This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Veus de la parròquia
Veus de la parròquia
Els temps estan canviant
I en els temps estan canviant
Avui centrem el nostre debat radiofònic
en la personalitat cabal de l'Església Catòlica
i també de la humanitat.
Estem parlant del Papa Francesc
i la seva feina, la seva dedicació,
el seu treball per a l'actualització de l'Església.
Tenim a l'altre costat de la línia telefònica
en Josep Manlero.
Ben trobat, Josep, hola.
Hola, hola, bon dia.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Doncs el Josep s'ha preparat un qüestionari
que amb molt de gust nosaltres li traslladem
perquè ell ho vagi desenvolupant.
Josep Manlero,
com definiries la personalitat del Papa Francesc?
La figura del Papa Francesc
s'assembla molt a la figura de Jesús,
que era innovador.
És, per tant, una figura contrària
als defensors de l'immobilisme,
que volen deixar les coses tal com estan
sense qüestionar-les.
Jo crec que amb ell ha arribat la primavera a l'Església
després d'una hibernació de 36 anys
amb els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI.
Francesc el que vol és treure l'Església
del seu estat d'immobilisme,
canviant la seva estructura
per aprovar-la més a l'Evangeli i als drets humans.
està fent, per tant, tot el possible
per renovar l'estructura de l'Església.
I això és, jo crec,
és el seu millor mèrit,
com podrem veure en aquest programa.
Per altra banda,
i per a mi això és molt important,
ell no es dedica només a fer propostes i canvis
per a millorar la imatge de l'Església,
sinó que les aplica a la seva persona,
a l'Estat del Vaticà
i la vol aplicar també a tot el món catòlic.
El papa és tot un profeta de l'alçada d'Ixús
i dels profetes de l'Antitestament.
Ho demostren aquests fets, entre d'altres.
En Valentia, per exemple,
ha denunciat la indústria bèl·lica,
que té una estructura de beny d'armes
que afavoreixen les guerres
i ha lamentat que l'ONU no tingui poder
per aturar una guerra.
És el papa que vol donar un paper
més rellevant a la dona,
que denuncia la mort dels immigrants
i els refugiats a la Mediterrània
i que posa l'Evangeli i els pobres
al centre de l'Església.
Josep, el papa ha escrit
com deu manaments o deu premisses
o deu extrems
que constitueixen el seu programa
per renovar l'Església.
El primer d'aquests extrems
diu que l'Església
ha de ser l'Església dels pobres,
presentant-se amb gestos de senzillesa
i acostant-se als més vulnerables.
Com viu el papa
aquesta proposta d'ell mateix?
Sí, sí.
Doncs,
ell està donant exemple.
Com he dit abans,
no només es queden paraules,
sinó que ell les aplica
a la seva vida personal,
com ara us ho explicaré.
Per exemple,
en el primer missatge,
pronunciat el 13 de març
de 2013,
just després
de ser l'Egit Papa,
Francesc,
portava una creu de ferro
penjada del coll
i va optar
per un vestuari
més austèr
que els seus predecessors.
Ha preferit
la senzillesa
de la residència
de Santa Marta
i ha renunciat
a passar les vacances
a Castell Gandolfo,
la residència
estiuenca dels pontífacs.
El segon manament
ens empeny
a dir no
a un capitalisme
despietat.
Com descriu el Papa
aquest capitalisme
i quines conseqüències
negatives té?
Ja,
de totes maneres,
sobre la pregunta anterior,
voldria aclarir
que el lloc
on viu el Papa Francesc
no és el mateix
que ha estat usat
pels anteriors papes,
conegut
com el Palau Apostòlic.
L'habitació
que ocupàrem
papes anteriors
comptava
amb un estudi privat,
un gimnàs,
una infermeria,
una cuina
i una petita sala d'espera
i el mateix pis
disposava
d'una capella privada,
tot un palau real.
Però el Papa Francesc
va decidir
anar a viure
a la casa
de Santa Marta,
ubicada a pocs metres
al costat
dret
de la Basílica
de Sant Pere.
Funciona
com a casa
d'hostes
per a capellans
laics i bisbes.
