VEUS DE LA PARRÒQUIA
VEUS DE LA PARRÒQUIA
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberda.
Aquest curs l'equip de VEUS DE LA PARRÒQUIA presenta
De l'hostilitat a l'hospitalitat.
Benvolguts a l'hospitalitat a l'hospitalitat.
VEUS DE LA PARRÒQUIA, escollit per vespre d'avui tractar de la pel·lícula Mediterrani.
Per què Mediterrani es presenta com un element de discussió de l'hostilitat i l'hospitalitat?
Perquè el Mediterrani presenta la vida d'uns socorristes, concretament del grup Open Arts de Badalona,
que es traslladen a l'isla de Lesbos, a Grècia, per acollir, salvar de la mar Mediterrània
els traficants, no els traficants, sinó els ciutadans de la part del Sàher i del Sahel, etc.,
que volen fer el pas, el salt a Europa i trien la via del Mediterrània.
Això és una forma de dir l'hospitalitat del sistema europeu que rebutja aquestes persones
fins que hi ha un grup que els salva de la mar i els pot reintegrar a una vida cívica menys normal,
el que seria l'hospitalitat.
Molt bé, estàs d'acord amb aquest plantejament?
És a dir, l'hospitalitat del final de la pel·lícula es confronta amb l'hostilitat del començament?
Completament d'acord, sí, sí.
Molt bé, doncs anem a veure per situar els nostres obrients de què va la pel·lícula,
quin és la seva sinopsis.
Tardor de 2015.
Dos socorristes, Òscar, interpretat per Eduard Fernández,
i Gerard, interpretat per Dani Rovira,
estan a Lesbos, a Grècia,
impactats per la fotografia d'un nen ofegat a les aigües de la Mediterrània.
Allà hi ha milers de persones que arrisca la vida cada dia creuant aquest mar
i fugint dels conflictes dels seus països.
No sent això, ningú exerceix tasques
i altres membres de l'equip lluitaran donant suport a persones que ho necessiten.
Per ells, aquest viatge suposa i marcarà les seves vides.
Quin és el paper dels equips de salament i rescat
enfront de la postura de la policia guardacostes, en general, d'aquests països?
Bé, evidentment aquestes persones que hi van com a voluntàries per rescatar
les persones que, si no se'ls socorra, s'ofegaran al mar.
El paper que veig jo entre uns i els altres és que els que rescaten,
aquests voluntaris que van de Badalona cap allà,
són gent d'una gran humanitat amb un sentit de responsabilitat
respecte a la vida d'aquestes persones que se les juguen al mar,
mentre que els altres el que fan és impedir a tota costa,
a costa inclús de les vides humanes,
que arribin la gent fins a l'Esbos, no?
Clar, jo aquí m'ha fet pensar això,
que aquesta hostilitat per part de les persones dels guardacostes de l'Esbos
i això m'ha fet pensar una mica en el que defensava l'Anna Arendt
diferent de la banalitat del mal.
És a dir, jo he rebut ordres,
per tant jo no tinc per què tenir sentiments ni responsabilitat
respecte d'aquestes vides,
perquè la responsabilitat és del que m'ha donat l'ordre en mi.
És a dir, que en aquest sentit és terrible pensar
que perquè tens uns caps que et diuen
el que tu moralment o èticament, humanament, no faries,
doncs fas perquè la responsabilitat la carregues als altres.
Jo crec que això és una cosa que ens hauria de fer pensar molt.
Ara, des de la comoditat d'aquestes persones que diuen
que hi ha la consciència dels que m'ho han manat en aquests altres
que són uns herois que realment juguen la vida,
juguen el patrimoni, juguen la vida de família
perquè se'n van allà mesos i mesos i tot això,
suposo que hi ha tota una gama d'actituds
respecte d'aquest problema en què ens situem nosaltres també,
que això fa pensar molt.
Veus la pel·lícula, t'impacta, et quedes fet pols, que es diu,
però després t'envans a casa i tens un bon sopar.
