L'Àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus, 98.2.
Bona tarda, amics oïdors de Ràdio d'Esvern.
En tots vostès, veus de la parròquia.
A l'espai que avui farem és el de Paraula Viscuda.
I vostès ja recorden que això ho fem amb la Montse.
Montse Giró, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I una persona molt amiga.
Una persona molt amiga, que en aquest cas és molt amiga i molt estimada,
i me l'estic mirant i ara li donaria una abraçada.
La Marta Calduc. Hola, Marta.
Hola, bona tarda, Lina.
Bona tarda, Montse.
Que ha sigut tan amable de dir, mira, sí, vindré i comentaré amb vosaltres una cosa que,
que a més ja veureu de què es tracta, perquè en realitat ella, quan va triar aquest llibre,
quan vam estar parlant d'alguna cosa que l'hagués cridat l'atenció,
no és que el llibre l'hagués cridat perquè sí, és que d'una manera, podríem dir, casual,
aquesta seria la paraula, es va trobar amb aquest llibre a la mà,
pensant que potser era una cosa superficial, una cosa molt, sense un valor, podríem dir, real i tot això,
i va tenir la sorpresa que va descobrir moltes coses.
Ara, la Montse dirà qui és la Marta, el que passa és que la Marta ja la coneixem tots,
i després la Marta ens dirà el per què ha triat aquest llibre.
Bé, doncs la Marta Calduc i Porta, ella és llicenciada en farmàcia,
és Sant Justenca d'adopció, però també podem dir que ens ha adoptat a nosaltres,
perquè, com diu, som la seva parròquia.
És una dona emprenedora i dinàmica,
perquè a l'època d'avui està davant d'un negoci,
vol dir ser molt emprenedora.
És mare de dos nois molt macos.
Macos, jo puc afirmar, que els he vist.
Són com la mare i l'àvia.
La podem trobar, la podem trobar sempre que la necessitem,
i això és molt d'agrair.
Bé, jo el que puc afirmar també, que és molt vàlida en la seva feina,
i aleshores, si tenim dubtes, moltes vegades no hi ha necessitat d'anar al metge que et digui res,
i ella també t'aconsella, i t'aconsella bé.
No perquè li comprem el medicament, eh?
Bé, el que es tracta és del llibre que ella ha descobert.
El llibre té un títol, una mica, no ho sé, jo crec que és una mica que t'enganxa,
que és Vides i Apariències.
El llibre està escrit en castellà, però és que Vides i Apariències,
i aleshores aquí l'autora, és com una autobiografia,
l'autora d'una manera molt sincera,
confessa tota la seva vida.
I aquesta vida és de...
I avui, avui, que ara amb la Montse ho dèiem,
ja que demà és el dia de la dona,
trobo que és un llibre que sense buscar és interessant,
perquè aquesta dona és una persona que ha sigut...
ha trencat els moldes, podríem dir, de la seva època, no?
I ara la Marta dirà el per què, doncs, li ha fet molta gràcia,
no molta gràcia, per què ens ha volgut parlar d'aquest llibre.
Bé, bona tarda a tothom.
Moltes gràcies a vosaltres especialment,
perquè jo també us estimo.
I bé, avui he vingut a parlar sobre aquest llibre,
i és un llibre que, si veieu la portada,
us pensareu que és un llibre de la premsa rosa.
És per això, sí.
Però jo li vaig trobar un caire una mica més profund.
Llavors, aquest llibre en què es basa?
És un llibre de memòries i que arriba a un punt
que agafa un caire una mica novel·lesc,
perquè té moltes anècdotes, moltes vivències de la persona
i, bé, té una lectura fàcil.
Però què és el que a mi em va sorprendre d'aquest llibre, no?
Em va sorprendre la manera que l'autora
en toma tota la seva trajectòria de vida, no?
I les circumstàncies en què li toca viure.
Exacte.
I jo també penso que, a veure, el fet de...
O sigui, la història viscuda
li condiciona la manera d'actuar i d'afrontar
les diferents etapes que va vivint, no?
Llavors, com és aquesta persona, no?
