La ràdio de Sant Just
98.1
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esvern.
Un cop cada més, la Montse Giró i qui us parla l'Alina,
estem aquí per presentar el programa Paraula Viscuda.
I, com sempre, tenim la nostra convidada, que molt amable,
ens dona part dels temps per comentar un llibre
que li ha agradat i el per què li ha agradat.
Després la presentarem.
La nostra convidada és una persona molt coneguda en el poble.
Segurament el sentit vostès, la seva veu, ja veureu la seva imatge, molt bonica,
que és la Gina Pol.
Què tal, Gina? Bona tarda.
Molt bona tarda.
I primer que tot, moltes gràcies per haver vingut.
A vosaltres, per la invitació.
Ara la Montse dirà quatre rasgos de la teva biografia.
Quatre pinçallades, això molt bé.
La Gina Pol Borràs, de Sant Justenca, d'una època que no...
Bueno, ni ara, doncs, no?
Inscrits a Sant Just potser n'hi ha en pocs, no?
Per tant, perquè era naixement a Barcelona.
La meva filla està inscrita aquí ja.
Ah, sí? Que bé.
Els quatre que me'ls tenia estan tots a Barcelona.
Jo estava aquí.
Els seus estudis han sigut de periodista.
Actualment no hi ha estat exercint, però és una cosa que porta a dintre.
I des de molt joveneta li agradava molt escriure, i ho feia.
És una dona decidida, vital i compromesa socialment.
És molt agradable trobar-la amb el seu company de vida i amb la seva filla.
Són un amor.
Moltes gràcies, Montse.
És veritat.
És que ho sento així, perquè la teva filleta és molt bonica.
I si no que li preguntin a la seva mama.
Exacte.
No diré res en contra de la meva filla.
O amb alguna àvia.
Vols continuar?
No.
Molt bé.
Doncs la Gina ha sigut tan amable que al demanar-li a nosaltres si volia comentar
algun llibre que hagués llegit, però no el llibre en si, encara que aquest és molt bonic,
doncs quines sensacions, quins sentiments li havia provocat aquest llibre.
I en Sà Triàl té un que és, verdaderament, jo els hi recomano,
perquè a part del tema, que potser és una mica punyent,
està molt ben escrit,
en un format que jo crec que està molt bé,
perquè el presenta, que després potser ho comentem una mica,
perquè no ens interessa tant el llibre com el contingut d'aquest llibre
i el que amb la Gina li ha representat.
El llibre se'n diu
Què sents quan no sents res?
Un llibre que jo diria que és didàctic,
tu ara em corregiràs,
perquè crec que molta joventut,
està escrit segurament per
preadolescents, adolescents,
i una miqueta més, i suposo que per tothom,
doncs ensenya molt
i descriu d'una manera assombrosa
el patiment que té alguna persona
quan està dintre del problema
que la protagonista del llibre,
la línia que segueix
i la que explica els seus sentiments.
I aleshores en aquest llibre ens trobem amb això.
Primer ens dius per què
i després et direm moltes cosetes
i tu ens respondràs.
Per què l'has triat?
Doncs és un llibre peculiar
pel que deies,
per com s'ha fet
i què és el que està relatant.
Aquest llibre està elaborat
per una persona
que el que va ser
va ser captar experiències pròpies
de gent jove
que tenia dificultats amb l'anorèxia.
I aleshores no és un llibre
que un dia t'asseus a taula
i comences a escriure,
sinó que fruit del relat
que t'expliquen unes persones
acabes creant situacions
que podrien ser fictícies
però que en el fons
tenen una basant real molt forta.
I ho fa d'una manera
tan directa
per aquest públic jove
utilitzant fragments de WhatsApp,
jugant amb les paraules
que la gent jove utilitza.
O sigui,
seria un llibre una mica irreverent
perquè juga molt
amb paraules diferents
que potser en una literatura clàssica
no trobaríem.
No, no, però és molt, molt, molt atractiu.
A mi m'agrada molt llegir
i aquest llibre l'he llegit
amb delight
perquè no pel contingut,
sinó el contingut és punyent.
Però encara així tot,
veus tot un procés.
I aleshores el que és bonic
és com el presenta.