Sí, sí.
Si amb aquests policiers guardacostes
que no mouen un dit per salvar algú,
sinó al revés, posen impediments als voluntaris socorristes,
darrere, com s'has dit, hi ha unes decisions administratives,
ministerials, suposo, dels estats i fins i tot de la Unió Europea,
perquè en realitat és el pas, és l'entrada cap a la Unió Europea,
cap a la zona on aquesta gent,
milers i milers en pesos per les ganes,
per les guerres, etcètera, doncs volen arribar.
Quin és el paper dels estats en aquest joc?
A mi, a veure, jo el que crec és que el paper
que haurien de tenir els estats i la Unió Europea
és acabar amb la guerra i anar a l'arrel del problema.
Aquesta guerra, per què existeix?
Suposo perquè hi ha interessos de tipus de fons d'energia
o el que sigui, que fa que aquesta guerra funcioni,
a part de totes les armes que estem venent,
començant per Espanya,
i que enriqueixen aquests països que ajuden
a un bando i a l'altre, tots dos, sense discriminar,
perquè això ja ho hem vist també a la guerra dels Balcans,
que l'important és vendre.
Clar, això significa una falta de consciència tremenda.
I les conseqüències són aquestes,
la gent que ha mort allà,
la gent que ha mort dins del mar
i la gent que després es troba en uns barracons
i una situació molt, molt deshumanitzada,
fins que alguns potser sorran,
però els altres què passarà?
Sí, sí, és dramàtica aquesta situació
per tanta i tanta gent que
travessa la Mediterrània com pot
i molts, com dius tu, es quedaran a fons del mar.
Però l'acció, diguem-ne, professional,
gairebé professional, d'aquests rescatadors,
s'hi afegeix les relacions personals entre ells,
l'enyorança de la seva família,
que tenen aquí a Catalunya, concretament,
la seva filla, la seva dona, d'un d'ells...
El nen, aquell que parla amb el seu pare per Skype,
té molta gràcia.
S'hi barregen les situacions personals dels rescatadors.
Com et sembla que viuen aquests rescatadors
la situació en què es troben,
també ells, entre mig de les seves famílies?
Sí, jo crec que aquí tenim tres personatges,
fonamentalment, no?
L'Òscar, que és el líder d'aquesta idea,
i que suposo que ell està disposat,
el que sigui, com tal de fer el màxim
i rescatar totes les persones que estiguin en situació de perill a dins del mar,
i ell, com que és la seva idea, el seu món, la seva finalitat,
doncs ho viu d'una determinada manera.
Un altre és el seu company,
que el seu company ho fa, evidentment,
amb tota la intenció i amb tota la bona voluntat,
però, clar, aquest sí que és senyora de la família
i ho repeteix i diu que vol marxar
i se sent molt afectat
per totes les vivències que té en aquesta situació.
I després hi ha la filla de l'Òscar,
que és un tresor de nena,
que el seu pare no la vol,
però ell, ella, s'hi empenya,
i finalment dona la impressió que s'acaben entenent,
tot i que m'imagino que el pare, doncs,
deu patir de pensar que aquella nena es pot ofegar,
bé, no aquella nena, és una noia universitària,
vull dir, deu tenir 20 anys o 22, no?
I, clar, el pare suposo que no la vol allà
perquè li fa por de perdre-la,
però al mateix temps la noia, doncs,
té la mateixa força que el seu pare, gairebé.
És un personatge molt maco.
I, a més, l'acusa el seu pare
de no haver estat per ella els darrers anys.
Segurament el pare ja estava rescatant gent
i ell hauria d'estar estudiant a la universitat.
Molt bé, fem un interval musical
en aquesta de l'hostilitat a l'hospitalitat.
Mou, senyor, mou la meva ànima,
mou, senyor, mou la meva ànima,
mou, senyor, mou la meva ànima,
oh, mou la senyor.
