.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Contentes d'estar una altra vegada amb vostès
començant un curs, la Montserrat Liró
i la que us parla de l'Igna Santa Barba
us saluden molt, molt contentes de retornar als programes
que eren de les veus de la parròquia.
I si vostès recorden, el nostre programa és
Paraula Viscuda.
I encara els hi diré més.
La Paraula Viscuda, quan comencem el curs,
sempre invitem amb una persona, amb tots els programes,
però sempre, al principi, invitem el mossèn de la parròquia.
que aquest any, per tots vostès, és nou,
encara que ja fa uns quants mesos que està aquí.
Bona tarda, mossèn Javier.
Molt bona tarda, moltes gràcies.
Molt bona tarda a tots.
I ara a la Montserrat ens fa res.
Un petit esbós de el que és el mossèn
perquè el que no el conegui,
sense dir l'edat i sense dir res.
Bé, el mossèn, o sigui, fa això com diu la Lina,
poc temps que és aquí a Sant Just,
però nosaltres el tenim avui com a primer programa
de la ràdio d'aquest curs.
Mossèn Javier Sobrevies
és una persona molt dinàmica,
és una persona molt entregada a la seva fe,
a la seva, a el que ell ha escollit de forma de vida
i penso que va estar aquí a la ràdio també,
possiblement hi ha coses que ja es van explicar,
però li passaré la paraula
perquè ens expliqui potser una mica
la seva trajectòria com a mossèn,
perquè també de la seva professió com a metge,
o sigui, si ens vol fer un petit recordatori
d'aquelles coses que ell ha anat fent
en el seu transcurs de vida.
Bé, moltes gràcies per haver-me convidat
i jo vaig néixer a Barcelona
des del novembre, el 15 de novembre passat,
encara no fa un any,
doncs vaig entrar a la parròquia de Sant Just d'Esvern
com a rector,
succeint a mossèn Jóquim Rius
i llavors vaig estar,
doncs, bueno, ara portem aquest final de pandèmia i epidèmia,
doncs també reiniciant les coses,
tornant-les, aquest mateix programa de tornar a l'horari habitual,
després d'haver estat al matí, etcètera.
i, bueno, per part meva, doncs això,
jo ara vinc d'estar a la porraquia de Castelldefels durant vuit anys
i això, soc nascut a Barcelona,
soc el tercer de quatre germans
i, bé, sí, com tu també deies,
doncs això, abans d'estudiar per mossèn,
doncs vaig estudiar Medicina
i així va acabar de madurar una mica, doncs,
el que el senyor em demanava
i després, doncs, això,
vam fer la preparació amb la filosofia, la teologia
i després, doncs, vaig ser ordenat
estant a Sant Boi de Llobregat,
on vaig estar, doncs,
més de 12 anys a la parròquia de Sant Antoni Maria Claret
i després, doncs, quan vaig,
el biso m'ha demanat anar cap a Castelldefels
i ara m'ha demanat, doncs, això,
fa un any, doncs,
venir cap aquí a Sant Jús,
a aquesta parròquia.
Sí, sí, que sempre t'has mogut al Baix de Llobregat.
Això, sí, sí.
Quan nosaltres vam sentir
que el mossèn no solament era
mossèn de capellà,
sinó més a més metge, vam dir
ja ho tenim tot arreglat,
a l'ànima i al cos.
O sigui, que si algú es desmaia a la parròquia,
sabrem els primers auxílios com van,
no, oi?
I donar l'estrem moció.
Sí, però un prega perquè no tingui
que baixar d'allà de l'altar.
Oh, un dia va tenir que baixar,
se'n recorda?
Sí, sí, però bueno, que hi hagi un infermer,
un metge o algú de primers auxílios
que també sàpiga...
Que agafi la responsabilitat.
Sàpiga, m'he dic, com actuar.
Bueno, jo sóc atès,
però ja estic tan malament,
ja tan belleta,
que ja no puc fer gaire cosa.
Bueno, no és de general.
Bueno, no.
Bé, ara, Luqui,
abans i perdó que vostè estava parlant,
és molt interessant això que ha dit,
i aleshores, doncs,
sempre, si recorden vostès,
li demanem a la persona que vingui
alguna cosa que el llegir,
el veure, el viure,
li ha agradat.
I al preguntar-li a mossèn,
de què li agradaria parlar,
ell ens va dir d'un llibre,
El Principito,
El Príncep.
