Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Amb aquest programa reprenc el contacte amb les zones radiofòniques Sant Justenques.
Ja fa molts dies que hem deixat enrere l'estiu.
Però com que és el meu primer programa després de les vacances,
espero i desitjo que hagi passat un bon i calorós estiu
i que ara ja estigueu fent les vostres tasques de la vida quotidiana.
Com tots sabeu, el dia 6 d'agost vam celebrar la solemnitat dels nostres patrons Sant Just i Sant Pastor.
I com que aquest any el 6 d'agost era diumenge, no vam venir mossens a celebrar,
perquè tots tenien feina a les seves parròquies.
Però sí que vam comptar amb la presència del pare Joan Maria Maiol, rector del Santuari de Montserrat,
que va proclamar l'Evangeli fent una lectura cantada del mateix.
Un Evangeli cantat jo crec que no l'havia sentit mai.
Va ser un Evangeli curtet, però amb aquella veu que tenen els monjos de Montserrat.
I l'Església es va omplir de música.
I si tancaves els ulls, semblava que realment estiguessis a Montserrat.
Després va fer la humilia, dient, entre altres coses,
que si les festes majors no existissin, s'haurien d'inventar.
I per què va venir el rector del Santuari de Montserrat?
Doncs perquè el vam convidar a que, a més a més de concelebrar,
beneís la imatge de la Mare de Déu de Montserrat
que tenim a la primera capella entrant per la dreta de la nostra església
i que havia estat convenientment restaurada
i que, malgrat que és una imatge petita, lluïa amb tot el seu esplendor.
Ara farem una mica d'història d'aquesta petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
La capella on avui hi ha l'imatge de la Mare de Déu de Montserrat
és la primera capella que hi ha a l'església entrant a mà dreta,
abans de les escales per pujar al cort.
És una capella més petita que les altres
perquè suposo que s'ha hagut d'adaptar per deixar lloc a les escales.
Aquesta capella no ha estat sempre presidida per la imatge de la Mare de Déu de Montserrat,
doncs fins l'any 1921, ja fa més de 100 anys, hi havia les fonts baptismals.
I quan es va fer l'edifici pel Batisteri a l'exterior
i la pica baptismal es va trasladar allà,
aquesta capella, fins l'any 1936, va ser la capella de Sant Josep.
Quan es va refer l'església, després de l'incendi i la destrossa revolucionària,
el 1940, s'hi va tornar a posar de manera provisional la pica baptismal,
fins que es va refer el Batisteri exterior.
Aquesta pica de batejar és una magnífica pedra de marma fosc i espejat,
que data dels voltants de 1820, o sigui que té 200 anys.
Va ser trossejada pels revolucionaris, però es va poder restaurar,
i és la mateixa que avui llueix a la primera capella de la dreta,
tocant el presbiteri.
Encara que a mi m'agradava molt més quan estava al Batisteri exterior,
amb aquell cobertor de fusta envernissada que semblava una tortuga
i que s'aixecava amb unes cadenetes quan es tenia de batejar un infant
i que fascinava a tots els nens que assistien al bateig.
Quan aquesta pica es va retornar al Batisteri, l'any 1943,
la capella va passar a ser la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
Junts benefactors van regalar la imatge de la Mare de Déu.
Aquesta imatge és una escultura prolicomada que fa 77 centímetres d'alçària,
39 d'amplada i 37 de fundària.
Suposem que per l'estil i l'època procedeix d'algun taller d'imatgeria d'Olot.
Està feta d'escaiola, pasta de fusta i arpillera,
realitzada amb la tècnica del buidat,
i està decorat amb pintura a l'oli,
pel que fa a les carnacions fosques de les mans i les cares
de la Mare de Déu i el nen Jesús,
mentre que per la resta de la figura
es van fer servir diversos trems de caràcter engras.
i es van deurar amb làmines metàl·liques.
A la corona de la Mare de Déu
hi ha uns relleus que imiten cabuixons i gemes precioses.
Els colors del vestit,
que normalment són triats en funció de la seva simbologia,
en la nostra imatge no són els colors tradicionals
atribuïts als vestits de la Mare de Déu,
que són normalment vestit vermellós o rosat i mantell blau,
sinó que aquí s'han pintat a l'inrevés,
vestit blau i vermell fosc,
amb un mantellet blanc amb dibuixos daurats
que imiten un estampat.
I el nen Jesús porta un vestit de color verd.
