La llengua.
A veus de la parròquia, els temps estan canviant.
Ben trobada, Inma Periques i Carles Hernández, us parla Lluís Segura.
Anem a debatre avui un diari que va caure a les nostres mans,
Servei de Documentació de Ràdio d'Esvern i de Neus de la Parròquia.
Es tracta que el 14 de setembre del 2022,
el diari El Punt Avui, va publicar una entrevista amb el senyor Enric Sirici,
que és enginyer químic i activista catalanista.
Però comencem la casa pels fonaments.
Inma Colada, qui és l'Enric Sirici?
Enric Sirici, nascut a Barcelona l'any 1931,
és un activista catalanista de pedra picada.
Lluitador antifraquista, va participar, entre d'altres, en els fets del Palau.
I en la campanya Volem Visres Catalans.
Enginyer químic, va ser empresari del sector paperer internacional.
I juntament amb altres emprenedors catalanistes,
com el recentment desaparegut Josep Esparticó,
un dels fundadors de la discogràfica Adixa,
promotor de la llibreria Ona,
promotor de la nova cançó i fundador del diari Avui.
Sirici és memòria de tota una època
i també d'una església catalana que va voler ser.
Impulsor de la tertúlia cruïna de debat de l'Ateneu Barcelonès,
que ja no dirigeix,
és membre del Consell de Redacció
de la revista eclesial alternativa El Pregó.
Moltes gràcies per aquest resum biogràfic
de la personalitat del senyor Enric Sirici,
al qual farem les mateixes preguntes
que va fer la periodista en aquell moment.
Qui us parla farà de periodista,
d'encastador,
i el Dilma Perica es farà de Sirici.
Així ens creuem les nostres funcions.
Anem a veure, senyor Sirici,
com veu l'església actualment?
L'església oficial, aquesta és a tancar.
No té possibilitats de modificació.
El que passa és que existeix una altra església natural,
i aquesta continuarà.
Ens hem de remuntar molt lluny
per fer aquesta gran divisió,
que ve de l'època del concili.
El concili no va servir de massa,
però marca un canvi d'era,
no de segle, sinó d'era,
i fa que la població torni altra vegada
el sentiment de l'antigó.
Què vol dir amb això?
El senyor Sirici diu,
sempre recordo allò de Sant Pau,
quan feia conferències a la Intemperie a Grècia,
i va haver de dir als estoics que no creien,
esteu vedant,
perquè jo sé que hi ha un més enllà.
I aquesta és la situació actual.
No hem variat gaire d'ençà de Sant Pau.
Per exemple, com ho podem enfocar, això?
Els estoics van decidir viure bé
pensant que la vida acabava en res,
que és exactament el que passa ara.
La gent no creu en res, no hi ha res,
la il·lustració s'ha fet la propietària,
i anem tirant perquè vivim més o menys bé.
No cal tenir criatures,
al futur ja veurem com va,
en el món s'acaben les matèries,
però ja estalviaran els que vinguin després de nosaltres,
però sobretot hem de pensar
on anem a passar el cap de setmana.
I de la tradició religiosa?
Res.
Bé, potser sí que hi ha un respecte
perquè lliga amb el folclore,
els costums,
però fins i tot determinats costums
també els deixarem.
ja no ens casarem,
ens ajuntarem,
i així tot.
L'església, doncs,
què ha de fer?
Quin pavé té?
L'església,
diu Sirissi,
en tots aquests segles,
ho ha provat tot.
Primer,
va aconseguir ser una estructura sòlida
a la qual van recórrer reis i emperadors
i va acabar que la gent creia en aparicions i en miracles.
I sorgeix l'Urdes,
Fàtima,
per què?
Perquè la gent tenia por
i com que la por és present,
però també futur,
apareixen les deixes,
com la d'un avantpassat meu,
fundador del monestir de Balmaseda,
que en morir va deixar la seva fortuna
perquè es fessin misses per tota l'eternitat.
Quina bestiesa,
diu.
I per què?
Perquè teníem por.
Aquestes absurditats acaben amb el Consell Vaticà II.
El Consell, doncs,
va ser un gran avenç o què?
No del tot.
El Vaticà II va canviar petits detalls,
com ara posar l'altar de cara al poble
i deixar pujar una estona
les dones al presbiteri,
però poc més.
Aleshores, què passa?
