coves de Sanitra de Collbató, Catalunya en miniatura, els museus d'Esplugues, el Museu Agbar de les Aigües i l'itinerari Jujol de Sant Joan d'Espí. Els cupons es poden aconseguir a través del web del Consorci de Turisme del Vas Llobregat, www.turismabasllobregat.com barra cupons i a les oficines de turisme, punts d'informació i altres equipaments. Sant Just Notícies
Menys de sis minuts i arribarem a dos quarts de vuit del vespre. Després de les notícies, és hora de fer un cop d'ull a la resta d'activitats de la setmana a Sant Just. L'associació de veïns de Mas Lluí farà un taller de disfresses demà dijous al seu local, a l'espai Mas Lluí. Serà a les sis de la tarda i és una activitat gratuïta oberta a totes les edats.
Divendres, la CEAS farà una nova conferència sobre la mineria a Catalunya. En aquesta ocasió, el doctor en geologia, Joan Carles Melgarejo, parlarà del boom de la mineria en la primera meitat del segle XX. Serà a les 8 del vespre, al local de la CEAS.
Divendres al vespre, nou concert de jazz a l'Ateneu. Celeste Alías i Marco Mezquida Duet pujaran a l'escenari de la sala del cinquantenari per oferir un concert personal de jazz influenciat per la música clàssica i la música popular. Serà les 10 del vespre. Les entrades costen 8 euros pel públic general i 7 pels socis de l'Ateneu. L'organitzen l'entitat Ioners Jazz Series.
Dissabte a partir de les 7 del matí, nova batuda del porc senglar a la vall de Sant Just. La zona serà degudament senyalitzada segons el pla tècnic cinegètic de la Generalitat. L'organitja la Societat de Caçadors de Sant Just. Els músics dels tallers de música faran una audició aquest dissabte al Casal de Joves. Serà a partir de les 10 del matí a la Sala Utopia.
També dissabte al matí, el Nussepa Ecologistas de Catalunya organitza una desbrossada forestal al torrent de Can Cortés. És una actuació voluntària per desbrossar, poder i sembrar glans en aquella zona. Des de l'entitat, recomanen dur guants, calçat i roba còmoda i cal fer inscripció prèvia al correu electrònic alnus.org o bé trucant al telèfon 605 78 25 07. La trobada serà al torrent de Can Cortés a dos quarts d'onze del matí.
Dissabte a la tarda, a dos quarts de sis, al Centre Cívic Salvador Espriu, Valldiscoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual, l'organitzen els Proceat i l'Ajuntament. I a les set de la tarda, a l'Observatori Astronòmic del Mil·lenari, nova observació de la Lluna i dels Planetes, amb el grup d'astronomia d'Esverns.
Més activitats pel cap de setmana. Diumenge, l'agrupació ciclista Sant Just organitza una sortida de cicloturisme a les 7 del matí des de la font del ciclista i a les 8 una altra, en aquest cas, en BTT, des de la plaça Camoapa.
I acabem amb dues activitats més per diumenge. D'una banda, la CEAS organitza una excursió a les mines d'Avellmunt al Priorat a les 7 del matí des del Parc del Parador. Per fer les inscripcions heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça ceas.sanjust arroba gmail.com I acabem. Diumenge es tornarà a instal·lar a la Penya del Moro el punt d'informació del jaciment Iberè Madieval a càrrec de l'arxiu municipal. Serà de 10 a 2.
Dos minuts i arribarem a dos quarts de vuit del vespre, volíem dir. Després de les notícies i després de l'agenda, és hora de finalitzar l'informatiu, però encara podem fer un resum del mes destacat en titulars. I és que l'atur ha crescut el mes de gener en 34 persones a Sant Jus. La xifra de desocupats al municipi ara és de 807 persones.
També hem parlat de l'estalvi energètic, de l'ús de bicicletes al parc natural de Collserola i de la prevenció de residus, que es tractaran demà al Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Sant Just. Parlant de comunicació, properament l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhones.
