Bona tarda a tots.
Queden ja una mica lluny les festes de Nadal i any nou,
però mai està de més de desitjar-nos un millor 2023.
També queda una mica lluny ara la notícia de la mort del papa Benet XVI,
de 95 anys, el dia 31 de desembre al monestir de Matre Ecclesia,
situat a dins del Vaticà, on residia des del 2013
quan va decidir de deixar el seu pontificat
i es va convertir en papa emèrit.
El dilluns, dia 2 de gener, van instal·lar la capella ardent al Vaticà
i el dia 5 van celebrar els seus funerals a la plaça de Sant Pere
d'una manera molt ordenada i digna.
Funerals presidits pel seu successor, Francesc.
Aquesta seria, d'alguna manera, la notícia oficial.
Però ara aquí vull tornar a parlar una mica més del papa Benet XVI,
perquè després, quan hagi passat el temps
i tal vegada algú reescolti aquests programes,
es pugui recordar de qui era i com era el papa Benet XVI.
Josep Ratzinger va néixer a Màrquet Amin,
un poble al costat de la bonica ciutat de Passau, a Baviera,
el dia 16 d'abril de 1927,
dins d'una família de tradició catòlica.
Era el petit de tres germans,
el més gran, en George, que també va ser sacerdot,
la Maria, que no es va casar i va dedicar la seva vida als seus germans,
i ell.
Quan tenia 12 anys,
Hitler va envair Polònia
i la seva família es declararà antinaci.
Quan tenia 16 anys,
com tots els nois d'aquella època,
va ser cridat a files
i va passar la guerra en una bateria antiaèria
prop de Múnich.
Al final va desertar
i va anar a parar a un camp de presoners
a la vora de la ciutat d'Ulm,
on se'n van portar una llibreta i un bolígraf
i es distreia escrivint poesies en grec.
Quan va sortir,
tenia de demostrar que tenia treball
i amb el seu germà
van estar reconstruint el seminari de Múnich.
Començar els estudis de filosofia i teologia
l'any 1946
i els acaba el 1951,
quan el van ordenar sacerdot.
Aquesta ordenació va ser el dia 29 de juny de 1951,
dia de Sant Pere,
en una cerimònia
on ordenen també el seu germà.
És una persona molt tímida
i primer fa de professor al seminari
i després de fer un examen força difícil,
l'any 1959
passa a donar classes de teologia
a la Universitat de Bonn.
Durant el Concili Vaticà II,
el cardenal de Colònia
l'envia a Roma com a conseller
i l'any 1965,
en acabar el concili,
torna a ensenyar,
primer a la Universitat de Tuvinga
i després a la de Ratisbona,
ciutat on vivien els seus germans.
ell pensa dedicar la seva vida
a l'estudi i a l'ensenyament,
però quan té 50 anys,
Pau VI el fa arcabisbe de Múnich
i passa a ser president
de la Conferència Episcopal Alemanya.
Li passa una mica com a Sant Agustí,
que ell admirava molt
i que una vegada va dir
que a una illa deserta
l'únic llibre que s'enduria
serien les Confessions de Sant Agustí.
Sant Agustí també volia dedicar
la seva vida a l'estudi,
però li van demanar
que fes una altra cosa
i a ell, l'Església,
també li va demanar
que la servís d'una altra manera.
Amb el càrrec d'arcabisbe de Múnich
ja no es pot dedicar a l'estudi
i més endavant,
quan és cardenal l'any 1981,
Joan Pau II el crida al Vaticà
per desenvolupar el càrrec
de prefecte de la congregació
per la doctrina de la fe,
un càrrec una mica ingrat,
que ell accepta
perquè sap que és un dels cardenals
més propers a Joan Pau II.
Per la seva condició de cardenal
va participar en tres cònclaves,
el primer a la mort de Pau VI,
el segon a la mort de Joan Pau I
i el tercer a la mort de Joan Pau II,
on va ser elegit papa,
a una edat una mica avançada.
tenia 78 anys.