Que els que van entendre què passava realment,
és a dir,
els que van entendre que en realitat
pràcticament no canviava res,
van plegar
i és en aquest moment
que es produeix
la gran plegada
dels capellans.
I a poc a poc
va plegant tothom.
I els fidels
es compren uns sisens
i els diumenges
ja no van a missa
i se'n van d'excursió.
Això dels sisens
és una mica,
és una antiqualla, no?
L'any 22 ja no es compren sisens.
L'actual no,
però amb la trajectòria
que explica en Cirici
té la seva funció.
Sí, sí.
El concili, doncs,
va ser un desencís,
segons vostè,
però en canvi a Catalunya
l'Església
s'hi va identificar molt
i amb l'obertura
què va significar.
Així ho diuen
els intel·lectuals
i els articulistes,
però la realitat
és que el poble
es va allunyar
de l'Església
i va deixar d'anar missa.
Sí que els que van seguir
el Consell
tenien un neguit reformatori,
però en absolut
va ser excessiva profunditat.
El papa Joan XXIII
amb la seva encíclica
sí que volia canviar les coses,
però Pau VI
ho va frenar
i no diguem
Joan Pau II.
Segons vostè,
ens ha dit,
hi ha dues esglésies,
l'oficial
i la natural.
Com defineix
l'Església catalana
oficial.
Hi ha una gran massa
que encara
continuem
en el segle XX.
El segle
o l'era
canvia
als anys 70
i encara
necessitem
mossens
i els bisbes
tenen por
de perdre'ns,
de perdre
aquesta relíquia
de gent
que s'estan morint.
Els joves
l'Església
ja no els té
i els bisbes
tenen la responsabilitat
de conservar
algunes de les fórmules.
Fa 40 anys
que dura això.
coincideix
amb el canvi
econòmic
de la humanitat,
la crisi
del petroli.
Anem
a viure bé,
va ser el lema
i la qüestió espiritual
queda raconada.
Som creients
de present,
les noves generacions
no posen els peus
a l'Església
i s'ha tornat
al primitivisme.
Hauria de venir
un nou Sant Pau.
Mentre busquem
aquest nou Sant Pau,
solteu una mica
de música.
Música

senyor Cirici,
el papa francès
no ha sacsejat
tot això una mica?
el senyor Cirici diu.
No, no.
El papa francès
viu de la tradició
vella
de Sud-amèrica.
Té molta clientela
a continuar-la
i a ajudar.
I ajudar-la.
Però no té
la tradició europea,
la nostra.
Perquè aquí
ningú sap
què s'ha de fer.
Perquè la nostra clientela,
la d'Europa,
ha tornat
als primitius.
La nostra joventut
d'avui
no creu en cap religió
i la mateixa il·lustració
l'ha transfigurat
en la tècnica.
Costa molt
mantenir les tradicions,
tot i que aquí
a Catalunya
és veritat
que encara les mantenim
però molt
folcloritzades
i
ep
diu
sempre
demanant subvencions.
Ara
si no donen subvencions
ningú fa res.
Vol dir
vostè
que vostè
creu
que cau una sacsejada
i tornar
a pensar
en el que realment
és important?
Vol dir això?
Hem d'entendre
que nosaltres
tenim capacitat
per fer el vell
el bé
i el mal
i que Déu
no intervé
a la terra
una cosa
que fins als anys 60
no sabíem.
Fins aleshores
en una guerra
Déu anava
tant
amb un rei
com amb el contrari.
Un rei
feia el que volia
i feia matar
milers de persones
i a la nit
s'encomanava Déu
com Felip V
que cada nit
es confessava.
I això
no era cap escàndol.
A partir del concili
comencen a dubtar
que Déu
sigui real
i entenem
el seu silenci
com que ens dona
llibertat total.
Ara
ja no cridem Déu
perquè ens vingui
a salvar de res.
Hem normalitzat
el silenci
de Déu
i sabem
que no ens vindrà
a salvar
de res
que som nosaltres
mateixos
que ens hem de salvar
i això
és molt més dur.
Vostè
el 1966
va ser
un dels impulsors
de la campanya
Volem Bisbes Catalans.
Creu que es podria
tornar a fer
una campanya
com aquella
ara mateix?
Cal
gent
que contesti
des de la base?
