Fins demà!
Que deixi enrere els retrets i que es posi a treballar per tornar a vestir un projecte comú.
En el seu acte polític per la Diada, el president de l'entitat, Xavier Antic,
ha rebutjat amb contundència els postulats racistes del partit Aliança Catalana.
Barcelona, Jordi Corbalan.
Després de constatar que no som el 2017 i que l'independentisme ha perdut poder polític,
Xavier Antic ha demanat autocrítica i refer estratègies.
No som aquí per alimentar la lluita fratricida, el mal humor ni els retrets.
Portem a l'ADN la vocació de ser font entre sensibilitats diverses.
Perquè estem convençuts que el pluralisme i la diversitat són la nostra força.
Els partits independentistes els ha demanat que aprofitin els seus congressos
per fer una reflexió inajornable obligats pels resultats electorals
i que pensin que l'endemà dels congressos hauran d'enviar un missatge clar a la societat catalana.
Antic diu que és el moment que retrobi l'independentisme
i ha deixat clar que en aquest projecte Òmnium no compta amb l'extrema dreta d'Aliança Catalana.
Jordi Corbalan, José Antonio Rodríguez, Arc de Triomf.
Més notícies encara relacionades amb la diada, amb Sara Riera.
A Tarragona, la tradicional ofrena floral al monument de Rafel Casanova
ha tingut l'absència destacada de l'alcalde, el socialista Rubén Vinyuales, que està malalt.
Tarragona, Marell Sastre.
Bon dia. En l'acte hi han participat la majoria d'entitats culturals i socials de la ciutat
i ha estat la segona tinent d'alcalde, Sandra Ramos,
l'encarregada de fer el Parlament institucional en nom de l'Ajuntament.
Ramos ha elogiat el caràcter integrador de la societat catalana
i ha fet una crida per defensar la llengua i la cultura.
La formació de la nostra identitat és una formació que ha anat evolucionant al canvi del temps.
Però si hi ha una cosa que realment ens uneix a tots i totes
és la defensa de la nostra llengua, la defensa de la nostra cultura, la defensa de la nostra terra.
Hem de celebrar la unitat en la diversitat.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit i per unanimitat
la primera demanda per revisar la llei de l'amnistia.
El debat arrenca, però, amb un magistrat menys, Juan Carlos Campo.
Madrid, David Magarejo.
Campo, exministre de Justícia de Pedro Sánchez,
havia demanat quedar-se al marge del debat
per haver participat en la redacció dels indults als líders independentistes.
Així que seran 11 els magistrats,
encara amb una majoria progressista,
que a partir d'ara examinaran la qüestió d'inconstitucionalitat
plantejada pel Suprem, té a veure amb el cas del jove
condemnat per el de l'ullge agreujats
al llançament de pedres als jutjats de Girona
el 2019 en les protestes post-sentència del procés.
El Suprem té dubtes que l'amnistia vulneri el dret d'igualtat
davant la llei.
Arrenca, per tant, el debat de fons sobre la norma,
amb la previsió dins el mateix constitucional,
que no hi hagi una resolució abans de sis mesos
a molestirar un any.
David Magarejo, Catalunya Ràdio Madrid.
I a Salou han detingut un menor de 15 anys
per la violació d'una jove de 18 en un local d'oci nocturn
d'aquest municipi del Tarragonès.
Els fets que s'han conegut ara
van passar la matinada de dilluns 2 de setembre.
Segons ha avançat el país i ha confirmat Catalunya Ràdio,
els Mossos van ser alertats
pel sistema d'emergències mèdiques
i van prendre declaració aquesta jove.
La víctima va explicar que el menor portava una polsera
amb el nom de l'hotel on s'allotjava amb la seva família.
Per cada cotxe nou se'n venen dos de segona mà.
Ho diuen les patronals dels concessionaris,
que veuen a venir que a finals d'any
s'hauran assolit ja els nivells de vendes
d'abans de la pandèmia.
El mercat de turismes d'ocasió a Catalunya
acumula un augment superior al 6% en el que portem d'any.
Fins al mes d'agost se n'han venut 185.000.
Al conjunt de l'Estat,
més de la meitat dels vehicles d'ocasió venuts són dièsel.
Les dels elèctrics han augmentat un 70%
durant aquest any 2024.
Un de cada quatre cotxes de segona mà
té més de 5 anys.
Els esports amb Marcos García.
