logo

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc... Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 9d 9h 37m 51s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Ara escoltes ràdio d'esfern,
sintonitzes ràdio d'esfern,
la ràdio de Sant Lluís
durant el 8.1.
Veus de la parròquia.
La finestra de Justícia i Pau.
Hola, bona nit a tothom, com estem?
Hola, Jesús, hola, Dani, com anem?
Molt bones, bona tarda.
Hola.
Sí? Com esteu?
Molt bé.
Com ha anat aquest mes que fa que no ens hem sentit?
Aquest mes ha anat ràpid.
Ha anat ràpid.
I tu, Dani, què tal? Com va tot?
Doncs bé, bé, un mes molt complet,
sobretot a Sant Lluís.
A pesar de la pluja,
les activitats han seguit movent-se
i la veritat és que moguts, moguts, molt bé.
No, no, realment ha sigut un mes d'octubre,
a principis de novembre, ben bé, passats per aigua
i ens han fet canviar aquí la quantitat d'activitats,
però jo crec que l'última que hem tingut,
que és la del Shopping Night,
jo crec que va ser tot un èxit.
Correcte, sí, sí.
Va anar superbé, llavors vam tenir també el sopar del barri Sud,
del qual Bosch, que estàs a la meva esquerra,
va participar activament, fent un xou molt divertit.
Bueno, aviam, en el barri l'espectacle ha de continuar
i tot i havent Shopping Night la gent es va repartir molt bé,
la veritat, entre les activitats.
Jo, per exemple, vaig estar un rato des de les 6 fins a les 9
i després vaig deixar al barri Sud i superbé.
Tu no podies estar perquè tenies un altre acte, el Jesús,
però bueno, vam tenir la trobada de les entitats,
per tant va ser molt xulo.
A més, vam veure un tòtem nou,
amb el nou eslògan de Naturalment Conchola, de Sant Jús,
així que vam poder veure el tòtem que ens acompanyarà, suposo,
en les diverses activitats que farem a partir d'ara,
que se'ns il·lumina i, a més, així sabrem on som, no?
I molt bé.
I, bueno, avui per on comencem?
Qui comença, el Dani o el Jesús, el Dani?
A veure, on vulgueu, si voleu començo jo, no hi ha problema.
Llavors, tancarem amb el Jesús.
Doncs mira, avui, Quima, Jesús,
com que vam obrir aquest passat setembre,
quan vam començar el nostre programa,
vam obrir aquest ventall de possibilitats,
aquest ventall d'idees,
que dins de la branca del medi ambient,
que vam començar tot parlant del medi ambient,
avui obrim una carpeta dins d'aquesta branca
on parlarem d'això de reciclar,
reutilitzar i reduir les tres R's, no?
Avui parlarem més de reduir,
de la tercera R, que és reduir els residus
amb propostes sencilles.
També us donarem unes quantes dades
perquè les tinguem en compte.
començarem parlant de la nostra societat,
ni més ni menys.
La nostra societat produeix grans quantitats
d'objectes de consum,
molts d'ells innecessaris.
La gran majoria de coses que fem servir de residus
són, evidentment, innecessaris.
Per tant, són objectes de consum.
Molts d'ells, com dèiem,
no els tenim per què tenir,
en el sentit que moltíssima gent ha vist
aquesta imatge molt mítica
de la ceba dins d'una bossa
i dins d'un plàstic
i s'ha fet viral
aquesta imatge d'un gran centre comercial,
d'un gran supermercat,
que va penjar aquesta imatge
de la ceba que estava plastificada
per tot arreu,
com cal, de debò,
cal fer servir tanta quantitat de plàstic
per una ceba.
No.
No és necessari.
No és necessari
i per això és el que comentem.
Per tant,
aquests residus
gairebé mai estan pensats
per ser reutilitzats.
Hem de tenir a l'abast
les eines que contribueixen
a evitar agressions al medi ambient.
Ho podem fer separant correctament els residus,
que són les campanyes més habituals,
perquè puguem reutilitzar com a recursos
i intentant també invertir
la tendència actual
de l'augment desproporcionat per deixalles.
