Per demanar més informació podeu trucar a l'Ajuntament al 93 480 4800.
Més activitats. L'associació sociocultural General Eloi Alfaro farà un acte dedicat a les dones aquest dissabte. Es tracta d'un dinar pels socis i sòcies i un lliurament de premis per a dones líders voluntàries de diversos països en temes d'estrangeria i associacions. A més, es projectarà un vídeo de les activitats que es van fer a la temporada 2012-2013. L'acte començarà a les dues del migdia local de l'entitat al passatge Estruc número 2.
I dues activitats més. Dissabte, dos quarts de sis de la tarda, Valldiscoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual. Serà el centre cívic Salvador Espriu i l'organitza en Esproceat i l'Ajuntament.
I acabem. De cara a diumenge, l'agrupació Ciclista Sant Just organitza una sortida de cicloturisme. Se sortirà a les 7 del matí des de la font del ciclista i a les 8 s'en farà una altra amb BTT des de la plaça Camoapa. Per més informació podeu consultar el web de l'entitat a sesantjust.com.
Menys de dos minuts i arribarem a dos quarts de vuit del vespre. Després de l'agenda és hora de finalitzar l'informatiu amb un resum del més destacat en titulars. I us hem explicat que l'escola Montserrat comptarà amb més d'una quinzena de germans el curs que ve. El centre farà demà i demà passat jornada de portes obertes per explicar el seu projecte educatiu.
L'Institut de Sant Just guanya un dels premis de recerca jove de la Generalitat. Són uns guardons que reconeixen la recerca científica dels alumnes i dels centres de secundària. El premi està dotat amb 2.500 euros. L'atur augmenta en 9 persones al febrer a Sant Just. Ara n'hi ha 816 sense feina. El municipi es desmarca, per tant, de la retendència a la baixa d'aquest mes de febrer arreu del territori. Aquest repunt situa la taxa d'atur a Sant Just en el 9,6%.
I també us hem explicat que el salí de Cardona i les mines de Putassa seran el tema principal de la propera conferència de les CEAS. L'entitat segueix amb el cicle sobre la mineria a Catalunya i divendres l'historiador Albert Fàbrega parlarà d'aquest jaciment català.
Com us dèiem, aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dimecres 5 de març. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10, al Just a la Fusta, també als bulletins horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1, al Sant Just Notícies, edició vespre. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Veus de la parròquia
Com cada dimecles a dos quarts de vuit del vespre, som aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, per oferir-vos la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. I també d'altres temes de caire humà, social i religiós. Sempre a veus de la parròquia. Que s'emet en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui us oferim els espais notícies d'Església i fe i actualitat.
La lectura de l'Evangeli del proper diumenge obre la nostra audició d'avui. Diu Sant Mateu En aquell temps l'esperit conduís Jesús al desert perquè el diable el temptés.
Feia quaranta dies i quaranta nits que dejonava i quedava extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué Si ets fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Jesús li respongué Diu l'Escriptura
L'home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Llavors, el diable se l'endú a la ciutat santa, al deixar dalt la cornissa del temple i li diu... Si ets fill de Déu, tira't dalt a baix. L'escriptura diu...
Ha donat ordre als seus àngels que el duguin a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. Jesús li contestà. També diu l'escriptura, no temptis al Senyor, el teu Déu. Després, el diable se l'endú dalt d'una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria, i li diu...
Tot això t'ho donaré si et prosternes i m'adores. Llavors li diu Jesús. Vés-te'n d'aquí, Satanàs. L'Escriptura diu, adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol. Llavors el diable el deixa estar i vingueren uns àngels per proveir-lo.
Avui és dimecres de cendre, data que marca l'inici de la quaresma, els 40 dies que ens porten a la joia de la Pasqua. Escoltem les reflexions que sobre la solemnitat del dia d'avui trobem al missal festiu de publicacions de l'abadia de Montserrat.
Jesús, en el paisatge del sermó de la muntanya propi d'avui, assenyala l'almoina, la pregària i el dejuni com els mitjans que afavoreixen la conversió. Són tres elements que fluyeixen de tradicional quaresmal, precisament perquè el Senyor els esmenta. Però de seguida ja veiem quin caràcter els dona. Han de ser fets en el secret.
Altrament aboquen a la hipocresia, la temptació que tenen els que admeten que l'ascensió ha d'afavorir la perfecció de la caritat. Per evitar aquest escull, tres pautes poden encarrilar la quaresma.
