per seguir la manifestació independentista
amb un ampli desplegament informatiu.
Gràcies per la confiança i fins després.
Vaig a dinar. Ara torno.
Bona lectura.
De fer nada.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de la UNA.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
Òmnium Cultural demana als partits polítics
que es coordinin per negociar l'amnistia i l'autodeterminació.
Ho ha dit en la seva intervenció en l'acte polític
amb motiu de la diada el president d'aquesta entitat, Xavier Antic.
Òmnium xifra en 1.432 les persones
que es podrien beneficiar d'una amnistia.
Barcelona, Aida Clemente.
Òmnium Cultural demana a Esquerra i Junts
que deixin de banda les seves diferències
i que no es deixin endur per estratègies partidistes.
El president de l'entitat, Xavier Antic,
ha remarcat que l'independentisme té una oportunitat inèdita
per aconseguir l'amnistia i el referèndum
i els ha demanat generositat.
I els partits polítics han de demostrar-nos
que poden negociar de manera coordinada.
Això no va de tenir raó.
Això va de guanyar.
Tot plegat sota la mirada atenta
del president de la Generalitat, Pere Aragonès,
i representants d'Esquerra, Junts i la CUP
que han coincidit en aquest acte en què també s'ha reivindicat.
La Llengua Catalana.
Aida Clemente, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Més notícies amb Sara Riera.
A Lleida a aquesta hora es fa la seu vella
l'acte institucional de la Diada
que fan conjuntament paeria, diputació i govern.
Lleida, Pere Joan Álvarez, bon dia.
Hola, bon dia.
L'alcalde de Lleida, el socialista Feliç Larrosa,
ha volgut defensar la capitalitat,
reivindicar la capitalitat de la capital del Segrià
en el conjunt de Catalunya.
I sobre política, en clau política,
ha dit que cal diàleg i entesa.
Així ho ha dit la nau central de la seu vella.
11 de setembre.
diàleg i entesa.
Així ha de ser.
Parlo de la capacitat de parlar de les diferències
i de pactar les diferències.
Parlo d'institucions madures
que es devenen exemple.
Per la seva banda,
el president de la Diputació de Lleida, Joan Talar,
n'ha dit que no cal renunciar a un estat propi
i ha acabat dient visca Catalunya lliure.
L'acte acaba dos quarts de dues
i després hi ha una ofrena floral aquí a la mateixa seu vella.
Pere Joan Álvarez, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Lleida.
Les quatre víctimes mortals de l'atropellament d'ahir
a les vies del tren de Montmeló, al Vallès Oriental,
eren dues noies de Madrid i un noi i una noia de Barcelona.
Tots entre 19 i 22 anys.
Ho ha confirmat l'alcalde de Montmeló,
Pere Rodríguez, durant el minut de silenci
que ha convocat l'Ajuntament de la localitat aquest migdia.
En aquest acte hi ha assistit també la ministra de Transports,
Raquel Sánchez, que ha parlat d'imprudència.
Ens agradaria que servís per traslladar aquestes famílies,
que eren dues noies de Madrid
i una noia i un noi de Barcelona,
per tant, gent d'arreu.
Ens agradaria que aquest homenatge d'avui
servís per traslladar a la seva família,
a les seves amistats
i, en definitiva, a tothom que s'ha interessat
el condol i el dolor del poble de Montmeló
per aquest fet.
El balanç de morts al terratrèmol del Marroc
augmenta a 2.500 morts
i una xifra semblant de ferits,
segons que ha fet públic el Ministeri de l'Interior marroquí.
Els equips de rescat dels quatre països
autoritzats pel govern de Rabat,
entre els quals hi ha Espanya,
han començat a treballar
i altres estats han anunciat també ajuts econòmics.
Per exemple, França destinarà 5 milions d'euros
a les ONGs que treballen en aquella zona.
Però els ciutadans marroquins s'estan desplegant també
en una solidaritat sense precedents
per intentar ajudar les víctimes.
Els esports amb Roger Bussà.
El president del Consell Superior d'Esports, Víctor Francos,
creu que el govern ha de revisar els mecanismes
perquè pugui tenir més capacitat d'intervenció
a la Federació Espanyola de Futbol.
Francos ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio
després de la dimissió de Luis Rubiales.
Ara s'inicia el procés per convocar eleccions
a la Federació Espanyola.
