VEUS DE LA PARRÒQUIA
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la Parròquia dels Sants Just i Pastor
de Sant Just de Zerba.
A veus de la parròquia, els temps estan canviant.
Ben trobats, amics oients de Ràdio d'Esvern,
a l'espai de veus de la parròquia.
Deixem com a sintonia aquest laudiamus del Gloria de Vivaldi
i anem al que ens ocupa l'espai que avui us presentem.
Avui parlarem de la cúria romana.
I Lluís, què és la cúria romana?
La cúria romana és la institució de què se serveix
ordinàriament el papa, el pontífex,
en l'exercici del seu suprem ofici pastoral
i de la seva missió universal en el món.
En l'article 4,
que és de la normativa que regula la cúria,
es repeteix que la missió és pastoral.
Més endavant, els altres articles parlen
que la seva funció, la funció de la cúria,
és la missió de l'església.
És a dir, per tant, la benjoïtació.
Una clara afirmació d'ho a vigència encara
del Consell Vaticà II
amb la lúcida voluntat
que la cúria canviï
i passi de ser un organisme de poder
a una estructura de servei.
Va ensenyar el camí al Consell Vaticà II
i al papa l'hi ha costat,
ha estat 9 anys,
però ha aconseguit que aquesta cúria
es transformés en aquest espai d'evangelització.
I en quin sentit va la reforma
que ha impulsat el papa Francesc?
Bé, el papa Francesc va publicar
el mes de juny d'aquest any
una normativa que es titula en llatí
Predicat Evangelium,
que vol dir Prediqueu l'Evangeli.
Allà es regula la nova Constitució Apostòlica
sobre la cúria romana,
en què el papa i el seu cercle
de col·laboradors més propers
culminen un procés de reformes
que ha durat, com deia,
quasi una dècada.
El dia Sant Josep d'aquest any 2022
es van celebrar els 9 anys
de l'inici del ministeri pastoral
del papa Francesc.
Fixeu-vos que ja no es diu
la presa de possessió.
I per donar-nos una sorpresa d'aniversari,
el papa va publicar
la Constitució Apostòlica
Prediqueu l'Evangeli,
Predicat Evangelium,
sobre la cúria romana
i el seu servei
en l'Església del món.
Per tant,
després de més de 9 anys
d'intensa feina,
el papa Francesc
ha complert
un dels objectius principals
que va assumir
en la seva elecció,
la tan desitjada
i esperada
reforma
de la cúria vaticana.
Un compromís
que ell va acceptar
segons allò
que els cardenals
havien dit i reclamat
en les reunions prèvies
de l'anici
de conclava.
Ha quedat definitivament
abrogada i substituïda
l'anterior Constitució,
que era del papa,
actualment s'anirà,
Joan Pau II,
de l'any 1988.
Ara farà 34 anys.
El text d'aquesta nova Constitució,
que és legislatiu,
per tant,
està dividit en articles.
El primer article
ja recorda
allò que deia abans,
que la cúria romana
és l'institució
que serveix
ordinàriament
al papa
i o ajuda
en la governació
pastoral
l'evangelització
del seu
el món.
I quin ha estat
el procés
per variar
la cúria romana?
Per a l'elaboració
d'aquesta
normativa,
d'aquest text,
s'ha fet
un llarg procés
de consultes
i de confecció
de diversos esborranys
per a ser revisats
i esmenats,
tant pels responsables
de la mateixa cúria
com pel Consell de Cardenals,
passant abans
per totes les conferències
episcopals
del món.
i quines són
les principals línies
d'aquesta reforma?
Les principals línies
d'aquesta reforma
són les següents.
la més evident
la més evident
és que ara
es posa
molt més
clarament
i de manifest
que l'objectiu
de la cúria
és el mateix
de l'església,
és a dir,
l'evangelització.
Això es veu ben bé
quan en l'organigrama
es posa
com a primer
de tots
els organismes
ara se'n diran
dicasteris
precisament
el de l'evangelització
que estarà
per sobre
del de la doctrina
de la fe
modificant
el que havia estat
fins ara
una herència
encara
del sant ofici
de durant
la inquisició
medieval.
I fins i tot
aquest de la doctrina
de la fe
se'l substitueix
en dues seccions
diferents
una doctrinal
i una altra disciplinària
però sense
barrejar-ho.
Una
i l'altra
són novetat.
El nou
dicasteri
de l'evangelització
per indicar
la prioritat
que té
a partir d'ara
el dirigirà
al mateix
papa
personalment.
Tenen un paper
els laics
en la nova cúria?
És un aspecte
important
d'aquesta renovació
sí, sí.
És el paper
dels laics
a la cúria.
Com diu el text
el papa
els bisbes
i els altres
ministres
ordenats
no són els únics
evangelitzadors
de l'Església
perquè
tot cristià
en virtut
del baptisme
és un deixeble
missioner
inclús
en funcions
de govern
i responsabilitat.
I segueix
dient
que la seva
presència
i participació
és també
essencial
perquè
cooperen
pel bé
de tota l'Església
i per la seva
vida familiar
pel seu
coneixement
de les realitats
socials
i per la seva fe
que els porta
a descobrir
els camins
de Déu al món.
Poden fer
valuoses
contribucions
els laics
especialment
pel que fa
a la promoció
de la família
i el respecte
als valors
de la vida
i de la creació
de l'Evangeli
com a ferment
de les realitats
temporals
i del discerniment
dels signes
dels temps.
i de l'Evangeli
i de l'Evangeli
i de l'Evangeli
i de l'Evangeli
i de l'Evangeli
i de l'Evangeli
i de l'Evangeli
i de l'Evangeli
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llavors, en general, hi ha una descentralització, doncs, no?
Sí, sí, és un aspecte molt important aquest de la descentralització i l'aplicació dels criteris de subsidiaritat, segons el qual les conferències episcopals i els bisbes més pròxims al lloc i a les pròpies realitats recuperen competències i responsabilitats que abans havien quedat concentrades a Roma.
Per cert, quants dicasteris hi ha?
Es pot considerar que hi ha 16 dicasteris. En molts d'ells s'han racionalitzat les seves competències o bé s'han fusionat, com per exemple el de cultura i el d'educació. I també se n'han creat de nous, com ara el Servei de la Caritat.
I parlant de nombre de persones i de cardenals, n'hi ha molts?
Doncs, de cardenals, anem a veure les notres que ha tret el servei de documentació de Ràdio d'Esverda.
Aviam.
A veure.
En aquests moments, el Col·legi Cardenalici estava format per 208 cardenals, dels quals podien ser electors i elegibles 117.
vol dir que no arribaven als 80 anys. Però, a partir del final d'agost d'aquest 2022, el Papa va augmentar el Col·legi Cardenalici amb la intenció que a la cúria hi hagués aportacions de totes les parts del món.
Llavors, ara són 229 cardenals. D'aquests, són electors i podran ser elegibles 132.
I, finalment, Lluís, entre els cardenals electors que comentaves i els elegibles, hi ha algun que sigui papable?
A primers de juny, el Papa Francesc també va escollir com a president de la Conferència Episcopal Italiana un cardenal.
El cardenal Matteo Maria Zupi, de 66 anys. Això és relativament jove per ser un cardenal, eh?
Arcabisbe de Bologna i membre de la comunitat de Sant Egidi.
Després, que els bisbes de tot Itàlia li presentessin una terna de possibles candidats.
Tothom reconeix el cardenal Zupi com un futur papable, sobretot pel seu clar compromís a favor dels imaginats.
Amics, coïents de Ràdio d'Esvern, aquest ha estat el temps que estan canviant,
que dins de l'espai de veus de la parròquia presenta la parròquia del Sant Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Aquest programa es repeteix els dissabtes a dos quarts d'onze del matí
i amb vostès un nou equip estarà aquí el dimecres que ve, tal com vull.
Adeu-siau a tothom!
Adeu-siau a tothom!
Adeu-siau a tothom!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!