VEUS DE LA PARRÒQUIA
Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Avui, dia 9 d'octubre, us hem preparat un breu remake de Solemnitats viscudes al cor de l'estiu.
Sense oblidar que avui és Sant Dionís, patró dels pastissers, que té a València el mateix significat que el dia de Sant Jordi a Catalunya.
Desitgem de tot cor als valencians que gaudeixin de la festa dels mercaders...
No, no, la festa de la Mocaora.
Ara, jo és que això de la Mocaora no entenia gaire bé.
Mocaor, mocador.
Sí, sí, dels mocadors.
Tradició que consisteix en que els que regalen, els xicots que regalen a les seves nòvies,
un mocador ple de dolços, de maçapà, de diferents formes i colors,
que representen les fruites de l'horta valenciana.
Uuuh, aquesta hora.
I ja quasi com hem de sopar aviat, fa ganes de menjar-se un mocador d'aquests.
I més avui que t'has deixat les ulleres, no?
I tant.
Que si hi ha algun problema en la dificultat de lectura és a causa de les ulleres.
Bé, no té importància.
D'aquestes maneres ho intentarem comunicar amb tota claredat i senzillesa amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver
i en Carles Rius a la part tècnica.
De la diada del País Valencià, que és avui mateix, i hem citat un màrtir, Sant Dionís,
que va morir d'agullat al segle III, passem a uns altres màrtirs, els patrons del nostre poble,
exemple també d'innocència i santa edat.
La festivitat del Sant Just i Pastor queda un xic enrere, però com que tots els anys el venerem,
recordem amb goig la celebració del passat 6 d'agost d'enguany,
molt participada i concelebrada pels preveres i fidels.
I ja que durant un mes i mig, no fem programa, hem fet un resum de com és intens l'estiu en celebracions litúrgiques.
I ja que tant si ens trobem al poble com lluny d'ell, no hi ha ciutat ni llogaret
on Jesús sagramentat no sigui present perquè anem a trobar-lo.
No podem oblidar el dia 15 d'agost, amb la presència discreta i activa de la Verge Maria,
que ens mostra a través de les cites que parlen d'ella als Evangelis,
que és, des de sempre i per sempre, la nostra Mare del Cel.
Ens fa goig comprovar que les seves set vocacions són presents arreu del món
i són moltes, i molts, els autors i autores que li han dedicat poemes, gojos, lluances i cançons.
Et memoritzem avui alguns fragments.
Noia del poble, Maria, d'un poble de vinya i blat.
Si tens morena a la cara, és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava, vora el camí et va trobar.
Noia del poble, Maria, mare de l'amor més clar.
Aquest poema d'en Soler Amigó el tenim sencer als nostres canturals,
però en trobem d'altres advocacions germanes que diuen, per exemple,
Salve Senyora de Tez Morena, Virgen i Madre del Redentor,
Nuestra Senyora de l'Almudena, Reina del Cielo, Madre d'Amor.
Aquests i altres himnes a la patrona de Madrid els podem trobar
al Museu de Sant Isidro a la plaça de la Villa i Corte.
I per als nostres veïns, en Deutrera i arreu del sud,
els germans Serafín i Álvarez Quintero ens van deixar escrit
I també al sud, encara, Juan Ramon Jiménez
ens convidava a participar de les romeries populars.
I aquí podeu passar la Salve Rociera, la Salve Regina,
o la Rosa d'Abril, Morena de la Serra, de Montserrat Estel,
o la Princesa de Barcelona, Verge de la Mercè, la del Remei,
la que vulgueu d'arreu del món.
Perquè per més i més que els homes i dones d'Església
siguem assenyalats a vegades,
per causa de delictes i pecats,
els evangelis són sempre al nostre abast
per redimir-nos i fer-nos de lluc i guia.
I amb l'ajut de la Mare de Déu i Nostre Senyor
tot és possible.
I per això, amb molt d'encert,
ens recomana mossèn Joaquim Rius
que fem nostres les paraules
de la primera carta de Sant Pau a Timoteu
que tenim al full dominical
dels diumenges 15, 22 i 29 de setembre.
Heu-se, sí, un fragment.
Estic agraït a Jesucrist, el nostre Senyor.
És Ell qui m'ha donat forces.
