Ja que la llengua...
La llengua...
Bona tarda a totes i a tots. Comencem ara un nou capítol del programa Veus de la Parròquia aquí a Ràdio d'Esvern i aquesta setmana ens acompanya el grup de Justícia i Pau.
Avui comptem amb la presència d'Ester Martra i Pilar Sánchez, membres de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, que ens seguiran parlant del tema que ha triat l'entitat per tractar aquesta temporada al Veus de la Parròquia,
que és la salut mental en situacions d'emergència, concretament parlant de guerres i de desplaçaments forçats.
Hem de fer menció que és el primer programa amb l'absència del president de l'entitat, en Jesús Castro, va traspassar el passat 19 de març.
Obrim els micròfons a l'Ester i a la Pilar. Què tal? Com anem?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Doncs sí, com comentes, estem de dol perquè hem perdut el nostre president de fa 30 anys, una persona entranyable, molt significativa per tot el poble i especialment pel nostre grup.
i li voldríem retre homenatge a tot el que ha significat la seva figura i el que ha incidit individualment a cadascú de nosaltres i com a grup,
dedicant el pròxim programa que compartirem amb vosaltres, el 7 de maig, a ell, a tot el llegat que ens deixa i als plans que tenim.
i la intenció és venir tot el grup per fer una miqueta aquesta trobada i aquesta, bueno...
Aquest homenatge, no?
Sí, homenatge, realment.
Exacte, i prendre relleu, no? Que és un gran compromís que volem assumir.
Oh, i tant. Doncs sí, ens anotem la data i segurament serà un programa amb molt sentit, molt emocionant i bé, que en Jesús, doncs, se'l mereix també.
Totalment, totalment.
Vinga, anem a fer un resum d'aquesta temporada dins d'aquest cicle, no?, d'intervencions que s'han anat fent dels drets humans, de salut mental.
De moment heu estat parlant sobre salut mental i el món laboral, sobre com afecta la crisi climàtica en la salut mental,
també del benestar emocional dels joves, de l'esperitualitat i la religiositat en la salut mental,
i també de la resiliència i l'acompanyament en la salut mental.
Tot això ho podeu trobar, de fet, a l'audiència o pot entrar a la web de radiodesmerc.com i consultar els altres programes.
Seguim avui, per això, amb un nou tema, Esther, sobre salut mental.
Exacte, sí. Aquesta vegada volem parlar de la salut mental, com afecta la salut mental aquestes situacions d'emergència,
que són les guerres i els desplaçaments forçats que es provoquen moltes vegades per les mateixes guerres.
De fet, aquest mes de març, a TV3, al Telenotícies, van parlar de les ferides invisibles d'Ucraïna
i els traumes psicològics de guerra entre els seus soldats.
La veritat és que em va impressionar força de veure aquest reportatge.
Es veia un hospital, un hospital que ara van els soldats que tenen problemes mentals en el front
i els tracten de recuperar en tres setmanes i tornar-los al front,
i hi havia un noi que estava parlant, un soldat, que portava ja 10 anys a l'exèrcit
i quan estava al funeral del seu millor amic, doncs alguna cosa se li va trencar per dins
i es va esfonsar psicològicament i estava aquí.
Explica que ell i molts dels seus companys i dels soldats que estan al front amb ell,
que només que hagis sobreviscut a un parell de cops, a atacs amb míssils, tens flashbacks.
Quan sents un soroll d'un tren circulant o un soroll fort qualsevol al carrer,
et tornen a l'acte aquell moment de les explosions.
Llavors, és una situació que es troben molts i un altre soldat,
que era un desactivador de mines que també estava en aquell mateix hospital,
comentava que tot el seu exèrcit està malalt d'estrès posttraumàtic,
que tots necessiten ajuda i que cap tornarà normal ni serà com eren abans
i que a la societat no es fa prou la idea del patiment que ells tenien en el front i en aquesta situació.
I la mateixa directora també comentava que ja sabien que en tres setmanes era impossible
comentar la seva síndrome, però que simplement els donaven recursos
i prou estabilitat perquè puguin tornar al front.
