S'escapen.
A les plantes, a les plantes, a les plantes, a les plantes.
Veus de la parròquia.
La finestra de Justícia i Pau.
Bona nit a tothom. Bona nit, Jesús. Bona nit, Dani.
Hola, bon vespre.
Com estem? Bon any? Perquè no ens havíem sentit des del desembre. Com anem?
Com? Doncs això, esperem que hi hagi bon any.
Sí, com ha començat tot?
Bé, tot comença amb un final, amb aquest final del 2018 i amb l'inici de l'any nou.
I bé, doncs, any nou amb noves coses, amb nous projectes, amb noves places, amb noms nous.
Em refereixo a la plaça del Parc de la Rambla, que és la nova plaça d'aquí de Sant Just, entre altres coses que, bueno, que van sorgint, no?
O sigui, que estrenem places, estrenem al municipi i ja sabem que sempre estem actius.
Doncs sí. Com ha anat tot? Les festes bé? Heu passat tranquil·letes?
Sí, tranquil·les, sí.
Sí?
Sí.
Doncs és perfecte.
Tu suposo que també, mai et preguntem. Suposo que tot bé, no?
Sí, tot tranquil·le. Han sigut unes festes tranquil·les, hem pogut gaudir de la família, dels amics, que això ja és lo bo, hem pogut fer de Verge Maria.
Oi que sí, Sant Josep?
Sí, bueno, jo de Verge Maria no, eh? Jo de Sant Josep.
Tu de Sant Josep.
Però sí, sí.
I va ser un ple, eh? Un any més. Vaig canviar el pare pel fill aquest any.
Sí, sí, sí. És així.
Però va ser molt bé. Generacional.
Sí, sí, no, no. La màgia dels nens és una cosa que no hauríem d'oblidar-la mai nosaltres quan som adults, no?
Aquella mirada innocent del nen, no?
O d'una nena, doncs no l'hauríem de perdre per més que hi posem anys a sobre, no?
Correcte, és així.
Doncs bé, va, comencem ara sí, allà amb tota serietat.
L'altre dia vam tenir la reunió de Justícia i Pau, com cada mes que sabeu que la tenim,
i vam parlar sobre els drets de les persones o dels homes, com deia la declaració de l'any 48, els drets de l'home.
Nosaltres diem els drets de les persones o dels drets humans.
I res, vam parlar-ne i avui hem decidit que el programa més o menys anirà per aquesta línia.
És a dir, que anirem parlant sobre un dels drets més fonamentals que tota persona ha de tenir,
i també les obligacions que a vegades també tenim els drets humans respecte al que ens envolta.
Així que, Jesús, et dono a tu la paraula tranquil·lament perquè ens ho expliquis.
Sí.
Aquest any celebrem el 70 aniversari de la declaració universal dels drets humans.
Els drets es va proclamar per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre del 1948.
Per tant, ja fa 70 anys.
Bé, llegirem una... res, molt poca cosa el motiu del per què es va fer.
La declaració té 30 articles, i tots 30 articles són molt interessants,
que els puguem conèixer tots a través de la informació que puguem tenir a l'abast.
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana
i els drets iguals inalienables de cadascú
constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món.
Això és el considerant inicial els articles, a més d'altres que n'hi ha.
I l'article primer, a part dels altres 30 que hi ha,
Tots els éssers humans neixen lliures, iguals, en dignitat i en drets.
Són dotats de raó i de consciència,
i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Això és l'article 1.
Després n'hi ha 29 al mes.
Doncs una de les coses que ens diu l'article,
que ho ha dit el Jesús,
és que les persones han de viure dignament.
I la pregunta que ens fem nosaltres és que
què considerem ja la cosa primordial que tota persona ha de tenir,
que és un allar.
Doncs bé, si agafem l'informe de Càvitas
que aquest mes de gener ha publicat,
que va en relació a l'any 2018,
és bastant fort veure que un 36% de les persones
de la diòcesi de Barcelona es troben afectades
per l'exclusió residencial.
Nosaltres, quan arribem a casa, la casa és com el nostre refugi,
arribes a casa, és el teu lloc de tranquil·litat,
et trobes a la família,
et trobes amb la gent que t'estimes,
estan allà, en el que és la casa.