Va ser el successor de Sant Pere
números 265
i va dirigir el destí de l'Església catòlica
durant vuit anys,
des de l'any 2005 fins al 2013,
quan, elegant manca de forces,
va fer aquell comunicat en llatí
que va sorprendre tot el món,
reconeixent que ja no se sentia capaç
de portar a terme
al ministeri que se li havia encarregat.
Llavors tenia 85 anys.
Aquesta era la segona vegada
en la història de l'Església
que un papa havia presentat,
diguem-ne, la seva dimissió.
La primera vegada que es va fer
va ser l'any 1212,
quan el papa Celestí VI
va renunciar al càrrec
per tornar a ser ermità.
I després, l'any 1415,
Gregori XII
es va veure obligat
en el concili de Constança
a renunciar per acabar
amb el sisme de Vinyó.
Benet XVI, de primer,
va anar a viure uns dos mesos
a Castel Gandolfo
i després de l'elecció
del papa Francesc
va anar a viure
al monestir Mater Ecclesia
dins del mateix Vaticà.
Des de llavors
es va dedicar a la pregària
i a les seves aficions,
com escriure o tocar el piano,
ostentant el títol de papa emèrit
i bisbe emèrit de Roma.
Va fer poques aparicions públiques
per no inmiscuir-se
en la vida i ministeri
del papa Francesc.
Només va participar,
junt amb ell,
a les celebracions
de la canonització
del papa Joan Pau II
i a l'apertura
de la Porta Santa
el novembre de l'any 2015
en ocasió de l'any Sant
de la Misericòrdia.
La seva elecció
va ser com una sorpresa,
doncs era una persona tímida
i tenia davant
la gran figurassa
que havia sigut Joan Pau II.
el papa més mediàtic
fins llavors
i també el més viatger
de tota la història
de l'Església.
Va elegir el nom
de Benet.
L'elecció del nom
ja diu molt
del carisma
d'un nou papa.
Sant Benet,
al segle VI,
va fundar
l'Ordre dels Benedictins
i va conservar
i expandir
la cultura clàssica
des dels seus monestirs.
Benet XVI
va ser un gran defensor
de la fe.
Va publicar
tres encícliques.
La primera,
titulada
Déu és amor.
La segona,
L'esperança que salva,
inspirada
en una carta
de Sant Pau
als cristians
de Roma.
I la tercera,
que repassa
les amenaces
que aborden
actualment
la gent.
També va escriure
tres llibres
sobre la vida
de Jesús.
Malgrat no ser
un papa mediàtic
com havia sigut
Joan Pau II,
per les seves audiències
generals dels dimecres
hi van passar
quasi 3 milions
de persones
i va obrir
molts ponts
de diàleg
ecumènic
i interreligiós.
Va fer moltes
canonitzacions
i beatificacions.
Algunes de col·lectives,
com la del 28 d'octubre
de l'any 2008,
quan van beatificar
a Roma
500 màrtirs
espanyols
de la Guerra Civil.
També va modernitzar
la litúrgia
de les beatificacions
perquè es poguessin fer
sense la presència
del papa
a les diòcesis
més properes
dels beatificats.
Així doncs,
es va beatificar
a Josep Samso
a Mataró
l'any 2010
i a Anna Maria Gené,
fundadora
de les filles
de la Caritat
l'any 2011
a la Seu d'Urgell.
També va fer doctor
de l'Església
a Sant Joan d'Àvila.
Va crear
90 cardenals,
entre els que hi tenim
a Lluís Martínez Sistacs,
ben conegut
de tots nosaltres,
a Agustín García Gasco,
cardenal de València,
i a l'aragonès
Santos Abril Castelló,
que treballa al Vaticà.
Tampoc va viatjar
tant com Joan Pau II,
però va visitar
Espanya
en tres ocasions.
la primera
el 8 de juliol
del 2006
per assistir
a la Jornada Mundial
de les Famílies
celebrada
a València.
