Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ai, que hem passat el temps de seguida!
Bueno, quasi-quasi estem tots menjant els torrons.
Són uns dies així una mica raros entre sopars d'empresa, sopars amb amics que en el dia de Nadal no et pots veure una cosa i l'altra, ve un nidor.
I el nostre poble que està superactiu amb tantes activitats que no sabem on hem d'anar, perquè n'hi ha tantes que no saps on pots escapar-te, però no ens podem queixar que aquest cap de setmana començarem amb el mercat de Nadal, que hi haurà parades del comerç local, d'artesania d'Analenca, tindrem els food trucks i activitats per tots, per tota la família, grans i petits.
Sí, el comerç just també.
Sí, sí, nosaltres el que fem Justícia i Pau és el Consell, dins del Consell de Solidaritat, les quatre entitats que formem, Justícia i Pau, la Forte de la Sonrisa, Acció Solidària i Logística i Sant Just Solidari, doncs estarem presents en el mercat de Nadal, amb productes de comerç just, perquè sapiguem tots, doncs, bueno, comprem d'una manera justa tots aquells productes que a vegades no trobem aquí apropet,
però aquell dia sí que durant dos dies podem comprar moltes més coses que no només el cafè, sinó altres coses de comerç just.
I estarem el dissabte i el dium menja, i a les deu i mitja es fan un espectacle del comerç just, que és la botigueta amb el teatre de la Tanaka,
que són un grup que explica normalment temes de producte del comerç just i, fins i tot, del malbaratament dels aliments.
Ho tindrem el dissabte a les deu i mitja, dos quarts de dotze. Esperem que ens faci bon temps, en principi sí, i allà estarem.
I què més hi ha? Bueno, aquests dies hi ha de tot, perquè tenim el concert de Nadal de la Coral Armonia, que és el divendres, dia 21,
tenim el concert de Nadal també del cor Lopom de Flos, que cantes tu, que el tindràs el diumenge també.
Sí, és a dir, el diumenge, sí.
El diumenge, o és al matí o és a la tarda?
És al matí.
Vale, és a dir que, imagina't.
Què més tenim? Tenim, què més?
Anem a cantar a les monges.
Ah, a Nostra Senyora de l'Urdes.
Sí.
Què més hi haurà? Bueno, hi ha les actuacions de tots els...
Tenim concerts de l'Orfeu, també en Rí Morera, tindrem els pastorets, tindrem festa de Cap d'Any el dia 31,
tenim... Ah, bueno, i ja que estem en la finestra de Justícia i Pau i estem en actes, en veus de la parròquia,
recordar que a la parròquia també tenim els nostres actes religiosos,
que tenim la missa familiar de Nadal, que és el dilluns, dia 24 de desembre, a les 7 de la tarda,
que és per dedicar-ho als infants i a les famílies,
i després tenim la missa del Gall el mateix dilluns 24,
però com sempre, a les 12 de la nit, la tindrem.
I llavors, com no, el dia de Reis, la nit de Reis, el dia 5,
tindrem el Passebre Vivent,
que també el fem a la plaça de l'Església,
és a dir, que també us convidem a fer una miqueta de passejada pel voltant
i després d'aquesta manera veiem el Passebre Vivent, que ens organitza la parròquia
i després veiem ja l'arribada dels Reis d'Orient,
que si hem sigut bons nois i bones noies, alguna coseta ens deixaran caure.
Tu creus que ens portaran a alguna cosa, Jesús?
Jo crec que sí, normalment, a veure, la gent que fa la feina i que li troba cada dia
i, a més a més, compleix les seves obligacions,
és segur que tenen premi.
Cal recordar que aquí també estem tots amb la campanya de recollida de joguines
de cap infant sense joguina
i aquests dies, fins al dia 14 de desembre,
hi ha hagut la recollida de campanya de recollida d'aliments
que han fet les escoles,
també el repòs de càritas ja ho va fer a principis de mes
o finals de novembre, que també va anar molt bé,
i amb les escoles acaba ja el dia 14
i també tenim la recollida, com dèiem, de joguina,
és a dir, de cap nen sense una joguina, no?
És a dir, que podem col·laborar i ajudar els nostres Reis i Patges
a les botigues del poble,
que són, doncs, per recordar-vos,
la papereria Escrivà, el Cal Lliureté, la Janine Patchwork,
i espereu-vos que menteixo una...