Estem parlant de l'associació Open Arms,
que és l'associació de Badalona
dedicada al salvament marítim a la Mediterrània.
Ima Cló de Periques,
creus que Open Arms té encara una missió
a executar a l'entorn d'ell de Lesbos, de Grècia?
Encara té sentit que juguin la vida,
que vagin ampliant la seva flota,
que busquin voluntaris per incorporar-se?
O és una batalla perduda?
Jo penso que no es pot donar per una batalla perduda,
perquè seria perdudíssima
si deixessin de fer la feina que fan.
Ara, clar,
hauria d'organitzar-se d'una altra manera.
No haurien de ser uns voluntaris,
una empresa privada,
bé, una empresa,
vull dir,
no ho sé,
una persona en concret
que està donant el màxim per això,
sinó que és des dels estats
que s'hauria de mirar,
que s'haurien de salvar aquestes persones.
Són persones humanes.
No es poden tapar els ulls
davant d'aquest perill
i de tantes desgràcies que estan passant, no?
La pel·lícula reflexa moments realment dramàtics,
moments realment durs,
de persones que estan a punt de ser rescatades del mar,
però s'escorren,
cauen a l'aigua,
moltes no saben nedar,
els xalecs,
les armilles de flotament,
són de qualsevol manera,
són també fetes per màfies
que s'aprofiten d'aquesta situació
i no serveixen per refoltar a les persones.
Llavors,
es poden acollir voluntaris
per aquestes tasques de salvament?
És una tasca que pot ser tothom?
O aquests voluntaris
han de tenir una formació
i un caràcter
que no tothom serveix?
Bé, és el que dius.
No crec que tothom serveixi.
Ara, per aquests rescats,
suposo que fa falta
persones amb diferents formacions o qualitats.
evidentment que tothom ha de tenir
una força interior tremenda
perquè el que vam veure en la pel·lícula
en la realitat
doncs ha de ser molt terrible,
t'ha d'afectar tremendament.
És a dir,
que en aquest sentit
s'ha de tenir molt valor.
Ara,
doncs pot haver-hi gent
que s'hagin de tirar al mar,
per tant necessiten una formació determinada
de saber nedar
o de tenir molta força física
perquè clar,
veus que es tiren un dia
i un altre i un altre.
Jo pensava que aquesta gent
no descansen mai.
I força mental.
I força mental,
per descomptat,
però després també,
doncs això,
poden ser necessaris
uns auxiliars mèdics,
vull dir,
uns metges
com vam veure
aquell part d'aquella noia
just al sortir de l'aigua.
Doncs fa falta metges
o fa falta segurament
persones
amb una formació
de treballadors socials
o de psicòlegs
per ajudar en aquesta gent.
Jo què sé.
Advocats
que assessorin legalment.
Que ajudessin
a fer la paperassa necessària
per poder-se integrar.
Clar,
com a mans
fan falta
amb moltes mans,
moltes mans?
La Unió Europea
està en el blanc
de tots els dictèris.
Vol dir que
la seva actuació
amb el tema
d'oie i migració
és realment qüestionada.
Ara,
recentment,
aquesta setmana,
hi ha també
una sèrie de gent
que intenta entrar
a la Unió Europea
a través de Polònia
des de
Bielorússia.
I això ens fa
pensar també
que tots els països
són frontera,
però en alguns
més que els altres.
Per exemple,
Espanya.
La frontera espanyola
i, per tant,
l'europea
ja no es situa
a Ceuta
i Melilla.
Comença abans.
Vintençant un conjunt
d'acords
i interseccions,
Europa
encarrega
a països
del nord d'Àfrica
una part
del control
dels fluxos
i la repressió
de la migració
en trànsit.
Tal com diuen
els documents
oficials
europeus,
es tracta
de la dimensió
exterior
de la política
migratòria
i és un procediment
que involucra
països
que ni tan sols
tenen límits
territorials
amb la Unió Europea.
