100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
T'estimes els classes...
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes...
Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
A les contes, a les dilluns a les dilluns.
Veus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels anys Just i Pastor de Sant Just d'Esverda.
Feus de la parròquia
Música i cants religiosos
Amb aquest cant de teser,
veus de la parròquia o inaugurar un curs
dedicat a la música i al cant religiosos.
En aquesta temporada, 2015-2016,
els nostres participants habituals,
la Imma Periques, bona tarda, Imma.
Hola, Lluís.
Jo mateix, Lluís Segura,
us presentarem unes interpretacions musicals i vocals
de la història de la música sacra i espiritual.
Intentarem comentar-les directament
a través d'especialistes.
Finsant-nos en l'expressió del sentiment religiós,
en la seva qualitat compositiva i interpretativa,
en la popularitat o exclusivitat de la peça
i també en la seva projecció de continuïtat.
És a dir, fins a quin punt
aquesta música i aquest cant
són presents actualment
a les celebracions religioses
o bé en concerts i en gravacions
i quina projecció de futur tenen.
Per començar,
música i cant religiosos
tenim en nosaltres
en Ramon Muragas.
En Ramon Muragas
és un dels experts catalans
en cant gregorià.
Volem començar aquesta temporada
amb una persona de prestigi
i també amb un tema
amb una certa profunditat,
un tema que ha aportat
altres músiques posteriors,
com és el cant gregorià.
Actualment és una mica desconegut,
si ens ho permeteu,
però la Imma ja té la primera pregunta a punt.
Doncs, Ramon,
ens vols explicar
què és el cant gregorià?
El cant gregorià
és el cant oficial
de l'Església Catòlica
des del seu principi
com a cant.
La Iglesia Catòlica
diguem que va començar
al segle I, evidentment,
però en aquest cas
parlem només del cant
i el cant,
aquest de què volem parlar avui,
que és el cant que en diem gregorià,
apareix al segle,
a finals del segle IX,
principis del X.
Apareix
perquè encara que es cantava,
però no hi havia la possibilitat
de reproduir-lo,
no hi havia llibres,
no s'havia inventat encara
l'escriptura musical
i, per tant,
estem parlant d'una melodia
que es va compondre
per allà al segle IX-X,
com us deia ara,
i
continuava
el que s'havia fet
des de sempre
a l'Església Romana.
Es diu gregorià
en honor de Sant Gregori,
perquè Sant Gregori,
Sant Gregori el Magne,
que va viure i va ser papa
del 590 al 604,
se'n parla de finals del segle VI
i principis del VII,
va reorganitzar tota la litúrgia romana
i per això qualsevol cosa
que es referia a la litúrgia
tenia
l'empremta
de Sant Gregori.
En aquest cas,
no és que hagués fet ell el cant,
però
hi va haver un moment
que
no sé pas
en quin moment
es va voler donar
un nom
a aquest cant
i se li va donar
el nom del papa
que havia treballat més
en la litúrgia
i des del principi.
Per això se'n va dir gregorià,
no perquè ell
hi hagués fet res
estrictament
en el cant,
en la qüestió de la música.
El cant gregorià és en llatí
perquè
la llengua emprada
per l'Església catòlica
com a idioma oficial
és en llatí.
És en llatí.
Precisament el cant gregorià
que és en llatí
és una de les dificultats
que té
actualment
per la gent que canta
perquè
ens trobem
amb una mica
de dificultat
els que som directors
a fer entendre
a vegades
la música
no per ella mateixa
sinó
per l'adaptació
que fa
en el text.
Llavors
si hi ha gent
que no sap llatí
canta el gregorià
igualment
però
no té
aquella
facilitat
de comprensió
del que està cantant
com
una persona
que sàpiga llatí.
Però bé
el fet és aquest.
que el cant gregorià
és en llatí
i és el cant oficial
de l'Església Catòlica.
Entesos.
