Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia!
Els saluden la Montserrat Giró i qui us parla, l'Alina, amb el programa nostre que és Paraula Viscuda.
I si recorden bé, sempre tenim una persona molt amable, amiga, que ens parlarà d'un llibre, d'un poema, d'alguna lectura que ha fet
i que per el que sigui li ha arribat al cor o l'ha fet pensar en alguna cosa que en un moment determinat potser no havia pensat o no s'havia fixat.
En aquest cas, tenim una veu amiga, una veu que quan vostès la coneguin o la sentin sabran, la van sentir unes altres vegades,
que és el nostre bon amic, el Sergi. Què tal, Sergi?
Hola, què tal, Lina? Com estem?
Moltes gràcies per haver vingut i a més me sento molt honrada que aquesta vegada sóc jo la que entrevisto i tu estàs entrevistada, no?
Sí, home, tampoc és una entrevista el que fem al matí, és una tertúlia, però estem com als costats canviats.
Això mateix.
El Sergi, que després ara la Montse ens dirà una miqueta més, una petita biografia d'ell,
doncs el Sergi ens ha buscat un llibre, com vostès saben, i ha sigut un llibre tan sumament interessant,
que a mi que m'agrada la novel·la negra, doncs és negra, ja els hi vull dir, el que estigui interessat amb ella,
però està escrit amb una gran fluidesa, amb una garra, que diríem, quan estem llegint un llibre,
que des de la primera a l'última fulla, doncs ens agafa, ens atrapa i ens fa vibrar.
Un llibre dens, un llibre molt ben escrit, amb un vocabulari, ja els hi torno a dir, molt fàcil,
però de grans continguts. I ara el Sergi, després que la Montse el presenti,
doncs ens dirà per què ha triat aquest llibre, i després ho comentarem.
Bé, el Sergi Pont i Sánchez és nascut a Sant Lluís, en aquesta època que totes les criatures
han nascut a fora de Sant Lluís. Ara no sé si hi ha algú que neix aquí,
perquè com que hi ha altres maneres de pensar...
Parts naturals, no ho sé, la gent que vol néixer a casa, sí, però en general no.
Però és Sant Justenc. Ell de petit, o sigui, el seu trajecte va ser al Tic Tac,
després a l'Escola Canigó, a l'Institut de Sant Just,
durant una època va estar al Cau, i després hi ha com a universitari
a l'Autònoma Periodisme, i traducció a la Pompeu.
Fixeu-vos que té una dilatada carrera, podríem dir, d'estudis,
però que sí, sí, sí, sí, guapa, guapa.
I que ara està fent aquí la ràdio de Sant Lluís.
Primer va començar com a col·laborador i ara hi està treballant.
I com les persones que l'acostumeu a sentir,
doncs ja sabeu realment quina és la seva manera d'exposar el seu pensament
i després la seva crítica segurament moltes vegades.
Doncs ara passem al llibre que ell ha triat.
Jo no sé si l'he mencionat abans.
El llibre es diu El Niño 44,
i l'autor és Tom Rob Smith,
que és un que és de mare o de pare suec i de pare inglès,
o al revés, és un matrimoni així,
però és una persona que a més a més és guionista,
i això reflexa molt en aquest llibre també.
I estic fent propaganda perquè he disfrutat molt llegint-lo,
i a més li dono les gràcies al Sergi per haver-me fet llegir aquest llibre.
Però bé, deixem-lo, que a mi m'ha semblat,
i ara vull que per què has triat aquest llibre?
Molt primer, deixa'm donar-li les gràcies a la Montse per la presentació,
perquè fa anys que vinc a la ràdio,
això com a col·laborador havia estat diversos anys,
i ara estic presentant el programa al matí,
però mai hem fet una presentació tan biogràfica.
I bé, el llibre aquest que, de fet, no l'he acabat de llegir,
estic a mitges...
I jo no l'hi diré al final.
Li vaig dir a la Alina, mira, doncs puc parlar d'aquest llibre,
i ja m'ha avançat, i ella ja l'ha acabat,
vull dir, que segurament ara ja ens podria parlar més la Alina d'aquest llibre,
que no pas jo,
però és un llibre que t'enganxa,
i a més a més que, com diu la Alina, l'autor és guionista,
i això jo crec que es nota en el llibre perquè és com...
És molt gràfic.
És molt gràfic.
