Fins demà!
T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'app de Radio d'Esvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la rambla 9-8-1.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de Cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Radio d'Esvern, a un 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Aneu-nos a un 90.1 de la freqüència modulada.
Un programa de converses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just,
98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1.
Peus de la parròquia
Programa d'informació i història
Com us vaig prometre en l'últim programa abans de les vacances,
en parlar dels 500 anys d'història de l'Església Catedral de Sant Feliu de Llobregat,
us faré avui una explicació artística de la Catedral de Sant Feliu.
Sí, ja sé que no tindria de puntualitzar Catedral de Sant Feliu,
però és que a mi em costa dir-li Catedral.
Per mi, la Catedral, així en majúscules, és la Catedral de Barcelona,
que coneixo tan bé i que he explicat tantes vegades.
Fent una mica de memòria del que vaig dir al programa del juny,
la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat és la catedral més jove d'Espanya.
El papa Joan Pau II, l'any 2004, va transformar l'Església de Sant Feliu en catedral,
al crear el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
La primera església que tenim documentada a Sant Feliu és de l'any 1013
i està dedicada a Sant Feliu.
I no és fins al segle XIII que la dediquen a Sant Llorenç.
L'any 1505, quan aquesta església de Sant Llorenç va esdevenir parròquia,
va ser quan es va encarregar una nova construcció a l'arquitecte Cristòfol Regàs.
Més tard es tornà a edificar amb un temple nou molt més gran, d'estil neoclàssic,
a càrrec de l'arquitecte francès Renard, cap allà el 1850.
I després, més tard, el van reformar l'arquitecte Josep Simó Font Coberta,
quan va ser destruït durant la Guerra Civil.
L'Església catedral de Sant Llorenç, tal com la veiem ara,
es va acabar d'edificar l'any 1946.
Va ser feta amb mitjans molt precaris en aquella època de postguerra,
gràcies als esforços dels feligresos.
I podem dir que encara avui està en construcció o, si més no, en renovació.
L'Església actual es va construir segons el projecte de l'arquitecte de Martorell,
Josep Ros i Ros,
i van executar les obres els constructors Ernest Claramunt i Adjustori Mitjans,
amb una decoració i ornamentació de Francesc Labarta.
És una església d'estil bicentí, de planta basilical amb tres naus,
creuer i lucernari, i el seu element més característic és el campanar,
l'única cosa que es va salvar de la destrucció del 1936
i que l'any 1961 li van posar un rellotge.
Té unes dimensions de 45 metres de llargada,
32 d'amplada i 26 d'alçada,
i el campanar fa 40 metres.
També té, com un edifici a part, però dins del conjunt catedralici,
la capella del Santíssim, de 32 metres de llarg per 8 metres d'ample.
Donen accés a l'interior tres portes,
una a la façada principal, naturalment,
i les altres dues a les façanes laterals,
a l'extrem dels creuers.
La portarada principal, amb arc de mig punt
i dues arquivoltes sostingudes amb columnes,
té uns capitells decorats amb motius vegetals i geomètrics.
Al timpà hi ha una alegoria de la vida i el martiri de Sant Llorenç.
Les portes laterals, també de mig punt però menys ornamentades,
està una dedicada a la Mare de Déu del Roser
i l'altra al Bon Pastor.
Seguint el model de les basíliques romanes,
l'interior de la catedral té tres naus,
dues laterals en volta
i la central amb anteixinat, arcades i columnata.
Al mig del creuer s'aixeca la cúpula,
que descansa sobre dues pilastres de la nau central
i dues pilastres de l'apsis.
L'ornamentació interior és molt simple,
amb unes faixes de colors que combinen els colors neutres
i els colors càlids,
gris, roig pompeyà, madró vinatós
i també daurats,
que li donen una calidesa amb la seva lluïsor.
Potser la cosa més destacada de la decoració anterior
sigui el sostre de la nau central i del travesser,
amb un anteixinat de cassetons de relleus daurats
que emmarquen la figura de l'anyell en relleu,
damunt els tibres amb els set segells,
tal com descriu l'Apocalipsi,
i sobre una rica faixa en forma de creu
on hi trobem les alegories de la gràcia i de la fe
i les virtuts cardinals.
Entre el frisc que hi ha sobre les arcades
i les columnes, que són de granit artificial,
hi destaquen els capitells d'estil bizantí,
fets amb pedra de Montjuïc,
amb els relleus de les fulles de cant
com els antics capitells corintis,
i unes creus esteritzades
que contrasten amb el color rogenc del fons.