Tots els vestits tenen unes degradacions
per enfatitzar els plecs de la roba
i unes decoracions que imiten els estampats.
La Mare de Déu porta una esfera a la mà,
que ja sabem que no és el món.
Doncs quan es veien les imatges de la Mare de Déu romàniques,
encara no se sabia que el món tingués forma d'esfera.
I el nen Jesús porta una pinya de pi,
símbol de la fecunditat i la vida perenne,
tal com porta la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
Però, a més a més, la nostra té al seu cantó dret
un ceptre daurat,
que no figura en la imatge original.
També, si ens hi fixem bé,
tant la Mare de Déu com el nen Jesús ens miren.
Ens miren amb uns ulls preciosos,
que la Mare de Déu del monestir no,
perquè els hi van pintar tots de negre.
està asseguda amb el nen a la falda,
tal com és tradició,
i descansa sobre un tronc que recorda vagament
el de la moreneta,
col·locat sobre una peanya de fusta,
tapada a la base amb una fullola
que oculta la part buida de la imatge.
Aquesta imatge estava força malmesa,
amb pèrdues puntuals de pintura,
sobretot a la peanya,
probablement per una mala manipulació.
I després, als genolls i a les mans,
les parts més exposades
a la veneració dels fidels.
El nen Jesús havia perdut tres dits
i s'havien reconstruït de manera molt grullera
amb un repintat de pintura plàstica negra.
També s'havia netejat amb abrasius
i el mantell vermell havia perdut molt de color.
A més a més, tenia molta pols acumulada,
brutícia enderida,
de fecacions d'insectes i gotes de cera.
Llavors, es va decidir a fer-li una restauració,
que es van carregar els restauradors
Gonzalo Martín Beltrán i Rosa Sansarric,
que tenen taller aquí a Sant Just d'Esvern.
I van fer un magnífic treball,
començant per una neteja mecànica
de la pols i la brutícia,
fixant la capa pictòrica,
reconstruint els tres dits de la mà
i el dit gros del peu del nen Jesús.
Van estocar totes les zones
que havien perdut la prolícomia
i finalment van aplicar una capa
de vernís de protecció.
I ens han explicat
que per mantenir la imatge en bones condicions
es té de netejar en sec,
sense fer servir ni aigua ni cap producte químic,
per no malmetre,
com es va fer en altres ocasions,
els colors originals.
I la reintegració comàtica
que s'ha de fer amb una intervenció
de conservació-restauració,
que de fet només s'ha de netejar
per treure-li la pols
utilitzant un plomall de plomes suaus.
Aquest magnífic treball
de conservació-restauració
només va costar 392 euros.
A mi m'ha semblat poquíssim.
Si podeu, i voleu,
acosteu-vos a la iglesia
per valorar la feina ben feta
d'aquests dos especialistes
i mirar aquesta imatge
una mica diferent
de la Mare de Déu de Montserrat,
de la que n'hi ha molt poques
i que si no ho sapiguessim
no sabríem
què és la Mare de Déu de Montserrat.
També es va aprofitar
per dignificar l'espai constructiu
que estava força malmès
pel fum de les espelmes i la humitat
i molta part de la pintura
havia caigut.
També coincidint
amb la nostra festa major
es va celebrar a Lisboa
la Jornada Mundial de la Joventut
i encara
que ara estiguem en plena tardor
penso que pot ser interessant
de parlar una mica
d'aquestes jornades mundials
i concretament d'aquesta del 2023
on hi van participar
11 joves de la nostra paròquia.
Si fem una mica d'història
la celebració de les Jornades Mundials
de Joventut ve de llarg
doncs ja fa 39 anys
que es celebra.
De fet,
les Jornades de la Joventut
es celebren a cada diòcesis
el dia de la Solemnitat
de Jesucrist
Rei de l'Univers.
Fins l'any 2020
es celebraven el diumenge de Rams
però cada dos o tres anys
se'n celebra una
a nivell mundial,
a nivell internacional,
en una ciutat
on van joves de tot el món
i tenen una trobada amb el Papa.
Aquestes jornades
van ser una iniciativa
del Papa Pau VI
que l'any 1975
va reunir uns joves a Roma
que havien participat
en la marxa de reconciliació cristiana
que havia recorregut
el camí de Sant Francesc
entre Assis i Roma.
