Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia, l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Avui us oferim els espais Notícies d'Església i Fe i Actualitat.
Recordeu que Veus de la Parròquia s'emet tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Joan...
Entre els que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu, en motiu de la festa, hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Bethsaida de Galilea, i li demanaren. Senyor, voldríem veure Jesús. Felip anava a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué. Arribat l'hora, que el fill de l'home serà glorificat.
En veritat, en veritat us ho dic, si el gra de blat, quan cau a la terra no mor, queda ell tot sol, però si mort, dona molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic.
El Pare honorarà els que es fan servidors meus. Ara, la meva ànima està conturbada. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora, però jo he vingut per arribar en aquesta hora.
Pare, glorifica el teu nom. Aleshores una veu li va dir del cel estant. Ja l'he glorificat i encara el glorificaré. Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tró. D'altres replicàvem. Un àngel li ha parlat.
Jesús els digué, Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d'aquest món. Ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Deia això indicant de quina manera havia de morir.
Escoltarem ara notícies d'Església.
Aquest és el comentari que destacava mossèn Joaquim Rius al full informatiu de la parròquia el passat diumenge en motiu dels 35 anys de l'assassinat del bisbe Oscar Romero. 24 de març de 1980.
Són dos quarts de sis de la tarda i el bisbe Òscar Arnulfo Romero, arcabisbe de Sant Salvador a El Salvador, celebra l'Eucaristia a la capella de l'Hospital per a Malalts de Càncer, la Divina Providència. La missa s'aplica en sufragi per la difunta Sara de Pinto, a la família de la qual pertanyia a l'Independent, un dels pocs diaris no alineats amb els interessos del poder.
En la humilia, el bisbe Romero lloo a la difunta per haver lliurat la seva vida pel provisme, per la justícia, per la dignitat humana. Unim-nos, doncs, íntimament, en fe i esperança, a aquest moment de pregària per doña Sarita i per nosaltres. Van ser les darreres paraules de l'arquedisbe. Poc després, mentre preparava les sofrenes a l'altar, és abatut pel tret d'un franc tirador.
Els fidels, aterrits, es llancen a terra. Passats els primers instants d'horror, s'aixequen per auxiliar-lo, estès en un vessal de sang. Encara respira. Les ferides no han tocat òrgans vitals, però la bala que li ha explotat el pit és de fragmentació.
El bisbe Romero arriba a l'hospital amb vida, però mor poc després per hemorràgia interna. Ja han passat 35 anys des d'aquest assassinat i la figura del bisbe Romero continua molt viva, especialment en el poble salvadorenc que el considera un sant. S'ha escrit molt sobre ell. En alguns casos s'ha intentat distorsionar la seva persona i convertir-lo en allò que no era.
A l'arcabisbe de Sant Salvador li va tocar viure una època molt difícil en un país sacsejat per la violència, el terror i la injustícia. No el movien interessos polítics i no dubtava a denunciar els extremismes ja fossin d'esquerres o de dretes. El motor de l'arcabisbe Romero era l'Evangeli i l'opció preferencial pels pobres. Va ser un profeta de la justícia i de la pau.
Romero sabia que el seu servei a Déu i el compromís que se'n derivava li podia costar la vida. Tenia por, no ho negava. Em costa acceptar una mort violenta que, en aquestes circumstàncies, és molt possible. Això ho deia el 25 de febrer de l'any 1980.
Això, no obstant, estava disposat a donar la vida. Les circumstàncies desconegudes es viuran amb la gràcia de Déu. Ell va assistir als màrtirs i, si cal, el sentiré molt proper a lliurar-li el meu darrer sospir.
Però més valuós que el moment de morir és lliurar-li tota la vida i viure per a ell. Aquest aniversari coincideix amb el reconeixement com a màrtir per part del papa francès, cosa que facilita i accelera el seu procés de beatificació.
Per aquestes dues raons volem recordar la seva figura i el seu missatge de salvació per a convertir-ho en pregària que pugui ajudar-nos a viure amb intensitat l'església dels pobres, el dret de tothom a viure amb dignitat i el desig de pau en un món marcat per la violència i per la desigualtat social. Aquest text que el podeu trobar al passat full dominical de la parròquia
és extret d'un fulletó editat pels moviments cristians de delegacions diocesanes dels bisbats de Terrassa i de Sant Feliu de Llobregat.
