Ara escoltes, Ràdio Desfer. Tot un món de moda. Amb Mireia Redondo.
Hola, bona tarda, benvinguts a Tot un món de moda, al programa on us parlem de tendències, d'estils, de la roba que ens agrada...
de Fashion Weeks, de Do It Yourself i tot això que trobem per la web i que us ensenyem a través de la nostra pàgina, www.totomundemoda.com Benvinguts de nou amb nosaltres, avui de fons tenim una cançó tranquil·leta però animada alhora. Tenim The Weep, com es deia? The Weepis, The Weepis és, The Weepis. The Weepis amb aquesta cançó que es diu World Spine Madeleine.
I woke up and wished that I was dead And then aching in my head I lay motionless in bed I thought of you And where you'd gone Let the world spin by now And everything that I said I'd do Like make the world brand new
Fins demà!
Doncs amb The Whippies, no sé si ho pronuncio bé, The Whippies, amb dos E's, P-I-E-S, de fons, seguim parlant-vos de moda. Avui portem una temàtica una mica variada, perquè aquesta setmana encara no us hem pensat re la web, però això no vol dir que tinguem temes per explicar-vos, així que us anirem posant al dia una mica.
Com recordeu, a principis d'any us vam penjar els calendaris de les Fashion Weeks que començaven, les més importants i conegudes, que són les de París, de Londres, de Milán, de Nova York... I a part d'aquestes us vam explicar que n'hi havia més...
i bastantes més, que no són tan conegudes com, per exemple, les de Kiev, les de Brasil, Moscú... La veritat és que no me'n recordo del número, però hi ha a Polònia, a Corea... Hi ha molts més de les 4 o 5 que coneixem. Tampoc no podem estar pendent de totes, però just ara també ha coincidit que hi ha bastantes bloggers que han anat a la de Brasil, a la de São Paulo,
Us parlarem una mica del que hem vist que han presentat les tendències a la passarel·la, els dissenyadors que hem descobert que presenten a Brasil, i una mica els colors que es porten, per fer-vos un resum de com ha estat la passarel·la. De fet, encara no s'ha acabat, perquè va començar el 18 de març i acaba el 22, que és demà, va durar tota la setmana.
I durant aquests dies han desfilat, bé, els dissenyadors han fet desfilar les models dissenyadors que, clar, aquí no coneixem tant o no tenim tan escoltats perquè són, diguéssim, si exporten roba o si exporten...
tendències és perquè realment s'ha fet molt eco, com si haguéssim, de les seves robes o perquè avui en dia alguna blogger o alguna persona d'aquest món o un famós o algun personatge ha portat alguna roba d'aquests dissenyors. En aquest cas hem estat mirant i la veritat és que potser hi ha un parell que ens sonen el nom però segurament no sonaran, si no tots, potser cap. Però bé, us els expliquem igualment perquè sapigueu això que hi ha
passarelles molt importants, molt conegudes, com són aquestes quatre, les que us hem mencionat, però que a part n'hi ha altres. Aquesta setmana, just com que he coincidit amb la de São Paulo, de Brasil, us explicarem una mica el que hem vist. Per exemple, els dissenyadors, potser no ho pronunciu bé perquè són noms,
Som noms que s'haurien de pronunciar en portuguès, però bé. Tenim, per exemple, el Ronaldo Fraga, Elus, Fernanda Yamamoto, aquesta potser no és brasileña, la Joao Pimenta, Agua de Coco, Amapó, Osklen, en fi, si us connecteu a internet a la nostra pàgina del Facebook, doncs us penjarem la web on podeu veure tots aquests dissenyadors que us estem explicant. Una mica així en resum,
Podríem dir que el color és el que més crida l'atenció a la passarela. A més que les formes, que també crida molt l'atenció, és el color. I és curiós perquè, clar, totes les passarelles que es fan es concentren els ganyadors que són o d'aquella zona o pròxims d'aquella zona. És a dir, els de Nova York van les marques més conegudes i més internacionals, com Dolce & Gabbana, Tommy Hilfiger, les més conegudes, que a tothom li sonen i segur que tothom ha vist alguna peça o sap més o menys quines són les peces estrella de cada marca. Però, clar...