L'any 1984
es va celebrar el jubileu
que commemorava els 1950 anys
de la mort i la resurrecció
de Jesucrist
i el diumenge de Rams
es van reunir a Roma
més de 3.000 joves
procedents de tot el món
que van ser acollits
per més de 6.000 famílies romanes
acompanyats del germà Roger de Tese
i de la mare Teresa de Calcuta.
Llavors el Papa
va donar als joves
una gran creu de fusta
que simbolitzava
la mort de Jesús
per la humanitat
i llavors
es va institucionalitzar
la Jornada Mundial
de la Joventut.
L'any 1985
l'ONU
el va proclamar
com a any internacional
dels joves
i el diumenge de Rams
a Roma
hi van anar
350.000 joves
d'una manera seriosa
ja organitzant
per primera vegada
aquesta jornada.
el Papa Joan Pau II
conegut com el Papa dels Joves
els va animar
que realitzessin
una altra trobada
l'any 1987
a Buenos Aires
que de fet
va ser
la primera
gran jornada mundial
de la joventut
la segona
l'any 1989
es va realitzar
a Santiago
de Compostela
i així
es van anar
succeint jornades
cadascuna
amb les seves
característiques pròpies
com per exemple
l'any 1991
a Cracòvia
on el Papa
va tenir la seva trobada
amb milers de joves
dels països de l'est
o l'any 1995
que va tenir lloc
a Manila
on es van reunir
amb el Papa
més de 5 milions
de joves
en alguns diaris
deien
7 milions
l'assistència
aquesta
de Manila
serà
molt difícil
de superar
hem de tenir en compte
però que
Filipines
és un país
molt catòlic
i que està
superpoblat
amb una de les més
grans densitats
del món
durant el pontificat
de Joan Pau II
es van celebrar
jornades mundials
de la joventut
a París
a Roma
i a Toronto
i en Benet XVI
a Colònia
a Sydney
i a Madrid
jo recordo
especialment
la jornada mundial
de Madrid
l'any 2011
quan van passar
per Barcelona
abans de començar
o un cop acabades
una quantitat
ingent
de grups
de joves
molts més
que aquesta vegada
que van omplir
tots els carrers
al voltant
de la Sagrada Família
llavors
la Sagrada Família
ja havia estat
consagrada
i començava
a ser visitada
massivament
i em deia
a mossèn Bonet
que hi va haver dies
que a la cripta
s'hi van celebrar
més de 15 misses
la primera jornada mundial
de la joventut
on va acudir
el papa Francesc
va ser
a Rio de Janeiro
que va ser
el seu primer viatge
a l'estranger
i després va anar
a Cracòvia
Panamà
i aquest any
ha vingut a Lisboa
el papa
a Lisboa
ha tingut
un programa
molt apretat
va començar
el dia 1
però ell
no va arribar
fins al dia 2
cap allà
a les 10 del matí
va tenir
la benvinguda
oficial
de les autoritats
portugueses
al Palau Nacional
de Belém
on va veure
el president
de la república
les autoritats
la societat civil
el cos diplomàtic
i a la tarda
a l'enunciatura
espostòlica
va rebre ell
el primer ministre
de Portugal
i després
va anar
al monestir
dels Jerónimos
on va presidir
les vespres
amb els bisbes
sacerdots
diàques
religiosos
seminaristes
i va ser
on va pronunciar
la seva primera
homilia
el dijous 3
d'agost
va continuar
i es va trobar
amb els joves
universitaris
de la Universitat
Catòlica
de Portugal
i després
amb una trobada
amb els joves
de les escoles
o correntes
de la ciutat
de Cascais
per acabar
les seves activitats
amb una homilia
de benvinguda
a tots els joves
al Parc Eduard 7
també
el dia 4
va començar
les activitats
confessant
alguns joves
a la plaça
de l'Imperi
juntament
amb altres
capellans
i després
també va dinar
amb uns altres joves
a la Nunciatura
Apostòlica
i a la tarda
va participar
amb tots els joves
al Via Crucis
el dia 5
se'n va anar
amb helicòpter
a Fàtima
i allà
va resar
el rosari
amb joves malalts
a la capella
de les aparicions
del Santuari
i al tornar a Lisboa