És com que hem parlat de...
que és el dia de la igualtat de la dona i així,
doncs l'hem de posar dintre d'un entorn de postguerra,
on la igualtat de la dona,
bueno, on s'havia vist una dona portar pantalons,
que avui en dia pensaria en mare meva,
o conduir un tractor,
o anar per l'autopista...
Una bicicleta o una moto.
Una moto, que es passejava per l'autopista amb una lube,
que jo no sé quina moto és, però deu ser una moto molt bona.
Però bé.
Nosaltres som de la Harrison aquella.
Exacte.
Bé, i després, també, la seva infància, no?
La va marcar molt,
perquè en l'època de guerra maten a l'avi,
que eren d'una casa pairal de pagès important del Vallès,
i llavors la disputa,
es crea una disputa entre l'avi i el pare d'ella,
que llavors el pare les abandona
i queda a la casa de pagès,
sola amb la mare i la filla,
i ella ha d'aprendre a portar el tractor
i el que faci falta, no?
Sí.
Allà tenen un tiet,
aquí, si em permeteu,
ara llegirem una petita biografia de l'autor,
que diu el que diu el llibre, eh?
Diu la Lluïa...
El nom de la senyora, ho podem dir,
encara que aquesta senyora també és molt curiós,
va estar una temporada vivint a Sant Just,
jo no me'n recordo,
perquè a l'època que ella viu,
aquesta senyora va néixer en el 34,
i va néixer al Ripollet,
i esclar, diu,
el seu caràcter va influir profundament
a l'entorn molt especial fruit de la postguerra
i de la situació familiar
que li va rodejar durant la seva infantesa.
Ha passat per etapes molt diverses
que l'han fet tenir les sensacions
d'haver viscut diverses vides.
Ha estat model dalt de costura,
esposa, mare,
i tardíament va descobrir
les seves dots com a pintora i escultora.
Era una alma,
i ho és, suposo,
perquè la senyora era en aquest moment
de tenir 83 anys,
una alma lliure i avançada a la seva època.
I la seva vinculació al camp
la porta a ser una persona natural i intuitiva.
La seva història personal
li ha concedit una perspectiva
des de la que ha pogut tomar consciència
que amb la vida
és que això és una de les coses
que tu també havies triat,
és molt més important ser que posseir.
No?
O sigui, ja més o menys la situem.
I tant, ho has bordat, Lina.
No, no, això ho he bordat
el que ha fet la descripció.
Jo ho he llegit.
La descripció l'ha fet aquest d'aquí.
Ara sí que et podria dir
perquè he començat el llibre
i aleshores en un dia,
perquè tu te'n recordes,
que això, doncs,
com és molt fàcil de llegir,
et vas ficant dintre del seu...
Del seu esperit, de la seva vida.
I, bueno, totalment,
m'han faltat 3 o 4 pàgines per llegir
i, verdaderament, doncs,
cada vegada et quedes molt més convençuda
que és una persona vàlida.
Vàlida i sincera.
I amb esperit de superació,
amb una honestedat en tot moment,
almenys en el llibre,
jo he trobat que era una persona honesta.
Vull dir, a la vida real no ho sé,
però mentre escrivia,
ella no feia res que estigués mal vist, no?
No, ni mal vist,
i continua més parlant,
perquè dels personatges que entren a la seva vida
mai dius res en contra.
Ah, no, no.
Ella té diversos amants,
però...
Bueno, no gaire.
Varios, no, tres, no?
Bueno, té el seu primer marit.
Jo el segon m'ha dit,
ja perdó, Lina, tu m'has situat,
però ja no me'n recordava del segon.
Però, no sé,
no crec que...
jo el que veig més amb ella
és un esperit de superació
i que res la tomba
i intenta provar coses
sempre dintre d'una...
D'una honestedat.
Una honestedat que la deixa...
Per això ella parla,
o titula el llibre,
Vides i Apariències,
perquè ella viu,
el que passa que aparenta
una altra versió de la seva vida.
No?
No ho veieu així?
Sí, està una mica,
sempre es queda una mica
rere fons.
