This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La parroquia
La parroquia dels sants, just i pastor, és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fe, accions parroquials, assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Veus de la parroquia Samer els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
La parroquia
Avui obrirem la finestra de justícia i pau.
El compàs de los poñitos que caminen pel passeig, i no riguis, perquè és un quadre de l'obra de quadres d'una exposició de Modest Mussorski.
I és realment uns poñitos, és un quadre que representa uns poñitos.
I quan vaig posar la música ja fa inilo tempore, fa molts anys, em va fer molta gràcia perquè realment la música et mostrava los poñitos caminant a passeig pel passeig.
Ai, que guai, no? Ara sabem la història de la música, que sempre li diem pollets, però jo pensava ben bé que era broma, no?
Sí, sí, no sabia que hi havia un quadre darrere d'això.
Sí, senyora, un quadre en el qual es va inspirar Modest Mussorski.
Sí, entre les moltes. L'obra en si es diu Quadros d'una exposició. I entre tants quadres hi ha aquest.
I aquest, els nostres amics pollets que ens acompanyen cada tarda.
Això mateix.
Però ho veus a l'últim dia, no?
Sí, d'aquesta temporada.
M'han passat ja tot un curs.
Tot un curs, com a los nenes.
Sí, sí, acabem avui.
Sí, sí. Va acabar l'altre dia ja el Lluís, perquè a l'Lluís li tocaria la setmana que ve.
Però, però, mira.
Bueno, així agafarem vacances.
Sí.
I amb més forces.
Això mateix, ens prepararem per l'hivern que ve, per el curs que ve.
El curs que ve. Què tal tot, Joana? Perquè l'últim cop no vam poder venir.
No vam trobar molt a faltar, que ho sàpigues.
Sí, vols dir?
Sí, jo vaig dir-ho.
Sí, jo estic acostumada a tenir-te, allò se'm fa difícil quan no et tinc.
No, i gràcies, molt amable.
Ja saps que sempre et truco. Que vens? Que pots?
Ai, senyor. Jo si puc, sí, mira.
Bueno, el que no tenim avui és el Jesús.
No, perquè tenia un altre compromís i no volia fer un lletge a l'altre compromís.
Bueno, nosaltres ja som aquí.
Dic, nosaltres, com que ja som dues, dic, doncs, vine, doncs avui el perdonem.
Ja donem festeta.
Li donem festeta, però al setembre ja no té excuses.
Això ha d'estar aquí.
Ha d'estar aquí amb tots nosaltres.
A veure què et sembla que podem fer en primer lloc.
Doncs res, avui hem fet un recollit una mica de coses que algunes ja han passat i algunes ens passaran pel curs vinent.
Però, bueno, com que ja s'han anat anunciant i s'han començat a preparar motors, doncs les direm.
El primer que dèiem era que volíem, bueno, que a la Festa de la Pau jo crec que ens va anar molt bé.
Sí, que va anar molt bé.
No vaig poder anar-hi.
Ens ho vam passar molt bé fent-ho d'una manera o d'una altra, perquè l'experiència de fer com si fóssim uns refugiats més amb motxilles i passar i córrer...
Sí, per ser molt original, eh?
La veritat és que allò impactava.
I sobretot la carpa on representava que tu estaves a casa teva i a la mitja nit o durant el dia senties els bombardeix.
La veritat és que si tancaves els ulls era una mica...
Era un pulpidor, eh?
Sí, i després quan arribaves a... llavors anaves a una barca, bueno, al circuit que s'havia marcat...
O sigui, va fer com una performance.
Sí, i llavors, clar, quan vam arribar allò dels passaports, perquè, clar, representava que nosaltres ho havíem deixat tot a la nostra terra d'origen,
però, clar, ens preguntàvem pels passaports, no en teníem, però, clar, tu potser, si anaves en grup, potser tu agafaves una mica de riga,
però les persones que interpretaven la policia et sequejaven, et miraven que no tinguessis res,
i la veritat és que jo crec que va estar molt, molt, molt bé, jo crec que l'objectiu de sensibilitzar i veure's realment en petita escala
i en un ambient totalment diferent, perquè, a veure, estàvem en un lloc que coneixem, la plaça Pau estava normal...
Sí, estàvem a casa nostra.
Però veure això i... que, ostres, dius...
La persona que ha perdut això...