No, l'Escrivà, Cal Lliureté, la Janine Patchwork...
Sí, i em deixava la Campallar,
la cistelleria de Campallar del carrer Bonavista.
És a dir, que si volem ajudar els nostres Reis i Patges,
doncs, ja sabem, una d'aquestes botiguetes podem anar
i ajudar-los a que tots tinguem una joguina al dia de Reis.
Molt bé.
I, bueno, més o menys hem explicat una miqueta de tot, no?
Està molt bé, perquè són uns dies molt senyalats
i, a més a més, fem poble, això és important.
sobre tot això, perquè, per molt que ens hagi nascut
un nou monstre comercial,
no ens hem d'oblidar que tenim el nostre comerç de proximitat,
que ens ajuden, que quan a vegades no trobem una cosa,
els hi demanem, i jo crec que no hi ha cap botiguer
que no faci l'esforç per trobar-nos aquella cosa
i que no ens hagim ni de desplaçar a cap altre lloc.
Vull dir, que intentem...
Si alguna cosa no veiem a qualsevol de les botigues del poble,
preguntem-ho, perquè segurament ens ho trobaran i ens ho portaran.
I, com no, doncs fem vida.
Molt bé, molt bé. És molt important, això, sí.
No, vull dir que, a més, ho tenim al costat,
que no ens hem de desplaçar.
A més, ara hi ha molta gent a tot arreu
i aquí el poble es compra molt tranquil·lament.
Jo penso que si ho demanem...
Jo, sempre que no he trobat alguna cosa o ho he demanat,
sempre ens ho hem portat.
Per tant, tot el que es pugui fer al voltant de casa
és molt més còmode.
Molt més còmode, sí.
És allò, fins i tot de dir, mira, t'ho pago
i quan tingui o vingui menys carregada ja t'ho pots anar a recollir.
Això a Barcelona t'ho has d'endur al mateix dia, segons quin lloc vas.
I aquí saps que dius, escolta, mira, t'ho deixo pagat
i ja t'ho vindré a buscar.
I mai et diuen que no.
Aquesta tranquil·litat és una cosa que hem de valorar
i que quan no la tinguem, llavors és quan la trobarem a faltar.
Naturalment, naturalment.
Perquè, clar, a les persones no sé què ens passa,
però fins que no marxa no ens desapareixen les coses.
O a vegades persones diem, ostres, ara sí, dius,
ostres, ho he hagut de perdre per notar aquella absència, no?
Sí, sí.
Ai, però bé.
Bueno, diguem, a veure, a què volem parlar?
Tenim dues coses.
Sí, tenim dues coses.
Una és el missatge de pau del papa Francesc,
que sabem que cada any ens dona un missatge a nivell mundial,
o sigui, que es parla en totes les iglesies del planeta.
Aquest és un missatge que és molt interessant
perquè ens marca una mica la pauta.
Del nou any.
Del nou any.
Com sabeu, Justícia i Pau fem la pregària o l'eucaristia
del 1 de gener, que la fem a la parròquia,
i sempre la fem al voltant del missatge que el papa Francesc ens diu.
I aquest any el missatge és, o el tema,
és la bona política està al Sant Raí de la Pau.
Realment ni fer després.
De fet, aquest és un tema candent i molt actual.
I sí, val la pena, almenys, escoltar-lo i reflexionar.
El comentari que ens diu el Sant Pare
diu que la responsabilitat política pertany a cada ciutadà,
i en particular a aquells que han rebut el mandat de protegir i governar.
Aquesta missió consisteix a salvaguardar el dret
i fomentar el diàleg entre els actors de la societat,
entre les generacions i entre les cultures.
No hi ha pau si no hi ha una confiança mútua,
i la confiança té com a primera condició el respecte per la paraula donada.
El compromís polític, que és una de les expressions més altes de caritat,
comporta la preocupació per al futur de la vida i del planeta,
de les persones joves i dels més petits,
en un set de realització.
Quan l'home es respecta els seus drets,
com recorda el pare Joan Pau XXIII,
en l'encíclica Passem i interris, de l'any 63,
diu que el sentit cap a l'altre és respectar els drets dels altres.
