La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Junts, durant de 8.
El proper 5 d'octubre passaràs un dia de nassos amb els Pallapupes. Vine al Poble Espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al Zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure i ajudaran que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compra la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor a pallapupes.org i ajuda'ns a omplir de riures els hospitals. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escolta la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història.
Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areeslora.cat. Ara escoltes ràdio d'esperc. Sintonitzes ràdio d'esperc. La ràdio de Sant Just. Llora't avui per tu. Ràdio d'esperc.
Veus de la parròquia.
L'audició de la parròquia de Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
En la seva sintonia de sempre, obrim la finestra de justícia i pau.
Bona tarda, Quima. Bona tarda. Bona tarda, Jesús. Bona tarda. Bona tarda a tots vostès. Bona tarda al Carles, també, que ens posa les sintonies. I, sobretot, bona tarda a tothom i que l'estiu hagi estat força bo per tots vosaltres.
Molt bé. Sí? Jo penso que... Sí, també. Molt bé, doncs això el desitgem per tots els nostres oïdors. Bé, doncs presentem aquests temes que teniu, que sempre són tan interessants, i aviam, adelante.
Molt bé, la Quima té alguns treballs que ha fet dedicats a les situacions que tenim ara actualment una miqueta... Punyents. Sí, punyents, sobretot en el tema de l'alimentació dels infants i el tema del treball i l'atur. Quan vulguis, Quima.
Realment voldríem començar el curs d'una altra manera, quasi com el vam acabar, però malauradament seguim amb el mateix. Oh, no? Diu que no, que la cosa comença a millorar-se. No sé qui ho gaudeix, però això ho diuen, no?
Home, potser hi ha sectors que sí, no? És a dir, no tots estan malament i si jo miro en el món de l'empresa hi ha sectors que veus una miqueta de llum verda, no? És a dir, va, una miqueta vas creixent, no? Però en general hi ha molta precarietat, molta.
perquè trobes moltes famílies que estan completament desalgudes no entra ni un cèntim les ajudes s'acaben per més que diguem que els pressupostos del 2015 hi ha una partida més o és una miqueta més elevada per ajuts jo crec que no arribarem suposo que la Generalitat havia fet com una mena de partida per ajuda sobretot per l'energia elèctrica
perquè la gent no es mori de fred a l'hivern. O sigui, ni retenir els preus de la llum, però escolteu, la llum cada cop està més cara. L'altre dia no sé qui em comentava, jo no l'he sentit, i si dic una cosa en antena malament, em sabria greu, però que tornaven a pujar la llum. Sí, i l'aigua. I dius, bueno, és a dir, em van pujant tots els dies... És que, clar, amb aquesta cosa estranya de les subhastes, o sigui, tenen dret a pujar o baixar, baixar...
Ho dubto, però pujar o baixar cada mes segons les subhastes. Aquella cosa tan estranya que jo no l'hi entenc gens al ministre d'Indústria. No, i a més és que ja no saps ni el que pagues. No. Perquè abans deies, bueno, més o menys, en funció dels bats que havies consumit, bueno, pagaré tant. Ara ja dius... No, no, no pots calcular-ho. No ho sé. Sí, l'altre dia jo sé d'un cas que no hi són pràcticament perquè són una parella...
de senyors grans i estan més bé fora que no aquí, però clar, vionessin just, i donen la lectura estimada. Bé, ells donen la lectura cada dos mesos, però els altres, quan venen a fer la lectura al comptador, no troben ningú, i llavors la fan estimada. I l'altre dia truquen i diuen, oh, la lectura és aquesta. Diu, oh, els hem cobrat un munt de quilovats de més.
Però resulta que en cinc dies li tornem. I encara és l'hora que li hem de tornar, eh? Ostres. O sigui que em fa l'efecte que s'haurà de gastar força de cèntims en telèfon per reclamar. Per solucionar el problema. Un dels temes que ens ocupa d'una manera i ens preocupa, no?, és el tema de les beques de menjador. Sí.
De fet, nosaltres, i a Justícia i Palau de Sant Just, portem des de fa 12 anys... De sempre? Sí, de sempre, la lluita de les beques de menjador. Els instituts de greuges, i de fet hem de dir que les coses s'han arreglat llavors en sa, perquè tant els ajuntaments com...
com les escoles, com els de les APES, com el Consell Comarcal del Baix de Bregat, que es cuida d'això, han avançat. Bé, això és cert, però encara ara tenim uns dèficits que aquí m'explicarà una miqueta aquesta qüestió.
