Comencem ara un nou capítol, un nou episodi del programa Veus de la Parròquia.
Avui els toquen al grup de Justícia i Pau,
i com vénen fent ja des de principis de temporada, tracten la declaració dels drets humans.
Cada membre de Justícia i Pau que ve tracta aquesta declaració des d'un punt de vista diferent.
I avui li toca parlar a en mossèn Xavier Sobrevia sota el prisma de l'Església,
i per això el tenim aquí. Hola, què tal?
Hola, molt bé.
Bona tarda.
Molt bona tarda, moltes gràcies.
i, bé, jo diria, més que del prisma de l'Església,
és el prisma de la llibertat de consciència i religiosa.
És a dir, és més global que un tema estrictament d'Església, no?
Sí que estem, doncs, celebrant aquests 75 anys de la declaració universal de les drets humans.
Jo penso que això convé ressaltar-ho, tornar-ho a dir,
i va ser, doncs, un punt molt important, doncs,
no sé, dintre la història de la humanitat, perquè certament és un tema...
Un abans i un després, també, eh?
Sí, en part, bueno, donada la gran tragèdia de la Segona Guerra Mundial, no?
Que en el preàmbul de la mateixa declaració, doncs, es diu que això,
considerant el desconeixement i el menyspreu dels drets humans
que ha originat actes de barbària i ultratjans, doncs, per la humanitat, no?
Llavors, hi havia com una sensibilitat molt especial i molt recent
davant de les grans barbaritats que havia hagut a la Segona Guerra Mundial, no?
Clar.
I no només de les guerres en el front de batalla, sinó també tots els temes, doncs, diguem-ne,
de persecucions, de camps de concentració, de genocidi,
totes aquestes situacions, diguem-ne, que encara més greus, no?
Llavors, i amb una embargadura molt gran i també, doncs, això,
amb un coneixement com més directe d'aquestes barbaritats, no?
Sí.
Perquè ara mateix, perdona, penso en el Congo, on porten morts,
em sembla que ja són 4 o 5 milions d'habitants en les guerres dels últims anys
i en parlem molt poc, diguem-ne, no?
Però, bueno, l'embargadura de la Guerra Mundial, encara que les xifres de venga
poden ser variables, no?, però entre 45 i 75, 80 milions de morts,
això depèn de les xifres i de vegades com es compta,
clar, és un nombre, doncs, molt, molt, molt elevat
i que fa, doncs, això, que hi hagi com aquesta sensibilitat
perquè la gent es pugui entendre, no?
És a dir, hi hagi voluntat d'entendre's i hi hagi també ganes de dir
hem de fer un punt de referència que, més enllà del que pensi particularment
un o un altre, doncs, ho puguem, doncs, compartir entre tots.
Totalment.
Doncs sí, estem fent una mena d'introducció, no?,
i ubicant en el context en què van aparèixer...
Exacte, és a dir, la declaració acaba sent, doncs,
formulada i el dia que també se celebra és el 10 de desembre,
l'any 48, és a dir, nosaltres ja hem complert els 75 anys,
estem, doncs, al camí de celebrar el 76, el proper desembre,
i això, buscant, diguem-ne, aquest punt de referència
que vagi més enllà de les preferències o de les opinions culturals,
polítiques, ideològiques que pot tenir una persona o una altra.
També cal dir que no deixa de ser, doncs, una mica un ideal,
i també ho recull així, doncs, el preàmbul, no?, i en aquest sentit, doncs,
de dir... no diu utopia, eh?, però sí que diu ideal.
Ja, clar.
No ho diu amb la paraula del qual, però, bueno, diu el...
No, però, bueno, que en cert també sí que és bo també tenir ideals
i tenir uns actius que potser no es compleixen,
però que s'haurien de complir.
Sí, sí.
I en aquest sentit, doncs, dius quants punts de la declaració,
doncs, o sigui, la declaració sencera no la compleix cap país del món.
Ja.
A veure, no he fet una...
Molt difícil, eh?, seria ja una utopia realment...
No he fet una anàlisi país per país, però dius, bueno,
en quinze respecte més el dret a l'educació, els drets laborals,
els drets, doncs, a la llibertat d'expressió, els drets a la vivenda,
els drets a la lliure circulació de les persones, eh?,
doncs, a la gent, doncs, que pugui, doncs, això,
també viure amb respecte i llibertat les seves pròpies conviccions
i les seves pròpies carences també religioses, no?
