de Torreblanca, nova edició del mercat de pagès organitzat pel carrer i del bas llobregat. Diumenge al matí, els centres cívics Salvador Espriu es acolliran bots per reindependència en el marc de la campanya que està fent l'ANC. Serà a partir de les 11. I diumenge a les 12 del matí, al Parc del Parador, Vallada de Cerdanes amb la copla Ciutat de Terrassa. L'organitza l'agrupació cerdanista Sant Just. En cas de mal temps, la Vallada se celebraria a la vagoneta.
I, per acabar la setmana, diumenge a dos quarts de sis de la tarda a la sala municipal de l'Ateneu hi haurà valls per a la gent gran. L'agenda, com sempre, ens acompanya al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un breu resum del més destacat en titulars, són les 7 i 28 minuts.
I a l'informatiu hem parlat de la marxa contra la tur del bars Llobregat que ha passat aquest migdia pel municipi i l'organitza la coordinadora de turats de la comarca. La marxa arribarà demà al Parlament per atendre lluitar contra la tur i contra les polítiques antisocials dels governs. La reforma de l'administració local, la immigració i l'evolució de l'economia al llarg de la història centrarà en la propera trobada de justícia i pau aquest vespre. És una reunió oberta a tothom que farà l'entitat al local de la parròquia a un quart de deu.
La SEAS estrena la setmana que ve el primer cicle audiovisual de muntanya, un cicle de projeccions mensuals sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà el dia 6 del 8 amb del 8B als 8.000 metres per a l'alpinista Ferran Latorreau. I en clau esportiva aquest mes, Edmond López s'ha proclamat campió de Catalunya d'Esquadx Sots 19.
I aquesta ha estat tota la informació del Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 26 de febrer. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 al Just a la Fusta i també als bulletins horaris de Ràdio Desvern i a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de RàdioDesvern, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda. Fins demà!
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida, hi tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Són molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cub i de l'altre era impressionant. I què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1. 60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esveral.
A veus de la parròquia, 50 anys del Concil Batica II.
Ben trobats amics duïdors de Radio Desvern. El programa Veus a la parròquia en l'espai 50 anys del Concili Vaticà segon ha anat desgranant diversos aspectes d'aquell aconteciment que va representar per a l'Església i també pel món l'eslaboració del Concili Esmentat.
Avui volem tractar un aspecte bastant concret, com el Concil va enfocar, va encarar, va animar els cristians a tenir aquest diàleg entre l'Església i el món. En concret, hi ha una constitució del Concil, la Gàudio Més Pès, que desenvolupa aquest i altres qüestions.
Per fer-nos incèntims i per introduir-nos i abundar a la matèria, hem convidat i agraïm la seva presència aquí a Ràdio d'Esvern en Josep Maria Fisa i Bosch. Ell és rector de la parròquia Mare de la Carme de Sant Joan d'Espí i bon amic nostre. Ben trobat, Josep Maria. Molt bon dia. Jo celebro que m'hagiu convidat i que puguem conversar una estona.
Què és això d'una parròquia de Sant Joan d'Espí que no pertany a l'arxiprestat ni a l'adiòsesi de Sant Feliu de Llobregat? Bé, és una circumstància que quan es va fer la divisió de l'adiòsesi es van posar uns arxiprestats en un adiòsesi i uns arxiprestats en un altre. Aquest l'arxiprestat de Cornellà
que va quedar la Diós Cecilia a Barcelona té una parròquia fronterera, que és la parròquia de la Mare de Déu del Carme, que té això, que la parròquia és de l'Arxiu per Estat de Conellà, però la municipalitat és el municipi de Sant Joan.
En el mateix municipi hi ha una parròquia, que és Sant Joan Baptista, que és de Sant Feliu, i l'altre parròquia, la Maradona del Carme, que pertany a Barcelona. Si en la divisió haguessin dit tot, a l'Arxipestat de Cornellà queda la Diosa de Sant Feliu. Llavors seríem de la Diosa de Sant Feliu. El mateix passa aquí a Esplugues. A Esplugues també hi ha una parròquia que és d'aquí del vostre bisbat, de Sant Feliu, i una altra parròquia que pertany a l'Arxipestat d'Hospitalet.