A la mateixa assemblea triarà un nou president
de forma provisional fins que l'estiu que ve
es convoquin les pròximes eleccions oficials.
Avui, diada de Catalunya,
el Barça i l'Espanyol han fet la tradicional ofrena floral
al monument a Rafael Casanova.
L'Espanyol, per cert,
està a punt de tancar el fitxatge del migcampista
Álvaro Aguado, de 27 anys.
Arribarà lliure després d'acabar contracte
amb el Valladolid.
A MotoGP avui hi ha testos al circuit de Missano.
Mar Marquez prova a la moto Honda del 2024.
I en bàsquet, avui, semifinals de la Lliga Catalana a Lleida.
A dos quarts de set, Manresa-Penya
i a tres quarts de nou, Barça-Girona.
Fins aquí les notícies.
I ara entrem al búnquer.
I dobladora m'agradaria ser.
Dobladora?
De nens.
Hola!
De aquestes coses.
De nen...
De nen pobre.
Sí.
I d'ambients no t'agradaria.
No tinc ni més.
Has de començar.
Fa molta pena, aquest nen.
A veure, què diu?
Què diu aquest nen?
D'on ve aquest nen?
Què et passa, nen?
Què et passa?
És que no estic bé.
Tinc molt mal de cap.
No em sento bé.
Estic maco.
Al búnquer.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També al podcast.
Pobre nen, què més?
Però què passa?
Passem un porro.
A vosaltres, agricultors i ramaders.
que sabeu quin temps farà amb només mirar el cel.
Que enteneu l'idioma dels animals i feu possible que els aliments arribin a la taula.
A vosaltres, que no teniu horaris i que lluïteu contra sequeres, tempestes i gelades.
És el moment d'assegurar el vostre esforç.
Com cada any, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació subvenciona les assegurances agràries
per ajudar milers de famílies com la teva.
Asegura el teu esforç.
Asegura el teu futur.
Govern d'Espanya.
Quan es comença a gaudir d'un plat?
Al menjar-lo?
O al buscar-ne la recepta?
I un viatge?
A l'arribar?
O quan es planifica?
I una història?
Vine a la setmana.
Al Festival del Llibre en Català.
On hi trobaràs tot el que pots imaginar abans que ho imaginis.
Del 8 al 17 de setembre, al Moll de la Fusta de Barcelona.
La setmana del Llibre en Català.
On tot comença.
A Nespresso cuidem l'origen de cada gra de cafè.
Però també cuidem el destí.
Tu.
Perquè sabem que el teu amor pel cafè de qualitat és per tota la vida.
Per aquest motiu, en la teva propera comanda,
rebràs un detall que et transportarà als orígens del cafè.
Apropa't a la teva botiga Nespresso i gaudeix de your special days fins al 17 de setembre.
Consulta les condicions a Nespresso.com.
Nespresso. What else?
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada per metges.
Gestionada per metges.
Dirigida per metges.
I recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
A CaixaBank sabem que acompanyar-te és estar amb tu sempre que ho necessitis.
i com que volem que protegeixis el més important, et mantenim el preu de les assegurances de salut i de vida
i de l'alarma de la teva.
I de l'alarma de seguretat directe sense pujades durant 3 anys.
Informa't a la teva oficina o a CaixaBank.cat.
CaixaBank.
Tu i jo, nosaltres, s'aplica a les assegurances Mybox.
Ostres, Sílvia, la teva empresa no para de créixer.
Sí, i saps què m'ajuda?
Confiar en proveïdors que sé que no em fallaran, com Vera i el seu servei de connexió garantida.
Doncs el meu negoci sempre tenim talls d'internet que afecten la productivitat.
Passa-te, Vera.
Tindràs un sistema de connexió de seguretat que s'activa si hi ha cap interrupció.
A més, el seu equip d'experts està a la teva disposició a qualsevol hora del dia, sense esperes ni robots.
Truco al 1543 perquè me n'informin.
Vera, fibra, mòbil i energia.
Els amants del running, del trail i del fitness tenen molt en comú.
Sempre en volen més.
I fins al 17 de setembre, el cort inglès els ho donem.
Un 30% de bonificació en tèxtil i calçat per a gaudir de les seves marques favorites encara més.
Nike, Adidas, Under Armour i moltes més.
Vescanvieu en tot.