Li agraeixo que m'hagi considerat prou fidel
per a confiar-me a un servei a mi
que primer blasmava contra ell
i el perseguia i l'injuriava.
Però Déu es va priadar de mi
perquè quan encara no tenia fe
no sabia què feia.
La gràcia del nostre Senyor
ha estat pròdiga amb mi
juntament amb la fe i l'amor a Jesucrist.
Això que ara et diré és cert
i del tot digne de crèdit
que Jesús vingui al món
a salvar els pecadors
i entre els pecadors
jo sóc el primer.
Però Déu
s'anà a piedar
perquè Jesucrist
pogués demostrar primerament
en mi
tota la grandesa
de la seva paciència
fent de mi
un exemple
del que es convertiran
i tindran així
la vida eterna.
El Rei de tot el món,
Déu únic,
immortal,
invisible,
honor i glòria
pels segles dels segles.
Amén.
Amén.
Notícies d'Església
Per motius tècnics
el programa el fem en diferit
no vam poder emetre
el que teníem a punt
per comentar
la festivitat
dels sants arcàngels
Miquel,
Gabriel i Rafael
el passat 29 de setembre.
Per això
anem a un debat,
no,
hem deixat un tast,
això,
això les meves ulleres
també s'han deixat a casa.
tot fent
un cop d'ull
a la història
dels nostres avantpassats.
Com vivíem
i participaven
del fenomen religiós
i com hem avançat
en aquest aspecte.
Força escriptors
han deixat testimoni
com en Riera Llorca
descrivint Vic
a Laura
i la ciutat dels Sants
o en García Lorca
sempre tan representat
parlant del culte
a les imatges
que li van inspirar poemes
tan curiosos
com el dedicat
a l'arcàngel
Sant Miquel
el que deixa encara
avui bocabadats
els qui contemplen
el cambró de l'ermita
de Sant Miguel el Alto
a la ciutat de Granada.
De memòria
en recordem un fragment.
Sant Miguel
lleno d'encajes
en l'alcoba
de su torre
enseia
sus bellos muslos
ceñidos
por los faroles.
Arcángel
domesticado
en el gesto
de las doce
finge una cólera
dulce
de plumas
y ruiseñores.
Sant Miguel
canto
en los vidrios
es cebo
de tres mil
de tres mil noches
fragmento
de agua
de colonia
y lejano
de las flores.
El mar baila
por la playa
un poema
de balcones
las orillas
de la luna
pierden juncos
ganan voces.
Y al obispo
de Manila
ciego
de azafrán
y pobre
dice misa
con dos filos
para mujeres
y hombres.
Curiós detall
el de les vices celebrades
molts anys abans
del concili Vaticà II
en què homes i dones
participaven separats
a banda i banda
del temple.
Tot i així
en el mateix romancero
Federico García Lorca
mostrava que la fe
plenament viscuda
sempre
sempre
l'inspirava.
Bendito sea
por siempre
la Santísima Trinidad
y guarde
al hombre
en la tierra
y al marinero
en el mar.
Textos avui
de lectura obligada
per als nostres estudiants
i que podeu trobar
sencers
al romancero gitano
publicat
per Alianza Editorial
El libro
de Bolsillo.
I del temps present
us recordem
que les aules obertes
de filosofia
i humanitats
són cursos
adreçats
en horari
de tarda i vespre
a l'abast
de tothom.
Per informació
o inscripcions
podeu adreçar-vos
a la Secretaria
de la Facultat
de Filosofia
de la Universitat
Ramon Llull
al carrer Diputació
231
de la ciutat
de Barcelona
de dilluns a divendres
de 11 a 13 del matí
o bé
de dilluns a dimecres
de 5 a 7 de la tarda
o bé
a la pàgina web
http
dos punts
dues barres
filosofia
punt
url
punt
edu
El programa
és d'allò més interessant
el trobareu
detallat
al full dominical
de l'Església
Arxidiocesana
de Barcelona
i a la web
de la Facultat.
Antropologia
de la interioritat
poètiques
de la lectura
art i bellesa
en la història
veritat
veritats
i postveritat
les paraules
i les idees
la qüestió
metafísica
o el nihilisme
modern
i les seves respostes
són alguns
dels temes
que trobareu
detallats
a càrrec
de professors
de prestigi
com en Francesc Torralba
Carles Llinàs
Jaume Aymar
Joan Albert Vicenç
i molt d'altres.
