Veus de la parròquia
Amics oïdors, si avui és dimecres o dissabte, això és Veus de la parròquia.
Ben trobats, amics oïdors de Ràdio d'Esvern, Veus de la parròquia amb vosaltres, amb l'equip D, que al llarg d'aquest curs, 2016-2017, parla, debat, sobre l'encíclica ecològica del Papa Francesc.
Estem aquí, compartint taula, compartint estudi, amb l'Imma Periques. Hola, Imma. Hola, en Lluís.
En Jesús Castro. Hola.
I jo mateix, Lluís Segura, a les guies de so, en Carles Hernández.
Bé, anem desgranant una mica aquesta encíclica, aquests comentaris que ha fet el Papa,
adreçats als cristians i adreçats també al conjunt de la població,
per donar importància a l'atenció a l'ecologia, a l'atenció al medi.
Bé, com comencem avui, Imma?
Començarem llegint un paràgraf d'aquesta encíclica,
que diu
No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra de social,
sinó una sola i complexa crisi socioambiental.
Les trajectòries per a la solució requereixen
una aproximació integral per a combatre la pobresa,
per a retornar la dignitat als exclosos
i simultàniament per a protegir la natura.
Aquest comentari del Papa Francesc
en què la crisi ambiental i la crisi social en realitat són la mateixa,
fins a quin punt la degradació o la manca d'atenció a la natura
influeix directament sobre els més pobres,
sobre la gent amb menys capacitat de sobreviure?
Què us sembla?
Bé, jo diria, a mi em sembla que incideix sobre els més pobres
i sobre els més rics, també.
El que passa és que pateixen més per la situació en què es troben
són els pobres, justament.
hem de tenir en compte que la tecnologia ha arribat a uns punts
en els quals s'ha considerat,
i ho veient a la ciència, com a prioritària
amb la política i amb els potencials econòmics que s'han posat en joc en el món,
a través del treball, a través dels serveis.
però clar, ha arribat a un punt en què això ja s'està veient que és insostenible.
sobretot ho veiem perquè ho patim ja, eh?
Ho patim amb la qualitat de l'aire que respirem,
ho patim amb aquestes diferències de temperatura tan altes que es verifiquen
de quants anys en quants anys, 4 o 5, alguns diuen 7,
i amb la qualitat de l'aigua potable,
que nosaltres això directament ara no ho patim,
però que hi ha la meitat de la població mundial,
3.500 milions d'habitants,
que no poden consumir aigua potable.
No la tenen.
Ni aigua d'assereixement, diguéssim, aigua residual.
Sí, sí.
També, també.
És una situació que és total en aquest sentit, no?
L'aigua que es llença perquè s'ha utilitzat
no es recupera a través del sanejament, com deies.
El papa diu que hem de mostrar unes motivacions
perquè l'experiència cristiana ens convidi
a aprendre seriosament la qüestió ecològica.
Fins a quin punt és missió, creiem que és missió dels cristians,
impulsar l'atenció ecològica per al conjunt del planeta.
A mi em sembla que,
per el que he anat llegint d'aquesta encílica
i el que m'ha anat comentant,
és que el Sant Pare ens està dient
que si vivim amb més austeritat,
els que tenim més,
doncs es pot repartir millor la riquesa
o es pot arribar més a les necessitats de tota la població.
És a dir, que nosaltres ens hauríem d'apretar el cinturon
i com a cristians sempre se'ns ha dit
que el primer que hem de mirar
és el pobre, la necessitat a l'altre,
doncs nosaltres hauríem de fer un esforç en aquest sentit
i això, si ens hi posem tots,
pot tenir una repercussió més enllà
del que fem cada un de nosaltres,
sinó que pot tenir una repercussió política.
perquè, clar, la gota de cada un es dilueix,
però si som molts,
aleshores això pot tenir unes conseqüències
realment importants i eficaces, no?,
per cometre el problema que tenim.
I els cristians davant,
els cristians en solidaritat amb tota la gent
que hi ha iniciatives interessants en aquest sentit,
però es lluita contra aspectes mundials,
globalitzadors, molt perillosos.
Per exemple, l'economia.
L'economia tractada, com en molts moments es considera actualment,
com un simple creixement il·limitat,
o com un augment del benestar material,
com un objectiu de benestar
que consumeixi, que gasti, que tiri
i que torni a consumir.
Fins a quin punt?
