Ràdio Nostel, a l'escoltes, Ràdio Nostel,
durant l'avui, molt bé.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
Clavé 150, concert in memoriam.
Omplirà l'Ateneu de Sant Just amb un homenatge coral a la música catalana.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui, 14 de novembre.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
Tot seguit, repassem la resta de titulars.
El segon cross comarcal del CUS 2024-2025 arriba a Sant Just d'Esvern.
Sant Just d'Esvern supera l'objectiu europeu de reciclatge pel 2025
amb un índex de recollida selectiva del 59,9%.
Segons l'Ajuntament, el nou sistema de contenidors intel·ligents
ha estat clau per a l'increment.
Sant Just Impulsa aposta per la col·laboració empresarial
i l'eficiència administrativa.
Els dies 23 i 24 de novembre, a dos quarts de set de la tarda,
a l'Ateneu de Sant Just,
acollirà el concert clavé in memoriam a la sala del cinquantenari.
En homenatge als 150 anys del Can Coral
i al bicentenari aniversari del naixement de Josep Anselm Clavé,
l'esdeveniment reunirà les corals de l'Ateneu
per interpretar arranjaments especials de peces de Clavé
i de nou cançons pop catalanes d'artistes com
Sau, Charango, Joan Dausà i Detaillets.
Els cors participants són el cor Lopom de Flors,
amb 140 anys d'història,
l'Orfeo Enric Morera, amb més de 700 concepts a la seva trajectòria,
i el cor Coratjo, que porta un estil jove amb repertori pop en català i anglès.
Per primera vegada, l'Orfeo Enric Morera i Coratjo cantaran junts,
oferint una fusió intergeneracional.
Aquest concert s'emmarca en l'any clavé
i reta homenatge a l'obra de Clavé,
que va impulsar la cultura popular
mitjançant el cant coral i l'associacionisme.
Les partitures, arrenjades per l'ocasió,
permetran gaudir d'un repertori únic
que connecta el llegat de Clavé
amb la música contemporània catalana.
Podeu consultar tota la informació a l'enllaç
que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
i ja es poden adquirir les entrades
a la plataforma Entràpolis.
Sant Jus d'Esvern acollirà el 17 de novembre
a dos quarts d'11 del matí
el segon cross comarcal del curs 2024-2025
dins dels Jocs Escolars del Consell Esportiu del Bas Llobregat
al Parc de Torreblanca.
Organitzat pel Club d'Atletisme Sant Just
amb el suport de l'Ajuntament,
l'esdeveniment inclourà participants
de les categories juvenil, cadet, infantil,
arabí, benjamí, prebenjamí i educació infantil
amb edats de nascuts entre el 2007 i el 2019.
Les curses començaran a tres quarts d'11 del matí
amb la prova juvenil sobre una distància de 3.000 metres
i es clauran al migdia amb la tretzena cursa
per als infants d'educació infantil
que correran 600 metres.
Les classificacions es podran consultar al web
del Consell Esportiu del Bas Llobregat
l'endemà de la cursa.
Aquesta és la segona prova d'un calendari comarcal
que va començar el 26 d'octubre a Cornellà
i que tindrà continuïtat amb noves curses,
com la del 15 de desembre al Prat
abans de la final nacional prevista
per al 30 de març a Arbeca.
Sant Just d'Esberna ha aconseguit el 2023
un índex de recollida selectiva del 59,9%,
segons informa l'Ajuntament,
superant així l'objectiu europeu del 55% per al 2025
i situant-se entre els municipis metropolitans
amb millors dades d'enreciclatge.
Aquesta xifra només és superada per municipis
com Tiana i Santa Coloma de Cervelló.
En comparació, segons les mateixes dades,
27 dels 36 municipis de l'àrea metropolitana
no arriben a l'objectiu amb una mitjana del 40%.
Des del consistori, asseguren que el canvi
i el sistema de recollida amb contenidors
d'intel·ligència Sant Just ha estat clau
per aquest increment.
D'altres municipis que han adoptat sistemes similars
també han vist augments significatius
en els índexs de reciclatge.
L'àrea metropolitana estima que aquests sistemes
podrien suposar un estalvi de 20 milions d'euros
en costos de tractament pel 2025,
un estalvi que es deriva principalment
de l'ús més eficient dels recursos
i d'una menor dependència de l'abocament.