Es diu
que el Papa Francesc
va prendre
aquesta decisió
amb austeritat,
ja que li agrada
mantenir-se
a la vista
de la gent
i portar una vida
normal
on pugui menjar
amb tothom
i no alliar-se.
Va decidir, doncs,
mantenir-se allunyat
dels luxes
que té l'Església,
donant exemple
de senzillesa
i d'austeritat
per acostar-se
als pobres.
això
que és molt important.
I sobre
el segon
manament
que va en contra
del capitalisme
diestetat,
en el document
de la primera
exhortació apostòlica
del Papa,
Evangelii
l'Audium,
l'Alegria
de l'Evangeli,
no va generar
indiferència.
Fa una reflexió
sobre la tirania
del sistema
econòmic.
Ell diu,
hem de dir no
a una economia
d'exclusió
i de desigualtat.
Aquesta economia
mata.
Va afirmar
amb valentia
el Papa Francesc.
El Pontífax
va subratllar
que els mercats
imperen
l'especulació
financera,
una corrupció
ramificada
i una evasió
fiscal egoista.
Va qualificar
el sistema
econòmic
d'injust
d'arrel
perquè hi predomina
la llei
del més fort.
El Pontífax
Asentí
ha interpretat
la pèrgica
com el resultat
d'un capitalisme
despietat.
El tercer
manament,
el tercer ítem,
el Papa
declara
que és necessari
ampliar
la presència
femenina
en llocs
on es prenen
decisions.
Com
enfoca això
el Papa Francesc?
Mira,
en l'exhortació
apostòlica
el Papa
reclamava
que era necessari
ampliar
els espais
per a una
presència
femenina
en l'Església,
concretament
en els diversos
llocs
on es prenen
les decisions
importants.
L'accés
de les dones
al diaconat,
que seria
el primer pas,
de moment
està aturat.
Aquest tema
ja es tractarà
d'una forma
més àmplia
en un altre
programa.
D'acord.
En el Quarmanament,
el Papa
pretén
aconseguir
que l'Església
no exclogui
els creients
divorciats.
Com ho planteja això?
Francesc
busca una fórmula
per acollir
els creients
que ara
se senten
exclosos.
Per actualitzar
el debat
sobre la família,
el Papa
ha convocat
dos sínodes.
El primer,
ja es va fer
a l'octubre,
que serviran
per madurar
posicions
que permetin
una benedicció
de les noves
formes de famílies.
el Papa
ha requerit
als bisbes
que traslladin
un qüestionari
als creients
amb preguntes
concretes
per conèixer
els seus plantejaments
i tenir-los
en compte.
Crec
que això
és un bon
exemple
democràtic
per fer
aquest
d'acollir
propostes
per actualitzar
l'Església
i no fer-ho
no només
des del centre
del Vaticà,
sinó ampliar-ho
a tota l'Església.
Aquesta obertura
de l'Església
deu agafar
també
en els creients
divorciats,
no?
Exacte.
Hi ha alguna
decisió
al respecte?
Sí,
no,
sobre això,
a veure,
són temes
que jo diré
després,
que ha de ser
malament,
que ha deixat
de moment
pendents.
És una cosa
que ell
de moment
ha decidit
deixar-les
pendents.
és l'únic
que puc dir.
Però no hi ha,
diríem,
cap actuació
a favor
dels divorciats,
i,
en fi,
ja ho explicaré
el de ser malament,
d'acord?
Amb aquest conjunt
de persones
amb certa dificultat
de relació,
també,
i hem d'incloure,
el respecte
als homosexuals.
Exacte,
exacte.
Mira,
si vols,
el de ser malament,
ja ho avancem,
diu,
per exemple,
a veure,
t'explicaré ara,
ell el de ser malament,
diu que el papa
es mostra inflexible
en debatre
uns temes
considerats
inamovibles.
Exacte.
Quins són
aquests temes?
Sí,
vull dir,
és una cosa
que encara
he de mantenir
sense
tocar-la.
el papa francès
ha limitat
la seva reforma
a uns certs
aspectes,
a uns certs
aspectes,
però uns altres
els ha deixat
tancats,
de moment,
perquè
ja parlarem
de la homosexualitat,
que és el que diu,
una mica més endavant,
eh,
Lluís?
Sí,
sí,
sí.
