Ràdio Nostre, a l'escoltes, Ràdio Nostre,
durant l'avui, molt bé.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
El pacte local contra la segregació educativa marca un nou pas a Sant Just.
Amb aquesta notícia obrim els Enjust Notícies d'avui, 18 de novembre.
Us informa Mariona Salas Vilanova.
Tot seguit, repassem la resta de titulars.
Aquesta setmana comença el tractament fitosanitari contra la processionària a Collserola.
La taxa d'atur es manté baixa a Sant Just amb un 5,1% durant l'octubre.
El municipi registre 504 persones desocupades,
amb les dones i els majors de 44 anys com els col·lectius més afectats.
Inundacions i gestió del risc.
Conferència a la treu de Sant Just el 20 de novembre.
Sant Just d'Esvern va presentar el dimarts passat
les bases per l'elaboració del pacte local contra la segregació educativa
durant el Consell Municipal d'Educació.
Aquest document, elaborat amb el suport de la Diputació de Barcelona,
recull mesures per lluitar contra la segregació des d'una perspectiva àmplia
que inclou tant l'escolaritat com les activitats fora de l'escola.
Les accions estan orientades a garantir una escolaritat equilibrada,
promoure la inclusió, redistribuir recursos de manera equitativa
i fomentar l'educació comunitària.
El regidor d'Educació, Just Fossalba, va destacar que aquest pacte
representa un pas més en el compromís de Sant Just amb l'educació inclusiva,
assenyalant que el dret a l'educació garanteix igualtat d'oportunitats i justícia social.
A més, la coordinadora de l'àrea d'Educació de la Diputació, Marcelina Bosch,
va sobrallar la importància del rol del món local en la lluita contra la segregació
i va insistir en la necessitat d'abordar aquest repte des d'una visió global
que inclogui tot l'ecosistema educatiu.
Amb aquesta iniciativa, el municipi reforça la seva trajectòria
com a ciutat educadora des de 1994
i aposta per un model educatiu inclusiu
basat en la corresponsabilitat i la col·laboració de tots els agents implicats.
Les bases presentades marquen l'inici d'una estratègia local a llarg termini
per construir un sistema educatiu més equitatiu.
Aquesta setmana, entre avui i el divendres 22 de novembre,
es reprèn el tractament fitosanitari contra la prostacionària del PI,
al Parc Natural de Collserola.
L'objectiu és reduir la incidència d'aquesta plaga en zones freqüentades
i minimitzar els riscos per a persones i animals domèstics.
El tractament s'aplicarà a les vores dels camins i àrees de lleure més afectades,
principalment al vessant barceloní i les zones del Llobregat i del Besós.
La intervenció es fa mitjançant vehicles equipats amb cànons atomitzadors
que fumiguen productes insecticides, siguin biològics o químics,
que afecten les larves en una fase específica del seu desenvolupament.
Les dates poden variar en funció de les condicions meteorològiques,
ja que el vent o la pluja impedeixen l'aplicació del tractament.
Aquesta acció forma part d'un pla de gestió de la prostacionària
que inclou el seguiment anual de les poblacions mitjançant trampes amb farumones
per estimar el nombre d'individus adults.
Aquest estudi, actiu des del 1988,
permet planificar les actuacions i minimitzar l'impacte d'aquesta papallona nocturna
que pot provocar reaccions al·lèrgiques i danys als pins del parc.
Sant Jus d'Esvern va registrar una taxa d'atur del 5,1% durant el mes d'octubre,
amb un total de 504 persones desocupades,
dues més que el mes anterior,
segons dades de l'Observatori Comarcal del Vas Llobregat,
publicades recentment.
Tot i aquest increment, el municipi continua sent el tercer
amb menor taxa d'atur a la comarca,
darrere de Castellví de Rossanes i Vegas.
Pel que fa a la distribució per gènere,
313 de les persones aturades són dones,
amb una taxa del 6,3%,
mentre que els homes representen 191 desocupats,
amb una taxa del 3,9%.
En termes d'edat, la franja de majors de 44 anys
registra la taxa més alta al municipi,
amb un 5,5%,
seguida dels grups de 30 a 44 anys,
amb un 5,2%,
i els menors de 30 anys, amb un 3,7%.