I és un llibre que, esclar,
jo crec que tothom l'ha llegit,
perquè en fa el fet que estava,
més o menys era una lectura
que es feia a l'institut,
una lectura que a vegades
molts col·legis l'han feta.
i ha estat encarregat de...
jo diria, no d'analogia,
sinó, però es poden treure
tants, tants, tants, tants consells,
reflexions sobre la naturalesa humana
i sobre les esperances
amb alguna cosa millor,
que jo crec que per això l'ha triat.
I ara és vostè el que ens dirà
el per què l'ha triat.
Bé, perquè en tinc un bon record
i potser perquè
és un llibre d'aquests que, doncs,
també una mica conegut,
en certa manera,
i si també podem compartir
algunes coses
que la gent pugui recordar
més fàcilment.
Però, sí, jo recordo
això, d'intentar llegir aquest llibre
perquè t'alreglen
normalment d'anar en petit.
I no és un llibre per on anem petit.
Llavors, un intenta començar a llegir-lo
i el deixa.
I el tornes a començar a llegir
i el tornes a deixar.
Però no sé per què,
si algú em comentaria alguna cosa o què,
però jo recordo que quan el vaig llegir
ja així, com de veritat,
ja em va deixar un record
molt fort i molt positiu, no?
Que va ser quan tenia 18 anys
i això, un estiu,
l'estiu, eh?
I després d'una experiència
també d'encontre
i he fet un curs de monitors
i jo diria que va ser un moment
també, ja diria que,
molt especial per poder-lo llegir
i captar, o tenir la sensibilitat
per captar, en certa manera,
doncs, la força que té aquest llibre, no?
Sí.
I llavors, doncs,
mira, m'ha acompanyat,
hi ha coses que uns recorda
de vegades de tant en tant
i que ara comentarem
alguns aspectes del llibre,
si us sembla.
Sí, i tant, i tant, i tant.
Així és, no?
Llavors, jo penso això,
sí que jo no el vaig llegir
com a lectura de classe
o d'institut,
sinó això,
va ser, doncs,
allò que dius,
has de,
mire, agafar el tren,
allò que dius,
fas la il·lusió,
dius,
quan vas a l'institut també
t'emportes algun llibre
i quasi mai el llegeixes,
no?,
coses d'aquestes,
doncs, mira,
suposo que també ho vaig triar
perquè era petitó
i això cabia fàcilment
a la motxilla
i llavors, doncs...
I no passava gaire.
Exacte.
I llavors dius,
mira,
doncs,
a les portes una mica així
i no havies, això,
anava en tren i tal
i llavors, doncs,
hi hauria algunes hores
per poder fer alguna cosa,
i sí,
recordo, doncs,
acabar de llegir-lo
en el tren,
és que tinc encara
aquest record, no?,
en certa manera
de dius,
ostres,
i quedava molt impactat
perquè...
Que li va quedar
imprimat,
sí.
No, especialment,
jo diria,
el record que tinc més
és com un cant a l'amistat
i com un descobrir
això,
l'amistat, no?
I llavors,
no sé si en treniem
una mica més en el llibre,
no?
No, jo només vol dir
que és un llibre
que penso que l'han llegit
moltes persones
i a cada persona
possiblement
li ha tret
una cosa diferent,
no?,
perquè cada pàgina
és bonica,
o sigui,
cada pàgina
té les seves coses
i penso que
si féssim una taula
rodona, gran
i el comentéssim
entre molts...
Que d'ho diria alguna cosa.
Bueno, això normalment
passa en un llibre,
sí.
Soprenem.
Aquí,
l'estructura del llibre
és que l'aviador,
que és l'autor,
l'autor,
l'Antoine de Saint-Experie,
vostè pot dirà més bé que jo,
jo a l'inglès sí,
això no?
De Saint-Experie.
Experie.
Experie.
Experie.
Experie.
Doncs ell era viador
i es va,
verdaderament,
va tenir un accident
i es va quedar en el desert.
Jo m'imagino
que dintre d'aquest desert
va començar
totes aquestes reflexions
i la seva imaginació
i la seva imaginació
l'hi va portar
amb aquest cert
tan petitet,
tan bonic
i que li va donant
lliçons de vida.
I va trobant
diferents personatges,
diferents coses i tal,
no?
i aleshores
doncs vostè busqui
van sortint
van sortint
diferents
diferents
persones,
no?