Clar, i a més, com que cadascú portava un nom que no sabíem qui era, quan vam acabar, tu havies d'anar a buscar el nom que duies, no?
I, clar, cadascú era una història, per exemple, el grup que érem cinc, que ho vam fer-ho cinc,
una de les que portava un nom era una persona que havia mort, no havia arribat, perquè havia mort.
Un altre havia tornat a Síria, i, bueno, i altres no, altres havíem sigut recol·locats a altres camps i a altres països.
No, jo crec que va anar molt bé a veure el proper...
Bé, és que ve tindrem el Consell de Solidaritat i Cooperació, segurament,
i suposo que ja sabrem més, a veure què diuen també les altres entitats,
perquè, clar, Justícia Pau sí que ho hem parlat a nivell de grup, però, clar, no sabem la impressió dels altres grups.
No, no ho sabeu.
A veure què tal, però jo crec que va anar molt bé, la veritat és que va estar molt bé,
i l'encesa de les llums, de les casetes que cadascú es van fer i llavors les vam encendre,
jo crec que va anar bé.
Va ser, va estar bé, sí, sí.
A veure l'any que ve què se'ns acudeix i què podem sensibilitzar, no?, perquè a vegades...
Mira, si s'han de sensibilitzar casos tan greus, és molt trist, eh?
Sí, perquè dius, hauríem de... Ja m'agradaria, jo crec que ja ens agradaria...
Ja ens agradaria fer coses agradables.
Sí, el que passa és que, clar, malauradament...
És que són coses que passen.
Malauradament és el que ens està passant, no?, i que a vegades els nostres antepassados
van lluitar molt per molts drets i actualment...
I els estem perdent tots, un darrere a l'altre, eh?
Fins i tot, bueno, hi ha alguna presidenta d'algun país que diu que si és necessari
es canvien els drets humans, no?, si és necessari, i dius, què dius?
Oh, hombre, hombre...
Clar, estem una mica fora d'això, que a vegades...
Sí, sí, sí, la senyora May s'ha col·locat de pies en la palangana, que es diu, no?
Jo no sé, quan ho vaig sentir, em vaig pensar primer que és que no ho havia escoltat bé,
i vaig haver de tornar a escoltar, perquè vaig dir...
No, jo m'ho penso, amb aquella cara de pomes agres que té, és capaç de tot.
Ja tenim una nova dama de hierro.
Sí, sí, és una tàxel, però jo crec més dura, eh?
Sí, potser també les...
Les circumstàncies.
S'ha trobat amb les circumstàncies diferents, però unes circumstàncies molt millors,
perquè realment ara estava dintre d'un club que, en principi, ella, estava d'acord amb el club.
Sí, per això no entès.
I per què has de tornar-te de blanca a negre sent tan exagerada? Per què?
No, no, i a part que el perill que et comporta a nivell de...
Avent-hi les coses, com està tot el món, que està molt mogut,
ella que té tantes persones que venen de diferents nacionalitats...
Sí, sí, i ve allà per conviure-s'hi, en 14 i el gato.
Llavors dius, home, no sé si és bona idea treure una frase d'aquest estil.
Si l'ha fet sense pensar-hi, malament.
Però si a més l'ha pensat, encara en sembla més greu.
Però els polítics no tenen dret a fer les coses i parlar sense pensar-hi, eh?
Home, jo crec que no, ja no vas bé, a més, ja et dic,
que vius en una regió que és molt... hi ha moltes realitats.
I tant, si la comen o el...
Ha viscut tota la vida de 40 colònies i mitja?
Jo no ho he entès.
Ja et dic, allò que he viscut en aquell país,
encara he entès més com ha pogut dir una cosa d'aquest estil.
Tan absurda.
Sí, jo sí.
És que vol, com es diu en castellà,
sentar plaza de mujer dura?
Jo crec que així no aconsegueixes el respecte.
Si és el que ella pretén tenir respecte,
que els hi tingui la ciutadania i que l'hi tinguin els altres països,
jo crec que fent aquestes declaracions
no crec que hagi sigut una bona estratègia.
Tant que va costar redactar el document.
Perquè no tothom estava d'acord l'any 48.
És a dir, dius, el que ha costat,
i tu vas un bon dia, surts, t'aixeques al matí,
surts de la teva caseta blanca,
i ho has, i ho enxufes.
Batapim, batapum.