La principal excessi ha de ser viure la vida de cada dia amb el màxim intensitat i perfecció, tot fent les coses ben fetes per amor de Déu. Que la paraula de Déu sigui gustada més abundosament en aquest temps, perquè allò que és el nostre aliment habitual ens alimenti de debò.
Si la conversió és un sortir d'un mateix per obrir-se a la caritat de Déu, cal no fer-se esclau d'allò que sembla millor, sinó tenir l'obertura de deixar-se judicar pels altres, encara que aquest judici pugui ser limitat. La celebració eucarística d'aquest dimecres és ja un bon exemple pràctic d'aquests punts,
Quan a viure amb més intensitat que la resta de l'any, cal aplicar-ho molt especialment a la celebració de l'Eucaristia durant la Quaresma. Si la missa és i ha de ser el centre de l'expressió,
de la fe personal i comunitària. És aquí on convé aplicar tot el primer esforç de conversió, que la participació del pa i del vi, santificats per l'esperit sant, sigui el més clar de la comunicació i de la comunió que ha de regnar entre els creients.
Pel que fa a la paraula de Déu, la proclamació d'aquesta paraula enmig de l'assemblea litúrgica ha de ser el nervi que donarà sentit a la lectura de la Bíblia, al seu estudi, a la reflexió personal que en fem.
I en tercer lloc, ja que l'Església ens invita a manifestar avui el nostre desig de conversió a través del signe de la imposició de la cendra, hi podem trobar una ocasió per a practicar la conveniència d'obrir als altres les nostres expressions espirituals.
És un signe que ha de disposar tothom a la llibertat d'esperit, a la creença en l'Evangeli, objecte de tota la nostra vida cristiana, i molt especialment de l'observança quaresmal.
Fins demà!
Després de les reflexions sobre el dimecres de cendre, passem a llegir alguns paràgrafs que sobre la quaresma han escrit mossèn Joaquim Rius, el full informatiu de la parròquia, i Enric Puig Jofre, jesuïta, a la glossa publicada al full dominical del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. I també el de Barcelona. També? Sí, sí. Mhm.
Aquesta setmana s'inicia el camí que ens ha de conduir fins a la Pasqua. Com que són 40 dies, se l'anomena quaresma. Tots constatem que és quelcom que existeix en el costum religiós cristià i que, a més, ha canviat totalment la manera de seguir aquest itinerari. I és lògic, perquè els punts de vista d'interès, el ritme de la vida, els costums socials i, sobretot,
l'acabament de l'estat de cristiandat que s'havia establert i havent-ne assumit una altra més liberal, tot ha derivat vers una orientació pràctica que no sols ha suprimit accions concretes, que més o menys tothom posava en pràctica, sinó que s'ha oblidat del principi alliberador de ser un temps d'accessi i de conversió per arribar renovats a la gran celebració de la Pasqua.
Constatem que s'han deixat certes pràctiques que, segons l'ambient familiar o parroquial, es vivien anys enrere, tenien molta incidència en la vida personal i social del moment. Era tan fort que les persones i els col·lectius seguien les pautes establertes que tothom havia de complir, almenys en les que públicament eren preceptuades.
Però jo penso que aquelles pràctiques cuaresmals ni en la forma ni en el fons no s'havia educat perquè fossin un mitjà de conversió per a celebrar la novetat de vida, segons l'Evangeli, que suposa la Pasqua de ressurrecció. Va fer falta que el Consell II del Vaticà ressaltés
d'una manera molt accentuada la importància de la celebració de la Pasqua, motivant així l'exercici del temps quaresmal imprescindible per a una veritable conversió a l'Evangeli i viure'l amb l'esperit d'homes i dones nous que el baptisme havia fet de cadascú de nosaltres com a participants en la ressurrecció de Jesús.
El senyor. Posem en pràctica les formes tradicionals de l'abstinència, el dejuni, l'oració o cerquem-ne d'altres.
Però no ens quedem sense fer res, perquè la Pasqua esdevindrà per a nosaltres també un no-res. Quina pena, si els cristians restem indiferents a aquest temps de quaresma, temps de gràcia i de salvació que ens disposem a emprendre. Signat mossèn Joaquim Rius
Diu Enric Puig Xofra, jesuïta. Quaresma. Donem-n'hi resposta. Comença la quaresma, la preparació per la Pasqua. Tornarem a parlar de conversió. Ben segur que desitgem endreçar la vida mirant Jesús. El Senyor demana una resposta personal. Recordarem que és temps de pregària confiada per apropar-nos a Déu, retrobar-nos a nosaltres i als altres.