les de Brasil, per exemple, nosaltres sí que més o menys havíem vist algunes peces de roba perquè, per exemple, la Chiara Ferragni, la blogger de theblonsalat.com, doncs ja té... és la col·laboradora d'una dissenyora de sabates que es diu Luisa Barcelos i ha fet algun viatge i ha promocionat ja les seves les sabates aquesta, no? I això, però clar, si no ho coneixem, doncs és una mica difícil de veure que la moda, per exemple, de Nova York i les
Les tendències que es van presentar allà són molt diferents de les que s'han presentat a Brasil. Per exemple, els colors ens han impactat molt perquè hi ha una vida... Totes les fotografies que hem vist de les files que s'han fet són tot colors, però colors molt vius. A part de les peces de nit, típiques obligatòries, negres, tot i així ho combinen amb colors, sobretot molt neon, colors d'aquests...
xillons, que es diuen grocs, roses molt forts, combinats sobretot, jo no sé si és que és una tendència o bé, és per provar a veure si realment qualla portar aquest tipus de roba, però hi ha barreja d'estampats, per exemple n'hi ha un que és un vestit que a la parada de baix és groga, a la parada dalt és vermella i al mig hi ha un estampat de quadres blancs i negres, que clar, a vegades sembla que quan combinem
peces que són una de quadres, l'altra de ratlles, un d'un color, un bolso d'un altre, sembla que no és que estiguis anant en contra de la moda, però sembla que no ho vagis conjuntant, perquè d'una manera, doncs no, ara sembla que no. Ara ens podem atrever a conjuntar peces que sembla que no enganxin, però que tot i ser colors molt diferents o que potser no ens els posaríem, doncs sí, perquè a Brasil, per exemple, a la passarel·la, durant la Fashion Week, estan presentant molts vestits, moltes peces
amb faldia i samarreta, pantaló curt o short amb blusa, que són estampats amb flors, amb dibuixos de molts colors. Us penjarem algunes fotos que ens han impactat bastant. Estem mirant una, per exemple, que és una faldia llarga, molt vaporosa, ampla, amb un dibuix que sembla, no sé, com si fos la costa brava, però dibuixat amb colors, el mar molt blau, els edificis de colorins i una camisa molt ampla
Per sobre, que clar, que a vegades ho veus i dius, és molt atrevit portar-ho, però clar, depèn de com, si ho combines malament, doncs sembla que vagis no mal vestit, però sembla que vagis una mica, que no vas a acord, diguéssim, amb la línia. Però si us podeu atrevir a portar robes...
dins del que pugueu que conjuntin per exemple això, colors estampats sobretot les ratlles blanques i negres que ara també s'estan començant a veure més jo crec que la primavera en veurem més
doncs es poden combinar amb un groc, amb un lila, amb un rosa, les jaquetes amples també amb un bruscaigut, tipus les de noi que s'estan portant ara, hi ha moltes bloggers que pengen outfits amb roba, per exemple, dels nòvios, la típica camisa ampla de quadros, doncs ara no podeu portar, sembla que s'han canviat una mica els papers, però ara podeu portar aquestes robes. També vam presentar roba interior, més fina, com si hi haguéssim,
amb moltes transparències, amb tocs durats, amb tocs molt minimalistes. Les transparències hem vist un que era un vestit tot transparent i al mig tenia com una espècie de silueta durada però que no deixava res amagat, és a dir, que es veia tot. Els estampats sobretot, hi havia bastants complements i el que ens agrada d'allà, i també hem pogut veure a través de la blogger de la Chiara,
són les sabates, que les sabates a Brasil tenen una idea i una inventiva que la veritat és que ens sorprèn perquè aquí potser som més...