Hi ha algun altre cas d'aquests, això a les fronteres, però vaja, en l'església no hi ha fronteres, oi que no? No, però és veritat que no. Anem al nostre tema d'avui. Sobre l'església el Concil hi va parlar llargament. A quins documents principals van tractar per a banda del dogma, per a altra banda la pastoral i fins i tot la relació de l'església amb altres confessions.
Sí, de fet, em sembla que hi ha bàsicament tres documents. El document sobre l'església ella mateixa, el document de l'església missionera, la missió de l'església, i després aquesta, la Constitució Gaudium et spes, que no parla només de l'església, sinó de com l'església és sacrament a dintre del món.
És a dir, en el concili es donen diferents mirades sobre l'església. I des del mateix concili fins ara, aquesta església, com la seva formulació històrica, va canviant.
Ara, aquí es va fer un canvi revolucionari al Consell, perquè ja a l'Església ja no es veu com aquell model de societat perfecta per damunt de les altres societats, sinó que es veu l'Església en diàleg, que això és el que l'Audi Mets pes, aquest document, presenta l'Església com a poble de Déu, no com a societat perfecta.
i dialogant amb la societat. Aquesta és una mica la idea nova. Veure el món i la societat no com un enemic, com una força que es vol cuspir o que vol manipular l'església, sinó que l'església entra en diàleg amb el món. Aquesta seria. Encara pot evolucionar més i ara estarem en moments de canvi. Però aquesta és la idea del Consell Imbaticà II.
Es veu que la Constitució, que acabes de comentar, no estava prevista d'inici, però es va decidir que l'Església havia de parlar de si mateixa i de parlar al món. Què es diu en aquest document? Es presenta en aquest document que l'Església ja no és com el punt de referència final, per dir-ho així, sinó que l'Església
té com a referent el poble, el món. I que, per tant, escolta, i així és el començament del document, escolta les angoixes i les esperances dels homes d'avui. Per tant, no és aquella mestra que ho té tot i que imposa, sinó que és una mare, que de fet es va al concili
Aquest document va ser quatre anys després de la Mater en magista, doncs l'Església continua sent magista, però sobretot és mare, que acull, que dialoga, que escolta, i això també connecta amb tota la teologia de l'alliberament de l'èxode. Déu escolta, ja ve Déu escolta,
el clamor del poble i Lluïsès es fa com mediador d'aquest clam del poble. La església també escolta el clam dels problemes del món en aquell context històric. Estem en els anys 60, encara no molt lluny la Segona Guerra Mundial, en un món que ja es va secularitzant però també un món en què l'església va deixant de tenir aquell poder sobre els altres poders.
i ha passat això, s'ha posat en pràctica, l'Església ha entrat en diàleg amb la humanitat i ha deixat, en certa manera, de dictar uns criteris vàlids o amb l'aspiració de ser útils a tots els homes. Sí, mira, la meva visió, perquè jo ja tinc 65 anys, jo tenia
15 anys, quan el Vaticà segon. A nosaltres ens semblava en aquell moment que nosaltres seríem la generació de capellans que podríem tirar endavant el Concil i la seva concreció. Així ho vam viure els primers anys de capellà.
de capellans, aquella generació, però després, com ja han dit molts comentaristes, aquest ferment del concili que entra en diàleg amb el món, i més de germana gran, i a més una església que es refereix a Jesús, el regne de Déu és el projecte de Jesús, i per tant l'església es refereix a Jesús, no és el centre, és l'instrument
Joan XXIII parlava recollint una imatge dels sants pares que l'imatge del sol és Jesús, l'església és la lluna, és només reflex de Jesús. Això que semblava que havia de ser un canvi revolucionari ho ha sigut
però també hem d'acceptar que en aquests últims decennis l'Església com a institució ha recuperat algunes coses anteriors al Concili perquè no tots els bisos que van participar al Concili van aprovar d'acord aquells textos, aquests textos ara que ens referim i la mateixa Gaudi Mespes.