També és temps de dejunir i de cercar una manera de vida més austera, d'oblidar-nos que si mateix nosaltres hem d'estar en el lloc dels desafavorits, fer-nos càrrec que ells també són germans nostres.
I un tercer aspecte, l'almoina generosa. Ajudant els qui més ho necessiten, que són molt a prop, que demanen una resposta que passa pel que soc i pel que tinc. Compartir el que tinc, no donar una part del que em sobra. Renunciar al que és superflu, prescindible, compartint-ho amb els que viuen apurats per la situació social i econòmica, amb les víctimes de les nostres pobreses.
Bé, donar del que sóc, mitjançant el meu temps, acollint millor els altres, començant pels de casa, i si en tinc possibilitat, donar temps al servei voluntari. Quan facis el moina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa a la dreta, perquè el teu gest quedi amagat i el teu pare, que veu el que és amagat, t'ho compensarà. Signat Enric Puig Jofre
Escoltem ara les notícies d'Església.
Recordem que aquí, a Sant Just, la celebració de dimecres de cendre és ara d'aquí un quart d'hora, a les vuit del vespre, a la parròquia dels Sants Just i Pastor. Demà dijous, dia 6, a dos quarts de nou del vespre, hi ha reunió de pares de catequesi de segon curs.
El dissabte vinent, dia 8, a les 8 del vespre, celebrarem la missa familiar.
Aplec de l'Esperit és la trobada general dels joves cristians de les diòcesis catalanes. El proper se celebrarà el dissabte 7 de juny de l'any 2014, l'any que estem, a Banyoles, a la diòcesi de Girona.
El lema és d'aquest onze plec de l'Esperit, és el Senyor. Un lema ben centrat en Jesucrist, com l'apòstol Joan, que intueix que aquell visitant desconegut per als pescadors, cridats a ser apòstols, és Jesús ressuscitat.
Trobada d'Arxiprestal a Vic, el proper 29 de març. Sortirem a les 8.30 del matí i l'acte durarà fins a les 6 de la tarda. Visitarem Vic, el Museu Episcopal, el Mercat, la Ciutat... Després visitarem també la Catedral i, posteriorment, celebrarem la Santa Eucaristia.
Després, el dinar de Germenó. El preu, tot inclòs, són 30 euros. Per més informació i inscripcions, fins al 16 de març a les parròquies, aquí concretament de tot l'arxiprestat de Sant Feliu de Llobregat. Podeu entrar a la web de qualsevol de les parròquies o la del mateix bisbat de Sant Feliu. Molt bé.
La família esperança del món. El proper diumenge, com a cloenda de la Setmana Catalana de la Família, tindrà lloc la Jornada Diocesana de la Família a la Casa de l'Església des de les 10 del matí fins a les 5 de la tarda.
Al matí s'aprofundirà en el document elaborat per les delegacions de família i vida de les diòcesis amb seu a Catalunya durant l'any de la fe. Al final del matí hi haurà l'Eucaristia presidida pel bisbe Agustí.
El dinar de Germanó, amb el que cadascú porti, i la sobretaula informativa completaran la jornada. Hi haurà també un servei d'atenció als infants. Més informació podeu escriure a familia.visbatsanfeliu.cat o bé trucar al 639 783 430.
Rito d'elecció al catecumenat en el primer diumenge de quaresma.
El proper 9 de març, els deu catecúmens de la diòcesi que enguany es preparen a rebre els sagraments de la iniciació cristiana tindran una catequesi especial a la casa de l'Església a partir de dos quarts de cinc de la tarda i a les set del vespre participaran a l'eucaristia presidida pel bisbe Agustí a la catedral de Sant Llorenç, en la qual s'enmarcarà el rito d'elecció o inscripció del nom.
Aquests adults provenen de les parròquies de Sant Miquel, de Molins de Rei, Santa Maria, de Castelldefels, Sants Just i Pastor, de Sant Just d'Esvern, Santa Maria de Sales, de Vila de Cans i Cris Salvador, de Martorell.