d'una manera ens atrevim a dissenyar una mica fora de lo normal però dins d'uns estàndards i aquí durant la passadel·la hem vist fotografies amb sabates que estan entre el límit de l'art i de la moda perquè a vegades sembla que siguin unes sabates que siguin d'exposició més que per portar-les
però jo us penjarem unes quantes fotos d'aquestes, perquè la veritat és que ara n'estem mirant unes quantes i no tenen... En fi, que els colors, les sabates... Hem pogut veure també, com us comentàvem, la Chiara, la noia, la nostra bloguer, una de les bloguers que vam descobrir de les primeres, que va estar fins avui, crec que està 3 o 4 dies a la Fashion Week, a part va estar fent treballs per aquesta dissenyadora de sabates que us comentàvem, la Luisa Barcelos,
I parlant de la Luisa Barcelos, si voleu entrar a la seva web, és luisabarcelos.br de Brasil. I podeu veure, per exemple, sabates com les que us hem comentat, que no són extremadament estranyes, però d'una manera no són difícils de portar, però sí que tenen un toc no convencional. Són diferents, per dir-ho d'una manera. Hi ha moltes sabates que...
que són a moltes tires, amb molts fils i cordills que pengen, d'altres amb talons d'agulla una mica més fins, més de nit, potser. N'hi ha un parell que ens han agradat molt, que són amb el taló gruixut i agafar el turmell fins amunt, amb un estampat amb unes flors taronges, grogues i vermelles, que...
ens han encantat perquè s'han trobat que eren com elegants però a l'hora les pots portar una tarda per donar una volta o per passejar i per exemple la Chiara les va posar un dia al blog ensenyant la primera col·laboració que va fer amb la Luisa Barcelos i són una de les sabates més maques que hem vist aquesta dissenyadora, la Luisa Barcelos podeu trobar-la per internet també us penjarem el link a la nostra pàgina del Facebook
i parlant amb vos de la Fashion Week hem estat investigant també aquesta blogger que ens agrada tant, la Chiara i també hem notat a partir d'aquí també la Chiara ha estat a Brasil i ara se n'anava crec que a Texas per Estats Units i hem començat a mirar altres bloggers altres pàgines web més tendències i ens hem adonat
que hi ha com una... no ens hem adonat, no ho hem descobert nosaltres, però cada vegada hi ha més una tendència a portar roba, com ho diria, d'estil... una barreja de Far West, Arizona, Las Vegas, Texas, és a dir, com una barreja de texa trencat, amb bota negra curta, de tall curt, amb camises amples, també texanes, així una mica desgarrades, una mica trencades, bolsos grans...
O sigui, un outfit còmode, però amb un toc així diferent, que jo crec que estan inspirats en Far West, si us imagineu una mica Arizona, el típic paisatge tot àrid, tot marró, i t'imagines un outfit de bota negra, amb els típics fills que els hi pengen a lo Far West, a lo típic de Far West.
I avui, precisament, havia de venir el nostre amic Xavi a ajudar-nos una mica a parlar de cinema, faroest i moda, però, bueno, no ha vingut, no ha pogut venir. Ah, mira'l, sí que hi és! Mira, just per dir-ho, ara que va entrar. Hola, home, mira, t'estàvem esperant, estàvem parlant sense tu. Sí, clar, després entraràs, després entraràs. Ben, ben. Doncs teníem preparada de secció, tenim preparada de secció de...
del Far West, una mica, doncs, també, com que sempre tenim l'ajuda del Xavi, que ens comunica, ens comunica, digue, ens explica, doncs, el seu punt de vista des del cinema, nosaltres aportem el punt de vista des de la moda, perdó, des de la moda, doncs, parlar-vos d'això, de les tendències, home, ja el tenim aquí, en breus, en breus, l'escoltareu. Estic en ella, estic en ella.
Estàvem ja començant a parlar d'aquestes tendències de... Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, saludos el Xavi. Estaves allargant ja el tema, no sabies ja què més dir, eh? No, m'he quedat, dic, ostres, estava parlant de la passarel·la, tenia algun do it yourself, dic, però volia parlar d'aquest tema, que cada vegada hi ha més noies que vesteixen tipus Arizona, Los Angeles, Texas... Oh! Te n'acordes? No. No, t'ho refresco.
Saps la tendència aquesta, tipus faroest, de portar, com tu diria, botes negres, curtes, pantalons trencats, així, descosits, canvieses, tipus amples, tipus faroest, allò que mires i dius, aquest és el primer que et ve al cap, doncs et té una mica idea faroest, idea, això, Arizona, típic paisatge àrid, cavalls, gran canyón del coronador. Sí, això és una moda, és una moda que no es perd mai, només. No, no m'enfilant.
