a Ràdio Desben. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
S'han acabat tardors i primaveres i els tarongers florixem per febre i puja la mar que trenca les marreres i el temps que ens queda s'acaba, s'acaba, s'acaba.
Fem marxa, matar de fam, ja no és suficient el sistema. La butjaca, matar de calor i morir-se de set. I ara diuen que tots sou culpables, mentre ells fan negoci de l'escalfament. Encara dures putrefactes, ja no ens queda un altre que anar a fer ells. I quina caritja i quin sol imat.
Trepujen els oceans, redeu quina basca, quin haixa fogor. Passaria mil hores mirant-te.
Farem marxa, els dies de glòria ja s'han acabat, mercat lliure, competència. L'American Dream ens està sortint guard i ara venen els sabuts que faltaven, que de les desgràcies faran capital i triaràs en democràcia. Canvi climàtic o final nuclear. I quina Calitja i quin Soliman em passaria mil hores mirant mentre puja els oceans. Redeu quina basca, quin eixaforor!
Acaba de caure el pont, l'aigua s'ha emportat per complet. El pont Eurí-Girona ha desgrossat totalment aquesta carretera. És el resultat el que fa l'aigua, la brutalitat, brutalitat. Quina calitja i quin sol imat.
Passaria mil hores mirant-te mentre pugen els oceans. Redeu quina basca, quina xapodó. Passaria mil hores mirant-te.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. Els hospitals Moïseix Brogi i Bellvitxer creen la primera unitat catalana de cirurgia peritoneal. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'avui, 20 de gener. Us informa Mariona Salas Vilanova.
Tot seguit, trobassem la resta de titulars.
Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana. Nova conferència de l'Aula d'Extensió Universitària amb Jordi Nobca. Sant Jus lidera el creixement de població ocupada al Baix Llobregat. El municipi registra un augment del 23,5% de les persones treballant mentre la comarca consolida el seu pes econòmic el 2023.
En política, quan t'equivoques, el més saludable és rectificar. Entrevista a Joan Basaganyes, alcalde de Sant Just.
Els hospitals Moïssès Brogi i Bellvitxe han posat en marxa aquest mes de gener la primera unitat territorial de cirurgia oncològica peritoneal de Catalunya, una iniciativa impulsada pel Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut. L'objectiu és millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat assistencial dels pacients amb carcinomatosi peritoneal, una patologia en augment que requereix procediments quirúrgics d'alta complexitat.
La nova unitat uneix l'expertesa del complex hospitalari universitari Moïsès Brogi, referent estatal i internacional en aquest àmbit, amb el lideratge de l'Hospital Universitari de Villvitge en cirurgia oncològica avançada. El Moïsès Brogi va ser pioner a l'estat en la introducció de la tècnica de citoreducció amb quimioteràpia hipertèrmica intraperitoneal i disposa d'una unitat especialitzada des del 2010. L'últim any, 128 pacients s'han beneficiat d'aquest tractament dels aproximadament 200 casos anuals que es registren a Catalunya.
La Unitat Territorial de Cirurgia Oncològica Peritoneal funcionarà amb un equip únic de cirurgians dels dos centres preparats per intervenir indistintivament a qualsevol hospital. Aquesta estructura permetrà agilitzar l'atenció, adaptar els procediments a cada pacient i reforçar el lideratge del Moïseix Brogi i del Campus Salut Bellvitge, acreditat recentment com a Comprehensive Cancer Center, el màxim reconeixement europeu en oncologia.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mercè Rodoleda, un abans i un després a la literatura catalana, i anirà a càrrec de Jordi Novka, periodista i escriptor. L'acte tindrà lloc el 22 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà un recorregut divulgatiu per la figura i l'obra de Mercè Rodoreda, destacant el seu paper clau en la renovació de la literatura catalana contemporània. Nobka analitzarà l'impacte de l'autora, el seu context vital i creatiu, així com la vigència del seu llegat literari. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a persones no associades.