Actualment?
Fins i tot actualment.
Actualment
continua
a ser el cant oficial
però
ja no s'hi fa
gens de força
amb això
perquè les coses
han evolucionat molt.
A veure,
el cant gregorià
té
i m'avanzo una miqueta
té una possibilitat
de futur
o no té possibilitat
de futur
perquè ja no es canta
quasi
es canta molt poc.
Llavors jo penso
que té
una qüestió
molt important
és que el cant gregorià
per la feina
que ha fet
mundialment
per dir-ho així
a tota la cultura
del món
té la importància
d'haver trobat
l'escriptura
l'escriptura musical.
Gràcies al cant gregorià
es va poder començar
a compondre
moltes peces
no són
no solament
les gregorianes
que van ser
les que van permetre
que aparegués
l'escriptura
sinó que
l'escriptura
usada
pel cant gregorià
va servir
després
perquè
tothom
es vellés
amb cor
de
compondre
i no solament
a l'església
sinó
també
diríem
civilment
els trobadors
els cors
dels reis
o qualsevol
monestir
que tothom
podia compondre
perquè ja tenia
un instrument
per compondre.
Es pot dir
aleshores
que el cant gregorià
és l'origen
de la música
occidental?
Realment
és així.
El cant gregorià
si no hagués estat
el cant gregorià
m'he de saber
després
com s'hauria pogut
trobar
l'escriptura
però
és
el segle
nou
deu
troba
la forma
d'escriure
la música
la notació
diguéssim
no?
La notació
és a dir
allò de poder
escriure
amb un paper
o uns signes
que permetessin
cantar
i a partir d'aquí
tothom
perquè es va
començar
amb uns signes
petits
molt concrets
que se'n diuen
neumes
després
veient que no n'hi havia
prou encara
per comprendre
van començar
a tirar
unes ratlles
unes
després dues
fins a arribar
a quatre
el que en diem ara
el tetragrama
i
són unes evolucions
de l'escriptura
que van permetre
que llavors
tothom
s'hi pogués agafar
i a més
va trobar
una cosa curiosa
que és que
hi va haver un moment
que
davant d'una peça musical
podien veure
l'escriptura
però no sabia
com dir
les notes
en concret
com donar-los nom
i van trobar
una manera
de
posar
de
trobar
un nom
a les notes
a l'escala musical
i això
va ser
gràcies a un himne
que
va compondre
un monjo
del segle XI
que es diu
l'himne
Utkoianlaxis
en el qual
la primera
estrofa
d'aquest himne
de les sis parts
que té
l'estrofa
van anar posant
el principi
de cada una
d'aquestes
d'aquestes parts
d'aquests versets
anava
pujant
de to
de manera
que van començar
per
nan nan
nan nan
nan nan
nan nan
nan nan
posem
tenim una
gravació
que no és del segle XI
però és més recent
però és
l'Utkoianlaxis
del disc
o Magnum Mysterium
dirigit precisament
per en Ramon Morales
Mun
Sol de volum i la vida realu, Sant Teñor, amén.
Ara podríem tornar-lo a sentir i fixeu-vos a cada començament,
començant per Ut Coen, que és Ut, és la paraula que es va dir per dir el Do,
després es va canviar per Do, però era la primera, és Ut Re Mi Fa So La.
Fixeu-vos com cada un d'aquests versets comença amb el que ara en diem les notes
i és d'aquí, d'aquesta silba de cada una d'aquestes paraules,
pujades de toca, anant pujant de to, que va sortir tota l'escala.
Aniria bé de tornar-lo a sentir i fixeu-vos...
Amb el sí teniu un problema, que és la lletra S dels Santis i la I dels Joanis, diguem-ne.
L'última nota, o ho explicaràs tu. Anem a repetir aquest himne.
Un gut.
Un gut.
Resum...
Mi...
Fa...
Sol...
La...
no...
La...
Ingrid...