I aleshores
doncs surt
el bebedor
que aquest és el que té
menys importància,
surt el farolero
que aquest ell
al príncep
li agrada molt
perquè diu
almenys aquest fa
per als altres
per ell no ho fa,
el mercader
se'n recorda
que l'únic que està
és per guanyar,
el venidós,
al rei
que a la gent
els hi ha de molt
menar,
eh?
i juzgar
i aleshores
diu
juzgar
a un mateix
costa molt,
no?
I ara vostè
i després surt
quan ell ve a la terra
perquè això
li va explicant
i quan ve a la terra
es troba
diferents coses
a part que primer
ha parlat
de la flor
que ella que cuida
o del
o del
o del
o del
o del
o de tota la mandanga,
no?
I és molt
és molt xulo
i aleshores
quan arriba a la terra
troba el zurro
que aquest li diu
coses molt interessants
i ara vostè continua
doncs jo començaria
pel principi
eh?
en aquest sentit
el primer que es posa
el llibre
doncs és l'experiència
de l'autor
respecte a un dibuix
que va fer
que sembla
un barret
però
en certa manera
per ell
és això
una serp
que s'ha menjat
un elefant
eh?
llavors doncs
aquí deia aquesta forma
de barret
no?
i llavors
clar
se sent incomprès
perquè la gent
diu tothom
que és un barret
i ningú veu
que allò
és una serp
que s'ha menjat
un elefant
no?
llavors
aquest dibuix
no ho sé
d'entra
jo deia que també
ens ajuda molt
a dir
a tenir una ment
oberta
en el sentit
que
moltes
una realitat
una mateixa realitat
pot tenir visions
molt diferents
i que no són
contradictòries
sinó moltes vegades
complementàries
i això
em sembla que
és molt important
a l'hora de
de quan parlem
i de quan ens relacionem
amb la gent
no?
és a dir
a mi em dol molt
quan la gent discuteix
i dius
no però si
part de raó
té un
i part de raó
té l'altre
vull dir que
llavors un insisteix
en la seva visió
i l'altre
en la seva visió
com intentant
només val la meva
o sobre la teva
i dius
no no
si les dues valen
és més
potser no només
hi ha dues
sinó n'hi ha tres
quatre i cinc
i hi ha moltes
mirades de la realitat
que són complementàries
llavors
jo m'imagino
segons com vegis tu
un cub
aquesta figura geomètrica
pots dir
veus només un quadrat
des d'una altra perspectiva
potser només
veus dos plans
des d'una altra
veuràs com una piràmide
vull dir que
de certa manera
dius
i és veritat
una
sí
l'altra també
i l'altra també
i l'altra també
sí
és a dir
aquesta realitat
que ens envolta
i més si fem referència
als actes humans
també
que és
molt rica
i en aquest sentit
sí que clar
puc dir
doncs això
no és un
no és una esfera
el cub
i pot haver-hi
que s'equivoqui
i dius
no
això no
no és
però moltes vegades
són parts
d'aquesta realitat
que són complementàries
i no oposades
o contradictòries
no
això m'ha dit
que en moltes coses
de la nostra realitat
social
política
cultural
inclús
inclús religiosa
doncs
a vegades
ens falta
el buscar
més la complementarietat
que l'oposició
de coses
no
i després ja
entrem
a això
aquest personatge
que es troba
en un
asteroide
i que en aquest sentit
doncs això
mig perdut
en l'univers
i en allà
sí
però primer
l'experiència
que té ell
en el seu planeta
en certa manera
dius
i també és una mica
l'experiència
de
per un costat
sentir-se responsable
del seu planeta
perquè té uns volcans
que ell
té que
que cada dia
cuidar
perquè no explotin
té que
arrencar
les males herbes
perquè si no
aquestes males herbes
resultaria
que
es menjarien
el planeta
i la flor
després aquesta
única flor
que té
amb la qual
ell té una relació
com especial
llavors dius
i aquí començar a veure
també això
el tema també important
de
de la soledat
primer la soledat
perdó mossèn
però jo també he vist
aquí
la
que després li diu
a la
la guineu
li diu
la responsabilitat
clar
i ell
ell és el responsable
d'aquella flor
en un principi
i esclar
això també és
com digui
el Tanto
que són responsables
d'alguna cosa
no?