Perquè aleshores cada un dels capítols,
i ara la Gina ja ens ha dit
que en realitat és l'anorèxia,
l'anorèxia nerviosa
que pateix aquesta noia,
doncs cada un dels capítols
comença amb una recepta
d'un menjar.
Que a vegades són elements reals,
o sigui, són materials de menjar,
és a dir, aliments,
però a vegades són pensaments, no?
I aleshores cada un d'ells,
fixeu-se bé que cada un d'ells
està molt definit
perquè són totes aquestes sentiments
que n'hi ha i que surten,
que és la solitud,
el perfeccionisme,
la inseguritat,
l'obsessió,
tots aquests sentiments
són els que té a vegades
una persona que pateix això.
L'obsessió,
la ràbia,
les mentides,
la culpabilitat,
la tristesa,
la dependència,
l'ansietat,
la incomprensió,
la por
i l'autodestrucció
i després fruit de tot això
el ressorgiment.
Però jo aquí veig una cosa
que potser no està ben ben reflectida
encara que al final sí que està reflectida,
que és l'amistat.
que a vegades l'amistat
salva les persones.
Però sí que surt,
perquè al final
el llibre
recull un grup d'amistats
que passen un estiu juntes.
Això mateix.
No, no,
l'amistat no com a relació
en el llibre
o narració del llibre
que es veu,
sinó la força,
així com l'altre
és com si diguéssim sentiments,
la força de l'amistat.
Perquè aquí n'hi ha una amistat
que sempre és fidel
i mai la...
Mai la perd.
Mai la perd.
I això a la vida
és molt important.
Ara,
ja no dic res més
perquè aquí té que parlar...
Corre guapa.
Ja m'ho ha llançat.
No,
el que em va sorprendre
del llibre
és que a vegades
parlem de l'anorexia
però no...
Jo no coneixia ningú
que directament
l'hagués viscut.
I de la manera
que ho explica el llibre
és que acabes entrant
a la ment
de la protagonista,
de la Emma.
I acabes entenent
per què se sent tan sola,
per què a casa
no l'entenen,
per què els amics
no l'entenen,
per què ella mateixa
no s'entén,
té una ràbia
cap a si mateixa
i una cosa
que em sorprendre
del llibre
és com acabar creant
com la malaltia imaginària
que va tenir vida pròpia.
La seva única amistat
és la pròpia malaltia
fins al punt de...
O sigui,
tant s'arriba
tancant si mateixa
que només l'entén
la malaltia
i sort
que hi ha una escletxa
que es trenca això
però
és que et pots acabar tancant
i deixar de ser tu mateixa
que està a punt de passar-li
i com ella és incapaç
tot i que les amistats
li diuen
no acabar de trobar el ganxo
per acabar sortint
d'aquell pou
i fins que no acaben el pou
d'una manera
molt dura
perquè tu passes
molt malament
en el llibre
fins que no aconsegueix
pujar un primer graó
i tot i així
amb dificultats
no veus que
que hi ha una llum
després del túnel
però li costa moltíssim
i la família aquí
es veu que no
la família
no és una gent
per sortir
sí que ho és després
però en aquell moment
l'amistat
és la que acaba sent
com el detonant
de
tenia raó
i jo no ho he vist
tenia
jo penso que
també
o sigui
com que
és en una època
adolescència
joventut
clar
tu referent
és el teu igual
llavors
els seus referents
són més els amics
que la pròpia família
i és
aquest punt
dels amics
que veuen
el canvi
i la mare no l'entén
la mare diu
jo vull estar al teu costat
doncs que no t'entenc
filla
no sé per on
ajudar-te
i fins que
la filla no l'hi deixa
no pot entrar
per molt que ella vulgui
però fins que la filla
no diu
ara
aleshores la família
entra
però si no
no poden
el context
de la família
on està aquesta noia
doncs és un pare
molt dominant
que potser
ell amb el seu
ternar i la seva cosa
no el senteix mai
se n'adona
després al final
però encara
així tot
continua amb la seva
i la mare
per fugir una mica
d'aquesta submissió
que li té
el pare
perquè no hi hagi
cap mena
de
en renou
dintre de la família
