Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre...
La lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Tot allò que és del Pare és meu. L'Esperit Sant rebrà d'allò que és meu i us anunciarà. Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan. En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles. Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor...
L'esperit de veritat us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte, dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d'allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu. Per això dic que tot allò que us anunciarà ho rep d'allò que és meu.
Notícias d'Església
El grup Nostra Dona de la Parròquia ha organitzat un dia d'espiritualitat. Com ell, els desitgem que sigui en un entorn de somni, el Santuari de la Mare de Déu de Puig Graciós, comunitat de monges benedictines. S'han programat les següents activitats. Primera, situació i interpretació geogràfica i del paisatge de l'entorn per la qual cosa
seria molt recomanable portar una càmera fotogràfica. Segona activitat, diàleg interreligiós monàstic. I finalment, participació en la missa monàstica. Aquesta sortida està programada pel proper diumenge dia 26, hora de sortida del Parador de Sant Just a les 9 del matí. Desitgem a tots els participants que el temps meteorològic
els hi acompanyi i que la jornada sigui una bona jornada d'esbarjo i de gaudi espiritual. Cap de setmana contemplatiu. 7 i 9 de juny al Monestir de Sant Benet de Montserrat.
El silenci i la solitud en la bellesa de la natura que envolta el monestir ofereix un temps per contemplar, per passejar, per escoltar. I també un temps per reposar, dialogar, crear, fer noves amistats, pregar. Per informació, e-g-u-a-r-c-h arroba gmail.com, telèfon 938-350-1.
Neix Cat Religió a l'Aula. És el primer espai d'internet d'actualitat religiosa al servei de les escoles i de la comunitat educativa. Aquest nou servei
És una iniciativa de Catalunya Religió amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i el patrocini d'Editorial Casals i vol facilitar el tractament dels aspectes vinculats a la religió en els centres o educació secundària. Presenta els continguts ordenats per cursos en relació als temes del currículum de l'assignatura de religió.
Tots els serveis són gratuïts. Estem en temps de la declaració anual de la renda i, com cada any per aquesta època, hem de tornar a recordar que
Com a cristians catòlics, tenim el deure de contribuir al manteniment de la nostra església. És un gest que no implica cap dificultat, senzillament. Marcar la creueta a la casella corresponent al 0,7% destinat a l'església i també a la casella que indica altres finalitats socials. Us ho explicarem més clarament.
En la declaració de la renda hi ha dues caselles, una destinada a l'Església Catòlica i una altra als anomenats altres finalitats socials. Què passa si el declarant es tria a marcar les dues? Doncs passen dues coses. Primer, que el declarant no pagarà més ni li tornaran menys que si hagués optat per qualsevol de les altres possibilitats. Per tant,
Sense cap perjudici econòmic, el declarant pot marcar les dues caselles? Segona, el govern entregarà el 0,7% a l'Església Catòlica i un altre 0,7% als anomenats altres finalitats socials. No es reparteixen la meitat del 0,7% per cadascun, no. És un compromís del govern de l'any 2000.
Recordeu que això ho teniu molt ben detallat a la web de Portantos. Marqueu a Google xportantos i també a la web del Bisbat de Sant Feliu o del Bisbat de Barcelona, el que tingueu més a l'abast. Per als catòlics, a més de tot això, és bo marcar les dues caselles perquè organitzacions eclesials tan importants com Càritas i Mans Unides participin en el repartiment d'aquest fons destinats a altres
A més de 40 organitzacions més de l'Església que també desenvolupen programes d'acció social per a les persones més necessitades de la societat. També els arriben recursos d'aquestes declaracions. Els ingressos que provenen d'aquesta via representen entre un 20% i un 25% de les entrades globals.
Prescindir d'aquestes entrades obligaria a retallar dràsticament el pressupost diocesà. D'altra banda, la decisió de dedicar un 0,7% de la declaració de la renda a l'Església és completament lliure i s'ha de considerar una aportació del poble, dels ciutadans, al sosteniment de l'Església, és a dir, al seu autofinançament.
El tema de l'economia diocesana, l'Església no fa res més que aplicar i concretar els valors evangèlics. El de la justícia, que ens empeny a reconèixer i donar a cadascú el que és seu, el que li pertany,
el de la solidaritat que implica ser comprensiu, obert, disposat a establir i a mantenir relacions de col·laboració i de cooperació amb els altres. Això ho subratllava l'altre dia el teòleg Francesc Torralba en el programa que fan els matins a TV3, tots els diumenges al matí sobre les 10 o així. O sigui que el tracta de ser igual a tothom, però tenint en compte que no tothom necessita el mateix.