Hi ha hagut, i això no ho dic jo, ho diuen tots els comentaristes jo, hi ha hagut una recolada en aquests últims desenis com recuperant aquesta esleja més poder. Que no el concili? Doncs no, l'esleja era serventa, humil, de construir el regne i des dels pobres. I per tant, doncs això era un canvi revolucionari. S'ha fet molt en part. Fins ara.
Agafant en aquest tema aquesta qüestió dels pobres, ens pots explicar la idea de Joan XXIII que deia l'esglési vol ser l'esglési dels pobres? Sí, a veure, hi ha hagut en aquesta idea de la societat perfecta la idea de que
doncs els rics i el conjunt de la societat, i en concret els cristians, doncs han d'ajudar els pobres, han de fer donacions o han de donar el moina, però sense posar en qüestió les riqueses.
El Concili ja marca una altra idea, que és de dir que els béns de la humanitat són de la fraternitat humana. Per tant, no es tracta tant de donar el que et sobra, sinó de sentir-te germà dels pobres. I aquí hi ha hagut un canvi, però jo diria que aquest canvi teològic de l'Església al servei dels pobres no ha transformat encara el conjunt de l'Església.
Una part de l'església sí, i de fet l'església no és només la generquia, que per cert, en el mateix Concil i Baticà segon hi va haver una quinzena llarga d'abismes, especialment sud-americans.
era jove, no? Diguem el nou papa, però això també ho va rebre com nosaltres, que es va fer el pacte de les catacumbes, en què aquests bisbes deien, sigui com sigui, nosaltres bisbes volem ser servidors de la causa dels pobres, volem estar al costat dels pobres, i nosaltres com a bisbes,
doncs ens despullarem de tot allò que ens aparti amb les formes, amb les vestimentes, amb els tresors i tot això i ens posarem els serveis. Doncs això ha anat fent forat, això ha anat fent forat i de fet moltes congregacions religioses, moltes institucions de l'església, molt l'església de base, també amb alguns bisbes, això ha anat fet forat i que és el que jo diria que ha portat a que ara tinguem un papa
que està molt invuït d'aquest canvi tan profund del Vaticà segon i que no havia transformat el conjunt de l'Església i que ara, deixa-m'ho dir així, jo crec que el papa actual repren les arrels i aquest contingut teològic de l'Església. L'Església no té sentit si no es posa al servei dels pobres. Ella mateixa es fa pobra
i viu amb els pobres aquesta realitat perquè aquesta realitat dels pobres és la que pot transformar la mateixa església, l'església del futur o és l'església dels pobres o no serà.
encara queda un camí per recórrer en això, perquè has parlat de Sudamèrica, és el lloc, potser, on aquest missatge més d'estar al costat de la gent sofrent ha calat més i han viscut més les mateixes jerarquies. No sé si això ha arribat a tot arreu i entre aquest tot arreu em refereixo a Vaticà també.
És veritat que, com passa amb totes les utopies, amb els valors profunds, que és molt fàcil dir-los i proclamar-los, i per tant, diguem-ne, si anem a la llibreria claret, trobarem tots els llibres, això de l'església dels pobres, i tal. I fins i tot, i fins i tot, ara, algú, jo sento algunes crítiques que diuen, el papa actual,
diu coses que ja ha dit el Concil i el Papa actual, doncs diu paraules molt úniques. Però és clar, aquí em sembla que hi ha... si la paraula es correspon a qui la diu, com la diu i quin és el seu compromís. Llavors jo penso, és la meva opinió, no?, però que aquest Papa, des de posar-se el nom de Francesc,
Des del primer dia, dir les coses clares, fer autocrítica. Es fa dir bisbe de Roma més que papa, quasi. Sí senyor, i que la gent el beneixi amb ell, i que està canviant una mica l'estructura econòmica. Si això que està fent el papa, que és el papa, que és l'autoritat més gran de l'Església,
ara només falta que els bisbes limitin i que els capellans i els religiosos i els laics, amb aquest lideratge, també els nostres desitjos, posem-ho en pràctica perquè, diríem, quan hi hem l'església en aquests desenis, sembla que ha tornat enrere si comptem que l'església
no és només els bisbes, o no és només el papa, o no és només una parella clasiàstics, sinó que som tots que esperem ningú... No es poden posar portes ni frens a l'evangeli. Per tant, diguem-ne, inclusió, diria, respecte del Concil i Vaticà segon,
El que ha canviat no solament que és, i ha de ser, l'església dels pobres, sinó que l'església, ella mateixa, es veu pobre amb els pobres. I que, per tant, no és una costar-se, sinó viure la realitat de l'Evangèlia de Jesús
des de la vida, des dels marginats d'aquest món o des de la justícia que hem d'anar conquerint. I això no ens ho priva ningú i ara, diguem-ne, doncs, inclús en la que és la institució, estem en un moment privilegiat.
