I també diumenge l'Escola Montseny organitza una xerrada de presentació de la Cooperativa de Producció i Consum d'Energia Verda, Som Energia. Un acte marcat en la declaració per l'ONU de l'Any Internacional de l'Energia Sostenible. La xerrada l'organitza Som Energia i l'Ajuntament i començarà a dos quarts de vuit del vespre a l'Escola Montseny. I un darrer acte per diumenge. L'espai de dansa Marta Roig completa els seus actes amb el Festival de Persones Adultes a partir de dos quarts de deu a la sala municipal de l'Ateneu.
I fins aquí l'edició vespre d'avui del Sant Just Notícies. Tot seguit fem un resum del més destacat titular. Proex ofereix un espai bar per restaurant i obre la llista d'espera pels locals creatius a Sant Just Diagonal. El període per presentar sol·licituds ja ha començat i s'allargarà fins al 29 de juny. Obert el període d'inscripcions per infantil, primària i secundària. Fins divendres les famílies tenen temps per inscriure els seus fills als centres educatius.
Enguany baixa el nombre de línies per l'augment de la ràtio i el descens de la natalitat. La benzinera Teresa Santos està d'aniversari. Dessabte celebra els seus primers 50 anys d'història. El local està ubicat a Sant Just per a tocar la Sant Feliu i Sant Joan. Per això rep aquest nom i compta amb jugadors de la plantilla del Barça com a clients habituals.
Doncs aquesta ha estat tota la informació dels enjus notícies a l'edició vespre d'avui, dimecres, 13 de juny. La informació tornarà a partir de demà amb els butlletins horaris a partir de les 10 i a la 1 als enjus notícies a l'edició migdia. També recordem que trobareu tota la informació actualitzada a través del web de Radio Desvern, www.radiodesvern.com i que també ens podeu seguir a través de Twitter i Facebook. Que vagi molt bé i tornarem demà a les 7. Bona tarda.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Bona nit.
Veus de la parròquia. Programa d'informació i informació
humana i cristiana, de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esbert. Avui, a veus de la parròquia, cristianisme i cultura.
Ben trobats, amics duïdors de Radio d'Esvern. Avui, aquest espai de cristianisme i cultura està conduït per en Lluís Domènech,
i Lluís Segura. Dos Lluísos. Ens falten alguns tertulians, però defensarem i justificarem aquest espai de ràdio que tant ens agrada fer. Hem pensat aquest darrer programa del curs com una reflexió, com sempre amb el meu altre, sobre la relació que ha tingut la religió, o la religió en general, i la política.
per anar aterrant més concretament sobre els moviments socials o la situació social avui en dia. Una paraula, Lluís Maria, sobre quin ha estat aquesta convivència, aquest diàleg entre religió i política. Ha estat portat al llarg del temps segons uns patrons lògics o ha estat dominat per una banda, per un sector, per un altre? Com ho veus, això?
Des del punt de vista humà han sigut patrons lògics. Des d'un punt de vista cristià, absolutament no lògics. Perquè els cristians han sortit de les seves creences per poder-se aliar amb els poders terrenals. Suposo que et refereixes... Des de sempre. Aquí hem comentat èpoques passades, a Mitjana, etcètera, que el ser cristià...
era també una forma de ser ciutadà. Sí, sí, sí. El ciutadà comportava ser cristià, els reis es batallaven i els seguien tots els seus... I això no implicava que fossin unes persones... Ells podien ser, segons el seu parer, molt honestes, però realment cascaven en els seus vasalls començant pels seus propis servents. Els tractaven com a gossos.