Sag Es...
del Guàni...
...
Així,
Així que vam trobar uns signes per veure嗯...
trobar uns signes
per veure les notes
i unes ratlles per col·locar-les
sobre unes ratlles. I que ara
ja els hi vam poder donar nom
vam donar nom
a sis sons
ut, re, mi, fa, sol, la
i prou.
Perquè el can Gregorià
no necessitava més sons
que aquests per la seva
composició. I el si
que es va necessitar
al final
del segle XIV
o principis del XV
per la composició de la música
d'aquell moment
va ser que el van tenir d'afegir
i per donar-li un nom
van aprofitar
d'aquesta mateixa estrofa de l'himne
que deia
l'última estrofa
deia Santa Ioannes
i van agafar la S de Santa
i Ioannes la I
per fer el si
aquesta nota
que
per completar
l'escala musical
actual
perquè
el moment del can Gregorià
no era necessari
el si
no sabem
almenys nosaltres no sabem
ni l'himne ni jo
si el can Gregorià va tenir
alguna seu
diguéssim inicial
algun nucli europeu
sí que sabem
perquè hem mirat
una mica d'història
que va tenir
una gran
difusió
i a la mitjana
pràcticament
tota l'Europa
que era
tota Europa
era cristiana
doncs
es cantava Gregorià
va haver alguna raó
per facilitar
aquesta irradiació
del cant
arreu de les esglésies
monestiris
etc
sí
es va poder
el cant Gregorià
difondre
perquè
prèviament
en aquest moment
que es troba
l'escriptura
prèviament
ja
en l'època
que
l'emperador
de
de
de
de l'imperi
europeu
diríem
va anar
a Roma
perquè
el coronessin
estem parlant
de Carlemany
Carlemany
el papa
li va dir
que molt bé
que el coronaria
però
que havia de fer
una cosa
em pagué
per
una contraprestació
ja que ell
el coronava
que difongués
la litúrgia romana
a tot arreu
llavors
per això
la litúrgia romana
es va imposar
a tot Europa
i
va fer
desaparèixer
altres litúrgies
que hi havia
com la Gàlica
i va fer
desaparèixer
més tard
uns segles
més tard
també
la litúrgia
visigòtica
i el cant
visigòtic
perquè
es va
imposar
la litúrgia romana
per ordre
diríem
del papa
a través
de
imposar la litúrgia
després
el cant
també es va imposar
evidentment
ens tocaria ara
tornar a escoltar
una peça
havíem pensat
en el gradual
Christus
Factus Est
és una gravació
del monestir
benedictí
alemany
de
Monsens Barzac
hi ha alguna
presentació
al respecte
què és un gradual
i què concretament
aquest Christus
Factus
és
de què parla
bé
les peces
de la missa
que es van
escriure
en aquell moment
eren
l'introid
el gradual
l'alleluia
el tractus
l'ofertóri
i la comunió
i en aquest cas
es tracta
d'una peça
que se'n diu
gradual
que havia desfès
de la primera lectura
aquest en concret
com tota la música
és molt solemne
és molt seriós
perquè hi ha
algunes
en general
el cant gregorià
dona la impressió
de solemnitat
i de cantar
fa impressió
sentir les veus
aquestes
sobretot d'homes
cantant el gregorià
també de dones
però sobretot d'homes
perquè
el cant
a una sola veu
és molt diferent
del cant polifònic
però s'imposa
per uns altres motius
en aquest cas
s'imposa
perquè és
el cant de l'església
escoltem doncs
aquest gradual
Christus factus est
Christus factus est
prognopis
de l'església
de l'església
de l'església
de l'església
de l'església
L'església
del cantem
Gràcies.
Ramon, les parts fixes de la missa, com el Quiriel, Glòria, el Santos, l'Agnus Dei, són gregorianes, també?