L'altre dia, esbrinant com estàvem tots aquests temes, seguim que les beques menjador, o el que anomenem les beques d'alimentació escolar, que pensàvem que havia sorgit puntualment en el curs 2012-2013, s'ha prolongat el curs 2013-2014, i malauradament seguim amb el 2014 i 2015, perquè seguim, no en una disminució, sinó que cada vegada es demanen més aquestes ajudes. Llavors, fins ara...
Les entitats locals el que feien era pagar una part i l'altra part la feia creu roja, en aquest cas. Però se'ls dona en compte que, clar, ja no. I llavors fins i tot estan pagant al 100% la creu roja en casos molt específics als menjadors dels nanos, que en realitat és el que comentàvem fora d'antena.
que dèiem que, bueno, en realitat el menjador que pot costar d'un nen és uns 1.092 euros, és a dir, uns 7 euros per dia, no? Però és que d'aquesta manera s'assegura que l'infant o el nano mengi almenys... I tingui una alimentació adequada. Perquè, bueno, el sopar ja no ho sé, el berenar tampoc, i l'esmorzar no en tinc ni idea, però com a mínim que mengi, no? Un cop al dia. Un cop al dia, però clar, això dèiem, bueno, els nens que van a l'escola.
Què passa? Que en els instituts ens estem trobant el mateix cas. Ja. Que hi ha els adolescents que els passa tres quarts del mateix. El que passa és que potser no sona tant, potser no ens assabentem. Clar, perquè sembla que un infant petitó fa més tremolar que no un adolescent. I és el mateix. Doncs la Creu Roja ha fet les beques de secundària, que és menjar sal instí, que és, bueno, els hi fan un pícnic i els hi donen. La qual cosa s'asseguren juntament amb una...
amb l'Agència de la Salut i tal, que el menjar que mengen és adequat per l'edat de l'adolescent, en aquest cas, i els hi preparen una bosseta i allà poden menjar. I aquest pícnic que sembla una beca pels nanos que l'obtenen al 100%, si tu, per exemple, ets un nano que no necessites beca, però sí que vols acollir-te en aquest pícnic, la Creu Roja també ho brinda, evidentment, en el cas que puguis, tu pagues el que costa. Però està fet de tal manera que, com a mínim, fem...
I els que poden ens assegurem que mengin el que els toca per l'edat. Ja. Perquè potser els pares treballen, els nanos... Ells mengen un qualsevol cosa, una hamburguesa o un tros de pizza, el que sigui, i escolta'm... Doncs el que han fet és això, juntament amb l'Institut de la Salut, fer uns pícnics adequats per als adolescents. És a dir, que fixa't que era un tema que jo personalment desconeixia, doncs sabem que també hi ha...
No, no, la tasca que fa la Creu Roja i moltes més. I moltes més, eh? És estupendo perquè, escolta'm, és que les famílies cada cop tenen menys recursos. És el que diem, el sou se t'ha congelat.
per dir-ho d'una manera, però totes les despeses que ens envolten cada vegada són més altes. Pujem, pugem. Llavors, clar, dius, anem a veure. Això que m'esmenja, perquè, clar, si cada vegada em puges totes les despeses però el meu sou no, està clar que no arribo a final de mes. No, absolutament. I això ens passa a tots. Sí, sí, sí.
Imagina't els pensionistes, que és de broma. No, que aquest any els pensionistes, en el 2015, un 0,25. Oh, naturalment. Dos euros com a sis. Però després et pujarà l'IRPF, si ja surts del paràmetre... Ja està, ja està. Llavors, un dos i pico fora. O sigui que surts perjudicat. Perden. I molts de les pensions actuals estan ajudant els fills i els nets. Home, i tant que sí. I tant que sí. Mèdica...