Hombre, afortunadament no tot el poder està a la seva mà.
No, això no, però, clar, genera una certa inquietud
en el país on estava, on està ella dirigint-lo, ara mateix.
Bueno, ella va fer unes eleccions
i hem vist el resultat de les eleccions.
Sí, sí, sí, ella pensava que tothom la votaria
i ha sortit perjudicada.
Bueno, perquè el fet de tenir,
que van sortir, el fet de sortir al Brexit,
va pensar, bueno, ara és la meva per dir que
el bo és el que és de la terra, no?
Però això és absurd,
perquè cada cop vivim més amb els altres.
I a més que jo penso que, com gent de diferent,
que no siguin de la mateixa nacionalitat que nosaltres...
Però són certs humans, igual que nosaltres.
Són certs humans, i a més que aprens moltes coses
perquè són cultures totalment diferents
i tu t'enriqueixes,
si tens gent d'un altre país o d'una altra cultura,
ostres, és enriquidor.
Clar que sí, si no, perquè ens hem d'aïllar...
Si no, seria molt avorrit, tots iguals.
No, no, ni avorrit.
Escolta'm, aïllats en el nostre món,
sense tenir enllaços amb ningú.
Com es aconsegueix la cultura a nivell mundial?
No sé si és que el jo està tan present
o l'agullisme està tan present
o realment és que el sentit comú l'hem perdut,
que encara és pitjor.
Perquè si realment hem perdut el sentit comú,
on anem a parar?
Perquè per molt que estudiem carreres
i per molt que els diguem als nanos
estudieu, estudieu,
hi ha una cosa que es diu sentit comú
que l'hem de posar.
Perquè l'ABC de les coses, a vegades, és el sentit comú.
No existeix.
El sentit comú, però saps allò que diuen,
el sentit comú és el menys comú de tots els sentits.
Per això, però clar, i vas veient aquestes coses
i dius, ai, mare de Déu, la que estem liant.
Sí, noia, sí.
Que tenim la situació un poc de removida, eh?
Les aigües...
No, el meu fill diu, el món està convulso.
Sí, sí, sí.
No, no...
Tens petites guerres cada dia, eh?
I tant.
A vegades les guanyes i a vegades les perds.
Ui.
Normalment les perds més que les guanyes.
Vull, eh, perquè...
Escolta.
Doncs mira, arrel d'això, l'altre dia,
el centre de l'AS, que és el que ens fa sempre
l'informe sobre el tema dels armaments, no?
Ens deia que l'exportació d'armes espanyoles
assoleix un nou rècord històric.
Que bé.
No us ho perdeu.
Hem fet unes exportacions que s'eleven, eh?
a 4.052 milions d'euros amb armament.
Hem venut.
S'han venut, sí, sí.
Ah, molt bé.
Orient Mitjà continua sent un mercat prioritari.
Oh, clar, que es continuïm matant, clar.
El problema és que, clar, se suposava que quan...
Per tu hi havia una legislació que tu pots vendre armes,
però amb uns límits, no?
I llegint i buscant una mica d'informació,
et deia que aquestes exportacions podrien,
segons l'informe del centre de l'AS,
podrien considerar-se il·legals
perquè diuen que no s'atenen a la legislació espanyola
i europea sobre armes.
I dius, bueno, i què està fent?
Et diu que una situació d'inestabilitat en una regió
no permet que tu li venguis armes.
Resulta que una inestabilitat de la regió
de l'Aràbia Saudita o Emirats Àrabs
va i nosaltres els hi venem armes,
amb la qual cosa hi estem donant un grup d'insurgents
que combaten el conflicte de mar...
armat que van cap a Síria,
els hi estem venent armes,
amb la qual cosa tu el que estàs és ajudant-los
a que segueixi el conflicte siriano.
Clar, clar.
L'altre també, Líbia i Egipte,
que també hi estan com estan,
apa, nosaltres també,
i estan intervenint en el Yemen,
nosaltres també els hi venem armament.
Pobre Yemen també, el que estan fent.
I l'altre ja és que a Irak també,
quan sabem que aquest territori està bastant en guerra,
doncs tot això que se suposa que hi ha una legislació
que diu que si aquests països estan ja confrontats,
el millor és no vendre'l perquè no tinguin poder,
va i nosaltres els hi deixem venent.
No, clar, és que...