Potser el darrer exemple, o l'exemple que encara recordem, és l'època de la llengua, al nostre país, en què hi havia com una simbiòsi. No sabies mai on començava l'Església i acabava l'Estat i al revés. No solament les coses més contradictòries, que framaven a la vista de l'entrada del cap d'Estat d'en Franco,
sota pali. Sí, sí, sí, era horrorós. A més, molt mal explicat. Sinó els poders temporals de l'Església. Bé, això sortosament ha passat, almenys properament a nosaltres tenim un estat que és aconfessional, potser encara no és d'aig del tot, però de moment ja és aconfessional, i amb això hi hem guanyat. Hi ha una cosa que volia dir en aquest aspecte,
sempre i quan els estats siguin de confessionals, vol dir que cadascú es té d'esforçar més perquè la seva religió prevaleixi. O sigui, no t'ho donen tot fet i pastat, com passava amb l'època franquista. Quan més cristià eres, quan més aparència cristiana tenies, diguem-ho tot, tantes més benediccions de l'Estat tenies.
Això és fals, completament fals. Jo explico com a anècdota que del meu curs, que vaig estudiar els jesuïtes, com tothom sap, que eren molt avançats per la seva època i es passaven pel forro tot el que es referia a l'espíritu nacional i totes aquelles històries. Però les coses com siguin, dels 60 i escaig que eren en el meu curs...
Vam sortir 18 capellans de tota mena, de seculars, en queda un. Dels 18 capellans que van sortir del meu curs, en queda un. I tots els altres ens vam descreure, i els que som cristians ens vam tenir de reconvertir, perquè no tenia res a veure el món amb què ens trobàvem amb el món que ens havien explicat.
No tenia res a veure. Això se'n diu, podríem dir, posar en dubte la pròpia fe per resituar-la. Sí, sí, sí. Bé, l'Església està, ja de temps, eh?, resituant en aquest nou espai d'una societat no cristiana, per això fa quatre setmanes vam tenir aquell coneixement sobre la fundació Joan Maragall, que és, diguéssim, trobar punts en què
el cristianisme pot arrelar a la varietat de creences i a la varietat cultural, i ara ens trobem avui en dia en què la presència cristiana en els moviments socials és realment dèbil. No diem que no hi hagi gent cristiana molt compromesa, després en parlarem, però en els moviments actuals l'Església està poc representada. No sé si valdria la pena... Poc i malament. Poc i malament.
Ja sé que no és sant de la teva devoció, però voldria la teva opinió sobre el moviment 15M, sobre els joves que surten al carrer, protesten davant la situació.
Els hi costa trobar un camí on concretar les accions. És que és això, els hi costa. No és que jo estigui en contra d'aquest moviment. Només els hi demano, per favor, que busquin un cap. És a dir, que tots convergessin. Tenen una força, la força de la joventut, tremenda. Que facin servir aquesta força d'una manera intel·ligent. Que no es desperdiciï, que és el que en aquests moments està succeint.
Si ells tenen força i van a juntar-se amb els PPs, que hi ha muntanyes de PPs, o de dubtosos del PP, que es vagin a juntar amb ells i que els traspassin la seva força, i que vegin un horitzó que mira el demà i no que es queda amb el que els hi penja i els hi sobra,
aquests aconseguiran tenir uns esquemes brillants i un futur encara més brillant. Però és el que espero i desitjo d'ells. I tenen tapamentes per tot arreu. Els hi posen taps per tot arreu. Quants moviments d'aquest caire, o semblants d'aquest caire, que són propers a una revolució, s'han perdut, diguéssim, o no han
ha arribat on es pensava per aquesta dificultat a trobar líders. Ja parlaria des de la setmana tràgica l'any 1909 a Barcelona fins i tot al maig del 68 a França, en què el lideratge estava molt compromès. Clar, aquí hi ha també una disjuntiva. Si trobes un líder, és molt fàcil que això es converteixi en un moviment com un partit polític.
si no el trobes i estàs més a prop de les bases, falta conducció. Sí, és això. No és un líder. És un lideratge múltiple. Però perseguint uns objectius. No només criticar per criticar. No només dir això no...
posem coses positives. Qualsevol forma, si ens escolten gent del moviment 15M, suposo que... Només tenen de buscar, no estic en contra, només tenen de buscar ideals. Estaran en part en desacord amb nosaltres perquè segur, segur que hi ha molta teoria també. Sí, sí, sí. Bé, hem sentit a parlar que l'Església, hem dit ara mateix que l'Església s'ha de resituar, s'ha de... Els cristians també han d'estar en aquests moviments...