Espiritualitat, reces de quaresma per als joves. Diumenge 9 de març, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre a la Casa de l'Església, organitzat per la Delegació de Joventut per Adolescents i Joves a partir dels 15 anys. El germà de Sant Joan de Déu, Pasqual Piles, conduirà la reflexió i la pregària.
Heu escoltat Notícies d'Església. Notícia d'Església
Els bisbes amb el papa francès dintre de l'espai, fe i actualitat. Fins al 8 de març, la tanda dels 39 bisbes que formen les províncies eclesiàstiques de Barcelona, Tarragona, Granada, Santiago de Compostela, Oviedo i Sevilla, la resta, un total de 44 bisbes més,
han de realitzar durant la setmana present i passada una visita al Sant Pare. Demà coincidiran tots en una audiència davant del Papa Francesc. Els bisbes, agrupats per províncies eclesiàstiques, es reuniran també amb diversos dicasteris vaticans,
Els de la província eclesiàstica de Barcelona ho faran amb les congregacions per al clero, per als bisbes, per la doctrina de la fe, per al culte diví i la disciplina dels sagraments i amb els pontificis consells per la promoció de la nova evangelització, per les comunicacions socials i per als laics i per la cultura.
També celebraran en aquests dies l'Eucaristia a l'altar de la tomba de Sant Pere i a la basílica de Sant Pau-Extremurs. I continuant amb el tema de la visita dels bisbes al Sant Pare, us oferim l'article que signa el cardenal arcabisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en l'apartat Paraula i vida que porta per títol Ad limina apostolorum.
Recordem que aquest article, a més de ser publicat a l'avantguàrdia, va sortir al full dominical del bisbat de Barcelona. El d'aquí no, perquè en cada demarcació surt el del bisbe que correspon i aquí el fa el bisbe Agustí.
Doncs llegim l'article del cardenal Martínez Sistach. Diu així. Entre els dies 24 de febrer i 8 de març, els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola fem la visita ad limina apostolorum. Aquesta expressió llatina es refereix a dues basíliques romanes, la de Sant Pere del Vaticà i la de Sant Pau extramurs. Quan els bisbes viatgem a Roma amb motiu de la visita ad limina,
Anem a aquests dos temples i preguem davant els sepulcres dels dos grans apòstols. Tanmateix, un altre punt essencial d'aquesta visita és la trobada amb el Papa.
Aquesta vegada hi ha també el fet que en la primera visita elimina amb el nou Sant Pare circumstància que li dona un especial interès. A la vegada es fan les visites als diferents dicasteris romans. Pere ens diu clarament qui és Jesús, el Messias, el fill de Déu viu. Jesús ens manifesta qui és Pere i la funció que Pere i els seus successors tindran en l'Església.
Tu ets Pere, sobre aquesta pedra jo edificaré la meva església i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. El bisbe de Roma és el bisbe de l'església que conserva el testimoniatge del martiri de Pere i de Pau. Joan Pau II va afirmar que per un misteriós designi de la providència...
Pere acaba a Roma, al seu camí de seguiment de Jesús, i a Roma dona aquesta prova màxima de mort i de fidelitat. També a Roma, Pau, l'apòstol dels gentils, dona el testimoniatge suprem. L'Església de Roma esdevenia així l'Església de Pere i de Pau.
El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús que va voler que el primer papa i els seus successors fossin instruments a través dels quals l'Esperit Sant construeix i manté la unitat de l'Església.
Es tracta d'una unitat interna que consisteix en una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Senyor i també de la unitat externa que significa la unió de cada església diocesana amb el seu bisbe que la presideix i de l'Església Universal amb el Papa. El sant pare, com Pere, està cridat a confirmar els seus germans en la fe.
El Ministeri Petri ha fet efectiva durant tota la seva història la promesa de Jesús. Viure en comunió d'amor i de fe amb el successor de Pere enriqueix l'experiència creient dels cristians i estreng els llaços entre ells com a membres vius de l'Església. La Romanitat ha estat molt present en la nostra Església a Catalunya. Així ho cantem en el Crec en un Déu, la professió de fe.
La visita ad limina apostolorum afecta tota l'església diocesana. Tots els temes de conversa amb el Sant Pare i amb els diferents dicasteris romans tenen com a objectiu immediat o mediat la situació i el bé de la comunitat diocesana i de tots els qui la integren. És també un motiu per estrenyar els vincles de comunió afectiva i efectiva amb el successor de Pere.
