Bona tarda, amics suïdors,
de veu de la parròquia.
En tots vostès,
paraula viscuda.
Com ja és normal,
aquest programa el presentem
la Montse Giró. Bona tarda, Montse.
Hola, bona tarda.
I una persona amiga que s'ha ofert
estar amb nosaltres,
és la Marta Bascunya,
que encara... Bascunyana.
això mateix, Bascunyana, perdó,
que encara que no
sigui del poble,
però és com si fos del poble, també,
perquè la tenim aquí, ella s'hi troba molt a gust
i després la Montse ja ens explicarà
una miqueta de com està,
com deixar d'estar,
i que ens ha triat un
evangeli molt maco
i després ens dirà el per què.
Bona tarda. Hola.
La Marta Bascunyana
i Vilaur, eh?
Vilaur.
Vilaur.
És que té uns noms una mica.
Ja hi ha començat molt a mi,
perquè costa una mica, eh?
Perdó, perdó.
És nascuda a les Corts,
sí?
Però fa cinc anys que viu a Sant Jus,
a la residència de Nostra Senyora de Lourdes,
sí?
Sí.
És una persona que la podeu trobar pel carrer,
ella va amb la seva limusina,
que diu ella, eh?
Sí?
Són aquests...
Bueno,
diem-li tal com tu li dius la limusina,
sí,
ella va fins a l'església,
acostuma a anar a missa d'onze,
o sigui,
també,
o sigui,
és una gran lectora,
o sigui,
podeu trobar-la que el llibre té,
llegint algun llibre,
li agrada la música,
o sigui,
ens deia que té un teclat
d'avui octaves,
d'uix octaves.
Bueno,
quatre octaves.
Quatre octaves.
que hi ha la Montse.
Avui dia tot puja.
Una seta.
Li agrada cantar.
També.
Com podeu veure,
és una persona que irradia felicitat.
El saps.
Jo em permeteu que penso
que, esclar,
a vegades,
quan parlem de la residencia,
les persones grans,
ho veiem una mica així,
com tristot.
Jo penso que la Marta,
per el seu caràcter,
té que donar vida
a la comunitat d'allà, no?
Sí.
Sí.
Per enllant,
que sí.
altres.
És igual,
aquesta tota la vida
ens hi ha hagut així, eh?
Aquest no,
si em poso a cantar,
diu,
que faràs ploure?
Bueno,
digues,
això no ho fa com bé.
La resposta és aquesta, eh?
Ja no fas cas,
jo perquè ja no em faig cas.
Ella va venir aquí
a la residència de Sant Just,
perquè,
com que vivia al barra de les Cors,
a la parròquia del Remei,
vivia de rector
en Pere Montegut,
que era un noi,
o sigui,
que havia nascut aquí a Sant Just
i després va estar molt conegut,
o sigui,
molt estimat, eh?
I tant que sí.
i a través de la feina
va arribar aquí a la residència.
Per tant,
estem molt contents
de tenir-la entre nosaltres.
Gràcies.
ha triat, sí,
Marta.
A ella,
i ara m'ho diràs tu,
jo no sé si és que has triat
perquè dintre d'aquest Evangeli
surt la Marta,
o perquè,
que després ja t'ho preguntarem.
Però ara llegim,
llegirem,
l'Evangeli,
que a ella li agrada molt,
i al preguntar-li,
Marta,
que podries parlar de...
i el va dir,
no,
jo si vull parlar d'alguna cosa,
vull parlar d'aquest Evangeli,
potser perquè se sent identificada,
o potser per uns altres coses,
que ja ens ho descobrirà.
I aquest Evangeli
és un que el trobaríem
el diumenge
setze
del ciclo C.
Sabeu que tenim allò
l'A, el B i el C.
Doncs,
hi costa una mica,
perquè durant passatges
també trobem aquests personatges
de Marta i Maria,
que com tots vostès saben,
són aquelles dues germanes
de Llàcer.
Però potser amb aquest Evangeli
sóc queda més especificat
el text,
que a ella li agrada més,
no?
Sí.