Només al Departament d'Esports del cort inglès.
Som paraules.
Paraules.
Som mirades.
Mirades.
Som històries.
Som històries.
Som part de la teva vida.
Som TV3.
Som Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Ens movem.
Canviem.
I amb tu, comencem.
Nova temporada de TV3 i Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
La Federació Catalana D.O.P. i G.P. us ofereix la fonda de Catalunya Ràdio.
Bon dia.
Avui és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.
La cultura d'un país es manifesta per diferents vies de comunicació culturals, des de la seva història, la seva llengua, el seu art, les seves tradicions, les seves arrels, però també a través de la seva alimentació.
Com diuen que va dir el gran escriptor de Som el que mengem, Josep Pla, la cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola, podem dir que la cuina catalana ha estat des dels seus orígens una cuina que ha lligat la necessitat d'alimentar-se amb el ple de menjar.
Una cuina amb els productes de temporada que ens dona l'hort, la pesca, la cria de conills, pollastres, porcs, vedelles i vedells, ja que a Catalunya encara hi ha una gran cultura de l'autosuficiència en els pobles.
A més a més, però, amb aquesta mateixa cuina no ha tancat mai les seves portes a productes forants.
Des de l'antiguit, s'han acollit productes que hem introduït als nostres plats, on hi ha escrits que remunten al cultiu de l'arròs al segle XV, en el que avui dia anomenem de cuina tradicional.
Avellanes, ametlles, arròs, albergínies, fesols, pebrots, tomates, etcètera, etcètera.
Així mateix, podem esmentar que les faves seques van ser substituïdes en els guisats a mitjans del segle XVI per les patates,
quan aquestes van arribar d'Amèrica, les mongetes també van donar pas a noves varietats de cultiu.
Els pebrots i l'albergínia es van consolidar en el referent de l'escalibada a la cuina quotidiana.
Però molt abans de tot això, dels grecs vam aprendre la sora del peix,
una tècnica que encara es fa avui dia a tot el llindar marítim i de l'èpica romana,
vam aprendre la cultura del vi, la de l'oli i la del pa.
I és que la terra catalana s'ha vist influenciada per altres cultures,
però, a més a més, s'ha vist obligada a crear microcuines degut als seus microclimes i microterritoris,
aquests paisatges que fan tan diferent un poble d'un altre,
una comarca d'un altre, un indret del mar del nord a un indret del sud,
de la muntanya o del sacà i a meridar aquests productes que ens anem trobant d'aquest país petit.
Uns productes que moltes vegades ens han donat una imatge de cuina pesada amb molt de greix
i personalment crec que no és així.
Només la manca d'afonament de les tècniques de preparació i cocció
fan una cuina que no sigui lleugera.
Una altra cosa és que a diferents èpoques com la postguerra
s'hagués de menjar el que hi havia o el que es tenia a mà
per la impossibilitat d'obtenir altres productes.
Al llarg dels anys, el greix de porc s'ha anat substituint
per l'oli d'oliva verge extra molt present al seu cultiu,
tant a Girona, a Tarragona o a Lleida,
i també a comarques de Barcelona.
Com granaris, per exemple, també de fruites i verdures.
O com a zones muntanyenques que s'han consolidat ramats de xais,
com l'ovella ripollesa o la xisqueta a les terres tarragonines.
O vedelles a l'Empordà, a Girona o als Pirineus.
O ocas i ànecs, o pollastres al Penedès o al Prat.
I és que la cuina catalana va molt més enllà.
I va tan enllà que els grans altaveus de la cuina
són els restaurants.
Per això avui volem parlar dels col·lectius de cuina.
Benvinguts a la fonda, amb Pep Noguer.
Un lloc on hi cap tothom.
La vida és molt més gran.
Si la visc al teu costat, no hi ha res que em passi mal.
és molt més gran.
A tu, amor, t'estava esperant.
Bon dia i benvinguts a Catalunya Ràdio.
Avui és 11 de setembre.
Bona Diada Nacional de Catalunya a tothom.
Bona cuina i sobretot, sobretot,
no oblidem els orígens, la identitat
i la nostra, la nostra saviesa i cultura gastronòmica.
Avui farem una gran tertúlia per parlar de cuina catalana
i també per parlar d'aquells i d'aquelles
que han divulgat aquesta cuina a partir de la seva feina.
Els restaurants.