En total, l'àrea metropolitana va produir
un milió i mig de tones de residus el 2023
amb una lleugera disminuació en la generació per habitant.
L'Ajuntament indica que la fracció orgànica
i els envasos continuen sent àrees prioritàries
per millorar els índexs de reciclatge
i reduir costos,
ja que una tona d'orgànica separada correctament
és menys costosa de tractar que la resta.
Immaculada Amat, presidenta de l'Associació de Sant Just Impulsa
i empresària amb més de 50 anys d'experiència
en el sector immobiliari,
ha estat entrevistada a Ràdio d'Esvern
per parlar sobre els objectius i els reptes de l'associació.
L'organització, creada amb suport de l'Ajuntament el 2020,
busca establir una xarxa d'empreses al municipi
per fomentar el networking
i facilitar el diàleg entre els polígons industrials
i el govern local.
Amat ha destacat les dificultats inicials de l'associació,
especialment per la pandèmia,
i ha explicat que des del seu nomenament com a presidenta
ha impulsat diverses activitats de visibilitat
com conferències sobre temes d'interès empresarial
amb una mitjana de 50 assistents.
Va néixer el 2020, era l'època del Covid,
va néixer, diguem-ne, en un mal moment.
Els inicis van ser molt difícils
i endegar qualsevol iniciativa sempre costa.
Penso que els que van estar al davant el primer temps
tenen molt mèrit,
perquè ho tenien tot en contra.
A mi, m'ho va explicar en un moment determinat l'alcalde,
i em va dir,
t'agradaria per dir-me,
vaig pensar,
mira, com que tinc experiència,
m'està a llocs,
puc aportar aquesta experiència, no?
No vaig pensar mai que arribaria a ser presidenta,
perquè crec que tinc una d'arquia on em tocava, això.
I va resultar que la presidenta Elisabel Aragonès,
que treballava a Frigicoll,
era un alt càrrec de Frigicoll,
doncs va plegar de l'empresa i ens vam quedar sense president.
I llavors, entre tots, van dir,
bueno, doncs va, doncs sigues tu.
A la primera etapa ja l'hi deia molt difícil.
Però, des que jo, quan vaig incorporar,
jo vaig pensar que havíem de fer algun tipus d'activitat
que ens posés enfront de la població,
que ens coneguessin, no?
Que permetés que tothom sapigués que existeix.
I com que no hi ha mitjans econòmics,
per poder fer una gran campanya publicitària,
totes aquestes coses, has de fer coses de petit format,
però que tinguin ressò, no?
I per això vam pensar que seria interessant
fer aquestes xerrades que hem fet,
que han tingut força èxit,
i que ha permès que ja una primera part
de persones dels polígons ens anés coneixent.
Vam començar amb molt pocs,
i en aquest moment ja som 35.
Entre els reptes i objectius per 2024,
Amat ha assenyalat la continuïtat de les xerrades
i la incorporació de debats sobre temes locals,
com la mobilitat i la prellongació de la Diagonal.
També es proposa la creació
d'un sistema d'enventoratge
per a joves empresaris.
Amat ha remarcat la diversitat
del teixit empresarial de Sant Jus
amb empreses de diferents mides i sectors,
com el metall i la robòtica,
així com una marcada preocupació
per la digitalització,
la manca de talent i la sostenibilitat.
Ha assenyalat la necessitat
d'una millor col·laboració entre les empreses
i d'un sens actualitzat d'aquestes
per part de l'Ajuntament,
a fi de conèixer millor el sector.
Jo diria que és un teixit empresarial molt divers.
Molt divers des del punt de vista sectors,
perquè hi ha de tot,
i a més, des del punt de vista també del tamany.
Hi ha empreses grans, molt grans,
empreses molt petites,
tant si vas aquí,
al polígon Sud-Oest,
com si vas a l'altre polígon,
el de Pontreixat.
I el tema del centre de negocis és diferent,
no, però també és veritat,
hi ha empreses que hi tenen,
per exemple,
se'ns ha fet soci a una empresa
que és una distribuidora
que té moltíssims treballadors,
i en canvi hi ha una altra empresa
que fa una cosa robòtica
que ho vaig quedar espectacular,
i que són molt pocs,
però fan un producte altament qualificat.
És de veritat que és molt diferent.
Una de les coses que fem
és anar a visitar empreses,
perquè anar a visitar empreses
és quan les coneixes, de veritat.