Sí, sí. Els efectes traumàtics de la guerra no sols afecten, però, als soldats,
sinó que també afecten a tota la societat.
I l'OMS calcula que uns 10 milions de persones,
és a dir, una tercera part del país d'Ucraïna,
té problemes de salut mental i necessita ajut psicològic.
Clar, i com definim? Salut mental o com ho fa l'OMS? Què diu que és?
L'OMS defineix la salut mental com un estat de benestar
en què l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats,
pot manejar les tensions normals de la vida,
pot treballar de manera productiva i fructífera
i és capaç de contribuir a la seva comunitat.
Per tant, podem dir que si no tenim salut mental
no podem saber de què és la nostra pròpia capacitat,
ni a controlar certes tensions...
Normals, sí.
Ni podem treballar de forma productiva,
ni podem ser capaços de contribuir, tampoc, en el nostre entorn.
Exacte.
Exacte.
Llavors, clar, el cas d'Ucraïna,
aquest alt nivell de problemes, de traumes,
això farà que necessitin una recuperació molt específica en aquest sentit.
Després de tres anys de guerra,
hi ha bastanta demanda per al suport de la salut mental,
per tenir cura d'aquests traumes, la rehabilitació...
Com s'està plantejant ara i de cara a un futur,
quan acabi la guerra,
quantes persones poden deduir que hi ha afectats?
Bé, actualment s'ha vist que és una guerra
i l'OMS ho té documentat,
que l'assistència sanitària,
els centres d'assistència sanitària,
estan rebent molts atacs,
més de 2.300 atacs fins ara,
i aquest any 2025
continuen amb aquests atacs a la sanitat.
I ja hi ha ara uns 50 atacs registrats.
Tot això provoca que, clar,
per exemple, un dels importants va ser a Odessa,
quan tots són importants,
però va danyar la clínica infantil més gran i innovadora de la regió,
interrompent els serveis vitals
i provocant tots aquests danys físics i psicològics
a tota la gent tan ingressada com familiars i tal.
i llavors posa de manifest els riscos constants
que s'enfrenten també els mateixos treballadors sanitaris.
I com la prestació mèdica no pot ser donada d'una manera ininterrompuda.
parlant amb una directora d'un centre d'aquests d'emergències,
comentava que tant els professionals com la gent estava esgotada
i ells seguien endavant perquè els pacients ens necessiten
per seguir endavant i hem de superar la fatiga
per continuar la prestació i l'atenció que es mereix la gent que hi ha a Ucraïna,
tant en el front com en altres zones.
Les més afectades són les del front,
però també a segona línia o a tercera hi ha aquests problemes.
Després de tres anys de guerra i onze anys d'invasió,
tota aquesta situació ha tingut un impacte profund a Ucraïna
i aproximadament el 70% de la població
ha tingut un empitjorament de la seva salut.
Aquests problemes de salut,
actualment hi ha un 46% de les persones afectades
per problemes de salut mental i trastorns neurològics.
Però també les malalties no transmissibles,
els càncers, qualsevol patologia que són normals, entre cometes,
com si diguéssim que també tenim aquí,
representen un 84% de tots els morts d'Ucraïna
i també està tenint un empitjorament
per la falta de serveis,
amb aquest bombardeig i atac dels centres,
i per l'elevat cost dels medicaments.
Veiem, Esther, que la guerra ha intensificat
realment les necessitats sanitàries,
sobretot en àrees com el trauma, la rehabilitació,
i veiem algunes dades que diu que el Ministeri de Salut,
a mitjans del 2024,
deia que havia realitzat 100.000 amputacions
a causa de la guerra.
Els serveis de rehabilitació,
i a termini per a persones ferides de guerra,
seran essencials, per tant,
en aquesta recuperació tant física com psicològica.
S'està fent alguna cosa en aquest sentit?
Veient un informe de l'OMS,
sí que s'està construint un sistema de salut resilient.
Tot això donant la situació que actualment hi ha a Ucraïna.
I s'està treballant per garantir l'accés
a una atenció sanitària de qualitat
per a tots els ucraïnesos,
centrant-se en l'enfortiment de l'atenció primària de salut
per combatre la prevalença d'aquestes
malalties no transmissibles
i ampliar l'accés a serveis vitals
de salut mental i rehabilitació.