Al centre del creuer
podem contemplar l'espai
vuit abat amb quatre petxines
que sostenen la cúpula del simborri,
també decorada amb colors grisos i daurats,
que llueixen quan la llum del dia
entra pels finestrals.
A les petxines hi ha la representació
del tetramòrfos dels quatre evangelistes,
i en el punt més alt
que corona la cúpula
hi veiem el colom,
símbol de l'esperit sant.
A les nauts travesseres
hi ha a cada costat uns rosatons
amb figures d'àngels esgrafiats
a banda i banda.
El principal centre d'atenció,
com a totes les iglèsies,
és l'Apsis,
a l'entorn del presbiteri,
l'altar major i l'Ambó.
El presbiteri està separat
de la resta de l'església
per una àmplia grada
de 10 metres i mig d'amplada
i 14 de fons.
L'altar, situat damunt del presbiteri
i elevat del nivell del terra,
és una mesa vacissa
de pedra calcària
amb basament d'obra
i revestida de marbles
de color beige, gris i marró
que fa 3 metres de llarg.
Sobressortint de la mesa
hi ha uns relleus decoratius
de les alegories dels 7 sacraments.
Damunt de l'altar,
penjat i centrat,
hi tenim el valdequí,
que es va afegir molt posteriorment.
En la decoració de l'Apsis
hi tenim Jesús en Massestat,
com si fos un pantocràtor
dels que veiem en l'art romànic i bizantí.
O sigui, Jesús assegut en un tron,
portant el llibre amb la inscripció llatina
Ego sum via veritas et vita.
Jo sóc el camí, la veritat i la vida,
assenyalant amb la seva medeta
l'obra de la creació,
representada simbòlicament
per un arc triomfal.
Tota la figura de Jesús
s'emmarca dins del medalló característic
del romànic,
anomenat també Mandorla,
i als seus peus hi ha la bola del món.
Al costat d'aquesta figura
en Jesús en Massestat
hi ha dues representacions
de la vida de Sant Llorenç.
Totes aquestes pintures
van ser fetes pel pintor
Francesc Labarta.
A la part més alta de l'Apsis
hi ha dos àngels esgrafiats
que coronen a Jesús
com a rei de la creació.
I més avall,
entre cintes i orles,
hi ha una dotzena d'estrelles
que representen els dotze apòstols.
A les parets laterals del fons
hi ha cinc finestrals
que donen llum a l'interior.
El finestral central
està tapat.
Doncs hi ha la fornícula
amb la imatge de Sant Llorenç,
patró de la ciutat,
feta per un escultor desconegut.
A banda i banda de l'Apsis
hi trobem les absidioles.
A l'absidiol de la de la dreta
hi ha la capella del Sagrat Cor,
inaugurada l'any 1955,
decorada segons un disseny
dels pares salacians de Barcelona,
amb un esquema decoratiu
una mica diferent
de la resta del temple.
Té unes pintures murals
fetes a l'oli
que representen
la paraula del fill pròdic
i la samaritana.
La tauda de l'altar
d'aquesta pecapella
està sostinguda
amb una columna
on hi ha un relleu
del bon pastor.
I a sobre hi ha
la talla prolícomada
del Sagrat Cor,
emmarcada per un plafó
en forma de rectangle
amb els relleus
dels quatre evangelistes,
que em suposo que no té cap valor artístic.
A l'altre absidiola
hi ha l'altar de la Mare de Déu
de Montserrat,
també del 1955,
amb unes escales,
tal com si fos a Montserrat.
Té la decoració
feta pel pintor
Joan Torres i Vivert,
que va seguir el mateix esquema
decoratiu de tota l'església,
també és del 1955.
La imatge de la Mare de Déu
és de l'escultor
Josep Maria Camps Arnau.
A les parets laterals
hi ha pintures al fresc
que representen
el naixement
de la Verge Maria
i en el fons
hi podem reconèixer
l'ermita de la Salut
i les muntanyes
de Santa Creu.
I a l'altre mural
hi ha la visitació
de Maria
a Isabel
i com a paisatge
les muntanyes
de Montserrat.
Al fons de l'església,
sobre la porta principal
hi tenim el cor,
un espai
una mica desconegut,
ara en desús,
on pràcticament
no s'hi accedeix mai,
però que continuï
amb l'esquema decoratiu
de tons càlids
i faixes i orles
que s'entrellacen
vorejant les arcades
del gran finestral
de la façana principal.
Els vetalls
i el paviment
també són dos components
importants
en la decoració
de les esglésies.
Aquí a Sant Feliu
el paviment
és un gran mosaic
de greix mat,
amb teseles grans
i greques
entrellaçades
en faixes i cintes
on predomina
el color blanc.