Bueno, aquestes aparències,
penso que les situa
en els dos mons que viu ella,
no?
Sí, però...
El que viu realment
i el que té a prop,
per dir-ho d'alguna manera.
Això mateix.
Sí.
Però jo no crec que...
Aquestes aparències agafen més
tot l'embolcall aquest.
No, l'embolcall de les...
Això li deia jo a la Marta
quan començava.
Em dic, és que, esclar,
les aparències de la gent
moltes vegades és molt punyent
i és una cosa que no pot ser.
però aleshores podríem dir
que hi havia un punt d'hipocracia
quan una persona
viu més de les aparències.
I aquesta dona,
tal com escriu,
no escriu tampoc per justificar-se,
per dir, no, no,
és que jo he sigut molt bona.
No, no, no.
No, no.
Ella escriu...
Ho explica naturalment.
Naturalment.
I tota la seva inquietud,
tota la seva cosa és
que ser estimada i estimar.
Ella sap estimar.
i no li importa,
no li importa
que quedi en segon plano,
perquè, esclar,
és la companya,
l'amiga,
la confident
d'una persona
molt, molt important
i durant 18 anys.
I quan aquesta persona es mora,
doncs ella
se sent tan deprimida
que no li queda més remei
que exposar
tota la seva vida
per poder treure's
els diables
que podria tenir dintre
per ser lliure, no?
Explica,
explica que
justament
escriu el llibre
per superar
una possible depressió.
Vull dir,
ella busca alternatives
sempre
per sortir-se'n
i per...
es diu reflutar?
Sí, sí, sí.
Per reflutar.
Remuntar.
Remuntar.
Perquè és com...
Sí, sí, no,
i reflutar
perquè a vegades
està més que esfonxada.
Exacte.
Tocant i enfonsat.
Sí.
tocado, tocado
i on d'hi do.
No, però vull dir
que és així, eh?
I, bueno, a mi,
suposo que és
més dient-ho
que tu ets la que tens.
Bueno,
que m'ha sorprès també
veure tot el...
tot el seu...
els seus canvis de feina.
Va començar molt joveneta
per superar
l'economia familiar.
Va treballar de carnissera
i després va...
la mare,
la mare li diu
tot el...
com que la mare
l'abandona el marit,
o sigui,
el pare d'ella,
marxa i les deixa soles,
li diu
tot el llegat cultural
o tot el que tu aprenguis,
ningú t'ho podrà treure.
m'imagino que el fet
que l'abandonés el pare,
ella parlava d'aquesta manera.
I llavors ella va estudiar
i va intentar superar-se
per deixar la carnisseria.
Llavors va estudiar
comptabilitat,
es va posar a treballar
a una fusteria
i a l'atzar
va entrar
en aquest món
més,
podríem dir,
de fantasia,
de model,
i així,
i va entrar
a l'alta societat
o l'alta burguesia,
però ella
vivia sempre
amb aquella...
jo li veig
un punt
de senzillesa
a la seva vida.
Sempre.
Hi ha una
que em resulta,
perdó,
eh, Marta,
que ja t'ho dic
perquè totes les dues
comentava el llibre,
doncs,
sempre actua
d'una manera ètica.
Exacte.
I a més,
la seva mare
li va dir,
el tato,
perquè esclar,
en aquella època
ser model,
perquè ella tenia 19 anys,
quan,
acompanyant una,
la troben amb ella
i com és una monada,
és una monada,
és una noia altíssima,
té 1,76 m,
que en aquella època,
doncs,
ser tan alt
també ja era...
Ser diferent.
Era diferent.
i després ella
tenia aquestes idees,
era open mind,
que diuen els inglesos,
vull dir,
tenia la ment molt oberta
i no ambicionava poder,
no ambicionava diners,
no ambicionava nada.
Ella volia ser...
Estimada.
Estimada,
no, no,
estimada i després
ser conseqüent
amb les seves coses.
I resulta que,
esclar,
ser model
era mal vist
perquè representava
que tots tenien que ser
una mica així
l'aligeritas,
no?
Sí.
I ella continua,
ella...