Per aquí anem bé encara.
Per aquí anem bé.
D'acord.
Bé, doncs ara ho llegirem
i diu,
lectura de l'Evangeli
segons el lloc.
En aquell temps,
Jesús s'entra en un poblet
i acollia una dona
que es deia Marta.
La germana d'ella,
que es deia Maria,
asseguda als peus del Senyor,
escoltava la seva paraula,
mentre Marta
estava molt atrafegada
per obciar-lo.
Marta, doncs,
vingui i digui,
Senyor,
no es veu res
que la meva germana
m'hagi deixat sola servir?
Digueu-li,
si us plau,
que m'ajudi.
I el Senyor
li respongué,
Marta,
Marta,
estàs preocupada
i neguitosa
per moltes coses,
que només n'hi ha una
que és la necessària.
La part que Maria
ha escollit
és la millor
i no li serà
pas pressa.
I aquí
l'Evangeli s'acaba,
és curtet.
És molt maco.
Doncs veiem aquí
la Marta i la Maria,
una que té pressa
i l'altra que no té tant.
i ara
la Marta nostra,
la Marta que tenim
aquí a la taula,
ens dirà
el per què
l'ha escollit.
Perquè jo,
si me sento
identificada,
amb qui?
Em diuen a Marta,
me sento
identificada
amb ell,
amb Jesús,
amb el Senyor.
Però per què?
Com si ell
m'ho diés a mi.
Ah, sí,
o sigui,
quan sents aquestes paraules
és com si el Senyor
et parles a tu.
Em parles a mi.
Molt bé.
Ara,
sí, sí,
jo m'hi havia fet
i me l'estimo molt,
a Jesús me l'estimo molt,
oi?
I un amic hi ha,
un amic.
Bueno,
és que en realitat
totes ho tenim que dir,
eh?
Sí, sí, sí.
I d'allò,
clar,
sembla com si m'ho diés a mi,
oi?
I m'agrada,
perquè clar,
m'ho diria amb carinyo,
suposo.
No ranyat,
sinó amb carinyo.
I d'allò,
m'agrada així,
oi?
M'agrada que,
jo m'he sent,
ara,
que jo,
sí,
això,
però jo m'hauria,
una mitat i mitat,
o sigui,
jo m'hauria agafat més aviat,
Maria.
Maria.
Per què?
Perquè jo m'hauria més aviat,
jo,
a mi,
a mi m'haurà de ser,
hauria d'agafar més aviat,
seure els peus de Jesús
i escoltar la seva paraula.
Sí.
Eh?
I la feina que la fes una altra.
Això penso que l'agafaríem tot.
Ai que sí?
Sí.
Acaba de dir,
acaba de dir una cosa la Marta,
que jo recordo
que una vegada a la parròquia
havíem fet
els sentiments,
que no sé,
va haver-hi una temporada
que tu no hi eres aquí encara,
i t'estic parlant d'anys.
Ja.
i aleshores,
doncs,
uns quants i no sé què,
cada un de nosaltres
havia de dir
què feia.
Jo vaig començar dient
que jo era una enamorada
de Jesús
amb el permís del meu home
que no tingués cel·lus.
T'ho vaig dir.
perquè la figura
és en sèrio, eh?
Dic,
bueno,
no tindràs cel·lus, no?
Perquè, esclar,
és aquella figura
de l'amor gran,
de l'amor en veu alta,
de l'amor,
bueno,
en va a mayúscula,
si diguéssim, no?
Sí, sí, sí.
Sí.
Doncs molt bé.
Tinc amics,
tinc amics.
Home,
no m'hi faltaria.
Sí,
i en tinc dos
molt macos,
ja des de criatures, eh?
Des de criatures.
I continues.
I continuo amb ells.
Però són carnals,
són humans.
Són humans,
són humans.
Ah, claro,
a veure'ns que estem parlant.
Encara teniu contacte, eh?
Sí.
Els seus pares ja me feien regals
pels reis.
Sí.
Els seus pares ja són molts
i ja segueixen.
Sí,
doncs que xulo, no?