Des del 1992 al 2003
es va pujar
molt.
És a dir,
les dades de residus
des del 92 al 2003
van ser bastant...
gairebé un 20%
va pujar
dels residus.
Llavors,
com ho faríem, això?
Ara,
a títol anecdòtic,
us explicarem
la composició de la brossa
a pes
a la nostra brossa
què hi ha?
Què hi ha a la nostra brossa?
A les nostres escombraries
trobaríem
la brossa orgànica,
que seria
un 38%
de la nostra brossa.
Que l'orgànica és tot allò
que són les pells,
tot el que fem,
quasi, quasi,
podríem dir menjar,
que podríem després
fer
compost, no?
Es podria fer un compostatge.
podríem estar reduït
fins i tot la brossa orgànica
fent compostatge a casa.
Correcte.
Després tindríem
el paper cartró,
que suposaríem
un 21%.
Ens aniríem a parlar
també del vidre,
que seria
un 8%,
més reduït,
perquè els envasos
de vidre
cada vegada
s'estan fent servir menys,
s'estan canviant
pels de plàstic.
Després tindríem
els plàstics,
que seria un 16%,
els metalls,
que seria un 5%,
i altres coses,
altres residus,
que serien
un 12%.
Per tant,
això seria,
diguéssim,
la nostra brossa,
el nostre dia a dia,
seria aquest.
M'estàs dient,
llavors,
que nosaltres
que tenim el problema,
com sabeu aquí a Sant Jus,
el gran problema
que tenim
amb el tema
de residus
és el
contenidor gris,
no?
És el que tenim,
és el que la gent
tira més coses
perquè no fa
la seva descomposició
correctament,
no?
En realitat,
segons l'explicació
que ens acabes de donar
i si dividim
el covell
de residus
que produïm
cadascú de nosaltres
a casa,
el que aniria
al contenidor gris
seria un 12%,
com molt,
perquè se suposarà
que els metalls
els hem de portar
a la deixalleria.
Correcte.
Per tant,
el contenidor gris
hauria de ser
el que sigui
mincero
i actualment
no anem així,
hem millorat,
però encara ens falta molt
perquè en el contenidor gris
a vegades
si quan aquí
a l'Ajuntament
agafen un contenidor
qualsevol
i com digui jo
l'obren
en plan bisturi
i comencen a treure
veiem que en el contenidor gris
hi ha de tot,
és a dir,
que tenim un problema
en què nosaltres
ens hem de mentalitzar
que hem de buidar
correctament
el nostre covell
de residus,
no?
Correcte,
és així,
és així.
Llavors,
quins residus
podem evitar?
A Catalunya
generem
de mitjana
un quilo
62 grams,
de deixalles
per evitar ni dia.
Aquesta xifra
suposa
una producció
de residus
i malbaratament
de recursos naturals
desproporcionadíssim.
Malauradament,
sembla que la tendència
va en augment,
per tant,
la cosa no millora.
Els envasos
i embolcalls
d'un sol ús
són la causa principal
de l'augment
de la quantitat
de residus
del malbaratament
dels recursos.
Llavors,
aquí estaríem parlant
de totes aquelles
bosses de plàstic
quan anem al súper
i diem
que voldria bossar.
Sí,
sisplau,
posim dues bosses.
O
d'aquells plàstics
que van embolcallant
els productes,
com dèiem abans
l'exemple de la ceba,
tots aquests
residus
que no són realment
necessaris
o que podem
canviar
per altres.
També hi ha
moltes botigues
de Barcelona
que el que estan fent
és canviar,
suplantar
els plàstics
per paper,
per bosses de paper,
per vidre
i que
sobretot
el gran exemple
és a les botigues
a pes.
Quan vas a comprar
els productes
de...
que sí,
per exemple...
Els llagums.
Els llagums,
exacte.
Els fruits secs.
Les olives.
Les olives
que t'ho poden donar
amb bosseta.
Hi ha llocs
que també
amb vidre.
Home,
normal.
Si us en recordeu
i tu i Jesús
aquí ens ajudaràs
perquè el Jesús
és més gran que nosaltres.