Anirem fins al Baix Empordà
a parlar d'un dels col·lectius de cuina més antics
de Catalunya,
la cuina de l'Empordanet.
I com no, com no,
tindrem un nou restaurant
a la Gui Virgínies de la cuina catalana.
Comencem.
La fonda, amb Pep Noguer.
Torrons i xocolates Virgínies
des del 1932
et porten gustos i emocions d'alta cuina.
Patrocina aquest espai.
I avui també, el dia 11 de setembre,
Diada Nacional de Catalunya,
no podíem estar sense la Guia Virgínies de la cuina catalana.
Aquesta guia que intentem buscar
tots aquests restaurants,
a fondes, hostals i hotels
que cuinen,
que cuinen amb productes a la terra,
que cuinen i reivindiquen la nostra cuina.
Per això, avui,
també tenim l'Òscar Gómez.
Òscar, què tal, com estem?
Hola, molt bon dia, Pep.
Per portar una altra pàgina més
en aquesta guia
que t'haig de dir, t'haig de dir
que aquest estiu, Òscar,
hem tingut moltes peticions
perquè aquesta guia, diguem-ne,
la trobin allò tota sencera.
Sí?
No sé, haurem de fer algun pensament, no?
Ah, sí, pensem-hi i posem-hi coses.
Doncs va, posem-hi coses.
A veure,
qui ens portes avui
per emplenar una pàgina més
de la nostra Guia Virgínies?
Mira, avui us porto
un espai molt especial,
una llibreria,
que es diu Espai Quera,
que van obrir
la família Quera l'any 1916,
és a dir, fa més de 100 anys,
i que des de fa 4 anyets
també és restaurant,
sense deixar de ser llibreria.
O sigui, una llibreria
que hi pots menjar,
és a dir,
pots omplir de saviesa
el cap a partir dels llibres
i pots emplenar la panxa, no?
Exacte.
La gràcia és que
hem mantingut,
és un joc molt càlid,
al carrer Patitxol,
amb un ambient molt especial,
molt xulo.
Jo, de jove,
havia anat a comprar
guies excursionistes
i mapes
per recórrer el país.
I em fa molta gràcia
perquè la seva proposta gastronòmica
té molt a veure amb això,
perquè, a banda de vendre llibres
que expliquen el país,
també venen productes
i ofereixen productes
que expliquen
la nostra gastronomia.
M'agrada perquè,
si us poseu a les xarxes socials,
per exemple, a Instagram,
i poses Espai Quera,
el subtítol és
Llibres i platillos.
Sí,
Llibres i platillos.
Perquè, per exemple,
si et demanes una taula a formatges,
quina et posen?
Doncs mira,
et posen a formatge
Puig Pedrós,
de la Cerdanya,
de la Vaca,
el Bauma Carrat,
que és un formatge de cabra
d'escorça florida,
o el Bauma Fumat,
que crec recordar que era d'Ovella,
ara no estic 100% segur,
però formatges catalans.
I això,
al mig del gòtic,
en una zona turística tan dura,
em sembla de destacar.
Home,
és això,
reivindicar la cuina
a partir d'un espai d'un indret
com és aquest,
el d'una llibreria.
A part dels formatges,
què més hi podem tastar aquí?
Mira,
si t'agrada la cullera,
com a mi,
tenen mandonguilles,
de carri,
mandonguilles,
amb sèpia.
Jo,
m'agraden més els que tenen sèpia.
I m'agrada perquè,
bueno,
ells fan,
són clàssiques,
mandonguilles amb sèpia,
talladeta petita la sèpia,
que a mi m'agrada trobar-la més gran,
però em va agradar
perquè el sabor
del safàlapuda
estava en el brou
i em va agradar molt
la cullerada.
Home,
clar,
aquí hi ha una cosa,
amb aquests platillos
avui en dia,
que jo sempre dic
que en lloc de menjar-te'ls
amb forquill i gabinet,
fins i tot els pots menjar
amb cullera.
I això ja és una altra dimensió,
eh?
A mi m'agrada
tot el que puc menjar
amb cullera,
ho menjo amb cullera.
Tot que això
és una mica personal
i de vegades
algú m'arrufa el nas
perquè jo l'arròs,
si puc,
el menjo amb cullera.
I què més?
A veure,
a veure,
a part d'aquesta sèpia...