Aquests amics segueixen
fent-me regal.
per Nadal i reis.
Però tu consideres
que Jesús és amic teu?
Jo considero
que Jesús és amic meu.
Jo escolto molt
el meu cor.
Jo sé que ell
em parla
dintre del meu cor.
Eh?
Jo escolto molt
el meu cor.
I faig el que em diu
el meu cor.
I saps que aquesta
resposta és xula?
Sí.
Com que moltes persones
no saben escoltar, eh?
Ai que no?
No.
Però jo sí.
Bueno,
és molt bé.
Jo escolto i...
A vegades sento com si
em parlessin...
No la part de fa de l'orella.
No.
Sinó la part de dintre de l'oïda.
Sí.
No, no,
només en dins.
Sí, sí.
Com si em parlessin de dins.
Com si fos Déu que parlés.
Sí.
Eh?
Com que jo sento
Marta o així
que em parlés,
oi?
Sí.
i altres vegades,
no la de l'oïda,
però també sé que em parla dintre meu.
Un sentiment,
un sentiment que tens
i que experimentes.
I saps que a vegades també,
quan estic mitja dormida,
sí.
Me sento com si
m'acariciessin.
Com si me fessin un petó.
Com si me posessin la cara
perquè ja si fes un petó
i ja si faig amb totes les ganes.
Sí,
però molt bé.
Eh?
Jo crec que com si fos ell
que em posés
la cara que fes un petó.
Jo amb totes les ganes
que ho faig.
Jo molt petonera.
Quan estic amb algú
ho faig a gust.
Ja.
No em costa gens.
De fet,
aquest evangeli
és un evangeli
que ens porta molt
a entendre
l'hospitalitat.
Jo,
si puc fer-ho,
som molt hospitalària.
Perquè ell,
o sigui,
comença que ell
va a casa.
No és perquè l'hagin convidat.
No.
Passa per allà.
Passa per allà.
Passa per allà
i el truca.
i Marta la coll.
Exacte, Marta i Maria.
O sigui,
li obren les portes.
Sí, sí, sí.
Marta era la que li hable
per allà per entrar
i d'allò.
I també,
em faig això
que tu dius
que et sents més,
potser més identificada.
Sí.
O sigui,
que et cridi
per el nom de Marta,
això et trau.
Sí,
Marta, sí.
Però en canvi,
t'identifiques més
amb Maria.
Sí,
no,
però fixeu-se
al moment
que si analitzéssim
la cosa literal,
tal com està aquí escrita,
Jesús la renya,
la Marta,
eh?
Sí, sí, sí.
I a tu ja et pregunto a tu,
també t'arrenya?
Sí.
També, també.
També, també.
També, també.
Quan fas algú que no està bé,
tu,
Marta, Marta,
Marta, Marta,
Marta, Marta,
que per aquí no anem bé.
Sí,
clar.
Ara,
quan és amb raó
jo ho accepto.
Sí.
Ah, i si no, no?
Si no és amb raó, no.
I aleshores t'enfades amb ell?
No,
perquè mai ho fas sense raó.
Ah, bueno,
doncs així
t'has d'acceptar sempre.
Ho accepto.
Ara estem parlant
de quan creus
que no està bé
que t'arrenyen.
No,
quan és...
No,
t'estic enredant una mica,
no?
No,
quan és culpa d'un altre
sí que m'a...
T'afecta.
M'afecta.
Bé,
però sí,
per això estem...
Allò que és
no xurra paraula.
Et sents culpable
o et sents enrabiada una mica?
No me sento culpable.
No.
No me sento culpable.
Però et sents dolguda.
Dic, al contrari,
protesto.
Per això?
Bueno, és que...
No, que jo n'he sigut.
És ella la que comença.
Però això t'ho dius a tu mateixa
i fas...
No, ho dic.
Ho diu en veu alta.
Ah, ho dius en veu alta.
En els que me dellots
ho dic en veu alta.
Però li dius a l'altra persona?
O ho dius tu entre tu
per posar-te...
A l'altra persona.
Però no.