Marxa la Lliga Catalana de Bàsquet amb l'Andorra,
Girona, anem-hi-dons, Palau d'Esports de Tarragona.
Ernest Macià, bon dia.
Bon dia. Comença aquesta Lliga Catalana
amb un partit entre un equip català, el Bàsquet, Girona,
i un equip adscrit a la Federació Catalana, l'Andorra.
Ara mateix guanya el Girona 30-25
a 5 minuts pel descans.
Ernest Macià, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Gràcies, Ernest.
També avui a Santa Coloma de Gramenet tenim partits
a la selecció catalana de futbol sala.
Per tant, anem-hi també.
Marc Pérez, bon dia.
Bon dia.
A punt de començar el primer partit
al nou pavelló de Santa Coloma de Gramenet.
Les jugadores ja estan sobre la pista
i en res començarà el partit femení entre Catalunya i Galícia.
Recordem que quan acabi el partit femení
també tindrem el masculí a les 4 de la tarda.
Marc Pérez, Catalunya Ràdio,
Santa Coloma de Gramenet.
Moltes gràcies, Marc.
A la diada, com és habitual,
participació dels equips catalans a primera,
Barça, Espanyol i Girona
i moltes altres institucions esportives
en aquests actes institucionals.
Barça i Espanyol, per exemple,
han fet el tradicional ofrena
el monument de Rafel de Casanova a Barcelona.
Avies disputat la primera jornada
de la Copa Femenina de Futbol.
L'eliminatòria a partit únic
i aquests partits que ens interessen especialment.
Atlèctic Balears a Mlleida,
partit a les 6,
i Espanyol Europa a dos quarts de 8.
I acabarem amb les Champions d'en Vol,
perquè aquest vespre debuta el Barça.
Ho fa a la pista del Colstat a 3 quarts de 7
i el podreu seguir per Esport 3.
Fins aquí les notícies.
Conserves Ferrer,
els de l'autèntica salsa de calçots,
patrocinen aquest espai.
Peyu, aquí Jair Dominguez.
Entrem.
Entrem-ho, Jair.
Aquí Peyu.
Aquí Neus Roter.
Entraeu com a baix?
Podreu-vos múlgues.
Vaig a menjar-me un oveu molt a la producció.
Capi.
Visca la ciència.
Endavant, Barça.
El búnquer.
1.500 abans de Crist.
Any amunt, any avall, eh?
Antic Egipte.
Boig, vas molt enrere.
Sí.
Ostres, què diu la central de dades?
Doncs que la biografia d'avui és una de les més antigues
que hem fet fins ara, però no hem fet cap rècord.
Oh, no!
De moment, la més antiga continua sent la d'un altre egipci,
el faraó Keops.
Recordes?
Sí que me'n recordo, com si fos avui.
En aquell moment es va començar a l'any 2584 abans de Crist.
2.584?
Sí.
84?
84.
Es pot filar tan prim?
Sí.
Ostres, tu.
Després, noi, hi ha qui confon un cèrbol amb una mandíbula humana,
però es pot filar tan prim.
S'han demanat responsabilitat sobre aquest tema?
No ho conec.
Hi ha hagut algun acomiadament?
No ho conenc.
A mi em podia haver passat, a mi em podia haver passat.
No, però tu m'ensenyes un os i dic això és d'un humà,
i llavors era d'un cèrbol.
Tu ets un actor, tu ets un home de teatre.
No tinc per què saber-ho.
Tu no t'has de saber res de paleontologia per anar bé.
Bé, avui tornem a picar-li i ens situem al Palau del Faraó.
En aquesta època, Egipte es troba sota el mandat del faraó Tutmosis I.
Fimosis?
No, Fimosis no, he dit Tutmosis.
Què, és un home de tia, però també, no?
Un Tutmosis.
No, vostè té Tutmosis.
Home, si el metge et diu Tutmosis, malament.
Si el metge et diu que tens alguna cosa que comença per Tut.
I acaba per Sis.
Ah, no!
Bé, el faraó Tutmosis.
Millor que aquestes bromes no les facis,
perquè en presència seva, bueno, és que gasta molt mala llet aquest senyor.
Sí.
Resulta que el faraó Tutmosis no prové d'una dinastia reial.
És a dir, que no és de sang blava.
De jove va ser un militar valent i talentós
que va guanyar incomptables batalles contra les tribus enemigues.
Més endavant es va convertir en un general molt estimat pels seus soldats.
I finalment, després de molts esforços i mèrits militars,
va aconseguir ser el faraó d'Egipte.