Doncs continuem?
Continuem
en el sisè manament.
En el sisè manament,
el papa es proposa
reformar la cúria.
Amb aquest punt,
ja ho vam tractar-ho
fa uns dies,
a veus de la parròquia,
però sí que hi ha hagut
avenços,
no?
Exacte,
sí,
aquella gent,
perquè ja es va tractar
en un altre programa,
eh?
Sí,
sí.
Sí.
Molt bé.
Sè manament,
el papa demana
una atenció
als desvalguts.
Coneixes algun exemple
de preocupació
de Francesc
envers
dels desvalguts?
El papa
ha sobeixat
sobre els desvalguts,
no?
Sí,
sí.
A veure.
Sete manament.
Quin manament és?
Sete,
sete.
El desee,
no?
Sete,
sèptimo.
Ah,
el setè,
que no l'havia entès.
Sí.
El setè
diria,
a veure,
el setè
sobre...
l'atenció
als desvalguts.
Sí,
el setè,
a veure.
Sí,
sí,
el setè.
Sí,
a veure,
n'hi ha molts,
eh?
Un dels més importants
i significatius
va ser
quan Francesc
es va desplaçar
a l'ampedusa,
això ho havia fet un papa
de traslladar-se
a un lloc,
eh?
En conflicte,
sí,
sí.
Una tragèdia,
no?
Es va desplaçar
a l'ampedusa
perquè setmanes
després,
poques setmanes
després,
que una embarcació
amb immigrants
naufragués
i deu d'ells
morissin
intentant
arribar
a terra ferma.
El papa
va recordar
que l'objectiu
del viatge
era
despertar
les consciències
i va denunciar
la indiferència
global
davant
de la tragèdia
dient
que s'ha d'acabar
amb els mercaders
de carn humana
que volen
esclaritzar
els immigrants
i els refugiats.
Recentment,
això és el que ha fet
no fa gaire dies,
el papa
ha intervingut
davant Rússia
per obtenir
l'alliberament
de presoners
capturats
per les tropes
de Putin
a Ucraïna.
Francesc
s'ha expressat així.
Amb el president
Zelensky
vaig parlar
per telèfon
tres vegades
i la meva feina
és rebre llistes
de presos,
siguin presos civils
o presos militars
i fer-les
arribar
al govern
rus.
La resposta
ha estat
sempre molt positiva,
ha afegit.
Per tant,
està satisfet
de la seva feina.
Aquest
és un altre exemple
d'actuació cristiana
no quedant-se
només
amb paraules.
Exacte.
El papa francès
s'ha mostrat,
com dius,
ben contrari
a qualsevol guerra.
Exacte.
I a més a més
intervenint
d'una forma
activa,
intervenint.
Exacte.
I no quedant-se només
que això
per a mi
és un dels tres
més importants
del papa francès,
que no es queda
amb paraules,
sinó que actua.
en el nou
manament,
en el nou
extrem,
el papa opta
per la tolerància
zero
contra els abusos
sexuals
a l'Eglésia.
Quina ha sigut
la resposta
de Francesc
davant
aquesta situació
que s'ha
descobert?
Leónu
va donar
un toc d'atenció
molt seriós
al Vaticà
quan va
denunciar
que l'Església
segueixen
cobrint
casos de pederàstia.
La resposta
del papa
al començament
va ser
tèbia,
perquè
va dir-ho
dir que
la gran majoria
dels abusos
es produeixen
a la família.
Va dir això,
no?
Però actualment
la seva postura
s'ha tornat més dura,
manifestant
una tolerància
zero
contra els abusos
sexuals
a l'Església,
demanant perdó
i que hi hagi
un compromís
de reparació
econòmica
a les víctimes.
Aquest és un tema
que ja es tractarà
en un altre programa.
Molt bé.
El desemenament
i últim,
el papa
es mostra inflexible
en debatre
uns temes
considerats
inamovibles.
Això és el que anava a dir,
i el papa
ho explica
amb aquestes paraules.
No podem continuar
insistint
en qüestions
referents
a l'avortament,
al divorci,
al matrimoni sexual,
a l'eutanàsia
i a l'ús
d'anticonceptius.