I avui s'han posat a la venda els tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona. Tindrà lloc el dia 7 de març al restaurant Al Punt. Costen 20 euros i s'han de comprar al centre cívic Salvador Espriu o al centre social El Milenari.
Com us dèiem, aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 5 de febrer. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 i 5 al Just a la Fusta amb els bolletins horaris de Ràdio d'Esvern i a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Però mentrestant us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà!
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats a les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. Una.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
... ... ... ... ... ... ... ... ...
Veus de la parròquia
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que veus de la parròquia s'emet tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Mateu. En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles. Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornaria ossalada? No serà bona per res. La llançaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món.
Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén una llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment, ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre pare del cel·la.
Notícies d'Església Reunions a la parròquia. Demà dijous, dia 6, a dos quarts de 9 del vespre, els pares de catequesi de segon curs.
I tal com ens va anunciar mossèn Joaquim a totes les celebracions del passat cap de setmana, el dissabte vinent, dia 8, missa familiar a les 8 del vespre. Recordem, amb entelació, que el dissabte dia 15 tindrem un concert d'orga a la parròquia.
Després de la missa vespertina del dissabte, hi haurà un concert d'orga càrrec del nostre organista Guillem Loglos. Creiem que hem d'acollir amb efecte el detall que té amb la nostra comunitat parroquial i a tothom que vulgui assistir-hi.
El programa del concert és Preludi en sol menor, 149, de Dietrich Bushedet, Trio sonat en do menor, de Johann Sebastian Bach, Fantasia i fuga en sol menor, de Johann Sebastian Bach, Fantasia número 3 en re menor, de Wolfgang Amadeus Mozart, Esquerzo, de la quarta sinfonia Opus 13, de Charles Marie Vidor, i Amén, de Manuel Burgos de la Rosa.
Com veieu, per tots els amants de la bona música. Oh, i tant. I a més, el llibre realment toca meravellosament.
Tal com ens deia el full informatiu del passat diumenge, ara s'inicia, el diumenge vinent, la campanya contra la fam en el món de mans unides a la parròquia. Totes les celebracions ja es va repartir al sobre, dissabte i diumenge, perquè pugueu donar el vostre donatiu.
Com fem aquests darrers anys, els argiprestats de Bruguers, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç i Montserrat anem units en aquesta campanya per a un mateix projecte. Enguany, la nostra col·laboració anirà destinada a l'enfortiment organitzatiu per a la defensa i la permanència en el territori de les dones camperoles.
Es desenvoluparà el projecte en el municipi de Cajibio, al centre del departament del Cauca, a Colòmbia. Les enormes desigualtats econòmiques i socials, problemes de celebritat, educació, habitatge i la militarització permanent de la zona,
I les comunitats camperoles que viuen en l'emarginació d'aquest tema, mira, precisament avui la televisió en donava una notícia i realment és esfereïdor el que estan patint aquesta gent, estem que el proper mes molts estiguin ja pràcticament sense poder menjar.
El govern colombià, de totes maneres, impulsa grans projectes productius per l'exportació forestal i la mineria que debasten els territoris. Aquestes comunitats que viuen principalment de l'agricultura i ramaderia, petita explotació forestal, pesca, no tenen capacitat per defensar els seus espais.
Viuen en una situació de constant persecució i repressió que obliga a desplaçaments forçats molt alts per culpa de la pobresa extrema. El projecte es proposa propiciar la defensa i permanència en el territori de les dones camperoles del municipi en qüestió.
fonamentant la producció agroecològica, la sobirania alimentària i l'autonomia econòmica. Planeja treballar amb 40 dones situades en nou comunitats i altres organitzacions un sistema d'intercanvi solidari que consisteix, entre altres coses, en... Enfortir producció d'aliments per al consum familiar i local.