I a més també coneixes,
no solament l'empresa en si,
que ja és prou interessant,
com també coneixes la seva vinculació amb el polígon
i què demanen al polígon
i què no li dona al polígon
allà com està situada.
I això també,
per aquesta informació per nosaltres
i per interlocutar amb l'Ajuntament
és fonamental de conèixer, no?
I anem els dilluns al dematí de visites
i anem a veure empreses
i francament és supergratificant.
A més, te'n dones a compte
que tenim moltes empreses fantàstiques.
D'altra banda,
ha identificat mancances en infraestructures,
especialment el polígon sud-oest,
on la falta d'aparcament
i l'acumulació d'aigua
en dies de pluja intensa
són problemàtiques recurrents.
Amat ha insistit en la importància
d'associacions com Sant Just Impulsa
per crear serveis comuns
i facilitar la vida empresarial.
Pel que fa al futur,
la presidenta considera essencial
que l'administració pública
es modernitzi
per si més accessible i eficaç,
denunciant la burocràcia
com a obstacle
per a la competitivitat empresarial.
També ha exposat
que una major col·laboració
amb centres de recerca
i universitaris
propiciaria la innovació empresarial,
un factor clau
pel creixement econòmic de Sant Just.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Bristol Idiomes de Sant Just
oferirà l'activitat
titulada Bristol Kids Activity
Mini Magicians
a les seves instal·lacions
del carrer Creu 79
el pròxim 16 de novembre
a un quart de 12 del matí.
Aquesta activitat gratuïta
és dirigida a infants
d'entre 5 i 7 anys
i té com a objectiu
introduir-los al món de la música
mentre aprenen vocabulari en anglès.
Els participants
podran tocar instruments,
experimentar amb diferents sons
i gaudir de jocs musicals
que els ajudaran
a aprendre de manera lúdica
i immersiva.
La sessió està pensada
per estimular l'aprenentatge
d'una llengua estrangera
a través de la interacció
amb la música,
potenciant la creativitat
i l'expressió dels infants.
Per assistir a l'activitat,
que és gratuïta,
és necessària
la inscripció prèvia.
Maria Verdagí,
professora de lingüística
a la Universitat de Barcelona
i Sant Justenca,
ha estat reconeguda
amb la menció honorífica
del Premi Josef Grimberg,
atorgat per l'Associació
for Lingüistic Typology,
pel seu treball doctoral.
Aquesta associació internacional,
creada el 1994,
reuneix acadèmics
dedicats a la tipologia lingüística,
l'estudi de la diversitat
de llengües d'arreu del món
amb l'objectiu
de promoure'n la investigació.
L'Associació for Lingüistic Typology,
a més de congressos
via anuals
i publicacions acadèmiques,
també premia
les recerques més innovadores
en aquest àmbit.
La tesi de Verdagí
investiga les nominalitzacions
en llengües austronèsiques
com el Totoli,
una llengua parlada
per unes 5.000 persones
a Indonèsia.
La recerca inclou
treball de camp
amb dades reals
obtingudes en contextos
quotidians,
com converses
i trobades socials,
un enfocament
que l'Associació
for Lingüistic Typology
ha valorat
per la seva contribució
innovadora
en l'estudi
de les llengües minoritàries.
Aquest projecte
ja va ser guardonat
anteriorment
per la Societat
de Lingüística Alemanya
i ella mateixa
destaca
que la metodologia
escollida
permet explorar
els usos
d'aquestes construccions
en contextos
culturals reals.
La meva tesi
és sobre nominalitzacions,
que és el procés
en què converteixes
un verb
o una altra paraula
en un nom.
I de concentrar,
concentració,
aquests processos
que en llengües europees
no tenen gaire misteri,
convertim un verb
en un nom
per poder-lo posar,
depèn de quin lloc
de la frase
on només hi poden anar
de noms,
però en les llengües
austronèsiques,
que són les llengües
que es parlen
a Taiwan,
Filipines,
Indonèsia,
Malàisia,
Madagascar,
n'hi ha moltes altres
de llengües austronèsiques,
però aquestes són les
que em vaig mirar jo.
Doncs allà tenen funcions,
o sigui,
tenen funcions lingüístiques
que tenen molt més pes
que les llengües
indo-europees
i llavors són coses
que encara no estan
descrites
i llavors he fet
una part
que és més
de treball de camp,
de descriure
una sola llengua,
el que és el Totòli,
que és una llengua
d'aquesta família
que es parla
a l'illa de Sulawesi,
a Indonèsia,
i allà és on he fet
treball de camp.