però el que des del punt de vista institucional o orgànic, o fins i tot, diguem-ne jeràrquic, s'està parlant ara, és de la dita nova evangelització. Hi haurà un sínode de bisbes, no sé si és el mes de setembre o octubre del present any, on el papa vol presentar la seva idea de l'any de la fe, l'any d'evangelitzar de nou, vol dir de partir de quasi bé zero,
i explicar la proposta de Jesucrist. Sobre això, segurament el nostre programa de ràdio n'hi haurà de tornar, i haurà de tornar-hi reiteradament, però en voldríem fer com un anticip, com un tast, com un trailer. T'atreveixes a dir alguna cosa sobre la nova evangelització? Com la veus?
Si et sembla que té futur... Pot tenir molt futur, però depèn de com s'enfoqui. I a mi aquest Sant Pare em fa angúnia, molta angúnia. Té cara de dolent, d'entrada. Té cara de dolent. Té una mirada de persona dolenta. Després pot ser meravellós i és el representant de Nostru Senyor a la Terra i tot el que vulguis. Però, cuidado, depèn de com ho presenti.
Si es presenta com Joan XXIII, que el van cercenar tot el que ell va demanar, tot el que va sortir del Consell Vaticà II, el 80% es va quedar ficat amb una bústia perquè no es va tocar. Això és públic i notori. I alguns cristians ho sabem. La llàstima és que no ho sàpiga tothom. Em fa molta angúnia. Esperarem com reacciona el papa Ratzinger
Si evidentment surt la vena teològica de quan era com comissari de la fe, llavors patirem una mica. Si surt potser... No patirem una mica, patirem tot. La tendència que últimament des del papat ha demostrat de ser... d'acollir una certa amplitud de mires. Sí, sí, llavors clar. Bé, l'Església es podrà enriquir d'aquesta nova evangelització. Tant de bo. Arribem ja...
A l'aspecte de la segona part del programa d'avui, volíem parlar que la religió no pot viure d'esquena de la situació actual. La situació actual al nostre país socialment és d'angúnia i de preocupació. Quanta gent no s'ha quedat sense feina? Quants pobres no han augmentat l'índex que ja era... Això el que no ho sap és el Rajoy. Bé. Perquè no se n'entera.
Quanta gent, doncs, tenen dificultats, i moltes, en arribar a fi de mes, o fins i tot anar vivint un mes darrere l'altre, no? A Sant Justes Bern, que portant el bisbat del Baix Llobredat, s'ha fet des de la parròquia un treball, conjuntament amb tota la diòcesi, titulat El compromís social cristià. Aquest treball va tenir el seu moment àlgid
el diumenge passat, quan es va comentar entre tots, vam fer una idea una mica pionera en el nostre àmbit, vaig llobregatir, de fer com una missa, una plàctica col·lectiva. Jo ara et demanaria, Lluís Maria, que volguessis llegir l'Evangeli...
que la gent es va bravarar, però tenia ja com a deures a casa de llegir-lo, meditar-lo i després poder-ne opinar. Perfecte. Diu, és l'Evangeli de Sant Marc, de Sant Lluc, perdó, al capítol 10, versets del 25 al 37.
Diu, un mestre de la llei es va aixecar i per posar a prova a Jesús li va fer aquesta pregunta. Mestre, què haig de fer per posar-hi la vida eterna? Jesús li digué, què hi ha escrit en la llei? Què hi llegeixes? Ell va respondre, estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament i estima els altres com a tu mateix. Jesús li digué, es respost bé.
Fes això i viuràs. Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntar a Jesús, i qui són els altres? Qui són els altres que tinc d'estimar? Jesús li va contestar dient, un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers que el van despullar, el van apallissar i se n'anaran deixant-lo mig mort.