Sí, no hem dit que... Hem parlat sempre del gregorià, que es va compondre tot en aquell segle IX-X, al principi,
però és el nucli principal de les peces principals, tant de la missa com de l'ofici diví,
que són l'ofici diví, són les antífones i els responsoris.
Però, un cop trobat la manera d'escriure, hi va haver una proliferació extraordinària,
no solament per cantar, per compondre peces mundanes, o de ball, o d'altres peces,
com també més peces de l'església.
I aquesta part que són els Quiris, Glòria, Santos, l'Agnus, i les seqüències,
són peces que es van compondre a la segona part.
Podríem dir que el camp Grunial té un nucli molt curiós i molt uniforme de composició,
i que són el que es va transcriure al segle IX, X, X i XI,
i a partir del segle XI tot l'altre que es va anar afegint,
com són això que dèiem ara, dels Quiris, Glòria, Santos i l'Agnus,
i les seqüències, i altres peces que s'han anat afegint,
que són la segona part de cants, que també podem dir cant Gregorià,
perquè es canta a l'església i es canta a l'església.
Però que és un cant diferent, per la manera de compondre's i de ser,
de la primera part, que és el més autèntic, Gregorià,
i l'altre és Gregorià, o en diem Gregorià i és de l'església,
però és una segona floració de can.
El concilio de Trent, sembla que era al segle XVI,
va tenir alguna incidència, no, el can Gregorià?
Precisament perquè tothom podia compondre's,
es van compondre quantitats de peces musicals de tot tipus,
ja hem dit, fins i tot profanes, moltes,
però de religioses també se'n van compondre moltes,
i cada església o cada monestir o qualsevol parròquia
era capaç de compondre alguna peça i cantar-la a ells.
Clar, hi va haver tanta profusió que hi ha una enciclopèdia
que recull totes les músiques aquestes,
que són 58 volums de la biblioteca Blume,
que recull totes aquestes milers i milers de peces
que són, algunes són profanes, algunes són d'església,
però les que són d'església,
quan va venir el Consell Vaticà,
el primer Consell del segle XVI,
doncs...
El segle XVI, Vaticà o XXX?
El Consell de Trento,
el Consell de Trento,
a veure que hi havia tanta proliferació de cants
i que alguns tenien una qualitat molt...
Certa qualitat que no era prou bona,
em va creure que havia de fer uns tall
i va suprimir,
algunes peces les va suprimir completament
perquè no es cantessin.
I d'altres en va deixar molt poques.
Va deixar tots els Quiris, Glòries i Santos,
em va deixar només cinc seqüències,
que n'hi havia moltes més,
i altres peces les va suprimir.
I així s'ha conservat fins ara.
Hi ha el nucli antic,
el segon nucli,
però depurat pel Consell de Trento
i actualment és el que tenim.
El Can Gregorià
et dona la impressió
que sobretot ha estat en mans de monjos,
d'homes.
I les dones,
quin paper hi tenen aquí?
O hi han tingut?
No hi havia problema amb això.
Les dones, en aquest cas,
no...
Hi havia monestris de dones
i els monestris de dones
cantaven el cant igual que els homes.
I mai hi ha hagut problema.
De la mateixa manera,
no hi ha hagut mai problema
de cantar al poble
on es barreja homes i dones.
les veus d'homes i dones i nens,
es barregen totes i es canta.
I per tant, no hi ha problema
per cantar Gregorià
el fet que es barregin els dos veus
o que la canti només l'homes
o que la canti només dones.
I les dones
no se'n van cantar
com els altres,
els monestris de dones,
cantaven igual que els dels homes.
Hi ha peces greurianes
que per la seva popularitat
han arribat, pensem que bastant intactes,
fins als nostres dies.
És el cas d'aquest cant
a l'Ubicàritas.
Potser és propi del Dijous Sant,
però s'escampa més enllà.