La tercera
l'any 2011
a Madrid
en ocasió
de la Jornada Mundial
de la Joventut.
I la segona,
que explico expressament
aquí al final
perquè és la més important
per nosaltres
quan va venir
a Barcelona
el 6 i el 7 de novembre
de l'any 2010
per la consegració
i dedicació
de la Sagrada Família
que va rebre
de les seves mans
el títol de Basílica.
En aquesta ocasió
va peregrinar
també
a Santiago de Compostela
que aquell any
celebrava
any sant.
Aquesta visita
a Santiago de Compostela
va tenir
la seva anècdota.
Quan el cardenal
Rocco Varela
va saber
que el papa
havia acceptat
la petició
del cardenal Sistacs
per venir a fer
la consegració
de la Sagrada Família
per dir-ho
d'una manera fina
no li va fer cap gràcia
i llavors va dir
si viene a Barcelona
que venga también
a Santiago
que es año santo
i el papa
per evitar polèmiques
va volar de Roma
a Santiago
s'hi va estar
un matí
i a la tarda
amb un altre avió
va venir a Barcelona.
A l'aeroport
el va rebre
el bisbe Agustí Cortés
perquè l'aeroport
és territori
de la diòcesi
de Sant Feliu
del Llobregat.
Va anar a dormir
al Palau Episcopal
de Barcelona
i l'endemà
dia 7
fent un recorregut
amb papa mòbil
pels carrers
de la ciutat
va anar
a consegrar
a la Sagrada Família.
A la tarda
va visitar
la llar
del nen Déu
del Guinardó
on l'esperaven
les germanes franciscanes
del Sagret Cor
amb els nens
i les persones
que viuen
amb elles.
El mateix papa
va explicar
que la consegració
de la Sagrada Família
havia estat
la missa
més impactant
de la seva vida.
També parlant
amb Monsenyor
Joan Enric Vivés
tan recordat
de tots nosaltres
em va dir
que ell
personalment
li estava molt agraït
perquè va ser
qui el va anomenar
arcabisbe
en persona
i també va ser
molt decisiu
per la signatura
del concordat
entre el Principat
d'Andorra
i la Santa Seu.
Malgrat
la seva timidesa
va ser
un gran papa
un gran pastor
i un gran mestre
que va saber
fer
un veritable diàleg
entre la fe
i la cultura
del nostre temps.
i ara
que som
al mes de gener
podíem
radiar
les dades
per explicar
la vida
de la nostra
parròquia.
Aquest any
2022
a l'Església
parroquial
de Sant Jus
d'Esvern
s'hi han celebrat
53
baptismes,
6 confirmacions
després de 9 anys
sense fer-ne cap,
32 primeres
comunions,
83 exèquies
i només
un casament.
És curiós,
s'han celebrat
moltes exèquies.
Això em fa pensar,
és que les persones
encara volen
acomiadar-se
de la seva església
on potser també
hi van ser batejats
i fins i tot
s'hi van casar?
O és que potser
la població de Sant Just
s'està envellint?
També voldria
fer esment
de com ha anat
la campanya de Nadal
de recollida d'aliments
als centres educatius
i a la biblioteca
i agrair
la seva col·laboració
en aquesta iniciativa,
que en guany
ha estat
molt generosa.
Els darrers sis anys
el promig d'aliments
recaptats
a les escoles
i a la biblioteca
ha estat
de 625 quilos
de mitjana,
però aquest any
s'han recaptat
1.035 quilos
d'aliments,
una xifra
molt superior
a la de l'any passat,
que va ser
de 731 quilos.
Sense cap dubte,
els adolescents
i els joves
de secundària
s'han implicat
a fons,
però els nens
i nenes
amb les seves famílies
també han estat
protagonistes
d'aquesta campanya
en favor
de la població
més vulnerable
del nostre poble.
Càritas
vol agrair
la solidaritat
de la gent
de Sant Just,
un valor
que ens fa
més humans
davant
el patiment
dels altres
i ensenya
a les generacions
més joves,
des de les famílies
i des dels centres
educatius,
el valor
de compartir
el que tenim
i el que som.