La col·laboració
en tals funcions
acostuma a
establir-se
com a condició
perquè aquests països
accedeixin
a fons de cooperació
europeus
o a tractats
de comercials
que són
favorables.
Molts d'aquests
acords
no estan oberts
a l'escrutini
públic.
Les tasques
subcontractades
inclouen
el control
de documentació
de migrants
en trànsit,
la construcció
de centres
de detenció
o l'execució
de deportacions.
Treball brut.
Molt sovint
se substancien
acords
de readmissió
els països
han d'acceptar
d'artornada
aquelles persones
que hagin accedit
al territori
per la seva frontera.
Paradoxalment,
una part
d'aquestes funcions
es financia
amb fons
de cooperació
i desenvolupament
dedicats,
per exemple,
a formar
les forces
de seguretat
en la lluita
contra la immigració
irregular,
a la compra
d'equipaments
per la vigilància
o al desenvolupament
de patrulles mixtes.
Podem dir
que per mitjà
d'aquests
mecanismes
d'extranialització
Europa
transfereix
la seva
hostilitat
al migrant
a països
en què
la figura
del migrant
irregular
no ha existit
mai.
Assumeix
que tota
la migració
africana
en trànsit
té Europa
com a destinació,
ignorant així
les rutes
de migració
intraafricana.
I una qüestió
específicament
espinosa
des de la nostra
perspectiva.
Fins a quin punt
es responsabilitza
Europa
dels abusos
dels humans
comesos
en l'exercici
d'aquestes funcions
subcontractades?
Hi ha
un gran espai
d'ombra jurídica
en aquests
acords
que afavoreix
la impunitat
davant
del sofriment
infligit
a les persones
migrants
en el seu
trajecte
cap al nord.
Bé,
aquestes són
les fronteres
que la Unió
Europea
té
i
el mal rotllo
que tot això
funciona.
Comentaves
i aquí també
en aquesta lectura
ha sortit
aquest comerç
d'armes
però també
de persones
que
estan
en aquest règim
de la hostilitat.
Ima Berigues,
quin és el grau
de verissimilitud
que et sembla
que té la pel·lícula?
Es reflexa bé
la realitat?
És una exageració?
és un caroide?
Jo no hi he estat
allà,
per tant,
no ho sé,
però
m'imagino
que
inclús
es queden curs.
Clar que
amb una hora,
una hora i mitja
que dura la pel·lícula
veus
de tot,
però jo crec
que
en un dia
allà
deuen passar
totes aquestes coses
i més,
no?
i segurament
doncs
amb més cruesa
que
la que nosaltres
ens van
oferir
en la pel·lícula.
No ho sé dir,
però jo crec que
a veure,
els pares
que no saben
són els fills,
els fills
que es troben
sense pares,
la gent ferida,
les
les
dones
que apareixen
o en la barca
o arriben
a la
riba
o en el camp
de concentració
aconsegüent.
Els traficants
que destrueixen
o arriben
a la pròpia lanxa
perquè
així
si són rescatats
tenen més drets
a anar a un país
d'acollida.
Bé,
hi ha
tota classe
de desastres
que si penses
en què et podrien
passar a tu
i a la teva família
et fan
posar els pèls
de punta.
Sí, sí.
Pels oïdors
de Ràdio d'Esvern
direm que
la pel·lícula
mediterrani
s'està fent
suposo que
aquesta setmana
també
en el Cine Baix
de Sant Feliu
de Llobregat.
Fem ara
el segon
intergal musical.
Endavant!
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
de la Cine Baix
d'un moment en el film
en què
apareix
un fotògraf
també un voluntari
que el veiem
no participant
en les tasques
de salvament
sinó fent
reportatges
fotogràfics
que ell intenta enviar
a mitjans
de comunicació
europeus
i fins i tot
aporta
una coneguda
seva
una periodista
que fa
una entrevista
a l'Òscar
després d'aquest
dubte
si això té validesa
al teu entendre
imaculada
els mitjans
de comunicació
que dibuguen
la situació
dels refugiats
i aquestes accions
de rescat
tenen pes
davant
l'opinió pública
i davant
de la massa social?
