.
Molt bona tarda a tots.
Hola, bona tarda.
Aquí estem, en Rodrigo.
Bona tarda.
I aquí us parla Xavi Sobrevia,
el mossèn i la parraquea.
De Sant Just i Sant Pastor,
de Sant Just d'Esverda.
En l'espai, veus de la parròquia
i en la secció dels temps estan canviant.
Avui parlarem del que s'ha fet ja,
el començament de la Setmana Santa
i el que està per venir.
Les activitats que tenim aquests dies més importants
i de més celebracions,
com és el dijous, divendres, dissabte i diumenge,
i de més coses i activitats que tenim a la parròquia
que això no s'atura.
Doncs, mossèn sobrevia, què ens explica d'aquests actes de Setmana Santa
que tenim ara d'aquí al cap de setmana?
Bueno, vam viure amb molta alegria, doncs,
el diumenge passat, la benedicció dels Rams.
La plaça Montsector Verdeguer va ser de manera solemne,
encara que es fa abans de les misses,
tant el dissabte com el diumenge,
i amb molta participació de molta gent.
També es va acompanyar el senyor alcalde
i vam tenir, doncs, ocasió que ens aguantés el temps
per poder fer bé la celebració, no?
Amb els cants, recordant els passats de l'Evangeli
de l'entrada de Jesús a Jerusalem.
És a dir, la benedicció dels Rams es fa dintre d'aquest context
de l'inici de la Setmana Santa
i en què Jesús, doncs, entra aclamat com el Masíes
per la gent senzilla, pels nens,
a la ciutat santa de Jerusalem.
Això és el que repetim i recordem, doncs,
cada diumenge de Rams,
cada lloc amb les seves peculiaritats, no?
Hi ha llocs que ja tenen els seves processons, no?
Aquí no en tenim tant de costum.
I sí que en alguns llocs va inclús arribar a ploure,
però aquí el temps es va mantenir, doncs,
va aguantar força bé.
I vam poder, doncs, això, tenir una participació,
doncs, molt interessant.
Jo estic molt content perquè la gent va cantar força
a la benedicció, és a dir, una de les coses que també,
bueno, una miqueta també cal facilitar per part nostra,
com ho estem fent els últims anys
i donant un paper que porti els cants.
I la veritat és que, doncs, va ser una celebració,
que va ser molt participada, no?
I això, doncs, també és un motiu d'alegria
i també intentar que la gent participi, no?
L'eslegia, doncs, a la missa anterior,
a les 11 estava plena, després a l'1 també,
i això, una participació popular, doncs,
important i molt maca, no?
Hem animat que la gent també,
com Jesús es va arriscar, doncs, a entrar a Jerusalén,
doncs, també a les seves vides la gent s'arrisqui
a fer el bé sense por
i encara que això, a vegades, suposi,
doncs, potser, perda algunes comoditats
o potser alguns beneficis, no?
Aparets, aparets, però no els més importants,
que ara a Déu, que és l'únic que compta al final.
El dilluns es va celebrar la celebració de la penitència.
Sí, aquesta és una activitat que l'església,
doncs, això, per apropar l'amor, la misericòrdia,
i el perdó de Déu, doncs, hi ha el sagrament de la confessió.
És un sagrament, doncs, molt important
i que dona una gran alegria a qui el rep,
doncs, amb sinceritat de cor,
i sobretot si fa temps que no el rep.
I abans de les fets més importants,
com és Nadal i com és ara Pasqua,
doncs, moltes parròquies, doncs,
fem una celebració comunitària.
És a dir, no només el que un, doncs, pot anar
qualsevol dia, qualsevol hora,
doncs, demanar, doncs, a un capellà
que el vol confessar, si el vol rebre el perdó de Déu,
sinó fer-ho també d'una manera comunitària,
com a poble de Déu, com a església.
Llavors, això, no cada setmana,
però sí que, per llocams de l'any,
doncs, es fa una mica amb aquest sentit
més comunitari.
És a dir, jo no vaig sol pel món,
no vaig sol com a fill de Déu,
no vaig sol com a cristià,
sinó també dintre d'una comunitat
amb virtuts, amb situacions d'heroïsme
i amb pecats.
I en aquest sentit també viure una mica
aquest sentit comunitari
de l'amor que té Déu que ens perdona.
I llavors, doncs, això es fa, doncs,
també com la gent, doncs, això,
fan unes lectures bíbliques,
com al principi de la missa, que també es fan,
i després s'invita a fer una mica
d'examen de consciència
i en, doncs, diversos capellans,
per després poder confessar els pecats.
Després demanar que la gent, doncs,
que es confessi una manera breu,
clara, concreta,
si tenim preguntes
i situacions, a vegades, complexes
o coses que volem, doncs,
compartir i parlar, doncs,
millor, doncs, esperar
o fer-ho el dia següent, diguem-ne, no?
Però sí que, doncs, aquest sentit, doncs,
de reunir-se en comunitat, doncs,
per rebre, doncs, la abraçada de Déu, no?
Potser a vegades hi ha una mica
de confusió entre la celebració
de la penitència
i la confessió personal?
No, en principi...
Clar, hi ha hagut sacraments
que tenen diversos noms, no?
Segons, en aquest cas, segons la part
que un ressalti, no?
Pots dir,
segment del perdó,
segment de la reconciliació,
segment de la confessió,
segment de la penitència.
Clar,
qui no estigui
massa ficat
en coses d'església,
potser
diu,
no sap que és el mateix,
un ressalta més,
doncs,
fer les paus amb Déu,
la reconciliació
i fer les paus amb l'església
amb els germans,
l'altre, doncs,
més el dir els pecats,
el confessar,
seria,
un altre més el petit gest
que es fa, doncs,
de pregar
o d'alguna actuació,
doncs,
com a reparació dels pecats,
després, doncs,
amb la penitència,
no?
llavors,
segons el que es vulgui
una mica ressaltar,
a vegades,
doncs,
es fa servir una paraula
o una altra,
però això a vegades
pot donar lloc
a que la gent
es despisti una mica
i digui,
de què va estar parlant
o quan s'ha de menjar,
no?
Alguns tenen
més d'un nom,
també la comunió,
doncs,
també en diem
l'Eucaristia,
no?
Llavors,
dius,
hi ha alguns que tenen
més d'una possibilitat,
no?
Llavors,
així que,
bé,
és un moment maco
d'aquest sentit
de, sobretot,
viure la versada de Déu
i preparar-nos
amb un cor més nen,
més purificat,
doncs,
també a viure
aquests grans dies
que són
la Setmana Santa.
Doncs,
demà,
això pot ser,
depèn de la parròquia,
perdona,
nosaltres ho fem dilluns,
però podria ser el dimarts,
dimecres,
o potser fa cinc dies o sis.
Es fa dilluns,
que és un bon començament,
per fer un bon començament
de la Setmana Santa.
Sí,
ha estat el dilluns,
doncs,
però això ja,
les parròquies que van fer
ja fa vuit dies o deu,
vull dir,
això tampoc és que tingui un dia concret,
no?
Igual que les altres coses
que ara parlarem,
doncs,
sí,
tenen el seu dia concret,
no?
I el dijous
comencem el triu de Pasqual,
a la tarda,
bueno,
al matí
amb l'ofici
de lectura silaudes,
i a la tarda,
a les cinc,
es celebrarà
la passió del senyor
i l'últim sopar,
el sant sopar,
perdó,
al sant sopar.
No,
però no és a les cinc,
és a les...
Dijous és a les vuit.
A les vuit.
A les vuit,
sí.
Encara és un dia
que aquí a Catalunya
és feiner
i també per això
potser es podria fer
a les sis o a les set,
però al final
doncs ho fem nosaltres
una mica més tard,
no?
Aquí també tenim
les...
el tríode Pasqual
també es fa
a la residència
del nostre senyor
de Lourdes,
la residència
que porten
les germanetes
dels ancians desemparats,
i que també
celebra els oficis.
Ells ho comencen
a les cinc de la tarda.
Llavors,
també tenim així
una mica d'alternativa
també per horaris
i allà
doncs
es fa
en llengua o castellana
per qui li pugui
doncs
interessar també
una mica més
aquest aspecte,
sobretot
a gent novinguda
doncs
que li pot ser
més fàcil
doncs entendre-ho,
no?
I llavors
el dijous
a la parròquia
sí que és
a les vuit
i si tot va bé
doncs també
farem aquell gest
del lavatori
dels peus.
I hi haurà
monument
instal·lat
per poder fer
una mica?
Sí,
hi ha una mica,
sí que es fa,
encara que tampoc
és una cosa
superesplendurosa,
també això fa anys
que una mica
es va posar
una mica més
de moderació,
però sí que
després
de la missa
amb l'alternativa
dels peus
i d'una manera
molt solemne,
la missa
acaba portant
la Sagrada Comunió
en el cupó
doncs
fins al Sagrari
on allà
es fa la reserva
i en allà
doncs sí que
s'invita a fer
una estona
de pregària
d'adoració.
L'església
per aquest motiu
estarà oberta
doncs una hora més
fins a dos quarts
d'onze
està previst
que estigui oberta
i que també
doncs
potser
doncs
això hem d'acabar
de
bueno
falta ja molt poc
però si posem
una mica de cans
una mica de
per també
no fer-ho senzillament
amb silenci
sinó també fer alguna cosa
una mica que
sigui una mica
doncs
ajudi més
la pregària
no?
I això
potser aquest any
serà una de les petites
novetats
doncs que farem
després de l'escena
del Senyor.
I divendres
ara sí
a les 9 del matí
tornar a fer
això de l'ofici de lectura
i laudes
que són expressions
que potser la gent
coneix molt poc
que és la pregària
de la ditúrgica
de les hores
que es diu
i llavors
té segons les hores
doncs
diferents noms
hi ha les laudes
està a l'hora
de tercia
sexta
nona
i per la tarda
les vesperes
ja es coneix vespre
i també abans d'anar a dormir
doncs hi ha les completes
llavors aquestes
a més hi ha
l'ofici de lectura
que això es pot fer
a qualsevol hora del dia
i aquí hi ha
tradició en aquesta parròquia
doncs
de fer
aquesta
de manera comunitària
doncs potser
no molta gent
però potser una vintena de persones
doncs s'apleguem
per fer aquesta pregària
que pot durar
doncs això
tres quarts d'hora
o més o menys
aproximadament
com molt amb continguts
de Setmana Santa
i també ajudant-nos
a ficar-nos una mica
en tot aquest ambient
això el dijous
el divendres
a les 9 del matí
i després
perdó
m'estic equivocant
divendres i dissabte
divendres i dissabte
també
sí
no havíem arribat encara
el dissabte
però
dia per dia
però ho tindrem
el divendres
el dissabte
perquè el dissabte
fins a la vella pasqual
no hi haurà
cap
cap missa
exacte
però
bueno i el divendres
hi ha l'ofici
és a dir
el divendres
no hi ha missa
és una de les coses
que dius
hi ha un dia a l'any
que no hi ha missa
que és el divendres sant
que es combrega
el cos de Cris
però que s'ha ja
consagrat el dia abans
el dijous
llavors sí que
això es recomana
que no sigui gaire tard
sinó més a prop
de les 3 de la tarda
aquí ho fem a les 5
doncs
es fa l'ofici
de la passió del senyor
i
es llegeix
el text
de l'Evangeli
de Sant Joan
que és un text llarg
i també
com s'ha fet aquest diumenge
moltes
normalment
intervinguin
3 persones
és l'omocent
amb dues persones més
que ajuden a llegir
aquest Evangeli
doncs
tan important
i després
ja després
de recordar
doncs
la part més
de la passió del senyor
hi ha la adoració
de la creu
i després
finalment
doncs
el poder
combregar
això el divendres sant
i el divendres sant
seria un dia això
molt sobri
molt de pocs cants
de com poca
és un dia trist
perquè és el dia
que recordem
que Jesús va
ser assassinat
a la creu
a l'hogar
de
Nostra Senyora de Lourdes
tindrem també
aquesta celebració
del Viacrucis
a les 11
i a les 4 de la tarda
la celebració
de la passió del senyor
i nosaltres
seríem Viacrucis després
després
exacte
la parròquia
serà
la passió del senyor
la celebració
a les 5 de la tarda
i el Viacrucis
a les 6 i mitja
a dos quarts de 7
de la tarda
a la parròquia
i en aquest esperit
seguint aquest esperit
de recolliment
que ens convida
mossèn sobre via
hi haurà una pel·lícula
que es projectarà
a la sala parroquial
després del Viacrucis
sí
ja ho hem fet
els dos últims anys
el que
hem parlat
el divendres sant
després de fer
el Viacrucis
queda una espècie
una mica buit
i vam dir
va
fem una pel·lícula
que ens ajudi
a viure més
l'esprit cristiano
aquest any
en la pel·lícula
doncs
aquest any
es titula
el mayor regalo
de Juan Manuel Cotelo
exacte
és un director de cine
que ja té altres pel·lícules
també
amb una temàtica cristiana
certament
ella ha apostat
doncs perquè
a través del cine
vol
i a través de
diguem-ne així
àudios
o vídeos
doncs
evangelitzar
i amb certa gràcia
és a dir
doncs
en aquesta pel·lícula
sobretot
s'invita al perdó
el mayor regalo
doncs fa referència
al perdó
llavors
hi ha testimonis
de gent
en situacions
molt complicades
doncs
com
doncs
ha
ha viscut
i ha donat
el perdó
i penso
que en aquest
context
doncs
en què estem
doncs
pot ajudar-nos
molt
és a dir
que
la societat
a vegades
tan dura
tan sensible
a les ofenses
també a vegades
doncs
veure
exemples
de perdó
ens pot ajudar
molt
i el dissabte
Sant
que és el 30 de març
a les 9
tenim l'ofici
de lectura
silaudes
com divendres
i a les 8.30
tenim
la
la vella pasqual
que és
la vella pasqual
però jo diria primer
el dissabte
Sant
seria com
el dia del silenci
el dia
d'estar
esperant
el dia
de dir
tot s'ha acabat
el dia
de dir
què fem
doncs
una mica
com quedar-te
sense alè
desanimat
i en certa
manera
doncs
amb una certa
bueno
nosaltres perquè sabem
que acaba bé la història
però en certa manera
doncs
de desorientació
i tal
igualment
també
pels que sabem
que aquí dins
no va acabar amb la mort
sinó que va ressuscitar
doncs
també és un dia
d'esperança
però sí que seria
com un dia
el dia del silenci
una mica
és un dia
doncs
en aquest sentit
que
se'ns invita
doncs
jo diria que
això
vull que
desconnectar
jo a vegades
havia fet
amb altres parròquies
això
un dia d'anar-te'en
de reces
a la muntanya
meditar
alguns textos
etc
i hi ha
finalment
l'explosió
d'alegria
que seria
l'abella pasqual
que això
aquí la comencem
molt d'hora
espero que això
faciliti que la gent
vingui
però
perquè
això dos quarts de nou
és l'hora de començar
l'abella pasqual
que seria bo
si pogués ser
cap a
quarts de deu
o a les deu
una mica més
ja de nit
i que certament
hi ha tot el simbolisme
de la llum
Cris
és la llum
Cris
la societat
és la llum del món
i això
se surt de l'església
l'església
es deixa de les fosques
i fora
s'encén
el foc
que es beneix
i s'encén
el siri pasqual
símbol de Jesucrist
llavors
tothom
que està batejat
doncs
també té el seu siri
el dia del baptisme
si no ho recordem
però potser
hem anat a algun bateig
doncs
quan es bateja
doncs
el padrí
normalment
doncs
porta un siri
que l'encén
no
amb el matxero
que porta
amb els llumins
sinó
doncs
l'encén
en el siri pasqual
és a dir
símbol
que un nou baptisme
rep la llum de Crist
i també està cridat
a ser llum
allà on vagi
és a dir
a posar
a donar bon exemple
a no dir paraulotes
a no dir mentides
a no ser un corrupte
a no caure
doncs
les addiccions
a la prostitució
al robo
a la infidelitat
vull dir
si no
a ser llum
per tothom
jo justament
doncs
fa dos dies
he estat
en l'enterrament
d'una senyora
que
era llum
es deia Ana Maria
i per la seva
efecte
mobilitat
dolcesa
serenor
alegria
el seu somriure
era llum
no
i seguint l'exemple de Crist
tots estem criats
també
doncs
a ser llum
no
llavors
en aquesta cerimònia
es fa
una
una situació
doncs
de
bueno
doncs
això
diferents
lectures
i
hi ha tota una part
de recordar
en certa manera
totes les obres
que Déu ha anat fent
al llarg de la història
amb nosaltres
no
i així potser
podríem passar a escoltar
també
doncs
el cant que hem preparat
del grup
Bora Nova
amb la Carla Costa
que ens ajudarà també
a preparar
aquell moment
de la història
Vina pare
do de vida
vine a seure
al teu tron
vine pare
do de vida
vine a seure
al teu tron
som si
oi
tu ets el rei
vine a ungeix
els nostres ports
vine pare
som aquí
som si
oi
tu ets el rei
vine a ungeix
els nostres ports
vine pare
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501