Això vol dir que...
Escolta, Marta,
això vol dir que no ets tonta.
No.
Una cosa és ser buenos.
Una cosa és ser buenos,
com deia aquella.
Això ho té.
Dicen como hermanos,
pero no como primos, no?
De fet, o sigui...
Marta fa això, no?
O sigui, protesto.
Sí, protesto.
Marta fa això.
Marta protesto.
La Marta protesto i diu
Caramba, estic jo aquí
fent el dinar,
fent tot això
i l'altra, mira,
aquí Sant Adeta,
que bonic,
totes coses.
Però vull dir que no protesto
m'atristeix.
això sí,
però no protesto
perquè penso
tens raó.
Una vegada,
allà a les Corts,
em va sonar.
No s'havia fet anar
encara el mòbil.
I allò que em deia
de...
de tancar-lo
o de no tancar-lo,
de fer-se sabeu
i si...
Sí, sí.
No s'havia fet-ho.
I em va sonar.
Em va sonar.
Amb una celebració.
Sí.
I en el moment...
A mi se...
Amb el Pena m'ho ha hagut,
precisament.
I allò davant de tot.
i em vaig posar nerviosa,
no sabia què fer,
jo vaig deixar que sonés tota,
justament també a l'Eucaristia.
Això no era un moment,
sempre passa.
Sí.
Jo que...
Quan que jo passava la safata
i després apagava les llums
de l'altar,
del Santíssim,
d'allò,
després,
d'allò,
entro a dintre,
i allà guardava els cèntims.
I m'agrada molt parlar amb ell.
Però he dit,
perdona,
no sé què m'ha passat,
no sé què,
no sé quant,
però no va dir res.
Jo vaig convidar
el dia meu sant
a casa,
junts amb altres amigues
i amics.
I d'allò,
hi havia un altre,
que també es diu Marta Iguacalló,
i aquesta no feia més que xerrar.
Per això dic que,
ja veuràs,
ja.
I d'allò,
i clar,
i va aprofitar el temps,
d'allò,
sí,
va venir el José Rico,
molt amic d'ell,
que ara has vist,
veus,
si hi ha de què t'ha fet.
I d'allò,
hi estaven ells dos,
que jo contentíssima
que hagi vingut a José Rico,
que també m'estima molt.
I d'allò,
i va aprofitar ell,
en el seu moment,
el prematregut,
diem,
retraiem allò del mòbil.
Sí.
Saps?
I jo...
Te'l quedes així,
eh?
Saps?
Sí.
L'altre m'era,
no deia res, jo,
m'acceptava,
no deia res.
Jo pensava entre mi,
tens tota la raó.
Sí.
Pensava entre mi.
I l'altre,
jo no feia més canxes a l'eclésia,
encara em deia,
Marta, Marta.
No, em deia,
Marteta, Marteta.
Em deia,
que jo el deixo sense saber,
o no sé què.
I jo dic,
jo,
mitja amb pipà i amb ella.
Amb ella,
no,
amb ella,
em vaig a pipà.
Li dic,
tu calla,
que també pots anar
a la llista negra.
Sí.
I ho vas dir jo amb ella.
Sí.
Ja va saber de què anava jo.
Oh, i tant.
I va callar.
Bueno.
Va callar ella.
eh?
Vull dir que,
i ell,
mirant-ho tots dos,
i la cosa va acabar,
i va acabar feliç la festa.
Feliç i contents.
La festa va acabar feliç.
Ara, jo m'imagino que això ens ho s'ha explicat,
per dir que encara que tinguis paciència,
n'hi ha un moment que també te l'acaba.
Sí, sí.
I no s'esqueria,
i fins aquí puc arribar.
Sí, sí, sí.
Però jo, quan deies al principi,
i m'enfado,
pensava que a vegades t'enfadaves amb el Jesús.
No, no, no, no, amb el Jesús mai.
Bueno, va,
però és que a vegades també t'haig de dir,
ei, va, si vols que ajuda més,
si no, aquí estic.
Sí.
No, però jo ho demà d'una altra manera.
