Veus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
A veus de la parròquia, els temps estan canviant.
Ben trobats, amics oïdors de Ràdio d'Esvern,
ens trobem a trobar els d'equip D de veus de la parròquia.
Bona tarda, Josep Melero.
Hola, bona tarda.
Bé, fa quatre setmanes vam tenir també una enquesta,
entrevistàvem en Josep Melero,
sobre aquest estudi que ell està fent de l'actualitat de l'Església Catòlica.
Ens vam quedar amb mig estudi o amb mig respostes
sobre el lloc de la dona a l'Església.
I ara reprenem aquest tema.
Què pensa, Josep, què pensa el Papa Francesc
sobre el tema de la dona a l'Església?
Bé, el Papa Francesc és molt realista, no?
Perquè és el primer Papa que ha pres consciència
de la manca de presència de les dones
en la jerarquia i en les esferes de poder.
Reclama que és necessari ampliar els espais
per a una presència femenina a l'Església,
concretament en els diversos llocs
on es prenen les decisions importants.
En conseqüència, vol donar més protagonisme a les dones.
Té la intenció d'establir el diaconat de les dones.
Tot i així, l'accés de les dones al diaconat,
de moment, està aturat.
Així doncs, quina és la situació actual
de la dona a l'Església?
Segons el teòleg progressista Joan José Tamayo,
pel que fa al poder de les dones a l'Església catòlica
es manté l'immobilisme.
Elles continuen sent majoria silenciada.
No se les reconeix cap funció directiva
i són excloses del Ministeri Ordenat.
No se li concedeixen llocs de responsabilitat.
No participen en l'elaboració de la doctrina teològica i de la moral.
El gran escàndol de l'Església catòlica,
continua dient a Maio,
és la marginació de les dones,
sense que hagi canviat res durant segles.
Això em sembla no només un escàndol,
sinó la contradicció més gran
perquè va en contra del moviment de Jesús de Nazaret,
que és el punt de partida de l'Església
i que va ser un moviment igualitari d'homes i dones,
sense discriminació per raons de gènere.
Crec, conclou Tomallo,
que això és el que avui més desacredita a l'Església catòlica,
on les dones segueixen,
estan discriminades
i sent una majoria silenciada.
Ara que parlem del paper de la dona,
existien ja diaconeses en l'Església primitiva?
Doncs sí,
des del temps dels apòstols,
a l'Església s'han conegut les diaconeses.
El testimoni de Pau és ben clar.
El roman 16.2 diu
Us recomano, Seba, la nostra germana,
diaconesa de l'Església de Kent,
centres,
redeu-la en el Senyor d'una manera digna dels sants
i assistiu-la en qualsevol cosa
que necessiteu de vosaltres,
perquè ella ha estat protectora de morts,
fins i tot de mi mateix.
Però què és el que va passar
durant el temps, no?
I el diaconat femení va entrar en declivi
entre els segles VIII i IX.
Això s'ha atribuït a tres causes principals.
La primera,
la por a la impuresa ritual
a causa del període menstrual femení.
i la segona,
el descens de baptisme d'adults.
Això va fer disminuir
la necessitat de l'ajuda
de dones diaconeses.
I en tercer punt,
la causa,
la influència del dret roman,
segons el qual la dona
no podia ocupar
cap lloc d'autoritat.
Les dones s'han mogut,
hi ha moltes dones que participen
en moviments d'església, etc.
Concretament,
hi ha hagut un sínode de dones
coordinat pel Consell de Dones Catòliques.
A quines conclusions ha arribat aquest sínode?
Aquesta va ser també una iniciativa
del Papa Francesc,
que va ser qui va convocar
el sínode de dones.
El Consell de Dones Catòliques
va coordinar la reflexió del sínode
amb dones catòliques
de molts països.
Una delegació internacional
d'aquest Consell,
que reuneix
més de 60 organitzacions catòliques
de dones,
va presentar
les seves conclusions
i propostes
al Papa Francesc
en octubre del 22.
Aquest document
fa referència
a la frustració
de les dones catòliques
per l'abús
del poder patriarcal,
pel clericalisme,
per la discriminació
i pel sexisme.
També subratia
aquest document
que les formes
amb què l'Església
tracta les dones,
així com la cultura
de supremacia masculina,
condueixen
a la violència de gènere
i a l'abús sexual
i espiritual
a la societat
i a l'Església.
El document
també declara
que a tot el món
l'absència de dones
als nivells de decisió
i la seva exclusió
del ministeri
ordenat
es consideren
les formes
més greus
de discriminació
i injustícia.