Casualment baixava per aquell camí un sacerdot, quan el veia passar de llarg per l'altra banda. Igualment un l'habita arribar en aquell indret, veia l'home i passar de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar a prop d'ell, el veia i s'encompedia.
i s'acostar, li amorosir les ferides amb oli i vi i les em van anar. Després el pujar a la seva pròpia cavalgadura, el duguer a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li ocupa't d'ell i quan jo torni a passar et pagaré les despeses que facis de més. Quins d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proisme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
ell despongué el que el va tractar amb amor, llavors Jesús li digué, ves i tu fes igual. Aquesta és la paràbola del bon samarità, ben coneguda. Sobre aquesta paràbola, sobre aquest text evangèlic, teníem uns punts de reflexió que eren, si en el nostre tema es donen situacions semblants, com reacciono davant d'elles...
què en destaco d'aquest Evangeli, què insisteix o què suggereix Jesús a mi mateix, etc. De les respostes que la gent va aportar a l'Església, n'hem destacat unes quantes que m'atreviré a resumir. Es va dir, hem d'estar alertes a la realitat i actuar després de jutjar-la a la llum de l'Evangeli.
Aquesta actuació comporta una relació amb els altres i on donar-se. Una altra persona va dir podem considerar que la societat està castigada pels poderosos i necessita dels gestos de la gent petita per anar endavant. Era allò que dèiem. Quanta gent no fa favors a veïns, a amics, quants no treballen amb ONGs, moltes d'aquestes cristianes. Els altres
dels quals parla Jesús, són els que pateixen una situació injusta. Es necessiten samaritans per canviar això. I és possible de fer-ho, pocs que hi ha molta gent bona a imitar. Hi ha qui va dir, cal estimar tothom sense cap tipus de distinció. Actualment anem atabalats per la vida i no veiem els altres. Estem actuant bé si ens passa això?
Els aparissats d'avui en dia són molt a prop nostre. Els ajudem? A cops, sentim ploure, en casos com els de l'Evangeli. Sentim ploure aquest cesarot que canvia de vorera, per no veure el ferit, l'altre, etc. El saberità respecta el maltractat, el veu, s'atura, es compadeix, se'l carrega, se'n fa càrrec
i torna per veure si ha de fer un pas més. A nosaltres se'ns demana una conversió en aquest sentit, que passi per totes aquestes fases, per totes aquests nivells. Una persona es preguntava, què n'espera el senyor de mi? Doncs que estigui atent i a punt. La lliçó de l'Evangeli de Lluc és que cal ajudar els altres sense esperar res a canvi. Mhm.
Estimar sense mesura els altres tan sols es pot fer si estimes a Déu. Vols... Sembla que aquesta és genuïna, Lluís Maria. Sí, és que és així. Jo parlava del proisme i de demanar a Déu que ens ajudi, ell que té tot el poder, que ens ajudi a estimar el proisme com a nosaltres mateixos.
que sí, de veritat, que estimem el pluisme, perquè només estimant el pluisme podrem fer el que... podrem aconseguir la nostra salvació. Podrem fer el que volem. No. No es tracta de fer el que volem. Es tracta de fer que el que volem fer es pugui fer senzillament. Molt senzillament. És per això que hem d'aprofundir, hem d'aprofundir molt, molt més amb els ensenyaments de nostre senyor.
Perquè som molt superficials. Som molt superficials. Les dues darreres aportacions que tenim ressenyades són aquestes. La primera, per tenir la vida eterna, cal actuar aquí, segons diu Crist, el mestre de la llei. És a dir, fes això. Actua igual, com aquest samarità. I la darrera intervenció d'una feligresa va ser la següent, també. La coneixença de Jesús ens porta a estimar
i a referir a ell la nostra vida. Bé, després d'aquesta homilia col·lectiva, va haver-hi també les pregàries llegides pels propis autors, que s'enfilaven el faristol i pregaven a l'assemblea que preguessin junt amb ells, i d'aquest treball se'n farà una síntesi el diumenge que ve, que serà aquest diumenge present, dia 17. Aquest diumenge...
passa una cosa curiosa aquí a la parròquia de Sant Josep Bern, que hi ha una trobada festiva. Per tant, de dues misses en fa una. Sí, sí, sí. No hi haurà missa de... A les 12. Correcte, ni d'11 ni d'una, sinó que una única missa a les 12 del migdia. Hi ha a dos quarts de 12, hi haurà una ambientació, amb uns plafons al entorn de la plaça de l'Església, d'accions socials,
tant de moviments d'Església com d'empreses de caire social com d'ONGs. Després d'aquesta informació celebrarem l'Eucaristia i al sortir, a partir de la una, quarts de dues, ens disposarem a baixar cap al rentapeus on hi haurà el dinar. Dinar servit per una empresa de treballadors de risc que no són pas d'activitat lucrativa.