Encara sobre el Papa Francesc, ell ha participat en altres teòlegs de la teologia del lliberament, no? Em sembla que va ser secretari dels acords dels bisbes sud-americans de Parecida. El Salam i això, sí, la Jufreja Episcopal Americana, sí. I a Parecida, ell ha treballat a veure, ell, precisament, ja saps que és Jesuïta, que va de... llavors el van fer bisbe i...
ell fins i tot se l'havia tingut a dir home amb els conflictes que hi va haver doncs l'Argentina potser hagués pogut fer més.
ja sabem que quan hi ha problemes polítics seriosos trobar aquell punt d'equilibri entre una persona que és una autoritat i defensar els pobres contra les injustícies és difícil. S'ha reconegut que ell va fer un bon paper, segurament com tothom i ell també diu, potser hagués pogut fer més, però ha fet un bon. Però la veritat és que ell també de les primeres coses que ha fet, un cop ha sigut papa, és rehabilitar
dignificar alguns teòlegs que havien sigut tinguts com a suspectes de la teologia de l'alliberament. Ell ha rehabilitat, ja hi havia una certa rehabilitació també amb el papa anterior, amb Benetsense,
Com a bon intel·lectual, doncs reconeixia tot el valor. Però ell, i llavors sobretot, és que ell reivindica un estil de pastor, de pastor que està amb la gent. És aquesta la cosa. No de pastor que s'aproxima, que un dia baixa, no? Si no, i és que això...
Tenint el càrrec que té, dels que hagin anat a viure a Santa Marta, que surti i tal, que digui, cuidado aquí, això no és l'acord, fa poc dies, amb aquests cardenals diu, bueno això no és un acord a on aquí és bé intrigar. Escolta, aquí nosaltres som servidors de l'Evangeli. Això és un canvi revolucionari. O sigui, ara ja no és, abans del Concili,
L'eslésia era com un model de societat perfecte que tal. Amb el consell... No, no, l'eslésia estem en diàleg en el món. Ara dic, escolta, l'eslésia és el rostre de Cristo. L'eslésia o està al servei de l'Evangèlia i dels pobres o aquesta institució no serveix per res. Ara estem en aquest moment, eh? Dius, bueno, però és que encara no es viu això. Escolta, la conversió, que ara aviat començarem la quaresma, la conversió tampoc no és fàcil. Canviar de mentalitat.
els bisbes, el papa, tots nosaltres. Per això ara anava a preguntar si pel que et sembla, pel que és cou, etcètera, si tots aquests gest, aquestes actituds, aquestes paraules del papa francès, primer, si deixaran marge, corda, perquè desenvolupi i vagin prenent tota l'església d'aquest pensament,
i després si tindrà continuïtat, si serà acollit d'això per part dels fideus i de la jerarquia, també. Bé, aquí hi ha una crosta, i la crosta que en el Concil i Baticà segon van representar aquells bisbes que no estaven
el punt aquest del nou missatge, i de fet va ser una minoria de teòlegs, i una minoria conscient, sobretot a França, l'altre dia ho parlàvem per telèfon, que el món obrer, el càrding, els moments especialitzats, hi va haver una minoria i uns teòlegs que van donar força al concili. Després hi ha hagut moltes coses des del Vaticà segon, els que som grans sabem
Els canvis que hi ha hagut. Ens hem decepcionat una mica durant un temps. Però, diríem, en les bases aquest caliu hi era. Ell pensava dir, bueno, estem a l'hivern. Aviam si ara ve la primavera. Jo estic convençut que estem en un tombant de primavera. Ara.