Signat, Lluís Martínez Istac, cardenal-arcabisbe de Barcelona. Lluís Martínez
També a l'avantguàrdia del passat diumenge, en la pàgina d'opinió Temes de debat, escrivia Armand Puig i Tàrrec, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, el següent. Els pobres de la perifèria al centre. El papa Francesc ha convertit el missatge de la pobresa en un dels eixos del seu pontificat,
L'Església de Francesc ha iniciat una reforma amb profunditat que porta al cor els pobres i els malalts. No hi ha cristianisme si els pobres són abandonats a la seva sort. Jorge María Vergoyo parla de la pobresa de manera creïble en el llenguatge universal de la misericòrdia. El llenguatge que tothom entén.
Com m'agradaria una església pobra i per als pobres. El papa Francesc va pronunciar aquestes paraules davant de milers de periodistes d'arreu del món tres dies després de ser elegit. Són, sens dubte, un dels eixos del seu pontificat. Durant aquest primer any després de l'elecció, el papa ha explicat sovint, amb les paraules i amb els gestos, què significa el seu desig i el seu anhel.
L'Església de Francesc ha iniciat una reforma en profunditat que passa per un retorn a l'Evangeli viscut, sense afegitons ni mitges veritats, sense dreceres ideològiques ni escapismes estèrils. I en el cor d'aquesta reforma hi ha els pobres a qui Jesús proclamà benaurats en aquella Galilea oberta als quatre béns.
Si les benhaurances són el millor resum de l'Evangeli de Jesús, la primera benhaurança, feliços als pobres, és l'inici d'aquest resum. El començament de la predicció i la predicació de Jesús i del servei pastoral del bisbe de Roma coincideixen. Hem tornat a Galilea.
En un món orfe i sense paternitats ni lideratges morals, el papa Francesc s'ha convertit en el pare de tots. La seva veu traspassa les fronteres del catolicisme i fins i tot les del cristianisme i arriba amb els homes i dones de bona voluntat.
Els pobres se senten propers al papa, home que uneix la dimensió humana i espiritual, home de fe i de pregària i amic dels necessitats de la terra. Francesc convida cada persona a sortir de si mateixa i a caminar vers les perifèries existencials, allí on els pobres hi fan estada. No hi ha res més encoratjador que tenir esperança.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en Carles Hernández i Rius. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores a tothom, adeu-siau.
Vén, en sembla. Gràcies, Josep. Són les 8.
Un dia en què hem sabut que l'economia espanyola ja no està tan desequilibrada, surt de la zona de perill però calen nous esforços, que Rússia i els Estats Units dialoguen al més alt nivell per no treure'n res, per trobar una sortida a la crisi d'Ucraïna però no la troben la sortida. La consellera d'Ensenyament que critica que el Ministeri d'Educació vulgui pagar en fons públics l'escolarització en castellà a centres privats però no pensi el mateix del català.
Flaixos d'algunes de les coses més destacades d'aquest dia amb Dani Batxiller, Víctor Lorenz, Albert Subarroca, Jaume Alara, Salva Pou, Anna Borrell, Marta Vilageliu, Pau Marcos, Sara Ganyete, Monsa Quadreny, els serveis informatius de Catalunya.
Serveis informatius que no paren mai. Montse Quaden, redacció, bona tarda. Hola, bona tarda. Com esteu per aquí? Doncs mira, s'intensifiquen els intents per aconseguir que els governs de Russa i Ucraïna se seguin a negociar. L'última hora és que els caps de la diplomàcia russa i ucraïnesa estan al mateix edifici de París, el Ministeri Francesc d'Afers Estrangers. A París hi tenim el Joan Carles Peris. Home, si estan al mateix edifici hi ha alguna possibilitat que arribin a trobar-se. Fins i tot, Joan Carles, bona tarda.
Sí, això canviaria una mica la lectura que fèiem en aquest informatiu respecte al fracàs d'aquests intents que hi ha hagut durant totes aquestes últimes hores. Bé, com dieu, tots són al Quédor C, a l'edifici del Ministeri d'Afers Exteriors francès, però no vol dir que la trobada s'estigui produint. Sí que s'estan reunint el ministre francès
el ministre rus, el del Reino Unit, l'alemany, el secretari d'Estat nord-americà i la cap de la diplomàcia europea. Ells sí que hi són i estan participant en una reunió. El ministre ucranès també hi és, però, com diem, no vol dir, i concretament es matisa molt des del ministeri francès, que no s'està produint la trobada directa que fins ara s'ha negat Rússia. No vol dir que en les pròxims minuts, en les pròximes hores, es produeixi.