I els drets i els deures de l'home acrediten la consciència de cadascú
i fan comunitat.
I bé, diu, per tant, estem cridats o tenim aquest do
d'anunciar la pau com una bona notícia en el futur
i que cadascú de nosaltres hem de lluitar per tenir una dignitat,
no només per nosaltres sinó pels altres,
i respectar els drets, no només els nostres sinó els dels altres.
Si ens respectem entre tots,
doncs entre tots podem aconseguir un món millor.
I és el missatge que ens dona aquest any el pare francès.
Jo crec que és un missatge bastant fort,
ja no només a nivell polític,
sinó que nosaltres com a ciutadà també tenim la nostra responsabilitat
quan escollim aquells polítics
que són els que realment governen,
perquè nosaltres només fem l'acció de votar.
Però l'acció de votar que a vegades en parlem
i no sembla tan important que dius
aquest any no vaig a votar, no?
Dius, ostres, és el teu dret per escollir una persona
que creus que et portarà una serenor, una pau,
que lluitarà pels drets del teu poble,
si ens centrem ja només on vivim, no?
Doncs lluitarà perquè totes les famílies
puguin tenir una vivenda digna,
un treball més o menys digne,
que tinguem uns transports a prop,
que la gent gran tingui les primeres necessitats bàsiques
que una gent cobertes,
que si hi ha una persona que no té família
doncs que no se senti mai sola.
Aquestes petites coses,
ostres, quan anem a votar ens hem de reflexionar
de dir, a veure, aquesta persona o aquest partit polític,
això ens ho farà o no ens ho farà o fins i tot?
Per què no? A vegades no ho fem.
Escolta, em s'escriu un missatge i dius
escolta'm, al teu programa jo aquesta opció no l'he vista.
Hi creieu? No hi creieu?
Perquè clar, a vegades ens queda el dubte, no?
De dir, ostres, sí, a vegades hi ha frases d'això
molt guau, molt bones,
i dius, val, és un esponsor total,
però aquesta frase tan xula,
què comporta de darrere, no?
A vegades si escoltes a segons qui dius,
ah, mira quin missatge més bo,
sí, sí, però darrere d'aquestes paraules
que són fàcils de dir,
com les treballaràs o com les portaràs a terme, no?
I jo crec que aquí, per molt que el govern,
els governants,
tinguin la seva valua
per fer la feina,
també som nosaltres,
que els escollim els responsables
que això funcioni, no?
Sí, efectivament.
De fet, d'aquest missatge del Papa
hi ha una cosa que a mi crida molt l'atenció,
favorablement,
i és quan diu que s'ha de respectar
la paraula donada.
Això és una cosa que pràcticament
cada dia el veiem,
que moltes vegades els missatges
que venen dels mandataris
o dels que governen,
un dia diuen una cosa
i al cap de dos mesos diuen una altra.
I clar, aquest és un fallo enorme,
perquè és lògic
que per l'ètica de la persona
i per la qüestió de la comunicació,
la bona comunicació del bon govern,
quan es dona la paraula
o s'escriu una conclusió
i es pren uns acords,
que respectin,
perquè és bàsic
per poder viure d'una manera ordenada.
Això és tan important
que val la pena que reflexionem.
I també, lligat amb això,
el dir mentides,
el dir mentides
és una cosa que és molt fàcil,
perquè generalment és la manera
de sortir de situacions complicades,
però que després, a la llarga,
són molt prejudicials
per la gent que ho fa
o per les persones que ho fem.
I s'ha de tenir en compte
que els governs,
tots els governs,
no han de dir mai mentides.
Tenen dues funcions, els governs.
Una és d'administrar bé el país
en funció de la gent,
perquè la gent millori.
i l'altra, no dir mentides.
Aquesta és la qüestió.
Si compleixen aquests dos principis,
els governs,
per veure que facin les altres coses,
segur que ho faran bé.
Bé, és com fins i tot
si us traslladem el nostre dia a dia,
tots nosaltres,
si treballes en una empresa,
com antigament,
no hi havia els contractes
com ara que signem totes les coses
en un contracte.
Abans era la paraula
i una apretada de mans,
es feien totes les coses.
antigament,
qui retornava una lletra,
ostres,
doncs en aquell moment
era penalitzat,
en fa molts anys,
i ara resulta que
tornar a un confirming,
doncs no passa res.