Una manera molt clara és l'organització econòmica diocesana. Les nostres esglésies particulars no especulen ni acumulen diners. Volen implantar una economia de comunió. Marcar les caselles en la declaració de la renda, per tant, és una manera de ser just i solidari tant amb l'església com amb la societat. Bé, la CEE, Conferència Episcopal Espanyola,
agraeixi la col·laboració de tots els contribuents que han marcat la casella de l'Església Catòlica. L'actual sistema va entrar en vigor l'1 de gener de 2007, quan es va incrementar el coeficient al 0,7%, i l'Església va renunciar a l'excepció de l'IVA vigent en algunes operacions, cosa que se suposa per a l'Església una despesa afegida des d'aquesta data d'uns 30 milions d'euros.
Aquesta despesa s'ha incrementat en un 31% amb la pujada del tipus general d'IVA. Sabeu que IVA és l'impost del valor afegit. Del 16%, aquest impost de valor afegit ha passat al 21%. Amb el nou sistema, l'Estat ja no garanteix cap mínim per al sosteniment bàsic de l'Església i aquesta només rep el que resulta de l'assignació voluntària dels contribuents i res dels pressupostos generals de l'Estat.
L'Església estalvia diners a l'Estat. Segons dades de la Conferència Episcopal Espanyola, l'Església Catòlica Espanya, en els seus diversos centres d'assistència social, sanitària, d'educació, etc., estalvia l'Estat uns 20.000 milions d'euros a l'any. Només en educació i segons les dades del Ministeri d'Educació de l'any 2009, l'Església estalvia l'Estat 4.000
399 milions d'euros l'any. Heu escoltat notícies d'Església.
Fe y actualidad.
Aquestes darreres setmanes hem pogut escoltar sovint la següent expressió. El Papa Francesc m'agrada. Realment, el nou Sant Pare ha suscitat moltes reaccions d'admiració per la seva proximitat a tots, per la seva senzillesa, la seva austeritat i, sobretot, el seu amor i la seva tendresa envers les persones. Aquesta sensació queda palesa
en la crònica del corresponsal de la Vanguardia, Eusebio Bal, publicada el passat diumenge en l'apartat d'Internacional.
A la Santa Seu, per prudència, un cert pudor, eviten parlar obertament de l'efecte francesc. Seria utilitzar per al papa figura espiritual una terminologia massa sociopolítica i mediàtica. No cal ni dir-ho que les pàgines web van planíssimes aquests dies del papa francès i el seu secretari amb uns termes
sovint massa frívols, no? Potser sí. Seguim amb la crònica. Obligaria també a una incòmode comparació amb Anet XVI. Però hi ha senyals evidents que l'arribada de Jorge Mario Bergoglio a la cadira de Pere fa poc més de dos mesos ha donat un vigor renovat a l'Església Catòlica. És un fenomen que ve de baix. Això ja comença a fer por. Esperem que tot vagi bé. Comentava ahir, al matí, un funcionari vaticà
mentre observava perplex les riuades de fidels que avançaven per la via de la conciliació cap a la plaça de Sant Pere per participar en la jornada dels moviments laics. Els accessos van quedar col·lapsats ben aviat. Cada vegada és més gran l'afluència a les audiències generals i als actes públics com l'oració dominical de l'Àngelus o del regina Celi i es detecta
a Itàlia i altres països, més gent en les misses i els confessionaris. Francesc, amb el seu nou estil humil, amb la seva espontaneïtat i la seva proximitat,
Amb el seu llenguatge clar està despertant interès en creients i no creients. És freqüent trobar a la plaça de Sant Pere ciutadans romans de tota la vida i d'una certa edat que no s'havien acostat mai a veure i escoltar en directe un papa i que ara ho han fet. L'Església no ha revelat encara enquestes oficials. L'únic sondeix que es coneix és el que va realitzar el mes de...
el pontificat, el centre d'estudis sobre les noves religions, que dirigeix el sociòleg Maximo Introvigne. Intrigats per les impressions subjectives que recollien els diaris italians, els investigadors del CESNUR van efectuar una enquesta amb sacerdots i religiosos, així com entre comunitats de fidels, fent servir Facebook i Twitter. Un 53% dels capellans i religiosos
Contactats van confirmar una presència més gran a les Mises i als confessionaris de part de persones que, d'una manera explícita, justificaven que s'aproximaven a l'Església Catòlica per la personalitat i les actituds del Papa Francesc. L'augment de fidels, en gairebé la meitat dels casos, era superior al 25%. És significatiu,
que l'increment és encara més gran en les confessions que en la presència a les misses. Això suggereix que el nou pontífex ha revifat la fe en persones que feia molt de temps que estaven apartades i desinteressades de la pràctica religiosa. Segons Introvigne, s'ha parlat d'un efecte Bergoglio i d'un efecte Ratzinger. Molts afirmen haver-se comogut també per la renúncia de Benet XVI, va indicar el sociòleg.