Ho diem bé,
eh?
Perquè estem a ràdio,
no?
Ara,
ara que els nanos
ja estan a la casa,
no?
Però bueno,
vull dir,
no,
i ella es mantén,
es mantén
amb aquesta virginitat,
després es cansa
i diu,
quan jo vaig cansar,
ara vege,
vull dir que...
Perquè era,
era el que era
en aquella època.
I ho pateix molt
perquè l'anècdota aquesta,
per dir la superació,
què li va passar
amb el marit?
El marit que semblava
que tenia que ser hermosó,
què va fer?
El marit li pagava,
quan va arribar un moment
quan ell es fa una criatura...
Ah, sí,
el primer marit.
El primer marit resulta...
I l'arriba a perdonar
i després...
i després se'n dona compte
que no.
I li explica,
li explica a la cunyada
el que li passa,
perquè no ho pot explicar
a ningú,
i la cunyada li diu
la roba bruta...
Es neteja dintre de la casa.
I va amb morada
i va tota ella
com si fos...
I va dient
que cau per les escales.
Vull dir que esperem
que avui en dia
això ja no passi,
perquè, bueno,
això ja és...
Bueno, sí que passa, eh,
Marta?
Ja, ja,
però hem de fer
i lluitar
perquè no passi.
Sí, sí.
Aleshores,
ella surt
d'aquesta foscor
del marit,
surt,
però l'altre
li torna a venir
dient,
per favor.
I el que fa més gràcia
de tot
és que en el llibre
sempre troba
alguna cosa
per perdonar.
A mi això
m'ha cridat l'atenció.
Sí, sí.
Perquè el marit
pensa que sí,
que potser
estava ja malalt,
que sí,
que sí era...
I va sempre
perdonant.
I després
troba l'altra persona,
sí.
Per això passa
amb les dones
maltractades,
passa que perdonen
i tornen a perdonar
i se'ls creuen
i s'ho creuen.
Ja.
o sigui,
que això passa, eh?
Sí, sí.
És una forma
que la dona
o sigui,
té aquest esperit
de pensar
que l'estimació...
Que canviarà.
Sí.
Jo crec que també és això,
no?
que més vols dins del llibre.
A veure,
a mi una frase
que m'ha agradat,
bueno,
m'ha agradat molt
i l'he tornat a rellegir
i així,
us la diré en castellà
perquè m'és més fàcil
perquè està explicant
en castellà,
diu,
moltes vegades fracassem
en nostres intentos,
però sigo pensant
que nunca se debe
renunciar
a perseguir sueños.
Jo m'imagino
que per això
ella era tan
matxacona
i volia
autosuperar-se,
no?
I llavors posa
Al fin y al cabo
los árboles
severamente podados
rebroten
con fuerza
una y otra vez.
Jo crec que aquesta frase,
que queda molt filosòfica
o molt maca
o el que sigui,
però és,
jo crec que és la postura
que ha d'agafar una persona
davant les adversitats,
una d'intentar posar remei
i intentar superar-se
i si no,
demanar ajuda
o fer el que calgui,
però posar tot,
tot el que calgui
per intentar
sortir-se
d'això mateix.
Així que és bonica
la comparació
que fa
Rebrotar, no?
Sí,
és molt maca aquesta.
I fixa com,
jo diria que tot allò
de pagès,
per dir-ho així,
està sortint.
Sí,
ella li va sortint.
Perquè ho va mamar
de petita.
Exacte.
I això,
o sigui,
és aquesta resiliència
que va tenint
en tot el llibre,
no?
I tant.
És un llibre de...
Ella és
resiliència tope.
Sí.
Contínuament surt.
Contínuament,
contínuament.
Vull dir que ara estaria
de moda,
no?
Lo següent.
Sí.
Sí, sí, sí.
Ara es parla molt d'això.
I ella,
ella aleshores descobreix,
perquè tampoc no és
que estava en el que en sabia,
és com un autodidacta
perquè comença a pintar.