Dius, home, no,
això és una ètica,
de dir, ostres,
doncs si en el nostre dia a dia,
en la nostra feina,
ens agrada,
doncs aquesta bon fet,
de bones maneres
o bones pràctiques,
a la política
també ho hem d'exigir.
I si algun dia
algú s'equivoca,
doncs escolta,
en tots som humans,
però has de reconèixer que,
ostres,
doncs això no ho he fet bé,
o, ostres,
hauria pogut fer una altra cosa,
no?
És a dir,
no podem anar llançant pilotes foras,
no?
Vull dir,
hem d'assumir que,
bueno,
són persones
i que es poden equivocar,
però, bueno,
l'equivocació,
en teoria,
l'error,
jo a vegades no el veig dolent,
si d'aquest error n'aprenem.
El problema és que el ser humà,
a vegades,
prefem els mateixos errors,
no sé quantes vegades,
i us, home,
llavors sí que ja és un problema.
De fet,
aquesta encílica,
ara quan parlaves,
Quima,
em fa recordar
el tema també cap dalt
de la corrupció
des d'instàncies
de govern
del país,
no?
De totes les instàncies,
no?
Unes determinades,
de totes.
Bueno,
això és el pitjor descrèdit
que pot tenir un govern
o uns mandataris
amb la seva història personal
i de govern.
És a dir,
no es pot,
si una cosa
s'ha fet mal feta,
doncs un ha d'admetre
que allò ho ha fet mal fet
i que els diners
no s'han emissat bé
i que, per tant,
s'ha enganyat el poble.
Bueno,
doncs admetre això
seria un senyal
de civilització,
però és que
fa una colla d'anys
que estem veient
que s'està fent
una quantitat
de problemes
de mal govern
i de diners
que no s'explica
la destinació
i ningú,
ningú
demana disculpes
o diu
m'he equivocat
o m'arrepenteixo
d'haver fet això.
En un país
que ningú és capaç
de fer això
com el nostre,
un estat com el nostre,
això no ho diu
gens de bo
del govern
de cara als ciutadans,
perquè els ciutadans
ho sabem,
això.
Però,
en general,
potser tu
m'ajudaràs,
però tu creus
que hi ha hagut algú
que quan s'ha equivocat
de qualsevol país
aixecar la màia
i dir-vos que
m'he equivocat
si ho has fet malament.
Bé,
o sigui,
hi ha una qüestió
en aquest,
hi ha un diferencial
en els països
del nord d'Europa
i de l'Europa atlàntica.
Recordo el cas
de la Merkel
que tenia
una companya
ajudant al gabinet
que va copiar
una tesi.
La va copiar
totalment.
Doncs,
aquestes persones
eren molt amigues,
però el codi ètic
que tenen
aquest govern
diu
que quan alguna cosa
fa això
se'l treu
del càrrec
i es fa públic
la seva citació.
Això és un diferencial.
I també,
doncs,
evidentment,
en altres casos
que s'han provocat
d'asfalc
o s'han provocat
problemes
de mala administració,
també es treu
a la gent.
És a dir,
no tenen a corretge.
En una empresa
te'n vas al carrer.
Exacte.
En el moment que t'enganxen
i si ho has fet
te'n vas fora.
I a més,
és un despido procedente
que te vas a la calle
sense cap tipus
d'indemnització
i, evidentment,
amb una carta
que quan has de trobar feina
complica molt la situació
per tant.
Sí.
Aquestes coses
les que no s'entenen,
no?
Sí,
diguem-ne que uns
tenen la tolerància
i uns altres no en tenen.
Exacte.
Llavors,
jo el que entenc
del missatge del Papa
és que hem de ser
més rigorosos.
Sí.
Jo també entenc això.
Rigorosos,
fins i tot més ètics,
no?
Que a vegades
se'ns oblida l'ètica.
I pensar una miqueta
també,
no costa res
afegir
a les nostres creències
una miqueta
la carta
dels drets humans
a les Nacions Unides.
La humilitat.
Que és una mica
l'expressió
del poble
davant del poder
d'un estat.