No sé si espero, és que ara torna, o ara torna al carrer normal, quan abans només era com el típic poble del interior. Però arriba aquesta moda fins a gent que porta l'Stetson, per exemple, el barret aquest que avui? Home, jo aquí a Barcelona no n'he vist cap, però, per exemple, les bloggers a les seves pàgines sí que pensen fotos amb botes d'aquestes de punxa, amb fils... Sí, sí, com desfilats i tot això. Va haver una època, a principis, diria, dels anys 2000,
que la Madonna va treure aquell disco que es deia Music, si no recordo malament, que va fer un clip que ell anava de... De Music... Sí, pot ser que fos aquest single. Pot ser que fos aquest single fins i tot.
No, no, no era aquest singil, perdona, però era aquest disc. I ell anava amb estètica purament cowboy i recordo que va suposar un terrabastall brutal. Bé, ella sempre que treu avui... Exacte, sempre ha sigut líder de tendències, com podria ser... Recordo també, em sembla que ja havíem tret el tema, la Jennifer Aniston en el seu moment, amb els pantinats i aquestes coses. Exacte, la Madonna també. I quan va treure aquell videoclip, tothom es va tornar boig i volven els cowls i no sé què. Doncs ara tornen. Sí? Doncs mira... Les bloggers, per lo menys, comencen a portar...
És curiós, això, si ho portem cap al terreny cinematogràfic. Sí, digue'm, què vols? Ja sé que m'estàs fent així com en plan... No, si necessites... No, no, no. Ah, vale. No, no, però mira, jo ho porto cap a mi terreno. I és curiós, potser no li interessarà a ningú aquesta dada, però de tots els gèneres cinematogràfics n'hi ha un, que és el western, com bé deies, que precisament es caracteritza...
O sigui, les senyals d'identitat del western són... La vestimenta. Exacte, vull dir, un drama pot ser un drama que passa a qualsevol època, a qualsevol moment, la gent pot vestir com sigui. Un western, les característiques genèriques del western són purament físiques. Sempre és el detall de... Exacte, han de vestir de cauix i també hi ha tots els cavalls, els indis, tot això. Les noies amb els vestits així també vaporosos. Exactament, de manera que...
purament aquesta moda és una moda molt cinematogràfica, és a dir, la gent anava així... Home, és més de... Bé, el cinema es va fer del que era allò també... Exacte, la gent vestia així pel carrer, anava amb les pistoles i tal, però jo crec que si s'ha popularitzat aquesta estètica és gràcies a un gènere, que és el gènere del western, que a part és un gènere molt...
Bé, que la gent el rebutja molt. Tu vas pel carrer i li preguntes a la gent què t'agraden els westerns i et diuen... Ui, no, no, és que això... Clar, que ho veus... És com de iaios, és com d'avis, no? Et ve blanquinegre. Jo penso western, imatges, pel·lícules en blanquinegre. Sí, bueno, no et pensis, eh? Bàsicament eren en color perquè... Bueno, en blanquinegre... Sí, que n'hi havia molts, eh? Sí, sí, exacte, hi havia molts westerns en blanquinegre...
Però l'explosió del color, del tècnicolor, va ser molt important pel western. Però, en qualsevol cas, es veu com un gènere antic, però mira, després la gent ve que es tira. Jo soc molt fan del western. Ha creat escola de moda. Sí, i tant. Ara hi ha bloguets que porten... Les típiques salutes aquestes de... No de fusta, de pell marró, que sembla fusta, amb la punxa, amb els cordits que li pengen, les caçadores amb els cordits també per l'esquena que pengen. Amb els flecos, allò, eh? Sí, això, amb els flecos, no em sortia.