Perquè els hi farà molta falta
aquesta rehabilitació,
tant física com mental.
I el que estan fent és que,
com que tenen poc personal,
s'està amb la rehabilitació.
És un aspecte clau dels esforços de l'OMS
en la construcció de la capacitat dels professionals,
de formar nous professionals.
Hi ha no solament nous centres especialitzats
en aquesta rehabilitació,
sinó també que puguin tenir el personal necessari.
Perquè l'accés a l'assistència sanitària
continua sent un problema crític a Ucrània.
una de cada quatre persones informa d'una disminució
d'aquest accés als serveis mèdics.
O sigui, el 25%, no?
Exacte.
I és desigual en funció de si està més al front o menys,
però aquesta seria la mitjana.
També hi ha hagut un encariment del cos dels medicaments
i el tractament continua sent una barrera important
per a l'atenció.
L'atenció sanitària és cada cop més desigual,
especial en les zones de primera línia.
Que, a més a més,
qui s'ha quedat en zones de primera línia
solen ser persones més vulnerables,
com ara gent gran
o també discapacitats,
que no s'han pogut desplaçar cap a altres zones.
I en tot això, Esther, quins esforços?
Està fent l'OMS?
És a dir, està donant alguna mena de resposta?
Està fent alguna reforma?
Què hi fa?
Sí, estan donant suport
amb aquesta recuperació
que serà posterior
i ara mantenir aquests nivells
i ja no estan tan centrats
en l'ajuda a l'emergència
com a la creació de les capacitats.
De les capacitats
i en les àrees d'atenció primària
i les àrees crítiques,
com les malalties no transmissibles,
aquests càncers
que ara no poden ser seguits
fent el seguiment
o les vacunacions,
la salut mental,
la tuberculàgia,
l'OBH,
el control d'infeccions
i abordant la resistència
als antimicrobians.
Llavors estan creant
clíniques modulars
de salut primària,
les regions afectades
i s'estan ampliant
les oportunitats
de desenvolupament professional
per a les infermeres
i els treballadors sanitaris
per a abordar l'escassetat
de mà d'obra
i reforçar el sistema sanitari
en general.
Mirant cap al futur,
estan reconstruint la salut
per a restaurar l'esperança.
La salut és la base
de la pau i la recuperació.
Reconstruir els sistemes de salut
significa restaurar l'esperança,
la dignitat
i assegurar el futur.
Esther,
hem parlat de persones
que s'han quedat al país,
però què passa
amb les persones
que s'han vist obligades
a deixar enrere
de forma molt brusca,
traumàtica,
el seu país d'origen
i en aquest cas
del que estem parlant,
de la gent
que ha hagut de fugir
d'Ucraïna?
Sí.
Estem parlant
del cas d'Ucraïna
que segur que és extrapolable
a molts altres casos,
però com aquest
el tenim més documentat,
el tenim més a prop
i l'hem viscut
més directament,
per això ara estem parlant
del cas d'Ucraïna.
Es coneix
com el síndrome d'Ulisses,
un quadre d'estrès crònic
i múltiple
que es desencadenen
deixant enrere
el món conegut
en situacions extremes
com ara una guerra.
Clar, ara hi ha 5 milions
de persones desplaçades
pel conflicte d'Ucraïna
que podrien estar patint
aquestes ferides psicològiques
provocades per aquest desplaçament
que és forçós.
I els símptomes que tenen
són l'angoixa,
l'insomni,
els malsons,
són alguns dels símptomes comuns
en persones que han abandonat
Ucraïna a causa de la guerra.
i a l'arribar a un altre país
on existeix una xarxa de suport
i acompanyament
no es borra tot allò
viscut fins al moment.
No, no, clar.
Això ja no ho treu ningú.
Exacte.
Perquè la llar és un bé material
com un cotxe
o una casa
però també hi ha intangibles
com la família que deixes,
les amistats,
la feina
i una cosa tan senzilla
com les rutines
que tu tens en el teu dia a dia.