Per exemple,
la versió catalana,
on hi ha Caritat i Amor,
la van cantar el diumenge passat
a l'església de Sant Jus
quan hi havia un bateig,
una confirmació
i una primera eucaristia.
És així?
És aquest cant
està gravat
com es cantava anteriorment?
Ha arribat igual a nostres temps?
Bueno, aquest és un dels cants
que és
de la segona època
que hi ha molts manuscrits
que surt aquest cant.
Vull dir que no hi ha problema
que aquest cant
se suposa que és un cant
acceptat completament
i no ha tingut...
Així com els primers va ser
que es va compondre,
es van compondre per primera vegada
al segle IX-X,
aquests altres
se'n va compondre molts més
i no se'n componia un per cada peça,
sinó que cada peça
se'n podia compondre
els que es volgués.
Hi havia una llibertat total
per fer el que volies.
Escoltem aquesta versió
del disc
Comandum Misterium
del grup gregorià de Catalunya.
Comandum Misterium
Comandum Misterium

ha de dir que el cant gregorià,
tal com el tenim actualment,
ja és un cant acceptat
per l'església
que es pot cantar perfectament,
el que passa que ja no es canta
perquè s'han introduït
uns altres cants
en llengua vernacle.
És a dir, la llengua vernacle,
la llengua pròpia
de cada comunitat,
s'ha imposat en el llatí
que ja no es coneix
i per tant té la sentència
el cant gregorià.
Llavors,
quin futur es preveu
del cant gregorià?
El cant gregorià
difícilment tindrà
la importància que tenia
el cant gregorià
com per exemple
aquí a Sant Just
a l'època que hi havia
mossèn Antonín Uterra,
Tenes,
que era un bon gregorianista
i teníeu aquí
una escola cantòrum
que són l'origen
una mica aquests,
els cantors
els que van permetre
de poder fer actualment
un grup de cant gregorià
que ara és el grup
de cant gregorià de l'Ateneu.
Hi ha hagut una tradició
a Sant Just de cant gregorià
i s'ha cantat a tot arreu
i s'ha cantat molt bé
i ara actualment
s'ha partut de tot arreu
no es canta,
ve a ser quasi
com a cant cultural,
es canta en concerts,
en molts llocs,
com a concert
i penso que aquesta serà
la seva tendència
a desaparèixer
de l'Església com a cant
pràcticament de la litúrgia
però en canvi
sempre serà el cant
que ha donat origen
a la música occidental
que s'haurà de tenir
sempre en consideració
i de la mateixa manera
que no cantem
les peces de Bach
a les misses
però en canvi
es toquen en concert
perquè les peces de Bach
que cantem tots
es cantaven totes
les va compong
de Bach
per la seva missa
i allò ha passat
a ser
unes peces
de concert
que són
bàsiques
per la música
la música de Bach
doncs
igualment passarà
amb el Gregorià
que s'haurà de conservar
si més no
des d'un punt de vista
històric o cultural
bé
moltes gràcies Ramon
tot arriba al seu fi
no Gregorià
sinó aquest programa
atregaríem
aquesta presència
aquesta última parrafada
que quedarà
simplement
com a aspecte cultural
doncs
per una banda
que l'Església
canti en el C
amb la llengua
vernacle
és una riquesa
que es perdi
el Gregorià
no deixa de ser
una pobresa
malgrat
que em sembla
que hi ha
15 corals
aproximadament
a Catalunya
que el mantenen
amb aquest punt de vista
concertista
o d'espectacle
o d'audició
i que canten
a les seves parròquies
exacte
molt bé
moltes gràcies
l'espai de la parròquia
s'acomiada
sabeu que hi ha repetició
els dissabtes
a dos quarts d'onze
i els nostres companys
estaran
en Ràdio d'Esvern
el dimecres que ve
a dos quarts de vuit
del vespre
gràcies
i adeu-siau
i les que els ve
com més
Cara B
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
música
música
breaks
música
behaviòn
era
spic
온
els
es