El proper divendres, a les 9 de la nit, a la capella del Santíssim, el grup de joves, joves també, perquè els joves són les joves de la parròquia, farà la pregària de Tassé. Però, mitja hora abans, la senyora Roser Soler ens haurà parlat sobre el tema Teresa Cepeda i Ahumada, ser mujer en tiempos recios, als locals parroquials.
xerrada organitzada pel grup Nostra Dona, vinculat al col·lectiu de dones en l'Església, amb col·laboració de la parròquia dels Sants Just i Pastor.
Dintre de les celebracions de les properes solemnitats, aquests són els horaris i llocs dels Bria Crucis. El diumenge, dia 22 de març, el farem al Monestir de Monció d'Esplugues, a les 6 de la tarda. El diumenge, dia 29 de març, a la residència Nostra Senyora de Lourdes, també a les 6 de la tarda.
Iparti. El proper 11 d'abril tindrà lloc a Barcelona i altres ciutats. La primera Iparti, organitzada per Imission, en col·laboració amb el moviment eucarístic juvenil i la parròquia de Sant Pere de les Pueles de Barcelona.
Emission és una iniciativa evangelitzadora en internet de la que bona part dels cristians de diversos moviments, congregacions i famílies religioses han rebut el Premi Bravo 2014 de Noves Tecnologies. I party no serà un congrés o sèrie de conferències o tallers, sinó una trobada on cadascú aporta els seus dons, compartint habilitats i coneixements.
Més informació a la web
Exercicis espirituals de Setmana Santa a la Casa de Betània. De l'1 al 5 d'abril. Obert a tothom. Predicarà el pare Miquel Coll de la Companyia de Jesús. Més informació, Maria Eva Manonelles, Casa de Betània, carrer Bonavista 37, telèfon 933 751 102 de Cornellà de Llobregat.
Cap església sense Bíblia, cap llar sense paraula de Déu. A l'exhortació Pots Sinodal Verbum Domini, el papa Benet XVI va escriure. Els pares sinodals suggereixen que a les esglésies es destini un lloc de relleu on es col·loqui la Sagrada Escriptura també fora de la celebració.
En efecte, cal que el llibre que conté la paraula de Déu tingui un lloc visible i d'honor en el temple cristià.
L'Associació Bíblica de Catalunya ofereix una nova edició bíblica en format gran d'INA4 per als temples i llars que desitgin antronitzar la paraula de Déu i fer-ne un punt de referència de la pregària i la convivència familiars. Més informació a la web cpl.es barra bccom.htm Potser que ho repeteixis.
Ho repeteixo, ho repeteixo. Sí, perquè és una mica complicat de prendre nota. Sí, cpl.es barra bcom.htm Molt bé, gràcies. Gràcies.
Musical sobre Santa Teresa de Jesús a Barcelona. El motiu del cinquè centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, la família teresiana d'Enric d'Ussó estrena a Barcelona un musical sobre la visió de la santa que ella tindria de la societat actual.
El musical Si Teresa de Jesús tornés avui es representa al Col·legi de les Teresianes de Ganduixer els dies 27 i 28 de març a dos quarts de nou de la nit i el 10 i 11 d'abril també a dos quarts de nou de la nit i el 12 d'abril a les 17.30, dos quarts de sis de la tarda.
El llibre ha estat escrit per Maria Victoria Molins, basat en la primera part del seu llibre. La direcció de l'obra va a càrrec d'Albert López Vivancos i les cançons han estat compostes per Toni Torrelles.
Per la posada en escena s'ha rebut la participació d'un total de 45 actors i el 25 de juliol el musical està previst que es representi a la ciutat natal de Santa Teresa, Àvila.
Heu escoltat notícies d'Església. Fe i actualitat
Aquest és el comentari que publica el missal festiu d'edicions de l'abadia de Montserrat arran del temps de Quaresma que estem vivint.