I dius, ja tornem a sentit comú.
Sí, sí, sí, poderosos cavallers d'un diner.
I clar, però és que, clar,
el que passa és que són molts diners,
és a dir, des del 2006 fins ara,
el 2007 fins al 2016,
he sigut una bogeria de diners,
de margaments,
hem gastat una de milions,
què dius?
Amb el que m'he gastat a margaments,
puc donar de menjar a l'altra part del món.
Ah, però és que la gent,
potser es mora de fam,
el país,
sobretot al Yemen,
que és el més pobre de tots,
i els dirigents
s'estan gastant una porrada de milions
amb armes,
per què?
Per donar-se de bufetades uns amb els altres.
Doncs sí,
el centre de l'ASA,
el que ens pretenia,
que van presentar l'informe el dia...
el dia...
perdoneu,
no sé si va ser el 7,
la setmana passada,
el 8 de juny,
perdoneu,
deien aquestes xifres,
que eren les últimes,
perquè fins ara encara sortien les del 2015,
però bé,
les del 2016 ja estan registrades
i aquesta era la significativa
xifra,
que tenim un nou rècord històric
amb armaments,
quan tenim mig moltes...
I en què empleem aquests diners?
Ah,
suposo que en crear...
Perquè si tenim un deute estert
del 100%,
ja m'explicaràs.
Sí,
perquè se suposa que si redueixo despesa
d'alguna manera
o amorditzo deute,
però tampoc...
A on se'n van,
aquests diners?
No,
segurament a fer alguna inversió
per fer més armament,
no?
No ho sé.
Veus,
mireu,
diu,
la secretaria de l'Estat de Comerç
va anunciar la pròxima aprovació
del Pla Estratègia
d'Internacionalització
de l'Economia Espanyola
2017-2018
que proposa
internalitzar
la indústria
de la defensa.
Ah,
sí?
Sí.
És a dir,
que els diners
no és que els dongueu
per amortitzar crèdit,
sinó que,
papa,
per internalitzar
la indústria de la defensa.
Per ser més importants,
fer tancs més forts,
i...
Sí.
És a dir,
som uns generadors
de conflictes,
perquè,
clar,
si hi ha un conflicte
i més els donem armes,
ja tens aquí els hidrats.
Ja està,
ja està.
Bé,
doncs,
et sorprèn una mica,
eh,
aquestes coses
que dius...
No ho sé,
no ho sé,
abans,
no ho sé,
fèiem una cosa
que dèiem
de l'essa humanitat
i això ho és.
Això és un crim
de l'essa humanitat.
Sí, sí, sí.
O sigui que,
escolta,
tant que havia lluitat
la pobra Diana
contra les armes de...
Doncs mira.
Escolta.
Res.
I a més que,
per aquí parla d'armes
i no especifica
quin tipus,
eh,
aquest informe,
però clar,
és que tens la dels gasos,
que no veieu
la que estan liant,
la que tiran un gas,
quants nens no han mort
amb els gasos?
I quanta gent,
a veure,
els pulmons,
cadascú...
No, no,
això és irreversible.
Els que van morir
a la guerra del 14
que van enviar
cap als Estats Units,
el jovent
estava tot
que es va morir.
Ah, vull dir...
Perquè els pulmons
se'n van en orris.
A veure,
ja estàs posant
una toxina
dins del cos
que no està preparada
el nostre cos
per combatre-la.
No, no, no.
No és immun,
aquest fàrmac, no?
Però, bueno,
mira, què hi farem?
I una altra cosa
que, bueno,
aquest mes
hem intentat
començar a calentar motors
però fins al mes d'octubre.
L'any passat
ho vam parlar
aquí a la finestra
de Justícia i Pau.
Vam estar parlant
que l'any passat
vam començar
la campanya
del treball decent.
Us recordo
que vam estar parlant
i vam parlar
del manifest.
Doncs bé,
aquest any,
setmana passada,
moltes entitats
promotores de la campanya,
no qualsevol treball
sinó un treball decent,
es van reunir
ja al Parlament de Catalunya
amb els representants
parlamentaris
de la Comissió del Treball
per presentar la nova campanya
que començarà a l'octubre.
I es van tractar temes
a veure si s'aconsegueixen,
com millorar
el sistema de protecció social,
la renda mínima garantida,
a veure quan es posen
en funcionament.