Jo recordo
la meva mare
que anàvem a comprar
els llagums
i portàvem
el tàper de casa
i t'omplien el tàper.
Et mesuraven
el que pesava el tàper,
t'ho restaven
del que tu compraves
i tenies el preu
del llagum.
I les olives
la meva mare
anava amb els tàpers
i carregava
els tàpers
de les olives.
Sí, sí, perfectament.
No?
No anàvem així?
Vull dir, clar,
és ara que ens hem tornat
uns comodons.
També és veritat
que actualment
si us hi fixeu
com anem a comprar.
Anem sempre...
Ja no tenim
el tracte de tu a tu.
Tot està envasat
al buit,
tot està envasat
en aquestes espècies
de safates
de por hispano
o com se diguin.
Clar, això també fa
que si tu no tens tracte
amb la gent,
és a dir,
el súper també,
no és que hagi millorat
el problema del recicletge,
no ens ho posa fàcil
perquè si jo abans
anava a comprar
els llagums
i anava
i ho carregava
amb el meu tàper
és perquè hi havia algú
que li deia
mira,
com encara si anem
al Fosalba,
per exemple,
posem l'exemple
del Fosalba,
que deies,
ostres,
al Fosalba actualment
si vas amb el teu tàper
i dius,
mira,
vull mig quilo
de mongetes,
vull uns quants cigrons,
vas amb el teu tàper
i ho carregues.
Si això ho he de fer
amb un súper
és impossible
perquè en el súper
ja no tens
aquesta opció.
A lo cual,
o quan anàvem
a comprar la carn,
la carn abans
s'embolicàvem
per la carnisseria
ho tens tot
amb aquestes bandagetes
ditjoses,
és a dir,
clar,
aquí hi ha el problema,
dius,
bueno,
vaig a comprar
amb menys temps
perquè,
clar,
agafo tot
perquè ja està tot tallat
i tot envasat
però genero més residus,
cosa que abans
tothom anàvem
al mercat,
anàvem a la carnisseria,
anàvem al peix,
can el peix,
fins i tot es posava
el tàper,
jo recordo les sardines
que una vegada netes
te les posaven
si volies amb un tàper,
després tu a casa
nerejaves el que fos,
però jo recordo
que fins i tot el peix,
per tant,
clar,
els grans supermercats
i els supermercats
tampoc ens ho posen fàcil
perquè nosaltres fem
la,
reduïm els residus,
no,
no,
no,
no,
la societat en si
no està,
diguéssim que
com que no ho tenim
interioritzat,
no ho tenim après,
diguéssim que
és això
el que no ens fa avançar,
és a dir,
gràcies a això
no podem avançar
perquè, clar,
hi ha uns supermercats
que no ens ajuden,
hi ha moltes coses
al darrere,
i això és una cosa
de tots,
vull dir,
això és importantíssim
que hem d'entrar
en raó
i entendre-ho,
perquè també
a part d'aquests
productes
que hem esmentat
d'envasos
i en volcalls,
també tenim els productes
perillosos
i aquests són els que
realment
ens afecten
al medi ambient
i a la salut,
aquests serien
els responsables
del creixement
de toxicitat
de la brossa,
malgrat que
representen
una petita part
del seu pes i volum,
són bastant,
són aquests
els perillosos,
no?
El 50%
del volum
de la brossa
són residus
innecessaris
i fàcilment
habitables.
A l'entrepà
del col·legi,
quan anem a esmorzar,
o no del col·legi,
o dels nostres fills,
o quan
t'emportes
el bocat de la feina,
te l'emportes
amb un d'aquests
embolcalls
que ja
és fixe,
és com una espècie
de capceta
i ja està,
que és de plàstic,
a més,
després,
quan utilitzes
el neteges
i tornes a reutilitzar-lo
i no cal ni que agafis
ni el transparent,
ni el film transparent,
ni el paper de plata,
per exemple.