es va reunir
com ja té costum
amb uns membres
de la companyia
de Jesús
recordem
que el papa
és jesuïta
el dia 6
va celebrar
la missa
de clausura
i després
ja va marxar
cap a Roma
i ara
com que us agraden
les xifres
i sou molt curiosos
vaig a resumir
unes coses curioses
de forma oficial
van anar
a les jornades
mundials
de la joventut
350.000 persones
però de forma
extraoficial
se'n van comptar
800.000
encara que potser
hi van anar
més d'un milió
hi van acudir
joves
de 151
països
i la representació
més nombrosa
no va ser
la de Portugal
sinó la d'Espanya
on hi van anar
77.000
joves
encara que això
per mi
no té cap mèrit
perquè Espanya
està al costat
de Portugal
diuen que de Portugal
només n'hi van anar
43.000
però bé
no comparem
Portugal només té 10 milions
d'habitants
i nosaltres 42
altres delegacions
numeroses van ser
Itàlia
França
i Estats Units
hi van participar
700 bisbes
30 cardenals
i 10.000
sacerdots
que van poder
concelebrar tots
amb el papa
la missa
de l'últim dia
hi van haver
30.000 persones
que van prestar
serveis de voluntariat
sobretot portuguesos
espanyols
francesos
brasilers
i colombians
8.800 famílies
van obrir
les seves cases
per acollir
a més de 28.000
peregrins
i les ciutats
d'acollida
van ser
a més a més
de Lisboa
Laureus
Oeiras
Cascais
i Fàtima
per cobrir
les necessitats
informatives
hi van anar
5.000 periodistes
acreditats
i per les necessitats
espirituals
hi havia sempre
uns 2.000
sacerdots
confessant
es van repartir
més d'un milió
de sagrades
formes
per a les comunions
que havien fet
les monges
del monestir
de l'Immaculat
Cor de Maria
de Lisboa
fets
amb dues tones
de blat
de moro
perdó
fets amb dues tones
de blat
que havien regalats
als pagesos
de la Lentejo
per parlar
d'una forma
més propera
avui hem vingut
aquí
el Nicolàs
i la Paula
que són uns nois
que van anar
amb un grup
d'12 persones
de la parròquia
a les jornades
mundials
de la joventut
a Lisboa
i van anar
un viatge així
com molt llarg
i com que em vau anar
amb què vau anar
expliqueu
expliquem
vam anar
a autocart
amb la parròquia
a la parròquia de Molins
de Rei
la parròquia de Castelló
i una altra parròquia de Barcelona
i bueno
van ser moltes hores
sí
van ser unes 10 hores
amb moltes quadres
pel negatí
però bueno
no van ser tan pagades
de la parròquia de Barcelona
i davant
el primer que vau fer
com vau anar a Portugal
va ser anar a Fàtima
i què us va semblar
a Fàtima
és que vam estar
poca estona
però és que
hi havia bastanta gent
perquè moltes persones
feien l'anís
de la paraula
a la Fàtima
i bueno
va dir
bueno
és que
ens respiro
per mi
vol dir que sí
hi ha una aire
a Fàtima
hi ha una aire social
sí, sí
molt bonic
i a més també
que va ser
com una bona
interrupció
a la jornada
perquè vam veure
moltes banderes
de molts llocs
i va ser
molt xulo
o sigui
va ser una bona
introducció
a què seria
després la jornada
i després
anàvem a un lloc
anàvem a un lloc
que ja estava
tot preparat
i tots
anàvem a un lloc
o una
sí, sí
sí
després vam anar
a Cascais
i allà
ens vam
ajutjar
a un
a un
pergolari
i vam estar
bastant bé
sí
vam estar
bastant
gent
perquè era
jo sé si
de Sant Feliu
de Girona
a les Sons
i crec que ja està
però
de Girona
s'han
bastants
i ens
anàvem
per classes
o sigui
també
amb classes
diferents
i també
anàvem
estaven
a uns anys
de dormir
o xinxinx
si ja no
portaven el seu sac
però
bastant
estaven
bé
perquè
érem
molt acutidors
les persones
d'allà
o sigui
de Cais
que
obrien
sempre
lloc
i et deien
sempre
bon dia
i no sé què
i tu
treballaven
tot avui
i obrigado
i obrigado
obrigado
molt de obrigado
a mi
hi ha la gràcia
no?
