Fins demà!
Veus de la parròquia.
Com cada dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, som aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, per oferir-vos la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes de caire humà, social i religiós. Sempre a veus de la parròquia. Que s'emet en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui us oferim els espais, notícies d'Església i fe i actualitat. La lectura de l'Evangeli del proper diumenge obre la nostra audició d'avui. Lectura de l'Evangeli segons Sant Lluc.
En aquell temps, Jesús anava de pas a Jericó. Un home, que es deia Zaqueu, cap de cobradors d'impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d'estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s'enfila en un arbre al lloc on Jesús havia de passar.
Quan Jesús arriba en aquell indret, alça els ulls i le digué. Zequeu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva. Zequeu, baixar de seguida i al revés tot content.
Tothom qui ho veia criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu es posa a dret i digué al senyor. Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns i a tots els que he defraudat els restitueixo quatre vegades més. Jesús li digué. Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d'Abraham.
és que el fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut. Notícies de silenci
Demà passat, divendres dia 1, festa de tots sants, les celebracions a la parròquia tindran el mateix horari dels dies festius. 11 del matí en català i una del migdia en castellà. Més tard, a les 8 del vespre, missa solemne en memòria de tots els fidels difunts.
També el divendres, al Cementiri Municipal, a les 12 del migdia, concert de la coral Harmonia, de l'Associació de Gent Gran de Sant Just, en record i homenatge a tots els nostres éssers estimats que descansen en la pau del Senyor.
Dissabte dia 2, a les 5 de la tarda, al Cementiri, pregària comunitària per a tots els nostres veïns difunts. Romeria a Montserrat. Tindrà lloc, com ja sabeu, el proper dia 10 de novembre.
El preu de la romeria el podem mantenir en 40 euros, tot plegat, les inscripcions en l'horari del despatx parroquial o en sortir de les misses. Culminant, l'any de la fe.
La delegació diocesana de pobles i comarques, amb la col·laboració del CEP, us convida a les vuitenes jornades de formació i animació pastoral. Vicaria Episcopal de Llobregat. Arxiprestats de Sant Feliu, Montserrat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi i Bruguers. De l'11 al 14 de novembre de 2013, a Sant Feliu de Llobregat, Casa de l'Església. Ja sabeu que la Casa de l'Església és el carrer d'Armenteres
35, de dos quarts de deu a les onze del vespre. A l'onze de novembre, jo crec, un documental sobre la fe i la conversió, col·loqui, amb Gemma Bas i Vicenç Vila, escriptors. 12 de novembre, Fe i Església, les reformes del papa Francesc, amb Josep Maria Benítez Riera, jesuïta, exdegada història de la Universitat Gregoriana de Roma.
13 de novembre, Fe i Art, el diàleg de l'art i la espiritualitat. A càrrec de Goretti Pomer i Terrés, professora i artista. I el 14 de novembre, Fe i Ciència, un diàleg possible i fecunt. A càrrec d'Albert Manic Bou, enginyer i investigador científic del CSIC.
A punt per començar la cadena de pregària per les vocacions. El pòrtic d'entrada al mes de novembre serà el 31 d'octubre, demà, a les 19 hores, l'últim dijous d'aquest mes, dia en el qual es reprendrà la pregària vocacional a la capella de la Casa de l'Església.
Després, durant tot el mes, es portarà a terme la iniciativa de les diòcesis amb seu a Catalunya de pregar per les vocacions en forma de cadena, enguany sota el lema Testimonis de la fe. La nostra diòcesi, els dies assignats per mantenir encesa la flama de la pregària, són el 9, el 19 i el 29. Més informació a www.cadenapregaria.cat
No, i han d'afegir una D, eh? Cadena de pregària. De pregària, és veritat. La web cadenadepregària.cat. Jo me l'hi menjada. Simultàniament, durant tot el mes, la delegació de pastoral vocacional es concentrarà en visibilitzar la seva presència a l'arxiprestat de Garraf, reunint-se amb diversos àmbits pastorals del territori.
Quarta trobada diocesana d'animadors de litúrgia. La delegació de pastoral sagramental i litúrgia convida tots aquells que fan algun servei a les parròquies per fer més vives les celebracions a la trobada que tindrà lloc el 9 de novembre de les 10 del matí fins a la 1 del migdia a la casa de l'Església.
El nucli central de la reunió serà la ponència del pare Ignaci Fosses, prior de Montserrat, i llicenciat en litúrgia amb el títol Renovació i foment de la fe als 50 anys de la Constitució sobre la litúrgia del Consell i Vaticà II.
Aquestes han estat les notícies d'Església. Escolteu ara fe i actualitat.