El paper d'alumini
fa mal,
és a dir,
és un producte,
i a més,
que has d'anar amb compte
perquè
tampoc és tan nerd
com sembla,
vull dir,
a l'hora de fer servir,
ara estem parlant
d'un altre tema
que seria
el tema de la higiene,
que tampoc
el paper d'alumini
ha passat
per moltes capes,
ha passat
per molts tractaments
i a vegades,
doncs,
clar,
hem de vigilar,
en aquest aspecte
hem de vigilar
i que quedi clar,
a títol anecdòtic,
que la part més neta
i la part que hem de fer servir,
és a dir,
la part que ha d'estar
en contacte
amb el bocata
és la part brillant.
Exacte.
La part brillant
és la que ha d'estar
en contacte amb el bocata.
La part opaca
és la que conté
més bactèries,
per així dir-ho,
o la que està més tractada
i, per tant,
és la que pot tenir
algun residu
així, doncs,
dolent per la nostra salut.
I nosaltres normalment
ho fem al revés, no?
Sí, sí.
Estic a pensar,
a dir,
el que fem és
la part opaca
cap a l'entrepància
i així no és,
hauria de ser
per la part
brillant, no?
doncs,
ara ens anem
a dins d'aquesta
carpeta que hem obert
avui,
d'aquesta
subsecció
de residus,
ens anem a parlar
de les responsabilitats.
Ui!
Sí, és una...
Som responsables
de les nostres deixalles.
De fet,
tots i totes
som consumidors
i usuaris
d'un ampli ventall
de béns
i serveis.
I això fa
que directament
o indirectament
intervinguem
en el medi ambient,
amb la nostra compra diària,
amb l'ús d'envasos,
amb l'ús del cotxe,
amb l'ús
que es fan
als nostres impostos,
etcètera.
Per tant,
a les nostres mans
canviar algun dels nostres
hàbits de consum
i és nostra
la responsabilitat
de consumir
de manera respectuosa
amb el nostre entorn.
Per tant,
això està a les nostres mans
i som nosaltres.
Però,
no només
és cosa nostra,
com dèiem abans,
sinó que també
és cosa dels fabricants,
cosa dels comerciants
i cosa de les administracions.
Ens anem a parlar
dels fabricants
perquè han de posar
al mercat
productes duradors,
no d'un sol ús,
dissenyats
per ser reutilitzats
i a la fi
de la seva vida útil
reciclats.
Obsolescència programada,
ens sona
aquest concepte
de l'obsolescència programada,
és una de les coses més,
jo crec que és
un dels invents
més horrorosos
que hem pogut fer,
a part de les guerres
i tot plegat.
Jo crec que és una
de les coses
més...
És a dir,
estem dient
que per guanyar diners
jo agafo un producte,
li modifico
la seva vida,
li programo
el seu temps de vida,
tal venc,
sabent
jo
el que durarà.
Aquest mòbil
que té aquí la Quima,
aquest mòbil
el van fer
i li van decidir,
per exemple,
que li posaven
tres anys de vida
i això és el que durarà
el mòbil
i hi haurà un dia
que el servidor
no funcionarà,
que el xip
no sé què,
que s'apagarà
i no s'encendrà,
que la bateria
no farà bon contacte,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
I això
és el que ens venen
i això ens ho venen
amb les lavadores,
ens ho venen
amb els rentabaixelles,
amb els forns,
amb tot
i clar,
hem d'anar amb compte.
No, no,
aquí que tenim ara
el Jesús Ella
ens pot dir,
sòlidant-se,
per exemple,
és una de les entitats
que intenta
reutilitzar,
per exemple,
els aparells,
no?
Sí,
realment,
el reciclatge
està agafant
una importància
extraordinària
i és obvi
que ha de ser així.
Sobretot,
en el que en diuen
el sistema aquest
d'economia circular,
que és el que deia el Dani,
el contrari
a l'obsolescència,
que això
es creen
mecanismes
perquè els productes
que nosaltres utilitzem,
sigui de tipus domèstic
o sigui de tipus de consum,
tinguin
una segona oportunitat
d'utilitzar-se,
reutilitzar-se
i això és una cosa
tan important
que actualment
s'està obrint
molts debats
a nivell europeu
i mundial
primer perquè
les matèries primes
són molt limitades
actualment.