Sí, quan marxem de vacances
a vegades ja, no?
Exacte.
Estem en un entorn agradable
ja el trobes una mica faltant, no?
Quan portes molts dies
la rutina, imagina't
en una situació així.
Exacte, que a més és obligatòria,
no és que l'hem triat.
No, no, sí.
I clar, a més de deixar tot enrere,
les persones que han fugit
han temut en molts casos
per la seva vida inicialment
i les altres persones
abans d'emprendre el seu viatge
i de les seves famílies
que deixen allà.
I tot això, doncs, pesa.
Podem dir que el més important, no?
A l'hora de tractar el trauma
és detectar-hi, doncs,
quines són aquestes necessitats
més bàsiques.
Per exemple, l'allotjament, no?
Tenim els aliments,
l'atenció mèdica
i poder-la satisfer.
Al cap i a la fi, tot seguit,
arriba després també el moment
d'escoltar, no?
De transmetre tranquil·litat
i de donar un cop de mà
o ser persones que escolten
sempre que faci falta.
I a tot això
se li suma el ressampliment, doncs,
de la confiança
per la qual cosa, doncs,
cal posar el focus
en les persones,
als països o a les entitats
que, doncs,
sí que estan donant ajuda.
Sí.
Exacte.
Es necessita aquesta ajuda, no?
Però...
I no tothom,
perquè hi ha gent
com molt resilient
i que no tindrà tants símptomes,
però tots ho patiran, no?
Aquest trastorn,
aquest com posttraumàtic,
és un dels més freqüents
en persones que han viscut
una guerra o un conflicte
d'aquestes característiques.
Clar que si la situació millora,
tot després té marge de millora
per la persona
i de recuperació, eh?
Hi ha especials col·lectius
que són més...
Vulnerables.
Vulnerables, exacte.
Sí.
Com són el cas dels infants
i dels adolescents.
Els infants
que es troben
en un període
de maduració i creixement
necessiten més
una protecció
i una ajuda.
Que en aquest context,
no?
Si el necessiten sempre,
doncs,
se'ls veuen alterats.
i això els provoca
situacions de nerviosismes,
plos continuats,
dificultats per dormir...
Déu-n'hi-do.
Clar,
les seves mares i pares,
que són les seves figures de suport,
doncs,
estan en situacions
que no són les idònies,
que també estan patint, no?
I després hi ha l'altre col·lectiu,
que són els adolescents.
Aquí,
en algunes experiències,
com per exemple
de la Creu Roja,
a l'Ican,
he mirat,
però segur que
es fan en altres llocs,
no?
Doncs s'organitzen
tallers grupals
que permeten generar
un vincle
entre els adolescents
que estan vivint
aquesta mateixa situació.
I, Esther,
ara estem parlant, no?,
d'Ucrània,
però què diu l'OMS
d'altres regions?
en guerra que tenim
a la Mediterrània, no?
També, potser no en zones
europees, no?,
dins d'aquesta zona
europea de la comunitat,
però sí de la mateixa
zona territorial.
Exacte.
Bé,
sí que hi ha,
efectivament,
altres regions
de...
com podria ser
el de la Mediterrània Oriental,
no?,
perquè hem parlat
sobre la guerra d'Ucraïna.
A la Mediterrània Oriental,
que acull dels països
de Palestina,
Egipte,
Líbia,
Líban, Jordània,
Síria,
Afganistan,
també els Balcans,
que també vam tenir
una guerra,
doncs,
no fa tantíssims anys,
eh?
és una de les zones
que hi ha molts conflictes
o que hi ha hagut conflictes
a lo llarg del temps.
I així com a Ucraïna
parlàvem de 10 milions
de desplaçats,
aquí hi ha hagut
70 milions de desplaçats.
Aquests desplaçats forçats
han anat a tot el món,
però sobretot,
quasi la meitat
s'han quedat
en països
de la mateixa àrea
de la Mediterrània
o de la mateixa regió.
Vale.
Els països
veïns
dels conflictes
també es veuen
greument afectats
pel gran nombre
de persones
desplaçats
que hi busquen
refugi.