Estem arribant a la fi de l'itinerari quaresmal, guiats per l'exemple i la paraula de Jesucrist, que en l'Evangeli ens indica el camí d'una autenticitat que ha d'estimular la conversió. Perquè la quaresma és, abans de tot, temps de retorn a Déu i de retorn als germans.
Tot el que pugui afavorir aquest capgirament de la nostra manera de ser egoista o autosuficient ha de ser benvingut. Sempre, però, és clar que els mitjans afavoreixen l'objectiu que pretenem, que els mitjans no es converteixin en objectiu o bé cosa pitjor que produeixin per culpa nostra efectes contraris a aquest objectiu.
Que per la nostra humil confessió obtinguem la remissió dels pecats, demana l'Església. La relació entre el reconeixement de les faltes i el perdó per part de Déu és essencial per tal que aquests temps de salvació doni fruit. Déu està sempre disposat a perdonar, a collir, perquè és compassiu i benigne.
Però només perdona aquell que es deixa perdonar. Déu ens vol lliures, responsables, conscients. Ens ofereix els seus dons amb generositat.
ens els ofereix, no ens els imposa, ni menys encara, ens els proporciona sense que ens n'adonem. Per això, la Quaresma és tan diferent per a cada cristià, encara que fem camí junts i vers la mateixa direcció. I no seria lícit de contentar-nos amb el nostre suposat progrés espiritual, perquè fàcilment contindria una nota de fariseïsme, d'autocompleença,
Més aviat hem de pregar els que uns i altres hem de desitjar incorporar-nos al ministeri de la mort i de la ressurrecció de Jesucrist. I encara, això en plan als nostres horitzons, no hi ha prou que ens sentim solidaris de tots els que fem quaresma.
Hi ha molta gent, cristians o no, que per a ells tota la vida és quaresma, si per quaresma entenem l'absència del confort que considerem indispensable per a viure. Però també hi ha persones tan dòcils a l'acció de Déu que llorbida és igualment quaresma perquè assoleixen contínuament un dels seus aspectes positius, la identificació amb Jesucrist.
D'aquí ve que la quaresma l'hem de veure com la marxa de tota la humanitat vers el destí que el Senyor li ha signat. Ser cristià, fer quaresma, és prendre consciència d'aquest destí comú vers el qual ens encaminem i que ara ja construïm.
Bona nit.
A motiu d'aquest temps d'espera de les solemnitats de la passió mort i ressurrecció de Nostre Senyor, que és la Quaresma, els oferim les reflexions del nostre bisbe Agustí Cortés, publicades al full dominical de diumenge passat. Ressó de la paraula. Jesucrist, llup i bellesa.
No som encara a la Pasqua, però és el moment de descobrir, sense sortir del camí cuaresmal, la resplendor i la bellesa de Jesús, més concretament, descobrir la seva humanitat resplendent, no la del ressuscitat, sinó tal com es mostrava als seus contemporanis i se'ns fa accessible a les narracions evangèliques de la seva vida pública.
La imatge que ens transmet l'Evangeli de Sant Joan és preciosa. Jesús serà enleirat davant els ulls de tothom. És a dir, Jesús serà aixecat en la creu per els seus sofriments, ferides i laceracions, però és Jesús llum brillant, ja ascendent, perquè en ell, en la seva humanitat, ja resplendeix la seva glòria.
Per això és posat aquí, davant la mirada de tots, per tal que els que creguin en ell siguin il·luminats i se salvin. És difícil d'entendre-ho i dir-ho. Ens ajudarà Santa Teresa, mestre en la contemplació.
A la humanitat de Crist va ser una sort que, enfront dels espirituals del seu temps i de sempre, defensés apassionadament la mirada de la humanitat de Crist com a vida d'accés i creixement en la fe i en l'oració.
Això li assegurava una espiritualitat autènticament cristiana i li permetia de viure i transmetre el sa realisme evangèlic. Per això va dedicar tot el capítol XXII del Llibre de la Vida i el capítol VII de les Morades Sextes a prevenir del perill i l'engany que significaria seguir un altre camí.