Carai, no ho sabia que anava així.
Un tio cap bé.
Si tu vas picar en pedra...
Pots arribar rei d'Espanya.
Pots arribar...
Has de picar molta, eh?
Però... Tanta?
Algun cap has de picar també, em penso.
En altres paraules,
en Tutmosis és un home fet a si mateix,
que s'ho ha guanyat a pols,
no com a altres faraons que no han fotut brot en sa vida.
Aquest és el faraó que volem.
És el faraó que es preocupa pels problemes reals de la gent.
D'Egipte.
De la gent d'Egipte.
Hòstia.
Sort que no es va presentar a les rimades per faraona d'Egipte.
Podria haver-ho set, per fet.
Podria haver-ho set, perquè té cara de faraona.
Mira.
A tu t'avillen amb tot allò, la parafernàlia de faraó?
Sí.
Bueno, tu no ho fas.
No, jo no faig cap cara de faraó, jo no.
De fet, a nosaltres qui realment ens interessa
és la filla d'en Tutmosis.
Una nena de mirada pura i brillant que es diu Hatshepsut.
Hatshepsut?
Sí.
Ostres, no t'ho sé pas escriure.
Ni en Egipte, que deu ser àliga, ull, escarbat.
Pobreta, la Hatshepsut.
En aquella època segur que era un nom ben bonic, Hatshepsut.
Sí.
De fet, significa la més important de les nobles dames.
Ostres.
Mira.
Ostres, tu.
Però que li feien bullying igualment, suposo.
No.
Com us podeu imaginar, la filla del faraó s'educa a Palau, amb tutors privats.
A més, cap nano de Palau s'atreveix a riure's de la nostra protagonista.
Ja us hem dit que el seu pare gasta molt mal geni.
De moment, la vida de la Hatshepsut es redueix a ser una bona estudiant
i aprendre a comportar-se en societat.
És tot el que s'espera de la filla del faraó.
1.500 abans de Cris, però el patriarcat ben present, eh?
Exacte, sí, senyor.
La societat egípcia era molt misògina.
Els germans de la Hatshepsut, els que són nois,
han estat instruïts en diplomàcia, en religió i tàctiques militars.
En canvi, ella té un rol més limitat dins de la família reial.
La nena què?
No, la nena...
Ja està, no.
La nena que corri per aquí.
Ja està.
Per dins el quarto.
Ja està.
Mentre la nostra amiga es va fent una noieta,
el seu pare continua arregnant amb diligència
i l'imperi prospera sense parar.
Almenys fins que arriba el dia fatídic.
Ai, què ha passat?
La mala...
Només poden ser dues coses.
Què?
Bueno, no et digues la primera, aviam, si és aquesta.
Doncs mira, el faró ha agafat un mal lleig i s'ha mort.
Toquen amors, eh?
Sí, sí.
Mentre el poble s'acomiada del seu líder,
a Palau tots són corredisses.
El faró tenia diverses esposes i molts fills.
Ara cal triar qui serà l'hereu.
Ostres, tu.
Després d'alguns acords i discussions internes,
l'hereu acaba sent escollit.
A partir d'ara, el nou faró serà Antutmosis II.
Ostres, no es podia saber.
Mira.
Que tanta corredissa.
Aviam qui serà.
Però si no, que es diu Antutmosis II.
Doncs aquest.
Agafa aquest.
I atenció, perquè això afecta directament a la Hatshepsut.
Tot i que Antutmosis és el seu germanastre,
la Hatshepsut es casa amb el nou faró.
Ostres, ja hi som.
Aviam.
La nostra amiga ha passat de ser la filla del faró mort
a ser l'esposa del faró entrant,
que ja de pas és també el seu germanastre.
Això de casar-se entre ells ve de molt lluny, eh?
Sí, noi.
Que pensem, això és un bici d'ara.
No, no.
No és que siguin guarros ara.
No, no, no.
Són guarros d'abans.
D'abans.
Què, t'agrada la cosineta, eh?
Doncs mira, la cosineta...
No, això no.
Doncs no.
Doncs no t'ha d'agradar, Egipto.
Els cosins són per jugar.
I ja està.
I vestits.
I vestits.
Jugar vestits.
No, no.
Si us plau, eh?
Amb aquest casament, la nostra amiga passa a ser la reina d'Egipte.
Però a la pràctica,
tampoc us penseu que el seu rol hagi canviat gaire.
La Hatshepsut, com a esposa del faró,
té una sola missió.