Mira,
tenen enxobats
del xillo de l'escala,
fan unes truites
de patata
molt xules
perquè són molt finetes,
gairebé com si fos
una truita de francesa
amb una capa
de patata pel mig,
una cosa així
molt eleganteta
i molt xula.
Tenen també
pernil dolç
i formatge
amb pa de coca,
és a dir,
tenen un bikini
amb pa de coca,
que també està boníssim.
I, bueno,
si t'agraden les truites
també en fan de carxofa,
de carbassó,
tenen estic tartar,
tot i que a mi
de tota l'oferta,
diguéssim,
el que menys
em va cridar l'atenció,
precisament
va ser el tartar,
perquè m'agraden molt més
tots els altres platillos
que sí que reflecteixen
la personalitat gastronòmica
de la cuina catalana.
Escolta,
i de postres,
què hi vas tessar-hi?
De postres
em vaig anar de cap
al flam de recuit
de Fonteta,
de Casa Martell,
també tenen el recuit sol,
si vols,
amb meninous,
i si algú li agrada
les postres,
que no siguin làctiques,
doncs un mil fulls
de crema
del forn Vilamala,
del mateix barrigòtic.
Que bo,
que bo.
Doncs,
Òscar,
ens encanta
que avui,
el dia de la nostra
festa nacional,
ens portis un restaurant
que facin cuina catalana,
que fessin aquest producte
de la terra,
i ho facin
en un lloc
com és una llibreria,
la llibreria,
l'espai
que era
del carrer Patrichol.
Moltíssimes gràcies,
Òscar.
A vosaltres,
una abraçada.
Que vagi molt bé.
La fonda de Catalunya Ràdio,
amb Pep Noguer.
I avui toca,
avui toca cap
a Randa Marina,
els de l'interior,
a la Rocha sobretot,
quan anem a la platja,
diem que anem a Marina,
i fa una colla d'anys
ens paràvem a mig camí
perquè havíem d'esmorzar,
perquè si no això no,
es feia molt llarg.
Avui en dia no,
avui en dia
amb les carreteres que hi ha,
com a mínim encara,
com això,
hem millorat una miqueta.
I és que
venir a Marina,
al costat de la platja,
a parlar,
a fer tertúlies
sobre una cosa,
un fet important
gastronòmic
a la nostra vida,
no?,
la cuina catalana,
això s'ha de fer.
I quan aquesta tertúlia
parla del present,
del passat
i del futur,
sobretot,
doncs, home,
encara més.
I és que
avui estem
a l'hotel Casamar,
a Llefranc,
al Baix Empordà,
i hem citat
a tres persones
que de cuina
en poden parlar molt,
de passat,
de present
i també de futur.
Per una banda
tenim en Martí Sabrià,
per l'altre
en Jaume Font
i en Quim Casellas.
Què tal?
Com esteu?
Molt bé,
molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Molt bon dia,
Pep.
Quim,
escolta'm,
mira,
ens has deixat aquí
un petit espai
que la gent
està esmorzant avui,
eh?
Nosaltres fem el programa
al migdia,
però aquí la gent
esmorza.
I aquí la gent
comença a arrencar,
a més fa un dia preciós,
i res,
esmorzar,
platja,
excursions,
tot preparat,
això.
Jaume Font,
fa molt poquet
que t'has jubilat,
tu.
Sí.
Sí.
Estava a la punta
de pals,
eh?
Sí,
relativament
encara estem
aprenent
com funcionarà
tot això,
perquè
tenim que veure
el resultat d'això,
eh?
Espero que tot
funcioni i vagi bé.
Quan vas aixecar
el primer dia
que no vas haver
d'obrir el restaurant,
l'hotel,
què va passar
pel teu cap?
No ho sé,
moltes coses.
No,
ara,
ara,
ni me'n recordo,
però,
moltes coses.
Martí Sabrià,
tu has sigut una mica,
podríem dir,
el d'Artanyan
d'un gran grup,
d'un col·lectiu
de cuina,
que des dels seus inicis
va tenir molt clar
què era la cuina
i com es vivia
i com havia de canviar
la cuina,
no?
D'aquells inicis
avui,
que per exemple,
després en podem parlar
inclús, eh?,
dels horaris,
una cosa tan senzilla
com l'horari,
les hores que es treballen
avui en dia
un cuiner o una cuinera,
com ha canviat,
com va començar això
del col·lectiu
de la cuina
de l'Empordanet?