Bé,
tot i així,
el Consell
de Dones Catòliques
encara manté
l'esperança
d'aconseguir
això que demanen,
la igualtat,
la dignitat
i la plena pertinença
a l'Església.
Tu, Josep,
has treballat molt
per preparar
aquesta entrevista,
aquest programa
de ràdio,
etcètera.
Llavors,
podries fer
com una conclusió,
a quina conclusió
has arribat
tu mateix
després
de treballar,
de,
diguéssim,
posar-te
coses
posteriors,
no?,
sobre el paper
de la dona
a l'Església.
Doncs mira,
jo he arribat
a la conclusió
que l'Església
jeràrquica
ha imposat
durant segles
i segles
el patriarcat
i la misogínia,
allunyant-se
de la primitiva
Església
que va incorporar
les dones
a la jerarquia
com a diaconeses
i també
com a presbíteres.
L'Església,
per tant,
s'ha mantingut
allunyada
durant molts segles
del missatge
cristià
d'inigualtat
entre homes
i dones
en totes
les funcions
orientades
a proclamar
l'Evangeli
i a participar
de forma activa
en l'activitat
sacramental.
És molt lamentable,
penso jo,
que l'Església
encara no hagi
començat
en sèrio
a treballar
per la igualtat,
mantenint
una situació
que arriba
a ser escandalosa.
l'Església,
penso,
es troba
aturada
en aquest aspecte,
esperant
que el papa
francès
comença
a donar passos
cap a la igualtat,
encara
que només
sigui
perquè les dones
tinguin
accés
al diaconat,
tot i ser
el grau inferior
de la jerarquia.
I a partir
d'aquí
anar
avançant
cap a la plena
igualtat
entre homes
i dones,
seguint
l'exemple
de Jesús
que no va
fer cap
distinció
de persones
pel seu
gènere,
seguint
també
l'exemple
de l'Església
primitiva,
de les societats
democràtiques
avançades
i també
dels drets
humans.
El primer
article
precisament
d'aquests
drets
diu
que tots
els éssers
humans
neixen
lliures
i iguals
en dignitat
i drets
i dotats
com estan
de raó
i consciència
i hem de
comportar-se
fraternalment
els uns
amb els altres.
I
concluixo
dient
que
espero
que el
pape francès
doni el primer
pas cap a la
conversió
de l'Església
patriarcal
en una
Església
igualitària
entre homes
i dones
en totes
les funcions
sacramentals
i de presa
de decisions.
Moltes gràcies
Josep Melero
sobre aquesta
primera qüestió
que hem
presentat
en el programa
d'avui
del paper
de la dona
de la Església.
Fem un petit
descans musical
i continuarem
el programa.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Després d'escoltar
un trosset
de l'Audeamus
de la Glòria
d'en Vivaldi
tornem
a estar
amb els oïdors
de Ràdio d'Esvern
en directe
aquí
a l'emissora
de Can Ginestà.
Ara
podríem parlar
si et sembla
Josep Melero
sobre
els abusos
que hi ha hagut
i són
públics i notoris
soferts
en centres
eclesials
i també
com
l'Església
intenta
no diré
tapar
sinó
afrontar
aquesta situació.
Quins factors
creus que han contribuït
a fer
que la pederàstia
clerical
s'hagi instal·lat
durant molt de temps
a l'Església
catòlica?
Mira, jo crec
que hi ha
quatre factors
fonamentals
potser uns
infoleixen
més que altres
però
tots quatre
crec que són
importants.
El primer factor
fa referència
al que
l'ha regat
Terofi
que revestit
d'autoritat
patriarcal
i poder espiritual
va trobar
un camí obert
per cometre
abusos sexuals
a menors.
Per la mateixa
raó
les víctimes
i les seves famílies
van temer
d'iniciar
aquests delictes
comessos
per persones
tan rellevants.
La conseqüència
va ser
que el clerocidòfil
va gaudir
d'impunitat
i això
li va permetre
continuar
amb els abusos.
Seria el primer factor.
El segon
és el celibat
obligatori
imposat
a tota la jerarquia
catòlica
en els tres
concilis
de letrar
al segle XI
ai, perdó
al segle XII
i XIII.
També
el va imposar
el concil
de Trento
al segle XVI
fent aquesta declaració.
Si algú afirma
que el matrimoni
ha de preferir-se
a la virginitat
o al celibat
i que no és
cosa millor
i més feliç
romandre,
verge
o celibat
que unir-se
al matrimoni
sigui
és comunicat.