Llavors, sí que potser un punt també interessant,
així, a manera d'introducció, doncs, a ressaltar,
és el... en què es basa tot això, no?
És a dir, al final, els dius...
Fa una referència a que, justament, la base de tot això
és el respecte a la dignitat de la persona.
I ho fan en forma tot d'articles, no?,
que suposo que...
Llavors, venen 30 articles.
El que avui ens centrarem és el número 18,
que parla més d'aquest tema,
de la llibertat de consciència i la llibertat religiosa.
Però sí que en el preàmbul, la primera frase,
doncs, diu, considerant que la llibertat, la justícia i la pau del món
tenen com a base el reconeixement de la dignitat intrínseca
i dels drets iguals i inal·leables
de tots els membres de la família humana.
Llavors, aquí tenim un aspecte molt important,
que és el concepte de dignitat.
I una dignitat que, si ens hi dic,
no diu la dignitat, sinó que posa també un adjectiu intrínseca.
És a dir...
Quina connotació agafa aquest objectiu dins d'això?
Bé, és a dir, està dient que el valor...
La paraula dignitat moltes vegades ho podem substituir,
no sempre, però moltes vegades per valor, no?
És a dir, el valor de la vida humana,
diguem-ne, està en si mateixa, és intrínseca.
És a dir, per ser ésser humà tens aquests drets.
no perquè tinguis més cultura, no perquè tinguis més diners,
no perquè tinguis més habilitats, no perquè estiguis més sa que nosaltres,
sinó perquè ets ésser humà, diguem-ne, tens un valor en si mateix.
I això, les circumstàncies, no t'ho poden treure.
Això és molt interessant.
Va, com diu la frase intrínsec, eh?
Sí, però convé dir-ho perquè la paraula dignitat després es fa servir en altres contextos.
I jo recordo, bueno, vaig fer un curset ja fa uns anys sobre la dignitat de la persona humana
com a base de la bioètica.
I en aquest curset, el professor, a mi em va ajudar molt perquè dius,
compte perquè la paraula dignitat té un sentit a vegades, té dos sentits.
Com una dignitat intrínseca i una dignitat adquirida.
Això pot ajudar a vegades a situar.
Si aquella persona que ha assassinat a tres ciutadans, diguem-ne,
dius, és indigna.
També et surt, això.
Però llavors hi ha com dues dignitats dintre de la mateixa persona.
La que té intrínseca per ser és l'humà
i la que té, entre cometes, adquirida per els seus mèrits,
per el seu servei, per les seves accions bones.
Per les coses que fa.
Per les coses que fa.
I dius, aquella persona és més digna de ser president del govern
que aquell altre que t'està, doncs, mentint o és un corrupte, etc.
Clar, sí, sí.
Llavors hi ha com, a vegades, fa servir popularment també aquesta expressió, no?
Aquell és indigna, eh?
Del que té o del càrrec que se li ha donat i tal i qual.
Aquell rei i aquell emperador són indignes
perquè s'han comportat malament amb el poble, etc.
Llavors, no sé...
Cal diferenciar, no?
Sí, i cal veure el context, diguem-ne,
perquè dius, el pitjor dels assassins que està a la presó
doncs no deixa de tenir una dignitat.
És veritat, perquè té una dignitat intrínseca per ser persona humana.
I, a més, dintre de la visió, almenys que tenim a Occident,
ens agradaria que rehabilités aquella persona per molt mal que hagi fet.
Sí, sí, que es torna...
Bueno, per això ja hi ha els programes d'inserció, no?
A les presons, en teoria, que funcionen més o menys.
I depèn també del motiu del delicte.
És a dir, potser per deixar de ser un lladre és més fàcil,
en canvi, per delictes sexuals la cosa és molt complicada.
Les teràpies aquestes, moltes vegades,
l'eficàcia seva és limitada, no?
Depèn del delicte també que hagi pogut fer, no?
Però, bueno, aquesta doble...
Aquest doble aspecte de la paraula dignitat, no?
Llavors, aquí, en la Declaració dels Dats Humans,
parla molt de la dignitat intrínseca.