Com a catalanista
en val tot
i s'ha de fer pressió.
però pensi
que quan jo era jove
i vam fer campanyes
com la de Volem Bisbes Catalans
quan van posar
a Barcelona
el bisbe Marcelo
més que per creences
lluitaven purament
per la nació.
Era política.
Avui
una campanya
per fer caure
el bisbe de Barcelona
és impossible.
Avui
a més
els que tenen
vocació eclesial
no creuen
en l'estructura
de l'Església.
No hi ha gent
en els seminaris.
Aleshores
què passa?
Que porten
gent de fora
i aquesta gent
ve aquí
a prosperar
no a evangelitzar.
Què vol dir
exactament això?
Quan els nostres
amics jesuïtes
anaven a Amèrica
molts amics meus
de la meva edat
hi van anar.
Van morir
a Amèrica
a Bolívia
per exemple
ajudant
la gent d'allà.
Ara
un bolivià
ve a Europa
a prosperar.
no ve
amb la idea
cristiana
d'incardinar-se
al poble
sinó que ve
a complir
amb el reglament
a fer
un ofici.
Tinc un net
que té
una companya
de Gambia
de la minoria
cristiana.
Allà
s'hi va instaurar
una església
grega
i els capellans
que ens venen
d'allà
arriben aquí
que ja han estudiat
Aristòtil.
I ep!
cessaven les misses
com ningú.
Però quan arriben
aquí perden la tradició
d'allà
allà
tenen una cosa
molt bona
els nens
són de tothom
tothom els té
com a seus
tothom els cuida
ara
quan ve un
prever a canviar
aquí
d'això tan important
no se'n recorda
s'encarcara
perquè ve a prosperar
de seguida
es posa
l'uniforme
el collet blanc
i perd
el seu llegat
i d'aquí
no en té res.
També per això
es va perdent
la llengua pròpia
perquè
molts capellans
que venen aquí
estan desobricats.
Aquí
i parlant
de la llengua
no estem bé
i no estem bé
perquè els catalans
no s'hi acosten
a l'església
i van els filipins
i van els sudamericans
no hi ha res a fer
per molt que hi hagi
molts capellans
i bisbes
amb bona voluntat
que no és el cas
del bisbe de Barcelona
que té mala voluntat
i ni s'ho proposa.
A Barcelona
ens van portar
l'Omella
però ja l'anterior bisbe
no estava a l'altura.
Els que hi contestàvem
per la llengua
i molts altres temes
ens hem fet grans
i els joves
no han continuat
en el nostre activisme.
Descansem un moment
i tornarem
amb el bisbe
de Barcelona
i que continuï la música.
i tornarem
doncs el bisbe
de Barcelona
Joan Josep
Homella
En Sirici
Déu-n'hi-do
pica fort.
A veure
el bisbe de Barcelona
té o no té
oposició?
Té oposició
intel·lectual
dels quatre
que podem escriure
uns articles
i prou.
I ell
que és intel·ligent
mira d'anar passant
i es dedica
a la Sagrada Família
que és on es treuen
els diners.
Però acció pastoral
ho veu
com un impossible.
Mira
quan va anomenar-lo
jo vaig anar
a portar
una carta a Roma
que havia escrit
en Jaume Botell
un gran activista
en què es deia
que aquest bisbe
no representava
un cristianisme
encarnat
en el seu poble.
Però les persones
amb qui vaig parlar
a Roma
eren igual
que l'Homella
encara estaven
en Pius Nové
no vivien
en aquest segle.
I aquí hi ha
el tema
que l'Homella
fa carrera política
i no li interessa
que l'Església
s'incardini
amb el poble
i amb la immigració
com hauria de ser
si fes un cristianisme
ben portat.
Per què no li interessa?
No li interessa
perquè no hi creu.
No creu
en la possibilitat
d'una regeneració.
Tampoc
l'anterior bisbe
de Barcelona.
Un cop
vam convidar
el cardenal Sistac
al cruïlla
de debat
de l'Ateneu
i es va presentar
amb Sotana
amb el Collet
amb el seu secretari
que li ordenava
els papers
tot molt jeràrquic.
Vam portar
l'abat de Montserrat
el d'abans
i igual
a l'Església
avui
ningú sap
què fer.
El papa
ha donat veu
als fidels
que han pogut
expressar
què cal debatre
al sinó
de les risbes.