tampoc no col·labora
massa
i s'abedeix
anant-se'n a treballar
al seu aire
i la s'ha deixat
i ella té una germana
que sempre s'havien
s'havien
entès molt
i hi havia molta complicitat
entre elles
i ella també
hasta la germana
no acaba de
de connectar
que al final
també connecta molt
i l'ajuda molt
i l'ajuda molt
aquí n'hi ha
en un dels capítols
que n'hi ha
que és la inseguretat
diu
per exemple
diu
la inseguretat
sol aparèixer
quan sóc davant
d'un perill
que normalment
només es troba
en el meu interior
per això
ningú no ho pot percebre
cada acte
cada gest
cada decisió
que prenc
suposa per mi
un perill
ja que corro el risc
d'equivocar-me
cosa que jo
no em puc permetre
i ella no pot veure
que he comès
un altre error
perquè llavors
apareixeria
tornaria
per ferir-me
de nou
com ja ho va fer
perquè sap
com fer-me mal
com esforçar-me
com fer-me creure
que no sóc gran cosa
no puc permetre-ho
no puc consentir
que un error més
la faci tornar
que aquest error
li obri el pas
a ella
a la veu
de l'exigència
aquí demostra
l'inseguretat
que tenen
moltes persones
en si mateixes
que és el que deies tu abans
esclar
quan un no està asseguda
a si mateix
i l'adolescència
ho té això
que un està ressurgint
i vol assentar
les seves conviccions
i les seves coses
moltes vegades
és una inseguretat
perquè
no s'hi troben
és a dir
que ajuda
tot ajuda
continua gent
guapa
no i després
com que reflexa
un grup d'amics
també n'hi ha que
la majoria
els passa el mateix
que fugen del present
perquè no els agrada
i el que
només va córrer
i corrent
n'és com fuig
hi ha qui
només passa
les nits boges
i això
ella l'abadeix
vull dir que
és tot un grup
d'amistats
d'una mateixa generació
que en el fons
estan vivint el mateix
no li que cadascú
ho ha afrontat
d'una manera diferent
una manera més brutal
i l'altra més
però clar
fugir d'estudis
és el que fan tots
perquè és el que dius tu
la insatisfacció
que durant l'adolescència
és molt intensa
però que després
durant la vida
es continua
es continua repetint
i això no ho treballem prou
com a persones
i l'autooxigència aquesta
que té ella
que vull ser perfecta
i fins que ella no entenca
és que no
ningú ha de ser perfecta
tothom som com som
i no hi ha defectes
és que tu seràs més apassionada
o tu seràs més racional
o tu seràs més cabraboja
però això no t'invalida
com a persona
i ella
és tan estricta amb si mateixa
tan autooxigena amb si mateixa
s'ho passa tan malament
que van malaltint
que van malaltint
normalment no descrivim el llibre
però en aquest cas
és bastant interessant
perquè ara
escoltant a la Gina
i escoltant aquestes praus
que hem dit abans
doncs sembla que el llibre
sigui un llibre
que dius
carai no
perquè tota la rata
pateixi
jo no
està tan ben escrit
o està tan ben enfocat
que vas vivint
amb aquesta noia
totes les seves coses
però no és d'aquells llibres
que dius
carai
carai
que no puc aguantar
perquè
no
no no
t'ha fet ganes
d'intentar
entrar i penetrar
dintre d'aquella noia
i poder-la ajudar
correcte
perquè la part d'hospital
no és la principal del llibre
si algú volgués parlar
de l'anorexia
potser anirien
al tractament mèdic
i no
vas a veure
els motius
que aporten a la persona
arribar a l'hospital
finalment
llavors com que la vas coneixent
i la vas comprenent
és una altra manera
d'enfocar
la situació
perquè te la fa tan pròxima
i que li pot passar
a qualsevol
que en algun moment
no trobi
diferents punts
d'enganxe
que clar
vas relliscant
fins que caus el fang
no tens com agafar-te
i t'acabes enfonsant
perquè
tot
es desequilibra
no acabes de trobar
és que
potser si amb altres malalties
posaríem
el bio psicosocial
el bio primer
aquest
o sigui
el primer component
és el social