Nosotros no somos ángeles, sino tenemos cuerpo. Queremos hacer ángeles estando en la tierra es de satino, sino que es menester tener arrimo el pensamiento para lo ordinario de cuerpo. De Vida 22 Deo
Ella va viure el que es pot considerar la seva conversió en contemplar un quadre que representava Jesús sofrent en la passió. Aquesta imatge era expressió fefeent de la seva humanitat, precisament per la inhumanitat de l'escena. I contínuament recorrerà a imatges de la vida humana de Jesús per alimentar la seva oració, fins i tot quan va haver avançat tant en el camí de perfecció evangèlica.
El secret és que aquesta humanitat sofrent de Jesús, per a Santa Teresa, és humanitat secretíssima, com sol anomenar-la. És a dir, que el mateix Jesús crucificat és presència, revelació d'amor de Déu.
Quan diem, en el credo, que Jesucrist és veritable Déu, veritable home, volem expressar això mateix, que ell no sofreix i no estima com a Déu, fora del seu cos i de la seva psique d'estar humà, sinó en el seu mateix ésser humà. I això és el que assegura que, mirant-lo, on descobreix aquest amor i es vegi mogut estimar-lo.
Així s'entén que la resposta a l'amor que ell ens té també sigui humana, és a dir, que es realitzi per vies humanes. Entenem vies humanes, l'oració, el servei concret
l'esforç generós, les accions quotidianes, la participació en els sagraments, la conversa, l'alegria i també les llàgrimes compartides. És la meravellosa normalitat.
la naturalitat i l'humanisme que traspua l'espiritualitat teresiana. És veritat que si Crist no hagués ressuscitat, no podríem descobrir el secret que amaga la seva humanitat. Per això, no impedeix que, sobretot en el camí quaresmal, ens deixem acompanyar per Jesucrist, home, més proper, el germà, l'amic, el mestre. Signat Agustí Cortés Soriano,
bisbe de Sant Feliu de Llobregat.
preguem en aquest temps de quaresma. Davant teu, senyor,
Sí, aquí, davant teu, senyor, i res més. Cloure els ulls del meu cos, cloure els ulls de la meva ànima i restar el mòbil amb m'ho dic. Manifestar-me a tu que ets aquí i et manifestes a mi, ser-te present o infinit present. Accepto de no sentir res, senyor, de no veure res, de no oir res. Vull de tota idea, de tota imatge.
...en la fosca... ...aquí em tens... ...simplement... ...per a trobar-te sense obstacle... ...en el silenci de la fe... ...davant teu... ...senyor... ...senyor... ...no estic pas sol... ...no puc estar pas sol... ...soc multitud, senyor... ...perquè els homes... ...m'eviten... ...els he trobat... ...han penetrat en mi... ...s'han instal·lat... ...m'han tormentat... ...m'han preocupat...
Se m'han menjat. I jo els he deixat fer, senyor, perquè es nodrissin i es refessin. Te'ls porto tot presentant-me a tu. Te'ls mostro tot mostrant-me a tu. Aquí em tens, aquí els tens, davant teu, senyor. Del llibre de pregàries de Michel Quist.
I ara dos pregàries curtetes de la mare Teresa de Calcutà. Per un infant malalt, oh mare estimada Maria, et prego per aquest infant malalt.
Tu ets la nostra mare i nosaltres som els teus fills. Tu ens coneixes en tot allò que necessitem. Aquest infant està molt malalt. T'ho demano. Pren-lo al teu pit i sigues una mare per a ell. En nom de Jesús, dona-li una bona salut.
I beneieix-lo ara i sempre. Amén. Per l'Església. Oh, Senyor, et prego per l'Església. Hi ha pels carrers moltes esglésies. Malgrat tot, tu saps, oh, Senyor, que només hi ha una d'Església. Dona'ns amor i misericòrdia. Només així un dia totes les esglésies podran esdevenir una.
Tu mateix has dit, com jo i el pare, som una sola cosa, l'Església hauria de ser igualment una cosa. Unir-nos tots, Senyor, amb la teva força, amb la teva xoia i l'amor, ens donaràs la pau a nosaltres i a l'Església.
Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui, amb les veus de Joan Algarra, Pere Oliver i controlant el so i les músiques, Carles Hernández Rius.
Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. A reveure.
Ara ve, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.