És a dir, tu, per ser ésser humà...
És a dir, si tu ets jueu, o si tu ets de la Índia,
o si tu ets, doncs, de Sudamèrica,
doncs tens una mateixa dignitat
i, per ser persona humana, tens tots aquests 30 drets.
És a dir, que...
Que estan recollits en aquests 30 articles.
Exacte. Llavors, clar, això té unes conseqüències,
per tant, molt concretes i molt importants.
És a dir, que dius, hombre, no, perquè, mira,
aquell com viuen allà a les muntanyes del Nepal,
doncs podem dir que té menys drets
dels que recull la Declaració de l'Estat dels Drets Humans.
Doncs dius, no.
Fins a quin punt també cal distingir
que hi ha drets més essencials,
com serà el dret a menjar
i el dret a tenir unes mínimes condicions.
És a dir, a vegades es parla
de drets de primera generació,
de segona generació, de tercera generació.
És a dir, que no tots són els mateixos drets.
Entenem que són tan bàsics.
I això també cal dir.
És a dir, el dret a la vida
o el dret a l'alimentació
és més important que el dret a la llibertat d'expressió.
És a dir, en l'ordre per la subsistència mateix.
No diem que no sigui també un dret
a la llibertat d'expressió,
però tenen també, en certa manera,
un ordre, un cert ordre.
Dintre d'aquest ordre,
el tema de la llibertat de consciència
i de la llibertat religiosa
formaria part dels de primer ordre, també.
Sí.
En aquest sentit, també, entenguem
que això, la llibertat religiosa o la consciència,
tampoc és que sigui com una carta blanca
per dir o fer el que doni la gana.
Clar.
De seguida, lamentablement,
venen a la ment situacions, diguem-ne,
en què no respecta aquesta llibertat religiosa
i alguns grups o alguns governs
intenten imposar segons quines polítiques
a tota la població,
doncs no respectant aquesta llibertat.
Jo ara penso en la Índia.
La Índia té ara mateix un govern molt hinduista
i molt prou imposar els plantejaments hinduistes.
Ja fa anys que hi ha persecucions,
segons quins estats de la Índia,
a Orissa, si ho recordeu,
fa anys que anem a desglésies,
assassinats inclús, etcètera.
Llavors, la Índia pensant que també és molt, molt gran.
Sí, sí, sí, clar.
Vull dir, ningú tampoc,
espero que si té previst anar a la Índia,
doncs no s'ha substituït això.
Espero que a Nueva Delhi,
doncs, hagi bastanta tranquil·litat, no?
I, per exemple, això,
quan va morir la mare Teresa de Calcuta,
es va fer uns funerals d'estat.
Sí, sí.
En aquella època i tal,
i reconeixent la seva gran tasca,
doncs, humanitària i d'amor a la gent, no?
Però sí que això s'ha anat radicalitzant,
sigui en atacs contra cristians,
sigui en atacs contra musulmans a la Índia.
Si pensem en la divisió que va fer a Anglaterra
quan va descolonitzar la Índia,
va ser per motius religiosos.
És a dir, Pakistà i Bangladesh,
que eren de majories musulmanes,
inclús em sembla que allà,
doncs, van portar gent
per deixar com una mica més uniforme,
diguem-ne, el tema de les creences,
i la Índia, doncs, més hinduista.
En canvi, Pakistà i Bangladesh,
doncs, si no...
No té, no comparteixen.
El 95% són musulmans.
O més.
Llavors, i, bueno,
i justament tenim a Pakistà,
a vegades, algunes lleis
que han perseguit molt els cristians.
Pakistà, doncs,
és aquest país on fa no tants anys
van assassinar el ministre
d'assumptus religiosos,
perquè hi havia un ministeri,
perquè s'havia declarat a favor
d'uns cristians.
És on va veure el cas d'Asia Bibi,
aquesta dona que
anava a buscar aigua en un pou,
doncs la van acusar
que havia parlat malament
contra el profeta Mahoma,
o una cosa així,
i llavors allà qualsevol
denúncia
per un motiu d'aquests
és considerada
que ja és automàticament
doncs
motiu, doncs,
de fer unes accions,
d'anar a la presó
i veurem si fins a quin punt
inclús condemnar a mort.
Asia Bibi va passar anys
a la presó
condemnat a mort.