Tens el teu espai, doncs un per dormir, un per menjar,
on et pots reunir, si plou, deixa plugues,
ostres, tu, i ens donem compte que al nostre voltant
hi ha gent que això no ho té.
Que l'habitatge hem de pensar que no és una mercaderia,
sinó que és un bé.
perquè el fet de tenir un allar també ens dona que...
ens fa pensar, ens fa posar projectes que tenim en ment,
perquè allà ho podem fer de tot, que no ens passa res.
I, ostres, una de les coses que no tenim actualment
és que tenim molta gent que malauradament no pot viure
perquè els prisos estan abusivament cars.
Ja no només els de compra,
si ens partim ja només amb els de lloguer,
veurem que, ostres, tu, pagar...
Partim d'una base que la ciutadania tindrem,
jo crec, durant molt de temps,
serem tots milauristes,
i els pisos estan a uns 700, 800, 1200 euros.
A mi que em preguntin com es pot viure així,
perquè la veritat és que jo no ho sé.
Perquè si has de pagar la llum, has de pagar el gas,
has de pagar el menjar,
pagar un desorbitalment d'aquest tipus...
I la pregunta és, es pot fer alguna cosa a nivell polític?
Podem regular?
Perquè sí, els pisos públics se'ls pot regular,
perquè o els fa l'administració pública
o els fa l'Ajuntament si té un pla d'habitatge,
però la pregunta és, bueno, i el privat?
El privat allò és albedrío.
És a dir, bueno, tinc 10,
doncs bueno, els poso 1.100,
a veure qui es paga més,
a veure si 1.200, pujo una miqueta més.
Bé, doncs potser aquí hem de començar a arreglar, no?
No sé què en penseu,
aquí tenim el més jove, que és el Dani,
no sé com ho veu,
ell que s'està encaminant a la llarga
a poder-se independitzar.
Com veu el tema?
Perquè, clar...
Home, el tema serà complicat,
vull dir, el tema es veu ja d'una hora lluny
que el tema no serà fàcil
i les solucions tampoc estan a la cantonada del carrer,
les solucions estan anys lluny,
vull dir, serà complicat,
serà una fita complicada
perquè tampoc hi ha aquell recolzament,
no hi ha tampoc cap eina
amb la qual puguem recolzar-nos,
tot i que hi ha alguns ajuntaments d'alguns municipis
que sí que fan esforços
per recolzar els espais més per joves,
els lloguers per joves, etcètera,
però és una cosa complicada.
S'estan posant molt de moda aplicacions
amb les quals pots compartir pis,
per exemple, hi ha una aplicació per mòbils o tauletes
que és Badi, que a Badi pots trobar lloguers de pisos compartits,
pisos d'estudiants, pisos de tot tipus
i allà tu trobes el més adient possible per tu,
però no us penseu que són pisos que tu pagues 150-200 euros al mes,
la gran majoria d'aquests pisos estan al torn dels 300-400 euros al mes.
I és una habitació, eh?
Estem parlant d'un lloguer compartit.
Estem parlant d'un lloguer compartit.
Per tant, és el que tu dius,
és una habitació on tu pagues aquella habitació
i les zones comuns,
perquè aquella habitació sí que pertany a tu,
per així dir-ho,
però clar, després tens les zones comuns,
que serien la cuina, el lavabo, etcètera.
Per tant, estem parlant que amb 300-400 euros
estàs tenint un lloguer compartit.
La casa tampoc és teva al 100% en el sentit que...
No te la fas teva.
No te la fas teva.
El que és teu, doncs diguéssim,
és un espai com aquest estudi, més o menys,
com aquesta habitació en la que estem ara mateix,
que és un espai reduït.
Per tant, estem parlant que si ni els propis estudiants
poden tenir aquests espais on començar,
on tenir la seva pròpia intimitat, clar.
És una cosa bastant complicada.
I ara estem parlant d'estudiants,
però és que la cosa des de ja fa uns quants anys
no és només d'estudiants.
Ah, no, no, gent de la meva edat, de 40 anys.
Gent de 40 anys, de 50, de 60,
que econòmicament no els és un factible
tenir espais rentables per...
Bé, que no poden pagar-ho,
no s'ho poden permetre,
i han d'anar a llocs aquests.