Crear escola d'economia solidària per capacitar les dones i compartir experiències. Constituir una xarxa municipal de seguretat alimentària i d'economia solidària. S'intenta que les dones camperoles de Cajibio construeixin espais i propostes que els permetin jugar el seu paper en la societat en igualtat de drets. Les beneficiàries serien 40 dones i llurs famílies,
Unes 240 persones El pressupost és de 34.923 euros
L'aportació local es destinarà a despeses de personal i capacitació. Mans Unides financiarà equips i materials, part de la capacitació, i despeses de funcionament. Aquest és un text estret de la comunicació que ens ha fet arribar la mateixa ONG Mans Unides. I recordem que el proper cap de setmana, en totes les celebracions, la col·lecta serà per Mans Unides. Això anem a dir.
Un nou món projecte comú. Col·lecta, com tu dius, a totes les esglésies dissabte i diumenge, dies 8 i 9 de febrer. A totes, o sigui que si esteu fora de Sant Just i aneu a la celebració, on sigui, doncs sabeu que la col·lecta serà per mans unides. Què és mans unides?
Doncs Mans Unides és una organització no governamental catòlica de voluntaris que des de l'any 1960 lluita contra la fam, la misèria i l'explotació que ofeguen els països del Tercer Món, on milions d'éssers humans ni tan sols tenen cobertes les seves necessitats bàsiques.
Al llarg d'aquest temps, l'acció de Mans Unides ha permès salvar moltes vides i millorar la situació de milions de persones a 75 països d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.
Com actua Mans Unides? Doncs el Tercer Món finança projectes de desenvolupament comunitari sorgits de la iniciativa de les mateixes poblacions locals. Creació d'hospitals i escoles, construcció d'habitatges, producció d'aliments, accés a l'aigua potable, l'energia i altres recursos bàsics.
Els diners arriben directament al seu destí sense passar per cap intermediari. Mans Unides audita els seus comptes, supervisa els progressos dels projectes i publica un balanç anual de realitzacions a fi de donar la màxima transparència a la seva actuació.
El nostre país, Mans Unides informa i sensibilitza la població i les institucions públiques a fi de contribuir a impulsar un esperit col·lectiu de solidaritat del qual sorgeixen iniciatives efectives en la lluita contra la fam i la pobresa.
Com es fa ni financia? Doncs, per tal d'assolir els seus objectius, Mans Unides compta amb la col·laboració desinteressada de persones, parròquies, comunitats religioses, escoles, institucions, mitjans de comunicació, empreses, fundacions, entitats cíviques, grups de joves i altres col·lectius. És la societat civil qui fa possible la tasca humanitària de Mans Unides, tot aportant la major part de recursos de l'entitat.
el 85,6% el 2012. Altres fonts provenen d'institucions públiques, més o menys el 14,4%. Mans Unides també està a Filipines. Mans Unides fa més de 25 anys que treballa a Filipines i des del primer avís d'emergència pel tifó Haiyan ha estat en contacte directe i constant amb els nostres socis locals.
És amb organitzacions amb àmplia experiència sobre el terreny, com ara la BCDI, que això vol dir, Joana, digue-ho amb el teu anglès magnífic. Bicol Consortium for Development Initiatives. I la SEDP, que vol dir? Social Economia en Desenvolupament Program.
Bé, doncs aquests programes són els de Mans Unides, que afronta la situació d'emergència filipines i amb qui està canalitzant l'ajuda recaptada per a les víctimes del tifó. Fins ara, més d'un milió d'euros. S'han efectuat accions d'ajuda d'emergència a la població i des del passat mes de gener s'estan duent a terme treballs de reconstrucció en el país, especialment a la regió de la Mar Oriental,
Una de les zones més desvastades i també de les més oblidades després del tifó. El tifó
Heu escoltat notícies d'Església. Tot seguit, fe i actualitat.
El passat dissabte, dia 1 de febrer, tal com us vam anunciar en audicions anteriors, va tenir lloc a l'equipament cultural Les Escoles, la trobada per una renovació angèlica i evangèlica, amb l'objecte de meditar sobre les actituds renovadores que es desprenen de les reflexions de Francesc, bisbe de Roma, sant pare de tota la comunitat mundial de creients catòlics.