I ara
la millor notícia
l'Evangeli
sempre vigent
que escoltarem
el proper diumenge
13 d'octubre
28è
durant l'any
i festivitat
de la Mare
de Déu
del Remei.
Bússica.
Lectura
de l'Evangeli
segons
Sant Lluc
Tot fent camí
cap a Jerusalem
Jesús
passava entre
Sanària
i Galilea
A l'entrada
d'un poble
van anar
a trobar-lo
Déu leprosos
que aturaren
un tros lluny
i es van posar
a cridar
Jesús
Mestre
tingueu
pietat
de nosaltres
En veure'ls
Jesús
els digué
Aneu a presentar-vos
als sacerdots
Mentre hi anaven
van quedar
purs de la lepra
Un d'ells
quan s'allunyà
i s'anadonà
que havia estat guarit
va tornar enrere
glorificant Déu
amb grans crits
esprosternà
als peus
de Jesús
amb el front a terra
i li donava gràcies
Aquell home
era un samarità
Jesús
digué
No eren Déu
els que han quedat purs
On són els altres nou?
No n'hi ha hagut cap
que tornés
per donar glòria a Déu
fora d'aquest estranger
I encara digué
Aixeca't
i vés-te'n
La teva fe
t'ha salvat
Certament
Una persona agraïda
és una persona
que glorifica Déu
Tots tenim motius
per donar-li gràcies
Només la vida mateix
ja és un gran do
un regal
un motiu de joia
Sabem també
que les malalties
patiments
i dificultats
entervoleixen sovint
el goig de viure
Però Déu
no deixa de ser
al nostre costat
fins i tot
en les hores
més fosques
Mantinguem viva
doncs l'esperança
la flama de la fe
Sapiguem ser humils
i demanar ajut
com van fer
els deu leprosos
que sortiren
a l'encontre de Jesús
i fem
com el que de debò
li va saber
donar les gràcies
a l'encontre de Jesús
Fe i actualitat
130 anys després
el temple de la Sagrada Família
de Barcelona
ja té llicència d'obres
i encara la seva recta final
Cap a l'any 2026
si tot va
com està previst
es completarà
la basílica
Les feines
es centren ara
en les torres
de les evangelistes
La de Sant Marc
representat
per un lleó
símbol de força
coratge
i reialesa
La de Sant Lluc
rematada
per un bou
un animal tranquil
mans
i humil
Sant Mateu
el representa
un home
que ressalta
la humanitat divina
i la torre de Sant Joan
amb el símbol
de l'àguila
que veu el món
des de dalt
Els evangelistes
difonen el missatge
de Jesús
per tot el món
per això
aquests terminals
projectaran llum
cap a la gran creu
del simbori central
i mentre creix
la avança
la Sagrada Família
cada vegada
hi ha més
joves estrangers
atesos
a la parròquia
de Santa Anna
gran dilema
el de fer
créixer
i mantenir
els temples
de culte
i tenir cura
a la vegada
dels temples
diferents
que som
les persones
temples vivents
som les persones
i aquí
és on hi ha ara
precisament
un dilema
molt gran
sobretot
amb la gent
de la Sagrada Família
que viu a l'entorn
què hem de fer?
Fer créixer el temple
o abans
tenir cura
de les famílies
que viuen
al seu voltant?