Feia qüestió d'un mes,
també vam veure una notícia al periòdico,
m'agradaria no confondre'm,
que parlava de dues persones
que vivien en un blue space.
Sabeu el que és el blue space?
Sí, sí, el traster.
Un traster d'aquests
que portaven mesos i mesos
vivint en un traster d'aquests.
Clar, estem parlant de metres quadrats,
no sé quants metres quadrats,
però és superpetit,
vull dir, és un espai molt reduït,
i aquelles persones
estaven vivint allà
perquè el seu sou era de 600,
700 euros,
que no els hi arribava per llogar un pis,
perquè llogar un pis
no només és el que tu dius,
l'aigua, el gas, la llum,
sinó que després has de menjar,
després has de pagar altres coses
que necessitaràs,
que sigui roba,
que sigui el que sigui.
I recordem que llogar un pis
no significa només pagar,
perquè l'entrada de la fiança
que has de donar són tres mesos
de la mensualitat,
és a dir, que imagineu-vos un pis
que dius, va, ens aventurem,
si pagas 700 d'entrades
de donar tres mesos de fiança,
que són 2.100 euros,
més els 700 de correspon a aquell mes,
és a dir, que has de tenir 3.000 euros
per poder llogar un pis.
Per tant, no és gens fàcil.
Estem en una situació molt complexa,
és a dir,
amb tots els ítems corresponents,
és a dir,
amb tots els ítems,
ara estem parlant del tema
de lloguers de pisos,
però estem vivint
una situació complicada,
per tal,
en un punt,
és a dir, estem en un punt
que ara el més normal
és estar a casa dels pares
fins als 30, 30 i pico d'anys
i en moltes situacions
ho estem vivint, no?,
que els pares són els que mantenen els fills
fins als 30, 30 i pico d'anys
que ja, doncs,
teòricament ja pots més o menys
muntar-t'ho
per tenir un pis digne,
però, clar, estem dient
que la franja d'edat
dels 20 als 30,
que podria ser una edat
molt plausible
per poder-te
independitzar,
no pots fer-ho
perquè mentre estàs estudiant
hauries de tenir
una feina per poder...
I, per tant,
hi ha gent que no s'ho pot compaginar
i li es cau millor
quedar-se a casa,
a casa dels pares
i fer allà, doncs, diguéssim,
tota la vida escolar
i quan s'acaba aquesta vida escolar,
doncs, ja
mirar-se, doncs,
d'independitzar, no?,
però estem parlant
d'una situació molt complicada.
Home, és que jo penso
que qualsevol persona
ha de poder escollir
com viure, no?,
no que ens obliguin a viure
d'una manera determinada,
que en definitiva
és el que ens està passant ara, no?
És a dir,
vivim amb els pares
fins que som a entrada
a molta edat,
perquè, no perquè nosaltres volem,
és que la situació econòmica
no ens permet donar el salt
de viure.
També és veritat
que ningú,
no ningú, eh,
això, perdó, eh,
però potser no hem analitzat prou
la societat que ens ve.
Els nostres pares
s'independitzaven,
entre cometes,
quan es casaven,
no?, normalment,
aquí tenim el Jesús
que és de més edat,
però normalment et casaves
i és quan anaves a viure sols,
és a dir,
la parella,
la teva dona i tu,
o tu i el teu marit,
potser vivies amb els pares
perquè a vegades es compartia en casa,
però imagina't que no,
però clar,
ara no és així.
Ara tenim gent
que no es vol casar,
amb la qual cosa ja tenim
parelles que no es volen casar,
però poden ser que vagis amb parella,
dius,
bueno, tens dos sous,
però hem de pensar
que hi ha una família monoparental,
tenim molta gent
que se separa,
tenim una mama amb un nen,
un papa amb nens,
o que aquests nens
van d'un cada 15 dies
a casa d'un o a casa de l'altre.
Tenim gent que vol viure sola
i vol ser mare,
sense tenir cap recolzament
de cap pare, no?,
simplement per in vitro
o el que sigui,
és a dir,
tenim una societat
que va canviant
i hem d'habituar
i hem de tenir
la percepció
que canviaran
fins i tot
en la nostra forma
de comprar,
però és que també
de viure,
és a dir,
l'habitatge,
és necessari tenir
pisos de 150 metres quadrats?