El proper divendres, festa solemne de tots sants, escoltem la introducció a la celebració religiosa que trobem en el missal festiu de publicacions de l'abadia de Montserrat.
L'Església ens fa escoltar avui les benhaurances perquè són el programa més clar de tota vida cristiana. Per a uns, viure les benhaurances voldrà dir practicar la pobresa d'esperit, tenir un cor senzill, sense pretensions ni posseïnt l'orgull típic d'aquell que se sent refiat de si mateix.
Per uns altres serà acceptar plenament les proves i les tristeses en què es troben, confiats de rebre el consol de Déu. Per d'altres serà buscar sempre la rectitud, evitant tot engany i falsedat.
Per a d'altres serà manifestar compassió, sense exigir, sinó perdonant. Per a d'altres serà tenir un cor ben transformat que fa veure la imatge de Déu en cada persona. Per a d'altres serà buscar la pau i escampar-la al voltant. Per a d'altres, en fi, serà el camí de la persecució a causa de la justícia.
Els sants són els que han imitat el Crist en alguna d'aquestes facetes, o potser millor en totes. Han entès que la veritable felicitat només pot venir de Déu i del compliment de la seva voluntat. Per això l'ideal de les benhaurances és constructiu, juïós.
S'identifica amb les aspiracions més nobles de la humanitat. La construcció d'un món més fraternal. La supressió de tota forma d'esclavitud en la societat. L'assoliment d'una pau més gran arreu del món. El millorament de les condicions de vida i de treball de tothom. La bona entesa entre les generacions. Però, al mateix temps,
les ultrapassa perquè Llu recerca no posa tant l'accent en l'objectiu assolir com en aquell que el pot fer realitat. Ser sant és aspirar a identificar-se amb el Déu sant, o sigui, tenir per ideal...
Obtenir la mateixa vocació universal a la santa edat pròpia de tot cristià. Per això l'apòstol Joan va veure una innombrable multitud que ningú no hauria pogut comptar.
Fins demà!
En la seva secció, ressò de la paraula, del full dominical del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el bisbe Agustí Cortés va escriure un sentit article del qual hem seleccionat uns fragments que us oferim tot seguit. Diu així, paraules de fe, veure i creure. La relació de contrast entre els ulls físics del cos i els ulls creients del cor dona lloc a molts jocs de paraules i a moltes paradoxes.
L'Evangeli de Sant Joan n'és un paradigma. Jesús va dir a Sant Tomàs que es resistia a creure. Perquè m'has vist, has cregut, feliços els qui creuran sense haver vist.
Deia el beat cardenal Newman que els deixebles de Maús van passar del beure sense creure a creure sense beure, en el moment de la fracció del pa en el sopar amb Jesús.
El signe que els permeté passar a creure sense veure va consistir en la fracció del pa. A través d'ell, és a dir, l'Eucaristia, s'adonaren de la presència de Jesucrist perquè aquesta era la forma totalment peculiar que ell tenia d'oferir al seu amor. Diu el nostre bisbe Agustí.
Dos bons amics, en Salaberri i en Vila, amb una llarga i fecunda vida de sacerdots al darrere, convenien en la bellesa d'un poema que va compondre en els seus darrers anys l'escriptora Ernestina de Champurcent. M'ho va enviar un d'ells, glosat senzillament amb aquestes paraules.
A nosaltres, els que hi creiem sense veure, aquesta confiança ens ha d'estimular a aprofitar aquest temps de creure sense veure, però il·luminat per la fe, omplint-lo de mort al Senyor i al proisme. Diu el poema.
Em queda poc temps amb els ulls tancats per creure sense veure, per anar caminant a les palpentes, enlluernada en aquest món opac pel teu verb encès. Estimar, creure en amples horitzons sense fi.
Quin diví regal, el d'aquesta vida a les fosques, per veure-la estimant. No m'obris els ulls, hi ha un cel més clar per als qui tenteixem amb la seva fe entre les mans.
Preciós, aquest poema. A mi em va impactar, i preciós també, els que teniu al full, llegir-lo també en castellà, on el ritme, fixa't el versicle final en castellà, quin rima i quin enritme té. Que divino regalo, el de esta vida oscura...
Para vivir la mando. No me abras los ojos. Hay un cielo más claro. El rima, la rima i la mida encara queden més arrodonits. Més, més. És un ressò d'aquelles paraules de Sant Pau que, ben convençut de caminar en la fe sense veure-hi, en el context del seu célebre himne sobre la caritat, afirmava...
Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar. Després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat. Després coneixeré del tot, tal com Déu coneix».