això no es fa als canvis de mentalitat. I per mi el papa és una persona superconvençuda que ell ho diu, que ja s'està rodejant d'una gent, aquests cardenals, ja és una cosa que diu, escolta, no sóc jo, són vuit cardenals, el G8, que ara diuen, no? Està fent aquestes reformes. I jo el que veig ara des de dintre,
És que va calant aquest missatge, i la setmana que ve hi ha una persona amb l'amiga que va fer una xerrada amb el conjunt de superiors, de congregacions religioses d'Espanya. I és per parlar del quart capítol de l'Avengélia Inunciandi, aquesta exhortació que la té, i doncs que són els problemes socials. Totes les congregacions, els superiors...
Ja, ara, caldrà, diguem-ne, que... un procés lent, però diem els que siguem més agosarats, escolta, ara posem les veles a punt, no? No, no, per la generació del concili, sobretot, com a tema de capellans que vau viure aquell moment, és un retrobar-se i un relleuçament, eh? Això mateix. Escolta, a veure, em vas dir que aquí havia vingut el Joquim, no?, també el Quim.
Escolta, ha mort amb la confiança d'un canvi que a vegades jo i ell discutíem. Jo li deia, escolta, Joaquim, això està molt malament, això no, aquí no es veu. No, Jean-Marie em deia, no, Jean-Marie, ja veuràs, estem tocant fons. I jo sempre hi feia broma. Escolta, fondo però encara que anem afondit. I ara estava entusiasmat, tu ho saps. Doncs escolta, no. O sigui, no és una cosa ara personal meva, eh, altre gent ho ha viscut així.
Has parlat del món obrer, fem doncs un salt en aquesta temàtica. En quant a la relació de l'Església amb els treballadors en aquest món de moviments especialitzats, però també de moviments sindicals i de conflictes, el Concil va representar un pas endavant
Com estem ara, les dues coses? Un pas endavant claríssim, perquè de fet la teologia francesa de Mèrit Dominic Txemi, del Paracongar,
i també dels alemanys, el Hans King... El mateix, llavors, en el seu moment, el Benet XVI, era un teòleg, i del maig del 68 d'aquella moguda. Per tant, el concili no s'entendria sense...
L'aportació de la consciència de la classe del món obrer i d'església dels pobres. Si es va fer aquesta declaració és que els obrers que eren tinguts com un instrument de treball per fer anar la maquinària no són fills de Déu.
és or dintre de l'església. Bé, per tant això van ser protagonistes. I de fet, doncs, els capellans al món obrer, congregacions, moltes congregacions van anar als barris i al món obrer, doncs després del concili, doncs això ja ha sigut. Després també, doncs aquesta mena que dèiem d'involució, també ha afectat això una mica al món obrer,
i potser alguna gent s'ha distanciat de l'església perquè aquelles il·lusions del Concilí es van quedar una mica... van fer figa. Però hi ha hagut durant tot aquest temps un moment obrer, també, així com aquelles brases que estan colgades, que tornen a sortir. I, per exemple, ara nosaltres aquí a Catalunya tenim l'ACO, l'Acció Catòlica Obrera,
que no sé, el 12 d'octubre es fan unes trobades que ja t'hi continuo, pròxim 12 d'octubre, sota es reuneixen 500 persones, 500 adults, 500 joves i joves que estan... i que aquesta gent treballa, disquetament, també com amb aquella idea del Concil, i de ser ferment, de ser sal, de ser llum, de ser llevat, a levadura, llevat a la pasta, això va ser un dels llibres de l'època. Per tant, i aleshores jo el que veig és, en aquest moment,
que el discurs del papa s'escolta molt fora de la mateixa església. Jo confesso, si és com jo i estic bastant entusiasmat, a vegades no trobo tanta gent entusiasmada, sinó que hi ha una mica de gent resignada dins de l'església. Però tota la gent allunyada de l'església, que jo conec,
És una conversa magnífica perquè, escolta tu, menys mal, hi ha un altre terenar, hi ha un altre... Per tant, aquí hi ha una nova aproximació a la realitat social i, sobretot, a la realitat de la injustícia econòmica del nostre món, que fa que ara hi hagi una crisi galopant, i doncs els discursos i el papacat.