A mi em sembla
i sorprèn bastant
que el papa
no vulgui
debatre
uns temes
que ja estan
resoltes
en les societats
democràtiques
avançades.
Segurament,
després uns temes
en vindran uns altres
i arribarà un moment
que el mateix
papa Francesc,
si el deixen,
si el deixen,
avorarà
aquestes qüestions.
Espero, eh?
Si no aquest,
el que vingui, eh?
A veure,
perquè jo no crec
que després
de tants anys
d'immobilisme
un papa
amb 10 o 12 anys
ho faci tot, eh?
Doncs,
jo espero
que
aquesta reforma
segueixi
després del papa, no?
En l'esfera
eclesial,
per exemple,
suposa,
ja,
d'una forma ferma,
el sacerdosi
de les dones.
El diaconat
no per al sacerdosi,
personalment,
ell suposa radicalment.
Tot i així
té una disposició
per escoltar
les propostes
dels sínodes
dels que poden sortir
noves actuacions
per autoritzar
l'església
i deixar de ser
l'església
dels últims
vagons
del tren
del progrés.
Una cosa,
Josep,
el papa Francesc
també té una opinió
respecte a Catalunya?
Hi ha
algun tipus
de relació
o de plantejament
respecte
a la nostra
postura,
diguem-ne,
nacional?
No conec,
no conec
si té
alguna,
o que sí,
ha fet
algunes actuacions
de les que
parlarem ara
a nivell
de l'església
d'Espanya
sencera,
però sense
especificar
cap autonomia,
m'entens?
Sí,
doncs,
no és que...
vols que en parlarem
bé,
què ha fet
el papa Francesc
respecte al nostre
país?
Que seria
la següent
pregunta.
Sí,
sí.
Vols que t'expliqui?
Mira,
segons s'informa
el diari
Religió Digital,
el papa Francesc
està molt
descontent
amb el funcionament
dels seminaris
d'Espanya.
Per aquesta raó
ha decidit
organitzar
a començaments
de l'any
vinent
una visita
canònica
a càrrec
de dos
prelats
d'Uruguai
de la seva
màxima
confiança
per investigar
els 70
seminaris
d'Espanya.
I això
per què?
Em pregunto.
Perquè la
acceptació
de l'edat
d'Espanya
és crítica.
Hi ha un total
de 22.288
parròquies
per atendre
i només
16.568
sacerdots
per fer-se
encàrrec.
La majoria
d'edat
avançada.
A més,
la regeneració
es fa difícil,
ja que els
seminaris
espanyols
actualment
només
hi ha
1.066
estudiants
en formació
segons
dada
de la
Conferència
Espanyola.
Des del
Vaticà
també s'observa
amb gran
preocupació
aquest dèficit.
Amb una
greuja,
es calcula
que un
25%
dels
seminaristes
estan
adscrits
a centres
de formació
de l'Opus
Dei
i dels
Kikos,
dues
entitats
de caire
ultraconservador.
El Vaticà
es considera
que hi ha
molt pocs
seminaristes
autòctons,
fet que obliga
a la creixent
importació
de capellans
llatinoamericans,
africans,
filipins
i que els
sacerdots
que surten
a Espanya
són en general
molt,
molt carques
a causa
del model
formatiu
més
acrèdicat
que reben.
El
Pilar
d'Espanya
és
conservàtica
un
dels
més
conservadors.
Les
noves
instruccions
que arriben
des de Roma
i que
vol canviar
el papa
és que
s'han
d'ampliar
els
estudis
tradicionals
com
l'etologia
i la
moral
dogmàtica
amb
matèries
més
humanístiques
i amb
una
formació
afectiva
sexual.
Bé,
Josep,
moltes gràcies
per les teves
aportacions.
De fet,
se'ns ha acabat
el temps
i hi ha
qüestions pendents
que al llarg
d'altres programes
de veus
de la parròquia
podran sortir.
Moltes gràcies
per la preparació
exhaustiva
sobre
les característiques
del papat
i aquesta
lliura
capdalt
que té
en principi
un bon nom
i una
bona
impressió
davant
de la gent
tant
catòlica
com cristiana
com laica
però que
tenen aquesta inquietud
per la pau
per la benestar
per la espiritualitat.