Els vitralls,
que serveixen
per deixar pas
a la llum matisada,
segueixen un traçat
geomètric
i poc figuratiu,
amb algunes inscripcions
i els colors
de tons suaus
unificats
en cada àmbit concret,
blaus,
rosats,
verdosos
i gruguens.
Destaquen
dos rossetons
situats
a les façades laterals,
amb els escuts
molt petits,
perquè me'ls vaig anar a mirar,
els escuts
d'Espanya
i l'arma d'artilleria,
obsequi
de la Fàbrica Nacional
de Vitralls.
A la dreta
de la nau
trobem
la capella
del Sagrament
amb una magnífica
pintura
mural
de l'artista
Joan Torres i Viver
feta l'any 1967.
De les imatges
de la catedral
podem destacar
la imatge
de la Puríssima,
tallada
per l'escultor
Arquim Bau,
seguint un model
de Martí Cabré.
És una imatge
que recorda molt
a la de Sant Just,
però és bastant
més gran.
L'imatge
del Sant Crist
de la Doració,
situat en primer
altal lateral
de la dreta,
és de l'escultor
joventen.
Tenim de fer
una menció especial
pel seu gran valor
històric
d'unes restes
que es conserven
d'una imatge
gòtica
del segle XIV
de la Mare
de Déu,
amb unes restes
encara de policromia,
i uns basaments
del pedestal
barrocs
del segle XVII.
I també,
com a curiositat,
hi ha les dues
capelles de l'esquerra
molt modernes,
una on hi ha
les gerres
dels Sants Olis
que es van col·locar
després que l'església
rebés el títol
de catedral,
i encara una altra
de més moderna
on hi ha el record
dels màrtirs
de la Guerra Civil
del Bisbat
de Sant Feliu.
Després d'haver fet
aquesta descripció,
us recomano
que un dia
baixeu a Sant Feliu
a veure la nostra catedral,
ara que llueix
amb tots els seus colors
i vistositat
després de la neteja
que li han fet
per commemorar
el 500 aniversari
de la seva fundació.
Jo, francament,
que hi he anat
moltes vegades,
mai m'hagués imaginat
que hi tingués
tantes coses.
La segona part
del programa
la dedicaré
a les coses
que han passat
per la nostra parròquia
mentre estàvem
de vacances
i no teníem
programa de ràdio.
Primer de tot,
em suposo
que algú
haurà fet cas
dels meus suggeriments
i haurà anat
a visitar
algun d'aquells
llocs de la France
que també
veneren
a Sant Just
i Sant Pastor
o, si més no,
tenen una relació
amb els nostres patrons.
La veneració
a Sant Just
i Sant Pastor,
com us vaig explicar,
està molt arrelada
a la zona meridional
del País Veí,
en aquelles contrades
que antigament
havien fotut part
de Catalunya
i a la Provença.
Aquí a Sant Just,
doncs,
han passat moltes coses
mentre estàvem
de vacances.
El mes de juliol,
concretament el dissabte
13 de juliol,
el bisbe Agustí,
coincidint amb els 60 anys
de la inici
de la residència
de Nostra Senyora
de Lourdes,
va venir a presidir
una missa solemne
per dedicar
al temple
de la residència
i consacrar l'altar,
on s'hi van col·locar
unes relíquies
de Sant Just
i Sant Pastor
i de Santa Teresa Jornet,
fundadora de l'Orde
de les Carmelites
de la Caritat,
que són les que s'ocupen
de la residència d'ancians.
Aquestes relíquies,
curiosament,
no estan guardades
a l'hora de l'altar,
sinó que es poden veure
exposades en tot temps.
Pot ser una celebració
molt participada
amb cinc mossens
concelebrants
i dos diakes,
i molts dels ancians
acollits a la llar,
els seus familiars
i molts veïns
de Sant Just.
El dia 6 d'agost,
com no podria ser
d'altra manera
dins del marc
de les activitats
de la nostra festa major,
vam celebrar
el que per nosaltres
tindria de ser
l'activitat
més important
de totes,
la missa solemne
dedicada
als nostres patrons.
Com sempre,
la nostra església,
engalanada de flors,
lluïa
amb les seves
millors gales.
En aquest ofici
van concelebrar
10 sacerdots
i va tenir l'honor
de predicar
la humilia
mossèn Anton Roca.
Doncs,
mossèn Xavier,
com que aquest any
mossèn Anton
celebra
les seves noces d'or
sacerdotals,
va tenir
la deferència
de deixar-li
predicar
la humilia.