Asegurar la descendència.
No hi som.
Al cap de pocs anys,
ella compleix la seva part.
Del seu ventre en surt l'hereu del llinatge.
Representa que ella s'haurà de fer càrrec de la canalla
mentre el faró s'encarrega de governar.
Però hi ha un problema
que la Hatshepsut detecta de seguida.
El seu marit és un sòmines
i el càrrec de faró li ve massa gran.
En tot mossi segon és un ximplet.
Sí, noi.
Mira, això també els ve de lluny, això.
Ostres!
És més aviat un gandul i un hipocondríac de manual.
És un home escardalengui poqueta cosa.
Té 40 anys, però sembla que en tingui 80.
Ai, ai, ai, ai.
Té un cos nefrat i dèbil.
Un dia és el mal de cap,
l'altre dia el mal de queixal,
l'altre mal de panxa...
Sí que hi ha gent que és així sempre.
Ui, ui, hi ha gent que...
Ai, quin mal de cap.
Sí, sí.
Són tot coses que no es poden demostrar.
Exacte.
No és...
M'he trencat una cama, no?
No, no.
És allò del mal temps, eh?
Sí, de dilluns a divendres només fa mal temps.
Té reuma intersetmanal.
Sí.
És curiós, el d'aquest nano.
Doncs el nostre amic és una mica així.
Sempre té una excusa per evitar les reunions amb els seus consellers.
La Hatshepsut té més feina cuidant el seu marit que el seu fill.
Sempre li ha de preparar infusions i remeis per curar-lo.
Ostres.
La nostra protagonista sent vergonya de tenir un marit així.
Acostumats, el seu pare, que era tot vitalitat,
Antutmossi II, és la riota de l'imperi.
És el pitjor faraó que recorda.
Ostres.
Home.
Ostres, i n'hi ha hagut, eh?
N'hi ha hagut uns quants, eh?
Un dia la Hatshepsut l'agafa per les espatlles i li diu...
Antutmossi I, el teu pare, el nostre pare,
ens va deixar un imperi que cal preservar.
Fes el favor de comportar-te com un faraó.
I ell...
Bona bronca.
Sí, li calda una bona bronca, sí, sí, sí.
I en Egip sí, que impressiona més.
Que impressiona, impressiona, perquè és molt sec.
Sí, sí, sí.
Ell contesta.
Abans de fer res,
prepara'm una mica de menta amb llet de burra,
que avui tinc l'estómac regirat.
Hòstia, hòstia.
No, no, ui, i la llet de burra,
de fa 1.500 anys, va perfecta.
Per la panxa, el millor.
És com un after-aid, és perfecta.
Ella, farta de la situació,
agafa el plat de ceràmica
i li fot pel cap a veure si s'espavila una mica.
No!
No!
No trenqueu ceràmica egípcia
de fa mil·lenni.
Que això em val una pasta després.
I els arqueòlegs ho troben tot trencat després.
Això s'ha trencat amb els anys.
No s'ha trencat amb els anys.
Això ho va trencar aquesta dona
que li va cardar el plat pel cap.
Perquè l'altre dia vaig veure les notícies
que m'he trobat un gerro a Empúries.
Ah, sí, un altre.
Estava sencer.
Hòstia, quina mà de gerros tenien.
Molts gerros.
Per què volien tant gerros?
I per què no hi ha alguna cosa interessant de veritat
i no un gerro?
Ensenyem alguna cosa.
No, home, alguna cosa.
No es passa alguna cosa que faci mal, no?
Sí, sí, sempre gerros i tot trencat, a més a més.
Hòstia, es barallaven molt abans, trobo, la gent.
S'ho trencaven tot.
Tot trencat és un desastre.
En tot mossi segon,
veient que està perdent el respecte dels aristòcrates,
decideix expulsar-se la son de les orelles
i assumir responsabilitats.
Ara, ara, ara.
Ara, ara.
Ordena als seus generals que preparin les armes,
els cavalls i la tropa.
Els diu que cal una gran campanya militar
per expandir l'imperi.
Ara, coi, anem a expandir l'imperi, home!
Vinga!
Turbocis! Turbocis! Turbocis! Turbocis! Turbocis!
Expandeix l'imperi.
Què estem fent?
Què estem fent?
A l'Age of Empires què feies?
Hi havia gent que es feia un hortet.
No facis un hortet.
Expandeix l'imperi.
Expandeix l'imperi.
Construye barco.