Bueno, cadascú que té,
cadascú té la manera.
Sí.
I el Jesús,
enfadar-me,
no, no me puc enfadar amb el Jesús.
Bueno, no ens podeu,
si s'agrada una mica,
com no ens podem enfadar?
Per això dic.
Sí.
Però sí,
però sí,
ho dic,
però bueno,
però ajuda que a mi me costa molt seguir-te,
ja m'agrada molt seguir-te,
però...
Bueno, però això ja és bo.
Per mi és com pujar a una muntanya,
que m'has d'ajudar.
Clar,
clar,
clar,
si no t'ajuda,
aquí la pàquina puja.
És això que em puja.
Jo tampoc puc, eh?
Jo tampoc.
Agafa'm de la mà i puja.
Sí.
Què vols dir?
Una cosa, Montse?
No, perquè aquest evangeli,
o sigui,
en tu et parla moltes vegades.
Sí.
Sí, sí.
També m'agrada,
bueno,
l'altre evangeli,
del llàcer,
que ressuscita el llàcer.
Sí.
Bueno, per això deia,
jo quan vaig dir això,
també he buscat,
que aquell és en Joan.
Però bueno,
perquè aquest és més alegre.
No, bueno,
aquest, no,
jo crec que aquest,
potser t'identifica més.
M'identifica més, sí.
que veus el caràcter
de les dues germanes.
Sí, sí.
I aleshores,
doncs veus que sí,
que, bueno,
està la treballadora
i la que vol arreglar-ho tot,
diria la pràctica,
i l'altre és massetèria,
perquè està en un altre nivell.
Aquesta amiga Marta,
ella hauria fet allò,
de Marta a Marta.
Ella hauria fet a Maria.
perquè Maria estableix
aquesta relació
d'una manera més reflexiva,
que se l'escolta més,
no, Maria?
Sí, sí, sí.
Bueno, com si diguéssim
que parer ja per la Maria,
aquí la figura,
les figures,
perquè els evangelis
són aquestes figures
que podem treure
tot el suc que sigui necessari,
no?
Potser Maria és com si diguéssim més...
Amb aquesta acceptació
no hi ha per què neguitar-se,
perquè tenia ni cap neguit,
i en canvi acceptem hi estar
i disfrutem del moment
que estem nosaltres.
Jo crec que per aquí vol saltir-vos.
També n'hi ha, perdona,
volies dir alguna cosa?
Perquè n'hi ha una cosa,
jo en aquest evangeli,
que deies abans de Lletcher,
de Lletcher,
quan surt aquí,
en el de Sant Joan,
que també,
jo crec que en aquest evangeli,
també està molt representat
la confiança absoluta
de la bondat de Déu.
Sí.
Perquè diu,
si haguessis estat aquí,
sí, sí, sí.
Si haguessis estat aquí,
el meu germà no hagués mort.
Això no té, sí.
I diu,
havia de morir
perquè jo us ensenyés
que estic amb vosaltres,
per no dir que jo puc fer-ho.
Però ara fins i tot
sé que Déu us donarà
el que li demaneu.
Sí, clar, clar.
Diu,
el teu germà ressuscitarà,
jo sé que ressuscitarà,
el darrer dia.
El darrer dia pensant
que era un com,
com l'ho tenim,
que diuen ja ressuscitarà tots.
Sí.
I l'altre diu no.
Sí.
I ell diu,
no,
no té dir que el teu germà
ressuscitarà.
Doncs creu.
Sí.
Diu,
el teu germà ressuscitarà.
I diu,
bueno,
on t'es?
Sí.
I li diu,
però si ja fa quatre dies
ja es descompon.
Sí.
No té dir que el teu germà
ressuscitarà.
I fa apartar la pedra aquella,
a la pedra i d'allò,
diu,
llatges surt.
Sí.
I llatges surt i el desniguen
i necessiten.
Doncs fixa't,
fixa't en aquests dos,
dos que estan molt relacionats,
és una demostració
que a vegades hem d'actuar
amb molta més fe.
Sí, sí.