Esperem que si la Generalitat se'n sortís amb la qüestió de la consulta i l'afrola, o no, independència, Catalunya tindria... Oh, sí, els estudis... Home, passaríem un temps magre, que avui ha comentat a la televisió un dels que han fet aquest gran llibre... Llibre blanc. Sí, del llibre blanc, que en el seu moment va ser...
un vicepresidente o una cosa d'aquestes, i realment seria difícil. Seria difícil perquè, esclar, hi hauria un temps d'adaptació i que no serien faves comptades. Però, esclar, mica en mica... Tu imagina't, ara, el pressupost que ens han donat el senyor Montoro ahir, «Vaja, què vol fer tot?»,
Eh? Nosaltres contribuïn amb un 19% del PIB i ens tornen un buit i escaig. Escolta, però això què és? És que, a més, això...
Això que és bufetada sobre bufetada. Vau tocar. I allò és que no hi havia ni un ànima. Qui agafarà aquestes estacions intermitges? Una o dues persones? Imagina el que costa mantenir... No és fer-lo, és mantenir-lo. Mantenir-lo diàriament. Exacte.
el qual vol dir que els criteris d'inversió per crear riquesa de l'estat espanyol només miren cap a ells, cap a Madrid i tota la situació del centre. I aquesta és una qüestió que ens fa pobres. Amb ells no, eh? Amb ells no els fa pobres, perquè ells, bé, tot això són empleus, hores...
i avantatges. Però, en canvi, el resto de l'Estat ens empobreix totalment. Però, bueno, esperem que les coses vagin arreglant-se en un futur. Sí, mica en mica, diu. No s'ha de perdre l'esperança. No pot ser d'altra manera, que si no acabarem tots pobres. Però és que acabarem tots pobres. Guima, tu tenies alguna cosa més sobre la qüestió de la pobresa, em sembla, oi?
Sobre el treball o sobre... Sobre les famílies que cada dia són més pobres. Que són més pobres, no? Lligat amb totes aquestes beques que hem estat ara parlant, va sortir un article en el punt avui que el títol a mi em va sorprendre, perquè era més pobres i més malalts. Feien com una espècie de problemes econòmics diversos
I em va sobtar molt perquè una de les persones entrevistades posava... Diu, és que clar, jo tinc nanos. Diu, i clar, m'han detectat diabetis i m'he de comprar els medicaments. Diu, però clar, hi ha dues coses. O compro els medicaments o donen menjar els nanos. Prioritat quina és? Diu, alimentar els nanos.
Clar, però si ella no es medica, es posarà malalta, no podrà treballar. D'immediata no, però al cap de pocs anys començaran a sortir les nàfres. Perquè a més és la diabetes, és una enfermedad que sembla que no, però va danyant molt, i que va danyant molt a poquet a poquet, i pot donar un susto en qualsevol moment. Llavors dius, ostres, que una persona hagi d'estar entre escullo
la medicació, o li dono de menjar al meu fill, és molt fort, no? Sí, sí, hi ha molts casos. I un altre també era pagar el lloguer o comprar-li les ulleres al nen, però clar, si el nen no li compra les ulleres, està al coli i no veu la pissarra. És a dir, hem arribat a uns extrems que, clar, o és A o és B, perquè les dues coses no es poden fer, no? I estem a uns llindes de pobresa que dius, ostres, és que ja no és...
que no puguem fer... Ah, no, no, és que estem parlant de coses molt bàsiques. Bàsiques, bàsiques, que si fa potser 5 anys, 10, ens ho deien, hauríem dit que això no podia passar aquí. Sí, la qüestió és que totes aquestes retallades, però sobretot la manca de riquesa que s'ha deixat de crear amb les indústries i les empreses per la crisi ens ha fet a tot enrere.
perquè un país, perquè sigui ric, ha de tenir una base industrial forta. Naturalment. Si no és així, difícilment. Tenint en compte una cosa, Espanya, en plan de matèria primer, no té ni grans mines, ni té urani, ni té... I si ho té, ho té en petites parts que es necessita. Llavors, clar, s'ha de comprar. I llavors han hagut de venir les retallades per tornar...
poder pagar els interessos del deute que han tingut, sobretot la banca, amb inversions d'ells que no de públiques. I ara, doncs, la bossa, l'import d'interessos que s'han de pagar els bancs europeus, alemanys, francesos, principalment, no ens permet diners per desenvolupar el país. O sigui que per dos cantons, una perquè ens han tret
les indústries, perquè han hagut de tancar moltes indústries, i ara no ens ajuden a crear-ne de noves perquè la seva política no va per aquí. I amb això la Generalitat té una visió diferent del centre de les èlits madrilenyes i del govern espanyol, però en tot
Encara li falta el nostre criteri, eh? Li falta una mica de posar-s'hi seriosament, arribar fins al final amb aquesta política. Jo crec també una mica que el pressupost cada cop també el té més minso. Sí, també, també. I, clar, si no té cèntims...