és a dir,
les Nacions Unides
la declaració
no és més que això,
un punt d'apoi,
un punt de recolzament
de la gent
del poble
cara
a les exigències
que fan els estats
perquè són els que tenen
el poder.
Sí, sí,
perquè en realitat
és així.
Per tant,
doncs,
pensem en això
de la carta aquesta
i de la visió
que el Sant Pare
agafa cada vegada més
a la vida real.
Sí,
és una persona
que,
com dic jo,
baixa al carrer,
el trepitja
i es dona compte
del que a vegades
ens oblidem
moltes vegades
perquè el dia a dia
no posem la cinquena
i anem fent,
anem fent,
anem fent
i a vegades no parem
i necessitem que algú
sigui,
en aquest cas,
perquè és el para francès,
però sigui que sigui,
sigui,
ei,
atureu-vos un segon
i penseu
el que esteu fent
perquè a vegades
quan penses
dius,
ostres,
i això per què ho fem així?
Quin sentit té?
O aquella frase,
bueno,
s'ha fet tota la vida així ja,
però el millor és que
tota la vida
ja ha caducat
i hem de millorar
amb l'eficiència,
amb l'eficàcia,
els temps canvien,
les persones també canviem,
la tecnologia va molt més ràpida
del que no anava,
és a dir,
hi ha molts canvis
al nostre dia a dia
que a vegades
no ens en donem compte
i dius,
ostres,
potser que parem
i per a vegades
significa que parem
i és perquè produirem
d'una manera diferent
o veurem les circumstàncies
d'una altra manera,
no?
A vegades és bo parar.
Sí, sí,
de fet,
és bo que reflexionem
de quan en quan
i fem aturs.
D'aquí que tu,
per exemple,
el Jesús ens fa aturar
en una cosa
que aquesta setmana
es parlava a les ràdios,
a les ràdios,
no sé,
a la nostra no,
però a algunes ràdios
així amb més ressò
i a més comentaristes
estàvem parlant d'Europa,
va aixecar el dient
escolti,
què està passant a Espanya
que el corredor
mediterrani
el tenen parat
i no hi ha manera
d'engegar-lo.
Exactament.
I és un tema
que com sabeu
ara farem el corredor 2
que hem posat
número 1 i número 2
el mes passat vam fer-lo
i a més també
el porta el Jesús
perquè realment
és un tema
que ell li preocupava
perquè ningú deia res,
aquí estem com molt quits
i a Europa
aquesta setmana
ha dit ell
i escolti,
i vostès
quin problema tenen,
no?
I com que ens queden
uns 10 minutets
doncs anem a parlar
del tema
que aquesta setmana
ha parlat a Europa
que era sobre
el corredor mediterrani.
Sí,
aquest és un treball
que estem fent
el grup de Justícia
i Pau de Sant Jús
a nivell de col·lectiu
perquè tot el que
després diem
d'alguna manera
s'ha parlat
i s'ha consolidat
després.
Mireu,
el corredor mediterrani
aquest és el segon capítol,
el primer a parlar
amb l'important
és que
si es posava en marxa
aquest corredor mediterrani
que és un corredor perifèric
que aniria
des de Huelva
fins a Portbou
després passaria a França,
Alemanya,
Dinamarca,
fins a Suècia,
Noruega,
és a dir,
posaria en comunicació
la circulació
de les mercaderies
amb rapidesa
i en qualitat
i amb costos
més petits
i això
produiria
una millora
del PIB
entre 3 i 5 punts
del PIB
que això seria
nacional,
el PIB d'Espanya,
que això serien
de 30 i 50 mil
milions d'euros
cada any.
a més a més,
construir aquest corredor
i posar-lo en marxa
donaria
una quantitat
d'hores de treball
de nou
enorme.
Es podria dir
que
centenars i milers
de treball,
cosa que
fa molta falta,
fa molta falta
augmentar
els ingressos
de l'Estat,
els ingressos
de les autonomies
i fa molta falta
augmentar
hores de treball
perquè hi ha
molt d'atura
encara.
Per tant,
aquí hi ha treball
de tot tipus
per ampliar
les estacions,
per fer les vies,
per preparar
la logística,
per preparar
els trens,
és a dir,
una quantitat
d'hores enorme.
Doncs aleshores,
un cop feta
aquesta premissa,
us llegirem
les conclusions
d'aquest
número 2.