Aviam, si es posen en marxa.
Et van dir
que ja a primers d'octubre,
segur?
Això es diuen,
però clar,
tens la teva por,
no?
Perquè, clar,
és aixecar una maquinària
que, com que dius,
si és així,
molt bé,
però si no...
Llavors,
per què s'ha fet la llei
si no s'ha de complir?
Potser sí,
però clar,
com que els engranatges
a vegades són molt lents,
dius,
ostres,
bé,
juliol i agost pel mig,
que ningú farà res.
Són lents per segons què.
És que volen.
Hi ha altres temes
que d'avui per demà
ja entren,
ja entren dintre
de l'engranatge.
I bé,
i també es va presentar
la nota dels bisbes
de la Conferència Episcopal
Terramonense
que deien,
on defensaven
que una economia
al servei de les persones,
no al revés,
les persones al servei de l'economia.
Sí,
jo tenia
la nota informativa
de la parròquia del diumenge,
un parell de paràgrafs,
diu,
com a bisbes
sempre estarem compromesos
a cercar la comunió
i el respecte mutu
i creiem que és
el que podem demanar
a tothom.
Ens sentim hereus
de la llarga tradició
dels nostres predecessors
que els porta a afirmar
la realitat nacional
de Catalunya
i alhora ens sentim
urgits
a reclamar
de tots els ciutadans
l'esperit de pacte
i d'entesa
que conforma
el nostre tarannà
més característic.
O sigui,
ells demanen
que realment
ens entenguem tots.
No sé si
tindrem aquesta sot.
Diu,
tal com es diu
en el document
Església Servidora
dels Pobres,
és necessari
que es produeixi
una veritable
regeneració moral
a nivell personal
i social,
com a conseqüència
una major estima
pel bé comú,
que sigui veritable
l'autèntica
cohesió social.
Aquesta regeneració
neix
de les virtuts
morals
i socials
s'enfruteix
en la fe en deu
i la visió
transcendent
de l'existència
i condueix
a un irrenunciable
compromís social
per amor
al proisme.
Però fixeu-vos-hi
que en realitat
el que diuen
els bisbes
i el que el papa
francès
amb el Laudato
s'hi fa
no és res
que si agafem
un llibre
de l'Adam Smith
que va ser
un dels pares
de l'economia
ell ja posava
com a centre
la persona
i a partir d'aquí
treballa.
Clar.
No és que diguis
que l'economia
en el seu moment
ja era
que el centre
ha de ser
la persona
i el nucli
ha de ser
la persona
i el seu voltant
per millorar
aquell ser humà.
I aquell ser humà
ajuda
a ajudar
la resta
de la societat.
Exacte,
i dius
no estem dient
res estrany
ni fora de lloc.
Ja ho va dir
un pensador econòmic
si agafes
l'Adam Smith
i la doctrina social
de l'Església
amb el Laudato
sí del papa
que ara mateix
si ho analitzem
són els tres
jo diria
l'ABF actual
de l'Economia Social
escrits
amb diferents
temporalitats
en definitiva
t'està dient
que el ser humà
ha de ser
el centre
és a dir
que l'acomiadre
ha d'estar
al servei
de les persones
no al revés
i tu has de poder
viure dignament
has de poder tenir
uns mínims
coberts
causa que ara
no tens
és a dir
no estem
descobrint
aquí res nou
és a dir
simplement
estem recuperant
una cosa passada
i l'estem intentant
posar
el dia d'avui
perquè hem perdut
el nord
perquè hem perdut
el nord
absolutament
sí
sí
vull dir
però
allò que
el bé comú
no estem dient
re nou
si ens idem enrere
veurem que el bé comú
ja
parlaven
els antics economistes
del bé comú
i de l'economia social
mira
egoistament
pensant egoistament
si el nucli
està satisfet
i treballa bé
i viu bé
dona aquesta tranquil·litat
al seu entorn
sí
normalment
una persona normal
sempre hi ha excessos
no
el més egoista
com el més deixat
però
si el nucli
està ben servit
dona aquesta tranquil·litat
al seu entorn
o sigui
un amo
que tracta bé
els seus servidors
o els seus empleats
si els empleats
estan contents
amb aquell amo
produiran molt més
i li faran la feina
correctament
li faran la feina
correcta
i aquests senyors
també
gastaran
perquè
les coses
continuen
és com aquella
quan tires una pedra
amb un llac
que veus que les ones
van fent
fent fent
i dius
doncs sí senyor
tens tota la raó
perquè no tiren la pedra
que és la comoditat
i el benestar
d'aquest nucli
que és el ser humà
sí, sí, ni més ni menys
vull dir
i hem de tirar enrere
i hem de pensar
que les coses
no són il·limitades
són il·limitades
no, no, no