És a dir, tu estàs imaginant,
a cada segon, cada paraula que deixes,
t'estàs imaginant l'escena.
I la situació.
I la situació que està ambientada a Rússia,
en un ambient gèl·lit,
que mira, per aquests dies, doncs,
ja s'ha de molt,
perquè estem tenint força fred,
però vaja,
el fred que estem tenint, doncs...
No té res a veure amb el fred.
Molt més que això.
Sí, sí, sí.
I bé, hi ha una situació que és la que em va cridar l'atenció,
i li vaig proposar a la Alina per portar-la aquí al programa,
que és la d'una gent
que es veu obligat a triar, d'alguna manera,
entre salvar la seva dona
o salvar la seva posició de privilegi
i, en conseqüència, també salvar la seva família.
El llibre està situat en la Rússia comunista,
la Unió Soviètica.
Està estalinista i comunista, esclar.
I on és un país
en què el tràfic d'influències,
diríem que ho és tot.
És a dir, si tens influència i si tens contactes...
No solsament, perdó, Sergi, que t'interrompeixo,
no solsament això,
el que queda molt reflectit,
perquè és que, si no, els estem donant la trama de l'obra,
que ja és així.
i tu ja continuaràs.
Però el que aquí tu te vas agafar,
vam dir, dilema,
això que s'has posat abans.
Sí.
Què podríem dir, un dilema?
Un dilema és un silogisme
en el qual n'hi ha dues coses,
dues proposicions, podríem dir,
que es tenen que completar o no completar.
Però aleshores, en aquest cas,
jo també penso que un dilema
no solament és un dubte
que un pugui tenir de fer això o fer això,
sinó de veure les conseqüències
que pot tenir de fer una cosa o de fer una altra.
I ara continua tu.
El règim aquest, esclar,
és molt absolutista
i el protagonista, que es diu Leo,
doncs aquest senyor
està pensant que el seu deure
és sempre la salvaguarda
de les idees de la pàtria.
És a dir, és com un agente secreto.
És un règim en què s'imposa aquesta màxima
de o estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres.
I aleshores ella es veu obligat
en algunes situacions
a condemnar persones que no són culpables
només perquè és el que se suposa que ha de fer
per acontentar el règim.
i arriba un punt
en què es troba com en una mena d'encrucijada,
com diria en castellà,
en què es veu obligat, doncs això,
o a denunciar la seva dona
i saber que morirà
o posar en perill
tota la seva família
perquè aleshores es convertiria
en un, diríem,
en una persona contrària al règim.
Faig un incís, que això es pot dir,
tampoc no traiem cap intriga, intriga...
Deixa'm dir que aquest dilema,
aquesta història,
és de la part inicial del llibre, eh?
Sí, sí, sí, per això, per això.
Que encara en queda molt després.
I tant, i...
Ui, no, i encara molt més.
Arrenca ja, que és el primer capítol,
arrenca amb una cosa que és bastant punyent.
El llibre,
el qui no vulgui llegir drames,
potser que no vol llegir així.
Però en si...
El que vulgui una lectura, si,
lleugera per passar l'estona,
encara fa un altre llibre.
No, perquè aquí n'hi ha coses
que t'arriben i penses que és veritat, eh?
Perquè està descrit de tal manera
que tot creus que és veritat
aquelles penalitats i aquelles coses que passen.
I a més, aquest llibre està basat
en un fet real
d'un que es deia
el Carnicero de Roscoff o no sé què,
d'un lloc, no?
I ell basat en aquesta feta,
doncs va fent
tota la trama del llibre.
El que és bonic
i que per això amb tu parlàvem
i el que creiem que en aquest moment
és el que diuen
és això.
Quantes vegades
ens trobem amb un dilema nosaltres?
Després ja et curtiràs el llibre,
però ara què pots contestar d'això?
Home, doncs,
moltes vegades
no en dilemes d'aquesta magnitud
com el del llibre,
però moltes vegades
ens veiem obligats a decidir, no?
Entre dues coses
que voldríem no haver de decidir.
Ah, això mateix.
Exacte.
I mira,
sobre el mateix tema
també et volia parlar
d'una pel·lícula
que es diu
La decisió de Sofí
o la decisió...
Crec que es diu
La decisió de Sofí en castellà,
que parla de la vida
d'una dona
que en un camp de concentració
en jueu
es va veure obligada
a decidir
quin dels seus dos fills
sobrevivia.