totalment
és el social
perquè
veiem
un grup
amb aquest grup
cada un té
les seves sortides
aquest grup
de joves
nois i noies
que són
però
envella l'efecte
d'una manera
perquè
la mateixa seva família
té una germana
que és completament diferent
i el centre
el nucli
de la família
és igual
l'han educada igual
ha tingut els mateixos principis
però clar
aquesta família
està en una societat
que també té
tots uns components
doncs
del sistema
que es viu
doncs
del consumisme
i de l'atenció
al cos
o la sublimació
que diríem
al cos
però amb aquesta persona
l'afecta
perquè
per intel·ligència
és superintel·ligent
té un projecte
d'estudi
molt ambiciós
i pot fer-ho
i ho pot fer
però en canvi
doncs
tot l'entorn
per tant
per això
tenim que té
aquest component
més social
que va
desembocant
cap a
la malaltia
desembocant
a la malaltia
que
pràcticament
la gent
o sigui
els pares
en aquest cas concret
no se n'adonen massa
pensant
que és una mica rara
que bueno tal
com la cosa
que passa
en uns dies
concrets
és un procés
del desenvolupament
del llibre
com si diguéssim
de l'acció en si
passa perquè
se'n van
d'estiuetge
a Guardiola
un poble
i aleshores
allà
que sempre
cada any
quan anaven
doncs
es trobava
amb aquests amics
que són aquests personatges
que cada un té
la seva problemàtica
doncs
és clar
els amics
no ho entenen
no entenen
el que li ha passat
perquè ella
sempre participava
i dintre
d'allò
els que deia la Gina
n'hi ha un
que bueno
l'obsessió
és córrer
i bueno
potser
es vedeix
s'evade
i la gent pensa
que és molt normal
que bé
que corre tant
però
per què corre tant
de què està fugint
de què està fugint
després està la Lluna
que també és una noia
que se li va morir la mare
i a partir d'aquell moment
i té problemes
amb el germà
i tal i qual
i també
per evadir-se
doncs
va una mica
de cabraboja
sí sí
l'alcohol
és el que la permet
agafir-se
i després
hi ha la Clàudia
que és l'amiga
Clàudia
que és la que té
la base més ben assentada
que és la racional
del grup
podríem dir
sí la que posa
una mica de pau
a tot arreu
però després
hi ha un personatge
per mi molt maco
també
que és un noi
que és un company d'elles
que és el Toni
que el Toni també
és molt mesurat
el Toni també
fa un bon tàndem
la racional
que dius tu
i l'amic
fan un bon tàndem
per la protagonista
el Toni que té l'àvia
que ell
se recolza molt
amb la seva àvia
l'àvia es mora
i
n'hi ha una carta
que després
ell rep
que ell
el rep
i aleshores
en aquesta carta
és bonica
de veritat
per dir
la carta
li diu
amb el net
li diu
que l'important
a la vida
no és ser
sinó la il·lusió
que un pot tenir
per disfrutar
de les coses
i aquesta carta
doncs
va parar
després al final
amb ella
perquè
nens
compreu el llibre
i senyors
compren el llibre
que els agradarà
perquè si diem
allò
fet un espòiler
es diu això
exacte
quan expliques
al final
no pot ser
però vull dir
que aleshores
sí que
és així
i surt un personatge
també
que també
és interessant
que per una sèrie
de circumstàncies
representa
aquest marginat
del poble
i gràcies
a aquest personatge
que en un moment
determinat
ella
quan una de les
d'allà
cap al final
doncs explota
aquest senyor
l'abraça
sense cap motius
sexó
de sexo
ni cosa que s'hi sembli
que és pur compassió
jo diria que la paraula aquí
que podríem emplear
és compassió
i ella
ella en aquell moment
es deixa
que aquest senyor
perquè té on recolzar-se
en un moment determinat
de debilitat
jo crec que és la figura
del perdó incondicional
molt bé
és
no es coneixen de res
però ell veu
que aquella noia
no està bé
perquè l'arriba a veure
diverses vegades
la veu molt malament
si la veu tan malament
tan malament
i tal
jo no et conec
però tu no estàs bé
i em necessites
