El programa de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esbert.
Avui, a veus a la parròquia, hostilitat i hospitalitat.
Mou, senyor, mou la meva ànima, mou, senyor.
Avui, en aquest espai d'hostilitat i hospitalitat, us parlen Imma Periques i Lluís Segura.
Imma, creus que està ben enfocat això?
És a dir, com hem pensat de treballar aquest curs des de l'hostilitat a l'hospitalitat?
Hi ha un pas, es pot fer un pas de ser agressius, de no vulguer els immigrants,
de trobar-los els defectes, de causar-los com si fossin culpables a tot,
a l'hospitalitat, a ser benvinguts, a tenir els seus drets, a ser acollits.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Jo crec que individualment, personalment, tenim moltes coses a fer,
però també tenim molt a demanar a les administracions que faciliten aquestes coses,
perquè hi ha problemes molt greus que no els podem solucionar els particulars.
Penso que tenies una sèrie de preguntes que intentaria respondre a través,
més que del meu pensament, del meu saber,
de l'informe tècnic de quaderns de cristianisme i justícia.
Endavant, Imaculada.
Mira, la primera pregunta que jo veig és que hi ha molts tècnics amb migracions
que parlen de les fronteres internacionalitzades o internalitzades.
Què és això?
Ens referim a la internalització de les fronteres
quan aquestes es desplacen a l'interior del territori estatal.
En el cas dels centres de detenció per a estrangers
que esquitgen la geografia europea i nord-africana,
en què els migrants indocumentats són reclosos
amb la finalitat de retornar-los als seus països.
Així, a Espanya, hi tenim els centres d'internament
d'estrangers, el FIE, que n'hi ha aquí, a Zona Franca,
dels quals n'hi ha vuit en tot el territori espanyol.
allà s'aplica ni més ni menys la privació forçosa de llibertat a persones
que no han comès cap delicte, sinó una irregularitat, en tot cas, administrativa.
Una mesura que hauria de ser d'última ràcia absolutament excepcional
i controlada judicialment,
esdevé sovint la primera resposta
i amb una ratificació judicial formal.
A veure, actor, tornem a la idea aquesta dels CIE.
Exactament, què són? Camps de concentració?
O hi ha alguna activitat més, una mica, més interessant per a aquestes persones?
S'assemblen més a presons, eh?
Perquè se'n diu centre d'internament d'estrangers.
Com mostren els informes de les entitats especialitzades,
les condicions d'internament d'aquestes centres
poden ser extremadament dures, les condicions.
Amb accés limitat o nul a drets bàsics,
com la salut o l'assistència inetrada,
no és estrany que, en freqüència,
les mateixes persones internes presentin denúncies
en relació amb la insalubritat de les condicions que s'hi donen,
etcètera.
També s'han reportat i documentat
casos de violència policial
o de morts interns per falta d'atenció mèdica.
I qui accedeix als CIE?
Les persones detingudes varien pel que fa al seu perfil.
Moltes vegades són gent amb un gran arrelament al país,
on hi viuen des de fa anys, ben assentades, amb família.
Tanmateix no han estat capaços de regularitzar la seva situació,
en general per falta de feina regular.
O els seus permisos han expirat
i no han pogut ser renovats pel fet que s'han quedat a l'atur.
altres vegades, sota la categoria i el tractament d'immigrant irregular,
s'aglutinen situacions que van des de l'explotació sexual fins a la malaltia mental,
passant per casos de persones que tindrien dret a alguna protecció internacional.
tot aquest mostrari de precarietats existencials
que exigirien una resposta personalitzada
passa inadvertit davant d'aquesta maquinària que consagra l'exclusió.
Mou, senyor, mou la meva ànima, mou la meva ànima, mou la meva ànima, mou la meva ànima, mou la meva ànima.
I aquestes persones, quins drets tenen si estan en situació irregular, administrativa irregular?
Sí, doncs en aquesta situació els porta a ser exclosos determinats drets socials.
En el nostre context, n'és un exemple molt clar, tot i que no l'únic,
l'exclusió sanitària que arrenca l'abril de 2012, des de llavors.
Evidentment, les persones en situació administrativa irregular
tampoc no poden treballar regularment.
Tanmateix, n'hi ha molts, i especialment moltes,
que ho fan en l'economia submergida.
Això ha estat així, especialment en èpoques en què el mercat de treball
ha convocat nombrosa mà d'obra de l'exterior.
És com si tot l'entremat fronterer del qual parlem
estigués dissenyat, de fet,
perquè la inseguretat jurídica i la vulnerabilitat social
que amenen, amanceixin tot un col·lectiu de treballadores i treballadors pobres.
Aquesta gent no poden sortir d'aquests centres, m'imagino.
No poden sortir per treballar ni res, no?
No, al revés, entren allà perquè no han pogut trobar una feina exterior,
se'ls ha acabat el contracte, el que sia,
i llavors, per unes característiques d'actuacions administratives i policials
que comentarem, doncs acaben amb aquests centres.
I com afecta els sense papers aquesta situació?
La por de ser identificat en una batuda,
reclosa en un CIE i deportat en un vol express,
actua com un poderós mecanisme de disciplina social.
Tot i que després moltes de les ordres d'expulsió no arriben a executar-se,
n'hi ha prou amb l'existència de l'amenaça.
Molta gent interioritza aquesta por
i se'n protegeix fent-se invisible socialment.
Així, l'estigma de la irregularitat
no tan sols empenya a acceptar condicions laborals cada vegada pitjors,
sinó que dificulta, sobremanera,
la creació de vincles i la integració en el cos social.
La frontera s'ha interioritzat.
que jo no posi tan suau,
que jo no posi tan suau,
que jo no posi por,
mou la senyor,
mou la meva ànima.
A més d'agitar l'espantall de la por i de la situació d'emergència,
sentim habitualment per part de portaveus governamentals
i en les declaracions internacionals sobre les migracions,
tres o quatre argumentacions a les quals val la pena mirar amb un crític.
La primera manifestació,
aquesta típica és aquesta.
Hi ha manera d'emmigrar legalment?
Hi ha manera d'emmigrar legalment?
És una pregunta que fem tots.
En primer lloc,
apareix la retòrica de l'aposta per la immigració regular,
davant de l'irregular,
que genera moltíssim sofriment humà.
És difícil no estar d'acord amb aquesta formulació genèrica.
Constitueix una opinió
que en dialogar sobre immigració
acut ràpidament a la ment
i a la boca de molta gent
de bona voluntat.
La seva lògica és inapel·lable.
El problema
ve quan ens adonem
que a la pràctica
la possibilitat que té
una persona
d'aconseguir
un visat
per migrar regularment
s'aprop a zero.
És a dir,
fer el salt
d'una era legal,
per exemple,
d'un país subsaharià,
aquí,
a Catalunya,
a França,
o a Portugal,
és molt difícil.
Aquesta possibilitat
s'acosta, doncs, a zero,
al zero percent.
Per a la gent africana
que es posa en marxa,
travessa diversos països
i el desert,
acampa precàriament
durant mesos
i intenta saltar
o passar en embarcació
o nedant,
no hi ha manera legal
d'entrar en Europa.
Per tant,
una afirmació
que en teoria
és capaç de conciliar
el beneplàstic
de gairebé tothom,
esdevé fum
a travessar
els sedars
de la pràctica godiana.
Per què no ho intentes
legalment
en comptes
de jugar-t'hi la vida?
Sembla que diuen
les autoritats
en toc condescendent.
perquè aquesta possibilitat
senzillament
no està disponible.
Màu la meva ànima,
oh,
Màu la senyor,
tan fort
que jo trompto
allí,
tan fort
que jo trompto allí,
tan fort
que jo trompto allí,
oh,
Màu la senyor,
que jo trompto allí,
oh,
Déu meu,
oh,
Déu meu,
a veure,
Lluís,
tot això
és completament
en contra
dels dents humans,
m'imagino.
Sí.
És a dir,
són situacions
que les acceptem
perquè no sabem
com solucionar-les,
però,
en realitat,
és en contra
de la llei natural,
inclús.
Sí, sí, sí.
Direm,
anirem
evidenciant
al llarg d'aquest curs
l'hostilitat
i l'hospitalitat,
com
aquestes persones
arriben,
com se va tractar,
avui hem tocat
un tema bastant
punyent,
com és aquest dels FIE,
eh,
i si hi ha
alternatives
que difícilment passen
per aquesta
vinguda legal,
sinó
per la bona voluntat,
ho apuntaves tu,
de la gent.
menció especial
dins d'aquesta retòrica
maneja el cas
de les persones
que són
potencials
sol·licitants
d'asil
perquè
fugen
de
conflictes
i persecucions.
Una de les vulneracions
de la legalització
nacional
i internacional
en què
incorren
les anomenades
devolucions
en calent
és que
impossibilita
que les persones
exergeixin
el seu dret
de la
sol·licitud
d'asil.
Ja hi poden
confluir
totes les circumstàncies
que et facin
subjecte
de protecció
internacional,
que si
t'enxampo
a la tanca
obro la porta
i t'envio
de tornada.
Doncs bé,
fa uns mesos
el govern espanyol
davant la crítica
d'aquestes pràctiques
va decidir
establir
dos punts
a la frontera
on es podria
sol·licitar
asil.
Va ser un moment
que algunes
organitzacions
se'l van
saudar
com a positives.
Si bé
advertíem
que en cap cas
no es podia
utilitzar
la existència
d'aquests punts
per a seguir
justificant
i menys encara
inclouint-hi
en una d'ells
les devolucions
en calent.
La nostra por
era que
el govern digués
si vostè
té motius
per a sol·licitar
l'asil
només cal
que s'apropi
al lloc habitual
a aquests efectes
i no ha
d'intentar
saltar la tanca.
El temps
transcorregut
ha permès
confirmar
aquesta previsió.
La dada
que després
d'uns quants mesos
cap persona
subscalariana
no s'ha pogut
apropar
a aquests llocs
atès
que no li han
permès
les forces
de seguretat
marroquines
que només
hi autoritzen
l'accés
a sirians.
No està
possible
perquè el govern
utilitzi
la retòrica
de l'existència
de possibilitats
regulars
en front
de les
irregulars
però tampoc
en aquest cas
no estan disponibles
a la pràctica
Mou senyor
Mou la meva ànima
Mou senyor
Mou la meva ànima
Mou senyor
Mou la meva ànima
Mou la senyor
tan fort

jo ja dic bon Nadal
ja aprofito per dir-vos a Carles
i Lluís
i els oients
que tinguem unes bones festes
doncs agafem la teva
formal invitació
i retornem
que tinguis un bon Nadal
bones festes
i un feliç 2022
adeu a tothom