En aquesta regió
i més enllà,
el conflicte
està afectant greument
la salut
de les poblacions
desplaçades
i les seves comunitats
d'acollida.
Vale.
I augmenta també
la seva necessitat
de serveis
de salut mental.
Mhm.
La disponibilitat,
però,
de professionals
en salut mental
és escasa
i la de medicaments
també.
Així com
la interrupció
general
de sistemes
de salut
en cas d'emergència.
Vale.
S'estan creant
barreres
perquè les persones
accedeixin
als serveis
on més els necessiten.
És a dir,
parlem una mica
de salut mental
i aquest suport
també
psicosocial
que hi ha d'haver
en situacions
d'emergència.
Exacte.
Aquí,
en aquesta àrea,
la de la Mediterrània
Oriental,
hi ha diversos,
les persones
en situació
d'emergència
poden experimentar
diversos tipus
de problemes
psicològics.
van.
Aquests van
des de preexistents
fins a problemes
induïts
per les emergències,
que és el dol,
l'angoixa
no patològica.
I els problemes
relacionats
també
amb l'ajuda
humanitària.
Per exemple,
l'ansietat
per manca
d'informació
sobre la distribució
d'aliments.
Gairebé
totes les persones
afectades
per emergència
experimentaran
malestar
psicològic,
com ara
sentiments
d'ansietat
i tristesa,
desesperança,
dificultat
per dormir,
cansament,
irritabilitat,
o ràbia
i dolor.
és important
pensar que això,
si la situació
s'estabilitza
i millora,
també
podrà
millorar-se.
Però
els trastorns
mentals
comuns
i greus
també es fan
més freqüents
en les crisis
humanitàries,
especialment
entre els més
vulnerables,
les dones
i els nens.
Quines són
les estimacions
de l'OMS,
més o menys?
Doncs,
com a mínim,
un de cada
cinc persones,
un 25%,
i ara,
en el cas
d'Ucraïna,
també es va veure
que era un percentatge
més alt,
que s'ha pogut
analitzar més,
existeixen,
pateixen
depressió,
trastorn
d'ansietat,
trastorn
d'estrès
traumàtic,
bipolar
o esquizofrènia.
Esther,
abans de passar
a les conclusions,
com que tenim
aquí a la Pilar,
sabem que va
poder anar
a l'Ateneu
fa uns dies
a visualitzar
un documental,
una projecció
audiovisual
que s'hi feia
i una mica
tractava,
no concretament
ara que hem passat
el tema
potser de Gaza
o d'altres zones,
però sí
de tot el que hem estat
parlant
en aquesta sessió
sobre Ucraïna.
Pilar,
quin documental era
que s'hi exposava allà?
Sí,
és que
al llegir
el treball
de l'Esther
sobre el tema
aquest de la salut
mental
en els conflits
bèl·lics
i situacions extremes,
em vaig recordar
que el 14 de febrer
en el cicle
que es fa
en els Ateneus
i en el nostre
de documentals,
em va fer un
que es titula
Mina
i la ràdio
dels presos.
Està
ubicat
a Noruega
i es tracta
de l'experiència
d'una periodista
que té
la iniciativa
de crear
un programa
de ràdio
fet exclusivament
pels presos.
I, bueno,
és superinteressant,
és superinteressant.
Però llavors
la relació
amb el tema
de l'Esther,
que em va venir
la connexió,
és que un dels protagonistes
és un xicot
que acaba
de sortir de la presó
i en un moment donat
està absolutament
perdut
i tal,
tema també
d'alcoholisme,
etcètera,
i va
de voluntari
a Ucraïna
i es veuen
imatges
on ell està
en els bombardeixos
i tal.
Es aconsegueix
sobreviure
però després
al final
mor,
és molt trist
perquè, bueno,
es fiquen problemes.
La relació
és dir
qui són
aquests soldats
que van a la guerra,
tant de voluntaris
com que no.
Doncs és el sector
de la població
el més valuós
perquè és la gent jove
i a la vegada
és el grup
més feble
perquè
qui s'allista
a l'exèrcit
no seran
els fills
de les famílies
benestants.