Potser no.
Clar,
al principi,
diguéssim,
si ens posem així
en mode científic,
el ser humà,
el que fa,
doncs,
és decidir
la fórmula més senzilla,
la fórmula més senzilla
és la que ens comentaves tu,
no?,
dos més dos són quatre,
doncs,
per tant,
agafem
i quan ens casem
ens independitzem.
Però, clar,
ara estem en un punt
de la nostra vida,
en un punt
de la societat,
que dos més dos
no només fan quatre,
també a vegades
fan sis,
o dos més dos
a vegades
fan dos.
Per tant,
amb això el que vull dir
és que ara
hi ha situacions
superdiferents,
cada casa és un món
i abans
també ho era,
però no amb tanta
freqüència,
vull dir,
era tot més normal
i ara,
doncs,
a cada casa
és un món diferent,
per tant,
clar,
fins a quin punt
l'Estat
o el Govern
es pot adequar a tu,
no?,
es pot amullar a tu.
Hauria de fer l'esforç, eh?
Això també és,
sí,
hauria de fer l'esforç,
però també
tenim els medis
per poder-ho fer
i hi ha,
clar,
això estem parlant ja
d'un tema
una mica més complex,
no?
Però és curiós
perquè el
passem interris
de Joan Pau,
23,
l'any 63,
ja posava
que qualificava
l'habitatge
com un mitjà
necessari
per una vida digna,
és a dir,
comentàvem fora
de micròfons
que vostès
no ens han escoltat
i és que nosaltres
dèiem,
ostres,
estem parlant de coses
de fa més de 70 anys
i no ho estem solucionant,
és a dir,
tota la societat
evoluciona
i hi ha coses
que no hem volgut
o no s'han volgut
evolucionar
i una és aquesta,
és a dir,
l'habitatge
i el treball digne,
això s'havia,
havíem d'estar preparadíssims,
és a dir,
els polítics
o l'Estat
o qui sigui,
s'ha d'adalentar
els possibles canvis,
és veritat,
ens acomodem a tenir,
tu per exemple
tens una tablet
ara mateix,
ostres,
això sí que som capaços
d'anar ràpids
però hi ha coses que,
oi,
això ja és més lent,
home no,
és a dir,
que ven de fora,
però tenim els de sense sostre
que tenen el mateix problema,
no tenen casa,
com els que venen de fora,
llavors,
bueno,
sense sostre
quants anys portem?
És a dir,
ara estem tots preocupats
amb l'acollida,
sí, sí,
però els de sense sostre
també són persones
que no estan acollides
perquè no els tenim
posats
en un habitatge digne,
en uns edificis
perquè no visquin al carrer
i això
fa molts anys
que tenim gent
que els diguin
els voluntaris de la Fundació Arrels
quants anys porten lluitant
amb això.
Clar,
diguéssim que aquí
s'ha de fer la feina
abans,
que passi.
Aquí,
i després fer-la a fora,
no?
Perquè ara ja tenim
molta gent sense sostre,
els que venen
perquè fugen d'una guerra,
fugen d'una precarietat,
etcètera,
però li hem de sumar
a la gent que ja teníem
precari aquí,
que era la gent
que dormia al carrer,
que aquesta gent
també els hi havien d'haver donat
aquesta sortida d'habitatges
i de treball digne
i de buscar solucions.
De fet,
la solució
hauria de ser
per tots els col·lectius.
Col·lectius,
per això.
Jo només voldria dir,
aprofitant la declaració,
als 70 anys,
que aquesta declaració
es va fer,
fixeu-vos,
a l'època
quan,
recient acabada
la Segona Guerra Mundial,
que van haver
50 milions
de persones mortes
i totes les ciutats
europees destruïdes.
Llavors,
hi havia
un gran sentiment,
els que van sobreviure,
un gran sentiment
de culpa personal
perquè no s'havia
pogut evitar
aquesta massacre.
Fuit d'això,
va sortir
la declaració
dels drets humans,
que la finalitat
que té
és la de,
la finalitat
que té
la declaració
dels drets humans
és de,
ara no en surt la paraula,
la de defensar
les situacions
de justícia
i els abusos
de l'Estat.