Bé,
va començar precisament
perquè havia arribat
a un punt
en què teníem
la sensació
que la gastronomia
era molt poc important
en el món del turisme
i que en general
el prestigi
de les zones turístiques,
de la Costa Brava
en concret,
el prestigi gastronòmic
era molt petit
i comença
com una mena
de rebel·lió
contra això,
nosaltres som un país
on es menja bé,
on tenim cultura gastronòmica,
però la tenim
com a endreçada,
la fem servir a casa
i a les barraques
i en canvi
en els restaurants
fem paelles,
fem sangries
i fem allò
que no toca
i estàvem també
una mica
a la fase aquesta
que els únics
abanderats
d'innovació
l'únic cosa que feien
era copiar
la moda francesa
de la crema de llet
i per tant
ens rebelem
una mica
en aquest sentit
i hem de poder explicar
que potser
no totes les zones turístiques
però que l'Empordà
a part
de la proposta
gastronòmica turística
estàndard
hi ha una cuina
pròpia
tradicional
que a nosaltres
ens entusiasma
i que l'hem de tornar
a posar a les taules
dels restaurants
i l'hem d'explicar
al món
i així comença
la primera mostra
de cuina
de l'Empordanet
ja l'any 83
és a dir
fa 40 anys
amb aquest criteri
i amb aquesta marca
que és Empordanet
que és un nom
enllevat de pla
quan parla
de l'Empordà petit
i que ens va semblar
que era l'antitesi
precisament
de Costa Brava
Costa Brava era
massiu
era
era
rapidesa
era
no sé
era precipitació
i en canvi
Empordanet
era serenor
era tranquil·litat
era proximitat
era petitesa
i això va començar
amb una mostra
i al cap d'uns anys
de mostra
ens vam adonar
que necessitàvem
un grup
que treballés
cada dia
amb aquest criteri
i el 95
és quan
es registra
la marca
cuina
l'Empordanet
i es crea
un col·lectiu
absolutament segregat
ja del gremi
per treballar
aquesta idea
i pràcticament
30 anys després
aquesta idea
està viva
i crec que ha tingut èxit
vosaltres
com a col·lectiu
és curiós
perquè per exemple
de col·lectius
n'hi ha hagut molts
sí que és veritat
que el present
diguem-ne
crec que és diferent
i en podem anar parlant
una miqueta
però clar
un col·lectiu
de cuiners
i cuineres
amb el qual
doncs
no deixa de ser
cada restaurant
no deixa de ser
un negoci
no?
jo recordo
fa molts anys enrere
que ostres
haver d'ensenyar
allò que tu feies
o haver de compartir
els teus coneixements
això
una cosa tan bàsica
com sembla avui en dia
fa 40 anys
Jaume
no sé si la gent
ho feia gaire
això de compartir coneixements
no
més aviat
la gent era molt reservada
cadascú volia
ser protagonista
dels seus
aconteixements
o dels seus plats
o de les seves aportacions
o de les seves idees
i
era complicat
aprendre
de vegades
si no
i bueno
per altra banda
quan jo era jove
escoles d'hostaleria
n'hi havia molt poques
jo recordo
la inauguració
de l'escola d'hostaleria
de Sant Narcís
tu vas estudiar
tu ets membre
d'escola d'hostaleria?
no
no
aquell moment
quan jo treballava
al Peninsular
va ser quan es va fundar
l'escola d'hostaleria
hi havia en Lara
que era el director
de la cadena
del Peninsular
i que va ser un gran protagonista
de la família
de la família Nicolásin
i els Lara
van ser uns grans protagonistes
de la fundació
de l'escola
en aquell moment
recordo que hi havia
hi havia
un cuiner
basc
que era el cap de cuina
que es deia Ramon
que era
una gran persona
hi havia
en Joan Coll
que tu el havies conegut
que va morir jove
aquest home
que era un metre
en fi
vull dir
allò va ser
una aportació
molt gran
a Girona
del tema
culinari
diríem
i és que avui parlem
amb dos hotelers
i restauradors
que això també
el restaurant d'hotel
també moltes vegades
ha treballat
o ha estat
diguem-ne
d'esquenes
no
la pròpia restauració
moltes vegades
ha sigut
el restaurant d'un hotel
diguem-ne
com un servei
diguem-ne
pels hostes
però no
no ha pensat tant
en donar
una oferta culinària
una oferta gastronòmica
amb entitat
defensant un territori
com es fa ara
no?