Una declaració
que trobo
molt dura,
molt forta
i
oposada
totalment
a l'afirmació
que va fer
Luter,
que va dir
el contrari.
Tot
que no s'ha
determinat
que el celibat
obligatori
sigui l'única
causa
del fenomen
de l'abús sexual
infantil
dins
l'església catòlica,
molts informes
proposen
el celibat
forçós
com un factor
de risc
greu.
És una
epidèmia
inexistent
en altres
confessions
cristianes
no catòliques
en les que
el celibat
de la jerarquia
no és
obligatori.
Per exemple,
els anglicans
els anglicans
tenen
els seus
capellans
també
els protestants
en general
i la gent
també
oriental
els ortodoxes.
Tot i així,
el papa
frances
fa uns dies,
va ser el dia 10,
que ens van mostrar
disposat
a revisar
el celibat
dins
l'església
catòlica
occidental
afirmant
que
no hi ha
cap
contradicció
perquè un sacerdot
es pugui
casar.
El celibat
a l'església
continua dient
el celibat
a l'església
occidental
és una
prescripció
temporal
mentre
que els
membres
que volen
de l'església
oriental
es poden
casar.
Pot
revisar-se
afirma
el papa
ja que no és
cap dogma
només
que això
està molt bé
que digui
que és una
decisió
disciplinar.
Per tant,
això pot
canviar.
Cal
no oblidarà
això ho dic jo
que en els orígens
del cristianisme
el celibat
mai no va ser
considerat
com una obligació.
Tant els capellans
com els bisbes
es podien
casar.
I això també
és important
tenir en compte.
El tercer factor
aquest
és bastant greu.
És la complicitat
dels bisbes
per encobrir
amb el silenci
els
plergues
pedòfils
i així
mantenir
el prestigi
de l'església
i evitar
escàndols.
Amb aquest comportament
els bisbes
van
concedir
impunitat
als
abusadors
permetent
així
que aquests
horribles abusos
continuessin
en comptes
de posar-los
en mans
de la justícia.
Es van
limitar
a trager
d'altres
parròquies
fins i tot
a l'estranger
on alguns
van continuar
cometent
aquests
crims
horribles.
Per tant,
l'església
no va fer
res
per aturar
aquests
abusos.
I això
és llàstimós.
Ara el papa
ha ordenat
que a part
de la investigació
i del judici
interna
a l'església
els
clergues
pedòfils
siguin portats
a la justícia
civil.
Per exemple,
com si diu,
diguéssim,
els
que judic,
els jutges,
vaja.
Sí,
sí,
sí,
això diríem,
a veure,
ho dic
a Sant Depan,
que el
quart factor,
el quart factor
poc
espampat,
però jo
el vaig trobar,
consisteix
en l'existència
del secret
pontifici
que cobria
els casos
de violència
sexual
o abusos
de menors
comès
per
els clergues.
Aquest secret
pontifici
el va abolir
el papa
francès
per aquest
tipus
de situacions
el 17
de desembre
del 19.
L'abolició
del també
anomenat
secret
papal
ha estat
celebrada
per les
víctimes
d'abús
que fa anys
que denuncien
l'encobriment
per part
de les autoritats
eclesiàstiques.
La mesura
permetrà
a l'Església
catòlica
compartir
denúncies
i testimonis
relatius
als casos
d'abús
amb les autoritats
civils
que els investiguen.
El que dius tu.
Què ha passat
perquè la
pederàstia
clerical
de l'Església
catòlica
sortís
a la llum
i així
poder conèixer
la seva
expansió
gegantina
en països
amb presència
catòlica?
Bé,
la pederàstia
clerical
que
s'ha mantingut
durant segles
però això
n'hi ha cap dubte.
I també s'ha de dir
que no
queia
amb aquest
delicte
tot el clero
sinó
personatges
més concrets.
Sempre una part
està clar
però clar
encara que fos una part
va deixar que
de evitar l'Església
sobre això
n'hi ha cap dubte.
L'àstia clerical
ha sortit
a la llum
recentment
després
de molt
de temps
d'ocultació
i això
per mi
és una
llàstima
ser l'Església
transmissora
de l'Evangeli
coneixent els valors
que ha de transmetre
no?
Doncs no
no ha estat
per iniciativa
de l'Església
catòlica
de reconèixer
aquests crims
i
de fer-los
a la llum
de posar-los
a la llum
sinó
que diríem
va ser
la tèrdua
del temor
de les víctimes
i dels seus familiars
per denunciar
aquests fets
depravats.