No, no, clar.
O sigui,
és la reflexió
de dir
la guerra
com molt bé
ha explicat l'Esther
té tantes víctimes
però els soldats
que teòricament
són els que
disparen, no?
Sí, disparen.
Tenim la idea
aquesta.
Correcte.
Sembla que siguin
els agressors
però en realitat
són víctimes
del sistema
i dels polítics
i és gent
que ja de principi
és molt vulnerable
també a nivell
psicològic, no?
Sí, sí, sí.
Estan a l'exèrcit
alguns provenen
de presons
o de situacions
límits
i bé
és aquesta reflexió
de dir
és un mal terrible
i les guerres
ens arrebaten
el millor
de la nostra societat
que són
els que haurien
de construir
el futur
i tant
marionetes
de matar
depenent
d'aquests
jocs de poder
abominables.
Ester
amb quines conclusions
ens podem quedar
de tot aquest programa
que hem fet?
A veure
a part de
ja veiem
el mal
que les guerres
estan portant
el dia d'avui
i per la reconstrucció
de les persones
i els països
actualment
hi ha més de 30
conflictes
o guerres
actives
al món
i
hi haurien
com
dos conclusions
una seria
a curt termini
o a mig termini
i l'altra
a llarg termini
i a mig termini
està clar
que
l'important
és acabar
amb aquests
conflictes armats
amb la
intervenció
dels països
afectats
i de les institucions
internacionals
i
a llarg termini
la idea
que pensem
i en base
a lo que també
Justícia i Pau
està fent
és donar
més importància
als drets humans
que
el tractat
de la declaració
dels drets humans
que va ser aprovada
a l'Assemblea General
de les Nacions Unides
el 1948
es doni
difusió
i a les escoles
a tot el nivell
d'educació
que
hi hagi
aquests principis
que compleixin
i que la gent
ho tingui més
interioritzat
la importància
dels drets humans
aquesta seria
a llarg termini
la nostra
recomanació
o aspiració
que la importància
d'aquests
drets humans
que constitueixen
el fonament
de la llibertat
de la justícia
i de la pau
al món
i després
hi ha
ara
els objectius
de desenvolupament
sostenible
que també
està aprovat
per Nacions Unides
i que té
un horitzó
el 2030
que ja han dit
que no s'assolirà
i que serà
més enllà
però
també s'ha de donar
a conèixer
perquè és un pla
d'acció
a favor de les persones
del planeta
i la prosperitat
i també
tenen la intenció
d'enfortir
la pau universal
i l'accés
a la justícia
llavors
per nosaltres
el missatge
seria aquest
a part
de la resolució
d'ara
de les coses
concretes
de poder donar
aquestes capacitats
perquè la gent
es pugui recuperar
i de tot
que hi hagi
una petjada
a llarg termini
que estigui
en base
a l'educació
i en el foment
d'aquests
drets humans
tots ens hem d'implicar
en aquesta difusió
dels drets humans
doncs
amb aquest missatge
que ens dona
l'Esther
amb aquesta implicació
precisament
de parlar-ne
dels drets humans
deixem aquí
el capítol
que fa
justícia i pau
dins de
veus de la parròquia
a l'espera
del proper programa
en homenatge
al programa especial
que li dedicaran
els seus membres
al seu president
en Jesús Castro
que ens va deixar
fa uns dies
moltes gràcies
a les dues
Pilar
i Esther
ens tornem a retrobar
en aquest programa especial
gràcies
que vagi bé
Núria
que vagi bé
m'e
m'e
Fins demà!
Ara escolta Estàdio Desvert, sintonitza Estàdio Desvert,
de l'any de Sant Lluç, de l'any de Sant Lluç.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses,
com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desvert, amb 98.1, de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Paneu gauzats.
Exacte.
Ràdio Desvert, 98.1, de la freqüència modulada.
Ràdio Desvert, 98.1, de la freqüència modulada.
Smooth Jazz Club
Fins demà!
Fins demà!
หมubisats.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bound ilà!
Fins demà!
Fins demà!
goofy, tune.
Fins demà!
sssàiaus delà!
origins alà!