És a dir,
l'Estat
pràcticament
fins ara,
fins abans
de la declaració,
havia decidit
fer el que fos,
sense comptar
amb els ciutadans,
per exemple,
les causes
com les guerres.
Però, esclar,
a partir d'allà
es va haver
la necessitat
que hi hagués
una postura
universal
de drets
per evitar
els abusos
dels Estats.
I aquest és el motiu
pel qual
els va fer,
evitar els abusos
de l'Estat.
Per conseqüència,
el no tenir
una vivenda digna
i no poder facilitar
una vivenda
que aculli
en tot el que heu explicat,
doncs,
és un abús.
És un abús.
I va contra
la declaració
dels drets humans
universal.
És a dir,
no solament hi ha
la costa ètica
i moral
i de justícia,
sinó que va
contra una declaració
que es va fer
en un moment
que la població mundial
va fer un examen
de consciència
a fons
sobre la posició
dels Estats.
Per tant,
a veure,
l'Estat
que nosaltres vivim,
igual com tots
els que hi ha
a Europa,
tenen l'obligació
de,
tota la vegada
que han signat
la declaració,
ser conseqüents.
Per tant,
facilitar les vies
perquè puguin tenir
vivenda
les poblacions
que tenen.
Sí, sí.
I d'aquí,
si ens mirem,
amb el tema
de l'habitatge,
també veurem
que amb el tema
ecològic,
que és l'apartat
que porta sempre
el Dani,
també hem anat
enrere.
És a dir,
ens estem carregant
el planeta.
I amb això
et dono ja la veu
perquè puguem
parlar
sobre el nostre
apartat
d'ecologia,
no?
És a dir...
Clar.
Començant
amb el que acabes
de dir,
em va superbé
perquè així he lligut
amb un altre tema
que és el tema
de les xarxes socials.
Sabem que les xarxes socials
són un gran pes
ara avui dia
en el món
en el que vivim,
en la societat.
Tenim el Facebook,
tenim el Twitter,
tenim l'Instagram.
L'Instagram,
diríem que són
pels més joves
de la casa,
a partir d'uns 10 anys
ja comencen a fer servir
aquesta xarxa social.
Després també tenim
el Facebook
que diguéssim
que ja és
pels més
més adults
a partir d'uns 17-18 anys
ja comencen
a fer servir
aquesta aplicació
i el Twitter
que diguéssim
que és per la gent
més intel·ligent
del món
o això ho sembla
perquè el Twitter
sempre sol ser
allà on
s'ajunten
tots els intel·lectuals
i on aprofiten
per fer les pollites.
Però en aquest cas
centrant-nos
en aquesta primera
en l'Instagram
tenim ara una moda
que es diu
Ten Years Challenge
que seria
10 anys
bé, sí
és com un
diguéssim
com una
comparativa
de 10 anys
són com uns reptes
que es fan
a les xarxes socials
hem vist reptes
bastant ridículs
com aquell
de tirar-te
els glaçons
de gel
entre d'altres reptes
que s'han fet
a les xarxes
i aquest repte
és de posar
dos fotos
una foto
del 2009
teva
i una altra foto
del 2019
de l'any
en què estem ara
i bé
és un repte
bastant
bé
potser
potser és dels reptes
més coherents
que han tret
les xarxes socials
perquè
tenint en compte
el del gel
tenint en compte
el de la cervesa
que el de la cervesa
també tenia tela
vull dir
és potser
és un dels
challenge
més coherents
que han tret
a les xarxes socials
però bé
no només
s'ha fet servir
per persones
sinó que també
s'ha fet
servir
per països
s'ha fet servir
per espais
del nostre
del nostre
planeta
en el sentit
de què
doncs
consisteix
aquest repte
consisteix
en penjar una foto
teva
de fa 10 anys
i un actual
doncs
com ho han fet
altres entitats
o gent
reivindicativa
com ho ha fet
doncs
per exemple
veiem una imatge
d'un os polar
fa 10 anys
i una imatge
d'un os polar
d'ara
aquestes imatges
són esgarrifadores
vull dir
no hi ha el glas
no hi ha el glas
per tant
estem veient
un os polar
del 2009
nutrit
fort
musculat
fins i tot
podríem
dir la paraula
gras
és a dir
amb bona
consistència
però veiem un del 2019
que és tot el contrari
ossos