Exacte, amb els típics dibuixos de, no sé, un àguil a l'esquena, o camises amb els símbols aquest, no sé, tipus xerif, o coses aquestes que es tret d'una pel·li. Bé, de les pel·lis. Exacte, es tret una mica d'aquí, i jo crec que també barreja una miqueta totes aquestes tendències de l'Amèrica tradicional, potser no tan tradicional com el western, sinó una mica el que va venir després de...
els exploradores, els... Com es deien aquests? Els pioneros i tota aquesta tropa, els buscadores d'oro, tots aquests... Tipo Coronel Tapioca, que anaven tots així... Sí, exacte, que portaven... Sí, exacte, tota aquesta història... Botes... També han xupat molt de tot això i han fet una mica matxembrat, realment. Sí, han fet un mix mags. Això que dius, els dibuixos de la Gàlegas, dels no sé què, això no ho portaven els cowboys, però és una cosa una mica posterior de tots aquells exploradors que s'amaran a l'asca, tota aquesta història, que la gent crec que ho ha incorporat a un gran ideal...
una gran visió global del que és la cosa americana i s'ha incorporat en el món de la moda. Ja et dic, si hi ha bloggers, la nostra gran Chiara Ferragni de Deulon Salat, que l'estiu passat va fer la ruta aquesta de 66, de costa a costa, i quasi cada dia penjava un post i vestia de faroest. O sigui, això, gotes, fixants, la camisa...
És que ha de ser una delícia fer una ruta 66. Això per suposat. Per a tothom, en general, però també per a algú que li agradi la moda, que li agradi una mica les tendències. Jo crec que ja es va empapant encara més, perquè fins llavors sí que ha sigut una noia que és bastant trencadora en aquest sentit de portar coses que ja no es porten, però que ja les ressuscita d'una manera, les adapta i li queden bé.
I, clar, allà va ser com un... Ah, vaig agafar idees. I, de fet, allà va treure també una altra línia de sabates que tenia, això. I suposo que es va inspirar també una mica amb la ruta aquesta, que van passar en pobles, van anar al Gran Canyón... Molt bé, m'està seguint... Bé, mentre no es posin de moda les cartutxeres i les pistoles, jo estaré tranquil. Clar, és que jo... Així ja ho arreglem amb carnaval, no? Sí, l'estrella de Xerí. Bé, això encara es veu a camises...
Amb estrella de xerif? Cosida, eh? No de placa. No d'aquestes de la ton. Tipo el parxa, com si diguéssim de planxat, no? Bueno, jo l'he vist en diverses botigues del... Es veu. Sí, sí. Bueno, escolta, no diguis que no ha res del que es pugui portar. No, si és que en moda ja veus que no es pot, si és que... Sí, sí, sí. Només cal que algú ho digui... Doncs jo ho porto. Ho poso de moda i ja està. O jo cada vegada veig més que en tema cinema...
Ah, no, estava mirant així el Marc a veure si em veia És que ja no hi sento Hola Marc, que no hi sento Que no em sento a mi mateix Ara sí Ui, no, ara massa Marc Va, va, tu, que li estem xafant el programa Doncs parlant de faroès, de cinema Igual no ho sé Que realment el cinema i la boda tenen una connexió brutal
O sigui, els dies aquests que hem estat parlant, des del primer dia que vas entrar, que hem estat parlant una mica de pel·lícules que han creat una tendència o tendències que s'han tret d'una pel·lícula com Audrey Hepburn o Jennifer Aniston o... Sí, sí, sí, a cada moment ha tingut la seva icona. I després hi ha icones que penso que, tristament, no han passat molt a la història com a icones.
Però que a mi m'hagués fet gràcia. Ara que deies l'Audrey Hepburn, n'hi ha un altre Hepburn, la Catherine Hepburn, que penso que era una dona superestilosa i que tenia un estil molt propi. No és tan tan coneguda, no? Pobleta va quedar a la sombra.
No, home, no, és una de les actrius més conegudes de la història del cine, però potser no ha passat com a icona de moda. Llavors, bueno, fa pena, perquè era una dona molt independent, era una dona que en el seu moment va ser molt trencadora. Hòstia, molt guapa. Una dona guapíssima, una de les més actrius preferides, a més, de la història del cine, i que va ser una dona que va ser molt independent i que va...
Va posar una mica contra les cordes totes aquestes idees preconcebudes en el Hollywood més clàssic. Era una dona que portava pantalons, per exemple. Per això ho dic.