Prèviament a saber-se això d'aquesta reunió, havia transcendit també que el ministre rus, Lavrov, havia comentat que Rússia i els Estats Units estan d'acord en una cosa, ajudar els ucraïnesos a aplicar els acords el 21 de febrer, és la vigília de la caiguda de Yanukovic. Quedrà veure com evoluciona tota aquesta qüestió. S'haurà de seguir. Gràcies, Joan Carles. Bona tarda.
Gràcies, bona tarda. Sí, perquè tenim l'experiència dels casos de Síria, que sí que feien reunions entre ells, els opositors i el règim de baixar a l'Estat, però no s'arribaven a trobar pràcticament mai. Per tant, podria ser que tingués alguna cosa a veure amb això. Més coses en relació a la crisi d'Ucraïna, Montse? Doncs sí, perquè mentre això passa a París, lotant anuncia les primeres i modestes represàlies cap a Rússia per la seva reacció sobre Ucraïna. Això ens ho explica des de Brussel·les el Jaume Masdeu. Primeres ens ho esperàvem, perquè són les primeres en efecte, però modestes represàlies, Jaume? Jo els diria limitades. Limitades, bé.
Se suspèn una missió conjunta d'escorta d'un vaixell encarregat de neutralitzar armes químiques de Síria, se suspenen també totes les reunions amb Rússia a nivell de funcionaris, i es revisarà tota la cooperació que mantenen l'OTAN i Rússia. Segons el secretari general, Anders Fogles, es vol enviar un missatge clar, que les accions de Rússia tenen conseqüències, per això es fa deixar les relacions sota mínims. Són modestes represàlies limitades, em diu el Jaume que serien, però vaja, molt petitones. Gràcies, Jaume, fins ara.
Molt bé, bona tarda. Més coses, Montse. Doncs és aquí la redacció. El Gonçal Calbons explica que l'Audiència de València, fixat pel dia 21 de març, el reingrés a la presó del conductor València ha condemnat el 2003 per un accident mortal i que el 2012 va indultar el govern espanyol.
La decisió de l'audiència arriba després que el novembre el Tribunal Suprem va anul·lar l'índult perquè no entrava dins dels casos jurídics en què es preveu l'índult i, a més, l'executiu no especificava per quines raons s'atorgava aquesta mesura de gràcia. El govern va canviar la condemna de 13 anys de presó per una multa de 4.000 euros. El Suprem va donar un termini de 3 mesos perquè l'executiu justifiqui aquest índult. Com que el govern espanyol no va donar-lo i davant de la demanda de la família de la víctima perquè...
El conductor ingressés de nou a la presó. Ara l'Audiència de València ha fixat el dia de reingrés, el 21 de març. Gràcies, Gonzal. Montse, ho deixem aquí? Sí, ho deixem aquí. Gràcies. Pendents a aquesta hora, ja ho sabeu, com sempre, del trànsit. Uriol Moner. Doncs ara mateix, fluïdes absoluts, no hi ha cap problema per circular per la xarxa vièria del país.
I a partir d'aquesta hora, si continueu a l'antena de Catalunya Ràdio, també ja ho sabeu, els habituals, i si no us ho expliquem, hi ha esports fins a les 9 amb l'Òscar Fernández i els seus. Avui, Òscar, amb el Nou Camp Nou i Puyol... Dos grans arguments, exactes, aquests que deies, eh? El Nou Camp Nou i aquesta exposició que s'ha inaugurat aquesta tarda i que visitarem per tal de saber què és el que trobaran els socis que vulguin informar-se sobre què han de votar en el referèndum que es convocarà pel dia 5 d'abril i, de l'altra banda, els plans del Barça per suplir les baixes de Puyol i de Valdés, que són dos pilars que ja se sap que l'any que ve no hi seran al Barça.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic, que estan omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid? Pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. A l'escoltes, plàdio d'Esbert. Sintonitzes, plàdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just.
Gràcies.
Seixanta i més. Ja hem començat el mes de març, quan el sol ja comença a picar, d'aquí a quatre dies tornarà a ser primavera. Mars Marsot mata l'avella a la vora del foc i a la jove s'hi pot, diu la dita. Però