que t'abraci
que et perdoni
perquè no tens culpa de res
del que estàs vivint
no ets culpable
simplement
ho estàs vivint així
sí
i aleshores
però aquí n'hi ha
un punt d'ironia
per part de l'autor
que resulta
que en aquell moment
que l'abraça
passen uns pel camí
diu
mira
aquest deus de ser
de Barcelona
o sigui
que aquest és xulo
vull dir
jo vaig veure aquí
una ironia total
i vaig pensar
com jutgem
a les persones
per una visió
d'algú que veiem
i que no tenim ni idea
quan allà
el que hi havia
era un grau
de compassió
un grau
de
no sé
de recolzament
un grau
de
que la sostenen
que n'hi ha algú
que potser
l'entén
sense dir-li res
perquè aquest no li diu
gaire cosa
només que l'ajuda
i aleshores
és xulo
és molt xulo
molt bé
que més
Gina
que més del llibre
doncs
havíem dit allò
de l'amistat
amb sentit gran
de la Clàudia
amb ella
que sempre li és fidel
que tu dius
tot ell
sí perquè el Toni
ajuda la luna
l'altre
ajuda l'altre
però és bonic
perquè la conversa
del grup
o sigui
que hi ha una conversa
del grup
i cada un respon
a la seva manera
i aquests dos
diuen
hi ha aquests dos
problemes
o sigui
que és
l'em
i la lluna
mira
tu t'entens més
parla amb la lluna
fan un pacte
fan un pacte
i penses
que això
és una cosa
que en grups
es dona
i altres
doncs hauria de
aquest punt
d'aquestes reflexions
s'haurien de poder
potenciar
no
perquè és aquí
on hi ha
la clau
perquè
l'Emma
doncs
també
surti
una mica
del pou
perquè
o sigui
la família
està en un altre
en un altre
estadiu
és un altre cercle
és un altre cercle
i penso que
hi ha coses
que li van en contra
però
o sigui
ella té l'habitació
al pis de dalt
quan els altres
per tant
allò li permet
aïllar-se
completament
hi ha una sèrie de coses
que li van en contra
i en canvi
o sigui
aquest mateix
està en un altre
lloc de la casa
la Clàudia
s'hi pot apropar
amb tranquil·litat
i poder parlar
no?
vull dir
és que és
jo penso que és bonic
perquè
té aquests punts
de reflexió
a cada capítol
té la primera part
d'aquesta
quan parla
o sigui
de la solitud
de l'aïllament
hi ha aquesta part
de capítol
del començament
que és com si ella
parlés en primera persona
del que l'afecta
però també
del que és
aquesta solitud
o aquell
fa entrar
reflexionar
abans d'entrar
en el que és
la trama del llibre
per dir-ho així
jo penso que això
és el que
té bo
aquell llibre
i la importància
que a vegades
les famílies
li donen molta importància
amb quines amistats
van els teus fills
o les teves filles
i aquí es visualitza
que si tens
un bon coixí
d'amistats
la família pot
utilitzar
aquelles amistats
per ajudar
a la seva pròpia filla
això és important
aquest llibre
es treballarà
als instituts
però és que és molt important
depèn quines familles
o quines mares
o pares
que el llegeixin
per entendre
perquè a vegades
han de deixar espai
a les amistats
perquè a través
d'aquell
d'aquella entesa
es pot avançar més
que depèn
amb l'autoritat
que marca un par o una mare
perquè jo crec que
aquí la figura del pare
que és tan autoritària
i que alhora
és tan exigent
amb la seva família
és un dels problemes
que té ella
clar, per ella
el seu pare
és un referent
i el seu pare
és exigent
amb els estudis
amb el comportament
i aleshores
ella
aquella autoexigència
que li reclama
al pare
se l'aplica a si mateixa
i és el que l'acaba
a parar una mica boja
perquè dius
no pots
arribar a aquest límit
d'autodemanar-te coses
t'has de deixar ajudar
no us deixa ajudar
has de deixar
o sigui
has de poder escoltar
què et diuen
no escolta
i al final és allò
sort que tinc les amistats
per fer-me sortir
que primer també es tanca
però que després s'obre
i després se n'adona
de l'amistat bona
i veu que les seves amistats
també tenen problemes