I comença a pintar
i aleshores
et troba amb una persona
que és molt coneguda també
que es diu Pere Pruna,
que no sé si hi ha alguna relació
aquí també en el poble,
i aquest senyor
que ja és gran
l'aconsella.
I aleshores
ella l'imita una mica
i fan exposicions
a la sala Parés.
I a l'amo de la sala Parés
li diu
ei,
diu,
és que els quadros
que tu m'aportes
són molt pruna.
I diu,
bueno,
aniré al teu estudi
i ho miraré.
I quan va a l'estudi
veu que sí,
són pruna,
diu,
però ben fets.
perquè ella resulta
que per exemple
a ella li agrada molt
la nueça
de la dona.
Li agrada la nueça
de la dona
però no per la nueça
que sempre és
una mica
una mica
balada,
no és una nueça
eròtica
ni exòtica
ni res,
no,
no,
és una nueça
de puresa.
I aleshores
doncs mira
aquells detallers
i aquelles coses
i li posa el braç,
és que això té una crítica
que li fa
l'avantguàrdia
i li diu
bueno sí,
però és una pintora
o una escultora
perquè després fa l'escultura
que posa el braç
on ha d'estar.
És a dir,
que no és figuratiu
en l'extrem
de que el braç
el posa de l'ombro,
sinó que el posa
el braç
i bueno,
l'ombro,
la mà
no el toca en l'ombro
vull dir
i està
tota la seva vida
és xula,
és xula.
És curiosa
i bueno,
a mi em va sorprendre
per això
perquè jo em pensava
que seria
un llibre
de
buit totalment
i trobo que
em va sorprendre
perquè tenia
un fons
i
valors
perquè més aviat
la concepció
que hi ha
d'una persona
que sigui amant
doncs
és
que ha de ser
lleugera de cascos,
no?
Exacte,
és pejorativa
és pejorativa
i també em va sorprendre
i llavors dius
aquí
hi ha un contingut
com a persona
que em fa pensar,
no?
exacte
i bueno,
ell
amb la relació
que té
amb la persona
pública
important
que
aquest també
és un novó
solitari
perquè amb la seva dona
doncs ja quan es van casar
ell mateix li diu
que amb la seva dona
ja van fer el seu
el seu conveni
a l'hora de casar-se
que deu fer la seva vida
li crida molt l'atenció
quan ella s'introdueix
en el món de la burguesia
de alta
la burguesia
perquè són tots rics
se relaciona també
amb el rei Juan Carlos
i la reina Sofía
i tota la mandanga
vull dir
que aquí estan tots ficats
però ella queda
sí
queda molt sorpresa
diu ni un pan de nec
sí
no, no
però queda sorpresa
de veure
la manera tan lliure
que a la seva mare
li havia tot destricta
perquè a més
diu la gent
les aparències
que deia abans
diu
tot és de cara en fora
diu
jo sóc una persona
de dintre
a mi m'agrada
casa meva
ella tot el que vol
és el seu niu
el seu niu
que també, clar
i és elegantíssima
perquè
amb les fotos
que n'hi ha aquí
i suposo
que també s'ho ha passat
molt bé
però
però bueno
és que n'hi ha detalls
que són d'un i dret
sí
donen que pensar
bastant que pensar
i ella que busca
com si diguéssim
que no li ha cridat
sí que necessita els diners
però
veu el pare
que torna el pare
i que d'allò
i el pare encara la rebutja
per això
ella adopta
el cognom de la mare
el cognom de la mare
sí
o sigui que
jo crec que
dintre de tot
és un personatge
ben buscat
en el sentit
d'això
que és una dona
lluitadora
una dona que
amb la seva
no passivitat
però no
amb la seva rancúnia
ha anat superant
moltes etapes de la vida
no Marta
i tant
i que més ens dius
a veure
ella
en un moment
donat del llibre
diu que
està molt agraïda
a la vida
a pesar de los altibajos
perquè ho diu en castellà
perquè
ha pogut
ha pogut
veure
i viure
l'evolució
de la tecnologia
i de
i de pensament
perquè en el fons
ella
ja era avançada
en pensaments
i de tecnologia
diu
clar
nosaltres
a la casa de pagès