tot el mal
el malbaratament
que fem de la natura
trencar-ho tot
desfer-ho tot
ens pensem que tot
ens pertany
aquest és el problema
i la terra
és la terra
i el dia que s'empada
fa les coses
i que nosaltres som
jo sempre ho penso
potser serà molt utòpic
però sempre penso
que jo he vingut a la terra
no la terra
ha vingut a mi
sinó jo he caigut a la terra
per el que sigui
i estic en un lloc
que algú va decidir posar
és a dir
jo he caigut a la terra
i donar-nos aquesta manera
de ser
que tenim enteniment
i una certa intel·ligència
pel bé i pel mal
sí, sí
però clar
la terra ja hi és
és a dir
jo invadeixo la terra
perquè
per exemple
un exemple molt tonto
les rieres
quan nosaltres érem
petits
o així
les rieres
ja anaven aigua
caia aigua
sempre
sortia aigua
que hem fet moltes vegades
hem construït a les rieres
per què ho hem construït a les rieres
a veure
aquella riera
el dia que se li pesqui
vulguer tornar a passar
passarà
es carregarà
el que hi hagi
i no serà culpa de la riera
i la mare naturalesa
els castigarà
seré jo
que he posat una cosa
on no estava previst
on la natura
va dir
doncs aquí no cal
per què aquí no tenim pingüinos
perquè no tenim una temperatura
al dia
per tenir-los
naturalment
tot és igual
ens hem d'adaptar
a l'entorn que tenim
però clar
a vegades ens volem imposar
alguna cosa
que no
o es treure el màxim profit
del nostre entorn
una cosa més mínima
explotar-la
a treure profit
escolta
com la fruita
mengem fruita
que no toca
a vegades
si eres el mes de desembre
a veure
siguem realistes
això no és fruita de temporada
és perquè les comprem
o perquè ens les mengem
no
abans no en menjàvem
menjàvem el que toquem
ara quan tenim els avions
que les porten
d'Amèrica del Sud
però potser
estem fastidiant
els agricultors
que els estan traient
el seu hàbit de menjar habitual
no ho sé
que és la seva manera
de menjar
si cada regió
i cada regió
té un temps
clar
per què no fem les coses
tothom es queixa
fem una manida de tomàquet
no és temps de tomàquet
perquè
que estan durs
que no tenen gust a res
doncs
no podem fer les coses
quan jo era petita
venies a l'estiu
menjaves paretes
menjaves citeres
quan venia l'hivern
llavors taronges
i mandarines
ara no
a tot temps
i esclar
no pot ser
bueno
aviam Carles
quant temps ens queda?
sis minuts
sis minutets
a què us sembla?
teníem dos temes
que un no sé si el podrem fer
si no el deixarem pel setembre
però n'hi ha un
que ens va agradar molt
que
sabeu que hi ha l'escola
del segle XXI
que agrupa un grup d'escoles
que volen fer un canvi
en l'educació
hi havia una mestra
que va dir
va fer una carta
i jo crec que
com que estem acabant el curs
ens la podem llegir
cada vegada
que fem un paràgraf cada una
diu
la carta és carta d'una mestra
preparant el final de curs
diu
abans que res
vull agrair-vos
el munt d'experiències
que he viscut
he après molt
amb i de tots
i totes vosaltres
també he construït plegats
hem après
hem pres decisions
ens hem equivocat
i ha après de les errades
i ens hem recordat
dia rere dia
que hi ha moltes portes
i finestres a obrir
tot expressant
les nostres emocions
mai no us atureu
ni deixeu de banda
les ganes d'aprendre
el viatge
que va iniciar
al setembre
no acaba pas aquí
ha estat un plaer
ser la vostra tutora
i viatjar amb vosaltres
hem format lligams
afectius ben forts
tot i que de vegades
han sorgit petits conflictes
els hem treballat
tot el grup alhora
tot fomentant
la cohesió
i el respecte
entre uns i altres
a cada moment
que he compartit
amb vosaltres
he millorat
he crescut
he ensenyat
i m'heu ensenyat
com també
m'ha divertit moltíssim
per tot això
i molt més
he vingut cada dia
a l'escola amb ganes
gràcies per cada abraçada gratuïta
els petons
les mirades
per encomanar-me
la vostra energia
i per ser com sou
que res mai no us canviï
és per vosaltres
que el meu cor batega
amb més intensitat
i és molt més ple
que no pas abans
sou brillants
dins teniu estrelles
no les apagueu
és ben segur
que arribareu
allà on us proposeu
recordeu que allà on tothom
en pensa igual
ningú no pensa gaire
nosaltres
sí que ens sabem
no oblideu
a l'abc
no?