Tots els que vulguin assistir-hi els esperem a partir dels quarts de 12 el diumenge dia 17. Per acabar amb aquesta informació direm que aquesta trobada té un lema. Es diu Canvi davant la crisi i propostes d'esperança. A l'acabar, a partir de quarts de 4 de la tarda, un cop llest al dinar de Germanó,
hi haurà una sobretaula musicada i el comiat. Doncs aquesta ha estat la intervenció, diguéssim, a favor de l'anunci d'aquesta trobada festiva de la parròquia. Bé, el programa Cristianisme i Cultura arriba al seu final. Han estat deu mesos Sí, sí, molts mesos. En què ens hem apropat
aquest concepte i hem arribat als nostres oïdors. L'equip D de Veus de la Parròquia continuarà. Se sol fer que el darrer programa sigui un resum o es faci una mica de valoració del que ha estat tot ell. Pregunto-vos si en Lluís Maria s'atreveix a fer una mica de valoració d'aquest cristianisme i cultura de la temporada 2011-2012.
Es pot dir que, bueno, m'atreviré amb una mica de sort. Molt bé. Destagues algun programa respecte als altres, potser? El més pràctic, el darrer mes, que va ser amb la Fundació Joan Maragall. Jo em penso que, malgrat les condicions de la gravació...
el contingut era molt, molt, molt, molt important, perquè la Fundació Joan Aragall, primera, que està a l'abast de tothom, segona, que la persona que ens va atendre sembla molt oberta a rebre a tothom. I tothom pot fer allò que, per allò que estigui preparat per fer,
No tothom el mateix, sinó tu estàs preparat per fer això, i t'agrada fer això, doncs fes-ho. Tu estàs preparat per fer no sé què, però t'agrada més fer això o altre, doncs fes-ho, senzillament. És curiós que alguns dels plantejaments de la Fundació coincideixen amb alguns del programa Cristianisme i Justícia, que nosaltres hem defensat al llarg de tres o tres mesos. Quan s'esmentava aquesta...
pèrdua de presència cristiana, és a dir, l'hegemonia del cristianisme, excessiva, per d'altra banda, i està bé que s'hagi perdut, ha portat a una situació en què la presència dels fidels seguidors del Crist no diré que és menys tinguda, però és menys rellevant. Per tant, cal un esforç per part nostra per fer-nos present en aquest món.
És clar que sí. En llocs culturals, en moviments polítics, en organitzacions socials, en el món de l'art, del teatre, de la comunicació... Però és el que tenim de fer. I només ho podrem fer-ho, és el que deia abans, només ho podrem fer-ho si coneixem més l'Evangeli de Jesús. És a dir, els ensenyaments de Jesús. Per tant, se's recomanava tenir presència...
i capacitat de dialogar uns amb els altres. Això és prou difícil. Ens queden tres minuts. Llegiré que al llarg d'aquests mesos hem parlat de la relació a Catalunya entre cristianisme i cultura, dels calendaris feiners i festius, dels pas dels dies i del temps, de la música, la sacra, la profana, la popular...
la culta, la litúrgica, les menges i la gastronomia, els àpats, els costums d'origen religiós, que n'hi ha un munt. I tant. Vam parlar també de l'art, com la pintura, l'escultura i l'arquitectura, sobretot aquests tres arts, guarden la presència de Déu a la Terra. Vam parlar de la ciència i la fe, com dialoguen, aquí sí que hi ha
un debat permanent obert. També de la literatura i la comunicació audiovisual sobre les influències cristianes. El treball, l'oci, el descans setmanal, el diumenge, com a dia del Senyor, que en altres cultures i altres tradicions religioses és el sàbat. Avui hem parlat de la religió i la política, dels moviments socials.