l'únic que ella
els viu d'una manera
molt intensa
però clar
l'amiga que havia perdut la mare
i que té un rebuig absolut
en depèn quines situacions
clar
és que jo també he viscut
coses molt dures
tu ho estàs patint
però jo també
i aquest patiment
si no ens entenem
entre nosaltres
aquí a la ràdio
aquí a la ràdio
en un dels programes
que van
van
fer
d'aquests
de la justa
la fusta
també
doncs va venir
una monitora
d'un col·legi
i aleshores
estava
parlant
d'aquesta
relació
que n'hi ha
entre
que estan intentant
fer
dintre de les classes
i entre els més grans
i una mica els més petits
perquè facin una mica
de
com de
protectors
dels més petits
i tal
i a vegades
la dificultat
que tenen dintre
de les escoles
perquè diu
si li s'ensenyen
com tenen que portar
la safata
que acaben de dinar
i els diu
al carrer
que no és que vulguin
que aquest sigui un servent
sinó són
normes
que es tenen
que fer
jo abans
per el que dèieu
també
hi ha un problema
que això
perquè també vaig dedicar
una mica
l'ensenyant
seu és
i és que a vegades
els pares
som tan exigents
que sí
que només
que renyem
quan no fan
les coses
ben fetes
però
s'alava
suficientment
quan les coses
les fan bé
li dones
l'importància
ja
o sigui
amb una persona
que li costi molt
o que sigui
que va
que tu
que aquí
que allà
que allà
ei
ha fet aquest esforç
li has elevat
perquè moltes vegades
també
animant a la gent
animant els crios
sobretot
i els adolescents
és quan aquests adolescents
també se senten
una mica satisfets
aquí ella no se sent
perquè
la crítica
sempre és del pare
ella té que fer-ho millor
té que fer-ho millor
i té unes notes
excel·lents
i té unes notes
excel·lents
clar
però si tens un pare
que només vol matrícules
és home
però
clar
escolta
doncs
doncs
no
escolta
tu arribes
on t'arribes
i si t'engandoleixes
doncs digues que no
però no
i amb el cos
li passa el mateix
clar
diu
el cos perfecte
i ella es veu al mirall
i clar
no s'agrada mai
però és que
el cos perfecte
no existeix
malauradament
els anuncis
la televisió
a ella
li han induït a pensar
que el cos
ha de ser d'una determinada manera
i dius
no
el meu cos
és com és
pot ser més botrut
de l'esquena
o potser
en les cames més curtes
però
com la ment
fa que ella
no es vegi
a si mateixa
en el mirall
però això és real
vull dir
que no és que estic
està tan ben descrit
que ho veus
projectes
el que la teva ment vol veure
i llavors no
no veu la realitat
les amistats van veient
que en un any
s'ha transformat
i diu
què t'ha passat
que et veig tan prima
què t'ha passat
que et veig tan ullerosa
què t'ha passat
que et veig tan
tan deixada
i ella diu
que va
mira que grossa que estic
si no em puc posar les malles
si no puc
jo he d'anar amb una semaneta ample
perquè si no es veurà
que sortiran els mitjelines
per tot arreu
i ella és incapaç
de sortir al carrer
si no es posa la roba
que la protegeix
que la gent li vegi el cos
a més fa una calor capeta
i resulta
i ella brigada
va brigada
brigada
estan a l'agost
estan a les vacances
d'estiu
això que és una mica així
broma
però és que és veritat
aquest llibre tampoc
vas seguir-lo
vas disfrutant-lo
però tampoc
no s'angoixeu
jo se'l recomano
jo li vaig dir a la Gina
quan me'l va deixar per llegir
perquè esclar
per saber de què anava
li vaig dir que sí
era un llibre
que el tenien projectat
te'n recordes?
sí
perquè és que trobo
que és un llibre
que pot anar molt bé
i és molt fàcil de llegir
i a més
és fàcil de llegir
i a més
i no són tampoc
no
i veus aquesta noia
i veus
tot el que està passant
i veus els altres
tot el que està passant
i veus
les ganes
que tenen tots
d'ajudar-se uns
als altres
i al final
se logra
i després ja
jo no sé
quan queda Carlos?