Perquè tenen
el gran problema
de la gran escalinata
que obligaria
a fer
caure a terra
alguns edificis
i això
és molt
molt
feixut
és un problema greu
és un problema greu
perquè aquí
hi ha
unes làmines
hi ha uns projectes
hi ha uns treballs
que uns diuen
que és tal com
Gaudí
ho va deixar escrit
i altres
ho qüestionen
altres diuen
és que aquí
cadascú
arrima l'esco
a sus sardines
exacto
exacto
seguim amb notícies
Twitter
afegeix l'odi
contra la religió
a la seva llista
de contingut prohibit
atenció
a les xarxes socials
molts hi troben
el lloc idoni
per difamar
però també
són font
de cultura i saviesa
si la volem cercar
això
si la volem cercar
la pel·lícula
documenta
l'enigma
verdeguer
emesa per TV3
i que encara
poden veure
a TV3
a la carta
ens obliga
a revisar
les diverses
biografies
de la història
del nostre poeta
i sacerdot
molt recomanable
per exemple
la de Josep Miracle
i n'hi ha moltes d'altres
on veiem
la cara
i la creu
del personatge
i també dels personatges
que el van envoltar
perquè el bisbe Moragas
que la pel·lícula
de la sèrie
sembla que
fos el malo
de la pel·lícula
se les va tenir
amb verdeguer
i es veu
que era un home
autoritari
però també
en uns temps
molt difícils
va defensar
la llengua catalana
al culte
cosa que
en aquells temps
es veu
que estava
bastant mal vist
però ja estem
anem a la cultura
o anem a la persona
aquest és un dilema
també
clar
es barregen
les dues coses
es barregen
les dues coses
es pot ser
un defensor
de la cultura
i no acabar
de ser
todo lo bueno
que el corazón te pide
això mateix
pot ser
aquí
dic
tuit del pontífex
papa francès
en aquest sisè aniversari
de la meva visita
a l'empedusa
penso en els últims
els més pobres
entre els pobres
que cada dia
clamen al senyor
demanant ser alliberats
del mal
que els afligeixen
l'activitat humana
està alterant
de manera
tan severa
el sistema
climàtic
del planeta
que podrien
canviar per sempre
les condicions
que fan possible
la vida
a la terra
ens va deixar dit
el reconegut científic
Stephen Hawking
i si tant
l'església
com la ciència
coincideixen
en les seves afirmacions
té tota la raó
del món
la jove activista
sueca
Greta Thunberg
amb els seus discursos
i els seus
Friday for Future
digueu bé això
del Friday for Future
que tu dones l'anglès
sí
divendres pel futur
divendres
exacte
molt bé
que han fet sortir
als carrers
de les nostres ciutats
milers de joves
potser que els hi fem cas
perquè ara és
la generació
dels nostres nets
la que està clamant
i la que ens està dient
ep
quin món
ens esteu deixant
i la que treballa
també per vegades
replegar
deixalles
i fer excursions
per aconseguir
una miqueta
de
neteja
la natura
i tant que sí
i seguim
les ecoparroquies
de les que totes
i tots
formem part
es fan ressò
del temps
de la creença
o creació
temps de la creació
temps de la creació
2019
la xarxa
de la vida
la diversitat
com a benedicció
de Déu
pregàries
que seguim
dia a dia
setmana
darrera setmana
seguint
les petjades
de l'encíclica
laudato
si
del papa
Francesc
d'actualitat
sempre
els fulls
dominicals
al nostre abast
i les webs
corresponents
ens posen al dia
amb el ressò
de la paraula
el bisbat de Sant Feliu
la carta dominical
a l'arxidiòcesi
de Barcelona
la neu mar
endins
al bisbat
de Terrassa
o les paraules
de vida
al bisbat
de Tortosa
per citar-ne
només alguns
o sigui
que trobareu
la web
de tots els bisbes
que vulgueu
de totes
les parròquies
de totes les catedrals
d'arreu on vulgueu
totes les homilies
pots escollir
la que vulguis
pots escollir
la homilia
que vulguis
o pots escollir
l'article
que vulguis
que ens apropen
sempre
bé
llegim
el que diuen
els nostres pastors
que ens porten
sempre a la font
que són
les sagrades
escriptures
exacte
aquí està la font
les podem llegir
per lliure
però està bé
que si seguim
el que està previst
per cada celebració
sí
tenim més clar
el que toca
en cada moment
perquè de vegades
si llegeixes
el que toca
quaresma
i és l'advent
hi ha alguna cosa
que no lliga
no coincideix
hi ha alguna cosa
que no lliga
música