Però hi ha una cosa que és important. A veure, qui són les prioritats de les despeses d'un govern català? Quines són les prioritats? Home, això que parlem ara de la gent que no té prou diners per preparar el menjar pels nens, pagar les beques...
És una gran prioritat. Si els nanos no s'alimenten bé, com dimonis han de poder aprendre les assignatures? No, no, i a més és la joventut del dia de demà. I després, la joventut tampoc se la pot deixar sense treball. Clar que no. Aquesta és una qüestió irreversible. És a dir, la roda del jovent que sigui nosaltres, treballar, estudiar, treballar, casar-se, tenir una vivenda...
Ui, ui, ui, estàs pintant un panorama molt idíclic. Això era el nostre temps. Ara ells ho tenen, ho miren d'una altra manera. Això és el que ha de tenir prioritat. Les famílies és la base de la societat. La família es basa amb això. I després la gent que està aturada, i ja no diguem dels que no cobren res, perquè han passat els dos anys, això és injust.
Dóna la sensació que hem sacrificat la societat en nom d'una economia que està feta per cobrir els deutes del banc. És el que hem creat, és a dir, ens hem carregat la societat, és a dir, tots nosaltres, per cobrir els deutes d'uns bancs que suposadament, si nosaltres els ajudàvem, ell ens ajudava a nosaltres.
Ens retornarien. Jo encara estic buscant on ens han ajudat, perquè la gent que no paga les hipoteques se'ls segueix fent fora de les vivendes, les empreses no obtenen crèdit, de la qual cosa tampoc pots invertir, per exemple, en una de les coses que diem, no? Ostres, com podríem sortir? Que no sé si seria l'idíl·lic, no? Com podem fer créixer la indústria? Ostres, potser amb més recursos, amb investigació i desenvolupament, potser seria una part. Però què passa? Clar, si jo no tinc diners...
Per agafar i dir, no sé, del meu pressupost d'empresa, doncs dedico un 10% a investigació i desenvolupament. Si no tinc aquests diners, jo no investigo ni desenvolupo. Automàticament, potser els becaris que jo tenia al principi perquè fessin un estudi d'un projecte, ja no els tinc. Què faig? No creo riquesa en quant a indústria.
em quedo amb el que tinc. I això a tots els nivells, eh? Sí, sí. Tant en medicina com en coses de tipus biològic, a tots els nivells. I la formació dels nanos, que has format aquí durant uns anys, com que aquí no els hi dones l'oportunitat d'investigar, què fan? Marxen fora. Tot el que has invertit durant anys amb aquells nanos, el que vulguis, se te'n va totalment. És a dir, que sí, busquem possiblement de dir, ostres, hem de buscar un treball digne, hem de buscar creacions de treball i de llocs de treball, però clar...
Si mires totes les variables, ostres, és que les tenim totes que no sabem per on agafar. És que potser ens hem de meditar i dir, bueno, és que potser hem de canviar l'estructura de societat que estem acostumats a tenir. Potser és un plantejament diferent. Què volem de societat? O com la volem?
I a partir d'aquí, fent-ho al revés, perquè en realitat la crisis que tenim no és conjectural, és estructural. Si és estructural és que hi ha algú en aquesta estructura que ara ja no ens funciona i jo crec que no funciona durant molt de temps, perquè jo crec que hem caramat part dels cartutxos. Llavors, clar, hem de buscar una societat diferent. Possiblement ens hauríem d'assentar, possiblement no els que estem aquí i les persones que ens escolten,
Però sí que qui té més veu és assentar-se i dir, bueno, quina societat tenim? No, aquesta no funciona. De la manera que la tinc estructurada, busco quin sistema de societat pot funcionar. Perquè els béns són els que són. Exacte. I no en tenim més. I la terra sí, ens dona molts béns, però clar, potser també l'hem de tractar, no? També l'hem abandonat, la terra. L'hem tirat pel dret i no hi hem pensat, no? Sí, sí, el pagès...
