Veus de la parròquia
Aquesta és l'audició de la parròquia del Sant Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que
que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església i fe i actualitat.
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan. En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats. Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu «No tenen vi?». Jesús li respon «Mare, per què m'ho dius a mi?».
Encara no ha arribat la meva hora. Llavors, la seva mare diu als qui servien, feu tot el que ell us digui. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús, ompliu d'aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt. Llavors, ells digué,
Ara traieu-ne i porteu-ne el cap de servei. Ells l'hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua que s'havia tornat vi. Ell no sabia d'on era, però ho sabien molt bé els que hi servien perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servei, doncs, crida al nuvi i li diu...
Tothom serveix primer els millors vins, i quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. Així comença Jesús els seus miracles a canar de Galilea. Així manifestar la seva glòria i els seus deixebles cregueren en ell.
Notícies d'Església Reunions a la parròquia
Divendres, dia 18, a les 16.30, dos quarts de 5 de la tarda, reunió del grup de categuistes de segon curs. Pregària en l'estil de TZ a la nostra parròquia.
També divendres, a les 9 del vespre, es reuniran els joves que vàren participar de la trobada internacional de la joventut a Roma aquest Nadal passat per pregar junts i compartir les experiències viscudes aquells dies. Pellegrinatge diocesà de l'any de la fe, presidit pel nostre bisbe Agustí,
recorregut dels viatges de Sant Pau, dies 28 d'abril al 7 de maig. En l'horari de despatx parroquial us podreu adonar
Si voleu assistir-hi, hi podeu tenir més informació. Recordeu que sobre això han insistit bastant, perquè sembla que faltin encara molts dies i el temps passa volant. O sigui, si es feu el pensament i teniu la intenció d'anar-hi, és ara el moment d'informar-vos. Sí, perquè les places poden ser limitades. Poden ser limitades, o sigui, ja sabeu, l'horari del despatx parroquial i allà us informaran. Però aneu a l'hora de despatx, això sí que us recomanem. Sí, de 6 a 8. De 6 a 8, exacte. Sembla que és dimarts i dijous.
O sigui que ja ho sabeu, si voleu anar al recorregut dels viatges de Sant Paul, els dies de 28 d'abril al 7 de maig, ja ho sabem. Setmana de pregària per la unitat dels cristians. Des del divendres 18 fins al dia 25 a les Eucaristies tindrem present el pregar per la unitat de tots els cristians
tal com ho vulgué Jesús i expressat en l'Evangeli en el darrer sopar, el primer dijous sant. Ja portem 16 dies d'aquest any 2013, però...
Encara recordem la representació a la plaça de l'Església, el passat dia 5, d'una versió senzilla i familiar d'un pessebre vivent. Al full informatiu de la parròquia del passat diumenge, mossèn Joaquim Rius expressava així les seves impressions sobre aquest pessebre vivent. Ben segur que aquest escrit no pretén ser res més que expressar sentiments personals després que fa una setmana,
Als voltants de la nostra església parroquial vàrem viure, com ja fa uns quatre anys, i poder compartir amb tot un grup de voluntaris la sanificació senzilla d'un pessebre vivent. Insisteixo en la sanificació senzilla perquè no es pretenia un espectacle, sinó una ambientació nadalenca en torn del fet del naixement de Jesús i l'arribada dels mags d'Orient. Després del temps que ho venim fent,
Cal agrair la bona disposició de tots els participants i col·laboradors en la fer que tot i ser senzill porta un mínim de dedicació, un mínim no, un màxim de dedicació i disponibilitat perquè sigui digne i amb un mínim de gust des de tot el muntatge en general fins als detalls més petits de decoració i vestuari. Tot plegat
suposa una col·laboració desinteressada per part de les persones participants
perquè es faci tot amb dignitat. S'ha anat perfeccionant per part del municipi el muntatge dels recintes tancats per mantenir el bestiar que generosament deixen els propietaris. Les retallades també ens han afectat i esperem tenir unes noves circumstàncies per anar ampliant el que va constituir la idea original. El bon ambient que es crea en tot el recorregut del pessebre
És font de valors que ajuden a centrar la idea cristiana del Nadal a fi que no sigui només entorn dels tres personatges d'Orient. Es manifesta la reunió de la família al voltant d'unes escenes en les que hi ha la presència de l'estable on els evangelis ens parlen que va néixer Jesús acompanyat de Llurs Pare. L'estel que guia i brilla on està Jesús.