Fins i tot
en temes
com, per exemple,
l'energia
que
hem utilitzat
fins ara
i utilitzem
i utilitzarem
encara
els combustibles fòssils,
el petroli,
ja té
una fetxa
de qualitat,
és a dir,
es va de cara
a un altre sistema
d'energia
que no sigui obsolet,
sinó que realment
es vagi...
i això és a base
de l'energia solar
i del vent
i també
d'energies
hidroelèctriques
a partir
de les marees
al mar,
que també hi ha
algunes
instal·lacions
a França,
ja fa uns anys
que en van fer una.
de fet,
aquesta és la qüestió,
això té un finiquit,
s'acabarà,
no es podrà fabricar
pensant en una manera infinita
ni augmentar
un 10%
cada any
les fàbriques
de la producció
per poder cobrir
les despeses,
per poder cobrir
tot el que necessita,
no és a base d'això,
sinó a base
de qualitat
i de servei.
Per tant,
falta reconèixer-ho,
falta donar-nos
a compte totalment,
per tant,
tot el que sigui
educació
i informar-se
sobre el tema aquest
ens ajudarà
a que les grans
empreses
i els grans
industrials
i sobretot
els inversionistes,
que són els que
juguen la carta
de posar diners
per fer
aquestes inversions,
per fer
els productes
que canviïn
de xip.
Jo sé
com
sé com funciona,
però
pels oïens
que ens escolten
hi ha problemes,
deuen tenir
algun problema
quan a vegades
et porten
algun electrodomèstic
per canviar-li,
perquè potser
és una peça,
no?
Com ho viuen?
Per exemple,
el tema
de reutilització
dels electrodomèstics
que en diuen RAE,
aquesta reutilització
es basa
en
aprofitar
de cada,
per exemple,
el cas de les rentadores,
de cada 10 rentadores
que entren a solidar-se
són
aprofitant,
sí,
les altres quatre
es porten
i altres
es baixen.
Per què?
Perquè el que deies tu,
les peces
no sempre les tens,
són models
que a vegades són,
perquè clar,
els models
també surten de nous
cada i bé
cada any,
segons com veiem,
no?
I llavors,
clar,
canvia molt,
sobretot la qüestió electrònica
té una rapidesa de canvi
i d'innovació terrible,
però no solament
amb rentadores
sinó amb neveres.
I és clar,
llavors
hi ha un percentatge
que no es pot recuperar.
I els fabricants
us donen
algunes peces
de recanvi
o són reticents
a donar-vos les...
generalment els fabricants
el que volen
és vendre
els preis nous.
No els interessa
que demparin.
Per això us faig la pregunta,
no?
Però rarament
poden subministrar
recanvis
d'un tema
que s'hagi
deixat de fabricar
fa cinc anys.
Mira que en teoria
haurien de tenir peces
fins a deu anys,
no?
Diuen.
Vol dir que sí,
d'algú així.
Bé,
però no és així,
eh?
No,
ja,
ja,
ja.
No és així,
perquè els casos
són a la vista.
Sí,
no,
no,
tu mateix ho acabes
de donar amb xifres.
Canvia el model
i moltes vegades
canvia la tecnologia
perquè hi ha una cosa
molt important
amb això dels models.
La tecnologia
té un creixement
tan infinit
actualment
que cada dia
canvien les coses
i les aplicacions
cada dia
van més lluny
i per tant
els canvis
és que són rapidíssims
i no hi ha temps
per exemple
un cotxe
que està fabricat
fa 5 anys
que té
fabricat
fa 5 anys
el turbo
el turbo
té una
té una
una fuita
doncs aquest model
ja no
ja no el fabriquen.
Ah?
Has d'anar a buscar
peces de recanvi
al mercat de Sauna Ma.