Poc abans d'aquestes paraules, Sant Pau havia cantat les excel·lències de la mort sobre les altres virtuts de la fe i l'esperança. Aquestes són, per la cri, que caminen encara en aquest món.
Aquella, la caritat, és l'única que restarà en la vida eterna perquè l'amor no acaba mai. L'única. Per tant, la virtut que correspon a la visió cara a cara. Llavors, si ja aquí, en aquest món, podem albirar una mica de la llum mitjançant la fe i afrontem sense defallir la vida per l'esperança, és perquè la caritat, amb la seva llum,
està ja sostenint i alimentant el nostre creure i el nostre esperat.
li agraïm de tot cor al senyor bisbe, Agustí Cortés Oriano, de Sant Feliu, de Llobregat, que signa aquest article. A més que em va encantar llegir-lo, ja veus que me'l duia quasi memoritzat, tant en català com en castellà. I als qui no tingueu el full dominical, a la web del bisbat de Sant Feliu el podeu trobar. I també segurament en queda encara a totes les parròquies, a la nostra i a les de l'entorn. Veuen que de fulls encara a la vostra disposició.
En motiu del primer aniversari de la trobada de 3.000 voluntaris de Càritas, de les 10 diòcesis catalanes, els oferim l'editorial del full dominical Extra, dedicat al voluntariat i que signa el senyor Jordi Rolà de Leu, director de Càritas Diocesanes de Barcelona, sota el títol El voluntariat de Càritas, Font d'Esperança. Recordem que el 20 d'octubre
Ha fet un any de la celebració de la trobada que, sota el títol Els voluntaris de Càritas, portadors d'esperança, va acollir més de 3.000 voluntaris i voluntàries de les 10 diòcesis catalanes a l'Espai Fòrum i a la Sagrada Família de Barcelona.
Aquell dia, els assistents van poder escoltar les paraules inspiradores de la conferència del cardenal Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, president de Càritas Internacional i arcabisbe de Tegucigalpa, Honduras. Durant la seva intervenció, va reconèixer i agrair el treball constant i fidel de les persones voluntàries i va destacar la seva vàlua en ser portadors d'una esperança digna
ferma, dinàmica, capaç de canviar la vida de moltes persones. El cardenal Lluís Martínez Sistac, arcabisbe de Barcelona, davant unes paraules que van deixar empremta per la seva capacitat de mostrar signes d'esperança en un moment de dificultat, va encarregar a l'equip organitzador de la trobada l'edició de la conferència.
Aquest material, que també conté pautes de lectura i propostes de treball en grup per ajudar a reflexionar, ja està a disposició de tots els participants de la trobada a través dels referents de voluntariat de cada diòcesi. El programa de voluntariat de Càritas també comença el curs esperonat per unes paraules del cardenal Maradiaga, que ens recorden que
Les accions que du a terme el voluntariat també han d'implicar un anàlisi crítica i la denúncia de les realitats que atenten contra la vida i la dignitat de les persones,
I per això l'escola de formació està treballant amb il·lusió per potenciar la formació continuada de les voluntàries i els voluntaris que formen càritas parroquial, interparroquial i diocesana, amb la finalitat d'oferir-nos eines que els ajudin a ser més eficaços en l'acollida i l'acompanyament de les persones més vulnerables.
Fins demà!
El Sant Pare Francesc té una personalitat tan acusada que el seu tarannà i les seves paraules marquen sempre un nou camí a seguir per a tots els creients que el tenen com a pare espiritual. I també, per què no, impressionen aquells que pertanyen a d'altres confessions. Escoltem aquest escrit sobre el Papa.
Dues declaracions del papa Francesc han estat notícia recentment. Les que ha fet el pare Antonio Spadaro, director de la Civilitat Catòlica, i les que ha fet Eugenio Scalfari, fundador i durant molts anys director del diari italià La República.
Totes dues entrevistes impressionen pel diàleg obert i amigable del Sant Pare amb els seus entrevistadors. Un diàleg en un clima de senzillesa i franquesa. Aquestes dues entrevistes donen unes claus per entendre per on es desenvoluparà el pontificat del nou Sant Pare, la qual cosa explica el relleu que li han donat els mitjans de comunicació.
El papa francès, com ja havia dit abans d'aquestes declaracions, vol una església missionera i pobra. No li fa por perquè els cristians esdevinguin una minoria en el món, perquè sovint les minories són les que porten una força de transformació. Així ja ho havia dit el papa Benet XVI. Però francès vol sobretot que els cristians siguin ferment, que siguin un llevat en el món d'avui,
Vol que l'Església catòlica del present i de l'inmediat futur tingui un esperit missioner i obert, que dialogui amb la cultura actual i doni testimoni de Jesucrist i del seu Evangeli. No vol fer proselitisme entès com una coacció a la consciència de les persones, que seria una ofensa a la seva llibertat i a la seva consciència.