Aquestes... Igual en aquella època era no mal vista, però era com... Home, què fa? Era una mica rojilla, no? A més, era parella de l'Spencer Tracy. Exacte. Sí, era la part una mica més izquierda. No gaire, tampoc, de Hollywood. I estava liada amb l'Spencer Tracy, que era un altre gran actor que també era una mica rojillo i tal. Exacte. A més, ell era molt més gran, de manera que també era una parella bastant atípica. Ell tenia els cabells blancs
I d'una vegada parlar. No sé si això ha sigut una mica la causa que després no es convertís en una icona o que ella mateixa no devia estar interessada tampoc a convertir-se molt en una icona de moda. Clar, però això tampoc no és que un decideixi. Pobre l'Audrey Hepburn, si avui en dia veiés que hi ha tanta gent que per un carnaval es disfressa com ella... Potser s'escandalitzaria? Bé, potser li agradaria. En principi estaria encantada, però vés a saber. L'Audrey Hepburn era una dona molt interessant. Però clar, al seu moment tampoc no va ser un boom.
Ha sigut després. Sí, ha sigut després que la gent... Sí, les perles, no sé què, els guants, la finura, l'elegància, tot això. És com, no sé, per exemple, els bloggers, que no són estrelles, no són actrius, però en petita escala, com si diguin, són...
model o mirall de milers i milers de nenes que ho miren i jo vull això, ai, vas tirar així i ara em compraré aquestes bambes i ara no sé què, no sé quantos. Elles tampoc no ho trien, per dir-ho d'una manera. Si hi ha com passant l'estrellato, entre cometes, que hi ha les marques contactant amb elles, vull fer una col·laborada amb nosaltres o fes publicitat per aquesta marca, no sé què, llavors ja potser sí que accepten que és...
o que són el mirall d'una marca, i llavors hi ha gent que les veurà i pensarà, mira, doncs vull això o vull l'altre, però clar, és tampoc en un punt, no diuen, mira, si no, per exemple, si no ets la Victoria Beckham, que dius, mira, faig una línia de roba, una línia de sabates i roba interior, i la gent sap que és meva i que jo vull crear tendència, tampoc no ho esculls, no? No, no ho esculls, i a més, el cas de la Audrey Hepburn, també...
Jo crec que està una mica condicionat per l'època històrica, perquè en aquell moment la gent es convertia molt en icona. Una mica això de convertir en icones estrelles, això va començar amb els Beatles, sobretot. Amb els Beatles, els Beatles...
van començar a ser més que un grup de música. De fet, primer eren quatre jovencetes de Liverpool i després eren músics, no? Mentida, eh? Perquè els Beatles, si són importants, és per la música que han fet. Però en aquell moment va ser un fenamental que, bueno, que va reventar-ho tot, no? Llavors l'Audrey Hepburn era també, coincidia més o menys la mateixa època, aquells anys 60, però potser encara no estava prou assimilada a aquesta història de
actors o músics o no sé què que fossin sinònim d'estrella pública a nivell d'icona, a nivell d'imatge. És a dir, els Beatles en aquell moment van sortir i va explotar el món. L'Audrey Hepburn sí que ha sigut una icona més a llarg termini. Com una icona clàssic de, no sé, no nostàlgia, però com més de record...
Sí, i també és una miqueta injust A veure, no pot ser injust perquè l'Audrey Hepburn era una gran actriu i s'ho mereix tot Però també és veritat que aquesta imatge de l'Audrey Hepburn la va cultivar en no tantes pel·lícules com ens podem pensar Si agafes tota la seva filmografia
sempre era una noia molt mona. Clar, però ens hem quedat amb la imatge amb aquesta, la de... La Desayuno con Diamantes, clàssica, si vols Vacaciones en Roma, si m'estires molt, i n'hi ha unes quantes més, Ariània, no? Sí, però si li preguntes a la gent quines pel·lícules, a part de la Desayuno con Diamantes, potser tira la segona, dos, tres pel·lícules... Et diran Vacaciones en Roma i parar de comptar, però amb la fe... O si li dius, saps que aquesta pel·lícula sortia a ella? Ah, doncs no.