No se l'ha ajudat. Aleshores, se li ha comprat la terra per fer urbanitzacions. Clar, ha guanyat molts cèntims per això. Van parar hoy, han preparat mañana. Totalment. I això ha passat. Sí, sí. O sigui que la visió... Jo me'n recordo...
Clar, estic parlant després de la guerra. El meu pare, quan va venir del camp de concentració, afortunadament per ell, va trobar feina de seguida a la mateixa casa que treballava quan va marxar al front.
però amb tot i amb això ell tenia unes aspiracions treballava doble on treballava i a banda buscava feinetes per fer els caps de setmana per tenir un pressupost la cosa bona és que llavors hi tenia manera de fer-ho perquè hi havia gent que arreglava coses que muntava petites indústries i tothom tenia sortida això ara no ho tenim
amb gent molt més preparada, perquè el meu pare era una persona, era un paleta, era un molt bon paleta, però era un paleta, clar, amb molt bones mans, però no tenia estudis ni tot això, tenia molta idea, ell feia els seus plànols, tot, però resulta que llavors hi havia manera de fer-ho.
Però ara, no, on vas? No, perquè en els polígons industrials, jo parlava l'altre dia amb gent més gran que jo i comentàvem, els deia, bueno, però és que fa temps aquests polígons, perquè si ara passeixes per part dels polígons aquí al Baix Llobregat, jo, per exemple, que treballo en una empresa que està al polígon de Fontsanta, hi ha moltes empreses que han tancat fa temps, no? I dius, i això estava ple? Dius, sí, dius, sí, fa anys...
que a part també hi havia les Siemens per aquí a prop i tal, diu, no, no, si és que trobaves un lletreru que deia, aprendiz, se necessita aprendiz, se necessita no sé què, diu, ara això, on es veu? Quan jo vaig fer comerç a l'Acadèmia de Cornellà, que d'això que feia amb el comerç, que era una filial de l'Acadèmia Junyent de Barcelona, doncs era re, o sigui, el que era avançat,
teníem el lloc fix a les Siemens. O sigui, els administratius, i en proporció, com l'empresa anava més, doncs tenies feina. Segur, jo no, perquè ja treballava en un altre lloc, però llavors els meus companys, sí, sí...
Ells tenien feina segura, sobretot si eren uns mons estudiants, no? Sempre hi ha el que no vol estudiar i que no val, però el que valia tenia feina assegurada a les Siemens. Però molt. I érem... Em sembla que érem 40 per classe, eh? Érem 40 per classe. I escolta'm,
Bé, la qüestió... La qüestió és que, de fet, ara actualment tenim moltes variables, més variables que abans. És evident que la creació de riquesa avui dia necessita també menys hores de treball que no fas fa inclús 10 anys, per l'abans que hi ha amb la robotització i la qüestió de la informàtica, no?
Aquest és un problema que s'ha de resoldre perquè les hores de treball hi ha gent que proposa o bé repartir-les entre tothom i fer menys hores però que tothom treballi. I guanyar-se la vida. Cobrant el mateix, no cobrant menys. Si no els minijocs d'Alemanya.
No, no, no, cobrant el mateix. Una altra alternativa és jubilar la gent dels 60 anys i aquest lloc ocupar-lo, la gent que està aturada, que això donaria, en lloc d'un 24% d'atur, passaríem en 5 punts menys, com a mínim, i la gent jove no estaria tan traumatitzada, donaríem una sortida.
Aquesta també, però els diners, això ho hauria de donar les entitats que tenen més beneficis ara que empleen tots aquests elements moderns, com la robòtica, com la informàtica. Tenint en compte una cosa, també necessiten gent especialitzada en robòtica i en informàtica, perquè l'altre dia amb les apagones que va haver-hi aquí, els ordinadors...
aparells de televisió tots, clar però amb això hi ha una pega amb això que dèiem amb això coincideixen, amb això que dèiem de les empreses que tenen més plus válua, més beneficis hi ha premis nòbels americans moderns que encara viuen
que demanen que això es faci, o bé a través d'impostos o a través d'un sistema que permeti que aquestes entitats que tenen aquesta plusvaler ho paguin. Però la veritat és que de tot això el sistema, que dèiem abans del sistema econòmic, dona la impressió que no els interessa.