L'acte va estar força concorregut i va constar dels següents punts. En primer lloc, la salutació a tots els assistents per part del senyor rector mossèn Joaquim Rius. Després, lectura d'uns profuns pensaments sobre la base de la felicitat de l'est humà i la seva predisposició d'ànim per a viure la vida dia a dia.
El senyor rector va donar a conèixer les reflexions del bisbe de Roma Francesc envers les actituds renovadores que l'Església hauria de tenir per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual, en la qual conviuen diferents creences. Per tant, els catòlics hem de reformar la nostra fe, els seus principis, els nostres principis, davant la resta d'altres religions,
i amb la nostra actitud mostrar la força de l'Evangeli, la seva bondat i la resposta cristiana a la demanda de qui crida, qui té fam i set de justícia per poder-lo saciar. En acabar es van fer sis grups que van treballar i posar en comú la resposta a les tres propostes de reflexió que es van fer per part de la parròquia en el full de trobada i que són
Quins reptes ens sembla que té la societat actual? Quines respostes dona l'Evangeli als reptes anteriors? Suggeriments per altres trobades. De quin tipus d'encontres parlem?
Tots els grups van coincidir en les seves conclusions respecte a la primera proposta, el repte de considerar indiscutible la dignitat de la persona i els seus valors humans. A la segona proposta de quina resposta ha de donar l'Església als reptes de la societat, la idea general va ser que, amb les benhaurances, tenim la resposta a la demanda de la dignitat personal
Justícia social absoluta, treball i igualtats entre tots els éssers humans perquè som fills de Déu.
Resposta a la tercera proposta. Necessitat de fer més trobades participatives per tractar temes diversos, sempre amb l'aspiració d'acostar l'Evangeli als problemes de la societat actual. Aquestes trobades és bo de fer-les fora del recinte de la parròquia per facilitar la participació de més assistents, els quals a vegades no tenen l'hàbit d'assistir a les celebracions,
pensant que és bo escoltar i conèixer les diferents maneres de creure en Déu. Aquesta ha estat una petita crònica de la trobada del passat dissabte dia 1. Com a resum final, us llegim algunes de les reflexions del Sant Pare Francesc sobre els pensaments més interessants del document L'Alegria de l'Evangeli, exhortació apostòlica feta pública el passat 24 de desembre
que ens va donar a conèixer mossèn Joaquim a l'inici de la trobada. Per l'Església, l'opció pels pobres és una categoria teològica abans que cultural, sociològica, política o filosòfica. Vull una Església pobra per als pobres. Ells tenen molt per ensenyar-nos. Qui vulgui viure amb dignitat i plenitud no té altre camí que reconèixer l'altre i cercar el seu bé.
És vital que l'Església surti a anunciar l'Evangeli a tothom, a tot arreu, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. Les obres de l'amor al proisme són les manifestacions externes més perfectes de la gràcia interior de l'esperit. Déu no s'amaga a aquells que el cercen amb cor sincer.
encara que ho facin a les palpentes de forma imprecisa i difusa. Que Déu ens alliberi d'una església mundana sota les vestidures espirituals o pastorals. Aquesta mundanitat asfixiant es guareix assaborint l'aire pur de l'Esperit Sant. No ens deixem robar l'Evangeli.
Gràcies.
No cal insistir sobre la clara percepció que té el Sant Pare de les qüestions socials i la seva intenció de relacionar-les i apaivagar les seves circumstàncies amb la solidaritat i l'amor al proisme a la llum de l'Evangeli. Que la societat cristiana, també sent aquestes inquietuds, queda pel·lés en la crònica d'Oriol Domingo, publicada al diari La Vanguardia del passat diumenge.