La fortalesa econòmica de Sant Jús queda reflectida en les darreres dades de l'IDESCAT, corresponents a l'any 2023, que situen el PIB municipal en 1.132 milions d'euros. El municipi se situa clarament per sobre de la mitjana catalana, amb un PIB per habitant de 54.820 euros, una xifra que representa un índex de 147,1 respecte al conjunt de Catalunya.
En termes interanuals, l'economia local ha registrat un increment de 20 milions d'euros respecte a l'any anterior. Pel que fa al mercat laboral, Sant Just destaca com un dels municipis amb més creixement de població ocupada, amb un augment del 23,5% respecte al 2022. Tot i aquest increment, el PIB per persona ocupada se situa en 65.200 euros, una xifra inferior a la mitjana comarcal i amb una variació negativa de menys 13.800 euros en relació amb l'exercici anterior.
En l'àmbit comarcal, el Bas Llobregat assoleix un PIB de 36.120 milions d'euros l'any 2023, convertint-se en la segona comarca amb més pes econòmic de Catalunya i aportant el 12,2% del PIB català. A més, lidera el creixement interanual dins l'àrea metropolitana amb un increment del 14,2% i se situa en tercera posició en PIB per evitar en escala catalana, consolidant el seu paper clau dins l'economia del país.
L'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per analitzar l'inici de l'any 2026 i repassar els acords més destacats del darrer ple municipal de desembre. Durant l'entrevista, Basaganyes ha abordat la decisió de no líquidar la part variable de la taxa de residus del 2025, reconeixent errors en el disseny inicial del sistema.
L'alcalde ha explicat que la decisió de rectificar respon a una combinació d'incidències tècniques i uns objectius excessivament ambiciosos que penalitzaven llars que sí que reciclaven. Segons Besaganyes, han tingut accés d'optimisme a l'hora d'establir els llendars mínims per no pagar la part variable. De cara al futur, l'Ajuntament assegura que ja s'han esmentat les errades de comptatge mitjançant comprovacions porta a porta i que ara es disposa de dades més fitetignes per ajustar el sistema a la realitat de les famílies enjustenques.
Han estat microcomprovacions perquè hem anat porta a porta a veure totes aquelles llars que no obrien mai els contenidors i en aquells casos en què sí que l'obrien però no sortien el contatge hem pogut esmenar la rada.
A nivell tècnic, crec que hem ja solucionat, jo diria que la gran majoria de les incidències que pogués haver-hi en el sistema. I per altra banda, amb les dades que tenim de tot aquest any de contatge, que va ser l'any 2025, crec que podem fer unes estimacions molt més realistes de quina és la quantitat mínima que hem de demanar a la ciutadania d'obertures del contenidor orgànic per no girar-li la part variable.
Ja tenim molt més establert, molt més ben determinat quines són les obertures promigues que fa una llar que recicla i que, per tant, no s'ha de penalitzar aquestes llars que ja reciclen. Per tant, tenim dades ja molt més fidedignes de quina és la realitat que es produeix en cada una de les llars.
Basaganyes ha definit aquest 2026 com un any clau pel mandat, on s'han de recollir els fruits de projectes estratègics. L'alcalde ha destacat tres prioritats fonamentals pels pròxims mesos. Un mapa d'equipaments, impuls a la pista esportiva del Mas Lluí, la licitació de les obres del Teatre Taneu i l'ampliació del CAP, millora de serveis urbans, amb reforç de la neteja viària, la jardineria i la seguretat ciutadana,
amb la instal·lació de càmeres i lectors de matrícula i polítiques socials i habitatge, ajustar els serveis a l'envelliment de la població i ampliar urgentment el parc d'habitatge públic. Jo parlaria de tres prioritats. La primera és, a nivell d'equipaments, poder engegar i donar una embranzida important a tot el mapa d'equipaments que tenim.
En alguns casos hi ha marxa, en altres a punt d'iniciar-se, que no és altra cosa que posar al dia un mapa d'equipaments adaptat a la realitat ciutadana que tenim. En aquests casos, alguns són de titularitat municipal, per tant, depenen única i exclusivament de l'Ajuntament, i en d'altres depenen de la Generalitat de Catalunya.