La veritat és que,
quan els governs,
almenys els que coneixem nosaltres més a la vora,
que són els d'Europa,
els governs d'Europa,
quan administren els diners de tota la caixa de l'Estat,
els que aportem tots els ciutadans,
tenen dos objectius.
Un, que augmenti el poder adquisitiu de la població
cada any, encara que sigui poquet.
És a dir, que treballin pensant amb la gent.
I l'altre objectiu, que és important també,
és que augmenti la qualitat de vida
de la seva població.
Si es compleixen aquests dos principis,
vol dir que les diferències de classe,
les diferències d'ingressos
entre la població d'aquell país o d'aquell continent
seran més o menys estables
i aniran bé les poblacions.
El problema és quan aquesta desigualtat,
quan aquest repartiment no es fa igual.
és una desigualtat total.
De manera que uns pocs adquereixen
la major part del creixement de la renta,
perquè, clar, la industrialització,
i ara en l'època actual que estem
amb la robòtica i amb l'automatisme,
el que fa és augmentar més la renta del país total.
El pastís és més gran.
El que passa és que a l'hora de repartir-lo
la classe humil cada vegada en té menys,
amb la qual hi ha governs que governen
pensant en un repart o pensant en la gent,
en el benestar, el que deia la qualitat,
i d'altres que no,
que no gestionen d'acord amb un sentit de justícia.
La globalització és un hàndicap respecte a aquesta situació, no?
El fet que hi hagi tendències mundials economicistes
que afavoreixin determinats creixements
o determinades indústries clarament contràries al medi ambient,
com podria ser la indústria armamentística
o de construccions de grans mitjans de transport, etcètera.
Jo penso que això dificulta aquest desenvolupament
que, amb un punt de vista més local,
seria més favorable.
Bé,
Imma, un comentari més, sisplau,
sobre la visió del Papa del món.
El Papa, en l'encíclica,
fa una crítica
o critica
la poca mobilització
que generen els informes científics
sobre les qüestions relatives a l'ecologia
i en l'escassa repercussió
que produeixen en els mitjans de comunicació
o en els polítics.
És a dir,
davant d'una evidència
que la ciència,
que les estadístiques,
diuen
que el món està en perill
des de la capa d'ozó,
des de la,
diem-ne,
desfeta de l'Àrtic, no?
D'oceà Àrtic.
Des de l'escalfament global,
etcètera.
La pèrdua de la biodiversitat,
la manca d'aigua,
com s'ha dit,
per dir-ne unes quantes.
Davant d'això,
com pot haver-hi encara
reaccions
bastament fonamentades
amb la tècnica
o amb la ciència
que diuen que això
no té
una base
acceptable,
que això
és un cicle
que tornarà a passar
i que, per tant,
no ens hem de preocupar
i que,
bé,
els mitjans de comunicació
i els polítics
visquin
quasi bé d'esquena
com a màxim
i passen de puntetes.
Bé,
això depèn una miqueta
també
de la manera
en què els nostres,
la nostra
la nostra
civilització,
és a dir,
la part
que governen
els polítics,
els governs,
viuen
pensant
sempre
en el dia a dia
i en el curt
termini.
I llavors,
el fet de pensar
sempre
en què faran
la setmana que ve
o què faran
l'any que ve
o què faran
les pròximes eleccions,
els comporta
no pensar
en els veritables
problemes
que hi haurà
dintre de
els anys que siguin.
és evident
que ara
les coses
ja es veuen
clares,
per exemple,
per dir-ho d'alguna manera,
avui mateix
parlaven de les abelles
en un article
a l'Ara,
les abelles
estan
tenint
problemes seriosos
per subsistir
i en moren moltes,
però moltes
vol dir moltes.
I què passa
si les abelles
no poden
moure's
lliurement
com fins ara?
Colonitzar.
Colonitzar
i llavors
fructificar
els los
perquè donin fruits.
i perquè
la vida
sigui de qualitat
en tot arreu.
Doncs
perquè llencen
els camps
llencen
productes químics
i el llençar
productes químics
no han tingut
en compte
els científics,
els químics
i les empreses
que els han fet
només han tingut
en compte
els seus propis
beneficis,
però no han pensat
en els efectes
col·laterals
que poden portar
aquestes
i això és el que passa
moltes vegades.