Ara!
La Hatshepsut per fi veu com el seu marit fa alguna cosa.
Feia temps que no veia desfilar l'exèrcit d'aquella manera.
Quan era petita li encantava veure el seu pare liderant els soldats.
Avui és el primer cop que tant ella com la resta d'egipsis
poden sentir-se orgullosos del nou faraó.
Li ha costat però s'ha decidit, finalment.
Li han hagut de trencar un plat pel cap perquè es despertés.
Escolta, de vegades és el que necessita una persona, eh?
Sí, sí, sí.
Un plat pel cap.
Exacte.
La desfilada és d'allò més imponent.
El faraó i els generals cavalcan i liderant la marxa.
Milers de soldats seguint-los al pas.
Bravo!
Ole!
Que guapo!
Que guapo el soldado!
Viva Cristo Rey!
Eh, eh, eh, eh, eh, què diu?
Què diu? Si no ha nascut encara.
Falten dos mil anys.
On va?
A la Hatshepsut li ha encantat veure la desfilada.
Després d'acomiadar-los torna cap a Palau
amb tots els homes a la guerra
i el Palau mig buit tindrà uns dies de tranquil·litat.
Però quan entra a la cambra reial
es troba algú dormint al llit de matrimoni.
embolicat entre els llençols de seda.
Ep!
Ep!
Qui carai és l'intrusc que ha gosat dormir al llit del faraó?
Ai, ai, ai, ai, ai!
Qui és?
Quan la Hatshepsut tiba els llençols...
Què, què?
La decepció és de les grosses.
Per què? Què passa?
El que hi ha dins el llit...
Sí?
...és el seu marit, en Tutmosi II.
Perdona.
Què és aquest giro tan lamentable?
Una estoneta després de sortir de la ciutat
ha decidit fer mitja volta,
tornar a Palau i fotre's dins del llit.
S'excusa dient que s'ha trobat malament, noi.
És millor que els soldats vagin tirant cap a la guerra,
que diu que ja els atraparà.
Però què és aquest penques?
Neu tirant?
Sí!
Ja ens trobarem.
Bueno, de fet, és el que fan ara, eh?
A les guerres.
Sí.
No, vull dir, en Putin crec que també va dir
neu tirant i jo, si de cas, ja vindré.
No, i en Zelensky, jo sempre el veig vestit de militar,
però sempre el veig davant d'un micròfon.
Sí, no.
Vull dir que...
No l'he vist allà remenant.
Jo no l'he vist que l'he encarregat cap tiro, un cap.
No, no, no.
Ah, a veure, que no ho volem, eh?
No, no, no, de cap manera.
Però amb una aixada fent una mica de...
Una aixada, mira, una aixada.
Una aixada i fent una mica de sanga, allà, una trinxera.
No l'hi he vist.
En Putin, no l'hi he vist, tampoc.
No, no, és que en Putin ni tan sols amb el vestit de militar.
Vestit de judoca, sí.
Sí.
En fi, el nostre amic els ha dit als generals
que ja saben el que han de fer,
i ell defensa que, escolta, ja està tot preparat.
Vull dir que...
Li han trencat un altre plat pel cap, o què?
Mira, li convindria.
Aquest és el faraó que els hi ha tocat, noi.
Aquest panorama dura més anys dels desitjats.
Dura fins que el faraó, tot mossi segon,
acaba agafant una malura que el porta de pet al sarcòfag.
Trobo que l'home, tal com l'has pintat,
per ser tan poqueta cosa, ja ha trigat a morir.
Sí, Déu-n'hi-do, eh?
No sé, l'esperança de vida el 1500 abans de Crist,
cap on rondava a Egipte.
No ho sé.
Home, no hi ha humitat.
No, no hi ha humitat.
Llavors el iaio t'adura més a Egipte.
Sí, sí.
Recordeu el fill que ha tingut amb la Hatshepsut?
Sí.
Doncs aquest marrec serà en Tutmosis III,
el nou faraó.
Fins aquí hem anat seguint la història o no?
Home, sí, home, home.
Per molt curts que sigui el públic d'avui,
aviam, ja te'n puc fer un resum, no?
No, no.
No, no.
No, vull curar en salut que algú digui...
No, no s'ha perdut ningú.
Que hi ha un sommelier, eh?
Hi ha un sommelier.
Hi ha uns jubilats,
que són gent que en principi ja sap de tot de la vida.
De tot, de tot.
Bombers, analistes.
No, avui tots mestres.
Hi ha una mestra, també.
No, avui no hi ha cap penques, eh?
No, no, no.
Doncs és igual.
Bueno, hi ha un bomber, hi ha un bomber.
Tenen molt de temps lliure.
Sí.
Pot haver tret la carrera per la UOC 15 vegades, eh?
Això sí, això sí.
Aviam, us ho resumeixo per la ràdio
per si hi ha algun analfabet que ens està escoltant.
Aviam.
Que em consta que algun deu haver-hi.
Algun sí, perquè ara el fero al migdia.
És veritat.
Tutmosis primer,
pare de la Hatshepsut.
Tutmosis segon, germanastra i marit de la Hatshepsut.
Tutmosis tercer, fill de la Hatshepsut.
Pare de comptar.
Ja està, ja està.
Molt tots els tutmosis.
Exacte.
En pocs anys,
la Hatshepsut ha passat de ser la filla del faraó
a ser-ne l'esposa.
I ara és la mare del faraó.
Això sí,
el rol de la nostra protagonista
continua sent el mateix.
Betllar per la salut del nou faraó
i procurar que rebi una bona educació.
Però això només és la teoria.
Aprofitant que el seu fill és massa jove
per regnar tot solet,
ella agafa el control de l'imperi.
La Hatshepsut ara té 30 anys,
està a la flor de la vida
i sap molt bé com funcionen les intrigues de Palau.
De fet,
durant els últims anys
de mandat de l'inútil del seu marit,
ja era ella qui tallava el bacallà.
Clar, sí,
si es veia venir.
S'autoproclama ara
senyora de les dues terres
des de la vall del Nil
fins al seu delta.
Carai,
l'epígraf, això?
Sí, sí,
a la targeta de presentació.
Déu-n'hi-do.
La societat egípcia
primer ho encaixa molt malament.
La Hatshepsut surt al balcó de Palau
i intenta convèncer la gent
dient que ha tingut una revelació,
que ella és filla de Déu,
del Déu Amon,
i que actua per encàrrec diví.
Eh, eh, eh!
Deixant-la parlant!
Que la gent s'altera de seguida.
Sí, sí.
Sortiu al balcó de seguida,
no sap si aplaudiu
o es cridassat-lo.
Això també,
quan en aquests moments
va sortir al balcó
a explicar-ho,
però si no hi havia micròfons
ni res.
Ja.
Tu t'imagines,
l'escena ha de ser,
ara,
l'escena és d'entesca.
És d'entesca.
Tu, una plaça
amb 1.500 persones
i una paia
allà en un balcó.
Dios me ha dicho
que no se oye,
no se oye.
La reverb aquella,
d'Egipte.
Si vas a actuar
ara a qualsevol poble
i els del fondo
amb unes pees de l'hòstia
a darrere no se sent,
no se sent sent.
Jo cridant,
però és que no ha començat l'espectacle.
És que, un moment,
estem fent proves de so.
Vostè aquí no hauria de ser-hi.
Vostè aquí no hauria de ser-hi.
I a les 5 de la tarda
no hauria de ser borratxo,
vostè.
Exacte.
De veritat.
Prous borratxos
a les proves de so.
Cuidem-ho,
prou.
Cuidem-ho.
I vaig llegir una cosa
a Twitter l'altre dia
del nostre company,
en Godai,
que va fer una mica de xou
davant d'una gent
que no entenia el català directament,
a Catalunya,
sí,
i va sortir perjudicat.
Es veu que sí.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
La societat egípcia,
bueno...
Què, eh?
Bueno, aviam.
No estan convençuts?
Més o menys.
El que realment és important
és tenir la noblesa a favor.
El poble ja aniran venint,
no?
Asegurar-se que ningú
intentarà fer un cop d'estat.
Hi ha rumors que diuen
que la nostra amiga
s'enllita
amb un dels homes més influents
de l'acord
per tenir-ho tot controlat.
Sempre es diu el mateix.
Sempre es diu el mateix
de tothom
i de qualsevol àmbit de la vida.
De les dones, sobretot.
De les dones.
De les dones, de les dones.
Només de les dones, de fet.
Sí.
Per suavitzar una mica
els ànims amb la població,
la Hatshepsut
encarrega estàtues seves
amb cos d'home.
Com?
Vol que a les seves representacions
aparegui ella
amb un cos masculí
gran i musculós.
Carai.
També ha decidit
que a partir d'ara
les seves aparicions en públic
les faraves tintúniques d'home
i amb una barba postissa.