En el primer cas tindríem pista poliesportiva del Mas Lluit, que esperem que durant aquest 2026 faci un salt endavant i pugui estar pràcticament finalitzada. Tenim el Teatre Taneu, actualment les obres estan en fase de licitació, i també, en més petita escala, per exemple, la construcció d'un equipament cívic al barri de la plana Beixoleig. Aquests són equipaments a nivell local que estan ja en marxa o a punt d'iniciar-se.
I, per altra banda, tenim dos reptes més, que són l'ampliació del CAP. En aquests moments, Infraestructures ja ha iniciat la licitació de la redacció del projecte. I, per altra banda, tenim l'Institut d'Escola, Mas Lluit, que esperem molt aviat poder donar una molt bona notícia tant a les famílies de l'Institut d'Escola com al veïnat del Mas Lluit.
Finalment, l'alcalde ha detallat la modificació del ple general metropolità a l'entorn de la vell de Sant Just, que permetrà la instal·lació d'un centre agropacuari. Aquesta nau per ovelles té com a objectiu el manteniment natural del sotabosc per reduir el risc d'incendis. Basaganyes ha recordat que les ovelles actuen com a grans tècniques forestals essencials per la convivència segura amb el parc de Collserola.
Després d'exhaurir totes les localitats en les seves primeres funcions del passat mes de novembre, la factoria de teatre de l'Ateneu torna a portar a l'escenari Matilde el Musical. Aquesta producció, protagonitzada íntegrament per un repartiment d'infants de Sant Just, ha generat una gran expectació que ha portat les seves directores, Elisabet Giné i Daniela Fumador, a programar una reestrena a la sala del cinquantenari.
L'obra, basada en el cèlebre relat de Roaldal, narra la història d'una nena extraordinària que utilitza la seva intel·ligència i imaginació per fer front a un entorn hostil. Segons han explicat les directores en una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'adaptació s'ha centrat a potenciar el tele local i a crear un espai on els infants puguin explorar-se artísticament.
fer un musical amb nens i nenes que sigui tan fantàstic, tan màgic, perquè és que tots tenen una màgia interior superimmensa. O sigui, l'altre dia vam fer com un berenar a sopar per trobar-nos un altre cop i vam fer un berenar. Va ser xulíssim. I veure aquesta il·lusió.
en elles i que tot aquest treball que han estat fent perquè ha sigut moltíssim tingui aquest resultat per nosaltres és que és com no podria anar millor vull dir per mi ja el procés ha sigut perfecte i ja que la gent vulgui anar-ho a veure és com la gent confia en nosaltres i confia en el fruit i en el producte que estem generant
O sigui, durant el procés també es va patir. Però és com que ja sabíem que aniria bé. O sigui, des del càsting, nosaltres vam descobrir tant talent, i tanta il·lusió, i tanta bona vibra, no sé. I talent amagat, és que no està... O sigui, on estava aquests... O sigui, què fèieu?
I moltíssims. I després ja durant tot el procés és que veies aquests nens. I fer-los-hi descobrir això. Aquests nens seran com la llavor del futur del teatre de Sant Just i del món. Giné i Fumador han destacat la complexitat i la satisfacció de dirigir un elenque infantil, subratllant que els nens i nenes han demostrat una capacitat d'aprenentatge sorprenent. El projecte no només ha estat un repte artístic sinó també una experiència educativa que ha fomentat la cohesió del grup.
Les directores han volgut posar en valor el compromís de les famílies per apostar per la cultura i les arts escèniques com a eina de creixement personal. Els nens poden arribar molt més lluny del que moltes vegades ens pensem. No tenen límits. Nosaltres, socialment, se'ns han posat moltes barreres i hem anat conservant-nos molt més, però és que els nens, clar, evidentment teníem nens d'una edat a una altra edat, i llavors es nota molt com alguns són lliures,
perquè són lliures mentalment, imaginatives, o sigui, a nivell del llenguatge és una passada, o sigui, és que t'emociona, és brutal, és que ho viuen les coses des d'un lloc pur, en plan, canten i dius, dius, és que està cantant, no està pensant si ha d'agradar algú, no, està cantant, o sigui, està visquent el que està fent. I crec que també va sorprendre molt, perquè...