estan en sintonia amb la doctrina social de l'església, però són demolidors de com això no pot ser que els valors de la nostra societat estiguin fonamentats en l'economia i en l'economia de les multinacionals o dels rics o del liberalisme econòmic. I això és un discurs que arriba al món treballador, al món allunyat i al món que estem per un altre món és possible.
A nivell de joves, la reacció positiva també es viu o hi ha una mica de feblesa aquí? Jo veig aquí una gran feblesa.
amb el canvi que ha suposat cultural, doncs hem perdut unes oportunitats. I per mi també, jo ho dic amb tota confiança, tota aquesta qüestió de les grans trobades de joves i tal, per mi això ha sigut una qüestió de fum. Han sigut energies massa poc aprofitades. No ho condemno, si no dic llàstima perquè aquí només ha replegat una sensibilitat jovenil. Hi ha moltes d'altres.
no ha replegat suficientment els moviments especialitzats i això és un símptoma. Potser s'ha optat una mica per aquella cosa de la galeria, però en canvi jo penso que els valors d'una nova consciència mundial, ecològica, pacifista, el terreny és a punt perquè en aquest nou tombant de l'Església hi pugui haver un retorn del Josep. En aquest moment no hi és.
Joan Maria, estem arribant al final del programa, estem parlant amb Joan Maria Fisa sobre aquests 50 anys del Concil i l'aspecte d'aquest diàleg esglési amunt. Què ens hem deixat de tractar avui? De què no hem parlat?
Tot el que no hem parlat, home, no hem parlat de l'atur. No hem parlat, sí, no hem parlat d'aquesta situació, inclús de pèrdua de valors, potser. Ja no és una qüestió del tema religiós, sinó de dir què li està passant a la nostra societat i d'on està bé aquesta sensació una mica de tristó. Ens hem deixat una mica, potser,
la lectura emocional del moment actual, no? De què ens passa a tots plegats, no? No solament nosaltres com a església, sinó la nostra societat. I per què estem també tan... com tan aplatenats, diguem-ne, com és que no hi ha una afanya, mira, fa pocs anys va haver allò del 15M i tal, no? Però costa... estem molt adormits. No hem parlat d'aquest suport.
que tant a la societat com a l'església encara ens treu una mica així adormits. Molt bé, això mereixeria un altre programa. Doncs sí, ja com vulguis. Ho apuntem. Moltes gràcies, Josep Maria, amics duïdors d'Argues Verna, aquest programa Veus a la parròquia, sempre sabent, els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes, en repetició, a dos quarts d'hora del matí. Adéu-siau a tothom.
No! No! No!
No! No! No!
Ara escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just.
M'agradaria veure-la.
60 i més. Com aquell carrer, ja som a les acaballes de febrer. Que diuen els entesos que és el millor temps per assembrar espinacs. Sobretot si ho feu un dia de lluna vella.
i quan arribi el mes de maig ja els tindreu a punt d'acollir. També és temps de menjar-ros amb cors de carxofa ben rossejats a la cassola. Almenys això ens aconsella en alguns s'enjustencs criats al món de la pagesia.
I de la pagesia passem a la tecnologia perquè també hem estat al cas del Mobile World Congress i l'enrenou que ha provocat aquells dies a la ciutat com tal en la presència de Marc Zuckerberger, fundador de Facebook i les trobades de les autoritats. Príncep Felip inclòs en persones rellevants del món de la innovació tècnica.