Finalment es va aconseguir, doncs,
que no s'apliqués
aquesta pena
i finalment es va aconseguir
la llibertat
i va viatjar cap a Europa, no?
Però després de
de molta presó internacional
i un cas que ha sigut molt conegut
però
quants d'altres
no són tan coneguts.
Que també deuen estar passant
a dia d'avui
i que
el no fer-se'n ressò
potser, no?
Els mitjans
doncs queden
com que no se'n fa ressò
et sembla que no passa.
Com si no existissin, no?
Però bé.
Sí, sí.
Llavors dius
Pakistan en aquest sentit
ja et dic
inclús van assassinar
el primer
o no el primer ministre
sinó el comunista
de sondos religiosos
perquè sense ser cristià
s'havia declarat
diguem-ne
a favor de
de millorar una mica
aquestes condicions
o de canviar una mica
la llei
que no fos tan radical
en la persecució
davant de qualsevol ofensa
contra
la religió
busulmana, no?
I això
el tema és que es presta
després això
a abusos
o a manipulacions
o a mentides
també, no?
En certa manera
per altres interessos
sigui
d'aplicar baralles
de veïnals
o sigui
per altres motius, no?
Parlem
si vol una mica
mossèn
de
no sé si hi ha
Jo una mica
abans de continuar
llegia l'article
Ah, sí
estaria bé
per posar la gent
en context també
És el número 18
ve després de parlar
que les persones
tenen dret
a la propietat
individual
i col·lectiva
que no es pot
en definitiva
ser privat
de la propietat
en el número 17
però després
parlem d'aspectes materials
si volem
aspectes més
immaterials
però molt reals
és a dir
quanta gent
doncs
tenim
el tema
doncs
de les nostres
idees
i les nostres
creences
doncs
molt per sobre
de molts
béns materials
i llavors diu
tota persona
té dret
a la llibertat
de pensament
de consciència
i de religió
fixem-nos
que parla
de tres coses
pensament
consciència
i religió
o sigui
que els agrupa
en certa manera
molt vinculat
al tema religiós
a la llibertat
de consciència
i a la llibertat
de pensament
i a la llibertat
de pensament
aquest dret
inclou la llibertat
de canviar
de religió
o de creença
així
com la llibertat
de
manifestar
la seva religió
o creença
individual
i col·lectivament
tant en públic
com en privat
per l'ensenyament
la pràctica
el culte
i l'observància
Déu n'hi do
sí
no és gaire llarg
el punt
però
toca
molts aspectes
és a dir
aquí hi hauria
d'entrada
el fet
que pots canviar
de religió
quan els països
doncs
dius
a occident
no hi ha gaire problema
però sabem que
a altres països
pot ser molt problemàtic
el canviar de religió
o tant és que anar
del país
o inclús
segons quins grups musulmans
si tu canvis de religió
condenen a mor
el que s'ha convertit
i el que l'ha convertit
o sigui
el catequista
o així
té un cert risc
això dependrà
potser dels llocs
on t'estiguis
però
està molt clar
que
que no es toqui
i que molts cops
la religió
a vegades
també
els temes religiosos
segons quins països
també a vegades
inclús són motius
de guerres
o de
bueno normalment
aquí també
jo penso que és
una acusació
bastant
exagerada
no falsa
però molt exagerada
és a dir
la gran quantitat
de guerres
que hi ha hagut
al món
o que hi ha
són més per temes
polítics
i també
econòmics
també
ideològics
i econòmics
és a dir
moltes vegades
s'agafa la religió
com a excusa
per mira
també afegim
un altre factor
i que a vegades
apassiona molt
algunes persones
doncs
per aquest tema
però si ho mira
doncs això
sigui la segona guerra mundial
o la primera
o altres moltes guerres
però ideologies
bàsicament
sí
o a vegades
de domini
o de poder
jo penso
en les
les invasions
dels mongols
a l'Àsia
matant milions
i milions
de persones
llavors dius
per no quedant-se
també en una visió
com molt
molt propera
dius
quantes guerres
a l'imperi romà
doncs
érem per
temes econòmics
i polítics
i de domini
llavors
compta
a vegades
doncs
caure en aquesta
error
diguem-ne
i llavors
clar
el tema
de poder canviar
de religió
en alguns llocs
serà
molt
pacífic
però
altres
serà complicat
hi ha algun llibre
jo recordo
un llibre
d'un iraquí