I allà he agafat
dades
en lloc de fer
només preguntes,
dades naturals,
dades de converses,
de festes,
de contes,
de trobades polítiques
i llavors amb això
descric l'ús
d'aquestes construccions
i llavors he anat
comparant
el que ja s'ha dit
també d'altres
llengües
d'aquesta família.
Verdagí ha comentat
la situació del Totòli
que consideren
perill d'extinció
per la falta de transmissió
a les noves generacions.
I ha comparat
el procés
de substitució
lingüística
amb el cas del català,
encara amb més àmbits durs
però que consideren risc
si no s'impulsa
l'ús diari
de la llengua.
És un procés
de substitució
lingüística
que és exactament
el mateix
que una llengua
en substitueix
una altra.
Aquí tindríem
el català
que queda substituït
majoritàriament
pel castellà
i allà
el Totòli
que quedarà
substituït
per l'Indonesi.
Llavors sí que és veritat
que estem en punts
molt diferents
d'aquest procés
de substitució.
el Totòli
ja està en un punt
molt, molt avançat
on ja només està quedant
d'on havia començat
i havia una generació
bilingüe
i ara
estem a punt
d'arribar
a una generació
que és només
monolingüe
en Indonesi.
En el cas del català
encara estem
en un inici.
Però,
o sigui,
el patró és el mateix.
El que passa
és que en català
encara hi ha
molts parlants,
encara hi ha
l'oportunitat,
encara estem en un punt
encara es pot fer servir
el català,
encara hi ha generacions
a qui es pot transmetre
el català
i que tinguin
el català
com a llengua materna
i encara es pot fer servir
el català
al carrer
i que t'entenguin
i encara es pot donar-li
al català
aquest estatus
de llengua
d'ús diari
i encara
estem,
o sigui,
és veritat
que el català
ha perdut
bastants àmbits d'ús
però no estem
a un punt
de no retorn.
El que passa
és que
la recepta
per això
és
fer-lo servir.
Com a docent
a la Universitat
de Barcelona,
Berthesín parteix
assignatures
com llengües del món
i tipologia lingüística.
De que en el futur
la investigadora
vol continuar
amb els seus estudis
a Barcelona
aprofitant la presència
de parlants
de llengües austronèsiques,
especialment filipins,
per analitzar-les
en un context
de Ciutat Multilingüe.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Les quartes jornades
feministes
de Sant Just
que se celebraran
el 15 i 16 de novembre
en guany giren
en torn del tema
de les autocures,
un concepte
que s'ha fet
més rebellevant
amb els anys,
especialment
entre les dones joves
que han manifestat
la necessitat
de donar-se temps
i atenció
a elles mateixes.
Aroa Carmona,
dinamitzadora
del Casal de Joves,
ha explicat
que aquesta temàtica
ha estat inspirada
per les inquietuds
i demandes
de les participants
en edicions anteriors,
que valoren l'autocura
com una eina essencial
per afrontar
la realitat actual
amb força i resiliència.
Aquestes jornades
s'organitzen
en torn
a les autocures
perquè després de...
són, com sabeu,
les quartes jornades
feministes.
Un dels tòpics
o de les temàtiques
que sortia més
de converses
que havíem tingut
amb gent
que hi havia participat
a les anteriors
era tot aquest neguit
de com ens cuidem
a nosaltres mateixes
per poder després
enfrontar tot el que ens ve
des de fora, no?
Maternitats
o històries laborals
o desenvolupament personal,
etc.
Però com es fa això
amb una estabilitat
física i emocional
de nosaltres mateixes, no?
Llavors vam decidir,
ja fa molts mesos,
perquè aquestes jornades
s'organitzaran
amb molta antelació.
Enfocar
aquestes jornades
en aquesta temàtica,
que sabem
que és molt ampli,
clar, vull dir,
té a veure
amb tot el que ens
atreveça
com a persones,
però, bueno,
em semblava,
si més no,
interessant
tocar-ho
i ho hem enfocat
des de diferents perspectives.
El programa
s'inicia el divendres
amb l'obra
amb les dones
a càrrec del grup
de teatre Melancòmica,
seguida d'un pis col·labis
i d'un bingo musical femení
amb les sants justenques
DJ i rec.