També ens ha cridat l'atenció que enmig de tant rebombor i tecnològic, els governants han conmemorat el bicentenari del naixement del molt il·lustre General Primm, i el monestir de Poblet ha estat el lloc escollit per retre homenatge a l'insigna militar català natural de Reus.
Molt bé, benvinguts uients desvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio desvern en el 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més. Dedicat com sempre a la gent gran i a tothom qui ens vulgui escoltar sempre oberts a les vostres propostes.
Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar aquí al 93 372 3661 i també seguir-nos per internet on cercant ràdio d'Esvern i clicant ràdio a la carta trobareu tots els programes d'aquesta emissora a qualsevol hora del dia o de la nit. I avui és carnastalta si teniu alguna idea que proposar-nos per festejar el carnaval ja ens podeu trucar i ens ho expliqueu.
Que consti que amb disfresses no hi compteu eh? Nosaltres no ens disfressem. Jo volia venir disfressat de follet tortuga. Ui! Però m'han dit que no seria una cosa seriosa. No, no, no. I aquí si veuen per la webcam així... No, no, no. Igual no em fan cas. I si funciona la webcam? Sí, avui sí. Bé, fins i tot ens podeu veure a més d'escoltar-nos. Com cada setmana, una servidora, Joan Algarra, amb els meus companys, Marc Pere Arnau i Pere Oliver posem fil a l'agulla i encetem el programa.
Passen tres minuts de les vuit del vespre. Avui dimecres 26 de febrer és el 57è dia de l'any del calendari gregorià. Ens queden per tant 308 dies per endavant d'aquest 2014. Que passaran volant.
Tant de vols puguem saborejar a poc a poc però no s'hi pot fer més. Sí, però no ens hi donarem i estarem a ple estiu. Tornarem a la tardor i a les festes de tardor i tornarem a ser Nadal. I si no, ja ho comentarem per Nadal, ja ho veuràs. Fa dos dies érem criatures i ja som avis.
I tant, ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu com cal el vostre sant o aniversari. Avui festivitat de Sant Néstor. Demà, que és dijous gras, Santa Francina. Divendres, Sant Romà. I dissabte, dia primer de març, que sortim en segona audició, és el dia de Sant Lleó i Sant Rosent, a més de ser el dissabte de Carnestoltes.
Recordeu als vostres nets i netes que a les 6 de la tarda d'aquest dissabte hi ha festa de disfresses al Casal de Joves. I també ens han dit que amb els forns i pastisseries d'aquest poble ja estan preparant bunyols de cuaresma. No, ja fa dies, eh? Alguns llocs ja fa dies i a d'altres ho faran la setmana que ve. Molt bé. Però és que qualsevol dia és bo per menjar aquests bunyols tan deliciosos que fan. Boníssims. Bé doncs, posem una mica de música.
Vos del rock and roll nos saludan los aliados de la noche. Bienvenidos al concierto, gracias por estar aquí, pues tu impulso nos hará ser ese delico.
Ajuda-nos a conectar Solo por ti el roc es inspirar
Benvinguts a aquest programa amb la veu de Miquel Ríos. Claro que sí, Miquel Ríos, muy rockero se nos ha venido, ¿oí? Y ahora, esdeveniments que van tenir lloc un dia 26 de febrer. De fa una pila d'anys, el 1443, el rei Alfonso el Magnànim, conquereix el regne de Nàpols.
i també un llunyà molt llunyà, 26 de febrer de 1498, el cardenal Gonzalo Jiménez de Cisneros col·loca la primera pedra de la Universidad Complutense a la vila de Alcalá de Henares. Ja més a prop, un 26 de febrer de l'any 1826, la religió santa Joaquina de Badruna funda a la ciutat de Vic la congregació de les germanes Carmelites de la Caritat.
També fa una pila d'anys, eh? També, també. Doncs fa 50, com les d'aquí Sant Just, però des d'aquí també les hem de felicitar per la bona labor, que ara són tema d'actualitat. La revista de la Vall d'Avers els ha dedicat gairebé un monogràfic i doncs porten 50 anys fent una gran labor. Felicitats. Important va ser també el dia 26 de febrer de 1869, quan l'assemblea de Camaguey