sí
home
això fa pensar molt
en la responsabilitat
que tenim
en la cura del planeta
ja
bueno
estem amb el papa
Francesc
estupendo
exacte
la casa comuna
com ell en parla
en la
sírrega
l'Eudato
sí
que va escriure
fa pocs anys
i que en certa manera
doncs
aquesta preocupació
per la cura
de la creació
jo diria que
sense ser
el que modernament
es pot dir
ser ecologista
per ser cristià
és ecologista
en el sentit
de respectar
aquesta creació
que entenem
que és bona
i que ha sortit
de les mans de Déu
i a partir d'aquí
també la importància
d'administrar-la
sense degradar-la
és a dir
que sí que
ja
aquesta
Déu
ens dona
diguem-ne
el planeta
però justament
perquè
l'enriquim
per dir-ho d'alguna manera
la presència humana
enriqueix
la creació
d'una manera
molt important
però
dius
aquesta creació
doncs
com la cuidem
i no només
pensant en nosaltres
sinó pensant
en les generacions
futures
és a dir
el concepte aquest
que ja tenim
una hipoteca
respecte a les generacions
futures
és una idea
molt important
també
de tenir en compte
és a dir
no podem noves pensar
per nosaltres
i per d'aquí 50 anys
encara que les previsions
que s'acostumen
a fer a 50 anys
per l'ONU
i institucions
internacionals
quasi totes
fallen bastant
potser perquè estan mal
encausades
o aportades
no
però jo diria
que hi ha
molts factors
que no calcules
en aquell moment
tu pensa
fa 50 anys
en la immigració
que hem tingut
i ningú comptava
amb això
per exemple
i això modifica
totalment
el plantegem
moltes coses
de la societat
llavors dius
bé
hi ha molts factors
que ja han sortit
fer previsions
fer previsions
en certa manera pot ser bé
però
fins a quin punt
fer previsions
a gaires anys
jo entenc
que les vulguin fer
però
en certa manera
són com
molt orientatives
no?
no sent música
no
en aquesta paraula
previsions
hi ha hagut
no una falta
de previsions
sinó
una falta
de compromís
per cuidar
aquest
perquè
fins ara
o des que
també
els ecologistes
com el papa
Francesc
ens hem posat
amb aquesta
amb aquesta
veure que
això
ens en va de les mans
per part de
diguéssim
de tot
polítics
i
no ha sigut
una falta
o una falta
de compromís
molt greu
perquè
no era una cosa
que és
una cosa
que s'ha vist
venir
però
també nosaltres
no n'hem sigut
conscients
com per veure
que s'estava
que l'estàvem
destruint
bé
a veure
no llosguem
no no
jo penso que sí
que podem dir coses
però dius
el que passa és que
les generalitzacions
són molt
molt difícils
d'allò
és a dir
jo des de petit
sempre he tingut
he tingut
he sentit
el discurs ecologista
vull dir que no és una cosa
nova ni de fa 5 anys
10 o 20
és a dir
fa més de 50 anys
que hi ha aquesta sensibilitat
etcètera
i potser
en certs
més marcada
en certs temes
que en altres
en fa 50 anys
però
llavors
la situació
jo veig aquí
tot un tema
d'interessos econòmics
importants
que fan que
les empreses
segons quines empreses
i segons quins països
doncs això es degradi
molts interessos econòmics
que hi ha darrere
és a dir
jo no entenc
tampoc ho he estudiat
potser ho entendria
si ho estudies una mica més
però tot el tema
de cremar carbó
per produir energia
i amb el que contamina
ja no només a la Xina
on això és molt important
sinó també a Espanya
i tots els plans
de
de
de
conversió
a nivell de
això
a nivell del carbó
la caminera
de Pont Serrada
i les zones d'Astúries
i tal i qual
i doncs
després ja
està super
molt subvencional
llavors dius
no acabo d'entendre-ho
potser té les seves explicacions
però
i dius
fins a quin punt això
com s'està expoliant Àfrica
com es deixa Àfrica
o com es porten residus
aquests països
doncs on
els sistemes de control
són molt
molt menors
com també
en molts llocs
especialment potser
de l'Europa occidental
que abans eren molt degradats
s'han reconvertit
i són llocs
actualment
doncs
que estan molt bé
i la contaminació
en els rius
s'ha millorat molt
és a dir
que en aquest sentit
ha desaparegut
en gran mesura
sí
ja veus
pros i contres
llavors dius
i després aquí
a mi m'agradaria
tenir més clar
fins a quin punt
la influència de l'home
és el que provoca
segons quines coses
perquè a vegades
penso que
les explicacions
no sé
són una mica
no sé si
m'agradaria que fossin
una mica més exhaustives
perquè dius
quan el sol comença
segons quines èpoques
de la història
doncs
ha tingut més explosions
diguem-ne
i ha calentat més
doncs també
la temperatura ha augmentat
llavors dius
fins a quin punt
aquest augment de la temperatura
és a dir això
crec que també
és bo
ser molt rigorosos
quan et diuen
això
pujarà un grau
d'aquí 50 anys
no?