La informació
si es busca
es troba,
però no la necessiten
aquestes persones
o aquestes empreses
perquè
quan aconsegueixen
l'objectiu
que és
maximitzar
els seus guanys,
llavors
ja en tenen prou.
Consequència,
actualment a Europa
això és un problema
molt gran,
però molt gran.
però per ells
també
a la llarga
també els porta
una problemàtica
perquè
tampoc els seus camps
es pol·linitzaran
si no hi ha
nevelles.
És a dir,
que clar,
dóna la impressió
el que dius tu,
que tothom està
mirant
a curt termini
i nosaltres,
cada un de nosaltres
en particular,
ens passa el mateix.
Som conscients,
però
no ens preocupa
excessivament
aquest tema.
Estem també
en el dia a dia.
Pitjors Estats Units,
no?,
que s'està conformant
un govern
fet
de gent
negacionista,
del canvi climàtic
i del perill
ambiental,
bé,
fent seguidisme
d'aquest
il·luminat
que ha estat
escollit president.
Això,
bé,
em sembla que
és un pas
endarrere
en l'aspecte
a petits avanços
que els havien fet
en congressos
l'últim
el de París,
abans
el de Pequín,
el de Tòquio,
etc.
Hi ha un punt
que el Papa
també ha de tocar,
que és
la conversió
de cor
a partir
de la fe
amb Déu.
Diu que
una conversió
hem de fer
que ha de
recolzar-se
en una
espiritualitat
de la sobrietat,
centrada
en el valor
de la protecció
del bé comú.
Ja ho hem dit aquí,
viure bé
en poc
perquè d'altres
puguin
simplement viure.
I veieu també,
que la conversió
a la cura,
a l'atenció,
a l'educació ambiental
és també una qüestió
d'acord
o és una qüestió
purament científica?
A mi em sembla
que és una cosa
que afecta
a la persona
sencera.
Vull dir,
per una banda
tenim unes informacions
que ens
expliquen
i les veiem
a la televisió
i les llegim
sobre el que
està passant
i les repercussions
que tenen
en tot.
I una mica
també el que deia
en Jesús
i és que
afecta als pobres,
sí,
però ens afecta a tots
perquè si
convertim els mars
en un...
en escombraries
i desfem
el gel
i omplim
de gasos
de gasos
nocius
a l'atmosfera
en comptes
d'aprofitar
tot el sol
que tenim,
per exemple,
aquí en el nostre país,
això ens afecta.
Ens afecta
a tots.
És a dir,
que jo crec que
que, bueno,
potser nosaltres
ja som grans
i, mira,
ja no es...
Però hem de preveure
què passarà
amb els nostres fills
i amb els nostres nets.
És a dir,
que sí,
que jo crec
que som molt responsables
d'actuar
individualment
i d'actuar
col·lectivament.
No sé si
a través
d'algun partit polític,
d'alguna associació,
d'alguna...
Però hem d'actuar.
No ens podem limitar
a pensar-hi,
rumiar-ho
i prou.
Evidentment,
evidentment
que
Ima el que dius
és una realitat
vivent.
A mi em fa la feita
que el que pot ajudar molt
a, diguem-ne,
a conscienciar
la població
és a través
de l'ensenyament,
a través de l'escola,
a través de les famílies.
Si...
Hi ha
alguns estudis,
algunes carreres
a nivell universitari
que posen
l'èmfasi
amb la
programació
de les assignatures,
sobretot si són
de tipus econòmic,
amb el benefici econòmic
a curt termini
i al màxim possible.
Com a meta
més important
de totes.
Aquest és el currículum
d'econòmiques,
per exemple,
empresarials
i d'altres
entitats.
apliquen
aquest
principi.
Però obliden,
per exemple,
que els resultats
d'una empresa
depenen també
de la qualitat
que tinguin
els treballadors
allà on treballen,
del salari
que cobrin
aquelles persones.
Que el producte
que facin
sigui un producte
bo
i ètic.
Que
tinguin respecte
pel mitjà ambient
i amb això
hi entren tots
perquè els que fabriquen
pasta de paper
per fer paper
utilitzen fusta
i per tant
utilitzen
els arbres
i els arbres
són un bé
natura
que no es pot
dilapidar.
I avui en dia
s'estan dilapidant
els boscos,
els grans boscos
de fusteria
de l'Amazones
i d'Indonèsia,
no?
Que són els més
importants
del món
encara.