encara anàvem
amb blocs de gel
ara és un luxe
tenir una nevera
vull dir que
està agraïda
a la vida
i
bueno
jo crec que és una persona
ho posa
diverses vegades
que ha sigut
i és feliç
malgrat
les mancances
i d'això
i jo crec que
això és molt important
que una persona
pugui fer un balanç
de la seva vida
i dir
he sigut feliç
i segueixo sent feliç
malgrat
los altibajos
que diu ella
no ho sé
jo
perquè
hi ha una de les
que diu
que
una frase
que diu
que els sentiments
del cor
poden fer
que els humans
puguem ser
sentir-nos
feliços
o desgraciats
però jo penso
que amb la seva
manera d'explicar-se
o sigui
ella aprofundeix
més que els sentiments
no es queda
només amb els sentiments
per això
o sigui
té aquesta
aquesta forma
de ser feliç
diguéssim
no pels sentiments
només
sí, sí
la seva lluita
la fa ser
feliç
mentre es lluita
i intenta
aconseguir
el que sigui
és feliç
o sigui
disfruta del camí
del procés
em sembla a mi
perquè justament
és això
quan les persones
se centren
tant només
en els sentiments
o sigui
és quan hi pot haver
o sigui
clar
res els complau
sinó
que ells
no s'adapten
als seus sentiments
no
en canvi
és lluitadora
una de les coses
que també diu
que li diu
vostè
s'arrepient
ara
de la relació
que ha tingut
amb la persona
aquesta
que durant 18 anys
ha estat
i diu
la vida
és com un riu
que ens empeny
i no podem viure
mirant cap enrere
les coses
sempre
haurien pogut ser
diferents
però
a la fi
són com són
i no es poden canviar
això és boníssim
és boníssim
perquè accepta
la
la qual
què vol dir
l'acceptació
a tot el que li està passant
però és que la primera vegada
que el marit la deixa
bueno la primera
no una altra
ella li diu
a la minyona
li diu
escolta si sents
que els cops són molt forts
i que jo crido molt
per favor
crida a la policia
perquè això
jo li havien recomanat
i ve la policia
i el marit
com és un prepotent
i a més a més
té grans
d'allò
el primer marit que té
i que ella estava
molt enamorada
i s'havia entregat
amb ell
i do de liu
doncs
quan la veu
els dos policies
bueno
i el marit
diu
marxin d'aquí
que no sé què
no sé quantos
i ell diu
sí però ella vindrà
al dispensari
i un dels policies
li diu
per lo vaginés
li diu
vostè vagi a buscar
un abogat
i quan es torna a repetir
va a buscar l'abogat
i resulta que l'abogat
és cosí
dels veïns
que ja li havien parlat
ja li havien parlat
dels cops que aquest home
li donava a la seva dona
i ella no se'n va
i no el deixa
perquè n'hi ha aquelles dues criatures
sí
bueno senyor
és que això ja s'està acabant
eh
o sigui
Marta
vés explicant més coses
d'aquesta bona senyora
eh
tu que
més
més coses
que més vols que us expliqui
moltes coses
perquè tu
t'has quedat sorpresa
t'ha agradat
i hem comentat tot això
exacte
a veure
tens tres minuts
tres minuts
que té la ràdio
tot així
que el seu passat
va influència
va influència
amb la seva vida
la infància
el model de família
i ser una persona
físicament
atractiva
diferent
diferent a la resta
d'agulació
el temps en què va viure
la postguerra
i després la relació
mare-filla
que
que hi ha un moment
que ella canvia
de
de manera de pensar
perquè la seva
la seva mare
que havia estat abandonada
pel marit
en un moment donat
li diu
li explica a la filla
amb ella
de que
de que se sent sola
i que l'havien desitjat
molts homes
però cap
cap l'havia estimat
i llavors
ella
reflexiona
i
el típic
a vegades
les relacions
mare-filla
hi ha una mica
de
de
frec a frec
i diu
jo la tinc
que estimar
realment
a la meva mare
perquè
té
necessitat