En l'àmbit comarcal,
el Vas Llobregat tanca el mes d'octubre
amb una taxa d'atur del 7,9%,
amb 32.925 persones desocupades,
229 menys que el mes anterior.
Les dones continuen representant
la majoria de les persones aturades a la comarca,
amb una taxa superior a la dels homes,
del 9,6%,
respecte al 6,4%.
L'atur de creix especialment en sectors com l'educació
i les activitats esportives i d'entreteniment.
Aquest dimecres 20 de novembre
l'Ateneu de Sant Just acollirà la conferència titulada
Inundacions i gestió del risc
a càrrec de Josep Dols,
professor emèrit de la Universitat Politécnica de Catalunya
i expert en enginyeria hidràulica.
Dols parlarà sobre l'Esdana
i el seu impacte recent,
com l'episodi viscut a València,
analitzant factors meteorològics, urbanístics i climàtics.
Dols ha destacat en una entrevista a Ràdio d'Esvern
que la urbanització descontrolada de zones inundables,
com Lleres i Torrents,
agreuja les conseqüències d'aquestes pluges intenses.
Ha posat com a exemple Espai Porta i Elgira, a València,
però també situacions similars a Catalunya,
com les riers del Maresme o el Vallès.
Segons l'expert, aquest problema històricament arrelat
s'agreuja amb el canvi climàtic,
però no en és l'origen principal.
Aquest fenomen meteorològic genera problemes molt importants
degut a l'ocupació del territori,
a la densa ocupació del territori.
Vol dir que Lleres relativament petites,
Torrents, són ocupats,
ja sigui per habitatges o ja sigui per polígons industrials,
i aquestes Lleres, quan baixen cavals notables, com és el que ha succeït,
no tenen capacitat i provoquen la inundació del seu entorn.
Especialment, clar, està la inundació d'aquells elements,
ja siguin habitatges o ja siguin nous industrials, repeteixo,
que s'han situat on, en principi, calia preservar el territori perquè circulés l'aigua.
Ara tenim al cap els noms de Paiporta, els noms del Xemesí, etcètera.
Això, senzillament, ha hagut aquesta gravetat en les inundacions,
aquests grans anys,
degut a que s'ha ocupat el territori,
que és propi de l'aigua quan hi ha cavals,
quan hi ha pluges tan intenses.
Però no només és València.
Aquest problema el tenim arreu i històricament.
Aquest problema el tenim fins i tot a Barcelona,
o al Vallès, o a Saragossa, a l'Aragó.
És la conjunció de dos fets.
Per una banda, la pluja molt intensa,
i per una altra banda, les Lleres,
per on ha de circular aquesta aigua caiguda de forma tan intensa,
no estan lliures, estan ocupades.
Pel que fa a les solucions,
Dols ha assenyalat la necessitat de mesures estructurals com embassaments,
grans col·lectors i desviament fluvials.
Ha citat com a exemples el desviament d'Altúria a València
i els col·lectors construïts a Barcelona
abans dels Jocs Olímpics del 1992,
que han reduït significativament les inundacions a la ciutat.
Quan s'arriba a aquest nivell d'ocupació del territori,
el que cal, no hi ha altra alternativa
que el que en diem mesures estructurals.
No hi ha altra alternativa que grans col·lectors,
que fins i tot, depenent del cas,
fins i tot preses, etcètera,
per exemple, penseu
que si parlem de Barcelona,
una cosa ben propera,
perquè se'n diu l'Arambla,
perquè se'n diu l'Arambla,
perquè és un torrent,
i aquest torrent ha baixat aigüats importants
fins a finals del segle XIX.
Llavors ja es va fer un gran col·lector,
o es van fer grans col·lectors,
i l'aigua va per sota.
Però, clar, aquests grans col·lectors,
ja sigui aquí, o ja sigui a Mai Porta,
o ja sigui a Terrassa,
les inundacions del Vallès,
tenen una capacitat,
i la pluja,
aquestes danes,
poden superar,
el cavall generat pot superar la capacitat,
i ja tenim molt problema.
A més de les infraestructures tradicionals,
Dols ha destacat la importància d'inversions
en infraestructures verdes,
com parcs inundables,
i zones de retenció d'aigua,
per reforçar la resiliència del territori.