Aquesta combinació,
segons Carmona,
busca oferir
un espai de lliure segur
i inclusiu
on les dones
puguin gaudir
i sentir-se acompanyades
en un entorn
que fomenti
la sororitat
i el supermútu.
Dissabte,
la jornada
obrirà
amb una sessió
d'exercicis físics
per enfortir el cos
i, com assenyala Carmona,
també la ment.
Aquesta inclourà
classes de zumba
i entrenament de força
dirigides
pels gimnars Fitlovas,
que treballa
amb una perspectiva feminista.
La tarda
estarà dedicada
a la salut emocional
amb un taller
d'autoconeixement
dirigit
per la terapeuta
Elma Roura
i una xerrada
sobre la gestió
de l'endometriosi
a càrrec
de l'artista
Liona Aliona.
Per abordar
l'envelliment
des d'una perspectiva feminista,
l'escriptora
Anna Freixas
oferirà
una xerrada
sobre l'edatisme,
posant en relleu
els reptes
de les dones grans
en una societat
que sovint l'esmargina.
Carmona ha destacat
la importància
d'abordar
aquestes temàtiques
per visibilitzar
problemes de salut
sovint silenciats
i per dotar
les assistents
d'eines
que les empoderin
en el seu dia a dia.
Ara ho ha parlat
de quin perfil
de persones
esperen
que assisteixin
a les jornades.
Que els agradaria
que tinguessin
alguns homes,
però diu
que la majoria
d'apuntades
són dones.
Les jornades
estan dissenyades
per ser inclusives
i accessibles,
adaptades
a diferents
grups d'edat
i circumstàncies.
Aroa Carmona
ha assenyalat
la rellevància
d'oferir
servei
de canguratge
i activitats infantils
com el taller
Compartim Càrregues,
que ensenya
els més petits
i petites
valors d'igualtat
i col·laboració,
responent així
a una de les demandes
més habituals
de les dones
amb responsabilitats
familiars.
Com a tancament
hi haurà
el monòleg
Malvades
amb Cristina Guiu
i Anna M,
una comèdia feminista
que busca acabar
el cap de setmana
amb humor i reflexió.
La participació
a les jornades
és gratuïta,
però requereix
inscripció prèvia.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Moment de repassar
les activitats
de la setmana
Sant Just.
Avui, dijous 14 de novembre,
dos quarts de sis de la tarda
a la sala Isidore Cònsul
i Giribet
de Can Ginastà
hi haurà
l'activitat titulada
Sense ton i so.
Comptes a la carta
a càrrec
de Gemma Moll,
una activitat
organitzada
per la Biblioteca
Joan Margarit.
I a les sis de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola
hi haurà
la conferència
de l'aula universitària
de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just.
Amb la conferència
porta el títol
Els cors de clavier.
una nova cultura popular
laica
i republicana.
A dos quarts de set
de la tarda
a la Taneu
hi haurà
el taller
express
de microrelats
titulat
El pot petit
i a la bona confitura.
És un taller
impartit
per Paula Vidal
escriptora
de Sant Justenca
i organitzat
pel Club Literari
de la Taneu.
I a les vuit del vespre
a la sala
Piquet
de la Taneu
hi haurà
el club de lectura
de novel·la gràfica
amb la lectura
Mònica
de Daniel Clous
conduït
per Javier
del Campo.
I avui
a les nou
de la nit
a Esplugues
Televisió
hi haurà
l'entrevista
a l'alcalde
Joan Basaganyes
al programa
Panorama Municipal.
Demà, divendres
15 de novembre
a les 7 de la tarda
al Casal de Joves
hi haurà
l'inici
de les quartes
jornades
feministes
de Sant Just
que s'allargaran
fins a les 10 de la nit.
A dos quarts
de vuit del vespre
de demà
a la sala
del cinquantenari
de la Taneu
hi haurà
documental
del mes
amb el film
Somni Mexicà.
I passam
a les activitats
del cap de setmana
dissabte 16 de novembre
a partir
de les 8 del matí
a Collserola
hi haurà
Batuda de Caça Menor
organitzada
per la Societat
de Caçadors
de Sant Just.
Dissabte
a les 9
a dos quarts
de 10 del matí
al Casal de Joves
hi haurà
l'acabament
de les quartes
jornades feministes
que duraran
tot el dia.