es va convertir
i clar
se'n va tenir
que anar
del país
després
els seus germans
van anar
a França
a assassinar-lo
el van apunyalar
i es va salvar
però sí que
d'una certa manera
era un deshonor
per la família
el que una persona
es veu canviat
de religió
per una persona
religiosa
si et canvies de religió
és com si haguessis mort
en certa manera
jo penso ara
en el judaïsme
també
si un abandona
el judaïsme
diguem-ne
en certa manera
també és una cosa
com molt
molt dolorosa
i viscuda
sobretot
per la gent
més creient
qui recorda
el cas
d'Edith Stein
no sé si
als nostres oients
els hi sona
fem un repàs
no però és un cas
maco
de conversió
perquè
ella era
alemanya
de família
jueva
eren potser
nou o deu fills
la seva mare
i la seva família
molt creient
ella
intel·lectualment
era molt potent
i llavors
es va anar
allunyant del judaïsme
quan va ser més jove
va anar a la universitat
va fer filosofia
ella va ser
deixeble
de Husserl
que és el
diguem-ne
el principal
representant
d'una corrent
filosòfica
de principis
del segle XX
que és la
fenomenologia
llavors ella
va quedar molt impactada
per aquest estil
d'allò
va ser professora
d'universitat
i al seu entorn
d'aquesta corrent
filosòfica
doncs
va viure
també
la conversió
d'un
a l'anglicanisme
una altra
una conversió
als protestants
i una altra
als catòlics
és una corrent
que parteix molt
de l'experiència vital
de les persones
més que fer
filosofia
de despatx
per dir-ho
més de contacte
amb la gent
i llavors
va haver-hi un moment
en què
i ara no sé
tota la història
però va ser una cosa
molt maca
que en una biblioteca
d'un amic
doncs va trobar
el llibre
de la vida
de Santa Teresa
de Jesús
que és l'autobiografia
i em sembla
que no va dormir
tota la nit
per llegir
aquest llibre
i
la va impregnar
i va dir
això és la veritat
és a dir
aquí també
la filosofia
què busca
doncs
conèixer l'home
el conèixer el món
conèixer la realitat
és a dir
en el fons
és un desig
de veritat
llavors
va quedar
molt impactada
això
amb aquestes altres
exemples
en gent de l'entorn
i altres reflexions
que ella faria
al final
ella es planteja
la conversió
ella es va convertir
però
sabia que dir-li
això a la seva mare
era dolorosíssim
per la seva mare
que no s'ho agafaria
gaire bé
però ella creia
que havia de ser coherent
amb el que ella creia
que en certa manera
més allà d'aquest dolor
que pogués provocar
la seva mare
ja havia de ser
coherent amb ella
amb les seves creences
amb el que ella veia
que era el més correcte
el més cert
bueno
finalment li va dir
i ella doncs
va quedar
aquesta situació així dolorosa
i tal
però no va quedar aquí la cosa
sinó que ella
després va entrar
i es va fer carmelita
ostres
es va fer monja
carmelita
seguint els pausos
de Santa Teresa de Jesús
ens trobem a l'època
on va guanyar
Hitler a les eleccions
és a dir
abans de la Segona Guerra Mundial
la persecució
contra els jueus
el testimoni també
dels
a favor de
de la llibertat religiosa
ella la porten
a un monestir d'Holanda
perquè hi havia ja
aquesta situació
doncs enrerida
i tal
i quan esclata
la Segona Guerra Mundial
l'invadeix a l'Holanda
van veure-hi un
em sembla que un text
que es va llegir
les lleis catòliques
a favor de la llibertat
i en contra del Hitler
i llavors va veure-hi
més repressió
i llavors
ella la van detenir
en el convent
la van portar
al camp de concentració
d'Auschwitz
i va morir en allà
és tot un exemple
d'estimació de la veritat
de coherència
i també de persecució religiosa
i de manca de respecte
a aquest aspecte
podria ser un exemple clar
d'aquest article precisament
exacte
l'article 18
de canvi de religió
i també
de ser respectat
per l'Estat
l'Estat
que a vegades
el fet religiós
li pot molestar
i moltes vegades
els governants
al llarg de la història
han tingut interès
en tenir
si no dominat
controlat una mica
el tema religiós
perquè també té
la seva potencialitat
diguem-ne
d'oposició
a vegades
davant del despotisme
i davant de certes injustícies
llavors
en aquest cas
aquesta santa
que de religiosa
va agafar el nom
de Santa Teresa
de la Creu
el papa
Joan Pau II
la va fer
copatrona d'Europa
un detall
així també
maco de conèixer
hi havia tres homes
copatrons
i
el de Santa Joan Pau II
va posar també
tres dones
és a dir
com dient
l'aportació també femenina
igual que masculina
a l'evangelització d'Europa
i una de les que va triar
doncs era aquesta
estava també
Santa Vígida de Suècia
i Santa Catarina de Siena
i
elles tres
doncs
en certa manera
encomanar
doncs
jo diria que també
hi havia una afinitat
entre aquest papa
perquè havia sigut professor
de filosofia
d'ètic a la universitat
i a la corrent de la fenomenologia
també li va influenciar
bastant
i bueno
també jo diria
un carinyo potser especial
però també
una situació emblemàtica
i bueno
aquesta dona
té llibres escrits
i per exemple
sobre la condició femenina
des d'una perspectiva així
i és molt interessant
diguem-ne
que va treballar també
aquests aspectes
doncs això
els anys 30
els anys 20
anys 30
més o menys
molt bé
tenim el resultat
bé
el resultat
un informe
sobre la llibertat religiosa
l'any 2023
un informe
de la fundació
ACN
que és la fundació
Ajuda a l'Església
necessitada
que en mitjans
ACN
no confonguem
que és l'agència catalana
de notícies
però aquí
en aquest cas
la ubiquem
en el context
de l'ajuda
a l'Església
exacte
aquest informe
quins són els resultats
una mica la conclusió
que arriba
aquest estudi
que fa la fundació
bé
això és un estudi
que sàca de dos anys
per aquesta entitat
que és una fundació
que té el reconeixement
del Vaticà
i que es va fundar
al final
a acabar la segona guerra mundial
per ajudar
els cristians perseguits
sobretot
perquè tinguessin missa
en llocs
on hi havia església
perquè les guerres
les havia estrossat
i després sobretot
en el bloc comunista
on va haver-hi
més persecució
llavors revela
que 61 països
limiten total
o greument
la llibertat religiosa
la qual cosa
equival
al 62%
de la població
mundial
perquè clar
són països
alguns
si penses en la Xina
i la Índia
doncs clar
ja te'n vas
a més d'una quarta part
del món
llavors
doncs
una mica
per donar
aquest toc
de dir
ojo
que
tenim
molts països
en 47
d'aquests països
la situació
va empitjorar
des de l'últim informe
que es fa cada dos anys
i
no ho van mostrar
una certa millora
lamentablement
diguem-ne
la sensació
és que
no és que es millori
sinó que
a més llet
va
en darrere
no
i
en aquest sentit
doncs
la situació
una mica
doncs
del salabeu
davant d'un tema
que moltes vegades
no se'n parla
per exemple
on pensa
en la llista
de països més perseguits
trobem a Corea del Nord
potser hi ha pocs cristians
però hi ha una gran persecució
que inclús potser
pot portar a la cadena perpètua
no
després
algunes altres
que en poden ser
Somàlia
Líbia
que hi ha molta guerra
doncs
en certa manera
també
ho pots una mica més suposar
Eritrea
que se'n parla molt poc
no
el Yemen
que hi ha també
un islamisme molt radical
doncs
molt important
i Nigèria
en el lloc 6
que
sí que se'n parla una mica més
però molt poc
encara
també
sí sí sí
hi ha aquestes matances
i dius
no sé
quan als Estats Units
hi ha una persona
que rep un maltractament
o un assassinat
doncs
surten les notícies
a vegades
com a segona o tercera notícia
maten en 30
a Nigèria
i se'n parla
en dos segons
llavors clar
aquí veiem
una situació
molt trista
a Nigèria
sobretot
que és un dels països
més poblats d'Àfrica
perquè això
hi ha uns
al Boko Haram
i alguns altres grups
lligats
a l'imisme radical
doncs
que hi ha una persecució
molt gran
i també
com si les autoritats
i la policia
en aquest sentit
doncs
no estiguessin
no estiguessin
posant massa interès
en què hi hagués
respecte
a la vida
de les persones
que són d'altres
religions
també trobem
també en un lloc destacat
Paquistan
que n'hem parlat abans
en el cas d'Asia Bibi
i tal
i després
també en un altre lloc
on hi ha molta persecució
ja de fa anys
molt complicat
és a Sudán
també
Sudán que es va dividir
en Sudán del Sud
on la majoria és cristiana
i en part va ser un motiu
també religiós
de la divisió de Sudán
Sudán i Sudán del Sud
són dues nacions
que també és curiós
perquè la frontera
no n'ha quedat ben definida
és una zona
on hi ha bastant petroli
i fan la divisió
i com qui diu
justament
encara seguiran en guerres
i dintre del Sudán del Sud
hi ha dues faccions
i segueixen
barallant-se entre elles
o sigui que
tristament
hi ha molta situació
d'aquesta
un altre país
on hi ha
falta respecte
és Iran
altre
Afganistan
la Índia
Síria
vull dir que
països
en certa manera
que a vegades
en altres contextes
doncs sí que surten
per les guerres
però algun altre no
Sí, sí
alguns ens sonen més
altres dius
ostres
que et sorprèn
que estiguin a la llista
o en posicions tan altes
Aràbia Saudí
que en certa manera
hi ha la policia religiosa
i que se senten
com molt
diguem-ne
garantistes
de l'islam
allà hi ha
també una corrent
com
dintre de l'islamisme
hi ha corrents
i encara que són sunites
però són d'un grup sunita
que són com
molt rígids
també
Totalment
I llavors també
si recordeu
la guerra
la segura guerra
d'Irak
doncs clar
era un problemàtic
perquè els soldats
d'Estats Units
que tenien bases
d'Aràbia Saudita
havien d'intentar
ser discrets
a celebrar una missa
perquè no volien
que a Aràbia
hi hagi cap lloc
que es faci una missa
és a dir
és l'únic país
del món
crec jo
que té prohibit
a les ambaixades
que hi hagi una capella
és a dir
les ambaixades
són territori
de l'altre país
i llavors en aquest sentit
podria haver-hi una capella
doncs hi ha el compromís
que no hi hagi capelles
o coses
en Aràbia Saudita
hi ha una policia religiosa
etcètera
sí sí
Déu-n'hi-do
ja va sent
l'hora
mossèn
hem de deixar el programa
en aquest punt
molt bé
que siguem conscients
d'aquesta importància
de llibertat
religiosa
però també de la consciència
dels que pensen diferent
aquí entenem
que també
això
no hi hagi
violències
o a vegades
la religió
també té
cuidador
segons quines coses
pugui arribar a dir
que pugui
animar la violència
o altres actes
vull dir que també
en aquest sentit
caldria veure
que es respecti
la sana convivència
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
per el programa d'avui
mossèn
l'escoltarem ja
en altres ocasions
també aquí
moltes gràcies
que vagi bé
adeu
adeu
Catalunya
està en emergència
per sequera
la Generalitat
destina
més de 2.400 milions
a augmentar
la disponibilitat
d'aigua
i a garantir-ne
l'eficiència
ara
més de la meitat
de l'aigua
que fem servir cada dia
no ve de la pluja
és regenerada
o desalinitzada
però no n'hi ha prou
estalviar aigua
és urgent
i necessitem
l'esforç de tothom
quan estalvies
assegures aigua per tu
per als qui estimes
i per al país
l'aigua no cau del cel
estalvia aigua
és urgent
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
les àvies i els avis
són sàvies i savis
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit
festa de bici sense edat
en bici sense edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat
entre els més grans
la soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
sortides amb bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
acompanya'ls a veure
a veure el poble
on es van criar
dona'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara
et necessiten
i tu a ells
també
des de bici sense edat
et necessitem
festa voluntari
més informació
al portal
justsolidari.cat
o en
bicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
Quan pensem en màgia
ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret
però hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi
vols practicar el català
o ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat
per la Llengua
al programa
de les parelles lingüístiques
a vxl.cat
perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La Ràdio de Sant Just
98.1