Moltes gràcies,
Josep,
gràcies també
als escoltes
de veus
de la parròquia
i aquest programa
es repetirà
el dissabte
a dos quarts
d'onze del matí.
Adeu,
si ja ho veu.
Adéu,
adéu,
bon dia,
adéu,
adéu.
d'onze del matí.
i en aquest sentit
hemos dado
un paso adelante
pero también
que lo primero
que hacemos
tenemos que hacer nosotros
es qué podemos mejorar nosotros.
Pero también es cierto
que ha habido
una serie de condicionantes
que han complicado
el grupo
en la Champions.
Pero bueno,
ya ha pasado
y ahora hay que poner
todo el foco
en la Liga Española
porque si ganamos
la Liga
o competimos
al final
significa que estamos
en el buen camino.
Tornant al mercat,
ja ens ha quedat clar
que es molt difícil
que es pugui fitxar
a l'hivern
i que com a molt
per tant entenc
que es podria
fer un fitxatge
amb sort.
Sempre parleu
d'equilibrar
i que t'agrada
molt compensar
les plantilles.
Davant d'aquest escenari,
quina seria
la prioritat
ara mateix
pel Barça?
Fitxar un lateral
o un mig centre
buscant ja
un relleu
de busquets?
Estoy contento
con esta pregunta
porque
podré decir
lo que pienso
de este tema.
El fútbol
está en su mano
y cuando tiene que leer
en octubre
que no cuentan
con uno
con el otro
fuera
esto lo otro
que aquí pasa mucho
sobre todo
en el Barcelona
está pasando mucho
yo creo
que es una falta
de respeto
hacia un jugador.
Yo como he estado
en la silla
eso sí
hace muchísimos años
en la silla
de futbolista
pues sé
lo que uno puede sentir
y lo que no es
correcto
es identificar
a una posición
porque estás faltando
respeto a jugadores
que están jugando
en esa posición.
Yo creo
que no conviene
porque luego
a ese jugador
le estás exigiendo
máximo rendimiento
partido tras partido
pero si le estás
matando la confianza
luego
cómo puedes exigir
que tenga rendimiento
fantástico
que todos queremos
para el club.
Entonces yo creo
que este tema
yo soy un poco
más cauteloso
y no me gusta
entrar ni en posiciones
ni en nombres
y hay momentos
para eso.
hacemos una cosa
como que no
nos en sortirem
en noms en negatiu
t'ho farem positiu
noms en positiu
De Jong ha passat
de transferible
a ara mateix
intocable
en els vostres esquemas?
Yo creo
que
es un tema
que hay que mirar
dentro de un contexto
De Jong
fue, fue, es
y seguirá siendo
un gran futbolista
y no ha cambiado
nada
lo que pasa
cuando tienes
una situación
como el del Barça
que tienes
dificultades
tienes unos reglamentos
de fair play
pues al final
el cálculo
ya no solo es
futbolístico
y también hay que
acordarse
que el tema
de De Jong
fue antes
a las palancas
cuando fue una vez
fue un momento
donde no
no habían esas soluciones
luego cuando
se solucionó
momentáneamente
a través de las palancas
luego se ha tranquilizado
toda la situación
y creo que el ejemplo
más claro
de la confianza
en el jugador
es que
que está jugando
titular
se fue
con muy buen nivel
en los últimos meses
con el equipo
siendo titular
por lo tanto
a veces hay discusiones
que son del momento
pero que no son
para siempre
y a veces
las discusiones
no vienen
de césped
a veces es un tema
de más cosas
y tienes que tomar
decisiones
pero aquests días
de Jong es del Mundial
se ha queixat
que va notar
una excessiva pressión
desde el club
porque marxés
del Barça
creus que
us vau equivocar
potser en las maneras
bueno no he leído
100%
esas declaraciones
pero está claro
que cuando hay
un momento difícil
y la situación
de club
pre-palancas
era muy difícil
no difícil
muy difícil
porque sabíamos
que teníamos que hacer
muchos cambios
en la plantilla
pues al final
hay discusiones
con agentes
y jugadores
y esto es habitual
en el fútbol
se pasa a páginas
se solucionan
los problemas
en su momento
y a jugar
y está rindiendo
perfecto
el Barça está contento
con él
y él está contento
con el Barça
entonces
que él puede haber
tenido una sensación
del pasado
y lo ha dicho
bueno
tiene su sensación
y ya está
pero ahora está claro
que el jugador
decidió quedarse
y el club
está poniéndolo
titular
entonces
significa que
vamos en la misma dirección
los dos
de la mano
Busquets
si hay comunicación
directa
con jugador
club
agente
club
siempre
pero creo que
merece tanto
respeto
que
se irá hablando
pero la decisión
se tomará
y el derecho
lo tiene él
porque acaba
contrato
por lo tanto
él es dueño
de su futuro
y las decisiones
se tomarán
juntos
cuando llega el momento
cuando él diga
que está preparado
a tomar una decisión
Tú sembles una persona
extremadamente práctica
no et conec gaire
pero lo sembles
Intento
Sí
Amb aquests números
que té el Barça
plantejarse el retorn
de Messi
es raonable
¿Té sentit?