Total,
per fer hamburgueses
a l'Amazones,
per fer
herba,
per criar bestiar
i fer hamburgueses.
Clar,
aquest negoci
és un negoci
que serà molt
rentable,
però en canvi
va contra la natura
i va contra
les mateixes persones.
Fem una petita
pausa musical,
destensionem
la nostra
èmfasi
en aquesta defensa
i tornarem
d'aquí uns minuts.
Hace frío
y es verano
por mis venas
mil pedazos
de pastillas
de colores
por favor
no me abandones
estas luces
sin descanso
me transportan
a otro espacio
de arcoiris
mariposas
que en el cielo
y huele a rosas
quiero volar
hasta el satélite
lunar
ver el mar
montañas
desde mi
nave espacial
es de noche
y tengo frío
solo hay ruido
no hay canciones
esas luces
de colores
es invierno
y ha llovido
y en mis venas
no hay sentido
després d'aquesta música
que ens hi tornem a posar
estem amics oïdors
comentant l'encíclica del Papa
la Laudato Si
que és l'encíclica ecològica
la primera encíclica ecològica
que fa
un bisbe de Roma
estaven comentant
la conversió de cor
que a nivell de cristians
i a nivell de tota persona
es necessita
aquesta voluntat
que és l'estimació
per la natura
endavant
jo vull dir una cosa
seguint el fil
del que tu deies
fa un moment
les empreses
busquen
el benefici
i busquen
el benefici
a curt termini
d'acord
de dues maneres
per una banda
jo veig
que ja
estan creixent molt
empreses de tipus social
que
que a més
estan
creant
noves formes
de fer empresa
i jo crec que tot això
és positiu
mirem també coses positives
que s'estan fent
encara que siguin poques
però
hi ha un augment important
d'empreses d'aquest estil
i a més
són empreses
que tenen en contacte
normalment
treballadors
amb dificultats
o sigui
amb dificultats
psíquiques
físiques
el que sigui
o persones
de llarga durada
l'atur
o
persones amb més dificultats
de trobar
una feina
jo penso que això
és positiu
també crec que és positiu
tot aquest
tot aquest desig
que hi ha
per part de les empreses
de tenir
la qualificació
de medi ambient
perquè això
s'està valorant
cara a concursos
amb l'administració
i tot això
és a dir
hi ha
coses
que s'estan
que s'estan fent
i evidentment
que això
és una mica
un cistell de cireres
quan estires una
van sortint d'altres
és a dir
que jo crec
que això
és positiu
i ho hem de valorar
sí
sí
sí
i en realitat
perdona
però és que
quan jo parlava
de les empreses
esclar
no he classificat
el tipus d'empresa
a portar
les altres sectors
són actualment
un model
un exemple
a seguir
i valorar-ho també
però
hi ha una altra cosa
que també
és molt important
l'explotació
pràcticament
extrema
que es fa
en el treballador
i en la societat
no ve de l'empresa
petita
l'empresa petita
de dos
tres
quatre
cinc
sis persones
és molt improbable
que pagui
sols baixos
que no es tingui en compte
que no
valori la gent
això us refereix
més aviat
a l'empresa
per entendre'ns
a l'IBEX 35
i les multinacionals
i sobretot
els grans
poders
com és la banca
més aviat
amb això
bé
però es tombarem
eh
la laudato si
en definitiva
proposa
una conversió
un canvi
de mentalitat
un canvi
cultural
per aconseguir
una ecologia
integral
una casa
de tots
un oikos
comú
on la bona
economia
esdevingui
part
de l'ecologia
integral
i es trenqui
el divorci existent
entre ecologia
i economia
que va començar
en la revolució industrial
i que s'ha accentuat
a l'era
de la globalització
globalització
l'esvolució
l'esvolució de la crisi
passa per resoldre
problemes integrals
que busquin
resoldre
el problema ecològic
i el de la desigualtat humana
que afecta
la dignitat humana
i els drets humans
bàsics
de molts individus
això
ho hem parlat
manta vegada
d'aquí
de que
el problema ecològic
i la desigualtat humana
van
en certa manera
lligats
aquí hem parlat
d'empreses
que fan
les coses ben fetes
però
és veritat
que cada vegada
som més conscients
de la programàtica ecològica
en general
el món
cada vegada
no és més conscient
d'això
o hi ha altres interessos
que
que fan
que
no ens hi posem
jo crec que
que sí
que la gent
que la gent
n'és
n'és conscient
o mira més aviat
la seva propi
conveniència
o la comoditat
evidentment
doncs que
potser
no ens
preocupa
tant com
ens hauria
de preocupar
i per tant
actuar
després
el que és cert
és que hi ha hagut
governs
de nacions
que han sabut
fer millor que altres
però clar
això
o ho fem tots
o no resulta
no?