Doncs començo.
Diu,
per al corredor
mediterrani,
la indústria
de la perifèria
de l'Estat espanyol
permet un important
estaldi de cost
de transport
i estalvis
en l'energia
utilitzada.
Eixos com de temps
de transport
molt remarcables,
el que fa
de facta
més competitiva
les nostres possibilitats
d'exportació
a l'Europa
atlàntica
i central.
Sabem
de la importància
que té l'exportació
amb el manteniment,
ampliació
i creació
de llocs de treball
de la perifèria.
També que els ports
mediterrànics
permeten
l'enviament
dels potents
productes
industrials
de l'Europa
nòrdica
en destinació
a Àsia
i també
en menor escala
a l'Àfrica.
Un exemple
molt clar
representa
l'avantatge
per a la indústria
alemana
dels automòbils
enviar a través
dels ports
mediterranis
les seves exportacions.
També l'important
que és la fàbrica
de la Ford
Almofases
que és el tal
País Valencià
pugui enviar
part de la seva
producció
a l'Europa
atlàntica
i central.
Amb això
ho faries
amb menys temps
per tant
eficàcia
i eficiència
estaria...
I el cost
sobretot
un cost inferior
de transport
perquè com sabeu
imagineu-vos
els transports
a vegades
el que suposen
quan passen uns
15 enviaments
amb transport
terrestre
és super
super car
però molt.
A títol d'exemples
podem enumerar
la indústria
de la ceràmica
castelló
que amplia
milers d'hores
de treball
i centenars
d'empreses
en els seus
mascats
europeus
i asiàtics
a la província
de Huelva
els darrers anys
s'han plantat
milers d'actàrees
de mandarina
degut al clima
i les condicions
ambientals
que disposen
tenen l'objectiu
de recollir
i exportar
al llarg
de 7 mesos
la seva producció
i aquesta
és de suma
importància
per al desenvolupament
d'Andalusia
degut a la importància
que té en el PIB
andalús
en hores de treball
i en la creació
i manteniment
d'empreses
ja que les avantatges
comercials
en qualitat
preus
transport i temps
són millors
que de la forma actual
ara també
tenen
tota aquella part
de Múrcia
i a més
tenen
l'Adducat
l'Adducat
l'Aguacate
perdoneu
en castellà
que veu
que és una demanda
molt forta
i tenen més demanda
que producció
ara mateix
en diuen
l'or verd
exacte
a més gran quantitat
també se'n va fora
i a Àsia
es veu que ha començat
a trobar
unes avantatges
en aquest producte
i l'altre dia
algun productor
deia que seria
segons quines comandes
els arribessin
d'aquests països
seria difícil
poder cobrir
les necessitats
de les comandes
d'Àsia
llavors ja les
imagineu-vos
si li poses
ja tot aquest avantatge
en temes
d'enviament
de productes
i a Múrcia
per exemple
és molt important
la indústria del moble
la indústria del moble
llavors allà
té un valor impressionant
hi ha molta gent
que hi treballa
i també
la indústria cítrica
és el país
després de Canadà
més important
de producció
de llimones
la regió de Múrcia
Canadà és el primer
productor mundial
i el segon
és Múrcia
i
és bàsic
per fer marmelades
o per fer jogurts
amb productes
de fruita
i tot això
és bàsic
i allà ho fan
i estan exportant
també el morroc
Múrcia
també és veritat
tota aquella part
una de les altres coses
en el corredor mediterrani
el que també farà
és que milers d'empreses
de tot tipus
es beneficiaran
del corredor
i de la seva estructura
i fins i tot
hi hauran
d'una manera transversal
hi hauran mercaderies
que fins i tot
al llarg de 100 quilòmetres
del seu recorregut
podran comunicar-se
entre altres empreses
això vol dir
que ciutats
com Girona
Vallès Oriental
Occidental
Manresa
Igualada
Lleida
Valls
Alzira
Gixona
Múrcia
i moltes altres
de la perifèria
peninsular
quedarien també connectades
per tant
les sinergies
entre elles
també faria fins i tot
haver de costos
entre elles
perquè a vegades
no és només
que fabriquem una cosa
sinó que són
totes les petites empreses
que per arribar
a fabricar aquella cosa gran
tots els petits proveïdors
que hi ha al voltant