llegim ara un fragment
de Catalunya i religió
titulat
l'evangeli
té un criteri
té un criteri
molt clar
de veritat
cal revisar
els nostres criteris
de veritat
i l'evangeli
té un criteri
molt clar
els pobres
com a lloc
de trobada
de la veritat
aquesta és
per a Xavi Casanovas
director de Cristianisme
i justícia
la conclusió
més important
de la jornada
de pensament
fe i justícia
celebrada
l'estiu passat
segrestar la veritat
és exercir
violència
sobre aquesta
deia Jaume
Flaquer
en l'obertura
de la tercera edició
de les jornades
Joan García del Muro
llei de 1961
va recollir
l'encàrrec
de desvetllar
algunes de les violències
que s'apliquen
sobre la veritat
García del Muro
és professor
de filosofia
a la Universitat
Ramon Llull
i autor del llibre
Goodbye Veritat
que li ha valgut
nombrosos premis
entre ells
el premi d'assaig
Josep Vallverdú
el filòsof
va defensar
que amb la desaparició
de la veritat
també s'esveix
la mentida
convertint la veritat
en una mercaderia més
que el com
que jo puc comprar
segons els interessos
individuals
aquest fet
sostenia
García del Muro
s'afegia
al tribalisme
epistemològic
és a dir
assumir
la veritat
dels meus
només dels meus
els que pensen com jo
i no plantejar-me
la resta
la tesi del Ponent
sostenia també
que aquest segrest
de la veritat
va acompanyat
d'una exaltació
dels sentiments
que no es tradueix
en una acció racional
va posar com a exemple
les imatges
d'immigrants
morts al Mediterrani
amb gran capacitat
de generar
molts sentiments solidaris
però que no
ha significat
una resposta
més hospitalària
com a societat
i aquí es va obrir
un gran debat
perquè veiem
cada dia
més desgràcies
més gent
que necessita socors
però si no es tradueix
en que cada família
tinguem una persona
d'acollida
si no es tradueix
en que fem
algun acte
que realment
generi
hospitalitat
hospitalarietat
ara no sé si ho dic bé
ser hospitalaris
o sigui
ser realment
coherents
amb el que està passant
es queda tot
en notícies
això és el que diu
sempre
mossèn Joaquim
que ja no és
que no
que no hem de ser
cristians
només perquè anem
a missa
hem de demostrar
fora de les portes
del temple
que ho som
amb el veí
amb el germà
i comportant-nos
i ensenyant
l'Evangeli
amb les nostres obres
evidentment que sí
perquè
si prediquem molt
si llegim molt
si fem molts llibres
i reproduïm
i ho expliquem
això és teoria
és teoria
no, no
no som cristians així
hi ha gent que ens diu
assembleu capellans aficionats
clar, aleshores
si donem aquesta imatge
malament rai
malament rai
perquè vol dir
que estem
és allò
de si tens un abric
i el teu germà
no en té
talla'l per la meitat
i dona-li aquesta meitat
almenys
la meitat del fred
passarà
evidentment que sí
i ara em sembla
que estem arribant
els minuts
ens empaiten
tenim 3 minuts
potser que amb aquests 3 minuts
els dediquem a acomiadar
els dediquem a recomanar
que els nostres companys
també ho fan molt bé
ahir suposo que vau escoltar
no ahir
el dimecres passat
el programa
mort i vida
tema molt
molt peliagut
és punyent
és molt punyent
no tothom
l'accepta
aquesta
aquesta circumstància
no estem acostumats
els cristians
però està bé
perquè hi ha moltes persones
convidades
que en parlen
i clar
llavors a la pregunta
que hi ha després de la mort
fa segles
que la humanitat
se la fa
i cada parapsicòleg
cada persona
que ha fet estudis
sobre això
dona una versió diferent
jo ho estava escoltant
perquè ho vaig escoltar
això va bé
per també recordar-ho
que podeu veure-ho
el dia i l'hora
que vulgueu
a través d'internet
o sigui
encara que s'hagi
donat avui el programa
esclar
el podeu trobar
per internet
el dia que vulgueu
i a l'hora que vulgueu
qualsevol programa
de Ràdio Desvern
molt bé
doncs
ja hem arribat
a la fi
d'aquest programa
d'avui
de
Veus de la Parròquia
us esperem
el proper dimecres
a dos quarts
d'avui del vespre
amb l'espai
paraula viscuda
a càrrec
de Montserrat Giró
i l'ina Santa Bàrbara
també tots els dissabtes
a dos quarts
d'onze del matí
fins ales hores
adeu-siau
adeu-siau
a
Bona nit
Bona nit