En el que confia és en la força d'atracció del testimoni, és a dir, d'una vida coherent amb l'Evangeli. Francesc vol una església profundament solidària amb el món, amb els joves, els ancians, amb les dones.
seguint l'esperit del Concili Vaticà II i, en concret, del document titulat Gaudium et Espes, que comença amb aquestes paraules. Les joies i esperances, les tristeses i les angoixes dels homes d'avui, dels pobres sobretot i de tots els que hi sofreixen, són també les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles del Cristi.
Aquesta és la línia d'un pontificat que està suscitant un gran interès i moltes esperances. Això és l'editorial del full dominical del bisbat del diumenge passat o de l'anterior, del 20 d'octubre. Del 20 d'octubre de l'anterior. Del 2013.
Escoltem ara el comentari que fa el cardenal arcadisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistac, sobre com edificar la comunitat cristiana avui, dintre de l'espai Paraula i vida, en la secció de religió del diari La Vanguardia del passat diumenge. I publicat també al full dominical de la diòcesi de Barcelona. També.
També, també. Si la diòcesi de Barcelona és Paraula i vida, que és el del bisbe de Barcelona, i aquí tenim la paraula viscuda del nostre bisbe Agustí. Cada una de les tres diòcesis té el seu editorial principal.
Té l'article del seu bisbe. La resta del full és tot igual i l'article del bisbe diferent. Segons que vagis a missa, si vas a un lloc de Barcelona o de Terrassa o de Sant Feliu, et trobes amb el comentari diferent. Doncs ens diu el Monsenyor Lluís Martínez Istac.
El papa Francesc, en l'homilia de la missa celebrada amb els cardenals electors del 14 de març passat, l'endemà que l'havien elegit, ens resumia en tres punts, com té costum de fer, les exigències eclesials d'aquesta hora. Caminar, edificar, confessar. Caminar perquè la nostra vida és un camí i quan ens aturem la cosa no funciona.
Edificar, concretament edificar Església, comunitat sobretot de pedres vives, ungides per l'Esperit Sant i fonamentades sobre la pedra angular que és Jesucrist, i confessar l'única glòria veritable, la de Jesucrist,
Crucificat i ressuscitat Aquestes tres necessitats d'aquesta hora, resumides en els tres verbs esmentats, indiquen els objectius i el marc de la carta pastoral que he dirigit als meus diocesans per al curs actual.
Es titula Viure la fe i construir la comunitat cristiana. El curs passat, a motiu de la celebració de l'any de la fe, que es clourà el proper 24 de novembre, vaig proposar les diverses dimensions de la fe cristiana en la carta pastoral titulada Homes i dones de fe.
En la carta pastoral d'aquest any, invito a reflexionar sobre el fet de viure la fe en comunitat, en església o sobre la dimensió eclesial de la fe.
Així va néixer i es va difondre l'Església en el món pagà, en petites comunitats establertes des de primera hora precisament en el món urbà, només més tard arribar als ambients rurals. Fa temps que procuro reflexionar sobre quins han de ser els camins per revitalitzar les comunitats cristianes en el món de les grans ciutats. Per això, edificar comunitats cristianes obertes i compromeses ha de ser la nostra màxima prioritat.
Sovint sentim dir a sacerdots i laics frases com aquestes. No tenim comunitat, o tinc creences però sense s'iglèsia, o també aquesta altra. És molt difícil trobar una veritable comunitat.
Què podem fer per tal de donar alguna resposta a aquestes afirmacions sovint ben explícites? Davant d'aquest repte he cercat unes orientacions en la primera encíclica del papa Francesc que es titula Lumen Fidei, llum de la fe. Ens diu en aquest document que la vida de fe es dona en un àmbit comunitari i té un fonament comunitari.
Creiem, per la gràcia de Déu, cada persona, però la vida de fe es dona en un àmbit comunitari i té un fonament comunitari. Per això, en temps de forta secularització i de no poques proves per la fe, em sembla molt necessari que, com els primers cristians, puguem comptar amb unes comunitats cristianes que ho siguin veritablement,
Aquestes recolzen la nostra fe personal, fràgil i tan sotmesa a diverses foscors. Ho diem a cada celebració de l'Eucaristia. No mireu, senyor, els nostres pecats, sinó la fe de l'Església.
Hem arribat als moments finals de Veus de la Parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en Mar Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores a tots i a totes. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Espern, sintonitzes ràdio d'Espern, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Fins demà!