clar
clar que sí
potser no anem a l'escola
però sí que anem al treball
potser ens trobem
amb el grup de gent gran
potser ens trobem
a l'associació de veïns
sí
i què costa
què costa
d'una paraula
amable
un somriure
avui és l'aniversari
amb un bon parell
de petons
sí senyor
ah jo ho tinc per costum
els meus companys
allà de l'associació
de gent grans
ahir eren
no era el Sant
era Sant Antoni
sí
d'una companya
i d'un company
doncs una abraçada
ben forta
i un parell de petons
perquè que tenim
80 anys
és igual
no ho hem de perdre
clar que no
perquè si no ens oblidem
del tacte
del contacte
hi havia un article
que no ens donarà temps
de llegir
però si no
el guardarem
que és
vull ser Facebook
vull dir-me WhatsApp
o Instagram
aquest
el llegirem al setembre
ben llegit
i ens farem el propòsit
del nou curs
de veure si podem millorar
això d'avui
si un Facebook
vull dir-me WhatsApp
o Instagram
veurem què passa
aquest estiu
exacte
perquè ja
la cosa està arribant
tan tan tan
exageradament difícil
que no saps
a vegades també
són unes armes estupendes
al servei
de segons quines coses
però
són molt difícils
i molt poc adequades
per segons quines altres
això no ens ha de treure
el que acabem de dir
el contacte amb la gent
el cara a cara
el mirar-te els ulls
el tocar-te
clar que sí
l'abraçada aquella
el petó
quan arribes
quan te'n vas de casa
clar que sí
almenys
almenys un somriure
i com a mínim
un bon dia
una bona tarda
encara que no
coordenguis
a la persona
costa molt eh
jo ahir estava sopant
en un restaurant
d'aquí a Sant Jús
i va entrar gent
i potser
dels 10 o 12
un va dir bona nit
i quan se'm anava
va dir bona nit
també
però el resta
no
doncs és que cada cop
és pitjor
a mi els meus pares
eren molt senzills
i a casa meva
eren molt senzills
però
quan entraves
a una habitació
bon dia
bona nit
o el que fos
i si hi havia una persona
donar-li la mà
i saludar-la
com està vostè
pot ser molt llonyo
si tu vols
però això
o quan anem a buscar el pa
bon dia
em dones la barreta
de quart
sisplau
clar
que aquest sisplau
no sona
i les gràcies
tampoc
tampoc
aviam si puguem aconseguir
no sé
influir una miqueta
una miqueta
a través del micro
vols dir que ens faran
gaire cas
però ho intentarem
com a mínim
farem com el colibrí
que deia que anava
a apagar el foc
i sabem que un colibrí
tira gotetes
no és com un bomber
però ell intentava
apagar el seu foc
a la seva manera
nosaltres també
posem el nostre granet
de sorra
aviam si ens fan cas
sí
dir el bon dia
amb un somriure
i estar una mica
al costat de l'altre
bé
donar-li gràcies
al Carles
carinyo
com sempre
moltes gràcies
i fins la propera temporada
si Déu vol
si Déu vol
i una abraçada
al Jesús
que avui encara
que ens hagi fallat
doncs és igual
és igual
perquè ens sentirà
vull dir que
estem nosaltres
senyores
senyors
dissabte encara
ens poden escoltar
sí
doncs
si voleu
ens podeu tornar a escoltar
un altre cop dissabte
doncs que tingueu tots
un bon estiu
i ens tornem a veure
el setembre-octubre
això mateix
fins a la propera
fins a la propera
Joana
adéu
adéu
Sofii
Música
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats.