Veus de la parròquia.
Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim temes sobre caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar notícies d'Església i fe i actualitat. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura d'un fragment de l'Evangeli del proper diumenge. Diu Sant Lluc.
En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començava així la seva explicació. Això que avui sentiu comptar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'escriptura. Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien, no és el fill de Josep aquest? Jesús el digué, de segur,
que em retraureu aquesta dita. Metge, cura't tu mateix. Hem sentit dir el que has fet a Cafarnaún. Fes-ho també aquí, al poble dels teus pares. Però ell afegit, us ho dic amb tota veritat, no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal.
Notícies d'Església Celebració de la Candelera En la celebració de l'Eugaristia de les 20 hores del dia 2 de febrer, reunits a la sala terrestre de la rectoria, s'entregaran les candeles.
tot seguit, farem la processó a l'Església per la Eucaristia Dominical. Missa i processó de les torxes a la residència d'Avis, Mare de Déu de Lourdes. El diumenge dia 10, vigília de la Mare de Déu de Lourdes, missa a les 20 hores i a les 20.30 processó amb torxes pels jardins de la residència
Nostra Senyora de Lourdes. Resseguint les petjades de Sant Pau en l'any de la fe. El primer de febrer, a les 18 hores, Casa de l'Església. Per als interessats a participar en aquest pelegrinatge diocesà que tindrà lloc del 28 d'abril
El 7 de maig hi haurà la primera reunió informativa sobre el viatge a la Casa de l'Església amb informacions concretes sobre el recorregut i sobre el significat d'experiència de fe que suposa. Per a més informació, els telèfons 937 716 925 i 605 469 813
Direcció arroba destino 1.es També, pels qui vulgueu anar del nostre poble, us podreu informar en dies i hores de despatx parroquial. Sisena jornades d'ètica i món contemporani.
11 i 12 de febrer, de 19 a 21 a 30 hores. Amb el títol Economia del desig, economia de la necessitat, són organitzades pel Seminari de Doctrina i Acció Social de l'Església del Departament de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Catalunya amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre qüestions actuals de primer ordre a la llum del pensament social de l'Església.
Tenen lloc a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Per més informacions i inscripcions, fins al 10 de febrer, adreceu-vos a la Secretaria, Diputació 231 de Barcelona, al telèfon 934 534 925.
Fins aquí notícies d'Església. Obrim la finestra de justícia i pau.
Molt bona tarda, nit. Bona tarda, Joana. Cap vespre. Bona tarda. Dolors, què tal? Molt bé, molt bé. Ja ha passat un mes. I tant, i tant. El temps corre-vuela. Bona nit, Jesús. Hola, Joana. Acosta't una mica al micro. M'acosto una mica. Això, així et sentiran més bé.
Bé, doncs ja tornem a ser-hi per comentar totes aquelles coses que són tan interessants i que convé molt de difondre-les. Mira, Joana, amb el Jesús més o menys hem estat preparant de què tractaríem. Amb una societat que hi ha tantes coses i que diàriament tenim tanta informació, doncs potser hi ha com tres blocs importants, entre molts altres, eh? Aquests blocs de tipus social, en tenim un que parla dels joves...
I amb dos vertents. Un ens ve des de Cristianisme i Justícia, doncs, amb unes entrevistes que han fet amb els joves. L'altre vertent seria, des del bolletí nostre municipal, una tasca molt important, una mena d'enquesta que es van fer entre els joves. Quines eren les seves inquietuds? Res, seran pinzellades, eh? L'altre bloc que ens agradaria parlar és, ha fet molt de fred i sempre tenim present el sensellar. Les persones que estan vivint a fora al carrer,
de quina manera ho porten com ho porten i quines fundacions hi ha que se n'encarreguen després tenim un tercer tema que va sortir que feia fredor de la quantitat d'aliments que el món ric arriba a llançar ja començant des del pobre pagès que recull aquella fruita que no li ha sortit prou bé i petitona i que visualment no sembla maca i que no passa als paràmetres del mercat que l'ha de llançar
doncs els productes que queden caducats, que es llencen i encara són bons de menjar... Sí, perquè la data és justeta, però encara són vigents. Doncs és una nova cultura...
faia un toc perquè no es pot llançar tants aliments quan hi ha tanta gent que mora arreu del món i en Jesús també porta un tema nosaltres portem un tema per animar una mica el poble en general per animar-lo oíus en broma o oíus de veritat? parlem de la crisi però fem una miqueta d'història
Bé, doncs. Doncs mira, si us sembla bé, aquesta pinzellada sobre el jovent, des de Cristianisme i Justícia, que fan unes conferències, em sembla que és cada setmana o cada mes fan una conferència, a la primavera passat es van posar en contacte amb els joves, perquè una de les realitats que tenen els jovent és que no tenen feina, que al futur gent molt preparada no tenen feina propera. No tenen sortida, han de marxar. Ha fet un canvi, això, no? Sí, sí.
Llavors Cristianisme i Justícia es va posar en contacte amb ells, nanos més aviat sensibles a les coses polítiques que havien participat en tot aquest moviment o participen en aquest moviment del 15M, nois que tenen la seva opinió, que tenen la seva visió de com els agradaria el món i que tenen les seves propostes.
I així, perquè un altre dia ja el desenvoluparem millor, ens trobem que aquest món que han viscut i que nosaltres els hem donat a cada família el millor que teníem, no els hi ha. Ja són conscients que no hi caben. És un món que no els hi atrau. Llavors, la seva conclusió final de tot un procés de deixar és que volem un món diferent,
Sí, és el que ja hem parlat altres vegades, aquesta agricultura proper, d'aquest comerç proper, ells ja estan buscant unes alternatives de viure que no s'assemblen en res amb el que nosaltres més o menys hem viscut.
o que havien programat per ells. Exacte, i unes alternatives que potser agafarà una visió més global. És a dir, els problemes de fora també seran els seus propis problemes de subsistència, sense ser dramàtics, però de valorar molt més les coses. Tornen a uns valors que potser havien viscut de petits i que hi ha un canvi de valors. Ells fan tot un repàs de tot això, que ja ho desenvoluparem diferent a la propera reunió, si algú està interessat, la tenim dimecres que ve. Ah, molt bé.
I l'altra cosa del jovent que també ha sigut molt interessant ens ve des del bolletí oficial. El bolletí va fer unes enquestes des de la regidoria de joventut, que era el pla jove 2012-2015. Llavors aquí va detectar quines eren les inquietuds d'aquest jovent, què és el que necessitaven a nivell de poble.
i així en forma de decàleg, us n'aniré d'idea una mica, ell el que els preocupa, aquesta franja més o menys de 18 a 20 i escaig d'anys, 23 o 24 anys, és la manera que com es podran alliberar, com podran d'alguna manera fer l'emancipació
és la seva principal preocupació, és a dir, sortir de casa amb un treball, poder-se valdre d'ells com a adults, que és l'evolució pròpia que fa el jovent, no? Aquest és un dels temes que els preocupa. L'Ajuntament té una alternativa, el que buscava aquí és buscar alternatives perquè ells es vagin formant amb altres coses, vull dir, ja la carrera sola no servirà, sinó que es necessiten altres alternatives. L'altra cosa que va sortir...
són les activitats al servei dels joves, és a dir, es fan coses, però una de les coses, potser des del casal de joves, les coses que s'acaben de fer, o no acaben d'interessar prou, oi, amb aquest canvi que hi ha hagut tan gran, o no acaben d'interessar i són poc participatives pel jovent, o no s'acaba de fer una verdadera difusió, vull dir, que aquesta és l'altra cosa que diuen, potser caldria replantejar-nos amb les coses que fem,
quines tenen més caire per nosaltres. El transport, també que fa anys que va sortint, encara que el nostre poble ho ha millorat, però sobretot el transport de nit, que ells disfruten més de nit quan van d'un lloc a l'altre, doncs a veure com es podria acabar de madurar això. Després, la manera de participar en les coses, però inclús tenen interès de participar en les coses de tipus polític. És a dir, com a joves...