Moltes gràcies
a tots.
he llegit una cosa
que m'ha fet
bastanta gràcia
i penso que la puc
també explicar aquí.
El titulera
La misteriosa ruta
dels Reis Mags.
Acabem de celebrar
a Sant Just d'Esvern
una de les cavalcades
més boniques
del Baix Llobegat,
si més no
una de les més antigues.
Doncs des de l'any 1951
els Reis Mags d'Orient
arriben puntualment
el dia 5 de gener
a Sant Just d'Esvern
i es passegen
amb les seves carrosses
pels carrers
del nostre poble
recollint les cartes
dels nens
i nenes
de Sant Just
i repartint
cremels.
De fet,
en realitat,
què en sabem
dels Reis Mags?
L'Evangeli
i l'astronomia
donen pistes
del viatge
que van fer
Marcior,
Gaspar
i Baltasar.
L'història
dels tres reis
que van viatjar
milers de quilòmetres
per adorar a un nadó
impregna
d'un cert enigma
la fi
de les festes
nadalenques.
Un relat
que desperta
interès
no solament
per saber
qui eren
realment
Marcior,
Gaspar
i Baltasar
sinó
també
per descobrir
quin va ser
el camí
que van triar
per arribar
des de l'Orient
fins a Batlem
de Judea.
Pels historiadors
de la Bíblia
hi ha diversos elements
que ens poden
fer deduir
quina va ser
la ruta
triada
per transportar
l'or,
l'encens
i la mirra
que van servir
per adorar
el nen Jesús.
Però
els historiadors
no es posen d'acord
i el debat
gira
al voltant
de quatre
possibles
rutes.
L'Evangeli
de Sant Mateu
un quadre
uns astrònoms
xinesos
i coreans
i la història
són les eines
amb les que
els experts
han intentat
aclarir
quin va ser
el camí
escollit
pels tres
savis.
La primera
gran pista
la tenim
a l'Evangeli
de Sant Mateu
que de fet
és l'únic
dels evangèlits
que parla
dels mags
i on podem
llegir.
Després que
Jesús va néixer
a Batlem de Judea
en temps
del rei Herodes
vingueren
uns savis
d'Orient
i en arribar
a Jerusalem
preguntaven
on és el rei
dels jueus
que acaba de néixer?
Hem vist
sortir la seva estrella
i venim
a adorar-lo.
Quan el rei
Herodes
ho va saber
es va inquietar
i amb ell
tot Jerusalem.
Herodes
va convocar
tots els grans
sacerdots
i els mestres
de la llei
que hi havia
entre el poble
i els preguntava
on havia de néixer
el Masías.
Ells li respongueren
a Batlem
de Judea
així
ho ha escrit
el profeta
i tu Batlem
terra de Judà
no ets de cap manera
la més petita
de les principals
viles de Judea
perquè de tu
sortirà un príncep
que pasturarà
Israel
el meu poble.
Llavors Herodes
cridant secret
als savis
va demanar-los
el moment exacte
en què se'ls havia
aparegut l'estrella
i els encaminar
a Batlem
dient-los
aneu i informeu-vos
amb exactitud
d'aquest infant
i quan l'haureu trobat
ja m'ho feu saber
perquè jo pugui anar
també
a adorar-lo.
Després de sentir
aquestes paraules
els reis
es posaran en camí
llavors
l'estrella
que havien vist sortir
començar
a avançar
davant d'ells
fins que s'aturà
damunt del lloc
on era l'infant.
L'alegria
que tingueren
a veure l'estrella
va ser immensa
van entrar
a la casa
veieren el nen
en Maria
la seva mare
es postraren
a terra
i el van aturar.
Després van obrir
les seves arquetes
i van oferir
presents
or
encens
i mirra
i advertits
en somnis
que no anessin
pas a veure
Herodes
se'n tornaran
al seu país
per un altre camí.
