no sabes qué decir cuando estoy frente a ti no esto no era el esperado gira 180 grados qué te puedo decir no sabíamos que esto era algo más que química y escribiendo las
Gràcies per existir.
Sabíamos que esto era algo más que química Y escribiendo las canciones conexión psíquica Cómo me encanta cuando me dices que no te quiero así
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. Restructuració de les línies L20, L21 i L85 per reduir temps de trajecte al Baix Llobregat.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'avui, 11 de febrer. Us informa Mariona Sales Vilanova.
Tot seguit repassem la resta de titulars. Pot la intel·ligència artificial tenir un fenomen ètic? Nova conferència de l'Aula d'Extensió Universitària en Montserrat de Brera. La plaça de la Pau estrena una pèrgola per guanyar ombra i confort. L'actuació incorpora paviment nou i vegetació per millorar l'espai públic a Sant Just.
L'Institut de Sant Jus reivindica el paper de la dona en les carreres Estem pel dia de la dona i la nena en la ciència.
Els barris de Montesa i Sant Feliu reforçaran les seves connexions de transport públic a partir del 16 de febrer. De tant que entrarà en vigor una reestructuració de diverses línies d'autobús per millorar els enllaços entre Sant Just, Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. L'actuació té com a objectiu facilitar l'accés a l'estació de Rodalies i a l'L1 de metro, reduint temps de trajecte i potenciant la intermodalitat.
Els principals canvis afecten les línies L20, L21 i L85. L'L20 es desviarà pel barri de Montesa, amb un recorregut més directe, l'L85 augmentarà la freqüència de pas i circularà pel corredor de Can Buixeres i l'L21 modificarà el seu itinerari per la baixada de Ramon i Frontera, fet que permetrà escursar el trajecte en aproximadament 4 minuts entre Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat.
Amb aquesta reorganització, Sant Jús quedarà connectat amb l'estació de tren i l'Ela 1 de metro de l'Hospitalet en menys de 20 minuts, mentre que el servei al barri de Sant Feliu quedarà garantit a través de les línies L-20 i L-85. La mesura busca millorar la cobertura territorial i afavorir l'ús combinat d'autobús, tren i metro a l'àrea metropolitana.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Pot la intel·ligència artificial tenir un fonament ètic? i anirà a càrrec de Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional de la UIC. L'acte tindrà lloc el 12 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els reptes ètics i jurídics de la intel·ligència artificial, analitzant si el desenvolupament tecnològic pot sostenir-se sobre els principis normatius sòlids. Nebrera plantejarà una reflexió sobre els límits legals, la responsabilitat i l'impacte social d'aquestes eines emergents, així com el paper del dret constitucional davant dels nous escenaris digitals. L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
L'Ajuntament de Sant Jús ha instal·lat una nova pèrgola a la plaça de la Pau, una actuació finalitzada aquest febrer del 2026 amb l'objectiu de generar ombra i millorar el confort de l'espai durant els mesos d'estiu. La intervenció inclou la col·locació de l'estructura de la zona central de la plaça, creant un nou espai d'estada protegit del sol. L'actuació busca afavorir l'ús quotidià de la plaça i adaptar-la a les altres temperatures. Els treballs també han incorporat llambordes noves i la plantació d'arbostiva i plantes enfiladisses als perterres, completant la millora de l'entorn immediat.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, celebrat el 11 de febrer, Ràdio d'Esvern ha acollit una tertúria especial amb alumnes i professorat de l'Institut de Sant Just. L'objectiu de la trobada ha estat analitzar la situació actual de les dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia, coneguts com a sectors STEM, i reivindicar la necessitat de trencar amb els estereotips de gènere que encara persisteixen a les aules i al mercat laboral.
Laura Ortega, professora de Tecnologia Industrial al centre, ha alertat sobre una dada preocupant. La participació femenina en aquestes disciplines sembla estar disminuint en comparació amb generacions anteriors. Segons Ortega, aquesta tendència respon sovint a factors d'educació social.