Ells tenen la seva opinió. Com madurar la seva opinió política amb coses, amb organismes de dintre del poble? No ho sé, és una cosa que potser s'hi haurà de pensar, perquè ells són els portadors d'aquest canvi de mentalitat. I això seria una mica des del pla de jovent. No sé, en altres coses el Jesús podria explicar aquesta crida
Aquesta enquesta realment és interessant perquè prendre el pols a la gent jove és molt important. Ja sabem que un dels problemes que tenim amb els joves és desgraciadament l'atur i aquesta és una qüestió que no depèn bàsicament d'ells a l'obrar llocs de treball, depèn dels emprenedors, dels bancs i del govern. I del govern de Madrid. I del govern de Brussel·les.
I això és el que s'ha de moure. I sobretot dels bancs.
i dels empresaris. I sobretot dels bancs. Sobretot del capital. Sí, sí. Ha d'haver-hi una implicació de tots els estaments aquí. Sí, sí. No pots tenir una generació parada. No. No, perquè això... Perquè serà perduda. Si no s'avança, serà perduda. Sí, sí. De fet, aquesta tarda estava parlant amb una setmana de companys d'una entitat, d'una ONG, i plantejant la necessitat que hi hauria de crear un lobby...
un lobby de sindicats i treballadors a nivell europeu per demanar al govern europeu i a la banca europea que es posin a treballar per crear llocs de treball i que es deixin d'interessos i de dèficits de punyetes perquè això al final només serveix per enriquir'ls de sempre i clar, això s'ha de dir
ells estan buscant d'alguna manera amb la seva implicació en el 15M ja buscaven una resposta a una altra manera de fer les coses són molt conscients i són persones molt preparades aquí està la gran desgràcia que quan més preparada és la joventut més es donen compte de les dificultats que tenen per integrar-se a la vida laboral perquè si realment tothom ha d'acceptar la tasca o la feina que trobi
Però, a sobre, si és una tasca o una feina que no correspon a la seva preparació, és molt decebedor. I saps què passa? Que llavors aquestes coses, si no s'encarrilen bé... Una altra notícia que m'ha sorprès molt és les tecnologies...
es veu que hi ha una mena de com li diuen això de programes informàtics que li diuen que m'ho he apuntat perquè a vegades aquests noms no en queden es diu Gòsit és una cosa que s'ha posat de moda que crea espais d'opinió per intercanvis d'històries que no són demostrables i que crea un sentit de xafarderia
però dintre de ser persones anònimes que ho fan i es veu que això sobretot ara està impactant molt perquè són uns programes
que es donen només en el PAT i en el FONI, que es diuen dos tipus de tecnologies, que com que són aparells cars, que almenys tenen nanos d'un estatus social una miqueta alts, però que està fent molt de mal, que inclús els instituts i les escoles està fent molt de mal. Com no són demostrables aquestes xafarderies, poden parlar malament de qui sigui,
A més, són anònimes completament i amb tota la llibertat poden parlar malament d'un estament, d'una persona, d'un company i això, de totes maneres, ara estan estudiant-ho
De manera, com es pot controlar això? Això va ser la creació d'una pàgina d'aquestes que no ho van fer amb aquesta intenció d'allòs, però que els ha sortit malament. O molt bé, segons qui. Però és preocupant perquè, bueno, vull dir... La manera d'enviar-ho hi ha una confidencialitat, és a dir...
que no donen el nom. L'altra manera és la força expansiva d'aquest comentari, d'aquesta xafarderia. Arriba a moltíssima gent. Són comentaris devastadors, és a dir, es fiquen amb el físic de les persones. Amb tot, amb tot. Es posen amb la llibertat del nano, es posen amb la seva cosa sexual. És una persecució, creu. Jo vaig sentir una persona que parlava per la ràdio que deia que s'havia de buscar un sistema per controlar...
aquesta pàgina que realment és devastadora. Sí, sí, sí, vull dir, ha sigut un grac que ha sortit a lo bèstia i que se'ls escapa de les mans. És una manera també, a vegades, de demostrar l'inconformisme de segons qui.