si estem connectats
el fet de tenir
menys despeses
en transports
amb un llavall
o fer la rapidesa
en arribar a les coses
guanyes molt de temps
guanyes molt de temps
evidentment
la vertebració
de les mercaderies
és el motiu
de l'existència
dels ferrocarrils
autopistes
i aeroports
a tot Europa
i també
la modernització
i el manteniment
de les seves línies
hi ha hagut
una obsessió
a l'estat espanyol
amb la prioritat
radial
amb independència
de la demanda
real de la mobilitat
que perjudica
perdoneu
la seqüència temporal
òptima
de les inversions
i a més
ha determinat
un accés estructural
d'oferta
que s'ha de proveir
sí o sí
perquè respon
a la lògica
administrativa
i ideològica
nacionalista
de la política
territorial
a Espanya
si és això
afegim
que és una política
oficial
de Ministeri
de Foment
que als espanyols
amb l'AVE
els fa a tots iguals
com explicaria
el tema
de la vertebració
diu
paràgraf
de l'article
del Germabel
titulat
Espanya es fan
tantes infraestructures
que no s'usen
i si pot fer
alguna cosa
aquesta pregunta
i aquest petit
tema
sobre la vertebració
està teta
de la revista
econòmica
del Col·legi
d'Economistes
del número 70
de l'any 2014
és a dir
que ja posava
el germà
Abel
l'any 2014
el tema
de la vertebració
i el fet
de tenir
ja amb l'AVE
ja vam millorar
però clar
és veritat
hi ha zones
on va l'AVE
que són
improductives
i són
malbaratars
això sí que és
malbaratars
i tirar els diners
puguem fer ara
un AVE
que dius
fa d'aquí a aquí
llavors faig el corredor
i ja ho tinc tot lligat
és que no és tan difícil
no hi ha tanta cosa
per fer
ja tens una infraestructura
on va l'AVE
és a dir
pots aprofitar molt
del que has fet
llavors dius
ostres
des del 2014
estem ja el 2018
començant el 2019
portem uns quants anys
de retras
evidentment
i hem passat una crisi
amb tot això
el 2012
vam començar una crisi
vull dir que l'haguessin pogut
potser millorar
i ara encara estem aquí
donant-li voltes
si és factible o no
sí, sí
la veritat és que
un país
que pot progressar
amb riquesa
i amb qualitat de vida
per millorar els seus ingressos
el que han de fer
els governs
els bons governs
és facilitar la volta
construir-ho
i de fer-li
posar-ho en marxa
i donar facilitat
per tant
el primer
és fer les coses
amb intel·ligència
per exemple
quan es fa una inversió
els països europeus
atlàntics
sempre parlem
dels països atlàntics
perquè són els dels seus veïns
i perquè els veiem
i els coneixem
doncs
sempre
fan una inversió
quin és el capital
el retorn d'aquesta inversió
en quant de temps
fan els càlculs
i si la cosa
és rentable
és rentable
que no és que venim
pel país
patin endavant
o fan modificacions
aquí
tota l'estructura
de transport
ferroviària
aeroports
i carreteres
s'ha fet
sense pensar
en aquest capital
del retorn
només s'ha fet
d'una manera centralista
Madrid és el centre
i el final de tot
doncs com que se'ns acaba
el temps
hem de pensar
el nou propòsit
del 2019
a veure si entre tots
fem que els nostres
mandataris
vegin les coses
amb una certa mira
més oberts de mira
i veure la globalitat
i no el centralisme
com ens ha dit
ara mateix
el Jesús
doncs nosaltres
des de la finestra
Justícia i Pau
i des de tot l'equip
que formem Justícia i Pau
el que ens sentiu habitualment
però els que no els sentiu
però que estan al darrere nostre
cada dimarts
tot un cop al mes
que ens veiem
doncs us desitgem
unes molt bones festes
que gaudiu de la família
i que gaudiu d'aquests dies
i si Déu vol
i si tot va bé
ens retrobarem al gener
així que
bones festes
Jesús
molt bones festes
Quima
i bones festes
de la nostra audició
i que sigueu molt feliços
això només demanem amor
una miqueta
adeu
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
Si se l'ha pagat de la seva butxaca
ningú li pot dir
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva
Tant de