A Catalunya
els fidels
van proposar
que el sínode
posés fi
al celibat
obligatori
que es donés
més poder
i igualtat
a les dones
que els lais
tinguessin
més participació.
I saps
què va passar
quan el cardenal
l'homelia va presentar
aquestes conclusions
al seminari
a Barcelona
que els seminaristes
el van xiular
repeteixo
els seminaristes
van xiular
el cardenal
quan llegia
les conclusions
populars
que havien sortit
van xiular
aquest cardenal
que nosaltres
critiquem
per pocs
ells
per poc
per poc
ells
els seminaristes
els futurs
capellans
de casa nostra
el van xiular
per massa.
Ara imagina't
quina mena
de seminaristes
hi ha
totalment
retrògrets.
Aquest és el camí
però mentre vinguin
sud-americans
per omplir les parròquies
a Barcelona
es continuarà així
cada cop
anant més enrere
i amb un model
d'església
caduc.
Per això
però això
tot això
sobretot
és culpa nostra.
Hi ha
també
sobre el tema
de les dones
aportacions
o situacions
que els bisbes
hi tenen importància.
Què va passar
amb el bisbe d'Urgell?
El primer
que va fer
el bisbe d'Urgell
Joan Enric Vives
va ser treure
les dones
del presbiteri
denuncia
Enric Sirici
un ferm defensor
que les dones
puguin tenir
el mateix paper
que els homes
a l'església
i que
critica
que la institució
les tracti
com a menors d'edat.
No sé
d'on ho treuen
que les dones
no puguin fer
el mateix
que els homes
diu Sirici
que està
ben informat
de les reivindicacions
feministes
com ara
les del col·lectiu
de dona
a l'església.
Anem acabant
prenem aire
amb música.
d'església.
A l'església.
A l'església.
A l'església.
A l'església.
A l'església.
L'església.
L'entrevista amb Enric Sirici ha acabat.
Són molts temes que hem tocat i poden haver-hi reflexions posteriors.
Però ara volem informar als nostres oients que, veus, la parròquia continua naturalment
i aquest espai nostre, els temps estan canviant, li queden dues jornades per completar aquest curs 2022-2023.
Ens atrevim a anunciar quines seran les properes sessions.
El dia 17 de maig parlarem de l'entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat,
quan es deia en Sirici que certes tradicions a Catalunya encara es contemplen i es mantenen,
doncs la devolció per la Mare de Déu de Montserrat és una d'elles.
Parlem d'això.
I acabarem el 14 de juny del 23 parlant d'un tema amb força actualitat, ecologia i eucaristia.
L'Església no ha d'oblidar aquest respecte pel planeta.
I pensem que no ho oblida, sobretot perquè el Papa ha fet aquesta laudat o sí, aquesta encíclica,
que ens combina no solament a respectar el planeta, sinó a considerar-lo com també l'obra creadora del Senyor.
Molt bé, alguna cosa més?
No, en principi jo penso que hi ha molt tema de reflexió amb tot el que hem estat llegint.
Sí.
Molt, molt, eh?
I bé.
Doncs nosaltres naturalment no podem dir res més que estem oberts.
Si algú vol contestar, rebatre, ampliar,
doncs aquestes opinions seran molt ben rebut aquí a Ràdio d'Esverda.
Aquest programa es repeteix el dissabte a dos quarts de dotze,
segons ens indiquen els nostres equips desplaçats en el control de Ràdio d'Esverda.
Moltes gràcies, amics, i adeu-siau.
Adéu.
Gràcies.
Ràdio d'Esverda
Durant a 8.1
Ràdio d'Esverda
Durant a 8.1
It should be fabulous
We could dance in the street
Every day
It should be fabulous
And we could dance in the street
Or the holidays
It should be fabulous
Every day
It should be fabulous
And we could dance in the street
Or the holidays
Or the holidays
In the country
In the country
The hills
And we could dance in the street
Every day
It should be fabulous
And we could dance in the street
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Justa!
El magasin matinal de Ràdio d'Esverni!
Cada matí posa't al dia
amb l'actualitat del nostre municipi
amb seccions de cultura
història, psicologia
i moltes més
I a les 11 i quart toca
l'entrevista del dia
Perquè tot el que passa a Sant Just
passa per la justa
De dilluns a divendres de 10 a 1
en directe a Ràdio d'Esvern
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
Far