És el que qualsevol assessor
de comunicació
per guanyar credibilitat
t'aconsellaria.
Mira, Dolors.
Mira, Dolors.
Ja sabem que has guanyat
les eleccions.
Sí.
Però, tot i així,
com que a Catalunya
la gent és conservadora,
carga't una barba...
Sí.
No us heu d'imaginar
la barba de Moisés, eh?
No és aquella barba de...
No.
Són les barbetes aquestes
de faraó.
Aquella cosa, eh?
Acabar amb una mica de daurat, eh?
Una mica de fantasia.
Bueno, sí, allò, allò, allò.
Exacte.
Són barbetes petites.
Bueno, la barbeta petita,
i si senyor...
Bueno, som el 1500 abans de Crist
i no...
Avançats, lo just.
Lo justet.
Tothom sap que és una dona,
però vestit d'home
farà que la gent
la critiqui menys.
Val.
Primer, els habitants d'Egipte
en fan mofa,
però a poc a poc
el poble s'acostuma
a tenir una faraona.
La Hatshepsut
és una bona governant
i sota la seva gestió
s'obren noves rutes comercials.
Es construeixen temples
i es creen llocs de treball.
Si l'economia va bé,
és igual que els governi una dona.
Tu, endavant.
L'Egipte de 1500 abans de Crist
més avançat que els Estats Units
del 2024.
Sí, senyor.
Ojo, eh?
Sí, sí, sí.
A més,
la Hatshepsut
és una moça guerrera
que encapçala l'exèrcit
cap a noves campanyes militars.
I a diferència
del seu difunt marit,
que era un merdes...
Això no està al guió,
ho he afegit jo.
És que els llibres d'història,
si estiguessin escrits així...
T'entraria més.
De cop hi volta el nano
que s'està furgant el nas a classe.
Eh, eh, què ha dit?
Què ha dit?
Doncs ella,
a diferència del seu difunt marit,
sí que lidera les tropes.
Ah.
I es veu que això
agrada molt a la societat.
Ara, ara, ara, sí, ara, sí.
Faraona!
Faraona!
Viva la muerte!
Papa!
Oi!
Faraona!
Viven las cadenas!
Faraona no era la Rocío Jurada.
No, Peyu, no, no.
Era la Lola Flores.
La Lola Flores és la Faraona, eh?
No, no, no n'atino cap d'aquestes, de veritat.
Encerto mai, no, encerto mai.
No passa res, ja ho recordem.
És durant aquestes campanyes militars
quan la trobem més unida
al seu fill Tutmosis III,
que recordem que és el veritable Faraó.
Ai, coi, és veritat!
Ah.
No me'n recordava.
Què fot el nano?
El nano, bueno, de moment bé, bé.
En Tutmosis III
s'ha convertit en un adolescent fort i valent
que es dedica a fer la guerra tot el sant dia.
Li encanta viure aventures amb els seus soldats
i no para mai per casa.
Com que el nano està ocupat garrejant,
la Hatshepsut pot fer tranquil·la.
Sí, val.
Ella enceta una campanya militar
i quan la guerra ha començat
hi deixa el seu fill comandant les tropes
i la Hatshepsut se'n pot tornar cap a Palau.
Tots dos fan un bon equip.
Malauradament, el temps passa
i en Tutmosis III
cada cop veu més clar
que la seva mare no té intenció de deixar el poder.
Ara ja és major d'edat
i li tocaria amb ell prendre les decisions.
Però la Hatshepsut està aferrada al tron
i no vol deixar-lo.
El fill se sent traït.
A veure, traït.
No ho sé, però una mica de raó sí que té el pobre nano
que ho comparteixin.
O sigui, dissabtes i diumenges
podria ser ell el faraó.
Per exemple?
Per exemple.
El cap de setmana que hi ha futbol
sigui ell el faraó.
Com si aquí, de dilluns a divendres
hi hagués hagut un temps Felip VI
i el cap de setmana el rei Joan Carles.
El rei Joan Carles.
El rei Joan Carles què vol?
Anar a veure el Madrid?
Vol cap de setmana.
El rei?
Què vol el rei?
El rei demana cap de setmana.
En Tutmosis III
cada cop ho dia més la Hatshepsut
i ja fa temps que pensa fer un cop d'estat.
A matar-la
o almenys apartar-la del poder?
Ostres.
El seu fill, eh?
El fill.