La generositat d'una gent del poble, els comerciants, que regalen un tros de pa enllonganissa als assistents. Els pastors i l'àngel, que ens ofereixen una escena espontània i moguda d'infants i joves, en torn d'un àngel que els anuncia el naixement de Jesús i que, quan arriben els mags, ells s'incorporen a l'escena
per a participar amb tothom de l'oferiment dels obsequis dels mags a l'infant Jesús. El recorregut tot admirant el bestiar. És agradable observar els infants apropant-se i tocant les diferents bèsties que donen vida i realisme al pessebre i apropen la natura a uns nens i nenes molt voltats d'asfalt i artificialitats.
la trobada entre famílies i coneguts, les salutacions i converses entre gent desconeguda que s'apropa coincidint en el mateix motiu que és el nadalenc. Des d'aquí, voldria expressar el meu agraïment per a tots i totes les persones que fan possible el nostre senzill passebre vivent. I més, perquè, sense voler, fan possible unes hores de valors humans i religiosos que tant de bo mantinguéssim tot l'any.
És una estona de formació humana i cristiana. Moltes gràcies. Signat per mossèn Joaquim Rius.
A motiu de l'any de la fe, s'han tornat a remprendre les trobades obertes que, amb el lema vine i borbes, el nostre bisbat de Sant Feliu ens convida a recórrer un itinerari diocesà de renovació cristiana.
Serà el proper divendres de 9 a 11 de la nit a la nostra parròquia, on podrem escoltar la paraula de Jesús renovada d'acord amb els temps que vivim. Un grup de cristians ens anima a reunir-nos en un ambient tranquil i relaxat per pregar i escoltar les vivències cristianes que poden enfortir la nostra fe a la llum de l'Evangeli.
Aquesta invitació es fa per mitjà d'un díptic molt atraient en el qual se'ns diu Si et preguntes és possible creure en Déu en el segle XXI? Són compatibles ciència i fe? Si busques una vida més justa i humana per tu i per el món? Si tens ganes d'escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova? Si necessites trobar-te a tu mateix
i cerques un ambient propici. Si passes una mala temporada i voldries trobar una ajuda, un sentit, bé, doncs, bé, vine amb nosaltres el proper divendres, dia 18, a les sales de la parròquia i vine i veuràs i seguiràs l'itinerari disfessar de Renovació Cristiana.
Potser han passat molts anys des que vas sentir parlar de Déu. O potser continues anant a missa, però t'agradaria trobar-hi més sentit, més vida. O potser tens fe, però també tens molts dubtes. O potser has viscut una mala experiència d'Església. Perquè no vens i tornes a provar-ho. Recorda-ho, itinerari diocesà de renovació cristiana el proper divendres dia 18, de 9 a 11 de la nit a la parròquia.
Són trobades obertes de lleu resistència. No hi tens res a perdre. Per què no ho proves? Si penses en la nova evangelització...
i t'agradaria saber la millor manera de portar-la a terme vine a la parròquia el proper divendres a les 9 del vespre i te n'assabentaràs em penso que inicialment la jornada és de 9 a 10 de 9 a 10 després no vol dir que s'allarga però ja comptem una miqueta més ja comptem una miqueta més perquè com que es tracten temes molt interessants es pot allargar i no es pot tallar un tema així com així clar que no perquè hi ha gent de fora que ho porta preparat això bé
Heu escoltat Notícies d'Església. Notícies d'Església
Fe i actualitat Cada vegada més, la nostra societat del segle XXI és enormement diversa, tant en cultura, costums, creences, religions... Potser per aquest motiu, a la secció de religió del diari La Vanguardia del passat diumenge, en l'espai Paraula i Vida,
El senyor cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Tristach, escrivia... Immigració i ecumenisme. El proper dia 18, divendres, comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que es perllonga fins al 25 de gener, que aquest any té com a lema Què espera el Senyor de nosaltres? Una pregunta que es troba en el profeta Miquèes, en el capítol 6,
i en el versicle 8. D'altra banda, el proper diumenge s'escau la jornada mundial de les migracions, una iniciativa de la Santa Seu. Això ens invita a parlar del fenomen de les migracions i dels reptes ecumènics que aquesta realitat planteja. El Sant Pare relaciona aquests dos fenòmens, migracions i ecumenisme,
en el missatge de la jornada que ens ocupa, que aquest any té com a tema migracions, pelegrinatge de fe i esperança. Apunta al Sant Pare que fe i esperança formen un binomi indestriable en el cor de moltíssims emigrants, atès que hi evita l'anel d'una vida millor a la qual cosa s'uneix, moltes vegades, el desig de voler deixar enrere la desesperació d'un futur impossible de construir.
Benet XVI ressalta que l'Església no deixa de posar de manifest els aspectes positius, les bones possibilitats i els recursos que comporten les migracions i realitza accions d'acollida que afavoreixen i acompanyen una inserció integral dels emigrants, sol·licitants d'asil i refugiats en el nou context sociocultural en què viuen, sense oblidar la dimensió religiosa. Recorda el Sant Pare
que l'Església és cridada a prestar atenció especial i tenir cura d'aquesta dimensió. I destaca que en el cas dels immigrants cristians, la cura de la dimensió religiosa inclou també el diàleg ecumènic i l'atenció de les seves noves comunitats. La nostra arxidiosa CID Barcelona ha facilitat esglésies i equipaments
a les Anglèsies catòliques orientals i ortodoxes perquè puguin celebrar la fe i atendre pastoralment els seus membres. Immigració i ecumenisme són dues realitats profundament relacionades. El fenomen de la immigració ens fa propers als seguidors de les grans tradicions religioses, fins ara molt poc presents entre nosaltres. També ens apropa als cristians d'altres confessions o denominacions
i especialment els catòlics dels ritos orientals. El Consell Vaticà II va significar un gran esforç ecumènic per part de l'Església catòlica. Dues grans figures de 50 anys enrere ens poden inspirar davant dels nous reptes del ecumenisme. Joan XXIII i el patriarca ecumènic de Constantinoble, Atenágores I. De Joan XXIII, tant en el diàleg ecumènic
amb els cristians, com en el diàleg amb els fidels de les altres religions, sempre hem de recordar aquell pensament tan seu que ens invita a potenciar més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa. I el patriarca Atenagoras ho deia amb una breu sentència. Esglésies germanes, pobles germans. Signat per Lluís Martínez Istac,
Cardenal Arcabisbe de Barcelona. Recordeu que, a més de la Vanguardia, aquest article el teniu també en el full dominical a totes les persones que hàgiu assistit a una celebració de qualsevol església del Bisbat de Barcelona. Del nostre Bisbat, no, perquè del nostre full dominical l'article de Paraula i Vida ve redactat, com tots els diumenges, pel nostre Bisbe Agustí. Això mateix.
El pare Joan Botam, personatge significatiu de la vida eclesial i cívica de la Catalunya actual, presenta a les memòries Pau Capuchina,
És un reportatge d'Oriol Domingo, publicat a La Vanguardia. Es diu així, les Memòries, o es titula senzillament Joan Botam Memòries? És que em sembla que Pau Caputxina és l'article, és el títol que li dona Oriol Domingo a l'article. Ara, quan llegim l'article, ens en assalentarem. Ara ho recordarem, sí, perquè jo el vaig llegir diumenge, perquè aquest personatge el trobo apassionant, el pare Joan Botam. És una persona gran, però és una persona...
amb una joventut i pau interior fantàstica. I sobretot ens toca de prop els que som socis de l'artístic de Sant Lluc per la seva relació amb el pare Jordi Llimona i ara aquí veurem per què. Això mateix.
El caputxí Joan Botam és un dels personatges més significatius de la vida clascial i cívica de la Catalunya contemporània. Va néixer el 21 de setembre de 1926 a les Borges Blanques. En té records intensos, imatges inesborrables de la visita de Francesc Macià a la campanya per l'Estatut.
L'església incendiada el 1936. Els bombarders genocides de la legió Cóndor que van deixar un poble enronat. L'acció conciliadora dels caputxins en acabar la guerra sense fer diferències entre bàndols. El jove Joan va anar madurant la idea de fer-se caputxí.
Impressiona el seu relat a Mirada de Pau, Joan Botam, Memories d'Edicions Mediterrània. Escrit amb el sociòleg Jordi Puig i Martín, després de 12 matins de converses al convent de Sarrià. En acomiadar-se de casa per anar-se'n amb els caputxins,
El seu pare li va dir... O sigui que el títol del llibre és Mirada de Pau. Les Memòries és Mirada de Pau. I, clar, Pau Caputxina és una manera de titular-ho a l'article. O sigui, el pare li va dir... Jan, el que et disposes a fer no m'agrada. És en contra de la meva voluntat. Però t'ho respecto. No tens edat, però ja tens 18 anys. Ets prou gran per prendre aquesta decisió. Ara bé, vull que escoltis bé això que et dic. Aquesta és casa teva.
Si mai et penedeixes d'aquest disbarat, no oblidis que això és casa teva. Anys més tard, el pare de Joan Botam seria el seu màxim defensor i se'n sentiria molt orgullós. Així va ser, sobretot, a causa de la seva actuació en la caputginada o tancada de 500 estudiants i intel·lectuals al Convent de Sarrià per crear el Sindicat Democràtic d'Estudiants i que va desafiar la dictadura.
Utam, com a provincial dels caputxins, va defensar els reunits com a hostes. La policia franquista va encerclar el recinte i el general Francisco Franco va ordenar el desallotjament del recinte per la força, transgredint el concordat amb la Santa Seu.
Era el març de 1966. Exactament. Recordo perfectament que estàvem assajant les tres germanes al Palau de la Música. I aquests fets, la gent que estava massant llucres, van viure de molt a prop. Un altre episodi rellevant va passar el 1968 i La Vanguardia en va ser l'escenari.