Bé
el restaurant d'hotel
crec que és
avui
és un concepte
que
que possiblement
la gent
no el busqui
ben bé això
vull dir
potser busca més
el que és
restauració
i l'hotel
a vegades
digues
digues
però jo amb això
crec també una cosa
que al final
el restaurant d'hotel
sí que és veritat
que ha passat
diverses franges
o sigui
veníem crec
del petit hotel
o xató
a França
on funcionava
molt bé la fórmula
i va haver una època
que era molt mal vist
el restaurant d'hotel
perquè era un hotel
o sigui
era un menjar
que en principi
no valia gaire
la pena
i va haver la transformació
jo recordo
que vaig estar treballant
en el Droma
i era una mica
que l'hotel
gran de luxe
tenia un restaurant
on es menjava molt bé
i jo crec
que ara
o sigui
puguem parlar
per el cas propi
també el restaurant
amb hotel
clar jo tinc aquí
gent
clients que arriba
que segur que li passaven
en Jaume
que el que vol
és aparcar el cotxe
i quedar-se en el rai
escolta
dino avui al Casamar
baixo a la platja
vaig a l'hotel
a França
a menjar-me un arrosset
pujo
l'última copeta de vi
i aleshores
amb aquest tema
sí que hem notat
que el turista
el client
aparca
desconnecta
i el fet de ser hotel
o restaurant
el tema del consum
del vi
també per exemple
dic jo tinc clients aquí
que igual
fan una segona ampolla
de vi
perquè dormen a dalt
jo crec que això
sí que ens ha anat bé
que potser
el que en Jaume té raó
però hem tancat
com un cercle
que et queda tot
a la finca
i que no
que potser
no t'has de moure
perquè
hem tingut
també dos models
el Sapunta
és un restaurant
amb habitacions
de tota la vida
perquè comença
com a restaurant
i les habitacions
és un projecte
posterior
crec que tenim
alguns casos
el Paco Pere del Miramar
té un restaurant
amb quatre habitacions
a dalt
el Quim té un restaurant
que és la base
o l'hotel
o el motel
per tant
s'ha de separar molt
l'hotel que neix
amb el concepte d'hotel
i que ha de donar
menjar
als seus clients
que no volen voler allà
si no es volen quedar allà
i els espais
que neixen
com espais gastronòmics
que a més a més
tenen habitacions
que seria
en el cas del Sapunta
és evidentíssim
que la vocació
fins i tot
l'havíem arribat
a discutir alguna vegada
que teníem
poca vocació
hotelera
i que estaven molt
pel restaurant
i de vegades
potser una mica menys
per l'hotel
perquè portaven a la sang
fer restauració
una cosa que vau fer
molt bé
els col·lectius
i sort en tenim
de tot això
i de fet vosaltres
vau ser dels pioners
en revulgaritzar
la cuina tradicional
catalana
la cuina empordanesa
teniu un pla
que jo crec que és
un estandard
filosòfic
important
però després teniu
tota aquesta colla
de cuiners
com en Pere de la Xicra
i comenceu a fer
aquells llibres
que em va sobtar molt
el llibre del sofregit
ara és una cosa
d'aquelles
que sembla
que la gent
no ho tingui
molt clar
però abans
els restaurants
feien els seus sofregits
a casa
ja es cuinava
es començava a cuinar
amb massa rapidesa
i ja no es feien
els sofregits
com s'havien de fer
i vosaltres dieu
oi
tornem a ensenyar
com s'ha de fer
una base
de la cuina
catalana
o gironina
en aquest cas
sí
en realitat
la cuina
l'Empordanet
té això
amb diferència
de la resta
de col·lectius
que no és
només
treure-se de tant
en tant
per fer alguna cosa
sinó
és pensar
i repensar
la cuina
en la presentació
del 95
al far de
Sant Sebastià
molt a prop
d'aquí
fem un manifest
diguent
és estrictament necessari
que tots
tornem a posar
damunt
les nostres taules
els plats
que han fet gran
aquest país
bastionàmicament
els sofregits
les picades
els arrosos
els suquets
els mars i muntanya
per tant
tornem a això
i tenim sort
perquè fem