i, com hem dit abastament, fa quatre setmanes, del paper de la Fundació Joan Maragall amb la societat catalana, quan vam entrevistar la Mar, no me'n recordo el nom, la senyora Mar, que era membre del patronat de la Fundació Joan Maragall. Molt bé, doncs, Cristianismo y Cultura s'acomiada, de moment fins dissabte que ve, el dissabte a dos quarts d'onze hi haurà
d'aquest programa. Estem parlant del dissabte, dia 16 de juny. I l'equip D, format per en Lluís Maria Domènech, l'Eima Periques, en Rocio Poll, si ho podem rescatar de les seus compromisos, i jo mateix, Lluís Segura, intentarem estar amb vosaltres a partir del mes de setembre. Moltes gràcies a tots i adeu-siau. Una abraçada molt fort.
Bona nit.
Com Radio. Noticias.
Bona tarda, són les 8, us parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. La Comissió Europea ha aclarit a Com Ràdio que l'afectació del rescat bancari al dèficit espanyol serà mínima. Diu que l'Estat compensarà la despesa amb els interessos que cobrarà els bancs pels diners del rescat. Recordem que aquesta tarda l'Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea, havia assegurat que el rescat tindrà un impacte en el deute i també en el dèficit d'Espanya. Anem a Brussel·les. Raquel Correa, bona tarda. Bona tarda. Doncs sí, Brussel·les crida la calma
I precisa que el comunicat d'Eurostat que afirma que el rescat espanyol afectarà el dèficit és una nota d'orientació basada en casos anteriors que eren similars però que encara no se'n poden treure conclusions definitives com si aquest rescat a la banca comportarà o no més retallades perquè els plans de reestructuració de les entitats financeres espanyoles no existeixen.
Ho ha explicat el portaveu econòmic de la comissió en declaracions a Com Ràdio, Amadeu Altafaix. Aquests diners, quan els presti el FROP en els bancs que necessitin, ho farà un tipus d'interès clarament més elevat, que podria estar pel damunt del 8%.
I, per tant, els interessos d'aquests préstecs als bancs se'ls embutxacarà al llarg del temps l'Estat espanyol i compensaran clarament aquest impacte negatiu en el dèficit dels préstecs europeus. És a dir, que si hi ha impacte negatiu, aquests interessos del 3 o del 4% que l'Estat haurà de pagar pel préstec estaran compensats pels interessos que al seu torn l'Estat demanarà als bancs a qui rescati en torn al 8%, com Radio Brussel·les.
A tot això la Comissió Europea estudia també proposar el tancament de les entitats financeres petites amb problemes en el plec de condicions per lliurar Espanya els 100.000 milions d'euros. Els bombers ja han donat per controlat l'incendi que crema des d'ahir a Castellet i la Gornal i Vilanova i la Geltrú. Un foc ha calcinat més de 630 hectàrees d'arbres i matolls. Durant la nit, nou dotacions dels bombers continuaran treballant en la zona per evitar que el vent que bufa faci rebifar les flames.
El govern central impulsarà un canvi de codi civil que prioritzi la custòdia compartida en casos de separacions i divorcis. Quan han set el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardon. La resposta d'un divorci o d'una separació moltes vegades ha de ser adoptada precisament en interès del menor perquè mantenir artificialment una unidad familiar quan desapareixen aquests vínculos d'afecte
Puede producir un efecto que no es paradójico sino que es real, que es un sufrimiento mayor para el mismo menor. Y ahí es donde tiene que entrar el legislador a que en esa nueva realidad el menor pueda tener una plena capacidad de disfrute de ese derecho que es suyo a relacionarse directamente con sus progenitores. Aquest canvi legal vol eliminar que automàticament la custòdia acabi en mans de la mare en cas de ruptura com passa en aquests moments.