El temps dirà si aquest efecte és durador. Però el que podem afirmar és que no es tracta de simples impressions o d'anècdotes, sinó de nombres reals. El president del Consell Pontifici per a la Nova Evangelització, l'arcabisbe Rino Fisichella, és dels que prefereixen no utilitzar el terme efecte, encara que reconeix que existeix. A les preguntes de la Vanguardia sobre el fenomen, Fisichella va comentar «Crec que és cert
que el papa Francesc ha tocat el cor i la ment de molta gent. En sóc testimoni directe, perquè molts rectors i sacerdots a Roma i al sud d'Itàlia, on vaig estar el cap de setmana passat, així com al nord d'on provinc, m'han confirmat que moltes persones s'han acostat al sagrament de la confessió i molts han dit que ho feien perquè s'havien sentit tocats per la paraula del papa Francesc. Segons l'arcabisbe,
L'influència a Roma respon al desig de tants fidels de ser presents per sentir la seva veu, veure'l, tocar-lo, perquè és d'una proximitat impressionant. És molt positiu i estem molt contents perquè comporta també una reflexió sobre la importància de la fe, la importància de ser cristians i sobre el valor que la persona del papa pot tenir en aquest moment per la vida de l'Església, va afegir Fisichella.
El seu número 2 en el dicasteri, el bisbe José Octavio Ruiz Arenas, va confirmar que la passada Setmana Santa a Amèrica Llatina es va registrar una presència molt més gran als confessionaris. És un fenomen bastant ampli, no només aquí a Itàlia, va enfatitzar Ruiz Arenas. Per sor Fernanda Barbiero, professora universitària i membre de la Congregació de Mestres de Santa Dorotea,
Francesc ha donat un rostre humanitari a una figura que de vegades podia semblar alta i eràtica, que causava una mica de por, i en canvi ell és un papa que ens diu bona nit. Està donant una importància justa a les coses, va proseguir Barbiero. No ofereix, però et condueix a la veritat.
Per a Francisco Palmese, un cirurgià de 57 anys que va anar a Roma des de Lauro a la Campania per veure el papa, la renovació que impulsa Bergoglio era necessària perquè a l'Església s'havia fossilitzat una mica. No és que vulgui criticar el papa alemany, no, perquè als catòlics tots els papes en són iguals, però aquest atreu més, va afegir Palmese, i amb la crisi la gent ha d'agafar-se alguna cosa.
La fe és important per superar el malestar.
Trobo molt interessant, quan vaig llegir aquest article diumenge, el tema de la confessió, perquè moltíssimes persones, quan parlem de la confessió, ens diuen, però escolta, dient-ho tot el millor dels teus amics, o sigui...
Jo faig de palangana per tu, tu fas de palangana per mi. Però molta gent ara es comença a adonar que la confessió és un sagrament. I aquesta està la diferència. Aquí està la diferència. No és dir, ara ho aboco tot. No, perquè ara hi ha sacerdots que, pobres, han de sentir vides senceres i tenen que sortir absolutament...
Sí, suposo. També és molt durillo tenir que aguantar tot el que has fet malament al llarg d'una vida. Això que ho diguis tot, també. Suposant que ho diguis tot, però a vegades... Si no es té propósito de contrición, llavors ja no ho sé. Val la pena que tu callis. A vegades la confessió es tracta d'anomenar simplement el...
El fet, però sense entrar en massa detalls i que hi hagi un penediment autèntic i que el que actua és el sagrament. O sigui, no és un psicoanalista, el confessor, ni és un psiquiatre. És un sacerdot. I ara hi ha gent que se'n comença a adonar. Sí, ja noto aquesta diferència. Potser sí. Us oferim ara l'entrevista publicada al full domincal del Bisbat feta per Òscar Bardegí a l'exdirector general de la Unesco i president de la Fundació Cultura de la Pau Federico Mayor Zaragoza
en motiu d'haver pronunciat la lligió inaugural de la Fundació Joan Maragall i que es va titular Humanisme i altura de pau, claus per un canvi d'època. Preguntava l'Òscar Verdagí. Per què creu en Déu? Perquè no tinc resposta a les preguntes essencials i tinc la facultat distintiva de pensar, imaginar, crear. Déu...