dius
i potser abans
però vull dir que
dius
fins a quin punt
això
són previsions
que són prou certes
el forat
de la capa d'ozo
ara fa molts anys
que no se'n parla
perquè també
a vegades
queda més
petita
tot una alarma
potser fa 10-15 anys
que s'estava fent
molt gran
i després
resulta que ara
ja no se'n parla
hi ha coses d'aquestes
que dius
sí que ha de haver-hi
un compromís
a intentar
reciclar
a intentar cuidar
el planeta
perdó
la ràdio
és molt
molt
el cronòmetre
funciona molt bé
aleshores
vostè volia llegir
alguna cosseta
petita del llibre?
bé
després això
tu ja acabes de fer
doncs
l'esmena
aquests personatges
és a dir
el petit príncep
surt del seu asteroide
és a dir
buscant tenir amics
i tenir una relació
com més intensa
llavors
va viatjant
i va visitant
planetes
que són també
molt petits
i on hi ha personatges
sols
en el fons
és un gran tractat
de psicologia
aquest llibre
es presenta
amb quatre línies
i de manera
molt amable
inclús simpàtica
doncs això
el rei
amb tota la seva càrrega
que té
de voler
manar
o després
està això
el senyor
que és venidós
i que només
escolta
les lluances
que li puguin fer
i no escolta
res més
el mercader
que només
que li interessen
els números
i que tot el
està comptant
està comptant
una mica
també aquell
que s'ha absorbit
una mica
pels diners
i només pensa
en el que té
molt enganxat
després d'això
el farol
després d'això
i aquí li recomana
hi ha un geògraf
que li diu
vés a la Terra
llavors a la Terra
és un planeta
molt més gran
i cau al desert
llavors al desert
diu
què passa aquí
es troba amb una serp
i després
dius
a veure
què faig
i després
buscant aigua
dintre del desert
i n'hi ha una cosa
aquí
que et diu
el que és bonic
i que és el més vell
del desert
és que a vegades
et pots trobar
un pou
amagat
és a dir
jo aquí també
li veig
com una analogia
que moltes vegades
pensem que no hi ha res
i en canvi n'hi ha molt
dintre de l'altra persona
no?
bueno
no podem parlar més
del principit
a menys que no vulgui dir res
perquè sempre
nosaltres llegim
molt bé
doncs acabaria dient
només
l'escena del llop
perdó
de la guineu
que justament
és on jo diria
que parla més
de l'amistat
no?
en certa manera
i com la guineu
li ensenya
a fer amistat
no?
i li diu
convé doncs això
primer
m'has de domesticar
no?
i què vol dir domesticar?
crear vincles
això és una cosa
que utilitzem
cada cop més
és a dir
crear vincles
la gent
estem vivint
una situació
de molta soledat
i com bé
que sapiguem
crear vincles
i això
és crear
amb paciència
amb temps
i volguem
tenir aquest apropament
que és molt important
però un cop
te'l tens
domesticat
ets responsable
d'aquella persona
això també li diu
i també li
perdó Montse
també li diu
que és molt bonic
i això per mi
és un dels postos
més malcos del llibre
quan li diu
les coses
no són visibles
amb els ulls
sinó són visibles
en el cor
ja vull dir les coses
o els sentiments
l'essencial
és invisible
els ulls
l'essencial
és invisible
els ulls
que aquesta frase
et fa descobrir
una realitat
més profunda
i és molt important
jo penso que tot
el conjunt del llibre
que és un diàleg
perquè sempre
és un diàleg
continuat
et fa
veure
els
diguéssim
els pros
i els contres
per dir-ho
d'alguna manera
no?