També
ha estat
determinant
que la
ONU
donés
un toc
d'atenció
molt seriós
al Vaticà
quan va denunciar
que l'Església
catòlica
seguia
encobrint
casos
de pederàstia
clerical.
Va ser
aleshores
quan el
papa
francès
va abordar
el tema.
Els governs
i els jutges
també es van
posar
a treballar
per repredenúncies
de les víctimes,
jutjar
els abusadors
i reclamar
una reparació.
I estem
ara
en aquesta situació.
Parlem una mica més
de la ONU.
Què diu
l'informe
del Comitè
sobre els drets
dels infants
de l'ONU
enviat
al Vaticà
el 2014
sobre els abusos
sexuals
a menors
per part
del clero pedòfil?
Exacte.
Mira,
l'informe
enviat
al Vaticà
diu
que està
molt
preocupat
pel fet
que la Santa
Ceu
no hagi
reconegut
l'abast
dels
crims
comessos.
No ha
pres
les mesures
necessàries
per atendre
els casos
de violacions
contra nens
i protegir
els menors.
I ha
adoptat
polítiques
i pràctiques
que van
portar
a la continuació
de l'abús
i a la impunitat
dels
que el van
perpetrar.
Fa una crida
diríem
l'ONU
fa una crida
a la Santa
Ceu
per obrir
els seus
arxius
de pedòfils
i de bisbes
que van
amagar
els seus
crims.
L'informe
de l'ONU
també critica
el codi
de silenci
ja que
el Vaticà
ha prioritzat
la preservació
de la reputació
de l'Església
i el
presumpte
ofensor
sobre
la protecció
dels nens.
Jo sé
el que
diu l'ONU
i continua
no?
A més
demana
que la
jerarquia
catòlica
compensi
les víctimes
i posi
en mans
de la justícia
no només
els que van
abusar
sinó
també
els que van
encobrir
els crims.
Molt clar.
Vull dir,
l'ONU
en aquest aspecte
trobo
que és molt
clar.
Segurament
la compensació
econòmica
seria la part
més fàcil
però
no ha de ser
l'única
ni molt
menys.
No,
no,
la protecció
als infants
que han sofert
abusos,
etcètera,
ha de continuar
naturalment.
també
que la justícia
contribueixi,
diríem,
aquests
delictes
s'han de pagar
d'alguna manera
com ho
pagaven
els cel·lars.
M'entens?
Anem ara
a unes
quantes
coses
estadístiques.
Quants casos
d'abusos
clericals
es coneixen
a països
amb presència
de l'Església
catòlica
i quants
també
a Espanya?
Bé, mira,
la xifra
resulta
escandalosa.
Tenint en compte
els casos
comprovats
investigats
fins ara
per organismes
independents,
hi ha gairebé
100.000
víctimes
de la pederàstia
clerical
recolgudes
a tot el món,
des dels Estats
Units
a Austràlia,
des d'Irlanda
a Holanda,
de Xile
a Mèxic,
d'Itàlia
a Espanya.
I,
per posar un exemple,
a Austràlia
s'han reconegut
4.447
víctimes,
al Canadà
entre 10.000
i 12.000,
a França
6.471,
a Portugal
4.815
casos,
als Estats Units
10.500,
a Austràlia
16.300,
a Alemanya
3.600.
I què ha passat
amb Espanya?
A Espanya encara
no s'ha arribat
a conèixer
tots els casos
de pederàstia
per l'escassa
col·laboració
dels bisbes
per obrir
els arxius
dioses
sants,
cosa
que trobo
molt greu.
Per què?
Perquè a mi
han de donar
exemple
de conversió.
Sembla que a Espanya
hi ha unes
4.000 víctimes,
no?
Sí,
hi ha una,
però aquestes víctimes
és una quantitat
que ha estat
publicada
pel despatx
de Cremades
Calvo Sotelo.
Bé,
és un despatx
de dretes
i que
la conferència
episcopal
va confiar
en aquest despatx,
entens?
Per conèixer
el drama
dels abusos
sexuals.
però
un gran obstacle
és que la comissió
no pot obligar
l'Església
a lliurar documents
ni a exigir
que els encobridors
ho pareguin.
Els resultats
seran,
per tant,
molt incomplets.
Bé,
a més a més,
aquesta comissió
interna
creada
per la conferència
episcopal
no és acceptada
per les víctimes
ja que no creuen
que l'Església
s'investigui
a ella mateixa.
Han deixat de creure.