Entitats catòliques de signe divers tracten sobre la qüestió social a partir de la crisi econòmica i les propostes del papa Francesc. Es titulava l'article, com hem dit, Cristianisme social.
La conjunció entre la crisi econòmica i els plantejaments del Papa Francesc genera que entitats catòliques de signe divers tractin la qüestió social. S'han celebrat les jornades de qüestions pastorals de Castelldaura, organitzades per l'Opus Dei i el Fòrum Català de Teologia i Alliberament.
Aviat es celebraran dues jornades més organitzades per la Facultat de Teologia de Catalunya i el Grup de Pensament Social Cristià. La referència són, en tots els casos, les propostes de Francesc, especialment la seva exhortació apostòlica Evangeli Gaudium. Les jornades de Castelldaura s'han celebrat amb el lema On hi ha caritat, allí hi ha Déu. Destaquen aquestes idees del Papa.
Des del cor de l'Evangeli reconeixem l'íntima connexió que hi ha entre evangelització i promoció humana, que necessàriament s'ha d'expressar i desenvolupar en qualsevol acció evangelitzadora.
El Fòrum Català de Teologia i Alliberament és un espai de trobada obert a tothom, catòlics, protestants, islàmics, amb l'objectiu d'afavorir una vivència alliberadora de l'espiritualitat. Enguany, el seu lema ha estat «Llluitem per l'esperança».
Una de les seves idees claus és aquesta. Avui ens afecta sobretot el sofriment de tantes persones. Al darrere de les xifres de la crisi hi ha els rostres de persones concretes. La Facultat de Teologia de Catalunya prepara unes jornades sobre la doctrina social de l'Església i el Papa Francesc.
ser cristians i ciutadans en temps de crisi Destaca aquesta idea de Francesc Ningú no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones sense cap influència en la vida social i nacional sense preocupar-nos per la salut de la societat civil sense opinar sobre els esdeveniments que afecten a tots els ciutadans
El grup de pensament social cristià prepara unes jornades denominades per un ordre mundial més just cap a un nou model econòmic global orientat al bé comú.
Argumenten, la profunda crisi que des de fa uns anys tanalla les nostres economies i la nostra població posa de manifest la necessitat de capgirar l'actual model econòmic global per posar-ho al servei del bé comú. Tot això es ve reforçat per l'exhortació del papa Francesc.
I també del diari La Vanguardia destaquem l'article del teòleg Josep Ignaci Saranyana que medita sobre un tema social de punyent actualitat arran de les jornades de Castelldaura. Problemes a Fagor i a Eroski, com sabeu, dues empreses importants en crisi.
Diu el teòleg. Diu en Saranyana, sí. Embasquejava des de fa setmanes treure l'entrellat de la desfeta de Fagor. Fagor és una de les quatre potes de la lluernadora Mondragón Corporación Cooperativa, un projecte engegat cap a l'any 1955 pel sacerdot basc José María Arizmendarieta,
Mondragón Corporación Cooperativa és el grup empresarial cooperativista més gran del món. Encuriosit, he anat a la fenomenal biografia de Aritz Mendigarrieta, escrita per Fernando Molina. Paga la pena endinsar-se en aquell llibre on home podrà contemplar l'edificant vida d'aquest prevera, pioner de l'apostulat social, des de la seva ordenació sacerdotal fins al seu traspàs.
O sigui, es va ordenar sacerdot el 1941 i va morir el 1976. Aquest mossèn es va entastar a l'aval nivell econòmic i la vida espiritual de la seva parròquia i per tal d'aconseguir-ho i crear el 1943 una escola professional. Després vindrien les fàbriques, les cooperatives de consum, ara Eroski,
La laboral cutxa, la transformació de l'escola professional en una universitat i moltes més coses. El que perseguia don José María era una reforma moral i estructural de l'empresa capitalista segons l'ideal de cooperació, unió i igualtat.