i
i
potser
aquesta paraula
de domesticat
potser
no és la que
no l'acabaria
de trobar
encertada
perquè
els crear
lligams
és a partir
d'aquest respecte
com deies abans
al començament
dels seus
del que pensa
l'altra persona
o sigui que
aquí
o sigui
hi trobo
aquesta paraula
poc encertada
jo crec que la paraula
domesticar
per nosaltres
no sé si per l'autor
però té
una connotació
de domini
sobre un altre
llavors aquí
sí que la defineix
perquè li pregunten
i què és domesticar
llavors li diu
domesticar
és crear vincles
llavors
aquesta
potser una traducció
no
aquesta definició
hi ha un apropament
diguem
el que això és
vostè vol llegir
l'Evangeli
o el que
no no
si té ganes
el que em mani
el que
tots
oients
doncs
si
participen
amb nosaltres
en la coeristia
del dimensió
podran sentir
aquest Evangeli
que ara
el llegirà el mossèn
i que sobretot
és molt important
que se'l mirin
perquè dona dos principis
preciosos
que són
estima Déu
sobre totes les coses
i el pròxim
de l'Evangeli
segons
Sant Marc
i diu
en aquell temps
un dels mestres
de la llei
anà a trobar
Jesús
i li va
fer aquesta
pregunta
quin és el primer
de tots els manaments
de la llei?
Jesús
li respongué
el primer
el primer és aquest
escolta Israel
el Senyor
és el nostre Déu
el Senyor
és l'únic
estima el Senyor
el teu Déu
amb tot el cor
amb tota l'ànima
amb tot el pensament
amb totes les forces
el segon és
estima els altres
com a tu mateix
no hi ha cap altre manament
més gran que aquests
el mestre de la llei
li digué
molt bé mestre
és veritat
que Déu
és un de sol
i que no n'hi ha cap altre
fora d'ell
i que estimar-lo
amb tot el cor
amb tot el pensament
i amb totes les forces
i estimar els altres
com a si mateix
és millor
que tots els sacrificis
i totes les ofrenes
cremades a l'altar
Jesús en sentir
aquesta resposta
tan assenyada
li digué
no ets lluny
del Regne de Déu
i ningú
no s'atrevia
a fer-li
cap més pregunta
és potser
a mi
és un dels que
m'agrada moltíssim
perquè
jo crec que si
la gent estima
Déu
i estima els altres
mai farà mal
ni a la terra
ni al principi
tot s'hi torna
i per acabar
vols dir alguna cosa
perquè a mi
només volia dir
que aquest
aquest evangeli
també
ens porta
aquesta reflexió
de valors
que ens porta
el llibre
hi ha una cosa
que no hem dit
que és que
aquest llibre
sempre està
il·lustrat
pel mateix autor
que és el que escriu
i fa uns dibuixos
molt bonics
que són aquests
els que poden atraure
amb els nens
perquè per això
diu van del principito
però ell acaba dient
que aquest llibre
que era pels nens
en realitat
l'hi dedica
a un adult
i aquí
queda una cosa
molt bonica
que aquí
l'últim dibuix
que fa
diu
mireu atentament
aquest passatge
a fin d'estar segurs
que el podreu reconèixer
si aneu un dia
per l'Àfrica
en el desert
i si arribeu
a passar per allà
us suplico
no aneu de pressa
espereu un moment
exactament
sota de l'estel
si aleshores
és un nen
o s'arriba a vosaltres
si riu
si té els cabells d'or
si no respon
quan se li interroga
adivinareu qui és
sigueu amables
aleshores
no em deixeu tan trist
escriviu-me de seguida
diem-me
que el príncep
ha tornat
és molt maco
com acaba
moltes gràcies
per haver vingut
diem els oïdors
hasta la propera
el dissabte
ah sí
i el dissabte
això es tornarà
a repetir
a les 11 del matí
dos quarts
de 12
han canviat
l'horari una mica
però bueno
que el coronavirus
que diuen els inglesos
no ens torni
a fer
la pescueta
i nosaltres
puguem continuar
i estar amb tots vostès
moltes gràcies
fins la propera
moltes gràcies
a tots els oients
gràcies
a tots els oients
això
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
a tots els oients
a tots els oients
gràcies
gràcies
gràcies
a tots els oients
gràcies
gràcies
a tots els oients
gràcies
a tots els oients
a tots els oients
gràcies
gràcies
a tots els oients
gràcies
a tots els oients
gràcies
gràcies
a tots els oients
gràcies
a tots els oients
que moderna
cada setmana
ens han dit
a tots els oients
gràcies
a tots els oàcies