I a les 9 del matí
al Parc de Júlia
Quieta
hi haurà
el mercat
amb volant
de tots els dissabtes.
A les 11
a la sala
del cinquantenari
de l'Ateneu
hi haurà
la sessió
del cine xic
amb la pel·lícula
Bill i Janet
recomanada
a partir
de 3 anys.
A un quart
de 12 del matí
a la Bristol
Idiomes
hi haurà
la Bristol
Kids Activity
Mini Musicians
per aprendre
anglès
mentre es toquen
instruments de música
per a infants
d'entre 5 i 7 anys.
A les 12 del matí
del dissabte
hi haurà
la inauguració
de l'exposició
El món
i l'altre
dins de l'exposició
multidisciplinar
Mons.
I a un quart
d'una
hi haurà
vermut electrònic
en motiu
d'aquesta inauguració
organitzat
per l'entitat
de música
electrònica
al CUP.
A les 12 del matí
al Parc del Milenari
hi haurà
jugatec ambiental
amb un termòmetre
del soroll.
A dos quarts
de 4 de la tarda
al dissabte
al Centre Cívic
Joan Maragall
hi haurà
la inauguració
de l'exposició
Fa una salvaje
de Javier Herrando
cedida
per l'agrupació
fotogràfica
de Sant Just.
Dissabte
a partir
de les 6 de la tarda
al barri centre
hi haurà
la novena nit
de Sant Just
al carrer.
I a les 7 de la tarda
a la sala
del cinquantenari
hi haurà música
a l'Ateneu
amb el concert
Santos Puertas
en The Sound Poets
dins del cicle
On Air Jazz Series.
A les 7 de la tarda
al dissabte
a la plaça Malaret
hi haurà
la inauguració
de l'escultura
en homenatge
a l'actor
Sant Justèn
Guillem Jiménez.
I passem
a l'últim dia
de la setmana
diumenge
17 de novembre
a dos quarts
de vuit del vespre
des de l'aparcament
de l'escola
Montseny
hi haurà
la sortida
a la matinal
al castell
de Sant Joao
Sant Jaume
una matinal
organitzada
per la CEAS.
Diumenge
a les 10 del matí
des de Can Ginestai
hi haurà
punt d'informació
a la penya
del Moro.
A dos quarts
d'onze
del matí
del diumenge
al parc
de Torreblanca
hi haurà
el mercat
de pagès.
I a les 12 del matí
al parc
de Torreblanca
hi haurà
jugueteca ambiental
amb un safari
fotogràfic
és una activitat
gratuïta
i que no cal
inscripció prèvia.
A les 7 de la tarda
del diumenge
a la sala
del cinquantenari
de l'Ateneu
hi haurà
l'activitat
de pintar
i beure vi
a l'Ateneu
en Guain.
I per acabar
amb les activitats
de la setmana
diumenge
17 de novembre
a dos quarts
de nou
del vespre
a Can Ginestà
amb motiu
del Dia Mundial
de la Prematuritat
s'il·luminarà
la façana
de Can Ginestà
de color lila.
Encara tenim temps
de fer un resum
del més destacat
en titulars.
Clavé 150
Concert in Memoriam
omplirà
l'Ateneu
de Sant Just
amb un homenatge
coral
a la música catalana.
El segon
cross comarcal
del curs
2024-2025
arriba a Sant Just.
El parc
de Torreblanca
serà l'escenari
de les curses
escolars
amb categories
des de juvenil
fins a educació infantil
i inscripcions
obertes.
Sant Just
d'Esvern
supera
l'objectiu
europeu
de recicletxa
pel 2025
amb un índex
de recollida
selectiva
del 59,9%.
Segons l'Ajuntament
el nou sistema
de contenidors
intel·ligents
ha estat clau
per l'increment
situant el municipi
entre els més destacats.
Sant Just Impulsa
aposta
per la col·laboració
empresarial
i l'eficiència
administrativa.
Aquesta ha estat
tota la informació
dels Sant Just Notícies
d'avui,
14 de novembre.
Us ha estat informant
Mariona Sales Vilanova.
La informació local
torna als butlletins
horaris
i als Sant Just Notícies.
Mentrestant,
us podeu mantenir
informats i informades
a radiodesvern.com
i a les xarxes socials.
Molt bon dia.
Gràcies.