desnutrit
per tant
i amb això
també amb els mars
veiem una foto
d'un mar
del 2009
i una foto
del mar
del 2019
i són fotos
esgarrifadores
vull dir
més que mar
és plàstic
és plàstic
per tant
amb això
volia encetar una mica
la secció d'avui
que
com vam començar
a principi
de temporada
vam dir que
voldríem fer
unes seccions
encadenades
sobre el medi ambient
i llavors
començaríem
amb aquestes propostes
senzilles
per reduir
la quantitat
dels residus
comencem parlant
de
quan anem
a comprar
en el moment
que anem a comprar
nosaltres hem de ser conscients
que hi ha uns productes
que hauríem
d'intentar evitar
primerament
són les bosses
de plàstic
és una cosa
que s'està conscienciant
cada vegada més
és una cosa
que s'està posant més
incapié
cada vegada més
obligant
a la gent
ja que s'està pagant
una tassa
si vols una bossa
de plàstic
has de pagar
entre 5 i 10 cèntims
en funció de la bossa
també hi ha
de 2 cèntims
en funció del supermercat
però
ja has de pagar
la bossa
que això també
hi ha gent
que li puja
la mosca al nas
per tant
en el sentit
de dir
ja que em fan pagar
la bossa
la porto de casa
i aquest és
el repte
aconseguir-ho
aconseguir que
cada vegada més
ens emportem
les bosses
de casa
perquè
sí
perquè
triguen molts anys
a desaparèixer
per tant
és una cosa
molt important
també hem de tenir en compte
els embolcalls
innecessaris
aquelles safates
de plàstic
ho hem dit
diverses vegades
en el programa
el tema
dels productes
envasats en plàstic
envasats en plàstic
i en una safata
de plàstic
vull dir
aquests productes
també és molt
important
anar-los descartant
els envasos
d'un sol ús
els aerosols
el paper
mal versat
etcètera
després també tenim
els que
hem d'escollir
aquesta llista
que us he dit ara
era els d'evitar
i ara ens anem
els d'escollir
què hem d'escollir
quan anem al supermercat
doncs per exemple
hauríem d'agafar
el carro
i el cabàs
per exemple
la Quim ens deia abans
que ella era de carro
potser el Jesús
és de cabàs
quan vas al súper
anem al cabàs
amb carro
també en carro
sí perquè coincidim
a vegades
després doncs
una cosa molt important
són els vasos
reutilitzables
els envasos
que podem
doncs
reciclar
també és una
cosa
molt interessant
com sabem tots
quan fem festes
tant les entitats
com l'Ajuntament
fem servir
el tema dels vasos
els gots
els gots
reutilitzables
això està genial
perquè
hi ha gent
que ho aprofita
per fer col·lecció de gots
de totes les festes majors
jo en tinc uns quants
i hi ha d'altres
doncs
que no
jo per exemple
sóc d'aquells
d'endur-me el got
jo m'agrada
jo també
d'agafar-lo
no el torno
m'emporto el got
me'l deixo a casa
i a la propera festa major
agafo aquell mateix got
i el torno a fer servir
després també una cosa
que és molt important
d'escollir
doncs
els
polvoritzadors
els productes
a granel
ara cada vegada més
aquí a Sant Just
també es va incrementant
les botigues
a granel
que també és una cosa
molt important
allò
doncs
la viaja usanza
amb aquella bossa
de paper
que vas posant
que si les mongetes
que si les llenties
després també tenim
el paper reciclat
que
em consta
que molts equipaments
aquí de Sant Just
també fan servir
paper reciclat
a les impressores
etcètera
que també és una cosa
molt
molt a tenir en compte
i després
doncs
els embolcalls mínims
és a dir
si
si fem servir
un
no sé si anem a la fruiteria
i hem d'agafar
per exemple
només una peça
de mango
per exemple
un mango
o una poma
doncs
potser no fa falta
la bossa
posem l'etiqueta
a la poma
i ja està
després rentem bé
la pell
i prou
després
una cosa
molt
molt important
és el tema
com dèiem abans
del cabàs
ara
faríem una mica
d'estructuració