Tot això al vell mig de la gran crisi secularitzadora d'Euscadi i durant els anys de plom del terrorisme. Mentre rumiava aquestes coses, he sentit Alfredo Pastor, de IESE, a les jornades de qüestions pastorals de Castelldaura, Facultat de Teologia de Catalunya, on Pastor va començar la seva intervenció amb una sentència sorprenent presa d'Estefano Zamagni.
Una societat basada només en la solidaritat és una societat de la qual tothom es vol escapar. I què cal fer quan s'arriba aquest enzucar? Ens en podem sortir solament amb la verdadera fraternitat cristiana que mai decep, concloïa Pastor. Això només s'assoleix quan els valors de la família cristiana
Es traslladen, també, a l'empresa i a la vida pública. Sense fraternitat, la societat és insostenible. S'han ultrapassat els límits de la solidaritat, potser en el cas Fagor? Sembla que sí, que en algunes empreses del grup no han volgut rescatar les altres en dificultats. Però no tot ha estat insolidaritat.
Cal considerar, a més, una altra causa. Sense innovació i nous productes no s'avança. Signat, Josep Ignasi Saranyana, teòleg.
Tria Escola Cristiana. La Fundació Escola Cristiana de Catalunya organitza una campanya per presentar de manera conjunta el col·lectiu de les 400 escoles que en fan part a les famílies de la societat catalana i visibilitzar la seva proposta educativa, els seus serveis i valors propis. L'acte públic que donarà el tret de sortir de la campanya tindrà lloc el proper 6 de febrer a les 7 de la tarda a l'Escola Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona.
Cap de setmana d'encontre matrimonial. 21-23 de febrer. Organitzat pel moviment del mateix nom, està dirigit a parelles sacerdots i religioses que vulguin millorar la seva relació matrimonial o amb la comunitat. Casa d'exercici Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià a Barcelona.
Hem arribat als moments finals de Veus de la Parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver i ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. A reveure.
Fins demà!
Fins demà!
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sorsi per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Seixanta i més...
Diuen que el febrer de cap o de cua l'ha de fer. Tenim, doncs, el mes a punt perquè ens porti de tot. Més de cigrons, que és un llagum molt mediterrani, i de plats ben calentons, i antigament de rondalles a la vora del foc. Sí, això de les rondalles era, sobretot, quan no teníem tele...
ni existien les xarxes socials. Per cert, avui, com hauran vist a tots els noticiaris, Facebook compleix 10 anys. 10 anys, sí, sí. Per la qual cosa és una meravella tenir una eina a l'abast com Facebook, però compte, vagileu que els vostres nets no s'hi enganxin massa, no li passi com a aquest ciutadà.
que amb l'afany d'aconseguir mig milió d'amics a Facebook acabant d'instal·lar, o del tot, és mal tenir pocs amics i bons, els amics es compten per la qualitat, no per la quantitat. Això que hi ha gent que s'anima, oh, jo en tinc 10.000, no, no, el que tens són 10.000 fotos de 10.000 senyors. I tens ulls per mirar tantes fotos i lligir tantes felicitacions.
No, si només diuen, tu vols ser el meu amic, marca sí i ja està. I cada dia en tens uns quants més. És una manera que la telefònica i l'empresa guanyin quartos. Sobretot Facebook, que guanya molta pasta, sí. I tant. Bé, doncs ens queda més aviat lluny els contes de les nostres àvies i una manera peculiar d'entendre el món que això sí tenien aquelles persones, tot i que a vegades amb color de pàgines viscudes. Mhm.
deien al poble on jo anava de xiqueta que si el cel es veia roig és perquè aquell dia la Mare de Déu feia cuoques. Volem dir que mentre l'espastava tenia la porta del forn oberta i que aquesta era la causa, que el cel es tenyís de vermell. Ah, que això ho havies sentit dir a les teves àvies. Sí, sí. Jo es va fa molts anys. Sí, sí. I si després... Bueno, havia sentit allò de cel rogent, pluja o vent.
