Abans de Fismontals
A salvar-se
Ràdio Nesbeth
Ara escoltes Ràdio Nesbeth
Durant avui corrent
Veus de la Parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberra
A veus de la Parròquia
El nostre bisbat
I el nostre bisbat passa per conèixer
el nostre bisbe
Xavier Gómez
però també tot l'ambient que s'ha girat
a l'entorn de la Setmana Santa
Ara escoltarem el bisbe Xavier
fent la seva dissertació
el seu reces
de Setmana Santa
Endavant el bisbe Xavier
Bona tarda de vos guard
Sempre és un goig
retrobar-nos com poble de Déu
en un moment tan bé sinodal
Aquí estem presents
laics, laiques, preveres, religioses, religiosos
i sempre és una alegria
i un goig
Us agraeixo molt que hi heu vingut
però no per aquesta novetat
sinó que espero que perquè sigui també una estona
un moment de trobada
d'encontre amb el Senyor
al voltant d'una obra d'art
potser sí
és un intent
atrevit
però
bueno
crec que també
de vegades se'ns va bé
obrir finestres noves
i obrir-nos a la creativitat
Per què?
Per què?
Aquesta dinàmica
quaresmal
d'art i contemplació
de vegades tenim l'art
tenim l'art
tenim el patrimoni
a les esglésies
i no la fem servir
però tot art
cristià
tot patrimoni
tot art sagrat
es està parlant constantment
i el que necessitem és sintonitzar amb l'art
i entendre
o fer-nos
o ajudar-nos a entendre aquest llenguatge
perquè
sigui una paraula
viva
per nosaltres
en aquest moment
Aquesta obra d'art
ja l'aniré explicant
a poc a poc
però
jo me l'estimo molt
des del primer moment
que la vaig trobar
em va resultar
fascinant
i després
quina casualitat
que diu el papa francès
que també és
la seva obra
favorita
i és un quadre
que ara
normalment
està al museu
a Nova York
bé
començo
però com estem
en un ambient
de recès
en un ambient
de quaresma
ens posem
en la presència
de Déu
l'invoquem
el Déu Trinitat
en el nom del Pare
del Fill
i de l'Esperit Sant
Amén
aquest recès
està
o vull posar-ho
en context
i en relació
amb el moment
que viu
el nostre món
un moment
d'incerteses
de patiment
de guerra
comercial
i d'altres guerres
de violències
obertes
de moltes ferides
per tant
sense perdre de vista
les violències
que assolen
el nostre món
i el nostre continent
estic pensant
a Ucraïna
però també
hem d'anar
a Terra Santa
i més enllà
tantes fronteres
i mars
que banyen
el nostre continent
i que també
banyen
el nostre món
girem
la mirada
enmig
d'aquesta situació
girem
la mirada
cap al crucificat
cap al crucificat
perquè el protagonista
de la crucifixió blanca
és un crist
un sant crist
crucificat
en la crucifixió blanca
pintada
l'any
1938
què va passar a Espanya
el 1938
hi havia encara
una guerra civil
però
en Europa
hi havia
la segona guerra mundial
enmig de la terrible
violència
que assolava Europa
i especialment
el poble jueu
Marc Chagall
ha contemplat
a Jesús
com a profeta
interpretant
la seva vida
i mort
com a servei
a la humanitat
acció litúrgica
i profètica
al mateix temps
victòria de l'amor
i el bé
sobre el mal
per als cristians
la encarnació
i la pasqua
de Crist
tenen
els seus efectes
i prolongació
en la història
del món
el seguiment
de Jesús
en la vida
consagrada
vol prolongar
les conseqüències
de l'encarnació
i la pasqua
però també
el seguiment
de Jesús
en qualsevol vida
cristiana
la meditació
d'aquesta obra
pot animar-nos
a treballar
amb ostinació
per una vida
cristiana
que articuli
l'art
de viure
aquesta dimensió
més sapiencial
de la vida
l'art de viure
amb
la dimensió
més profètica
de denúncia
i de
predicació
una vida
de valors
i virtuts
més fraterna
ecosistema
on conrear
i créixer
en el seguiment
de Jesús
per allurar
la nostra vida
per l'Evangeli
llorar
la nostra vida
per l'Evangeli
atents
als quals
sofreixin
i a quants
es troben
en les perifèries
fronteres
que hem de transitar
seguint
el Nazaret
Chagall deia
en la nostra vida
només hi ha
un color
com en la paleta
de l'artista
que ens dona
el significat
de la vida
i de l'art
és el color
de l'amor
i també
hi ha una
frase molt bonica
que diu
que el que
l'arbre
té de florit
viu d'allò
que té soterrat
els arrels
en aquest temps
de Quaresma
ens proposem
tornar a Jesús
tornar al Senyor
centrar l'atenció
en aquell
que ens va estimar
el primer
que ens va estimar
el primer
i en qui
hem compromès
la vida
ens proposem
tornar a Jesús
a l'amor
de Jesús
a l'alegria
de Jesús
a l'esperança
que brulla
de Jesús
la Quaresma
és moment propici
per a custodiar
i reparar
la interioritat
on arrella
i creix
o decreix
la nostra
experiència
de Déu
com escriu
el Papa Francesc
el gran risc
del món actual
amb el seu
múltiple
i aclaparadora
oferta
de consum
és una tristesa
individualista
que brolla
del cor
còmode
i avar
de la cerca
malaltisa
de plaers
superficials
de la consciència
aïllada
quan la vida interior
és clausura
en els propis
interessos
ja no hi ha espai
per als altres
ja no entren
en els pobres
ja no s'escolta
la veu de Déu
ja no es gaudeix
la dolça alegria
del seu amor
ja no palpita
l'entusiasme
per fer el bé
els creients
també corren
aquest risc
cert i permanent
molts cauen
en ell
i es converteixen
en éssers
ressentits
queixosos
sense vida
aquesta
diu el Papa
no és l'opció
d'una vida
digna i plena
aquest no és
el desig de Déu
per a nosaltres
aquesta no és
la vida
en l'esperit
que brolla
del cor
de Crist
ressuscitat
convido
a cada cristià
en qualsevol
lloc
i situació
en què es trobi
a renovar
ara mateix
la seva
trobada
personal
amb Jesucrist
o almenys
a prendre
la decisió
de deixar-se
trobar
per ell
d'intentar-ho
cada dia
sense descans
no hi ha raó
perquè algú
pensi
que aquesta invitació
no és per a ell
o per a ella
perquè ningú
ningú
queda exclòs
de l'alegria
comunicada pel Senyor
el que arrisca
el Senyor
no el defrauda
i quan algú
fa un petit pas
cap a Jesús
tot i que sigui
un petit pas
cap a Jesús
descobreix
que ell
ja esperava
la seva arribada
amb els braços
oberts
això diu
el papa francès
que l'Evangeli
gaudi
els números
4 i 5
l'arbre
de la creu
que floreix
per Pasqua
es nodreix
dels arrels
enfonsades
en el misteri
de l'encarnació
el cristianisme
proclama
la paradoxa
la bellesa
que salva el món
és la que mana
del crucificat
del vivent
però nosaltres
prediquem
a Crist
crucificat
pedra
d'ensopegada
per als llueus
i necessitat
per als gentils
més per als anomenats
tant llueus
com grecs
Crist
és poder de Déu
i sabiesa
de Déu
la quaresma
és moment propici
per a custodiar
i reparar
la interioritat
on arretlla
i creix
o decreix
la nostra experiència
de Déu
avui
us proposo
un exercici
d'escolta
a través de l'art
del segle XX
ajudats
per un pintor
del segle XX
capaç
d'expressar
amb llenguatge propi
la seva visió
de la realitat
i del món
voldria
concloure
aquest moment
aquest reces
amb una invitació
a tornar a Jesús
i a reneixer
a l'alegria
i no només
a l'esperança
per això
he triat
el testimoniatge
d'un artista
que mai va renunciar
al goig
ni a l'esperança
malgrat
totes les situacions
extremes
que ve a viure
el primer testimoniatge
de vida
cristiana
o de vida
consagrada
que hem de donar
a la societat
és el d'una
paràbola
de fraternitat
i del d'una vida
posada
sota el signe
de l'alegria
qui és
marxagal
el marxagal
va travessar
tot un segle
fins als seus
98 anys
de vida
fill
de la diàspora
i víctima
de la més convulsa
de les centúries
nascut
en una família
jueva
de la ciutat
bielorrusa
de Vitebsk
en les raneres
del segle
XIX
la seva història
personifica
com cap altra
el drama
de la fugida
permanent
i de l'èxode
imposat
per les revolucions
i les guerres
amo d'una extensa obra
colorista
i aparentment
feliç
els concordes
de la música
i la tristesa
de la poesia
van ser el fil
conductor
de la seva producció
rotundament original
malgrat coincidir
en el temps
amb els grans moviments
de les avantguardes
i participar
tangencialment
en alguns d'ells
la seva manera
d'entendre
la pintura
va romandre
inalterable
tota la seva vida
l'any 1938
va pintar
la crucifixió blanca
obra d'art
que ofereixo
per a la seva
contemplació
com a meditació
que ens ajudi
a revitalitzar
la trobada
amb Déu
i els germans
i germanes
l'escolta
de la paraula
llegida
en el context
d'una realitat
que ens afecta
ens facilitarà
la tasca
de reorientar
la nostra vida
una vegada més
cap a Crist i el seu
evangeli
de buscar-ho
de somniar
el profetisme
i la saviesa
de la vida cristiana
i de la vida religiosa
vida
arrellada
en la saviesa
del crucificat
ressuscitat
com deia
l'apòstol
sant Pau
em vaig proposar
no saber entre vosaltres
cap cosa
sinó a Jesucrist
i aquest crucificat
en la crucifixió blanca
Chagall representa
el dolor
com un factor universal
però a diferència
de no poca gent
de la seva època
aquest pintor
profundament espiritual
va mantenir
una visió
àmplia
i esperançada
no es centra
únicament
en el sofriment
sinó que
a més
expressa
la vulnerabilitat
de l'home
i la seva real necessitat
de creure en Déu
Chagall va estimar
tant
la tradició
com la innovació
amb tot
la seva contribució real
resideix
a recuperar
el Jesús hebreu
per arribar
a germanar-se
tant amb els jueus
com els cristians
aquí tenim
una representació
de la simbologia
cristiana
Jesucrist crucificat
però envoltada
de simbologia
profundament jueva
Estal amenorà
el tefilac
és un exemple
de diàleg
interreligios
i intercultural
la pintura
de Chagall
fa referència
a esdeveniments
específics
en la història
de la humanitat
del segle XX
la seva obra
funciona com una
pregària
o oració
dirigida a Déu
en una sola pintura
Chagall ha aconseguit
unir allò
que per segles
comunitats
senceres
van concebre
només
en termes
de segregació
i antagonisme
el món jueu
i el món cristià
és precisament
en aquest sentit
que la crucifixió blanca
de Chagall
funciona com un veritable
pont
entre cultures
tal com succeeix
amb el títol
d'un oli pintat
per Gogan
en 1897
també
la crucifixió blanca
tendeix a interrogar-nos
sobre on venim
què som
i a on anem
el tema
de la crucifixió blanca
expressa
la salvació
de Déu
il·luminant
i derrotant
la banalitat
del mal
i aquí
el seu tema
principal
encara que a primera vista
ressalti
l'agonia
de Jesús
i el dolor
del poble jueu
en lluxtaposar
a Jesús
amb els jueus
de l'Europa oriental
Chagall
no reinventa
potser la història
potser
és possible
que Chagall
hagi pintat
l'experiència
d'algun creient
que trobant-se
davant l'altar
d'una església
no fossin diferent
enfront d'allò
que els succeïa
als jueus europeus
l'any 1938
la destrucció
sistemàtica
del seu món
la seva cultura
les seves vides
en baixar-nos
afectar
o provocar
per aquesta obra
pretenem
endinsar-nos
en el misteri
de la encarnació
i la Pasqua
per acollir
la paraula
de Jesús
que ens convida
a corregir
el rumb
de la nostra vida
a tornar
una vegada
i una altra
a l'Evangeli
Chagall
és
en tota la seva obra
color i alegria
en aquesta obra
predomina
el blanc
un dels colors
que va utilitzar
abans i després
de la segona guerra mundial
amb diversos significats
la innocència
el martiri
del poble jueu
la puresa
la pau
i fins i tot
la incertesa
un precedent
ja us estava preguntant
estàveu preguntant
què significava
aquesta
aquesta
fotografia
aquesta obra
l'any 1933
Chagall
Chagall pinta
aquesta obra
que es titula
Solitud
Soledat
després del període
a París
que definirà
com el més feliç
en la seva vida
la pintura
de Chagall
canvia de to
una profunda
melancolia
substitueix
l'alegria
abstret
i embolicat
en el seu mantell
d'oracions
un jueu
d'edat
indefinible
està assegut
sobre la gespa
l'alturà
a la seva
mà esquerra
roman
enrotllada
la tradició
religiosa
dels seus
mallors
no sembla
proporcionar-li
un alliujament
per a suportar
el seu dolor
al costat
d'ell
jeu
una vaca
de mirada
trista
d'acord
amb les paraules
del profeta
Oseas
si Israel
és ostinat
com una vaca
ostinada
junts simbolitzen
el poble
de Chagall
el poble
en la diàspora
en l'horitzó
planen
núvols
de tempesta
que amenacen
a l'àngel
amb una
foscor
galopant
captant
el desenvolupament
dels successos
en el món
Chagall
comença
a adonar-se
que alguna cosa
estava passant
a Europa
i transmet
consternació
l'any
en què els nazis
dominen Alemanya
amb la seva
ideologia bàrbara
l'art
anuncia
els perills
que amenaçaven
a l'artista
al seu poble
i en general
a tothom
aquesta pintura
amb la seva
tonalitat
trista
i el seu
protagonista
que medita
pot ser
punt de partida
per aquells
que hem abraçat
ens hem casat
amb la paraula
buscant
seguir el verb
encarnat
quan experimentem
en les diverses etapes
de la nostra vocació
el cansament
dels bons
la solitud
que no sempre
resulta
solitud
sonora
cinc anys
més tard
Chagall
expressa
el seu
món interior
i la realitat
que li ocupa
amb el blanc
que és color
protagonista
d'aquesta peculiar
visió
de la crucifixió
l'escena
representada
per Chagall
és un centelleig
de llum
en una Europa
amb tenebres
la llum
que descendeix
sobre Jesús
la llum
que descendeix
sobre Jesús
és única
en tot el quadre
emanant
des del firmament
des de dalt
des del sí
del pare
el presenta
com un ésser
extraordinari
el que
assumint
els dolors
de la humanitat
ha calcigat la mort
amb la seva mort
en Jesús
es consumeixi
i compleixin
totes les promeses
i profecies
de l'escriptura
és
anyel
i pastor
profeta
i rei
però sobretot
és el servidor
estic entre vosaltres
com el que serveix
diu Jesús
jo soc
la llum
del món
el crucificat
des del seu
més gran
davallament
per la mort
en creu
ha vençut
el que més
humillia
al gènere humà
la mort
que segons
les escritures
és conseqüència
del mal
o del pecat
o del pecat
el títol
d'aquesta obra
té el seu origen
precisament
en aquesta llum
d'esperança
que des de la creu
de Jesús
il·lumina
recapitula
tota la història
de la humanitat
una llum
que ve de dalt
però
que al mateix temps
és una llum
que
reflexa
el mateix
crucificat
Chagall
va pintar
aquesta obra
com deia
l'any 1938
mentre Espanya
proseguia
la guerra civil
el mateix
any
de la
Kristallnacht
o nit
dels cristals
trencats
a Ústria
i Alemanya
només mesos
abans
de l'inici
de l'extermini
nazi
del poble jueu
i la destrucció
de la seva cultura
però no sols
van ser els hebreus
objecte
d'aquesta destrucció
d'aquesta maldat
ja que els camps
de concentració
també van ser
presos
per a jueus
gitanos
homosexuals
i dissidents
que ens recorda
tants anys després
en altres parts del món
la sistemàtica
i còntumes
voluntat humana
per a recórrer a la violència
i provocar su sofriment
en la resolució
dels conflictes
i les ambicions
Chagall era part
de la cultura jueva
la de l'idioma
ídix
els estudis
i casaments
en el jogaret
de les patates
de les patates
i els candelabros
les parelles
i els rabins
els talents
i negocis
cabrits
i teteres
els somnis
i petites eternitats
els linxaments
i burles
en abundància
aquest color
que predomina
és inquietant
un blanc
inquietant
no és casualitat
que Chagall
sigui l'autor
d'aquells
violinistes
que des de la seva obra
continuaran
encara avui
executant
melodies
cletsmer
des del precari equilibri
que pressuposa
tocar el violí
en la teulada
perquè són molt famosos
aquests quadres
de Marc Chagall
o amb les teulades
n'hi ha violinistes
una cançó
afirma
que
una cançó jueva
afirma
que
el món
íntegrament
és un pont
molt estret
que en trobar-nos
davant aquest pont
tan estret
que és la vida
i estar un
a punt de creuar-lo
el fonamental
és
no espantar-se
en la seva autenticitat
l'obra plàstica
de Chagall
és expressió
de coratge
i pertany
a més
a una cultura
guiada
per elements
compartits
d'algun moda
amb l'espiritualitat
cristiana
la tradició
l'estudi
l'esperança
la confiança
en la gràcia
en la crucifixió
blanca
sobre el crucificat
podem veure's
les figures
preocupades
i fins i tot
agitades
dels alguns jueus
de l'Europa oriental
la sorpresa
davant la barbària
humana
el desconcert
per la ceguesa
que no va ser capaç
de preveure
o evitar
el que s'aveïnava
els debats
que impedeixen
actuar
l'oració
que no ha reconegut
els signes dels temps
oració
d'ulls
tancats
davant el drama
de Jesús
i el de la humanitat
lamentació
i súplica
al costat
del profeta
crucificat
en qui es compleixen
les promeses
de l'escriptura
la paraula
que va acampar
entre nosaltres
el Messias
il·luminant
els pobles
que viuen
en tenebres
i en nombres
de mort
guiant els seus passos
pel camí
de la pau
sobre l'esquerra
del quadre
irrompen
els revolucionaris
comunistes
amb les seves
banderes
vermelles
mentre el foc
consumeix
les cases
i la comunitat
hebrea
intenta
allunar-se
del vell
continent
en un sobrecarregat
batxell
potser
que ens recorda
les pasteres
com les
que es converteixen
en tombes
per als quals
fugen de la misèria
en les rutes
migratòries
a les portes
d'Europa
sobre el costat
dret de l'obra
la situació
tampoc és millor
un nazi
profana
i destrueix
una sinagoga
que també
crema en flames
la força
del simbolisme
propi
del corrent
surrealista
en l'art
permet
que aquesta obra
es faci
contemporània
per la força
i la veritat
del que expressa
ens ajuda
a contextualitzar
un home
enar
molts desafiaments
que esperen ser
il·luminats
amb la contemplació
amb la mística cristiana
que sempre és una mística
d'ulls oberts
la predicació
i el compromís
actiu
dels cristians
dels religiosos
en general
i amb el profetisme
i la saviesa
de la vida
consagrada
en particular
perquè la vida
consagrada
o és profètica
o no ho és
com no pensar
en els mals
que tenellen
avui el món
el continent europeu
i les seves fronteres naturals
l'èxode forçós
dels quals busquen
de les persones
que busquen
un futur millor
i pareixen
en naufragis
els murs
de la vergonya
segregant
pobles i regions
ideologies
xenòfobes
o totalitarismes
ideològics
que ressorgeixin
camuflats
la crisi
d'un model econòmic
que devora
llars i famílies
joves que migren
l'espoli del planeta
i les seves conseqüències
la decepció
silenciosa
i la desafecció
de la fe
l'oblit
de Déu
en tanta gent
les persecucions
religioses
i les guerres
barrejades
amb religió
tant a Orient
mitjà
com a Àfrica
o Àsia
tot té cabuda
en aquesta crucifixió
blanca
que va ser pintada
només
un any després
que Picasso
pintés
el Guernica
a diferència
d'aquell
aquí no sols
hi ha
lamento
i denúncia
sinó també
afirmació
de la vida
i esperança
al Guernica
no hi trobem
cap afirmació
de l'esperança
no podem
conformar-nos
amb assenyalar
els desafiaments
i les calamitats
una resposta
creient
no es cansa
d'escudrinyar
els signes
dels temps
per assecundar
el nou
que neix
i humanitza
la vida
consagrada
i la vida
cristiana
estan cridades
a convertir-se
en guaita
de llargues
distàncies
sentineles
que reconeixen
i apuntalen
alternatives
d'esperança
una altra
de les figures
representades
en la crucifixió
blanca
és un home
jueu
que sembla
haver aconseguit
rescatar
l'aturar
que avança
amb tristesa
però sense
llevar
la vista
ni de Jesús
en la creu
ni de la sinagoga
en flames
davant
d'aquest home
pot veure's
un altre
amb un vestit
blau
portant un cartell
escrit
en alemany
que l'identifica
com a jueu
fill del poble
de la memòria
Chagall no va poder
sinó registrar
tot això
per a recordar-li
a l'espectador
una vegada
i una altra
també
l'església
fa memòria
de la pasqua
del senyor
per avançar
la consumació
del regne
que està ja
entre nosaltres
cada comunitat
cristiana
és també
lloc
de memòria
no sols
pel que guarda
entre els seus
murs
la seva història
com a patrimoni
històric o artístic
sinó
per la comunitat
per aquesta comunitat
totes les comunitats
que busquen
harmonitzar
saviesa
i profecia
el jueu
vestit de blau
ha estat
marcat
pels nazis
ich bin jude
igual que
ho va ser Jesús
en la creu
pels romans
històricament
tots dos
rètols
van ser concebuts
amb el propòsit
d'humiliar
a les víctimes
amb tot
en la pintura
de Chagall
aquests rètols
reverteixen
tal propòsit
i deixen
al descobert
el contrasentit
i la banalitat
del mal
els nostres
contemporanis
estan cansats
de la banalitat
del mal
però
juguínegan
amb ell
i no acaben
d'alliberar-se
de la temptació
que representa
és seductor
el mal
però
hem de
desenmascarar-ho
des de la cerca
de la veritat
i les propostes
d'alternatives
que facin justícia
a les víctimes
que defensin
els vulnerables
les nostres comunitats
poden ser
ecosistemes
on s'eduqui
en l'aliança
amb la bondat
l'home
amb una bossa
que també figura
en la crucifixió blanca
és
usual
en la imatgeria
de Chagall
apareix en moltes ocasions
diferents obres d'art
del mar Chagall
és una al·lusió
al popular mite
del jueu errant
que en aquest cas
probablement
simbolita
la fugida
dels perseguits
a causa
de la seva pertinença
al poble hebreu
tanta gent
que ha de sortir
de les seves pàtries
dels seus països
exiliats
representa
els desplaçats
expatriats
i refugiats
dels nostres dies
en tants països
i zones
del món
aquest estat
el recet
és dirigit
pel bisbe
Javier
del bisbat
de Sant Feliu
de Llobregat
si voleu
continuació
d'aquesta intervenció
del bisbe
el nou youtube
del bisbat
de Sant Feliu
ho trobareu
us ha parlat
veus
de la parròquia
el Lluís
i moltes gràcies
a tots
per la vostra intervenció
si us ha agradat
podeu repetir
l'escolta
d'aquest programa
el següent dissabte
dia 19
a dos quarts
de dotze del matí
gràcies
i adeu-siau
l'escolta
es ràdio
desbend
sintonitza
es ràdio
desbend
la ràdio
de Sant Just
l'hora
no ho he
volgut
l'escolta
Smooth
Jazz
Club
This is in remembrance
of