Unes declaracions del caputxí Jordi Llimona a Destino, a dir-ho de Sant Lluc perquè Jordi Llimona era el conciliari del cercle artístic de Sant Lluc, o sigui, teníem un tracte molt directe. I aquestes declaracions a Destino van molestar molt l'arquabisbe polèmic, el famós Don Marcelo González Martín. Aquest va desautoritzar Llimona en un escrit a la vanguardia. Botam, com a provincial, va expressar la disconformitat amb qui era conegut com Don Marcelo per la manera d'actuar.
Molts lectors del diari van enviar cartes en defensa de Llimona i la direcció de la Vanguardia va demanar a Botam que expliqués la seva versió dels fets, com així va ser.
Botam ha rebut el suport de les ordres religioses existents a Catalunya. Ha estat reconegut amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat per la valuosa contribució al diàleg interreligiós, mitjançant el qual ha impulsat diverses iniciatives que promouen els valors de la pau, la convivència i l'entesa entre cultures. Als 86 anys continua en plena activitat seguint l'esperit pacificador del cristianisme viscut
segons Francesc Desís. Activista pacifista, pioner de l'ecumenisme, una llarga vida de compromís per la cultura i Catalunya. Tot està per fer i tot és possible, va dir fa pocs dies en paraules de Miquel, Martí i Pol en presentar les memòries al convent de Sarrià. Una nova presentació, aquesta no ens la podem perdre, eh, Joana? Si no ens coincideix amb dimecres i aquesta hora, no ens la podem perdre. Perquè la nova presentació de Mirada de Pau
recordeu aquest títol, Mirada de Pau, que és el títol de les seves memòries, es farà a les 7 de la tarda, les 19 hores, del dia 23 que ve a la llibreria Claret de Barcelona. Doncs, malauradament, estem aquí. Perquè tenim 60 i més en directe. És dinecres. Oh, bé, bé, però...
És igual. Vosaltres no se la perdeu. No us la perdeu, i a més tenim un avantatge, Joana, que la llibreria Claret sortosament no és de les que han tancat, que no tanqui, que no tanqui. Qualsevol dia i a qualsevol hora, amb horaris de venda, podem adquirir aquest llibre de memòries. I la llibreria Claret, recordeu que està al carrer Pau Clarís, tocant gairebé a la plaça Urquinaona. Molt bé.
Ara us oferim una glossa del pare jesuïta, Enric Puig, xofre,
publicat al full dominical del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. I des d'aquí permeteu-me només un segon que felicitem els bisbats per la renovació gràfica del full dominical. Molt bé, vi queda. La glossa es titula L'àvia ho sabia prou bé. Un matí de diumenge després dels dos cursos de catequesi, un noiet de 10 anys ha fet la primera comunió. Una celebració preparada, lectures, ofrenes, pregàries dels infants i d'uns pares.
Al voltant de l'altar, amb els seus companys, ha seguit amb atenció els diversos moments de la celebració ben introduïts pel celebrant amb les paraules adients i precises. Després s'han aplegat per esmorzar en tot la taula pares, padrins, familiars i amics. Al cap d'una estona, l'àvia, una senyora austríaca de mirada dolça, ha demanat un moment de silenci i en veu clara s'ha adreçat als presents amb aquestes paraules. Avui és un gran dia.
Un dels meus nets ha rebut per primera vegada el Sagrament de l'Eucaristia, la primera comunió. Ha pres una decisió, estimada, seguir Jesús. A mi em fa molt feliç la seva decisió i també em fa feliç poder participar en aquest gran moment. Penso que comptar amb Déu és important a la vida. També penso que Déu estima tothom. I com que jo confio en els camins de Déu,
Encara que de vegades no s'entenen del tot, m'agradaria pronunciar una benedicció per a tots vosaltres. Que el Senyor us beneeixi, que us faci veure el seu rostre resplendent i sapiadi de vosaltres, que els pobles es valguin del seu nom per a beneir-se.
Els avis són el nostre patrimoni i la nostra història, i quan una àvia fa una benedicció, les seves paraules s'omplen de sentit i lluança, perquè sap que Déu és la font de tota benedicció. Beneir és demanar la gràcia, és donar gràcies, és dir bé del que estem compartint i de tots aquells amb qui compartim la taula. L'alegria festiva de l'àvia, en comenedissa,
Facilitava la trobada amb Déu i convidava a beneir-lo amb agraïment i desig de seguiment. L'àvia ho sabia prou bé, signat Enric Puigjofre, jesuïta. Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia.
Avui amb les veus de Joana Algarra i controlant el so i les músiques en Marc Pere Arnau. I Pere Olide. Bé, us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. Adeu-siau i a reveure. I moltes gràcies.
Bona nit.