és inintel·ligible i indemostrable. Si es pogués demostrar que existeix o que no existeix, l'existència humana quedaria condicionada, limitada. L'espècie humana tindria unes capacitats exclusives de les que no podia gaudir. El do suprem és la llibertat. Com sintetitzaria la seva lliçó a la Fundació Joan Maragall? Ho vuc resumir amb uns fragments del can espiritual de Joan Maragall. Ja ho sé que sou, senyor.
Però on sou? Qui ho sap? I quan vingui aquella hora de temença en què s'acluquen aquests ulls humans, obriu-me en senyor uns altres de més grans per contemplar la vostra faz immensa. Què va voler transmetre? Els grans dons de la llibertat i de l'esperança. Falta camí, però per primera vegada l'humanisme pot deixar de ser quelcom minoritari i retòric
per ser comportament diari, basat en la mort. Per primera vegada, des de l'origen del temps, avui la humanitat pot saber què passa al món, pot comparar, pot apreciar el que tenim uns en veure les precarietats de molts d'altres i es pot expressar lliurement i l'equitat de gènere augmenta progressivament. Magnífiques paraules de Federico Mayor Zaragoza.
Podem escoltar ara la invitació que ens fa Monsenyor Lluís Martínez Sistach a visitar, almenys espiritualment, el Vaticà i el Sant Pare,
a través de les seves paraules escrites a la secció Paraula i vida del diari La Vanguardia del passat diumenge. I també el full dominical que es va repartir a totes les parròquies de Barcelona Ciutat. De Barcelona Ciutat, sí. Després de la Pasqua florida, hem celebrat la Pasqua Granada. El dia de la Pentecosta es va complir la promesa de Jesús. Els apòstols van rebre el do de l'Esperit Sant. L'arribada de l'Esperit Sant
Significa la transferència que fa Jesús del seu propi esperit i de la seva missió a l'Església, que comença a expandir-se en aquell dia de Pentecoste. Jesús, ressuscitat, s'aparegué als apòstols i els digué rebeu l'Espírit Sant. Això es va anar realitzant la obra de salvació de Jesucrist a tot arreu i per sempre. El Consell Vaticà II ens recorda que l'Espírit Sant
Unifica tota l'Església en la comunió i el misteri, l'enriqueix amb els dons jeràrquics i carismàtics, vivificant com si en fos l'ànima les institucions eclesiàstiques i insinuant al cor dels fidels el mateix esperit missioner que havia impulsat Crist en persona. L'esperit vivifica l'Església.
la fa permanentment jove i disposada a la missió, oberta a renovar-se i adaptar-se a les necessitats de cada temps i a donar resposta als signes del temps. Sant Agustí afirmava que el que és l'ànima per al cos, això és l'esperit sant per al cos de Crist, que és l'Església. I continua dient... L'esperit sant
Fa a tota l'Església allò que fa l'ànim a tots els membres del cos. L'Esperit Sant és el principi vital de l'Església. Ell renova constantment el poble de Déu. El suscita sempre nous fruits en el si de les comunitats cristianes i respostes als reptes actuals. Ell fa que l'Església sigui a cada moment i a cada lloc
signe clar i eficaç de l'amor de Déu a tothom. Sense l'acció interior de l'esperit, que obre els cors a Jesucrist i el seu Evangeli, no hi pot haver una evangelització eficaç. Això és especialment urgent que es visqui en aquest any de la fe. La nostra arxidiócesi de Barcelona viu a aquesta Pentecoste, pelegrinant a Roma, anant a visitar el nou papa Francesc. Així,
Celebrarem també l'any de la fe resant el credo a la Basílica de Sant Pere sobre el sepulcre del primer dels apòstols de Jesús. El nombre de persones que viurem aquest pelegrinatge ja s'ha completat fa mesos, però voldria demanar a tots els diocesans que es vulguin unir els pelegrins en esperit i fent també una confessió del símbol de la fe com ens va demanar Benet XVI i ara ens ho demana el nou Sant Pare Francesc.
Heu escoltat Fe i Actualitat
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. D'anàvem a dir una cosa més, però el temps és el que és, o sigui que avui amb les veus de Joana Algarra i ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. I també en Pere Oliver, que és aquí amb nosaltres. Bé, us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. A reveure.
Bona nit.
Fins demà!