Les víctimes
confien
més aviat
en la comissió
encarregada
pel Congrés
al defensor
del poble
de la qual
parlaré tot seguit.
doncs endavant.
Les diòcesis espanyoles
estan col·laborant
per investigar
els abusos sexuals
de menors
comesos
pel clargat
de l'Església?
de març
de març
l'any passat
el Congrés
va anomenar
al defensor
del poble
del poble
Àngel
Gavidondo
per investigar
la pederàstia clèrica
a l'Espanya.
Gavidondo
va crear
una comissió
en la que participa
el fiscal general
de l'Estat
Álvaro García Ortiz.
és molt iestimós
que el 16 de febrer
de l'any passat
ai, perdó
el 16 de febrer
d'aquest any
sí, el mes passat
perdó
el mes passat va ser
Álvaro García
va lamentar
al Senat
que només
29 diòcesis
de les 70
que té Espanya
havien contestat
a la petició
de la comissió
per rebre informació
sobre els abusos
és a dir
menys de la meitat
davant d'aquesta
situació anòmala
de no col·laboració
generalitzada
Álvaro García
ha declarat
que a la vista
de l'escassíssima
informació rebuda
en els propers dies
enviarem
petició oficial
a les entitats
i congregacions
per recollir
totes les dades
sobre abusos
que la fiscalia
encara no té
i sobre
els que no
ha estat informada
o sigui
que la fiscalia
necessita
totes aquestes dades
episcopals
per elaborar
un informe
sobre les denúncies
per aquestes
agressions sexuals
amb l'objectiu
com diu
la comissió
de dotar
les víctimes
d'una plataforma
que escolta
reconeixement
i reparació
posterior
pels fets
que han patit
i això
també és molt important
que el defensor
del poble
ha posat
un telèfon
i un correu
electrònic
per escoltar
les víctimes
de pederàstia
clàrica
clàrica
Josep
el temps
s'estira
al damunt
com quasi sempre
a la ràdio
passem
a les conclusions
però
les teves pròpies
a quines conclusions
has arribat
sobre el tema
dels abusos sexuals
a l'Església
catòlica
molt bé
mire
ha arribat
a la conclusió
que el factor
més greu
d'aquesta
gravíssima
epidèmia
va ser
l'ocultació
dels abusos
per part
de l'alta
jerarquia
com també
el secret
pontifici
això va permetre
als pederàstres
actuar
amb tota impunitat
va ser
l'informe
enviat
per la ONU
al Vaticà
les denúncies
de les víctimes
i les seves famílies
i els mitjans
també de comunicació
els que van
començar
a engegar
comissions
d'indicació
per part
del Papa
de les diòcesis
i dels governs
el 24 de febrer
de l'any
2019
el Papa
francès
va tindre
una decisió
ferma
es va
comprometre
que el responsable
dels abusos
i d'encobrir-los
haurien de ser
portats
davant
la justícia
el que deia abans
de no només
diríem
una compensació
econòmica
sinó que
també
m'entén
hagin de respondre
davant
de la justícia
i això
ho diu el Papa
el que resulta
intolerable
i gens
exemplar
és que
41 diòcesis
de les 70
que hi ha a Espanya
es neguin a col·laborar
obrint els arxius
a la Fiscalia
mantenint així
l'ocultació
penso que
aquestes diòcesis
haurien de ser
obligades
si no fan
perillat
mateixes
haurien de ser
obligades
pel Papa
a col·laborar
i així
conèixer
i jutjar
els pederastres
criticats
i reparar
les víctimes
només així
penso jo
l'Església
podrà recuperar
el prestigi
perdut
i aplicar
el que va dir
Jesús
als seus seguidors
si us romaneu
en la meva paraula
sereu
de debò
de xeples meus
coneixereu
la veritat
i la veritat
us farà lliures
això
està a l'Evangeli
de Sant Joan
capítol 8
verset 31
moltes gràcies
Josep Melero
company
doncs
en tantes coses
d'aquí
d'aquí Sant Juí
d'aquí a la parròquia
també estudiant
de teologia
pedagòg
etc
per la teva
aportació
a veus
a la parròquia
durant aquests
tres mesos
que hem pogut
gaudir-te
per les antenes
a mesos i dos
fins al dissabte
a dos quarts
de deu
que repeteix
veus a la parròquia
a dos quarts de deu
o d'onze
no
ara és a deu
dos quarts de deu
molt bé
fins al dissabte
molt bé
adeu-siau
a tothom
adeu
bona tarda
adeu
adeu