Exacte, fins i tot això, no? Fins i tot això. I va fer 70.000 pel·lícules i molt bones, i en moltes eren molt estilosos. A Xerada, per exemple, tenia un estil brutal. Però sí que és veritat que ha quedat la Audrey Hepburn, això que deies tu, dels guants llargs, de la pitillera, del no sé què... Jo sabia vos saber o investigar o descobrir per què és la famosa part, aquesta foto part, aquesta pel·lícula, o sigui, la imatge que dona en aquesta pel·lícula, i no, per exemple, en, no sé, altres que tampoc no conec.
però altres que potser no siguin tan conegudes d'ella o que se sàpiga que surt i diguin, ostres, aquesta pel·lícula és molt bona, surt l'Audrey Hepburn, però va, no sé, amb Texans i Americana, per dir-te. Bueno, sí, en aquesta també tenia el factor Tiffany's, que també suposo que Tiffany's va posar una mica de diners, suposo, en crear tota aquesta... Encara recordar l'Audrey Hepburn et ve Tiffany's al cap. Exacte, exacte. Suposo que ells mateixos ho van fomentar i el Blake Edwards, que era el director de la pel·lícula, també era un tio que sabia moure molt bé aquesta mena de...
de sentiments i de passions, i va crear icones també, no va ser l'única. El Guateque, per exemple, és una pel·lícula del Peter Sellers. Tothom veu el Peter Sellers i reconeix el Guateque i reconeix tota aquesta història. De quins anys és? També dels anys 60, el Guateque. És una pel·lícula divertidíssima. Normalment, quan organitzem una festa, li diem Guateque...
Però desconeixia que era per... Bueno, que hi havia una pel·lícula que es deia El Guateque. El Guateque, eh, home. Té pinta de ser bona. Sí, home, una pel·lícula divertidíssima del Peter Sellers que bàsicament es dedica a... Festa, no? Sí. A veure, la història és la història d'una festa d'un rodatge a una escola. Aquest senyor que està treballant en aquest rodatge, però... Bàsicament ha dinamitat el rodatge i de manera literal, a més, eh? Llavors el tio es pensa que està convidat a la festa i va.
I com és una calamitat autèntica i un absolut gafe, doncs al final la festa, per culpa d'ell, acaba sent... Bueno, acaben sortint elefantes, espuma per tot arreu, acaba sent una autèntica bizarrada i una autèntica animalada pel·lícula. I de bastimenta. És molt divertida. Bueno, de bastimenta. Estic veient algunes fotos i hi ha una mica de tot, no sé si no són les de la pel·lícula. És això, és una pel·lícula purament sesentera. Sí, sí, una mica, bueno, pop, no? Aquest...
Aquesta estètica pop era, una mica, dels anys 60. Sí, l'època aquella de dir, bueno, va, vull trencar amb el que hi ha fins ara, però cap a on anem? Bueno, ens ho inventem. Vinga, colors, vinga, topos. Exacte, Mary Kwan i tota aquesta història. Corros, sabates grans, o... Bueno, algú diferent del que veníem abans, però cap a on? Exacte. Has parlat de la Mary Kwan, mai? M'agradaria algun dia. Un dia podríem parlar... Bueno, tu podries parlar... Bueno, és el teu programa, ja t'estic fent aquí el programa. Però és una tia que sempre m'ha molat molt la... Com has dit? Mary Kwan. Mary Kwan, un cu. Mary Kwan. Mary Kwan. Mary Kwan.
Home, té aquesta estètica... Aquesta, veus? Estaria guai connectar el webcam al teu ordinador i que la gent ho veiés, seria guai. Mary Quant és aquesta dissenyadora de moda que va crear la moda dels anys 60, la va inventar la Mary Quant. Aquests vestits de tall recte, amb coi rodó. Sí, exacte. A mi em sembla una tia, per el que s'ha vist després, una tia molt visionària en el seu moment,
No, no, la veritat és que, mira, ara aquests pantalons de ratlles, samarretes de topos, tot això, el far està ple, el mango està ple. Per això dic que era visionària, no? Potser en el seu moment era el pan de cada dia, però et dius, hòstia, però una cosa que ha durat 40 anys...
Un mèrit ha de tenir aquesta noia. Exacte. Com sempre, gràcies, Xavi, per parlar-nos al cinema. Ja l'estem començant a incorporar a la secció de Tot un món de moda. Moltes gràcies a vosaltres per ser aquí. Ens veiem el pròxim dijous a Tot un món de moda, a la Ràdio d'Esvern, de 7 i mitja a 8. Gràcies. Adéu.
Ara escoltes Ràdio Desferro
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Fins demà!
Bona nit.