Potser la gent no pensava que els nens fessin fer el que van fer. Total. Perquè realment va ser un producte molt brutal. Era brutal. I és que són esponges però són tan intel·ligents. És brutal. Una cosa que ens hem sorprès moltíssim. Són genis. Se'ls ha de donar el valor que tenen, perquè els nens són una font d'inspiració per tothom.
Les noves funcions confirmades tindran lloc el segon cap de setmana de febrer, dissabte 7 a les 11 del matí i diumenge 8 a dos quarts de 6 de la tarda. L'espectacle combina moments d'humor negre, emoció i una posada en escena que, malgrat no comptar amb els recursos tècnics de les grans produccions internacionals, aconsegueix crear una atmosfera de fantasia gràcies a la interpretació dels joves intèrprets.
L'organització recomana estar atents a les xarxes socials de l'Ateneu de Sant Just per l'obertura de la venda d'entrades, atesa a la ràpida demanda de les sessions anteriors. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Sant Just d'Esvern es prepara per una de les cites més arrelades al calendari local, la celebració dels Tres Toms. El pròxim diumenge 25 de gener, el municipi tornarà a omplir-se de cavalls i ponis en una jornada que reivindica el passat agrícola i ramader de la vila. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Miquel Reverter i el seu fill, Sacongo Reverter, han explicat els detalls d'aquesta edició, que destaca per la implicació directa de les hípiques Poniclub i Sol Solet.
La tradició, que segons Miquel Reverter compta amb més de 70 anys d'història a Sant Just, ha hagut d'adaptar-se als nous temps. Enguany, les dues hípiques locals han assumit plenament la responsabilitat organitzativa, prenent el relleu de l'entitat que val Toms. Aquesta gestió inclou no només la coordinació de l'esdeveniment, sinó també l'organització de l'esmorzar popular previ a la desfilada.
La diferència aquest any és que serem les hípiques que organitzarem l'esmorzar i veurem com funciona. És una nova responsabilitat que assumim, que a nosaltres ens fa il·lusió mantenir la lectura, com ha dit el meu pare, però per tant ens hem d'esforçar en aquestes coses.
Primer de tot, el que has de motivar els alumnes per baixar a pobles com Sant Jús o el Cusat de Barcelona, aquesta activitat dels Tres Toms, la gent jove ja no sap ben bé de què és. Llavors, has de fer una pedagogia, d'explicar d'on ve, les tradicions, pel per què, tot això, i motivar els alumnes a continuar la tradició aquesta.
Els pobles més agrícoles o més llunyats a Barcelona estan molt més assumits. Però per aquí a l'àrea metropolitana així, l'agricultura ja és residual. Però jo crec que amb una esforza de tots per explicar una mica el que consisteix aquesta festa, crec que cada any ens en sortim força bé.
L'activitat començarà ben d'hora a la plaça dels juvenívols, on se celebrarà l'esmorzada germanor i on les famílies podran veure de prop els animals.
L'acte central tindrà lloc a les 12 del matí amb la tradicional benedicció dels animals a la plaça Verdaguer a càrrec del mossèn de la parròquia de Sant Just i Pastor. A continuació s'iniciarà el recorregut dels tres tombs. La desfilada estarà amenitzada per la música d'una banda local, un element indispensable per mantenir l'ambient festiu. Tot i que els organitzadors reconeixen que el pressupost actual limita la presència de grans carruatges de fora, s'espera la participació d'uns 60 animals entre cavalls i ponis, garantint una imatgeria lluïda pels carrers del centre.
Aquesta activitat dels Tres Toms es fan només el Boniclub i el Sol Solet. Són aquestes dues llibres que mantenim aquesta activitat des de fa ja bastants anys, que són nosaltres sols. Perquè, clar, si tu vols que vingui gent de fora, tu has també d'anar als altres pobles. Nosaltres, com a llibres, és impossible.