Després de tantejar una mica el terreny
acaba comprovant
que tothom està encantat
amb la seva mare.
En altres paraules
ningú la vol treure del càrrec
ni ningú li desitja cap mal.
En Tutmosis III
passarà els dies
odiant la seva mare en secret
esperant que es mori
per poder agafar el poder.
El regnat de la nostra amiga
dura 22 anys.
Carai!
Ojo, eh?
Carai!
Del 1490
al 1468 abans de Crist.
Finalment,
després de demostrar
que una dona també pot ser
un bon faraó
la Hatshepsut
acaba morint
als 50 anys.
T'he tensionat, eh?,
aquest toc de trompeta.
Mira que sé com acaba, eh?
Sí, sí, sí, però...
Fins que no fa el pip final
per mi és com si no hagués mort.
No.
Ara sí,
li toca el torn
al faraó Tutmosis III.
Digue, fot-li, noi!
Puja al tron
emprenyat com ell sol.
Fixeu-vos
quin rencor
li tenia la seva mare
que durant el seu regnat
es dedicarà a destruir
qualsevol imatge
o representació
de la Hatshepsut.
Intentarà esborrar
la seva mare
dels registres històrics.
Ordena destruir
tots els monuments
i construccions
que fan referència
al faraó dona.
Quina mala bava!
No cali, eh?
Mira.
Deixa-ho estar.
Ah, doncs aquesta destrucció sistemàtica
de la figura
de la Hatshepsut
continuarà duent-se a terme
durant diverses generacions
d'egipcis.
Gairebé van aconseguir
esborrar el record
de la seva primera faraona.
I és per això
que la seva vida
ha arribat
fins als nostres dies
molt distorsionada.
Com que gairebé
no va quedar rastre
de la Hatshepsut,
els egiptólegs
del segle XIX
van pensar
que el poble egipci
havia destruït
els seus monuments
perquè havia sigut
una governant despòtica.
Van pensar
que un cop mort
els egipcis
havien mostrat
la seva disconformitat
contra una psicòpata
que només desitjava
el poder.
Fixa't tu
i tot per culpa
del fill, eh?
Sí, noi.
És com això,
si l'Antonio Flores
hagués esborrat
els discos
de la seva mare.
Que és
la Lola Flores.
La faraona.
Sí, sí.
No, no.
Però com es diuen Flores
si és mare i fill?
Tots dos.
Flores es diuen Flores
i ja està.
Van els cognoms diferents?
No, se'l va posar en Flores.
Ah, perquè l'Antonio
no es deia Flores de primer llavors.
No, es devia dir
com es deia el seu pare.
Ah.
Padre.
González.
González, eh?
No ho sé, no ho he provat.
Estàs tirat.
He sentit el gol públic
que deia González.
Jo del pescaïlla, no?
Suposo.
Però no sé com es deia cognoms.
Antonio Flores,
tu vaig a buscar un moment.
Busca Antonio Flores
i te sortiran els cognoms.
Antonio Flores.
Sí.
Se deia...
Busca-ho en català.
Antoni Flors.
Antonio González Flores.
Hi havia algú al públic
que ho sabia.
Val.
Molt bé.
Antonio González.
Clar, Antonio González...
Com vols triomfar
si et dius Antonio González?
No, t'has de dir Flores.
T'has de dir Flores.
Antonio González,
president del govern?
Sí.
Sí.
Antonio González cantant?
No.
Bueno.
Antonio González,
president de Catalunya.
Segurament.
La campanya per desacreditar
la nostra amiga
va ser molt greu.
Fa relativament pocs anys
s'ha descobert
que la Hatshepsut,
tal com us hem explicat,
va ser una faraona
que va potenciar
el comerç i el progrés.
Val a dir que era una guerrera,
però va ser una guerrera
com el seu pare
que va lluitar
per defensar els interessos
del seu poble.
Clar que sí.
La Hatshepsut
va ser la primera dona faraona.
Mai abans el faraó
havia sigut una dona,
almenys que se sàpiga.
i ella
va deixar el llistó ben alt.
Molt bé.
La voleu veure, la Hatshepsut?
I tant, aviam.
Aviam, què tenim?
Guaita-la!
Aviam.
Sí que és veritat.
Sí que és veritat.
Ai, calma, calma.
A veure, aviam.
Tira la barba.
Aquí no porta barba, eh?
No porta barba
i, clar,
com que aquesta iconografia egípcia
fa de mal dintre.
S'assemblen tots.