És a dir, no els interessa pagar impostos per això, i tampoc els interessa repartir les hores de treball. No estan per això. De moment, la impressió que tenim és aquesta. És el que hem dit tu i jo moltes vegades sobre el capital salvatge, que avui inverteixen 10, demà volen 20, però demà mateix...
I això, què deies tu? Si la gent no té cèntims, a la llarga ells sortiran perdent, que és el que està passant-li a Alemanya ara. Si els seus compradors estan tan agobiats que els han escanyat tant, ara qui els hi compra?
Bueno, però d'alguna manera ells ja n'han sortit. Ah, clar, que n'han sortit. I s'han enriquit. Ara, clar, toca canviar la... Hauria de canviar el sistema per part d'Alemanya i hauria de passar l'economia productiva dels països del sud, els mediterrans. I segurament passarà perquè, clar, és el que dius tu, no?,
Ara, aquí hi ha una cosa que estem veient nosaltres, que el canvi, almenys econòmic a Europa, ha de venir de la mà de Brussel·les. Perquè tot el que és... Però va tan lent, Brussel·les. Tota l'economia, diguem, europea, que és el que marca la pauta a tots els països d'Europa, són els que manen.
i aquí els actors principals de la política econòmica tant del govern com les empreses o els indicats o els bancs tothom depèn de les decisions europees de Brussel·les i no canvien un mil·límetre però clar, no deixa de ser una és un grup d'economia
No és un grup que hauria de ser d'economia, de fiscalitat, de política, de treball. I això, de treball. Social. I això, clar, els països del sud sempre estan en dèficit. Però Europa va ser curiós, perquè quan es va crear havia de ser això, una política econòmica comuna, una social... Sí, però no... Però aquí hem anat... A Lisboa...
No van estar d'acord i no van... Perquè, a veure, si jo tinc un país, és a dir, jo veig que, de la forma molt senzilla, Europa és la mare i després té molts fillets, que un país és Espanya, l'altre país és Alemanya, tots aquests són fillets. Llavors, si aquest fillet, com nosaltres fem a les nostres famílies, se'ns desvia, li hem de dir, no, per aquest camí no vas bé, llavors, com hem pogut arribar a una Europa que està formada des de fa ja unes quants anys, aquests extrems actuals que els països de l'Europa no se'ns aguantem.
Teníeu coses a dir de les reunions o el que sigui perquè ens queden dos minutets Avui tenim reunió a les 9 i quart i per començar el curs i plantejar-nos-el i bé, en principi alguna cosa més així que tinguem? Bé, de fet ja sabeu que tenim dos problemes importants sobre la taula La qüestió del treball d'atur aquest és un tema que nosaltres estem treballant en una enquesta
a nivell europeu, la part nostra de Catalunya, i això ens porta feina. Aquest és un tema. I l'altre tema és aquest de la consulta, perquè, clar, és una cosa que cada dia estem al tanto de la informació. Veiem les concentracions ahir mateix a l'Ajuntament de Sant Just. La plaça està pleníssima. I la plaça Sant Jaume. Mira que plovia a Bots i Barrals, eh? Però era... I els carrers de... Però sembla que són sords.
secs i acabaran sent muts, perquè valia la pena per dir sempre no que fossin muts, perquè escolta no hi ha manera que entenguin que realment tenen un problema però és que jo insisteixo, no és un referèndum el que tu estàs demanant, simplement és una consulta és a dir, de quin color vull la casa? Blanc o negre? No, no, esto es un referèndum
Encubierto. Eso es adivina. No digo en un buen judici. No, no, usted está haciendo prejuicios. Esto no es. Pues aquí está igual.
Bé, ja ens hem d'acomiadar. Dintre de quatre setmanes tornarem a tractar aquests temes. I bé, moltes gràcies, Ima. Moltes gràcies, Jesús. Carles, moltes gràcies. I fins la propera audició. Recordeu que el dissabte, si ens voleu tornar a escoltar, serem amb vosaltres a tots quarts d'onze del matí. Gràcies, Joan. Fins aleshores. Bona nit. O bon dia. O bon dia. Gràcies.
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la Ràdio de Sant Jus. Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert.
El proper 5 d'octubre passaràs un dia de nassos amb els Pallapupes. Vine al Poble Espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al Zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure i ajudaran que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compra la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor a pallapupes.org i ajuda'ns a omplir de riures els hospitals. Connecta't al català.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Aprèn Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.