També ha sobrallat l'urgència
d'executar projectes ja estudiats i pendents,
així com la necessitat de sensibilitzar la ciutadania
sobre el risc d'evitar zones inundables.
La conferència començarà a les 7 de la tarda
i oferirà una visió experta
sobre la gestió del risc d'inundacions
i les accions necessàries
per mitigar-ne l'impacte.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
La agrupació fotogràfica de Sant Jus
organitza avui dilluns 18 de novembre
a les 6 de la tarda
una sessió d'estudi fotogràfic demàtica
de Halloween a la vagoneta.
L'activitat, que comptarà amb la banquilladora
Alice del Vello,
ofereix tres sets fotogràfics
amb ambientació terrorífica
i models caracteritzats,
pensats per fotògrafs aficionats
i professionals.
Les sessions desenvoluparan
dos sets inicials separats,
un amb un model
i l'altre amb un model
per concloure amb un tercer set conjunt.
L'esdeveniment s'estendrà
fins a les 9 de la nit
amb un cost de 17 euros
per als socis
i de 40 euros per als no-socis
i requereix inscripció prèvia
a l'enllaç que trobareu a la notícia
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El Sant Justenc Fèlix Sanz Bataller
ha publicat
El niño de las marismes,
la seva primera novela
amb l'editorial Maluma.
L'obra,
ambientada al segle III abans de Cris,
segueix les aventures d'Ertebas,
un jove íbar
que viu entre la ciutat d'Ullestret,
centre important de la cultura ibèrica,
i Emporion,
la colònia grega
més destacada de la península.
La història combina
una trama d'aventures fictícia
amb un context històric rigurós
que explora la convivència
entre dues cultures
tan diferents com pròximes.
Enginyer de professió,
Sanz va iniciar el projecte
el 2020 durant la pandèmia,
un moment que li va permetre
dedicar temps a escriure,
cosa que havia volgut fer des de petit,
i desenvolupar aquesta història.
Tot i que va començar
amb una estructura general,
el procés d'escriptura
va ser evolutiu,
incorporant nous personatges
i girs narratius sobre la marxa.
L'autor destaca
que escriure aquesta novel·la
ha estat un repte personal
que ha completat
gràcies a la seva passió
per la lectura
i el suport de familiars i amics.
Això va ser bastant
una evolució de la història
a mesura que escrivia.
És a dir,
inicialment vaig començar a escriure
i em vaig marcar com uns punts
a través dels quals
havia de passar el protagonista
i certes coses
que havien de passar.
I a mesura que escrivia
era com que
m'anava bifurcant,
agafant altres camins.
I realment,
inicialment,
no sabia com acabaria.
De fet,
tenia una idea de com acabaria,
ha sigut totalment diferent.
És a dir,
ha sigut un procés
molt evolutiu
i una metamorfosi
que hi ha hagut
dins del procés
d'escriure el propi llibre.
Sé que hi ha gent
que té molt clar
com comença i com acaba
i en el meu cas
va ser totalment evolutiu
i canviant
a mesura que escrivia
i no tenia mai clar
què serien
les pròximes 20 pàgines.
Hi ha hagut coses
que potser
la meva vida personal
pugui haver afectat
en un cert moment del llibre
o en certes paràgrafs
del que estava escriure
i tot el que volia transmetre.
També és veritat
que en aquests tres anys
no ha sigut regular
la meva escriptura.
És a dir,
per exemple,
el període
que vaig tenir
van ser sis mesos
en els que no vaig escriure res
i després,
a cara a l'últim any,
sí que vaig tenir
com quasi una obligació
per part meva
de dir,
escolta,
has d'acabar aquest llibre,
per tant,
cada setmana
has de seure
i com a mínim
escriure un horet
o dues o tres
i t'has de fer mínim
unes mil paraules
cada setmana
perquè si no,
no ho acabaràs mai
i el meu objectiu
també era acabar-ho.
Però sí que és cert
que a mesura
que creixes
com a persona
també el que transmets
dins el llibre
és bastant canviant.
La recerca històrica
va ser un dels grans desafiaments
de l'obra.