Aquesta narració
de Mateu
constitueix
l'única referència
evangèlica
dels tres reis.
Pels historiadors
religiosos
com Armand Puig
degada
a la Facultat
de Teologia
de Catalunya
i Biblista
de Partigi Internacional
l'Evangeli
de Sant Mateu
és la principal
pista
de tota la investigació.
Ell
ens explica
en aquests versicles
que narren
la visita
d'uns savis
vinguts d'Orient
en un temps
sense determinar
i que seguiren
una estrella
ens dona uns detalls
per precisar
la seva procedència
i insisteix
que es té
que llegir
atentament
a Sant Mateu
i racionalitzar-lo
i veureu
que dona claus
per explicar
detalls
dels anomenats
reis mags.
Precisament
el temps
és una de les claus
per deduir
la ruta
que van seguir
Melcior,
Gaspar i Baltasar.
Segons explica Mateu
la residència
de Josep i Maria
era a Batlem
que és on
els visiten
els savis d'Orient
en un moment
imprecís
després del naixement
del nen Jesús.
Mateu
Mateu
escriu que els savis
troben el nen
i la seva mare
en una casa
no en un estable
com van trobar
els pastors.
Això vol dir
que el nen Jesús
no era un nen
acabat de néixer
ja es via
en una miqueta
situat
la seva família.
Mateu
converteix
en protagonista
de la visita
dels reis mags
al rei Herodes
un personatge
que no apareix
perquè sí.
Doncs va ser Herodes
qui va ordenar
la massacre
dels infants innocents
eliminant a tots els nens
més petits
de dos anys
i no només
els acabats de néixer.
I a tot això
hi hem d'afegir
un aspecte filològic
o sigui
de llenguatge
que és que Mateu
quan escriu
el verb
néixer
el segon versicle
fa servir un particip
que es té de traduir
per nascut
no per acabat
de néixer
o sigui
que no contempla
a Jesús
com un nadó
de dies.
Amb aquestes
tres dades
podem deduir
que Jesús
Josep i Maria
van estar a Betlem
un temps
llarg
potser dos anys
cosa que ens pot explicar
que els avis orientals
havien fet
un llarg viatge
seguint l'estrella
o sigui
que venien de lluny.
Un cop estem segurs
que els reis
van trigar el seu temps
per arribar a Betlem
tenim dues teories
que expliquen
el seu origen.
Per una banda
com sempre que parlem
que venen d'Orient
tenim els que consideren
que eren perses
i els que opinen
que eren d'origen
àrab.
Els que diuen
que són d'origen
àrab
es basen en que
a l'època de Jesús
s'entenia com a Aràbia
l'antic regne
Nabateu
que es troba
a la zona
de Damasc
a l'est
de Perea
i Judea.
I els que diuen
que són d'origen
persa
com diu el mateix
germà Puig
es basen
en que hi ha
una pintura
de la nativitat
a l'església
de Betlem
que quan els perses
l'any 614
van envair
Terrasanta
no la van destruir
perquè van veure
que hi havia
representats
tres personatges
que portaven
vestits típics
del seu país.
Aquests tres personatges
representaven
els tres reis
o sigui
prova clara
que els tres reis
eren perses.
En el llibre
que va escriure
l'astrònom
Mark Hidget
l'estrella
de Betlem
l'any 1999
es pren
com a conclusió
que l'estrella
que van fer servir
Marcior
Gaspar
i Baltasar
com a GPS
no va ser
cap comet
va ser probablement
una nova
això és un altre tipus
d'estrella
a la que
Kittger
anomena
Aquile
una nova
que van trobar
astrònoms
xinesos
i coreans
a mitjans
del mes de març
de l'any
5
de la nostra era.
Si pensem
que Jesús va néixer
entre l'hivern
de l'any 7
i el març
de l'any 6
veiem que
en el relat
que ens explica
Mateu
els reis
tenen temps
de sobres
quan veuen
l'estrella
que apareix
l'any 5
de viatjar
uns dos anys
i caminar
i poder arribar
a Betlem
per veure
a Jesús
abans que
la Sagrada Família
se'n tornés
a Nazaret.