i també
crec que hi ha
partits
que són
partits polítics
que són més
sensibles
en aquestes coses
i seria una forma
d'encarrilar
això
a casa nostra
doncs
que individualment
votéssim
per aquests partits
en comptes
d'abocar
per uns altres
que ho tenen
ho deixen
més de banda
és a dir
que hi ha
accions
a emprendre
perquè clar
dius
bueno
a l'àrtic
es font
i jo
què puc fer
perquè
deixi de fondres
no?
doncs
és el que diem
sempre
que
hem d'ajuntar
hem d'ajuntar
esforços
de fet
també hi ha
una qüestió
clau
amb això
abans hem parlat
de la necessitat
de l'ensenyament
de la formació
a tots els nivells
a tot els
incluïdes
les entitats
juvenils
tots
però també
hi ha una cosa
que és important
que la limitació
de les matèries
primes
que hi ha
en la terra
s'estan esgotant
i s'acaben
en algun cas
s'acaben
i s'acaben
si no n'hi ha més
llavors
entra la necessitat
de recuperació
per exemple
la indústria
del reciclatge
ha entrat
a poc a poc
de fa uns anys
però és que
els que venen
ara
de reciclatge
és obligat
i se'n farà
molt més
precisament
per recuperar
la matèria prima
és un filó
d'ocupació
això
exacte
i per aquest cantó
es crearan
ocupacions
es cobraran
una quantitat
ja s'estan creant
ja s'estan creant
perquè fins i tot
darrerament
la Unió Europea
això són avantatges
d'estar a la Unió Europea
hem
han fet
un
han fet
un
han fet
un
han fet
un
perquè
les empreses
que fabriquen
electrodomèstics
a tota
la comunitat
europea
com a mínim
llencin
al mercat
un
un 2%
d'elements
recuperats
recuperats
com per exemple
rentadores
escalfadors
neveres
tot això
o sigui
de cada
100 neveres
que es llencen
al mercat
per part dels
sauricans
un 2%
serà
un mercat
de recuperació
que els llencen
al mercat
quan fan això
davant
d'uns
potents
industrials
i d'un
capitalisme
ferotge
vol dir que
també tenen clar
en aquest nivell
que això
s'ha de fer
el mateix
papa
també
reconeix
aquests esforços
i diu
que no tot
està perdut
en els seus ítems
205
206
207
diu
tanmateix
no tot
està perdut
perquè
els éssers humans
capaços
de degradar-se
fins a l'extrem
també poden
sobreposar-se
tornar a optar
pel bé
i regenerar-se
més enllà
de tots els
continuïcions
mentals
i socials
que els imposin
i encara diu
un canvi
en els estils
de vida
podria arribar
a exercir
una sana
pressió
sobre els que tenen
poder polític
econòmic
i social
ja ho hem dit
uns hàbits
de vida
una manera d'entendre
l'ecologia
determinada
fa pressió
sobre
l'estament polític
i administratiu
de la societat
la carta de la terra
de juny de 2012
ens invitava a tots
a deixar enrere
una etapa
d'autodestrucció
i a començar
de nou
però encara
no hem desenvolupat
una consciència universal
que ho faci possible
per això
diu
Baba
m'atreveixo
a proposar
novament
aquell preciós desafiament
com mai abans
en la història
el destí comú
ens fa una crida
a cercar
un nou començament
que el nostre
sigui
un temps
que es recordi
pel desvetllament
d'una nova reverència
davant la vida
per la ferma resolució
d'aconseguir
la sostenibilitat
per l'acceleració
en la lluita
per la justícia
i la pau
i per l'alegre
celebració
de la vida
fins aquí
el programa d'avui
moltes gràcies
Imma
Jesús
i companys
oïdors
de Ràdio d'Esvern
Aigües de Barcelona
adapta els horaris
de les seves oficines
per donar un millor servei
des del passat 1 de gener
totes les oficines
d'atenció al client
també obren
els dijous
per la tarda
consulta les adreces
i els horaris