3 minuts
i tenim que anar
molt de pressa
que aquí a la ràdio
senyors
us estimem molt
però sí
aquí tenim tot el temps
com les cortes
i fan el corte
doncs aleshores
doncs
és bonic al final
al final
m'agrada moltíssim
i no és espòiler
em penso
perquè ell al final
que bueno
afortunadament
tot va molt bé
final feliços
dels llibres
que també van bé
doncs
fa un pastís
imaginau-ho
són pastís
quan a vegades
al dia passava
amb una puma
doncs
hi agafa
una
maduixeta
i
se la menja
i se la menja
amb aquest gust
es fa el pastís
i diu
bueno
que aquí és preciós
diu
sí
però ningú és perfecte
quan un se n'adona
que deia la Gina
que ningú és perfecte
senyors
que tots tenim
les nostres mancances
el que no la té l'esquena
els té els peus
i el que no el cap
que d'un i duret
doncs
és quan la cosa
pot funcionar molt bé
i ens hem d'entendre
ens hem de deixar
que ens ajudin
això mateix
hi ha una cosa
també que és molt
mira
acabes de dir
una veritat
com un temple
ens hem deixat
que ens ajudin
és el mateix que regalar
és molt bonic regalar
però també va bé
a vegades rebre un regal
i ser tu també
tu perquè tu t'agrada regalar
o tu t'agrada ajudar
deixa't que t'ajudin
clar
perquè et valoren
i et reconforten
i això
clar ajuda molt
et sents partícip
perquè som animals socials
vull dir
no no
ens hem de deixar
que ens estimin
ens hem de deixar
que el coixí teu
de la teva gent
i que ens deixin
escolti
que ens deixin
i és el que ajuda
és el que ajuda
a tirar endavant
i més en aquestes situacions
és el motor
és el motor
per tirar endavant
jo crec una altra cosa més
que quan tu et deixes
que t'ajudin
fas tu mateix
un moment d'humilitat
perquè a vegades
ens creiem molt
molt per sobre
ens creiem la nostra veritat
i som els perfectes
no senyors
tots formem part
de tot
oi
Gina
amb tu personalment
què t'ha portat
aquest llibre
m'ha permès veure
una realitat
que desconeixia
no havia percebut mai
que la malaltia
tenia aquestes conseqüències
i mai havia vist
tan clarament
com entre el jovent
hi ha moltes maneres
de patir
i que entre ells
s'han d'ajudar
la família aquí
ha d'entrar després
però s'han d'ajudar entre ells
per tant el grup d'amistat
s'ha d'aprimar molt
i l'has de veure
amb la distància
per no intentar
forçar la màquina
també ho sí
penso
que en visió de mare
el Carlos
ens està fent un senyal
que només que podem dir
corte
corte confección
corte i gràcies
de fet senyors
hauríem de llegir
com vostès saben
que això és un programa
de la parròquia
normalment llegim
l'evangeli
però
no
no ens dona temps
no ens dona temps
l'evangeli que correspondrà
és del diumenge
32
durant l'any
si vostès
existeixen a l'eucaristia
si no és igual
són bonics
és un que parla
de la gent previsora
i la que no és
la que a vegades
val la pena
doncs
estar al dia
i adonar-se
de les coses
que correspon
aquell dia
si el llegeixes
i no
no vull llegir-ho
però si vostès
el llegeixi
no ho veuran
quan un més o menys
és conscient
del moment en què està
moltes vegades
doncs
continua endavant
i sense cap entrebanc
i aquest conscient
de vegades
no pot ser el mateix
sinó que pot ser
el del costat
moltes gràcies
per tot
si volen sentir
aquest problema
moltes gràcies
sobretot a tu i Gina
a vosaltres
pel teu temps
i
si
ens volen escoltar
o poden escoltar
si no
el dissabte proper
a dos quarts d'onze
o podran tornar
a sentir l'emissió
bona tarda
i fins la propera
moltes gràcies
Gina
moltes gràcies
a vosaltres
i a vosaltres
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies