Veus de la parròquia
Veus de la parròquia, programa d'informació i història.
Bona tarda a tots.
Abans que res, m'agradaria tenir un record per la nostra companya de programa,
l'Ina Santa Bàrbara, que ens va deixar a mitjans del mes de gener
i que va ser l'ànima d'un dels programes de veus de la parròquia,
Paraula Viscuda.
Pràcticament des que es va començar a emetre veus de la parròquia
a principis dels anys 90 del segle passat,
quan teníem de rector a mossèn Antoni Roca.
L'Ina, aquest record va per tu.
T'enyorem i et trobem a faltar.
Ara començant ja el programa normal, parlarem de la Candelera.
La festa de la Candelera es celebra el dia 2 de febrer,
una diada al bell mig de l'hivern que tanca el cicle nadalent.
A la nostra parròquia es va celebrar aquesta festa,
coneguda també com la festa de la presentació de l'infant Jesús al temple.
I a la missa per partina hi va haver la tradicional repartició de candeles
i la participació encara d'algun electricista que volia recordar la seva patrona.
Però, per què se celebra la Candelera?
La Candelera és una festa religiosa que es fa 40 dies després de Nadal
i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem.
Seguint la tradició jueva, les mares, després d'haver tingut un fill,
havien d'anar al migbà, als banyes rituals jueus, per purificar-se
i fins llavors no podien sortir de casa.
Després d'aquesta purificació ritual,
ja podien presentar el nadó a les autoritats religioses.
Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena,
que podia ser un bou, si els pares del nadó eren rics,
o uns colomins o unes tòrtores, si eren més senzills.
I també hi havia una benedicció d'espelmes de cera.
Quan ja era petita, aquest ritual, heretat de la cultura jueva, encara existia.
Les mares no podien sortir de casa fins que el nadó havia estat batejat.
Si mirar fotografies antigues,
d'aquelles que es feien a les escales de l'església despreig del bateig,
fixeu-vos-hi bé que el nadó el porta amb braços la comadrona
i no hi veureu mai a la mare.
No hi podia anar.
L'endemà del bateig sortia de casa i anava a missa
i quedava com purificada i ja podia sortir.
Aquesta festa és una de les festes més antigues
entre totes les festes que té dedicades la Mar de Déu durant l'any.
La va introduir el papa Gelasi l'any 496,
o sigui que fa més de 1.500 anys que es celebra.
Però com passa molt sovint en el calendari festiu,
aquesta festa religiosa té un rerefons anterior pagà.
Hi ha qui creu que podia ser hereba d'antics costums romans
que es feien durant la parentàlia,
en la que es feien processons amb espelmes.
Però sembla que el sentit de la festa llavors era totalment diferent.
Servia per retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts.
Fins fa relativament poc, a les esglésies recreaven processons
molt similars a les que devia haver fet Maria una vegada passada la quarantena.
Se n'encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc,
i portaven grans candeles enceses.
Per això és una de les festes de la llup,
que es fan i que es creu que les espelmes beneïdes aquest dia
tenen virtuts protectores.
Per tots aquests motius, i perquè clou el cicle nadalenc,
la candelera és un dia important en el calendari festiu.
I per això, seguint la tradició, el pessebre no es desmunta fins a aquesta data.
Aquesta festivitat també està relacionada amb la Mare de Déu de la Candela.
Recordem que una candela és un espelme, i per tant simbolitza la llum.
Joan Amades, en el costumari català,
explica que aquests dies es repartien candeles beneïdes entre la població.
Asegura que el vellès es repartien tres candeles,
una de blanca, per fer llum i anar a la processó,
una de vermella, que s'ensenia quan hi havia tempestes
per allunyar els llamps i les pedregades,
i una de groga, que es guardava per anar als funerals.
A Valls, celebren cada deu anys les festes de cenals
de la Mare de Déu de la Candela, des de fa més de dos segles,
i que es coneixen com les festes de la llum.
La llum simbolitza la vida, la felicitat, la prosperitat,
i també va desdevenir símbol d'immortalitat.
Per tant, no és gens estrany que la llum sigui atribuïda a moltes divinitats.
D'altra part, la llum també simbolitza la saviesa,
ja que per mitjà d'ella el món és visible.
Pels cristians, la llum es converteix en un símbol
de la presència divina i de salvació,
segons l'Evangeli de Sant Joan,
Jesús va dir d'ell mateix,
jo soc la llum del món.
I per aquest motiu, l'inici de la vella pasqual
comença amb el temple a les fosques
i amb l'encesa del siri pasqual,
que il·luminarà l'Església novament.
Com que la candelera s'escau exactament
al mig de l'estació invernal,
exactament 44 dies després del solstici d'hivern
i 50 dies abans de l'equinocci de primavera,
aquesta festivitat s'associa amb la meteorologia
i serveix popularment per fer pronòstics
respecte a com serà la resta de l'hivern.
Aquesta previsió ha quedat recollida amb la famosa dita
Si per la candelera plora, l'hivern és fora
i si per la candelera riu, l'hivern és viu.
Però tant si plora com si riu, mig hivern fora.
Això sempre ho hem interpretat aquí a Sant Just
dient que si plora significa que plou
i si riu, que fa sol.
Però en altres zones del nostre país
no ho interpreten així.
Diuen que si hi ha lluna nova i no es veu,
la candelera plora
i per tant la primavera s'avançarà.
I si per contra hi ha lluna plena i es veu,
la candelera riu i l'hivern serà llarg.
També hi ha la dita que diu
Per la candelera, l'os surt de l'ocera.
Doncs hi ha la creença popular
que pels vols de la candelera
era quan els ossos començaven a despertar-se
de la seva hibernació i sortien de l'ocera.
Al Pirineu, om creu que l'os es desperta
i surt de la cova segons el temps que fa.
Es despertarà del tot o no?
O tornarà a dormir?
L'explicació diu que
L'os surt de nit i mira al cel.
I si hi ha lluna plena,
torna al seu refugi i prolonga la letargia 40 dies més.
I si hi ha lluna nova,
surt del cau,
sabent que l'hivern s'ha acabat.
Aquesta creença
ha deixat en moltes poblacions de muntanya
dels territoris de parla catalana
les festes de l'os.
Són especialment famoses les de les comarques del Vallespí i les d'Andorra.
El ritual de la festa és pràcticament igual a tot arreu.
Un home, disfressat d'os, es dedica a atemorir i molestar la població.
Doncs ha acabat la seva hivernació.
Encara que actualment aquestes festes
se solen fer pels vols de carnaval,
que gairebé sempre és el mes de febrer,
la data original d'aquesta festa era la candelera.
Aquesta idea d'un animal que es decideix
acabar la seva letargia invernal
segons el temps que fa quan surt del cau,
no us sona de res?
El dia 2 de febrer
en moltes poblacions dels Estats Units
es fa el dia de la marmota.
Aquesta festa,
molt popularitzada gràcies a un film
protagonitzat per Bill Murray,
consisteix a endevinar la fi de l'hivern
pels moviments que fa la marmota.
Si la marmota no es veu l'ombra
perquè fa un dia núvol,
vol dir que la primavera s'acosta
i surt del cau.
Però si el dia és assolellat
i la marmota es veu la seva ombra,
torna a ficar-se dins del cau
i això significa que l'hivern
durarà encara sis setmanes més.
És un costum folclòric
força incert
que segueixen en moltes granges
dels Estats Units i del Canadà
i que en alguns indrets
s'ha acabat convertint en una festa.
Hem de reivindicar la tradició
de la festa de l'os
i de deixar de parlar del dia de la marmota.
No hem de deixar que les nostres tradicions
passin a segona fila,
tal com ens volen fer fer
amb el Halloween
en detriment de la castanyada.
ara parlarem de Martín Luther King.
Suposo que molts de vosaltres,
quan sentiu parlar de Martín Luther King,
pensareu que es tracta
d'alguna notícia relativa
al grup d'escoltes de Sant Just d'Esvern.
Cert.
Perquè l'agrupació d'escoltes de Sant Just
es diu
Agrupació d'escoltes Martín Luther King.
Però qui va ser en Martín Luther King?
Això a molts de vosaltres
ja us costaria més de contestar, no?
En Martín Luther King
va ser una llegenda
dels drets humans del segle XX,
que va dedicar la seva vida
a la causa de la igualtat,
la justícia,
el canvi social sense violència
i el respecte dels drets humans
de la població negra del seu país,
Estats Units,
i de les persones més pobres
i de totes les víctimes
de les injustícies.
La seva arma de combat
van ser les protestes pacífiques
en les que va pronunciar discursos
que segueixen avui
ressonant, molt actuals.
En Martín Luther King
va néixer el 15 de gener
de l'any 1929 a Atlanta.
Es deia Michael King.
El seu pare era pastor
de l'Església Baptista
i durant un viatge
que va fer a Alemanya
va quedar tan impressionat
per la figura de Martín Luther
que es va canviar el seu nom
i també el del seu fill.
Ell va ser un noi intel·ligent i brillant.
Va estudiar en una escola negra d'Atlanta
i com que sabia que estava destinat
al treball pastoral,
als 25 anys es va convertir
en pastor de l'Església Baptista
de Montgomery, a l'Alabama.
Encara que els Estats Units
havia abolit l'esclavitud
durant la segona meitat del segle XIX
i que molts afroamericans
havien participat a la Segona Guerra Mundial,
persistia, sobretot en els estats del sud,
la disgregació i el racisme.
Un cop aprovada la declaració
dels drets humans, la lluita
per aquestes garanties
va cobrar una gran efervescència
en tot el món.
I durant els anys 50 i 60
va sortir un moviment
pels drets civils
amb els que la població negra
d'Estats Units buscava
una igualtat de drets davant la llei.
El líder més notable d'aquest moviment
pels drets civils
va ser Martin Luther King,
que va lluitar per aquestes garanties
des de 1955
fins que va ser assassinat a Memphis
quan tenia només 39 anys
l'any 1968.
La seva oratòria
i el seu gran poder de convocatòria
li van permetre de liderar
esdeveniments històrics
com la marxa sobre Washington
l'agost de 1963
a la que van acudir
250.000 persones
i amb la que va aconseguir
el dret de vot
i el sufragi lliure
per tots els ciutadans
dels Estats Units
sense cap restricció discriminatòria.
Fins aleshores,
alguns estats dels Estats Units
basaven aquest dret
en criteris racials
o d'alfabetització.
En aquella ocasió,
Martin Luther King
va pronunciar
el seu discurs
més famós
I have a dream
tinc un somni
que va traspassar fronteres
i va donar
un gran reconeixement
i respecte
a la seva persona
a nivell internacional.
Aquest discurs
pronunciat
a les escales
del memorial de Lincoln
deia
tinc un somni
sumiu
que els meus quatre fills
puguin viure un dia
en una nació
on no siguin jutjats
pel color de la seva pell
sinó pel seu caràcter.
Sumiu
que un dia
els nens i nenes negres
d'Alabama
puguin donar la mà
als nens i nenes blancs
com si fossin germans.
Un any més tard,
el 1964,
va rebre el Premi Nobel
de la Pau.
Només tenia 35 anys.
Va ser la persona més jove
a la que havien concedit
aquest galardó.
L'any 1967
va fer un discurs
a Nova York
amb el títol
Més enllà del Vietnam
en el que va proposar
el cessament
dels bombardeixos
en aquell país
suggerint
als Estats Units
que declarés
una treva
amb l'objectiu
d'aconseguir
que es fessin
converses de pau
i poder fixar
una data
de retirada
dels soldats
del Vietnam.
Era un gran partidari
de les Nacions Unides
com a institució
i com a ideal.
En un altre discurs
que va pronunciar
l'any 1968
pocs dies abans
de ser assassinat
va afirmar
que l'existència
del gènere humà
depenia
de la no violència
i que la ONU
era la instància
a la que es tenien
que recolzar
les Nacions
per aconseguir
i garantir
la pau.
A principis d'abril
de 1968
havia anat a Memphis
per ajudar
a organitzar
una vaga
de treballadors
sanitaris
i el dia 3 d'abril
va pronunciar
un altre
llegendari discurs
He pujat
al cim
d'una muntanya
on va comparar
la vaga
amb una llarga lluita
per la llibertat humana
i la batalla
per la justícia
econòmica
fent servir
la paràbola
del bon samarità
del nou testament
per subratllar
la necessitat
que la gent
tenia
d'ajudar
els altres.
però el dia següent
el 4 d'abril
va ser assassinat
a trets
per James Ray
quan estava
al balcó
del seu hotel
James Ray
era un petit delinqüent
que s'havia escapat
feia un any
d'una presó
d'alta seguretat
Ray
va ser atrapat
i condemnat
a 99 anys
de presó
el 19 de març
de 1969
després de 3 dies
de presó
va confessar
que l'havien
enredat
i va passar
la resta
de la seva vida
lluitant
per tenir
un judici just
la seva fama
va ser tan gran
que Estats Units
va instaurar
l'any 1986
un dia festiu
dedicat
a Martin Luther King
el dia 15 de gener
data del seu naixement
que se celebra
a tots els 50 estats
del país
així doncs
si Martin Luther King
no hagués estat
assassinat
només amb 39 anys
i hagués
arribat
a la bellesa
aquell home
que tenia
un somni
sobre la igualtat
entre negres
i blancs
aquest any
2024
hagués complert
95 anys
segurament
i malgrat
que els Estats Units
han tingut
un president
afroamericà
no podem saber
què hauria pensat
o dit
en Martin Luther King
si hagués vist
tot el que està passant
al nostre món
que després
de la guerra
del Vietnam
han continuat
altres guerres
i que als Estats Units
hi ha una brutalitat
policial
contra els negres
i que la reducció
de la provesa
dels afroamericans
i d'altres ètnies
negres del món
no es redueix
ell però
era un líder
religiós
activista social
i en certa manera
polític
tot que no va estar
mai afiliat
a cap partit
ben segur
que hauria alçat
la veu
contra les guerres
i els conflictes
que castiguen
el món
i davant la pobresa
i la discriminació
intueixo
que hauria quedat
horroritzat
i ara
avui sí
avui sí
he tingut temps
de preparar-vos
a una cosa
sobre la història
de Sant Just
com que potser
no tots vosaltres
coneixeu l'existència
de la Vall d'Avers
una revista
molt interessant
feta des de l'Ateneu
de Sant Just
d'Esvern
no haureu pogut
llegir
dos articles
superinteressants
del nostre historiador
investigador local
Juli Ochoa
que parlen
d'una talla
de fusta gòtica
ara
comptant amb la seva
autorització
us faré una explicació
potser no tan detallada
com la que fa ell
en els seus articles
però que tinc el goig
de fer conèixer
també
a tots vosaltres
oients
de Ràdio d'Esvern
si algun dia
aneu a visitar
el barri gòtic
de Barcelona
el Museu
Frederic Marés
és el museu
d'escultura
més important
d'Espanya
després del
de Valladolid
doncs a la sala
14
podreu admirar
un alt relleu
de fusta
diuen que potser
de fusta
d'àlvar
o de tiler
de forma rectangular
bastant gran
perquè fa
180 d'alt
50 d'ample
i 10 de gruix
i que
aquesta fusta
havia estat pintada
i devorada
si us acosteu
a llegir
el cartell informatiu
veureu que posa
Sant Joan Baptista
Castella
finals del segle XV
i sí
aquesta talla
que representa
la figura
de Sant Joan Baptista
bastant estilitzada
que sosté
amb la mà esquerra
un llibre
sobre el que hi ha
un anyell
que representa
l'agnos d'ell
mentre que
amb el dit índex
de la seva mà dreta
l'està assenyalant
doncs bé
aquesta talla
exhibida avui
en aquest museu
procedeix
de la nostra
església parruquial
com?
us direu
i què hi fa
aquesta talla
en aquest museu?
com és que
ens la vam deixar escapar?
ja que si una escultura
està en un museu
d'aquesta categoria
té de ser
una escultura
valuosa
no?
doncs sí
ara veurem
com va anar la cosa
l'església actual
que tenim
al nostre poble
va ser consagrada
el 13 de juliol
de l'any 1571
i com en el temple romànic anterior
el nou temple parruquial
tenia
en un lloc preferent
un altar
dedicat
a Sant Joan
Baptista
aquest altar
estava situat
com avui en dia
a la primera
capella de la dreta
tocant
a l'altar major
tenia un retaule
pintat
al mig del qual
hi havia
una imatge
de Sant Joan
no sabem
si estava dedicat
a Sant Joan
Baptista
o a Sant Joan
Evangelista
encara que
com a la volta
de la capella
hi havia un relleu
amb la imatge
de Sant Joan
Baptista
la falsa clau
de bocta
actual
no té cap relleu
podem donar
per suposat
que la imatge
era de Sant Joan
Baptista
el culte
de Sant Joan
estava molt arrelat
a aquesta zona
del Baix Llobregat
devoció
importada
segurament
del monestir
de Sant Joan
de l'Erm
que veneraven
a tots dos
Sant Joans
aquest monestir
de Sant Joan
de l'Erm
estava situat
a la part
septentrigonal
del nostre
terme municipal
a la zona
on avui dia
hi tenim
la masia
de Can Cuiàs
aquest monestir
femení
va ser trasladat
fa moltíssims anys
al carrer
Tallers
de Barcelona
en Julio Ochoa
creu que va ser
llavors
que per tant
d'equipar
l'altar
de la nova
església
es va adquirir
una magnífica talla gòtica
de Sant Joan
bautista
que va ser motiu
de gran admiració
i que va presidir
la capella
fins als anys
1636-1637
quan s'hi va
instal·lar
un retaule
barroc
també
de gran qualitat
dedicat a morfi
i dedicat
aquest cop
a Sant Joan
evangelista
la talla gòtica
de Sant Joan
no va ser retirada
i es va poder
continuar
venerant
i admirant
en un altre lloc
de l'església
era una talla
tan bonica
que fins i tot
dos segles més tard
l'any 1876
encara era
un dels principals
atractius
de la nostra església
i fins i tot
Antoni de Bufarull
i Brica
en la seva obra
Història Crítica
Civil i Ecclesiàstica
de Catalunya
en feia una menció
i fins i tot
hi posava
un gravat il·lustratiu
aquesta talla
era tan famosa
que els membres
de l'Associació
Catalanista
d'Excursions
Santífiques
de Barcelona
van organitzar
una sortida
a Sant Just
per venir-la
a conèixer
en arribar
a Sant Just
van ser atesos
pel mossèn
Felip Planells
que encara no feia
ni tres mesos
que era rector
de la paròquia
i que havia
substituït
a mossèn
Joan Massana
els excursionistes
no van poder
veure la talla
de Sant Joan Baptista
perquè ja no hi era
a Sant Just
i mossèn
Felip Planells
no en sabia res
ni l'havia vist mai
mirant el llibre
de capçalera
notes històriques
de la paròquia
i poble
de Sant Just
d'Esvern
de mossèn
Antonino
veiem
que mossèn
Joan Massana
durant els anys
que va estar
a la nostra paròquia
va dur a terme
notables
i costoses
obres
de reparació
de l'Església
i va construir
la nova
capella
del Santíssim
en el lloc
on encara
es troba
actualment
i d'on va treure
tots els diners
per fer aquestes
costosíssimes obres
mossèn Massana
doncs ja us ho podeu
ben imaginar
mossèn Massana
es va vendre
a la talla gòtica
de Sant Joan Baptista
i on va anar
a parar
aquesta talla
qui la va comprar
doncs en Matías
Muntades
i Rovira
comte de Santa Maria
de Sants
fill del fundador
de la fàbrica
l'Espanya Industrial
que a part de continuar
i ampliar el negoci
del seu pare
es va convertir
en un important
col·leccionista d'art
fent les seves
adquisicions
a galeries d'art
i a particulars
Muntades
no era contemporani
de mossèn Massana
era més jove
Muntades
va dedicar
el seu lleure
i els seus diners
a crear
una important
col·lecció d'art
especialitzada
en edat mitjana
i renaixement
la seva casa
del carrer de Llúria
era un autèntic museu
l'any 1917
va confeccionar
un inventari
de la seva col·lecció
i va catalogar
amb el número 213
el relleu aquest
de Sant Joan Baptista
posant
Sant Juan
Alto Relieve
de Madera de Alba
que fue
Prolicomado
y Dorado
procedente
de la iglesia
de Sant Juan
d'Esvern
quan van morir
Matías Muntades
la seva família
va conservar
la seva col·lecció
i l'any 1931
van tornar
a fer un catàleg
i la talla
de Sant Joan
conservava
el mateix número
213
però l'explicació
havia variat
només deia
Alto Relieve
Sant Juan
sin Prolicromia
Siglo XV
a l'esclatar
la guerra civil
moltes col·leccions
privades
van ser confiscades
per la Generalitat
Republicana
i la col·lecció
Muntades
es va portar
a Olot
després
a Darnius
i després
a Ginebra
Alguns mesos
després
en acabar
la guerra
el gendre
de Maria
Muntades
Josep Maria
d'Albert
Baró
de Terrades
es va encarregar
de recuperar
la col·lecció
i la va portar
a la seva
residència familiar
de Badalona
L'any 1956
després
de la mort
d'en Joan
Maria
d'Albert
la família
es va vendre
la col·lecció
al Museu Nacional
d'Art
de Catalunya
La talla
de Sant Joan
va ser
exposada
al Tinell
amb altres
adquisicions
d'Almanac
i va ser
identificada
amb el número
125
Un cop acabada
l'exposició
Almanac
la va cedir
al Museu
Frederic Marés
on sempre que vulgueu
la podreu
anar a veure
I ara
per acabar
com a notícia
de la parròquia
dir-vos
que els dissabtes
10 i 24 de febrer
de 10 a 1
del matí
hi haurà
els locals
parroquials
dues jornades
per seguir
treballant
en el camí
sinodal
proposat
pel Papa
Francesc
seran
unes jornades
de reflexió
i diàleg
on s'intentarà
de respondre
a aquestes
preguntes
on estem
com volem
la parròquia
d'aquí 10 anys
com aconseguir-ho
alguna d'aquestes
preguntes
és com la
pregunta
del Millón
la parròquia
convida
a tothom
i espera
que siguin
unes jornades
ben participatives
penso
de totes maneres
que Sant Just
i Sant Pastor
tenen molta feina
a fer
per la nostra parròquia
i ja ho sabeu
si ens voleu tornar
a escoltar
tornarem a estar
en antena
el proper dissabte
a dos quarts de dotze
del migdia
bona tarda
a tots
ara escoltes
prèviu desbent
sintonitzes
prèviu desbent
la ràdio
de Sant Just
98.1
ràdio desbent
98.1
ràdio desbent
98.1
que segurament no podem
ser
ara bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
que es
que es la música Tiny
els bars
de la młot
i de la música