Jo crec que,
que bueno,
quan les coses,
mira,
jo sempre això penso,
la Montse també està,
com jo ho he comentat a vegades.
Quan les coses es poden arreglar,
doncs mira,
diu,
i tu calla,
com li vas dient a aquella,
tu calla,
que si no estaràs a la meva.
La meva tu calla,
precisament.
Sí, és clar.
La meva tu calla.
Sí, calla, eh,
tu,
que també,
va,
com que no vinguis aquí,
no hi soc.
Sí, sí.
Aquesta,
una cosa,
però una altra,
de dir,
bueno,
el senyor ja ho farà,
tu,
escolta,
si jo no puc fer-ho,
ja m'ho farà,
ja m'ajudarà.
Això ho hem comentat
centes de vegades.
Sí, sí.
Però sí,
i el que un no pot,
Déu ja ho fa també,
perquè no pots.
Clar.
Perquè veus que no pots,
ella ho fa.
I,
i com tu deies molt bé,
es té que sentir el cor.
Sí.
Es té que sentir el cor.
Jo,
ja m'ho sento.
Sí.
Perquè ja,
la meva mare era molt,
molt també religiosa també.
Sí, sí.
Creia en Déu
i tenia fe en Déu,
també.
I si algun cop jo feia,
si se donava,
jo encara no vull això,
encara no,
bé, bé,
una mica locatis.
Sí,
estàvem una mica acíns.
I la meva mare,
però,
no et dius res al cor?
Ja començava així.
No et dius res al cor?
Ja us ho acord,
no em deia res a mi.
Però,
i bueno,
ja va començar així.
I després,
que sí,
un altre cop no.
No tens fe en Déu?
Sí.
Ja em deia.
No tens fe en Déu?
Sí.
Bueno,
aquestes coses,
sembla que no.
Ja començava la meva mare,
ja així.
I van,
i van resant.
I ja resava.
ella,
els homers,
anava a la mesa
i resava.
I ella,
a la nit,
a la nit,
clar que fos el llit,
però ella resava.
Mama,
què fas?
Perquè dormíem juntes
la mateixa nit,
el nit de matrimoni.
I ella,
dius,
què fas?
Diciu,
estic resant.
ja vaig callar.
S'estava resant.
No es podia dir res.
No es podia dir res més.
Ja vaig callar.
Ja,
oi?
Va dir,
oi,
mama,
me l'estimo molt.
Estimada molt
i l'estimo molt.
I tu saps que resar moltes vegades
no és fer una oració,
sinó que és parlar amb Déu.
És parlar amb ell.
Doncs ja està.
Sí?
Sí.
Tens una conversa que no és pel mòbil,
tu.
No,
i tant que no.
Ell no necessita mòbil,
sí.
Sí,
encara que no el sapiguem anar,
jo tampoc,
eh,
ho dic.
No,
no,
però és que ell no necessita mòbil,
ell,
eh.
Es pot tenir la conversa,
tu,
i a més no paguem el rebut al final,
no?
Ja t'enco.
Ara,
també em va passar,
el mòbil em va passar aquí,
en la parròquia.
I també em va sonar.
Eh?
També em va sonar.
Ho vaig tancar de seguida.
Aquí ja sabies.
Aquí ja sabies.
Aquí ja sabies.
Aquí ja sabies.
ja ho vaig tancar de seguida.
No sé,
que per pugui ho vaig tancar.
Però després,
el museu també,
m'ho va rotear,
el mòbil,
no sé,
i jo encara li dic,
tota la lliència,
ja dic,
sí,
ja és la segona vegada que em passa.
Sí.
Que no.
Ja li vaig ser sincera.
Sí.
I ja és la segona vegada que em passa.
Llavors,
la segona vegada ja,
no va dir res més.
Bueno,
perquè són d'aquelles coses
que potser
jo no estem massa d'acord.
Miro a tancar-lo,
abans de començar.
No,
ai que no en soni,
abans de començar.
Igual com diuen en el teatre,
d'allò que s'apaguin,
no?
