies d'avui, 26 de gener. Us ha estat informant Mariona Salas Vilanova. La informació local torna als butlletins horaris i als Sancjos Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats i informades a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.