És a dir,
hi ha una rapidesa
tan gran
i bueno,
i ara
amb això
de la qüestió
dels vehicles
que
deixaran de
fabricar-se
d'aquí 20 anys
està clar
tot el parc
d'automòbils
que és un parc
tan important
que amb això
del problema
de la contaminació
és el número 1
doncs això
està decidit
que això es faci
ara falta fer
que es faci

que
portarà a coar
una miqueta
jo crec
eh?
costarà
costarà
perquè és un canvi
totalment
i a més a més
els inversors
que són els que
tenen la propietat
de la decisió
en definitiva
a través dels fabricants
el que no volen
és perdre
rentabilitat
no està clar
per tant s'asseguraran
que tot el que es faci
sigui a base
de conservar
la seva rentabilitat
o ampliar-la
o ampliar-la
per tant aquí
la cosa
depèn molt
de moltes persones
però de poques
en el fons
que poden decidir
el futur
la qüestió
de l'energia
hidràulica
la energia hidràulica
s'aprofita
generalment
bastant
en general
per l'energia
del sol
no?
molt bé
molt bé
doncs
molt
és a dir
el tema
dels
de
del material
de tots els
materials
que comentàvem
tant
eletrodomèstics
com
altres aparells
maquinàries
que fem servir
diàriament
que tenen
l'obsolescència programada
ja ho hem comentat
i
la feina
de solidar-se
doncs
queda retratada
vull dir
aquesta feina
de reciclar
de reutilitzar
i de fer
doncs
d'un producte
que ja no era
apte
fer-lo apte
de nou
doncs
és una feina
agratament
bona i positiva
doncs
per la societat
com comentàvem
teníem
aquests tres apartats
els fabricants
que hem esmentat
ara ens anàvem
a parlar dels comerciants
perquè han de posar
a l'abast
del consumidor
productes respectuosos
amb l'entorn
i que
contribueixin
a reduir
els residus
això doncs
hauríem de
posar aquestes
facilitats
i per acabar
doncs parlaríem
de les administracions
públiques
sobretot
que són
les que han de
promocionar
les mesures
necessàries
perquè
els ciutadans
puguem
consumir
més
sense
malmetre
el
medi ambient
per tant
seria
aquesta
la tasca
de les administracions
que cada vegada més
estan fent
campanyes
de conscienciació
etcètera
per tant
ens quedaríem
amb
aquest
paràgraf
que us llegiré
ara
que és
bastant
aclaridor
és com
el que
hauríem de fer
com la lliçó
d'avui
que és que
els ciutadans
amb les nostres
actituds
i decisions
econòmiques
i socials
podem incidir
perquè fabricants
comerciants
i administracions
públiques
garanteixin
una gestió
respectuosa
amb el medi ambient
basada
en la reducció
i la recuperació
de materials
i no
en l'abocament
o la incineració
per tant
aquest seria
el propòsit
i bé
doncs
avui
dintre d'un mes
que ens trobem a veure
veurem si hem fet alguna cosa
nosaltres
serem autocrítics
i veurem què hem fet
que hem millorat

i ja
el mes que ve
doncs ja parlaríem
d'altres coses
com per exemple
les propostes
per reduir
la quantitat
de residus
però això ja seria ja
cara al mes que ve
què fem
quan anem a comprar
o què hauríem de portar
per anar a comprar
eficaç i eficientment
correcte
i ens queden
crec que 5 minutets
si no vaig malament
o una miqueta menys
per tant
passaríem al corredor mediterrani
que com sabeu
aquest any
hem començat
amb el corredor mediterrani
i aquesta seria
la segona sessió
perquè el mes passat
va ser molt curteta
i el Jesús
ens farà 5 cèntims
de la segona part
d'aquest corredor mediterrani
que tan en renau causa
i que no hi ha manera
d'injectar-lo
d'una vegada
o de posar-lo en funcionament

de fet
aquest estudi
que estem fent
sobre el corredor mediterrani
el fem
perquè creiem
que és important
que
es tingui una opinió
sobretot
a nivell públic
de la importància
que pot tenir
una obra d'aquest tipus
d'aquestes característiques
això afecta
el transport
el transport
de les mercaderies
i d'altre tipus
de productes
tant de tipus
industrial
com comercial
com de tipus
d'agricultura
etcètera
la geografia
la geografia mundial
hem tingut
la casualitat
o la sort
que ara
a nivell
de
de transport
entre Europa
i Àsia
situi el Mediterrani
al centre
de gravetat
d'aquest
transport
és a dir
resulta que
el Mediterrani
ara creix
una importància
extraordinària
per baixar
els costos
de transport
de les mercaderies
que venen
de l'extrem orient
fins a Europa
i al revés
d'Europa
que van
fins a l'extrem orient
perquè
redueix molt
els costos
llavors
el corredor
Mediterrani
significa
que per la península
per l'estat espanyol
l'utilització
dels seus ports
del Mediterrani
per ser utilitzats
per via
de col·laboració
amb el corredor
ferroviari
aquest corredor
ferroviari
aniria
pràcticament
donaria servei
d'agricultura
i
tota mena
de productes
des de Huelva
fins a
passant
per
Almeria
passant
per Múrcia
per València
passant
per Catalunya
fins a
Europa
arribant
fins a
més amunt
de Berlín
fins als països
escandinaus
això
què vol dir?