sempre parlar portugués
sempre torna impresora
que parla espanyol
malament
sí
sí
sí
em plena
en catalan
la S
sí
sí
bueno
millor
un lloc
que entenguis
que si va
jo què sé
en noruega
i no en tens
res
Corea
o Corea
Corea
també és cert
que
vam aprendre
a valorar
les dutxes
perquè
teníem
una dutxa
per les noies
i una dutxa
pels nois
i amb
el parell
sí
però molt
bé
bueno
però també
fa
creixió
s'ha d'anir
s'ha d'anir
s'ha d'anir
llavors
allà
hi ha d'anir
molts espanyols
els espanyols
eren els bols
només
i a més
tota Espanya
tota
però
en bogat
estava
a Cascais
llavors
tothom
que trobava
els bols
a Cascais
ara
era
o sigui
anaven persones
no
per Cascais
hi havia
més menys
els espanyols
i els polacs
i de fet
vam tenir
una
missa
només
d'espanyols
a Cascais
que va ser
brutal
jo crec que va ser
el que més
em m'agrada
perquè a més
el ser espanyol
ho vaig entendre tot
i els feien
el carrerà
de l'Omella
ah sí
llavors
la Sant Tania
se m'agrada
i era com
una maniet
molt
d'estar a casa
i després
vam tenir concert
també
que va estar
molt xulo
va ser
molt guany
sí
sí
llavors
a la foto
aquella que surt
a Filomenical
tenia una
superbandera
de Sant Just
ah sí
això que ho donaven ells
o el explotàveu
no
no
aquesta
li vaig escriure
per Instagram
i li vaig demanar
si me la podia donar
si me la podia deixar
i em va dir
que clar
i em van contactar
els
els
que treballen
a l'Ajuntament
i me la van donar
molt amables
per ser
ah que bé
no
jo pensava
se l'han fet ells
o allà l'organització
donen banderes
però donar una bandera
de cada poc
no no
i és que m'he xocat
com ja
us sabia
que era aquella bandera
o sigui
però bueno
estava bé també
perquè és cert
que com hi havia
totes banderes d'Espanya
tenir una bandera
que era una miqueta diferent
doncs servia
per guiar
el grup
perquè
hi ha
clar
però jo no veia
això que era
o sigui que passava
i veies
la bandera
allà lluny
sí
sí
perquè
separar-se del grup
era inevitable
el gust
clar
si hi havia tanta gent
i ells també els donaven
el menjar
però no
això anava
a cap
sí
o sigui
per mi
era gratuït
se surt
sí
o sigui
a les pagàvem
un preu
que incluïa
el lloc de dormir
i tot el menjar
o sigui
com certs llocs
que et deixaven
els apats
i produsaven
el prefi
tu anaves
amb un codi QR
i escanejaves
per exemple
el McDonald's
que havíem
restaurants
que es adaptaven
i supermercats
també
o sigui
estava molt ben preparat
sí
sí
però clar
això la gent
prepara
cada any
hi ha gent
que està pràctica
i els deuen ajudar
sí
deuen tornar a la ciutat
però quan hi ha tanta gent
en els llocs
jo només he anat
a un lloc
i molts anys
que era un concurs
de cant
de cant
de coros
de foros
de poros
i el coros
de tot el món
no
tu deies
que tenim vosaltres
aquí
de Sant Jus
i allà
la nostra bandera
era la bandera
a Espanya
perquè estem vosaltres
aquí
no
i veies la gent
clar no era religiós
però la gent
cantava
i era molt bonic
veure els altres països
ara molt de tots
esteu més acostumats
a viatjar
no
però
sí
però
sembla l'únic
l'acumenisme
no
sí
i després també
emulava molt
o sigui
aquest intercanvi
de cultures
també
podies per exemple
parlar amb gent
de no sé
al final
amb l'anglès
parlaves amb tothom
i
o sigui
jo vaig tornar
amb un
molt llum
d'obsequis
de gent
de molts països
que
i has portat coses
per intercanvi
sí
es feia l'intercanvi
si tu parlaves
amb la gent
què tal
i la veritat
que estava molt xulo
l'intercanvi cultural
que hi havia
clar
si això és molt
molt interessant
i veu veure el pel
el veu veure
jo
jo sí
en primera persona
en primera fila
i la veritat
tu vas ser una miqueta
coincidència
perquè jo estava
una mica perdut
no sabia com
o sigui
jo els havia perdut
i no sabia com
com passar
perquè
quan passa el papa
ho veien tot
i tu ja no pots passar
i es posa
la policia
i tot
i tallaven
tallaven el carrer
i tu no podies passar
d'un costat
a l'altre
què passa
que el meu grup
estava a l'altre costat
i no podia passar
i jo estava una mica
així moscajat
però just
de sobte
veig que
passa moltíssima policia
em vaig quedar
quiet allà
primera fila
i passa el papa
i el vaig veure
una vegada
Sant Pere
al Vaticà
aquí
fa anys
m'heu organitzat
per anar a Roma
i llavors
tenia un seminarista
d'aquí
que és
el capallà
que ja havia sigut
ajudat
que treballava a Roma
ens va donar
entrades
per anar a missa
de Sant Pere
el dia de Sant Pere
però no pagaves
no pretenies
que li era enumerada
llavors
jo tenia els nens
unes monges
els nens
i un rater
llavors les monges
van deixar posar els nens
al costat del passillo
clar
el papa passa per allà
i dius
ostres
i a un nano
li van venir així
com una cosa
que no tornaré a viure
mai més
no?