de tot el que hem anat dient
on anem sense cabàs
hem d'anar amb cabàs
amb carro
amb el que sigui
perquè les bosses del plàstic
representen
aproximadament
el 6%
en pes
i el 22%
en volum
de les escombraries
substituir-les
és
bastant senzill
aquestes dades
que us acabem de donar
són unes dades
que venen
de la font
estudi
composició
de la brossa
de la cepa
al 92
us ho dic
perquè
si al 92
això era així
imagina't
l'ha de més duplicat
segons com
sí
llavors
què podem fer
doncs
ben senzill
anar a comprar
amb cistell
carretó
bosses de roba
etc
rebutgem
les bosses
i les safates
de plàstic
les caixes
de cartró
i les caixes
plegables
també són
una bona opció
una bona solució
en supermercats
i grans superfícies
i quan anem
a comprar el pa
no oblidem
la bossa de roba
la bossa de roba
jo recordo
la meva àvia
que sí que ho fa
el de la bossa de roba
el Jesús
la porta
tu fas el de la bossa de roba
quan vas a comprar el pa
sempre
és una cosa
que s'ha anat perdent
sembla que no
però s'ha anat perdent
una mica
ja en tenim tres
a casa
d'aquestes bosses
vas fent canvi
dilluns una
dimarts una altra
dimecres
i bé doncs
ara no sé
com anem de temps
més que per deixar-li
una mica d'espai
amb el meu company Jesús
però
bueno
ara sí
cediríem
l'espai
perquè ens parli
una vegada més
del corredor mediterrani
sabeu que aquest any
és un dels temes
que estem parlant
i fins i tot
estem intentant
fer una conferència
que ja us avisarem
si la podem acabar
de realitzar
ja us donarem
més informació
i que parlaríem
sobre el corredor mediterrani
amb una persona
molt més experta
que nosaltres junts
així que li passem
la paraula
al Jesús
perquè ens expliqui
el corredor mediterrani
3
és una continuïtat
dels dos corredors
que hem fet ja
i
simplement
nosaltres
el que
continuem treballant
per poder
explicar
les avantatges
tan econòmiques
com
de servei
i de llocs de treball
que poden portar
la seva
posta en marxa
com que és un tema
que ens afecta
no solament
a tot l'estat
sinó a més a més
en aquest cas
a tot Europa
i fins i tot
en altres continents
llavors
us explicarem
una miqueta
alguns punts
dels que hem
treballat
doncs bé
ens diuen
que a l'ADN
dels estats
i en les seves constitucions
figuren les finalitats
d'administrar la riquesa
que tenen
en funció
de millorar
el poder adquisitiu
i la qualitat de vida
dels seus ciutadans
i per fer-ho
disposem
dels seus pressupostos
preparats pel govern
i validats
pel Congrés de Diputats
doncs vist això
la caixa de l'estat
disposa d'entrades
bàsicament
riqueses produïdes pel PIB
i també de sortides
que són les despeses
acordades
pels pressupostos
aprovats
en paral·lel
hi ha el tema
de les inversions
que porten a terme
en particular
les del Ministeri de Foment
i també les inversions
privades de participació
i així
entrem
en les inversions
que és el tema
un dels temes
és els transports
i les mercaderies
viatges i desplaçaments
de les seves poblacions
les lignes de transport
a través del primer
de camins
carreteres
autopistes
ferrocarrils
i aeroports
que han estat
coincidint
necessàriament
amb els ports
que històricament
és on han entrat
el comerç
i la cultura
i a través
de les quals
s'han desenvolupat
les bases
és a l'economia
doncs vist això
ens queden 30 segons
és a dir
que el Jesús
prometem
que en el següent
programa
serà el Jesús
qui farà
començarà ell
amb el corredor mediterrani
i nosaltres
us deixem aquesta nit ja
si ens voleu tornar a sentir
ens podeu sentir
diferit
els dissabtes
a les 2.15
i així que
us donem les gràcies
per haver estat amb nosaltres
i una abraçada
moltes gràcies Jesús
moltes gràcies Dani
a vosaltres
bon vespre
gràcies
Gràcies