A més, també, si volem que vagin carros i coses d'aquestes, vull dir que tota la gent per vindre en carros necessita un vehicle, uns camions, necessiten un pressupost, que el poble de Sant Lluís no el té. Per això ens limitem només a aquestes dues díl·ligues, però bé, Déu-n'hi-do els ponis i cavalls que baixem. Vull dir, l'any on em recordo, hem passat, crec que hi hagi 60 animals entre ponis i cavalls, entre el poni i el solet, no entens? Que Déu-n'hi-do.
Els responsables de les hípiques han fet una crida als veïns i veïnes perquè surtin al carrer i participin activament de la festa. Han expressat certa preocupació per la pèrdua de públic en els darrers anys i esperen que el relleu generacional, amb joves com el Sokongo i la Judit al capdavant, serveixi per donar un nou impuls a aquesta celebració tan nostrada. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Dues autores de Sant Just, Irene Pujadas i Silvana Vogt, han estat nominades als Premis Finestres de Narrativa aquest gener del 2026. Pujadas és finalista en la categoria en català amb la novel·la La Intrusa, mentre que Vogt opta el guardó en castellà amb El fino arte de crear monstruos.
En català, Irene Pujadas competeix amb el Gat i les Estrelles, de Jordi Lara, i Escenaris, de Toni Sala. En castellà, Silvana Vogt comparteix final amb El gran ensueño, de Celso Castro, i Larves, de Tamara Silva. Les obres guanyadores s'anunciaran el 26 de febrer. Els Premis Finestres, impulsats per la Fundació Finestres, reconeixen anualment la millor obra narrativa publicada l'any anterior en català i castellà.
Cada premi està dotat amb 25.000 euros nets i el jurat format per professionals del sector literari valora especialment l'originalitat, l'audàcia i la qualitat literària de les obres.
Moment de repassar les activitats de la setmana Sant Just. Demà 21 de gener de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça Camoapa hi haurà el mercat ambulant de tots els dimecres. I a dos quarts de vuit de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu es farà la tertúlia amb el nom Alguna cosa més que un passeig amb l'entitat amb bici sense edat.
Divendres 23 de gener a les 5 de la tarda a l'Espai Trobada del Casal de Joves es farà el Divendres de Joc, una activitat lúdica dirigida. I dissabte 24 de gener a les 9 del matí al Parc de Lluiaquieta hi haurà el mercat del barri de Maslluí de tots els dissabtes. A les 10 del matí a la Sala Utopia del Casal de Joves s'oferirà un intensiu de trapezi per persones de fins a 40 anys.
I a les 6 de la tarda, a la sala del cinquantenari de la Taneu, es projectarà el film del cine xic, amb el nom Zoc i els doctors voladors.
Diumenge 25 de gener, des de dos quarts d'onze del matí a dues del migdia, al Parc de Torreblanca, hi haurà el Mercat de Pagès de tots els diumenges. A les dotze del matí, a la plaça Verdaguer, se celebrarà els Tres Toms de Sant Just. I per acabar amb les activitats de la setmana, diumenge 25 de gener, a les sis de la tarda, a la sala del Centenari de la Taneu, hi haurà concert dins del cicle La Virce, un cicle de música amb veus de dones, on actuarà Àuria Frank.
Encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. Els hospitals Moïssès Brogi i Bellvitge creen la primera unitat catalana de cirurgia peritonal.
Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana. Nova conferència de l'Aula d'Extensió Universitària amb Jordi Nobca. El periodista i escriptor analitzarà la figura de l'autora el 22 de gener a l'auditori de la residència de la Mallola. Sant Jus lidera el creixement de població ocupada al Baix Llobregat. El municipi registra un augment del 23,5% de les persones treballant mentre la comarca consolida el seu pes econòmic el 2023.
En política, quan t'equivoques, el més saludable és rectificar. Entrevista Joan Basaganyes, alcalde de Sant Just.
Aquesta ha estat tota la informació dels Sanjos Notícies d'avui, 20 de gener. Us ha estat informant Mariona Sales Vilanova. La informació local torna als butlletins horaris i als Sanjos Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats i informades a radiodesbrem.com i a les xarxes socials. Molt bon dia.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just.