Sí, això també. Això ara és una síntesi d'això. Aquest ja és més científic. Serà el rogent fluja jovent encara és ara actual. No, no, i és veritat, eh? És una veritat, però absolutament certa. L'anterior és màgic. Aquest és científic. Ah, això mateix. I si després venia pluja, deien que era cosa de Sant Pere que obria l'aixeta. També és en llenguatge de cont, evidentment. I tant.
Tenien aquestes dites més aviat ingenues, però eren uns savis que coneixien els secrets de la Terra i deien que aquest era el temps de plantar cebes, maduixes, alls i bròquils, i també coneixien a la perfecció com s'ho havien d'entendre amb el bestiar i la meteorologia, eren uns savis. Sí, i tant. Era per experiència, més que perquè ho haguessin llegit.
Bé, i de fer la segona vegada de l'hivern. I la primera s'havia fet poc abans de Nadal, perquè no hi havia rentadores i sovint anaven a rentar el riu on aquells safaretjos que solien estar a les entrades del poble hi feia un fet.
Això encara ho havíem viscut nosaltres. Sí, sí, sí. A més, últimament vam anar, ja fa un temps per això, a un poblet preciós, a Sant Llorenç de la Muga, que hi ha uns safaretjos fantàstics, i jo pensava, mare de Déu, quin fred. Ara són gairebé una peça de museu. No, i tant, és un atractiu d'això turístic.
Bé, doncs de moment anem entrant al febrer, avui, dimecres, dia 5, que és el 36è dia de l'any del calendari gregorià. I comptem que ens queden 329 dies per finalitzar l'any. Ah, hi passen 6 minuts de les 8 del vespre. Benvinguts, oients desvernians!
Ens trobem a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, on ja sabeu que podeu dir-hi la vostra trucant aquí, al programa 60 i més. Tant senzill com marcar el 93...
3, 7, 2, 36, 61. Des d'ara mateix. I fins a les 9 del vespre. Ja sabeu que podeu escollir el tema que vulgueu, tant si és una cosa que parleu vosaltres com una que ens vulgueu proposar. Avui m'ha dit un senyor que volia venir un dia a parlar d'ufologia. Doncs sí, sí, si ha vist un ovni, que vingui i ens ho expliqui, perquè aquí la Joana i jo no n'hem vist mai cap.
No, perquè una vegada que aquí, sobre aquest poble, va haver-hi unes esteles que van durar moltíssim, vermelloses i tot, al cap del temps vam ensabentar que eren unes maniobres que havien fet l'aviació francesa.
Sí, com gairebé sempre, que la gent ha vist un ovni, és un avió militar, però si és un model nou que no el reconeixem, dient, mira, un plat volador. Això mateix. Però bé, hi ha gent que hi creu, i si algú vol venir a explicar i té la seva base científica... Ah, no, i si l'ha vist, doncs que vingui i ens ho expliqui. A Planeta hi havia tota una col·lecció sencera de llibres d'aquests, i el senyor Juan José Benítez, periodista...
Va escriure dotzenes de llibres sobre el tema. Sí, sí, a casa meva el meu marit també va comprar un que era tot de fotografies que s'havien aconseguit sobre aquestes estranyes formes que volaven pel cel. Jo li vaig preguntar com era possible que ell veiés un ovni cada dia pujar al terrat i nosaltres no en veiem cap. Mira, cadascú. És d'una percepció més afinada. Va dir que llegint bé la seva obra ja ho entendria. Dic molt bé, molt bé.
Doncs bé, aquí estem, amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres. Tant si truqueu com si no, nosaltres aquí estem per fer-vos companyia amb la preciosa veu de Joan Algarra. Ui, que amable que ets. El saber fer d'en Mar Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, també encantat d'estar amb vosaltres. I també amb una preciosa veu. No, no gaire, perquè a mi el cloro de la piscina em fa molt bé la veu. No, la veu no. Estossegues? Estossego, però la veu bé. Si la veu segueix sent clara, seguiré nedant. Si no m'hauré de pensar...