que els costos
de transport
abaixarien molt
el preu dels productes
i a més
la rapidesa
amb l'entrega
llavors
aquest tema
és un tema
que requereix
fer unes inversions
molt altes
però
curiosament
la Unió Europea
fa una aposta
perquè
això es construeixi
d'una manera forta
aquesta aposta
consisteix
en construir
una via
exclusivament
una via
o dos vies
diguem
d'anar i tornada
per tota la perifèria
de la península
i aquesta perifèria
i aquesta perifèria
de la península
requereix
unes infraestructures
totalment noves
ampli
ferroviari
de tipus europeu
que no és el que tenim
a Espanya
molt negat
és una altra amplitud
després
requereix
unes estacions
que tinguin
com a mínim
un quilòmetre
de llarg
perquè els trens
que anirien
al corredor
amb tot
aquestes productes
necessitarien
un espai
per poder
carregar i descarregar
que almenys
sumaria un quilòmetre
després
l'energia
que utilitzarien
els trens
per poder portar
aquestes mercaderies
farien
que el cos
el cos
de l'energia
s'estitués
amb l'avantatge
d'un
ferroviari
cinc
gasoil
que és el que
circula
amb els camions
per altra banda
a veure
els productes
auriculars
de l'horta
perinsular
podrien estar
en un sol dia
de viatge
als mercats
d'Europa
amb els vantatges
de la qualitat
per la seva
frescor
i disponibilitat
l'indústria
que és molt important
en els territoris
de les comunitats
baixaria els cossos
del transport
en les seves exportacions
a Europa i Àsia
la veritat
és que la riquesa
dels països
sempre ha entrat
pels ports
que han desenvolupat
en el comerç
indústria
i llocs de treball
s'estima
que el PIB
que donaria
els llocs de treball
que es crearien
per construir
les estructures
i tot
el sistema
de serveis
i
la riquesa
que aportaria
l'increment
del PIB
de totes les activitats
que es farien
a través
del corredor
estaria
entre
30 i 50 milions
d'euros anuals
cada any
no?
cada any
això seria
l'augment del PIB
doncs clar
si pensem
que l'augment del PIB
és d'aquest tipus
cada any
vol dir que l'Estat
entraria
a la caixa de l'Estat
tota una sèrie
d'ingressos
que actualment
són negats
per altra banda
què es podria fer
amb aquests ingressos
en aquests ingressos
es podria fer
per exemple
molt tema social
per exemple
tema social
tot el que hi ha
de pensions
de salaris mínims
de la seguretat social
i de més
tot això
i bé
es podria fer
quantitat de coses
per tant
augmentaria la riquesa
qualitativa
i quantitativa
de la gent
així que bueno
se'ns acaba aquí el programa
perquè avui
ha sigut estents
seguirem-la
el mes que ve
moltes gràcies Jesús
moltes gràcies Dani
a vosaltres
ens sentim
el mes que ve
i si ens voleu tornar
a sentir
el dissabte
dos quarts d'onze
també ens podeu sentir
a ràdio nostra
ràdio de Sant Jus d'Esbert
una abraçada ben forta
bona nit
que aniran a fitxar
senja el мышorable
s' 여 ster
es
que aniran a fitxar
es
es
que aniran a fitxar
de

d'es
ang