Els astrònoms
xinesos
i coreans
van detectar
un objecte
celesta
molt brillant
situat
entre les constel·lacions
de Capricorni
i Àquile
que van veure
durant tres mesos
primer a l'est
quan estava
en una posició
baixa
i després
al sud
Betlem
està al sud
de Jerusalem.
Per Armand Puig
l'estrella
Kitger
i els testimonis
coreans
completen
el trencaclosques
de les dates.
La nova
que ens proposa
Kitger
és un element
que es pot comprovar
històricament
al voltant
del naixement
de Jesús
i que
detenia
l'arribada
a Betlem
d'uns
savis
astrònoms
o astròlegs
d'Orient.
Entre els anys
6 i 7
o sigui
dos anys
després
del naixement
de Jesús
són els dos anys
que Herodes
va donar
com a límit
de temps
per a massacrar
els nens
innocents
nadons
de fins a dos
anys
d'edat.
Ara que sabem
que els reis
eren d'origen
persa
i que sabem
que van arribar
a Betlem
uns dos anys
després
del naixement
del nen
Jesús
hem d'esbrinar
la ruta
que van seguir
per anar
a adorar
el nen
a Betlem.
Els historiadors
proposen
tres possibles
rutes.
Fins i tot
segons una prova
que es va fer
l'any 2000
podríem dir
que n'hi ha
quatre.
La primera
que va ser
la que en principi
va tenir més
adeptes
és la ruta
de l'encens.
La ruta
de l'encens
és una via
comercial
que uneix
o unia
en aquell temps
Egipte
i la Índia
amb la península
Aràbiga.
Si van seguir
aquesta ruta
es dedueix
que amb el
Sior Gaspar
i Bertassar
procedien
del nord
de l'actual
Llèmen
en concret
de la ciutat
d'Aramur
van travessar
la península
Aràbiga
fins a Egipte
i van entrar
a Judea
per arribar
fins a Betlem.
Aquesta
era una via
molt transitada
per mercaders
i és lògic
que si venien
del Llèmen
la fessin
també ells.
Una segona
possibilitat
és que van sortir
de Persèpolis
a l'actual Iran.
Van arribar
fins a Babilònia
en una ruta
que passa
per la ciutat
de Mossul
a l'actual Iraq
travessa
Síria
i el Líban
i arriba
fins a Palestina
i continua
fins a Betlem.
És una ruta
llarguíssima
de més
de 2.000 quilòmetres.
La tercera via
surt directament
de l'antiga
Babilònia
de l'actual
ciutat
de Feluja
resseguint
el riu
Eufrates
i enllaçant
les ciutats
de Tatmur
Damasc
Amant
i Jerusalem.
Arribant
a Betlem
que està situada
precisament
al sud
de Jerusalem.
L'any 2000
un grup
d'expedicionaris
van intentar
mular
una ruta
amb camells
que recorria
més de 1.500
quilòmetres
entre
Irak
Síria
Jordània
i Cisfordània.
Una ruta
que va necessitar
molt de dies.
En qualsevol cas
anéssim
per on anéssim
això encara
no n'està segur ningú
cada 5 de gener
arriben a Sant Just
d'Esvern.
El nostre alcalde
el rep
oferint-los
pa i sal
símbol
de l'hospitalitat
i els hi dona
aquella clau
tan gran
que obre
totes les portes
de les cases
de Sant Just
i després
de recollir
totes les cartes
i donar-nos
tots els carmels
que porten
a les carrosses
i si ens hem portat
bé
l'endemà
el dia 6
trobem
els regals
que ens hem merescut
i si ens voleu
tornar a escoltar
ja ho sabeu
ho podeu fer dissabte
a dos quarts d'onze
del matí
perquè els Reis
els tindreu
que estar esperant
tot un any.
que entra
Ràdio Nascen
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats.