Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Béus.
Veus de la parròquia.
Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Ben trobats, amics oïdors de ràdio d'Esvern,
Veus de la parròquia presenta l'espai, música i cant religiosos.
Avui, amics, música i cant religiosos, volem parlar dels cants de la Mare de Déu.
Aquest magníficat que ens cantaven els de TZ, els del Consili Jove de TZ, ens introdueix en aquest ambient.
Volem ressaltar que la Mare de Déu ha tingut una gran predicació, un gran predicament,
entre no solament el poble, sinó entre els artistes de casa nostra.
I per això hi ha una munió d'informació, de registraments, que nosaltres intentarem ordenar una mica per traslladar-los.
I ho farem excusant, en primer lloc, la presència dels dos habituals contartulis d'aquest espai, música i cant religiosos,
com són l'Hitma Periques i en Roger Pull.
Avui, jo mateix, en Lluís i un amant Carles de les Vies de So, us farem el programa.
Deia que enllaçàvem en el programa anterior, que estava dedicat a Montserrat.
Montserrat sí que ens tira. Montserrat és, vaja, una muntanya, un santuari, una comunitat.
Doncs bé, aquest conjunt ha estimulat els artistes de casa nostra per adreçar cants a la Mare de Déu.
La música, segurament més significativa del nostre folclor, és la sardana.
I sobre Montserrat hi ha diverses sardanes.
Però entenem que la més sentida, fins i tot la més popular, és la moreneta.
Escoltem, en primer lloc, doncs, és la moreneta en la veu del cantant en Ramon Calduc.
És la moreneta en la fe del poble català.
L'estel del seu camí, l'afany dels seus amors, de l'escolonia la veu al cel han escoltat.
I el so de l'oració ressona per tot un serrat.
Tota la muntanya et volta d'una en seves mans,
sardana de l'amor d'un poble de cristians.
Sondra, batadora, no sé què tenen els seus calç.
Batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sondra, batlleu, senyora, pels catalans.
Sonia la tenuda, no sé què tenen els seus canls.
Veieu, senyora, els catalans.
És la moneta la fe del poble català, ens cantaven Ramon Caluc.
Però també deia, de l'escolania la veu al cel l'han escoltat.
L'escolania de Montserrat lloa permanentment la moneta, la mare de Déu, a la muntanya nostra de Montserrat.
Podríem encara estirar una mica més aquest tema de Montserrat i de l'escolania.
Jo recordo que una de les primeres cançons de la mare de Déu que ens ensenyaven de petits,
jo penso que era la mare quan ens tenia la falda, era la mare de Déu quan era xiqueta.
Representa també aquesta visió amable, si voleu,
però també de fe de la mare de Déu incardinada entre els homes,
però portadora del missatge de Jesús.
Escolteu uns compassos, perquè és molt llarga,
de la mare de Déu quan era xiqueta, cantada per l'escolania de Montserrat.
L'escolta de Montserrat
L'escolta de Montserrat
L'escolta de Montserrat
La mare de Déu quan era xiqueta anava a costura a prendre la lleta.
Quina visió més cordial, més amable, més propera de la mare de Déu, de la Verge Maria.
Està en el disc, el nostre Nadal, és la primera cançó d'aquest disc tan famós de l'escolania de Montserrat.
Que a la meva mare, si us sembla, anem al cant coral, hi ha hagut moltes contrades de Catalunya
que han versionat oracions pregàries a la mare de la mare de Déu.
Una de les més populars és la pregària a la verge del remei.
Sota la vocació del remei, la mare de Déu és patrona de la plana d'Urgell.
Els grans compositors de la nostra terra van composar diverses melodies dedicades a la mare de Déu.
Aquesta, la pregària a la verge del remei, és de les més conegudes.
Hi ha la versió adaptada, actualment, però d'això en parlarem després d'escoltar-la.
Escoltem la pregària a la verge del remei, però amb una versió del 1958,
trobada pels documentalistes darrere d'Esvern, d'un single, d'un disc senzill,
de 45 revolucions per minuts, de les quals volem fer notar aquest so harmoniós del pick-up,
quan de cau el microsurc sobre el solc del disc i aquest crrrr,
que ara ja fa tants anys que no sentim, el tornem a retrobar.
L'Orfeu català, sota la direcció d'en Lluís Millet,
interpreta pregària a la verge del remei.
L'Orfeu català, sota la direcció d'en Lluís Millet,
L'Orfeu català, sota la direcció d'en Lluís Millet,
sota la direcció d'en Lluís Millet,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Movies més valuoses!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
També és ben popular a casa nostra el cant dels goig. Els goig són reculls de melodies molt antigues, la majoria de segles passats, que recollides per la tradició musical i oral, però també per músics que han volgut salvar-les,
s'han editat amb dedicació i vinculació a santuaris, parròquies, ermites de sants, però també de la Mare de Déu.
Goig, a Catalunya n'hi ha moltíssims, hi ha col·leccionadors de goig.
Amb aquell paper imprès a Sant Josep Bern tenim també els goig de Sant Josep Sant Pastor, que es canten el dia 6 d'agost, dia de la festa major.
Però avui no podem posar aquests de Sant Josep Sant Pastor, com m'hagués agradat, perquè el programa l'ha dedicat a la Mare de Déu.
Hem trobat els goig de la Mare de Déu del Roser.
Sobre una melodia i una tradició del segle XV, el mestre Romeu va recollir-ne i fer-ne la versió que pràcticament hem cantat els darrers anys,
tant de la música com de la lletra.
Són la lluvança de l'advocació del Roser de la Mare de Déu.
Escoltem doncs aquests goig de la Mare de Déu del Roser amb el cor de la nova Euterpa.
agrà la Mare de Déu del Roser de la Mare de Déu del Roser de la Mare de Déu,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!