Bé
en principi
són
els únics
medis
pels que tenim
informació
del que està passant
per tant
jo crec que
és importantíssim
que existeixin
i que
expliquin
i que diguin
el que passa
és que
tot és tan
vull dir
estem
en un món
tan consumista
que també
consumim
les notícies
i una notícia
no té interès
més enllà
de tres o quatre vegades
que es repeteixi
això és el que
a mi em sembla
ah sí
ja ho sabem
allà estan passant
aquestes coses
i
no sé com
s'hauria de fer
per mantenir-nos
amb un esperit
crític
i amb dolor
per
pensar
en el que està passant
no sé com
s'hauria de fer
suposo que
les cadenes
de notícies
les agències
tindrien
que no
simplement
desplaçar
un enviat especial
o un periodista
una ocasió
perquè és com
dius tu
dos o tres dies
en tenen prou
sinó
que hauria de ser
una permanència
en aquests
en aquests territoris
per anar
socavant
l'opinió pública
i la consciència
dels espectadors
o de la gent
que llegeix el diari
encara que
he sabut
que
mentre com deies
tenim
un sopar
a la taula
pot
la televisió
anar donant imatges
que ja tenim
una certa
defensa
davant d'aquesta
situació
una curassa
i ens impacta
menys
Bé
què diríem
que el film
és recomanable
totes les imatges
que posen
l'espectador
en eslay
o
és simplement
per un públic
determinat
A veure
potser
no és una cosa
perquè vegin
els nens
petits
però potser sí
que
que gent jove
inclús
adolescent
seria convenient
que ho veiessin
que se n'adonessin
del que està
passant
La qualificació
oficial
d'aquesta
pel·lícula
és no
recomanable
ara ja no es diu
prohibida
és no
recomanable
per
menors
de 12 anys
D'acord
Jo amb això
diria que
estic d'acord
Molt bé
doncs
aquest ha estat
el programa
de
Deus de la
Parròquia
dedicat a
l'hospitalitat
que ve
de l'hostilitat
i que avui
ha tractat
del film
mediterrani
que hem pogut
visionar
en el cinema
baix
de Sant Feliu
de Llobregat
Veus de la
Parròquia
tornarà el dissabte
a dos quarts
de dotze
dos quarts
d'onze
en repetició
del programa
d'avui
Moltes gràcies
Amics Joïdors
Ara escoltes
Ràdio Despert
Sintonitzes
Ràdio Despert
La Ràdio
de Sant Just
98.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
Look at what's
happened to me
I can't believe
it myself
Suddenly I'm up
on top of the world
It should have been
somebody else
Believe it or not
I'm walking on air
I never thought
I could feel so free
Lying away
on a wing
and a prayer
Who could it be
Believe it or not
It's just me
Just like the light
of a new day
It hit me from out
of the blue
Breaking me out
of the spell
I was in
Making all of my wishes
come true
Believe it or not
Believe it or not
I'm walking on air
I never thought
I could feel so free
Flying away
on a wing
and a prayer
Who could it be
Believe it or not
It's just me
This is too good
This is too good
to be true
Lucky me
Falling for you
Believe it or not
Believe it or not
Believe it or not
Believe it or not
Believe it or not
Believe it or not
I'm walking on air
I never thought
I could feel so free
Flying away
on a wing
and a prayer
Who could it be
Believe it or not
Believe it or not
I'm walking on air
I never thought
I could feel so free
Flying away
on a wing
and a prayer
Who could it be
Believe it or not
Believe it or not
It's just me
Believe it or not
I'm walking on air
I never thought
I could feel so free
Hear it or not
The VULD
Implemented
For the VULD
Tillman
From
P
وب
Fins demà!