Sí, però aquí són mentalitats ja... És el que diem, tenim una gent que està molt preparada per el que sigui, però en aquest sentit la xafarderia és una cosa que ve d'antic. Sempre hi ha hagut el món xafarder i el món de fer aquella crítica fàcil i perillosa. Però és que ara hi ha una tecnologia...
que fa una expansió més gran i destrueix la persona. Hi ha hagut dos o tres pares que han anat als Mossos d'Esquadra perquè era realment un mòbil. Destrueix el noi o la noia que cau en desgràcia. La impulsa a vegades al suïcidi. Sí, sí, és gravíssim. Vaig veure una pel·lícula que estava feta en col·laboració amb TV3, molt de TV3,
i realment era un nano que el moving el destrueix completament tant a través del telèfon com la postura dels companys que tothom li va fer el va fer de menys fins que arriba desesperadament a matar-se
Jo crec que és aquells temes que des de Justícia i Pau, quan també fem una reunió... Sí, s'haurien de tractar, però amb força. Vull dir, a veure què passa. Tenim persones que venen de l'escola. Com ho veuen ells, en parlarem també això, perquè a mi és una de les notícies que hem pensat. És impactant. És la destrucció de la persona. És a dir, les tecnologies han de ser per enriquir, no per destruir l'ésser humà, no?
Bueno, a veure, aquest article que hem preparat nosaltres i que ara ens donarem a conèixer és per finalitat donant-se una mica de força en la situació actual que tenim de crisi. És a dir, d'on traurem la força al poble per poder superar la crisi? És a dir, Catalunya com ho ha fet en èpoques precedents? Quan s'ha trobat en crisi? Perquè n'hi ha hagut moltes de crisi. Moltíssimes. Molt bé, doncs una mica és això el que us volem dir.
De crisi hem passat unes quantes en els darrers 20 anys. Potser la que recordem més és la crisi del petroli, en la que es varen restringir els crèdits i el moviment econòmic, financer i el treball varen patir una forta sotregada. Volem recordar el que ha estat en Catalunya en èpoques anteriors.
Després de la derrota de 1714, quan les tropes castellanes i franceses entraven a la ciutat de Barcelona, com a avançadors es van trobar les botigues i comerços oberts i la gent dels diferents gremis treballant. En l'època de la Mancomunitat de Catalunya i davant de la necessitat d'elevar el nivell de formació i el nombre d'escoles, es van construir i ampliar aquestes en les millors tècniques i coneixements de l'època. Posteriorament es va crear a Barcelona...
l'escola del treball per poder donar formació al poble dels uvicis més necessaris en aquell temps, torners, fusters, tèxtils, electricitat, metal·lúrgics, així com la creació de l'escola d'enginyers, cosa que va permetre crear una potent indústria metal·lúrgica i tèxtil en la que es varen construir les màquines de tren de vapor i els ponts de ferrocarril i estacions al reste de l'estat.
durant més de 50 anys. Ara, des de fa 5 anys, estem vivint la crisi més forta dels últims temps i afecta ja a tota Europa. Potser que estiguem vivint en un canvi de cicle i que el sistema econòmic i financer hagin de fer canvis profuns. El temps ens donarà la resposta. La qüestió és en què comptem a Catalunya per fer front i fer els canvis necessaris?
La gent, el poble, les seves persones, agrupacions i entitats respondran a aquest repte perquè tots portem a dintre el fort com a poble ens portarà igual que en temps passats ha superat tots i cada una dels problemes. Els desafiaments actuals afecten a tots els pobles del planeta en el que hi ha i perduren moltes injustícies, morts, malalties i persones que passen gana
De manera que el 70% de la humanitat és pobra, per tant, podem afirmar que el capitalisme salvatge ja ha tocat sostre. A partir d'ara, per guanyar diners ja no serveix l'economia basada en l'especulació. L'únic camí que funciona per mantenir i millorar l'estatus és l'economia productiva de justícia, és a dir, amb una distribució justa de la riquesa creada a nivell planetari. Aquesta també és la nostra esperança.
Sí, de fet, una miqueta Catalunya, que és un país que no té riqueses naturals, té unes mínimes riqueses naturals, metalls, petroli, gas, tot això, pràcticament carbon, no n'hi ha, però no tant ha sapigut reneixer en cada ocasió que s'hi ha presentat amb els recursos que eren disponibles. Perquè té empenta. La gent del nostre poble té empenta. I llavors també la voluntat de tirar endavant.
O sigui, tota aquesta força que realment tenim en aquest país la tenim les persones que evitem amb ella. I no hi ha dubte que aquesta força l'anirem aplicant en cada moment.
per sortir de la crisi aquesta. Home, mira, Jesús, cada vegada vas notant de quina manera es va organitzant la gent jove. Hi ha uns emprenedors o emprenedores que queda esperat de com utilitzen la xarxa. Abans parlàvem d'una cosa negativa. Sí, ara es pot parlar d'una positiva. Utilitzen la xarxa per fer realment coses interessantíssimes. Intercanvi de robes... Vull dir, hi ha unes històries que mai se m'haguessin ocorregut
I de quina manera ho estan lligant. És el que diem, vull dir, es parteix de molt poc, som conscients que parteixen de molt avall, només cal que tots els ajudem una mica. És a dir, que puguin iniciar aquest camí, perquè d'idees n'hi ha. No, de fet, el que ens porta una miqueta en aquesta profunda crisi és que s'han fet...
coses molt malament la qüestió d'aquests forats bancaris que realment s'han produït no els tenien que haver produït mai perquè les regles del joc ja estan marcades ara s'han produït i ara patim les conseqüències tota la gent humil i qui l'ha de pagar?
Ara, aquest precedent, tal com s'ha plantejat en aquest món, ha arruïnat quasi tota Europa, sobretot aquí al estat espanyol, i està clar que això és una cosa que s'ha d'evitar en el futur. És que s'han passat uns anys que es negava l'evidència, i és clar, no es posava remei quan ha esclatat la bombolla,
Doncs llavors ha sigut la desplomada final, ha caigut de cop. Sí, de fet el capitalisme s'ha accedit amb les seues maneres d'actuar. La cubdícia, la cubdícia. Sí. Més i més i més. I ara s'ha trobat que s'ha quedat sense res tampoc, perquè ja no es crea plusvol algú. Oh, clar. Ja no hi ha creixement. I llavors el capitalisme que li serveix m'ha fet trampa. Però si la gent normal, amb el petit nivell, no gasta, llavors tampoc no guanyen.
Què guanyen de tenir els capitals retinguts? Tampoc? L'altre problema potser greu és aquest capitalisme salvatge i egoista. Perquè, per exemple, en el món laboral, en el món d'empreses, s'han carregat els drets dels obrers i han anat a posar les empreses en llocs que ha pagat una misèria a la gent. La qualitat no ho sé, perquè l'exigència de qualitat no ho sé,
Però, per exemple, a la Xina, la quantitat d'empreses han anat cap allà perquè els hi és més barat. Sí, però també s'han adonat que la logística després no els hi ha respost. No els hi ha respost, clar. O sigui, quan han acabat la peça o el que sigui, no era de la qualitat i han hagut d'afegir, en molts casos, d'afegir diners. Sí, sí, sí. Per això algunes ja tornen, eh? Sí. Vull dir, amb un plantejament ja molt diferent, s'han perdut molts drets, però tornen cap aquí. Déu que faci que la cosa continuï per bé.
Us volem invitar en general els oïdors a la reunió del dimecres que ve que farem als locals de la parròquia sobre els diferents temes que tenim que tractar i farem algun debat també. Són temes socials relacionats amb la llengua, amb la política...
Amb els joves. I a quina hora és? És a un quart de deu del dimecres de la setmana que ve. A un quart de deu. O sigui, d'avui en vuit. O sigui que esteu invitats, que si voleu participar en els debats, estarem encantats de poder ampliar aquesta roda. I cadascú si aporta una idea, si es pot debatre i discutir. Sí, sí, de fet, hi ha una necessitat molt gran que hi hagi participació d'idees.
Clar que sí, perquè entre tots ho han de fer tot. Bé, doncs, hem arribat als moments finals de Veus de la Parròquia. Avui amb les veus de la Dolors Cardona, el Jesús Castro i una servidora, la Joana Algarra. Ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí.
Fins aleshores. A tothom, adeu-siau.