si la veritat
és que impacta
i amb una sonrisa
sempre
la veritat
és que és un papa
molt
molt
que en aquella època
del meu
eres
el meu
segon
Joan Pafagón
també
sí
sí
després
vindrà
Benedicto
XVI
que diuen
que és més
serà més alemany
sí
serà més alemany
mai ser
jo no me'n recordo
però
no
torno a signar tu?
no no
o sigui
sí que l'he vist
perquè
per exemple
ara que vas
ah
el feia
sí
però
mentre
mentre
era papa
jo t'he quedat
una conci
clar
ara ets més petit
ets més petit
molt bé
molt bé
és bonic
anar a aquests llocs
i després
a mi el que em
frapa una mica
que dius
pas
no hi ha ningú
que baixi a mi
saps
jo
ho passen
però després
quan vas a una
concentració
d'aquestes
dir
ostres
és que no som sols
n'hi ha
molt m'obsessos
de les altres
és tu que em veus
en panta
és que no
vaig aixi pensar
però
i vosaltres
que l'única jove
que ho avisa
és que sí
diuen
o sigui
hi ha aquí
moltíssima gent
que normalment
no ve
o sigui
o sigui
no hi ha gent
catòlica
és
a la missa espanyola
per exemple
veure com
80.000 persones
s'arrodillaven
davant
de la consegració
impacta molt
i després
a la visília
millor i mig
de persones
encara més
o sigui
la veritat
és que és
molt impacta
jo
fins la història
la concentració
de
jocades
de jocates
que hi ha hagut
més gent
ha sigut
de Manila
saps el que Manila
va ser
hi ha un content
de 4 milions
5 milions
en unes isles
sí sí
hi ha pedras
en Fabre
que hi ha
a dir
no
jo suposo
que molts
eren
Fabre
sí
vaja
és un país
superpoblant
i jo
jo
ho he
d'actori
però molt
extraordinàriament
que
ja
i llavors
suposo
que molts
eren de
d'allà
perquè això
no els he passat
mai més
a les filipines
no crec que
organitzin
mai
els jocs olímpics
són un país
pobret
no
sí
però vull dir
curiós
perquè he fet
una mica
d'història
no
quan es van
començar
a fer
els països
que anem
i
destaquen
seu
dinipides
5 milions
sí
sí
fos curiós
o sigui
que van tornar
ben contents
sí
sí
doncs
ara heu
d'organitzar
l'anam
diat
sí
sí
està
sí
era una de les
propostes
de fer
la part
el cap
o de l'infranajat
sí
però quan el meu
manu era
com vosaltres
aquí
i van anar
sí
i va ser
bastant
molt bé
per
ara no és
aquest
molt bon
de la gent
sí
però també
és
molt bon
jo
jo crec que ens
ha servit
sobretot
per tenir
més ganes
per fer
més
sí
més
sí
més coses
aquí
amb els joves
de la parròquia
que cada vegada
som més
sí
i a veure
si podem
fer
o sigui
que tenim
d'història
dels anys
sí
bueno
des d'acabar
anem
i aquest
si no
si no
si
ja
ja s'estem
multiplicant
ja s'estem
multiplicant
doncs
bé
doncs
amb això
acabem l'entrevista
i estem molt contentes
que ho hagi volgut fer
i ho hagi volgut venir a explicar
moltes gràcies
moltes gràcies a tu
ara
abans d'acabar
recordeu que la parròquia
està organitzant
la tradicional
romeria Montserrat
els dies 3, 4 i 5 de novembre
podeu passar pel despatx
perruquial
apuntar-vos
si hi voleu anar
i si ens voleu tornar a escoltar
estarem com sempre
en antena
el dissabte
a dos quarts de 12 del migdia
ara escoltes
ara escoltes
ràdio despert
ara escoltes
ràdio despert
sintonitzes
ràdio despert
a ràdio despert