Mossèn Anton
va estar
16 anys
al capdavant
de la nostra parròquia.
l'església
es va tornar
a omplir
amb la seva veu.
La seva humilia
va ser un resum
de tot el que es va fer
quan ell estava aquí,
quan tots nosaltres
érem una mica
més joves.
Va fer una explicació
molt bonica
i vam recordar
les celebracions,
les romanies,
els viatges,
sobretot
la peregrinació
al Calà de Henares
durant l'any jubilar,
la creació
de l'escolania,
l'inauguració
de l'orga,
la celebració
dels seus 25 anys
de sacerdot.
Tot,
tot,
no en va,
la nostra parròquia
és la parròquia
on hi ha passat
més anys
de la seva vida
i tots vam sentir
una mica
de nostàlgia.
Després
es van venerar
les relíquies
i es van cantar
els goig
i es va poder veure
la restauració
i neteja
de les pintures
de la capella
del Santíssim,
que ara es veuen
molt més boniques
i que llueixen
amb tots els detalls,
però que encara
es queden per pagar,
jo diria
que un 40%
del pressupost.
A la nostra parròquia
ja fa anys
que no s'organitza
cap viatge,
diríem,
un viatge important,
tret de la romeria
anual de Montserrat
i de l'excursió
que organitzen
el primer de maig
els portants
del Sant Crist.
Però sí que hi ha
el grup
o els grups
de joves
que surten
i que potser
porten allà
on van el record
de Sant Just
i Sant Pastor
i que en el mes
de juliol
es van fer un tip
de viatjar,
acompanyats sempre
per mossèn Xavier
i alguns catequistes.
Els joves
de la nostra parròquia
van participar
al campament
organitzat
per Life Teen,
al Seminari Menor
de les Rozas
de Puerto Real
a la Serra de Madrid.
És el quart any
que hi van.
Life Teen
és un moviment
que va néixer
als Estats Units
per ajudar
que els joves
no deixin
de freqüentar
la parròquia
després de la seva
confirmació.
Life Teen
organitza
aquest Summer Camp
que està obert
a qualsevol jove,
sigui creient
o no,
però que tingui
unes inquietuds.
Els joves
sempre s'han d'inscriure
a través de la parròquia
i durant una setmana
conviuen
amb els monitors
i mossens
fent diverses activitats
lúdiques,
xerrades
i oracions
mentre intenten
descobrir
o aprofunditzar
en la fe
i en el coneixement
de Déu.
Hi van anar
17 joves
de la parròquia
acompanyats
de dos catequistes
i el mateix
i van anar
17 joves
de la parròquia
acompanyats
de dos catequistes
i el mateix
mossèn
en dos torns
d'una setmana.
Allà es van trobar
amb joves
de diferents llocs
d'Espanya.
Eren en total
140 joves
i 40 persones
en diríem
d'estaf
monitors,
mossens,
animadors
de les activitats
i dels cants.
Espero
que vagin deixar
Sant Just
en una molt bona posició
i ara jo em pregunto
tan lluny
tenen anar
d'acampaments?
Perquè em suposo
que aquí,
a la nostra
Arxidiocesis,
es deuen organitzar
també
campaments
d'estiu,
no?
Bé,
ho deixo
com a pregunta.
Un altre grup
de 15 joves
va anar
amb el mossèn
a fer un tros
de Camino
de Santiago.
Van sortir
el dilluns
1 de juny
amb avió
cap a Vigo
i van tornar
després de 5 dies
també amb avió
des de Santiago
a Barcelona.
Ho van organitzar
de tal manera
que van poder caminar
els 100 últims quilòmetres
sense massa dificultat.
Doncs havien preparat
un sistema
de logística.
Van tenir la sort
que els deixessin
una furgoneta
on anaven
el mossèn
i un dels monitors
i allà tenien
tota la logística
i la intendència
i podien preparar
els esmorzars
i els dinars.
Es llevaven
a les 6 del dematí
i caminaven
uns 20-25 quilòmetres.
A les nits
anaven a albergs
que ja havien reservat
des de Sant Just
però també van tenir
la sort
que el mossèn
tenia un amic franciscà
que els va deixar dormir
al seu convent de Padrón
i també els hi va organitzar
l'estat de Santiago
en una casa
d'acollida
dels franciscans.
S'ho van passar molt bé
però és que Santiago
és Santiago.
Jo sempre deia
que quan em jubilés
aniria a fer el Camino
de Santiago
caminant
sense motxilla
arrossegant
el meu equipatge
en un carretó
d'anar a comprar.
Ara veig
que no ho faré.
Això sí,
penso tornar a Santiago
alguna altra vegada
comodament en cotxe
d'aturar-me
on em sembli
per veure més coses
de les que no he vist.
I ara
acabaré
amb dues coses
que no van passar
aquí a Sant Just
però que van passar
a persones
que han tingut
una relació estreta
amb la nostra parròquia.
El 26 de juliol
en Daniel Palau
Ibalero
que va fer
la seva estada
com a seminarista
aquí a Sant Just
va ser anomenat
vicerrector
acadèmic
de l'Ateneu Universitari
Sant Pacià.
En Dani Palau
ara és doncs
degà
en funcions
de la Facultat
de Teologia
de Catalunya
i Vicedegar
de l'Ateneu Universitari
Sant Pacià
i amb aquella senzillesa
amb la que es van estar
parlant aquí
el dia de la Festa Major
quan va venir a concelebrar
i que ni tan sols
va fer propaganda
dels seus càrrecs.
El dia 24 de setembre
Festa de la Mare de Déu
de la Mercè
l'Arquivre d'Urgell
i copríncep d'Andorra
Monsenyor
Joan Enric Vives
que també va estar vivint
a la nostra rectoria
va celebrar
d'una forma molt senzilla
tal com és ell
a la parròquia
de Santa Maria
del Teulat
del Poble Nou
on el van batejar
va fer la primera comunió
va ser confirmat
i va ser ordenat sacerdot
les seves noces d'or
sacerdotals.
Des d'aquí
l'enhorabona
a tots dos
i que per molts anys.
I ara
com que estem
a començament
del curs escolar
com a notícies breus
us diré
que aquest any
tenim
nou nens
inscrits
a la catequesi
de primera comunió
aquí a la parròquia
a més a més
dels que vindran
de l'escola
Madre Sacramento
i que faran
la catequesi
aquí
als locals
parroquials.
I
pels nens i nenes
que s'han inscrit
a la institució
de Miranda
les nostres
catequistes
es desplaçaran
allà.
A l'institució
de la Miranda
hi ha nens
de molts llocs
de Sant Andreu
de la Barca
d'Hospitalet
de Cornellà
de Barcelona
per això
els van a fer
la catequesis
allà
perquè així
no es tenen
que desplaçar
a la parròquia.
també aquí
en els locals
parroquials
hi haurà
la catequesi
d'adolescents
amb unes catequistes
especialitzades
i em suposo
que adoctrinades
pel moviment
Life Team.
Ells ja van començar
el dia 20 de setembre
amb un sopar.
Aquest any
s'han pogut fer
dos torns de joves.
El primer
que té el nom
de Life Team
Vida Adolescent
per nois i noies
de primer d'ESO
fins a segon
de batxillerat
que tenen la seva reunió
els divendres
de set
a nou i quart
i després
el grup
Life
Viu
per joves
a partir de 18 anys
i que comencen
la seva reunió
també els divendres
de dos quarts de nou
fins a dos quarts d'onze.
Des d'aquí
el mossèn
anima
a tots els joves
a venir
i a participar.
També aquest any
s'ha creat
un grup
de catequesi
d'adults
que tindran
les seves reunions
els diumenges
de set
a vuit
del vespre.
Recordar-vos
ara
que el dia sis
començaran
les trobades
del cafè
amb fe
després
de la missa
d'onze
i que ja
estem preparant
la romeria
a Montserrat
que es farà
del vuit
al deu
de novembre.
Les inscripcions
es podran fer
mentre es prenen
el cafè
del diumenge
dia sis
fins al diumenge
dia tretze.
Ja sabeu
que tots
hi sou convidats
encara que no aneu
a missa
cada diumenge.
a veure joves
si vosaltres
també us animeu
i aneu
perquè us conegui
la gent gran
de la parròquia.
En Dani Palau
a la seva parròquia
ha aconseguit
que s'inscrivissin
25 joves
a la romeria.
Preneu exemple.
I ara
si ens voleu tornar
a escoltar
estarem en antena
el proper dissabte
a dos quarts
dotze
del migdia.
Fins llavors.
de la ràdio
que ens contrau
Ràdio Desvert, sintonitzes Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1.
05.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 97.2, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 99.1, Ràdio Desvert, 95.1, Ràdio Desvert, 61.1, Ràdio Desvert, 98.2, Ràdio Desvert, 95.1, Ràdio Desvert, 99.1, Ràdio Desvert, 99.1, Ràdio Desvert, 95.1, Ràdio Desvert, 99.2, Ràdio Desvert, 96.1, Ràdio Desvert.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!