Sí,
però sempre hi ha
l'últim moment
que algú s'olvida.
em vaig trobar amb un,
que amb el mòbil en 6 o 6 o 6,
i jo,
tanqui el mòbil.
Ah,
encara no ha començat.
Diu,
com si fos un obre de teatre.
Sí.
Que no estem en un teatre,
que estem en una eglésia.
Vull dir que,
a mi em va fer posar això negre, eh?
Ja.
Bueno,
aquesta,
a veure,
jo penso que
aquesta hospitalitat
que se'ns demana
i que se'ns ensenya
és important
per qualsevol acte
de la vida,
de cada dia.
Sí.
i veus que
hi ha les dues postures,
no?
La trafegada
i la caverna.
Sí, sí, sí.
Però que,
perquè uno vol tenir
tot a punt,
o sigui,
una miqueta...
Això per fer una miqueta
de menjar amb ell,
o ferir-li amb ell.
Si ara penséssim
en els refugiats,
doncs que es volen tenir
totes les lleis,
tot a punt.
Sí, clar.
I en canvi,
sí que hi ha famílies
que estan acollint refugiats
sense que les lleis
estiguin encara bé,
sinó que els hi obren la casa,
els hi obren el cor, no?
Sí, sí.
Doncs potser una mica
és aquesta...
És el d'allò d'aquest test d'Evangeli,
no?
I tant.
Aquesta capacitat
de...
De collir.
De collir, no?
Sí.
Jo no he pogut fer-ho,
amb la meva de llotges
no he pogut fer-ho,
que sí,
ho hauria fet,
però no...
A meva disposició,
no, llotges.
Estava sol a casa,
sí?
Estava sol...
Sí?
Estava sol a casa
i un veí
que té estrofènia
i d'allò...
I estava amb la seva germana,
allò que la germana
tratava només...
Allò, en fi.
I un dia la seva germana
va morir.
La germana?
La germana?
La germana?
La germana?
La que estava bona?
No, que estava malalta ja.
Ah, ja estava malalta la germana.
Ja estava malalta,
no sé si tenia càncer,
no sé què.
I ell no la tratava massa...
Com que ell,
amb esquistrofènia,
volia cervesa
i si no portava cervesa...
Això m'havien dit els veïns.
Sí.
Això m'havien dit els veïns.
El cas és que se n'hi ha mort
la germana,
molt alta,
i ell em ve
als tres la matinada
amb tu que baix a la porta,
a la porta de baix.
I ell l'obro
i bueno, puja
i em diu
Crucia Maria,
però saps quina hora és?
Són les tres?
Sí.
Diu, a aquestes hores...
No, no,
és que no tinc espai,
no tinc espai,
no fer res.
És que ha mort la germana,
la germana.
De noia,
si ho sento.
Llavors,
sí que ho sento.
Diu,
però bueno,
vine un altre moment
i ho m'expliques.
Ara no són hores.
Bueno,
se'n va anar
i ja cap a mesdia
ja va venir
i m'ho va explicar.
Allò sí,
ho vaig tornar.
Allò sí,
ho vaig acollir.
Bueno,
acollir
aquell moment.
En el sentit d'escoltar-lo.
En el sentit d'escoltar-lo,
oi?
Sí.
I m'ho va explicar tot,
oi?
En fi,
bueno,
em sap que no cal
que ho expliqui
el que em va explicar ell.
Millor,
millor que no.
Si no,
no ho rebia maratons.
Això té.
i no és que has de plorar,
no és que has de riure.
No,
diu que el riure
a vegades es queixa.
Bueno,
es queixen,
vull dir,
alguna persona ha dit
que Jesús no reia mai.
Jo crec que sí,
si no reia,
segurament sonreia.
Sí,
que sonreia,
sí.
si no reia cargajada,
però sí sonreia.
No,
perquè no hi havia ningú
que era com tu,
que feia broma,
clar,
home,
si no també ho hagués fet.
Bueno,
Marta,
moltíssimes gràcies.
Tu,
què els diries
a les persones
que ens estan escoltant?