És a dir,
li van dir
que un dels fills
podria quedar amb un dels seus fills
i l'altre...
L'entregava o el matava?
El gassejaven.
Sí, el matarien.
El gassejaven, sí.
El portarien, això,
a les càmeres de gas.
Sí.
i es va obligada
en 30 segons
decidim
quin dels fills es queda.
Bueno, aquest sí que és
un gran dilema
perquè no és un dubte
que a vegades
tenim dubtes de les coses
si m'agrada aquest
de color verd
o m'agrada aquell
de color vermell.
Allò no té cap transcendència
però quan la cosa
és tan decisòria
i les conseqüències
són tan decisòries
doncs, esclar,
passa així.
Continua explicant
una mica del llibre
que també és bonic.
No, doncs...
Una mica de lo que
fins on has arribat.
Doncs, bàsicament
fins on he arribat
planteja una mica
la situació
i veus
realment la situació moral
en la que
ell està posat
perquè
això és un règim
en què no es permet
cap mena d'opinió
que vagi en contra
que està establert.
A més a més,
sempre ell ha de rendir comptes
els que tenen més poder que ell
i es veu
ja des del principi
ha d'opiar
un assassinat
que ell sap
que té uns culpables
i ha de deixar passar
perquè
se suposa
que en aquest país
no hi ha crims.
Això mateix.
És a dir,
com que volen
donar una molt bona imatge
del règim comunista,
del règim soviètic,
una de les grans premisses
és que
a la Unió Soviètica
no hi ha crims
i no hi ha assassinats.
No és com a Occident
perquè aleshores
volen allunyar-se
completament
de tot el que ens recordi,
el capitalisme
i la manera de ser
i la manera d'actuar
de la gent d'Occident.
Aleshores
el que fan és
diríem
posar
tots aquests
temes
sota la manta
i sota la catifa
i així
anar-los amagant.
Clar,
perquè
ells el que sostenen
és que
és el paraís
de la igualtat
i la fraternitat.
I llavors aquí
sí que
en aquestes paraules
te n'adones
que unes mateixes paraules
poden
al darrere
què hi ha
a cada una
de les paraules
i això
el que et pot arribar
a fer pensar
segons els valors
que cada
que cada persona té.
Jo crec
que a més
i suposo
no sé
que el Sergi
també estarà
una mica d'acord
és que
quan una persona
com en el cas
d'aquí
el protagonista
ell està tan convençut
que les seves idees
són les que tenen
cap a brau
sobre les demés
i a més a més
està tan influït
o tan
podríem dir
com
ara a vegades
dèiem
és que li ha fet
un rentat de cervell
doncs representa
que totes aquestes persones
que estan
al servei
de
de
de
de la
de la
seguretat
de l'estat
que és com si fos
una KGB
una cosa d'aquest estil
doncs tots
han de tenir
com a
com a premissa
els
que allà
no passa res
que allà
tot és correcte
i aleshores
van sortint
totes
perquè tu has arribat
no sé si dir-ho
amb un
noi que es cuida
d'un
del tren
i que té
unes tendències
que això
tampoc no està
permès
aleshores
també
el que veus
amb aquesta
o sigui
encara que
ens separem
una mica
del dilema
el que es veu
també en aquest llibre
moltes vegades
és que
per voler ser
sincer
ell en un moment
determinat
i que troba
ajut
amb una altra
persona
que no és la seva dona
perquè amb la seva dona
primer
bueno
no
ja en se n'aniria massa
explica massa coses
però
aquesta
aquesta persona
aquesta persona
que ve això
primer no el creu
però després se n'adona
d'aquest primer crim
que t'ho havies dit
que sí que podia ser
i a més a més
que esclar
hi ha una desconfiança
total
quan hi ha
un règim
autoritari
un règim
en el qual
s'està tot
tan mesurat
tan vist
i que no pots
sortir-te de la ratlla
perquè si no
te la carregues
no te la carregues tu
se la carreguen
els teus parents
se les carreguen
els teus amics
se les carreguen
tot
i l'altra cosa
per això deia
que n'hi ha una altra cosa
també
és la desconfiança
amb la vida
on té que ser més confiat
i no tenir tanta desconfiança
perquè aquí tenen
tots desconfiança
un dels altres
clar
però és que diríem
que el context
els empeny
a fer això
i tant
perquè
és el que dèiem al principi
Leo de Midoff
que és el protagonista
que és aquest agent
es veu
obligat
diríem que el seu gran dilema
constant
és entre els seus ideals
i les seves creences
o salvar la vida
per tant diríem
que el posen
en una
situació
molt extrema
molt complicada
tot com deies abans
no tant salvar la seva vida
i el seu estatus social
que ell representa
que és molt bo
dintre d'aquell règim
sinó
a més a més
la vida
de la seva dona
fins que un
pren consciència
i fa el que ha de fer
això també és una
una lliçó
i tot ell queda
queda frapat
quan veu
una injustícia
tan enorme
per part d'un
que aquí també tenim
l'enveja
o sigui
que vull dir
que n'hi ha
no solament
és la cosa
aquesta
de la
moral
d'ell mateix
o del seu
idealisme
perquè representa
que ell
és un salvador
de la pàtria
i que ha fet coses
que no li han agradat
però les ha fetes
per això
sinó que a més a més
està l'enveja
del company
que vol el seu puesto
la fidelitat
amb uns altres
i diu
ei
encara que el fill
ja l'hagi portat
el que sigui
doncs
no
això no ha pogut ser
perquè no ha pogut ser això
perquè l'altre li diu que no
és a dir que
el llibre té molta amiga
i a més a més
es veu al final
que
ningú realment
pot viure una vida
tranquil·la i feliç
perquè els que
tenen una posició
de poder
han d'estar
permanentment
intentant
mantenir-la
al cost que sigui
ja sigui
mentint
ja sigui
matant
ja sigui
dient que sí
i els que
realment
poden
actuar
lliures
de consciència
o sembla
consciència tranquil·la
són els més miserables
de tots
són els que no tenen
ni per menjar
ni per menjar
també
retrata també
una temporada
que dius
Déu meu
com
i que crec que és veritat
que ha passat allà
no allà perquè sigui allà
ni aquí perquè sigui aquí
ni per aquest règim
ni per l'altre
perquè avui dia
també està tot això
amb un altres
amb unes altres nacions
el poder
d'uns sobre els altres
no?
molt bé
també se'ns pots dir
del llibre
del llibre no
de les teves conclusions
del dilema
d'aquest dilema
que hem plantejat
ostres doncs
no ho sé
perquè és
és molt complicat
i realment
no ens trobem
afortunadament
afortunadament
afortunadament
no ens trobem
amb dilemes
d'aquestes característiques
de moment no
jo suposo
que
una bona lliçó
pot ser que
quan tenim un dilema
podem pensar
que realment
les opcions
entre les que hem d'escollir
són molt menys transcendents
que
el que li podria passar
al protagonista
d'aquí
sí
i que per tant
al final prenguis
la decisió que prenguis
el que has de fer és
una mica
actuar
d'acord
fer-ho de forma decidida
i seguir endavant
i si agafes per la dreta
vés per la dreta
i si agafes per l'esquerra
vés per l'esquerra
encara que per anar
per la dreta
potser vas donant
trompades
a tot arreu
no?
sí
jo penso que sí
que
des que
un és petit
o sigui
ja
ja entra
en aquest
en aquest joc
de tenir
que escollir
no?
o sigui
i a mesura que
que un es va fent gran
doncs
sí que
els estudis
que pot
agafar
en què es dedicarà
en aquests estudis
vull dir
no sé
aquesta filosofia
de la seva pròpia filosofia
de vida
no?
sí que es va
encara que no sigui
aquests
aquests extrems
aquests extrems
però sí que són coses
que poden
les decisions
personals
poden afectar
la vida
d'un mateix
o la vida
dels altres
encara que no ens ho sembli
no?
la situació
d'un país
o sigui
que sigui
d'una tendència
o d'una altra
o sigui
que
el treball
no?
segons quin treball
sobretot
també no?
vull que això
ho veiem
segurament
la vida
és això no?
prendre decisions
exacte
la majoria
de les decisions
que prenem
són
molt
petites
sobre
no sé
si em prenc
un cafè
o em prenc un suc
per esmorzar
aquestes serien decisions
de cada dia
que no tenen
més transcendència
que aquesta
i a vegades
doncs
hem de prendre decisions
més importants
fins a decisions
extremes
com l'exemple
del llibre
que
no ens hi trobem
normalment
una cosa bona
també
és
jo crec
que seria
un
un auto
un auto
disciplinar-se
el mateix
és que si
un ha pres
una decisió
i l'ha sortit
no es queixi
després
o sigui
que
que no
que no es lamenti
excessivament
o sigui
de dir
si hagués fet allò
no
allò va ser
i una experiència
amarga
o el que tu vulguis
però si hagués fet allò
doncs potser
encara estaries pitjor
o sigui
aquest seria el consell
que jo donaria
a la gent més jove
que si em preguntés
i diria
bueno
no t'ha
o sigui
una cosa
es té que mesurar
molt bé
sapiguent
les conseqüències
per tu
i pels que estan
al teu voltant
i
la voluntat
o
el mal
que li pots fer
a un altre
però independentment
d'això
si has pres
una decisió
fes-la
i aleshores
si la fas
després no el lamentis
si no ha sortit bé
el penediment
només és això
pensar què hauria pogut passar
si haguéssim pres
una altra decisió
no
no
no ho sabem
perquè potser
fas un altre
i surt la cosa malament
no?
si
si la persona
actua
amb coherència
amb les seves formes
de
de pensar
i de fer
i del seu aprenentatge
de vida
bueno
possiblement
aquest
el propi llibre
que aquí està
la diguéssim
la disjuntiva
hi ha persones
que
fan tot el mal
que volen
i també
des del seu punt de vista
no
no
mai
hi ha aquest sentit
de revisar
allò que fan
per tant
actuar en coherència
d'acord amb uns valors
el Sergi
s'ha apuntat
en un lloc
on el protagonista
es pregunta
si
si el que pensa
és veritat
o no és veritat
que és aquest tros
d'aquí
no?
sí
és tot un capítol
però no el llegirem
vols llegir una miqueta
d'aquí
per exemple
d'aquí cap aquí
d'aquí
una mica
res
un pàrrec només
quan ell moltes vegades
ell mentre s'està actuant
actua
però quan ha vist
un moment determinat
una cosa
que l'ha
bueno
que l'ha ferit
enormement
i que té
després una transcendència
i no dic el final
perquè ell no l'ha llegit
ja
fia un final així
doncs aleshores
el protagonista
és quan
comença a pensar
si totes aquelles idees
que ell portava
i que pensava
que actuava bé
són o no són bones
són o no són les correctes
si ho ha de fer
o no ho ha de fer
és que per això
ens ho vam plantejar
una mica
quan van dir-ho
mira aquí
l'última part del capítol
és on es veu
potser clarament
aquest dilema
se lo cedo
que lo lea
caballero
el mayor Kuzmin
empezó con el procedimiento
Leo Stepanovich
tenemos razones
para creer
que tu mujer
trabajaba
para agentes extranjeros
tú no eres sospechosa
de ningún crimen
por esa razón
se te ha encargado
que investigues
la acusación
por favor
dinos
qué has averiguado
ahí tenía Leo
la confirmación
que buscaba
la oferta del mayor
Kuzmin
era clara
si denunciaba
a su mujer
tendría toda
su confianza
qué fue lo que
dijo Vasili
si sobrevives
a este escándalo
algún día dirigirás
el MGB
estoy seguro
la KGB
podríamos decir
que ahora le dan
como un premio
exacto
le dan un incentivo
más
el ascenso estaba
a solo una frase
la habitación
se quedó en silencio
el mayor Kuzmin
se inclinó
hacia adelante
Leo
Leo se levantó
y se alisó
la chaqueta
del uniforme
mi mujer
es inocente
ya está
y aquí se acaba
el capítulo
que se acaba
el capítulo
y después
continúa
pero este dilema
esta cosa
de prensa
una decisión
también la té
cuando después
veu
los sus padres
y la té
cuando hay que decidir
si sigue o no
sigue por un camino
que eso
el que vulgui
llegir el libro
que lo llegeixi
y que se lo pasará
que te tela
que te tela
te tela marinera
te la va a cortar
sí
pues bueno
perquè amb tu personalment
què seria
el que més
t'ha portat
aquest llibre
no
ostres
encara no l'he ni
acabat de llegir
però
això vol dir
que ens haurem
de trobar
un altre dia
sí
però vaja
és un llibre
molt fosc
i la misèria
sobretot
es retrata
i
és ficció
però jo no sé
fins a quin punt
està tot
inspirat
en
la història real
sí
jo crec que sí
que es retrata
un món
un món verídic
no un món d'allò
i un món
on estan
tots aquests
sentiments
que tenim les persones
i queda molt retratat
que veus
la pobresa
i la riquesa
dels sentiments
dels altres
i al final
la veus també
i la generositat
i l'amor
també surt
senyors
i no és un llibre fosc
la misèria humana
també aparece
i no és un llibre
per dir
ostres
tu
ara plore
no
està tan ben
portat
que no
el vas llegint
pensant
bueno
doncs sí
i t'angoixes
una mica
de veure
que hi ha gent
però t'angoixes
per la gent
quan el lleixes
et dona la sensació
d'estar
en una cantonada
de l'habitació
veient tu
com a espectador
per això
jo sense
haver-hi
però a la vegada
porta també
la vida diària
a l'actualitat
sí
home
jo crec que
deformar molt
extrema
i crua
però vaja
però escolta
jo
en quin sentit
tu creus
no entrem
no entrem
d'allò
però moltes vegades
aquí
per les idees
la gent
les coses
li van malament
sí
home
també
és veritat
que
també
el tràfic
d'influències
també és important
és important
i saber
qui coneixes
o qui deixes
de conèixer
o qui et pot obrir
una porta
o tancar-te-la
també és important
i sobretot
si un vol
només
el seu
benestar personal
però
esclar
aquí està portat
a un extrem
no
aquí està a un extrem
un extrem
sí
Sergi
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
tu què recomanaries
amb els soients
del llibre
els recomanes
o no el recomanes
home sí
i tant
i tant que el recomano
quan l'acabi de llegir
podré recomanar
millor però
un dia
des de
des del dematí
des de l'altre estudi
doncs aleshores
l'acabes de recomanar
però sí
sí
amb la primera meitat
del llibre
ja
ja t'ho passes
ja es veu que és recomanable
sí
doncs senyors
moltes gràcies
Sergi
ha estat molt amable
gràcies a vosaltres
ha estat bonic
i ara nosaltres
tenim l'obligació
no l'obligació
també és com una mica
de deure moral
que sempre
quan acabem
el ser un programa
de la parròquia
doncs llegim
a l'Evangeli
que vostès
escoltaran
a l'Eucaristia
del proper
diumenge
que és
el segon
de Quaresma
és la lectura
de l'Evangeli
segon Sant Marc
en aquell temps
Jesús prengué
Pere, Jaume i Joan
i els dugué
tot sols
dalt d'una muntanya
alta i transfigurada
davant d'ells
els seus vestits
els seus vestits
es tornaren
fulgurants
i eren tan blancs
que cap tintorer
de tintorer
del món
no hauria pogut
blanquejar-los així
se'ls aparegué
a l'Elies
a Moïsès
i conversaven
amb Jesús
llavors
Pere
diu a Jesús
rebí
que estem
de bé aquí dalt
i farem
tres cabanes
una per vos
una per Moïsès
i una altra per
l'Elies
no sabia pas
què dir
esglaillats
que estaven
llavors es formà
un núvol
que els cobria
i del núvol
estant
va sortir una veu
aquest és el meu fill
el meu estimat
escolteu-los
immediatament
mirant al seu voltant
ja no veien ningú més
sinó Jesús
tan sols
amb ells
mentre es baixaven
de la muntanya
Jesús els manà
que no referissin
a ningú
allò que havien vist
fins després
que el fill de l'home
hagués ressuscitat
d'entre els morts
ells retingüeren
aquestes paraules
i discutien
entre ells
què volia dir això
de ressuscitar
d'entre els morts
jo
mentre anaves
llegint
pensava
que aquest
evangelí
si té
molt
del que estem
llegint
d'aquestes decisions
perquè
ells es troben
tan bé
dalt de la muntanya
perquè estan
amb un confort
situació de confort
estàvem amb molt confort
i si
pensem
totes les
ensenyances
o sigui
allò de l'evangelis
anteriors
veiem
que el que vol
és al revés
que surtin
i que prenguin
decisions
i compromisos
a la vida
gràcies
gràcies Sergi
i
fins la propera
que serà
l'any
el mes que ve
per part nostra
si volen
escoltar-ho
el dissabte
a dos quarts
d'olze
gràcies Sergi
moltes gràcies
Sant Justens
i Sant Justenca
Solanet
Acabat
Ara escoltes Ràdio Desfern, sintonitzes Ràdio Desfern, la Ràdio Desfern.