Bueno
Tebas ya lo va diciendo
Tebas ya va diciendo
que está
que está
complicadísimo
pero bueno
Ya sé que sabe
Tebas de un cabalca
torni
pero que no tenemos calés
Por eso te pregunto a tú
Bueno
es muy difícil
pero repito
ya lo ha dicho el presidente
hace unas semanas
que al día de hoy
estamos como estamos
entonces
hablar de nombres
no tiene
demasiado sentido
aunque entiendo
que obviamente
Messi es un nombre
súper especial
por mil motivos
Yo lo que sí que pienso
ya aparte
de la parte
futbolística
ya entrando
en la parte humano
digamos que yo también
viví un poco la situación
a través de
bueno con mi padre
por ejemplo
que al final
Messi ha ayudado
a hacer grande al Barça
y el Barça ha ayudado
a hacer grande a Messi
y esas situaciones
son tan especiales
que tienen que acabar
con un abrazo final
entre las dos partes
y yo lo vi con mi padre
¿Sí?
¿Te agradaría que te diga Messi?
Sí
yo no hablo de fútbol
hablo ya como concepto
humano de club
y una estrella
como es él
o sea
mi explicación
es más
viéndolo en los ojos
que he visto
en mi casa
con mi padre
mi padre
sabéis todos
un rebelde
un carácter
personalidad
devolvió el pin
aquí mismo
estamos sentados
pero también
es cierto
que
la felicidad
que vi
en los ojos
de mi padre
en su último año
cuando hizo
ese abrazo final
con el Barça
a mí todavía me toca
porque vi lo importante
que era
por eso
cuando hablo de Messi
entiendo
que
es que están destinados
a estar juntos
un día
de decir
el abrazo final
porque es que
los dos
se han hecho grandes
al uno al otro
y eso
pasa tan pocas veces
tan inusual
que hay que poner
eso hay que poner
en un lugar especial
y yo
repito
lo vi
en los ojos
de mi padre
mi padre era un hombre
duro
y tal
pero al final
vi
lo feliz que le hizo
ese abrazo final
sé que has de marxar
i vull acabar
amb un nom
i una pregunta
de filosofia
la del nom
Sergi Roberto
ara mateix
s'ha guanyat renovar
estamos en mitad
de temporada
cuando ha jugado
cuando ha jugado
el entrenador
ha estado satisfecho
y el hecho es que
ha ido entrando
en el equipo
a veces titular
a veces la segunda parte
también es cierto
que a veces
juzgamos
a los futbolistas
por lo que hacen
el césped
pero claro
lo que hacen
el césped
son los 90 minutos
también hay
partes del liderazgo
que es un vestuario
a veces para que uno
pueda brillar
hay otros jugadores
que tienen que dar
estabilidad
eso es parte
de capitanía
pero yo creo
que es temprano
todavía
para juzgar
sobre todo
cuando ha estado
lesionado
y no ha pedido
ayuda al equipo
primero que se recupere
y que ayude el equipo
y el entrenador
va acabo
con la filosofía
al febrer jugarem
contra el United
a l'Europa League
dos dels teus equips
com a jugador
la situación
que está en el Barça
i el United
avui
explica
com es pot destrossar
un club
a base de prendre
males decisions
la situación