Pot ser molts factors, sobretot educació social, no? Vull dir, a nivell de... en el sentit que al final acaben escollint sectors més de salut, més de cura, no? És totalment educació social que se'ns inculca o se'ns genera a les dones des que naixem. I, bueno, quan hi ha un nou terreny per...
Per conquerir, diguéssim, es creen certs estereotips que fan que es creen com prototips masculins que s'enfoquin en la tecnologia i faci que el tipus de persona en el nostre imaginari ens vingui més un noi que no una noia en el sector en concret de la tecnologia, que és el que entenc jo més.
A la taula de debat han participat l'Ariadna Wilmarski, la Lula Porquer i la Joana Brufau, totes elles alumnes de primer de batxellarat tecnològic a l'Institut Sant Justenc. Tot i que només són quatre noies a la seva classe, han destacat que se senten totalment integrades i amb les mateixes capacitats que els seus companys per afrontar els reptes acadèmics. Entre les seves aspiracions de futur destaquen l'arquitectura, l'enginyeria informàtica i l'enginyeria industrial.
Les estudiants han aprofitat l'altaveu radiofònic per animar les nenes de Quardesso que han de triar el seu camí. Si tenen motivació i constància, el batxillerat tecnològic és una opció molt bona i amb moltes sortides, han afirmat.
Doncs per nosaltres considerem aquest dia com un molt bon dia per reivindicar el trencar els estereotips que tenim una mica creats en aquest àmbit. I hem vingut aquí per donar la nostra opinió sobre que nosaltres, per exemple, som estudiants de primer batxillerat de l'IES de Sant Just i estem fent el batxillerat tecnològic.
I només som quatre nenes a la classe, però ens hem sentit molt acollides i tenim les mateixes capacitats que pràcticament tots, o sigui, tots estem al mateix nivell. I doncs considerem que aquest dia és important per poder donar una mica de bola a aquest tema.
L'entrevista també ha comptat amb la participació telefònica de la científica Catalina Coll, professora i investigadora de la Universitat de Barcelona. Coll ha coincidit amb el diagnòstic de la desigualtat a les aules universitàries i ha posat sobre la taula la complexitat del sector a Catalunya. Ha sobrellat que, tot i la bona formació, molts professionals es veuen empesos a marxar a l'estranger per trobar estabilitat, tot i que ha llançat un missatge d'optimisme recordant que el sector privat català també demana perfils científics qualificats.
Totalment. És molt complicat estabilitzar-se aquí com a científic o científica. Se't demana haver marxat fora, com a requisit quasi indispensable, haver passat un temps fora per després tornar o no tornar perquè no sap si s'oferiran aquestes condicions. Sí que és cert que les universitats estan començant a treure moltes places perquè ja és necessari fer una renovació de personal. Tot i així, els requisits són molt estrictes i el que va acompanyant la carrera científica en gran part del temps
és una mica d'incertesa. Això sí, si marxes fora, estem molt ben formats i trobem feina molt fàcilment. El que passa és que a vegades el sol ens fa tornar cap aquí. Però sí, en molts casos és necessari marxar, però no sempre. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Ja es pot consultar la llista provisional d'adjudicació dels horts municipals de Sant Just, pública del 9 de febrer al web de l'Ajuntament. La resolució correspon a la convocatòria actual i recull el resultat provisional del procés d'assignació. En el marc d'aquesta convocatòria s'han rebut 73 sol·licituds corresponents a 72 persones particulars i un centre educatiu.
La resolució provisional inclou 20 admissions que figuren a la llista provisional d'adjudicació, 11 persones excloses amb indicació del motiu de l'exclusió i 42 sol·licituds amb mancances a esmenar. Les persones que consten en aquest darrer llistat disposen d'un termini de 10 dies hàbils a comptar des de la publicació de la resolució per completar o corregir la documentació o formular les al·legacions que considerin oportunes.
El termini finalitza el 23 de febrer i en cas de no presentar la documentació dins del termini establert, les sol·licituds quedaran excloses definitivament d'acord amb el plec de condicions.
En el marc de la celebració del Carnestoltes 2026, a Sant Just, Ràdio d'Esberna ha conversat amb Eugènia Rocafort, representant de l'AFA de l'Escola Montserrat, per conèixer els detalls de la seva participació en la Gran Rua del pròxim dissabte 14 de febrer. Enguany, el centre aposta per una proposta que combina l'entreteniment amb un fort component educatiu i cultural, mantenint el secret de la temàtica per sorprendre el poble durant la desfilada.
L'elaboració de la comparsa de l'escola Montserrat s'ha estructurat a través de diversos subgrups de treball que s'autogestionen. Aquests equips s'encarreguen de tasques específiques com la coreografia o la confecció de les disfresses, culminant en assajos generals a les instal·lacions del centre. Segons Rocafort, l'objectiu ha estat facilitar al màxim la implicació de les famílies. I a nivell de l'organització ens hem distribuït en subgrups que s'autogestionen, tant en el ball com en l'elaboració de la disfressa,
i posteriorment realitzem els assajos generals de l'escola on ja assajem més el ball grupal. Tenim una organització que són els que aporten més la idea,
que sempre es presenta a les reunions de l'ASA i a partir d'allí donem vot i veu a tots els participants perquè puguin apuntar-se al subgrup que més els faci patxocat i ja està i a partir d'allí ja diguéssim que cada grup s'autogestiona i a més aquest any el que s'ha intentat sobretot és optar per una disfressa que es pugui realitzar fàcilment a casa
i que a més cadascú pugui fer les variacions que cregui. I així podem facilitar al màxim el fet que les famílies puguin unir-se a la comparsa fins a l'últim minut.
Tot i que la participació s'ha vist lleugerament condicionada pel calendari escolar, des de l'AFA es remarca que la prioritat no és la quantitat, sinó l'oportunitat de fer poble i retrobar-se amb la resta de la comunitat educativa del municipi. Aprofitant el context de les pròximes preinscripcions escolars, la representant de l'AFA ha destacat els punts forts del centre posant especial èmfasi en la qualitat educativa i la implicació de les famílies en la gestió de serveis essencials com el menjador o les activitats extraescolars.
Rocafort ha definit l'escola sota el lema «l'educació és cosa de tots». Jo destacaria de l'escola sobretot la qualitat educativa. De fet, l'any passat un alumne va arribar a la final dels Jocs Florals i diversos alumnes més van guanyar els concursos de poesia i prosa. També cal destacar no només l'escola a nivell de professorat, que per cert des d'aquí els donem el nostre suport per la vaga de demà,
sinó que també la participació juntament de l'AFA amb l'escola, ja que és molt activa, ja que l'AFA té un paper molt important en l'escola pública i oferim des de l'acollida, el menjador, extraescolars, la comissió tèxtil, socialització de llibres i l'AFA té un paper molt important i precisament l'escola Montserrat jo crec que tenim una FA molt activa.
i les instal·lacions del centre també és un component molt important en l'escola Montserrat.
D'altra banda, s'ha valorat positivament el canvi logístic de la Rua d'enguany, que tindrà el seu punt d'inici al Parc Sagrera i finalitzarà al Parc Maragall. Entre els aspectes més rellevants de la vida del centre, l'AFA destaca la col·laboració activa en les cestes locals com Ser Jordi o Sant Just al carrer, l'èxit de l'alumnat en certaments culturals i literaris i el suport logístic de l'equip docent en l'organització d'activitats de l'AFA.
En cas de guanyar algun dels premis del concurs de comparses, l'entitat ha confirmat que la dotació es destinarà a la tresoreria de l'AFA per finançar les carrosses i materials de les edicions futures, assegurant així la continuïtat d'aquesta tradició tan arrelada al municipi. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
La xorreria de Sant Just obrirà aquest divendres 13 de febrer després del procés municipal impulsat per autoritzar la seva instal·lació a la via pública. L'obertura dóna continuïtat al procediment de llicència temporal iniciat pel consistori els darrers mesos. El nou establiment s'instal·larà a la Rambla de Sant Just amb el carrer Creu, un dels emplaçaments autoritzats pel decret municipal, i començarà l'activitat amb una llicència temporal, d'acord amb les condicions fixades per l'Ajuntament.
La posada en marxa permet recuperar aquest servei tradicional al municipi i ampliar l'oferta de comerç de proximitat. L'Ajuntament recorda que la instal·lació compleix els requisits sanitaris, tècnics i de seguretat establerts.
El panorama literari de Sant Jús està d'enhorabona amb la nominació de dues veïnes del municipi als Premis Finestres de Narrativa 2026. Després de conèixer la candidatura d'Ireny Pujades en la categoria de Llengua Catalana, Ràdio d'Esverna ha rebut l'escriptora Silvana Vogt, que competeix pel guardó en castellà amb la seva obra El fino arte de crear monstruos.
L'obra de Vogue trasllada el lector a la pampa argentina de la seva infantesa, un escenari marcat per catàstrofes naturals i esdeveniments insòlits que l'autora narra amb una combinació de sentit de l'humor i tendresa. Segons ha explicat l'escriptora, la novel·la explora el moment precís en què una nena comença a mediatitzar la realitat a través de la literatura, transformant la vida en un esborrany de ficció.
És un llibre que va sobre una infantesa amb morteros a la pampa argentina, la pampa húmeda, en un poble ple de catàstrofes, on van passar un tornado, inundacions, paracaigudistes que es van llançar des d'un avió i no es va obrir el paracaigudes. Però és un llibre amb un to catastròfic en el fons, en el tema, però amb sentit de l'humor i amb molta tendresa en la forma de dir les coses.
L'altre dia, em costa molt a mi definir un llibre, però l'altre dia estava llegint una poeta que m'agrada molt, que es diu Luis Gluck, que deia en un vers, no lo sé exactament de memòria, però la idea era el món lo mirem una sola vegada, i és durant la infantesa.
La resta és memòria. I em sembla que el fin o arte crear monstros és exactament això. És la mirada sobre el món, sobre la tragèdia, sobre la vida, sobre l'amistat, fins i tot sobre l'art des del punt de vista d'aquesta mirada neta, d'aquesta mirada tendra, d'aquesta mirada sense l'embolic de la vida d'adults i el record d'aquesta infantesa.
Vogt ha expressat la seva eufòria absoluta per formar part de l'eterna finalista, un reconeixement que arriba després d'un procés d'escriptura solitari de molts anys. L'autor ha destacat la dificultat d'equilibrar el seu passat argentí amb el públic d'aquí, especialment després d'haver publicat anteriorment en català. Parla de la identitat, l'obra manté l'èxit i el paisatge de l'Argentina, un ripte per connectar amb el lector de la península. També parla de consolidació, compartir nominació amb autors com Tamara Silva i Celso Castro és, per Vogt, el Premi Real...
I també ha parlat del lligam local. La casualitat ha volgut que coincideixi Miren i Pujades, amb qui manté una forta afinitat literària. A mi el que em costava d'equilibrar en aquest llibre, d'equilibrar el patiment, de com anirà o això, és que és un llibre amb una mirada molt argentina.
Jo venia d'escriure la mecànica de l'aigua en català que passava a Barcelona amb un paisatge molt català, amb personatges molt d'aquí. I, clar, el fin d'arte de crear monstros és el paisatge és argentí, el sentit de l'humor és argentí, la manera d'escriure és argentina, les paraules són argentina, no són l'espanyol d'Espanya. Llavors, em feia patir si la gent, si el lector de la península...
Si el lector d'acà entraria al joc, entraria a la màgia i entraria al paisatge i això em feia patir molt. Però després, la part comercial, una vegada que una editorial ha comprat el llibre, l'única por que tenia era, sí, que ells havien fet una aposta per mi i que el llibre es vengués bé, sense pensar en una...
en ser massiu o en ser popular perquè un sap el tipus de llibre que està escrivint sap quina mena de literatura escriu i saps quanta gent podrà llegir-te
Els guanyadors dels Premis Finestres, dotats amb 25.000 euros per categoria, s'anunciaran el pròxim 26 de febrer. El jurat, format per professionals del sector literari, premia anualment l'audàcia i la qualitat literària de les obres publicades l'any anterior, consolidant aquest certamen com un dels més rellevants del panorama actual. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Moment de repassar les activitats de la setmana a Sant Just. Avui, a dos quarts de sis de la tarda, Can Ginestà es farà el Club de Lectura de Còmic Infantil de la Biblioteca Joan Margarit, per a infants de 9 a 12 anys i a càrrec de Freaks and Friends.
I a demà, 12 de febrer, a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola, hi haurà la conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just. Amb el nom Pot la intel·ligència artificial tenir un fonament ètic? Regulació europea. Serà a càrrec de Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional a la UIC. I demà a les 9 de la nit, Esplugues Televisió es farà el debat amb els portaveus municipals de Sant Just.
Divendres 13 de febrer, a partir de les 10 del matí, al Casal de Joves es farà campanya de donació de sang, de 10 a 2 i de dos quarts de 5 a 8 del vespre. I a les 6 de la tarda, el divendres, a l'espai trobada del Casal de Joves, es farà el divendres de música, amb un taller sobre una disciplina o instrument musical.
I a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Piquet de la Taneu es farà la conferència amb el nom Cura dels Peus per anar a la muntanya. Una conferència organitzada per la SEAS i a càrrec de Teresa Montero, graduada en Podologia. I passem a les activitats del cap de setmana. Dissabte 14 de febrer a les 9 del matí al Parc de Lluia Quieta hi haurà el mercat amb volant del barri de Maslluí de tots els dissabtes.
I a dos quarts de cinc de la tarda, al Parc Sagrera, començarà la Rua de Carnestoltes i el concurs de disfresses. I per acabar amb les activitats de la Setmana Sant Just, diumenge 15 de febrer des de dos quarts d'onze del matí a dues del migdia, hi haurà el Mercat de Pagès de tots els diumenges al Parc de Torreblanca.
Encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. Restructuració de les línies L20, L21 i L85 per reduir temps de trajecte al Baix Llobregat.
Pot tenir la intel·ligència artificial un fenomen ètic, nova conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just a Montserrat Nebrera. La professora de DET Constitucional abordarà els reptes jurídics de la intel·ligència artificial el 12 de febrer. La plaça de la Pau estrena una pèrgola per guanyar ombra i confort. L'actuació incorpora paviment nou i vegetació per millorar l'espai públic a Sant Just d'Esvern.
L'Institut de Sant Jus reivindica el paper de la dona en les carreres STEM pel Dia de la Dona i la Nena a la Ciència.
Aquesta ha estat tota la informació del Sant Just Notícies d'avui. 11 de febrer us ha estat informant Mariona Salas Vilanova. La informació local torna als butlletins horaris i als Sant Just Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats i informades a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Molt bon dia.
I amb els meus amics pingüins fem coses de pingüí, com per exemple ser pingüins, tenir aspecte de pingüí, caminar com un pingüí, fer soroll de pingüí. No hi haurà gàbies per tants pingüins, ens volen tallar les ales però no saben que no ho volem.
el somriure dels sentiments. Serem el foc de la terra. Els pingüins tenen com una glàndula especial damunt de l'ull que els ajuda a filtrar l'aigua salada anomenada glàndula supraorbital. Hi ha 18 espècies de pingüins. L'emperador és el més gran i el pingüi blau el més petit, però ens els estimem igual a tots.