Sempre
la persona que ve,
els hi dona un consell
o els hi diu alguna cosa
que et sembla
i que els hi pots dir,
perquè llegeixin això
o perquè trobin el teu amic
i el meu amic
i l'amic de la Montse.
Si tenen la Bíblia
o que se la comprin
perquè ara hi ha
el Nou Testament
a la libreria.
Sí.
Ara et dius
el que deia el Fosent,
eh?
Sí.
I és barato,
sí.
És barato,
bé,
això la ve.
Que llegeixin la Bíblia.
Sempre que ho veuran
a ensenyar.
Que llegir-la
és com si
Déu l'escoltés.
Però que ho posin
en pràctica, eh?
Eh?
Marta,
que ho posin en pràctica.
Aquí en la,
la ràdio...
No, no,
hi poso en pràctica.
El temps que tenim aquí
a la ràdio
és tan just,
tan just,
que com si diguéssim
la nostra emissió
pràcticament ja ha acabat.
I abans que acabi,
que si sempre,
que si sempre,
llegim a l'Evangeli
que les persones
que assisteixin
a l'Eucaristia
els sentiran
aquest dia,
o sigui,
aquest d'aquesta setmana
o dissabte o diumenge
si van a l'Eucaristia.
I que ho respondrà ja
el diumenge segon
del temps d'advent,
perquè ara entrem
al primer dia,
aleshores ja serà
el segon d'advent.
I és molt bonic també,
perquè aquí és també de mar,
que és un avangeli,
però és llarg,
sí.
Aquest d'advent,
no el sé,
quin és?
Bueno, no,
ara no el llegirem.
No el llegirem,
si us sembla,
penso que queden dos minuts,
m'ha dit el Carlos,
i hem d'anar molt de pressa.
Jo,
que m'ho he estat mirant
tota la litúrgia
que n'hi ha aquest dia,
crec que més interessant
que l'Evangeli,
que la Marta ja,
el que ens ha dit,
ha estat molt bonic,
llegim la segona carta
de Sant Pere.
Me la deixeu?
Sí,
sí que sí.
Diu,
és perquè ja crec
que és molt bonic.
diu,
estimats,
és la lectura
de la segona carta
de Sant Pere,
és la segona lectura
que es llegirà
a la cerimònia.
Diu,
estimats,
una cosa hi ha
que no heu de perdre
mai de vista,
per al Senyor,
tant és un dia
com mil anys,
i mil anys un dia.
No és que el Senyor
difereixi el compliment
de les promeses
com ho suposen alguns,
és que el Senyor
és pacient amb vosaltres,
perquè no vol
que ningú es perdi,
sinó que tothom
arribi a convertir-se.
Però el dia del Senyor
vindrà,
arribarà inesperadament
com un lladre.
Aquell dia
el cel fulgirà
amb un estrèpid espantós,
els elements
abrandats
es desintegraran
i la terra
i la terra
quedarà al descobert
en tot el que ja ha fet.
Tenim present,
doncs,
que tot això
es desintegrarà.
Penseu
com heu vist,
com heu de viure,
amb quina santetat
i amb quina pietat
us heu de comportar.
Espereu la vinguda
del Senyor
i feu tot el possible
perquè arribi aviat.
Aquell dia
el cel,
inflamat,
es desfarà,
els elements
abrandats
es fondran,
però nosaltres,
tal com ell
ens ho ha promès,
esperem un cel
i una terra nova
on reinarà la justícia.
Per tant,
estimats,
mentre espereu això,
mireu que ell
us trobi en pau,
immaculats
i irreprensibles.
Molt maca.
És molt maca, eh?
És molt maca.
I aleshores
és un consell de dir,
ei, nanos,
porteu-se bé
i ara ens diu
que tenim que dir adeu.
Senyors,
en el desig
que tothom es porti bé,
que les coses surtin bé
i fins la propera,
això,
si volen escoltar-ho,
serà dissabte
a dos quarts d'on sap.
Bona tarda i gràcies.
Moltes gràcies, Marta.
Molt bé,
de res.
I de les altres.
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.