de sentir-se estimada
i això
també em va
em va
sorprendre
que ella feia
la seva vida
i quan la mare
li explica
el seu sentiment
veritable
ella
reacciona
respon
respon
respon
i després
bueno
els canvis
que fa de feina
que se'n va
d'un costat a l'altre
per trobar
el seu
bueno
ho trobo una mica
per casualitat
la feina de model
no no
la feina
no és per casualitat
però se la curra
exacte
exacte
perquè després
agafa
es posa a ser de pintora
perquè
de fet
li ve per casualitat
perquè li regalen
un cavallet
però llavors
ella
s'interessa
per l'espai
d'aquest pintor
l'ensenya
després entra
al món
de l'escultura
vull dir
que és un no parar
aquesta dona
és un no parar
podria haver estat
com molt comodona
per dir-ho
exacte
exacte
podria haver sigut
escolta
un moment
podria haver sigut
la mantenida
que es tenia
i en canvi
és una persona
que inclús
de les persones
que va conviure
no volia ni cinc
no volia
és a dir
moltes vegades
ella portava les coses
senyors
moltes gràcies
el programa s'ha acabat
moltíssimes gràcies
Marta
gràcies a vosaltres
si volen escoltar això
el dissabte
a dos quarts de
deu
d'onze
a dos quarts de onze
es tornarà fet
però abans de marxar
hem de llegir
com vostès ja saben
l'Evangeli
que correspon
al segon dimensi
de Coresba
que és el que llegirem
el que escoltarem
aquest dissabte
o aquest dimensi
bé
com és el dia
de la dona
doncs
mujeres adelante
sin ningún miedo
aquesta seria
la nostra
la nostra divisa
no
el Carlos
es un buen elemento
tu
no todos los hombres
son malos
bueno senyors
la lectura
de l'Evangeli
segons Sant Mateu
en aquell temps
Jesús
prengué
Pere
Jaume
Joan
i el germà
de Jaume
i els dugué
dalt d'una muntanya alta
i els transfigurà
davant d'ells
la seva cara
es tornar resplendent
com el sol
i els seus vestits
blancs
com la llum
també se'ls aparegueren
Moïsès i Elías
que conversaven amb ell
Pere va dir a Jesús
Senyor
que ens estem
bé aquí dalt
si voleu
hi faré
tres cabanes
una per vos
una per Moïsès
i una altra per Elías
encara no havia acabat
de dir això
quan els cobriu
un núvol lluminós
i del núvol
està en una veu
digué
aquest és el meu fill
el meu estimat
en qui m'he complegut
escolteu-lo
en sentir-ho
els deixebles esglaiats
es prosternaren
de front a terra
Jesús
a costar
els tocar
i els digué
aixequeu-vos
no tingueu por
i els alçaren els ulls
i no veíren a ningú més
sinó Jesús
tot sol
mentre es baixaven
de la muntanya
Jesús els penà
que no diguessin a ningú
res d'aquella visió
fins que el fill
de l'home
no hagués ressuscitat
d'entre els morts
i aquí s'acaba
l'Evangeli
Senyors
i aquí s'acaba
el nostre programa
ens queden
ja
doncs bona tarda
bona tarda
bona tarda a tots
i repetim
gràcies
gràcies a vosaltres
un plaer
no anava a dir
que a mi
aquesta Evangelia
això que
està tan bé
Com a treballadora
el meu salari
és un 26% inferior
no puc accedir
a molts càrrecs directius
al final del dia
dedico el doble de temps
que el meu company
a les tasques de casa
i a la cura
de les persones
i la meva pensió
serà un 38% inferior
la Diputació de Barcelona
treballa amb els ajuntaments
de la demarcació
en el desplegament
de polítiques de gènere
per tal de transformar
aquestes realitats
mateix salari
mateix reconeixement
mateix tracte
iguals vol dir iguals
8 de març
Dia Internacional
de les Dones
Diputació de Barcelona
Col·labora
Ràdio d'Esvern
Ara bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
per a arqueòlegs
de la música moderna
per a arqueòlegs
de la música moderna
per a arqueòlegs
de la música moderna