Tot i la manca
d'informació accessible
sobre el món íber,
Sanz ha consultat
fons acadèmiques
i ha combinat
amb rigor documental
amb algunes llicències creatives
per omplir els buits.
L'autor vol aprovar
aquest període
poc conegut
al lector
ressaltant
la singularitat cultural
dels íbers
i la seva relació
amb altres civilitzacions
com la grega.
La novel·la
tracta temes universals
com els dilemes adolescents
que són tan rellevants
avui com fa més de 2.000 anys
i reflexiona
sobre com el context històric
influeix
en la vida
de les persones.
Adreçada a un públic ampli
des d'adolescents
madurs
fins a adults
l'obra inclou
passatges durs
però també moments reflexius
oferint una experiència
enriquidora
tant per la trama
com pel seu rarafons cultural.
Quan vaig començar a escriure
em vaig interessar
per aquest període
i aquesta zona
trobava que era
una zona propera
i després
em sembla molt interessant
tot el tema
i la cultura dels íbers
perquè és un patrimoni únic
que només existeix
o només existia
aquí al territori
de la península ibèrica
i que és molt poc conegut.
és a dir, nosaltres sabem exactament
com feien tots els romans
com feien tots els grecs
i aquesta singularitat cultural
que tenim
en el territori
que només existeix aquí
és bastant desconeguda
i inclús crec que a les escoles
s'estudia bastant poc.
Llavors em semblarà molt interessant
poder escriure
i la gent pugui gaudir
de la història com a tal
i a més pugui aprendre coses
que no coneixia.
El que volia portar
o transmetre l'actor
d'alguna forma
és que
tot i tenir un context
cultural
històric
totalment diferent
al final són adolescents
i són nens
i adults
que tenen les històries
de la seva vida
i el seu funcionament
com a humans
dins d'aquell context
i que una part
del nostre comportament
prové
de l'entorn
i una altra part
del nostre comportament
és genètica
i aquella genètica
és la mateixa
que tenim nosaltres avui dia
i volia com una mica
transmetre
que problemes
o dubtes
o coses
que poden tenir avui en dia
qualsevol persona
les tenien
aquelles mateixes persones
que vivíem
a 200 quilòmetres d'aquí
fa més de 2.000 anys.
La presentació del llibre
tindrà lloc
dimecres 27 de novembre
a les 7 de la tarda
al carreror
de les Carolines
número 4
de Barcelona.
En l'acte
Sanz compartirà
els detalls
del procés creatiu
i editorial
d'un projecte
que li ha costat
més de 3 anys
completar.
El llibre
ja es pot adquirir
la web de l'editorial
i aviat estarà disponible
a diverses llibreries.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Justícia i Pau
de Sant Just
organitza el dimarts
19 de novembre
a dos quarts de vuit
del vespre
la conferència titulada
de la salut mental
al benestar emocional.
a la sala
Isidore Consoli
i Giribet
de Can Ginastà.
L'acte comptarà
amb la participació
de Carles Descalzi
gerent de la Fundació
Pere Clavé
que abordarà temes
relacionats amb la transició
de la salut mental
cap a la promoció
del benestar emocional.
L'activitat
és oberta al públic
i pretén fomentar
la reflexió
i el debat
sobre la importància
d'aquestes qüestions
a la vida quotidiana.
Immaculada Mat,
presidenta de l'associació
Sant Just Impulsa
i empresari
amb més de 50 anys
d'experiència
en el sector immobiliari,
ha estat entrevistada
a Ràdio d'Esvern
per parlar sobre
els objectius
i els reptes
de l'associació.
L'organització,
creada amb suport
de l'Ajuntament
el 2020,
busca establir
una xarxa d'empreses
al municipi
per fomentar
el networking
i facilitar
el diàleg
entre els polígons
industrials
i el govern local.
Amat ha destacat
les dificultats
inicials
de l'associació,
especialment
per la pandèmia
i ha explicat
que des del seu
nomenament
com a presidenta
ha impulsat
diverses activitats
de visibilitat
com conferències
sobre temes
d'interès empresarial
amb una mitjana
de 50 assistents.
Va néixer el 2020,
era l'època del Covid,
va néixer,
diguem-ne,
en un mal moment.
Els inicis van ser molt difícils
i endegar
qualsevol iniciativa
sempre costa.
Penso que els que van
estar al davant
al primer temps
tenen molt mèrit
perquè ho tenien
tot en contra.
A mi,
m'ho va explicar
en un moment determinat
l'alcalde
i em va dir
que t'agradaria
particularment
vaig pensar
mira,
com que tinc experiència
en estar a llocs
també puc aportar
aquesta experiència.
No vaig pensar mai
que arribaria a ser presidenta
perquè crec que tinc
una d'aquí
on em tocava això
i va resultar
que la presidenta
Elisabella Raonès
que treballava a Frisicoll
i era un càrrec
de Frisicoll
doncs va plegar
de l'empresa
i ens vam quedar
sense president.
I llavors
entre tots
van dir
bueno,
doncs va,
doncs sigues tu.
A la primera etapa
ja l'hi dèiem
molt difícil.
Però des que
jo quan vaig incorporar
jo vaig pensar
que havíem de fer
algun tipus d'activitat
que ens posés
enfront de la població
que ens coneguessin,
que permetés
que tothom
sapigués que existeix
i com que no hi ha
mitjans econòmics
per poder fer
una gran campanya
publicitari
i totes aquestes coses
has de fer coses
de petit format
però que tinguin ressò
i per això
vam pensar
que seria interessant
fer aquestes xerrades
que hem fet
que han tingut
força èxit
i que ha permès
que ja una primera part
de persones
dels polígons
ens anés coneixent.
Vam començar
amb molt pocs
i en aquell moment
ja som 35.
Entre els reptes
i objectius
per 2024
Amat ha assenyalat
la continuïtat
de les xerrades
i la incorporació
de debats
sobre temes locals
com la mobilitat
i la perllongació
de la diagonal.
També es proposa
la creació
d'un sistema
d'aventurat
per joves empresaris.
Amat ha remarcat
la diversitat
del teixit empresarial
de Sant Jus
amb empreses
de diferents mides
i sectors
com el metall
i la robòtica
així com una marcada
preocupació
per la digitalització
la manca de talent
i la sostenibilitat.
Ha assoprallat
la necessitat
d'una millor
col·laboració
entre les empreses
i d'un sens
actualitzat
d'aquestes
per part de l'Ajuntament
a fi de conèixer
millor el sector.
Jo diria que
és un teixit empresarial
molt divers
molt divers
des del punt de vista
sectors
perquè hi ha de tot
i a més
des del punt de vista
també del tamany.
Hi ha empreses grans
molt grans
empreses molt petites
tant si vas aquí
al polígon sud-oest
com si vas a l'altre polígon
el de Pontreixat
i el tema
del centre de negocis
és diferent
però també és veritat
hi ha empreses
que hi tenen
per exemple
se'ns ha fet sòcia
una empresa
que és una distribuidora
que té moltíssims
treballadors
i en canvi
hi ha una altra empresa
que fa una cosa robòtica
que ho vaig quedar
espectacular
i que són molt pocs
però fan un producte
altament qualificat
vull dir
de veritat
que és molt diferent.
Una de les coses
que fem
és anar a visitar a empreses
perquè anar a visitar a empreses
és quan les coneixes
de veritat
i a més també coneixes
no solament l'empresa en si
que ja és prou interessant
com també coneixes
la seva vinculació
amb el polígon
i què demanen al polígon
i què no li dona al polígon
allà com està situada
i això també
per aquesta informació
per nosaltres
i per interlocutar
amb l'Ajuntament
és fonamental
de conèixer
i anem els dilluns
al matí
de visites
i anem a veure empreses
i francament
és supergratificant
a més te'n dones a compte
que tenim les empreses
fantàstiques.
D'altra banda
ha identificat
mancances en infraestructures
especialment
al polígon sud-oest
on la falta d'aparcament
i l'acumulació d'aigua
en dies de pluja
intenses
són problemàtiques
recurrents.
Amat ha insistit
en la importància
d'associacions
com Sant Joc Impulsa
per crear serveis comuns
i facilitar la vida empresarial.
Pel que fa al futur
la presidenta
considera essencial
que l'administració pública
es modernitzi
per ser més accessible
i eficaç
denunciant la burocràcia
com a obstacle
per la competitivitat empresarial.
També ha exposat
que una major col·laboració
amb centres de recerca
i universitats
propiciaria la innovació empresarial
un factor clau
pel creixement econòmic
de Sant Just.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Quitzanès de Sant Just
oferirà una sessió
d'storytime en anglès
per a infants
a partir de 3 anys
el dimarts 19 de novembre
a dos quarts de 6 de la tarda
a la sala Isidur Cònsul
i Geribet de Can Ginestà.
Organitzada
per la Biblioteca Joan Margarit
aquesta activitat
permetre als més petits
i petites aprendre anglès
amb la representació
teatralitzada
de contes
dissenyada
per l'equip pedagògic
de Quitzanès.
La sessió titulada
There's no place like space
narra la història
d'una nena
que somia en ser astronauta
i viatjar per l'espai.
Aquesta obra del conte
facilita la interacció
entre actors i públic
oferint un ambient
lúdic i educatiu.
La inscripció prèvia
és necessària
per participar-hi
i ja es pot fer
a l'enllaç
que trobareu a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
La inscripció
és moment de repassar
les activitats
de la setmana
Sant Just.
Avui, dilluns 18 de novembre
a les 6 de la tarda
a la vagoneta
hi ha la sessió
d'estudi de Halloween
amb una sessió
d'estudi fotogràfic
amb dos models
organitzat
per l'agrupació
fotogràfica
de Sant Just.
Demà dimarts
19 de novembre
a partir de les 9 del matí
a l'hotel Sant Just
hi ha la cinquena jornada
d'Impulsa
on es parlarà
de ciberseguretat.
És una jornada
organitzada
per l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
amb la col·laboració
de l'Associació
d'Empresaris Impulsa.
Demà, dos quarts
de 6 de la tarda
a la sala
a la sala
a l'Hador Consul
i Geribet
de Can Ginestà
hi haurà
l'Story Time
a càrrec
de Quizanàs
Sant Just.
Una hora del conte
en anglès
per nens i nenes
a partir de 3 anys.
I a les 6 de la tarda
de demà
al servei local
de català
de les escoles
a la sala
Polivalent
hi haurà
una xerrada
a taller
titulada
la llengua catalana
i la diversitat
lingüística.
Demà, dos quarts
de vuit del vespre
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
a la sala
documental
al benestar
emocional
amb Carles Descalzi
gerent
de Pere Clavé Group.
Dimecres
21 de novembre
de 9 del matí
a 2 del migdia
a la plaça
Camoapa
hi haurà
el mercat
en volant
de tots els dimecres.
I dimecres
a dos quarts
de 10 del matí
al servei local
de català
de les escoles
hi haurà
el club de lectura
fàcil
amb la lectura
al doctor
Jekyll
i Mr. Hyde.
I per acabar
amb les activitats
de la setmana
dimecres 20 de novembre
a 2 quarts
de 7 de la tarda
a les escoles
hi haurà
el club de lectura
dels tercers dimecres
amb la lectura
Viatge a Rússia
de Josep Pla
és un club de lectura
organitzat
per la biblioteca
Joan Margarit
encara tenim temps
de fer un resum
del més destacat
en titulars
El pacte local
contra la segregació
educativa
marca un nou pas
a Sant Jus d'Esvern
Aquesta setmana
comença
el tractament
fitosanitari
contra la processionària
Collserola
Les actuacions
es faran
a les zones
més afectades
del parc
amb novetats
com l'aplicació
nocturna
al passeig
de les aigües
La taxa d'atur
es manté baixa
a Sant Just
amb un 5,1%
durant l'octubre
El municipi
registra
504 persones
desocupades
amb les dones
i els majors
de 44 anys
com els col·lectius
més afectats
Inundacions
i gestió
del risc
Conferència
a l'Ateneu de Sant Just
el 20 de novembre
Aquesta ha estat
tota la informació
dels Sant Just Notícies
d'avui
18 de novembre
Us ha estat informant
Mariona Sales Vilanova
La informació local
torna als butlletins horaris
i als Sant Just Notícies
Mentrestant
us podeu mantenir
informats
a radiodesvern.com
i a les xarxes socials
Molt bon dia
Música
Música
Música
Música
Música
Fins demà!